El posicionament del Barça i el Madrid sobre la samarreta de Ceuta

Anem cap a Madrid.

El Madrid va guanyar ahir, diria que no sap ben bé com, o si que ho sap, a última hora, si estan acostuman els de Mourinho, anava guanyant comodíssimament a ells per 0 a 2, l'ells va empatar el partit i gairebé l'ha afegit l'equip de Mourinho, gràcies un altre cop a Carlos Espí, va acabar guanyant un partit que se li havia complicat de mala manera, això. En condicions normals seria la notícia esportiva del dia a Madrid, però qui ens havia de dir que todos somos caballas, una samarreta que ja vam veure en els jugadors del Llevant el cap de setmana, es convertiria en un gol en pròpia porta del Real Madrid. David Sánchez, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Aquest hora, suposo ja, per la volada que ha agafat el tema, més o menys el cas, però per si hi ha algun despistat encara, l'Ellx es va sumar a una campanya promoguda per empresaris valencians per donar suport a Ceuta. La interpretació és lliure, todos somos caballes, que és un apelatiu que es fa servir com a gentilici dels habitants de Ceuta. Segons s'ha anat explicant durant el dia d'avui, la campanya de suport no és ni tan sols per la ciutadania de Celta, sinó per l'empresariat de Ceuta, però en fi, la interpretació és lliure, des de qui pugui considerar que és això un gest d'ànim, a qui pugui considerar que és una proclama gairebé política que frega amb l'ultradreta. Bé, això no seria motiu de debat al tot costa si no fos perquè el Madrid es va adherir a aquesta campanya, a aquesta samarreta amb la qual sortien els jugadors de l'Ells. Fins que Vinicius, Mbappé i Konaté van decidir que no s'hi afegien, que se remengaven la samarreta prou com perquè el missatge no es pogués llegir en els seus casos. Evidentment, en els dels seus companys sí, i a partir d'aquí tota la polèmica i una jornada llarguíssima, David, a Madrid, intentant explicar una situació que és difícil d'entendre. És difícil d'entendre que el Madrid, s'adhereix a una campanya gairebé a cinc minuts de començar el partit. És difícil d'entendre que no hi hagi una comunicació amb els seus futbolistes per saber prèviament si els sembla bé o si no. I al final el que acaba passant és que un gest que vol ser institucional acaba convertit en una divisió interna entre futbolistes que no volen lluir aquest missatge i tenen tot el dret i la resta que sí.

I veurem fins on arriba aquesta polèmica. És una campanya que impulsa, com bé deies, Jordi, el tema empresarial del llevant d'aquest país, que impulsa Vicente Boluda, que és un expresident del Real Madrid, és el president. Exactament, el president del grup d'empresaris de la part de València. El Madrid accepta aquesta petició de l'equip rival i un cop acaba el partit, un cop es comença a parlar de la polèmica de la no samarreta d'Envapé, Conaté i Vinicius, el Madrid va parlant amb els mitjans de comunicació per tal d'explicar, primer de tot, el Itumas. És a dir, el Madrid en primer terme recorda que el Barça tampoc. Tampoc es va ficar una samarreta per donar suport a Ceuta i que ningú va dir res. I el Madrid torna a recordar que van acceptar aquesta proposta, però que el Madrid també és un club on donen llibertat als seus jugadors perquè puguin escollir. Però jo crec que, a mesura que han passat les hores, agafa més semblancida aquesta polèmica. Aquest matí la Madrid mediàtica de la part conservadora ha estat duríssima tant amb els jugadors com especialment amb el club. Es torna a recordar que aquest és un club que últimament és ingovernable. Es torna a recordar avui que Mourinho va venir aquí per ser l'autoritat damunt dels jugadors. I la sensació que dona el que va succeir ahir és que els jugadors continuen fent el que els rota i no el que demana el club. No sé fins on arribaran, no sé si el Madrid farà alguna cosa més, però aquí tothom està esperant el proper partit del Bernabéu, que serà després de l'aturada.

Aquesta sort tenen Vinicius, Mbappé i Konaté perquè, vaja, jo no tinc un termòmetre de què pensa l'afició del Madrid, però pel que s'ha vist a xarxes, estan rebent foc amic a base de bé.

A Konaté no el coneix ni Déu, és a dir, que no passarà res, però amb el tema Mbappé i Vinicius, que ja estan molt assenyalats, especialment després del que va succeir la temporada passada, jo no tinc clar que no passi res en el proper partit del Santiago Bernabéu. De tothom que es podia sentir ofès per aquesta postura dels jugadors del Real Madrid, jo crec que la part més ofesa és la gran part de l'afició del Real Madrid, que no entén que els jugadors no facin una acció de club com en el cas d'ahir del Martínez Valero. Jo crec que això tindrà recorregut i jo crec que encara més queden assenyalats Mbappé i Vinicius de cara a l'afició del Madrid.

Jo he de dir que en una primera instància, i la Gemma en és testimoni, jo defensava que el club té dret a fer emetre un missatge institucional i jo crec que els jugadors l'han d'acceptar per descomptat, tenen dret a la seva opinió, només faltaria. Però jo crec que si el club institucionalment vol emetre un missatge, els jugadors com a treballadors del club l'haurien de comprar, però clar, quan avui t'assabentes, i David, et demano que si no és exactament així m'ho matisis, però el relat que jo he entès és que. Ells ho proposen al Madrid gairebé a última hora i que als jugadors els arriba l'ordre i les samarretes tornant de l'escalfament. És a dir, no hi ha un moment, ni una estona, ni un dia perquè hi hagi un debat intern al vestidor. Escolta, jo aquesta samarreta no la puc portar perquè vostè aquí, en aquest missatge, hi veu un suport a la gent de Ceuta. I Mbappé, Konaté i Vinicius potser veuen un atac als migrants que han arribat a Ceuta. La interpretació del missatge és absolutament oberta i jo crec que així no es poden fer les coses.

El que és segur és que és una decisió de club que no estava prevista, per exemple, fa 48 hores. Com tu deies, Jordi, és una petició que s'accepta a pocs minuts que arrenqui el partit. Hi ha una part dins del club que diu que és una decisió de club i, com a tal, els jugadors la han d'acceptar. I una altra part del club que entén que qualsevol jugador és lliure de. De posar-se la samarreta o de treure's la samarreta. També hi ha una part que diu o no entén aquesta postura d'aixecar-se la samarreta, és a dir, si la vols portar te la fots i si no, no te la poses. Com tornant a ser el focus d'atenció en Vapé i Vinícius. Jo estic convençut que això no agrada a Florentino Pérez, segurament mai ho dirà, i jo crec que. No s'acabarà en el dia d'avui el tema de la samarreta, de Ceuta, d'Envapé, de Conaté i d'Avinicius. Perquè, rebateixo, Jordi, des de primera hora del matí, la Madrid mediàtica conservadora està disparant absolutament, especialment a Vinicius i a Envapé.

Sí, en aquest cas clarament foca a Mic, però insisteixo que si mires les xarxes socials que. Tenen el valor que tenen, però hi ha molts aficionats que suposo que són del Madrid que carreguen contra els seus propis jugadors perquè entenen que no s'han adherit a un missatge que ells valoren com de suport a un territori espanyol. Una de les veus que era interessant escoltar avui, en tant que aquesta campanya, com ha explicat el David, és d'empresaris de València i en cap cas de la Lliga, és a dir, si la Lliga hagués promogut aquesta campanya de suport, com n'ha promogut altres, quan va començar la guerra d'Ucraïna, la Lliga exigia a les transmissions televisives que hi hagués una bandera d'Ucraïna a la pantalla. En fi, no sé de què els serveix als ucranesos, però així va ser en el seu moment. Allò ho feia la Lliga. En aquest cas no, avui Javier Tebas ha explicat que en aquest cas, en el cas del partit d'ahir, la iniciativa és de l'Ells, que demana un permís i que la Lliga no s'hi oposa i que en tot cas és responsabilitat de l'Ells traslladar-ho a l'equip rival, en aquest cas al Real Madrid. Això és el que explicava Javier Tebas.

Los actos cuando afectan a temas personales o a conceptos ideológicos personales nosotros ni los autorizamos, pero es que esto no era un acto de ningún tipo, ni un tema de reivindicación política.

Y menos del Real Madrid. Oh, quina sorpresa, Tebas, no hi veu res de política en el Todos Somos Caballas. Però, ¿li ha semblat malament que Conaté, Vinicius i Mbappé no es posessin o s'arramanguessin la samarreta?

Yo creo que son actos institucionales, son actos de club, no son actos personales donde tengas que manifestar tu opinión personal.

Riu la Gemma Mallorca, veig ganes en la Gemma i el Miguel de comentar l'assumpte, però abans, el Camp Noulaia, Tudel, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Que espera't, que ara, en un cas en què el Barça no hi apareixia, ara resulta que. Vaja, els canons comunicatius del Madrid, ho explicava ara el David, intentant traslladar el problema que el Barça no es va posar aquesta samarreta diumenge quan va visitar el camp del Llevant. Com va anar la història i per què el Barça decideix, a diferència del Madrid, no adherir-se a la invitació del Llevant?

Bàsicament, la història va anar que el Llevant comunica al club rival, en aquest cas al Barça, que faran aquesta acció abans del partit, que els jugadors sortiran amb aquestes samarretes a suportar la gent de Ceuta, i els diu, el Llevant ofereix al Barça, si es volen afegir a aquesta iniciativa, tenen samarretes, i per tant, els donen samarretes, i els jugadors del Barça haurien pogut sortir amb aquesta samarreta. Comunica el Barça aquesta intenció? El Barça, la resposta és que el Barça no s'hi afegirà a la iniciativa, que la respecten, evidentment, però que ells no la farien. A més, ells consideren el Barça que era una iniciativa, com heu explicat, que sortia de l'Associació Valenciana d'Empresaris, més enllà que estava presidida per Vicente Boluda, casualment, però vaja. I que per tant que era una qüestió la trobava el Barça liena, en aquest cas el Barça, perquè era aquesta iniciativa que sortia d'aquests empresaris valencians i a partir d'aquí el Barça va dir que no i a veure, van sortir els jugadors del llevant i els jugadors del Barça no. No van fer res. El Barça, evidentment, sempre a defensa de la llibertat d'expressió, insisteix perquè aquestes últimes hores està posant el focus sobre el Barça, de si es mobilitza, si fa algun comunicat, si no ha dit res. Ells el que diuen és que respecten tant la gent que es vol manifestar com els que deixen no fer-ho. I a partir d'aquí, que s'han expressat moltes vegades en la línia de sempre. Defensar aquesta llibertat d'expressió, però que ells en aquest cas van trobar que era una acció aliena al club i que no s'hi van afegir.

Hem volgut explicar-ho perquè, insisteixo, des de Madrid ara sembla que la qüestió serà si el Barça diumenge es va posar la samarreta o si se la posaran avui, que és evident que encara que encara menys, aquest òbviament no és el tema, el Barça va prendre una decisió des del meu punt de vista encertada i a la vista dels esdeveniments s'ha estalviat un problema intern que ara el té el Real Madrid. D'entrada i més enllà del que pensem cadascun de si els jugadors han d'adherir-se per se a una campanya institucional del seu club, per mi hi ha un problema evident de falta de comunicació i a partir d'aquí. Em sembla molt més que raonable que els jugadors del Madrid, tres en aquest cas, diguessin, jo això, si no m'ho expliquen bé, i fins i tot potser explicant-los-hi bé, no ho penso portar. Miguel, Gemma?

Sí, jo crec que és el que diem, que en el moment que entra en el vestidor, si va ser tot tan ràpid, encara s'entén més la posició que agafen tant Konaté, Vinicius com Mbappé. Jo crec que la volada va més enllà i ens torna a centrar en un tema esportiu, que el Real Madrid ja fa dues temporades que no aconsegueixen cap títol i que hi ha dos jugadors que semblen ingobernables, que són Mbappé i Vinicius, i això porta a Cuba des de fa temps. A partir d'aquí, jo ja. Ho he dit més d'una vegada, però defenso la llibertat d'expressió. I més quan no hi ha un consens amb el que diem dins el vestidor. És a dir, si t'obliguen a posar-te una samarreta quan realment ni t'han explicat el significat, doncs encara s'entén més aquesta posició que agafen, que, com dèiem, jo crec que hi ha un rerefons d'extrema dreta que, evidentment, Mbappé ja manifesta més d'una vegada que és més d'esquerres que cap altra cosa.

Jo dic això de la comunicació perquè jo trobo que més enllà de la causa i de les connotacions polítiques, crec que fa mal efecte que un col·lectiu surti dividit. És a dir, si això es parla. Sí, és estrany, que això és el pitjor. Clar, clar, si a dins del vestidor es parla, amb temps, i hi ha tres futbolistes que diuen mira, jo aquesta samarreta no la puc portar, per això, per això i per això. Jo crec que la resta de companys probablement dirien, doncs jo no ho penso igual, però té raó i aleshores sortim tots iguals.

Sortir tres sense samarreta i vuit amb samarreta. Per mi l'assumpte és aquest. Ara mateix no sé qui és el capità del Madrid. Valverde. Però el primer que no ho pot permetre és el capità. Però Valverde és que

és boxador en el seu passat recent.

El meu concepte del capità, el capità no pot permetre que l'equip sorti al camp donant una imatge de divisió. El David ho ha explicat perfectament i suposo que el Madrid anirà donant versions. Jo n'he sentit una altra versió del Madrid que era si els vam dir que per nosaltres no hi havia cap problema però que depenia dels jugadors. Tu el que no pots fer. És als jugadors no deixar-los ni pensar, ni tenir l'oportunitat de pensar. I el que no pot fer si el jugador és mirar de contentar tothom. Surto amb mitja samarreta, però en realitat no ensenyo el missatge que es vol transmetre. No es pot contentar tothom a la vida. Quan es prenen decisions has d'assumir les conseqüències. El dia anterior el Abde va sortir al Betis amb aquesta samarreta i l'han trinxat al Marroc. Exactament pel contrari. Exactament pel contrari. O sigui que era una situació que per determinats jugadors, i ja no et dic si el Madrid que ha estat a l'equip el Brahim, per exemple, que és internacional pel Marroc, Què hauria passat? Hi ha determinats actes que no es poden considerar institucionals si la proposta no és directament del club i em sembla que aquest és el casí. Per una altra banda no m'estranyen els mastegots que estan rebent els jugadors i tot això perquè. Jo fa anys vaig sentir una frase a la presidenta de la Comunitat de Madrid que em va abrir els ulls definitivament. La vaig sentir dir. Madrid és Espanya i Espanya és Madrid. Això, en termes futbolístics, és pràcticament el mateix. El Madrid és Espanya i Espanya és el Madrid. Llavors, això, la gent, hi ha moltíssima gent que ho creu, moltíssima gent que ho creu. De fet, aquesta senyora guanya holgadament a les eleccions. Quan parlen de Ceuta Madrid com a capital reacciona i el Madrid poder centralista al final però el problema insisteixo l'ha generat el Madrid el Madrid ha posat en un compromís

els seus futbolistes i la imatge és horrible els ha obligat en 5 minuts. O a menjar-se els seus pensaments i sortir amb una samarreta que potser pensen que és indefensable, o.

Que ara tu li preguntes al Bradín, per exemple, no, i tu què en penses d'això? Totori es posa la samarreta i segurament dirà jo,

m'estimo més ser suplent avui. A més, la situació és tensa, David, perquè avui, per exemple, a Madrid estan fent una mena de Cimera World Football Summit i aquest matí feia una conferència a Courtois en virtut de futbolista i empresari i quan ha vist que. Els periodistes que l'estaven esperant bàsicament eren per saber de la qüestió de la samarreta de ceuta a sortir per la porta del darrere. Jo no sé si, David, tens raó tu que la cosa no s'acabarà aquí. Jo crec que les tres setmanes d'aturada sense partit a casa pel mig ajudaran.

Depèn del que passi al Metropolitano. A més a més, Jordi, estem en una setmana en la qual es dona per perduda l'organització de la final del Mundial d'Espanya al Santiago Bernabéu davant el Marroc. I evidentment que es parla molt també en termes futbolístics. Jo sí que crec que Mbappé i Vinicius, deixant de banda si tenen raó, si ho havien de fer o no, han adoptat una postura molt valenta perquè són dos jugadors. Que no us imagineu, o sigui, no els traguen. O sigui, la seva pròpia afició no traga Mbappé, que ve de fotre no sé quants gols. La passada temporada d'equip d'estiu hi havia gent que deia que al Madrid el que tenia que fer era vendre Kylian Mbappé. I Vinicius li han rigut les gràcies fins que ha deixat de jugar bé a futbol i porta dues temporades sense jugar bé a futbol. No els hi passaran ni una. I jo crec que això es veurà després de l'aturada de seleccions. Si guanyen el Metropolitano. Oblidaran, si no guanyaran el Metropolitano, a la primera corba, jo crec que tornaran amb Mbappé i Vinicius, perquè l'afició l'ha agafat amb Vinicius i Mbappé, juguin bé o juguin malament, i això, asseguro que no ajuda.

Mira, parlant del derbi madrileny, està jugant l'Atlètic de Madrid des de les 7 contra Osasuna el Metropolitano i s'avança l'equip de Simeone amb un gol de Jonathan David. I li dic David perquè pensàvem. Fins i tot vam buscar els seus orígens i era d'una zona francòfona i li vam dir durant el Mundial David, però quan va arribar l'Atlètic de Madrid ell va dir que es feia dijous. Jonathan David, per tant, segon gol del davanter canadenc ja amb l'Aldètic de Madrid. Recordo que Julián Álvarez avui no és ni tan sols a la banqueta per culpa de molèsties musculars.