"El tercer temps": Aquest any sí?

A la TVT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el reprès d'Albert Tom. Tinc la sensació que ara mateix tothom està connectat. O sigui, Flick té tots els jugadors connectats. I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

El Barça ha guanyat 5-1 al Feyenoord per obrir la Champions, una altra golejada de l'equip de Flick. En 5 partits suma 22 gols, més de 4 gols per partit. El primer d'aquesta tarda ha arribat molt ràpid, al minut 3, i l'ha fet Rafinha després d'una gran acció individual. Adeyemi, amb un gran xut des de fora de l'àrea, encara la primera part ha fet el 2-0. Rafinha ha repetit. Fent el 3-0 ja a la segona, just abans que el canviessin, i quan l'han canviat ja s'ha dit el braçal de capital a la Mint, que l'ha estrenat amb un gol de falta directa. El Feyenoord ha fet el 4-1, aprofitant una desconnexió de Koundé, i Gabriel Jesús, que s'estrenava el camp nou, ha fet el 5-1 amb una bona pentinada, amb el cap després d'una centrada tensa de la Mint. El Barça comença la Champions, com ha començat aquesta temporada? Arrasant i golejant. Ricard, què t'ha agradat?

Com Flick i Deco han resolt l'enigma del nou. El Barça ha tornat a mostrar la seguretat que han tingut Flick i Deco per traçar el rumb. Hem estat un estiu parlant de Julián Álvarez. Flick tenia al cap que Rafinha era un bon perfil i no és un bon perfil, és un excel·lent perfil. És evident que no totes les temporades i tots els partits presenten els mateixos escenaris. Però a Rafinha el veiem molt còmode molt convençut d'aquesta posició i ja ho he dit alguna vegada em recorda la transició de Dembélé cap a aquesta zona on ha marcat diferències on a poc a poc s'ha anat sentint còmode i s'ha anat sentint més important perquè el gol et fa important et fa créixer la teva dimensió fins al punt de guanyar una pilotadora i Rafinha està seguint el mateix camí el primer gol que fa és d'un jugador.

Amb una confiança altíssima en el control, com frena i com acaba la jugada, però és que el segon és de moviment de nou intel·ligent, de fintar venir a rebre per anar entre centrals amb la complicitat de Pedri. Les seves ruptures tenen sentit, simplifica les seves rematades, flueix a l'hora de rematar, no salveu temps, sempre busca definicions i finalitzacions senzilles, ajustades a un pal, a vegades xut potent, a vegades una miqueta més col·locat, moltes vegades el primer toc, encara que avui no hagi estat el cas, perquè avui totes han nascut d'un control previ o fins i tot d'una conducció, com el cas del primer gol, i tot i que encara falta coses per polir, com per exemple que els companys de Rafinha entenguin. Quins moviments té interioritzats el brasiler per la maniobra final de l'atac, per la finalització, per exemple arribades a la línia de fons, si buscarà el primer palo o el segon, en quin moment, si quan tras la desmarcada es perfila per rebre per la dreta o per rebre per l'esquerra en desmarcades frontals, qüestions que a poc a poc els companys descobriran. I que Rafinha podrà aplicar, la declaració d'intencions és bestial, perquè són aquests vuit gols que ja ha fet, però sobretot aquesta naturalitat amb la qual ara s'explicava i ho està assumint. Però per si fos poc, resulta que el nou que s'ha inventat Deco per 10 milions d'euros, que era el tercer davanter de l'Arsenal i que semblava

que estava en una caiguda lliure, No sé si tornarà a ser ell, no sé si tornarà a ser una versió excel·lent de Gabriel Jesús, però ha frenat la caiguda. Ha fet més en aquestes dues estonetes aquí al Barça que en una temporada a l'Arsenal, perquè no jugava, tenia Jokers i Havers per davant. Però aquestes dues estonetes, ell ha aparegut, ha tingut presència, protagonisme, ha finalitzat amb aquella experiència i ofici d'un davanter centre. Avui ha fet un gol de nou, s'ha infiltrat entre les centrades, la central diagonal de la Minyamal, i ha pentinat la pilota enverinada al segon pal, molt conscient d'on era la porteria, de la seva situació, de com estava perfilat. Però és que pocs minuts després ha caçat una pilota al segon pal, una altra rematada centrada de Gordon, que no li ha pogut donar la direcció que volia, no ha pogut acabar-la de baixar. La pilota ha tocat la part alta del travesser. I a tot això ha tingut temps per ajudar en defensa, per recuperar i per participar activament en les combinacions. Rep d'esquena, obre banda, es presenta la rematada. Tinc la sensació que ha entrat amb bon peu, com si no li fos difícil adaptar-se al llenguatge futbolístic del Barça i al seu rol. Per tant, No ha necessitat el Barça fitxar una primera espasa per tenir ben resolta la situació del nou. La temporada és llarga, però no vol dir que fitxant

un nou la cosa tingués un altre no tingués revolts. És a dir, qualsevol decisió al futbol té revolts i té rectes. Qualsevol situació té crisis i té moments alts. Per tant. Intentem valorar el que està fent el Barça, el que ha planificat Flick, i no caiguem en un tòpic sense arguments quan resulta que el Barça s'encalli. Perquè fins ara és que si el Barça s'encalla no té un nou. Doncs avui ha aparegut un nou que t'ha rematat de cap una centre de diagonal. Que és el que probablement a Rafinha més li costarà rebre la pilota d'esquena o tenir la porteria a l'esquena i no jugar com juga Rafinha, que es perfila molt bé per poder córrer de cara. Ductes? Si a Deyemi farà més gols amb la dreta o amb l'esquerra? Ja tenim una juguesca per la temporada. Una mica també a la línia d'en Belé, que avui apareix aquí com a protagonista. Avui ha fet un gol amb la dreta que no és propi d'un esquerrà, sobretot pel moment de la decisió. Una diagonal que condueix amb l'esquerra i que sense tenir un avantatge de molt lluny prova amb la maldestra. Això no és gaire normal en un futbolista que s'orienta per la seva cama bona. O si té una posició d'avantatge o la pilota li arriba des d'una posició molt natural per la rematada, prova, però no com una elecció

respecte a moltes altres opcions. Però és que el primer dia contra l'Elch també va fer un bon gol amb l'esquerra, després d'un bon control amb la. Perdó, un gol amb la dreta després d'un bon control amb l'esquerra. Tinc la sensació que s'ha fet molt còmode finalitzar Nadiemi amb la cama dreta. Fins ara els dos gols els ha fet amb la mateixa cama. És escarrar, però domina bé les dues cames, sobretot per finalitzar. Té altres dificultats a l'hora del primer toc, el control, de fer més fina l'acció, de més delicadesa. Però tant en la conducció com en la finalització és jugador de dues cames. Hi ha alguna cosa que no puguis entendre? Com el Barça flueix tant i transmet tanta autoritat? I no ho dic només pels resultats. Fins ara els resultats han estat conseqüència del joc. A ells va guanyar per 0-5, al Rayo el va guanyar 5-2, probablement el partit que ha tingut més dificultats. Aquest sí que va ser un Barça molt contundent, però la victòria a Mastalla per 0-5 o el 5-1 d'avui respon a la superioritat del camp, al domini, al control, al govern. Avui fins i tot s'ha permès connectar, desconnectar, regular però quan apareix, quan encadena accions amb l'equip concentrat, amb aquest punt d'electricitat, i els jugadors que canvien el ritme apareixen, el Barça se sent molt superior. Se senten superior que gairebé assumeixen naturalitat

i normalitat aquests resultats. És a dir, no veiem el Barça extasiat, amb una eufòria desmesurada quan fa un gol. No, o sigui, s'ha acostumat, està tenint hàbits, està adquirint hàbits de guanyar els partits amb facilitat. I això implica molta maduresa, molta convicció i molta seguretat. Una altra cosa és quan tu fas una golejada i ho celebres com si és la festa. Quan el Barça comença a sumar amb continuïtat aquests resultats, insisteixo, conseqüència del joc, no una casualitat, no un dia de molta contundència i per tant de domini de les àrees, no, sinó de domini del partit més domini de les àrees. És que l'equip està en una línia encarriladíssima que es fa difícil pensar que això tombarà del tot. Evidentment que hi haurà frenades, però el Barça ja sap el camí.

L'autoritat que està mostrant el Barça en aquest inici de temporada són quatre golejades en cinc partits, avui a la Champions, i moltes coses més a banda dels gols. Futbol, joc, seguretat, és tot el que desprèn el Barça de Hansi Flick en aquest partit. Primer tram de la temporada 2026-2027. Els gols de De Gemi amb la cama dreta. De moment, els dos que ha fet amb el Barça han estat amb la cama dreta, que havia de ser, o hauria de ser, una mica menys hàbil que l'esquerra, però el gol d'avui, per exemple, un golaç amb un xut des de fora de l'àrea i que ha entrat a prop de l'escaire. I el rendiment de Rafinha, com a nou, avui ha fet dos gols més i n'acumula vuit en els cinc primers partits de la temporada. Ara mateix seria difícil trobar un davanter centre millor. Que refinha per aquest Barça, i quan surt refinha entra Gabriel Jesús, que fa gol en la seva estrena al Camp Nou. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TET de Catalunya Ràdio, després d'aquest Barça 5, Feyenoord 1. Ara escoltarem Hansi Flick i sentirem l'efecte Costa.

L'efecte costa.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Bé, doncs cinc més. Sí, sí. I que no pari la festa. De fet, hi ha hagut un moment de la segona part, bé, de fet, tornant del descans, que ha fet la impressió que el Barça perdia una mica, no el fil del partit, però sí el ritme. Però bé, és que a l'equip li cauen els gols de les butxaques. Tinc la sensació que el Barça s'ha pres la segona part amb molta calma, però si no és una desmarcada de Rafinha, és una falta de la mint amb col·laboració del rival. Si no t'apareix Gabriel Jesús i la primera que toca la fota a dins, la veritat és que el poder ofensiu és bestial. Parla, Flick.

Bueno, está muy bien. Puedes ver que tenemos buen ambiente en el equipo. Estoy muy contento por Rafinha y también por la mint.

Rafinha ha dicho que es un gran capitán.

Hoy Lamine necesitaba ese gol, además. Sí, desde luego. También como capitán. Ha sido un gran partido para él. Y la última. ¿Puedes explicarnos por qué el equipo está en esa forma tan buena en este momento de la temporada,

con la cantidad de jugadores que han vuelto tarde del Mundial? Bueno, ¿Por qué?

¿Por qué sucede esto? Creo que estamos trabajando muy bien, muy duro, y también la calidad que tenemos con balón.

En este momento estoy muy contento por ello. Creo que algunas cosas podemos mejorar, tenemos que hacerlo, tenemos espacio para mejorar,

y eso es lo que tenemos que intentar, seguir con alta intensidad en los entrenamientos, con calidad, y conseguir llevar a la competición. Eso es lo que puedo decir de mi equipo. Y sí, después del partido tienes que mirar qué es lo que

puedes mejorar y estar atento a ello. Muchas gracias.

Ricardo Serra amb Hansi Frick encara troba evidentment aspectes a millorar en el joc i marge de creixement en el seu equip que va de golejada en golejada El Barça

per cert que està improvisant un entrenament ja no les carreres que normalment fe després de cada partit els llargs d'alguns jugadors amb alta intensitat sinó ara un rondo i s'està preparant un partit en espais reduïts s'ha apropat

una porteria. Això a vegades quan el partit és estat d'hora de Champions, recordo una altra vegada que ho han fet,

no els partits de la Lliga, partits de la tarda potser. I no pot ser que és que hagi, per exemple, suspès, vull dir, hagi anul·lat l'entrenament, perquè s'acaba d'anar

a l'entrenament demà al matí, no? No pinta, sí. Que facin entrenament potser vol dir que demà els dona festa,

com que el partit següent és diumenge. Els que juguen sempre fan un de recuperació.

Els que estan improvisant l'entrenament són els que no han jugat o els que han jugat poc. Això perquè no hagin d'entrenar ja demà. Jordi, on ho havíem deixat? No ho recordo, però ara escoltant Flick pensava que tot l'equip. És evident que ell els veu als entrenaments, però jo crec que l'ha d'estar sorprenent a ell mateix. M'ha semblat encertada la pregunta del Ricardo Sierra en el sentit de com pot ser que aquest equip, amb tots els condicionants de l'estiu i la pretemporada, estigui així. Jo estic molt sorprès. Ell que els veu cada dia potser no tant, perquè parla de la qualitat i el nivell dels entrenaments, però és impressionant. És molt difícil d'imaginar que de cinc partits en quatre foti cinc gols. I aquí ja intervé relativament el nivell dels rivals. A mi em sembla que té molt mèrit i em marca un to altíssim del Barça. Insisteixo, en el cas d'avui a mi m'ha fet la sensació que sense exigir-se especialment. Vull dir que n'ha fet cinc i si n'hagués necessitat vuit també els hauria fet. I no és el primer partit que passa això. Aquesta és la sessió de superioritat i que, per tant, l'equip fa els gols que vol fer a través del joc. Sí, sí. És que jo crec que el fet que estigui tan establert, encara que aquest any hi ha matisos, amb l'arribada de Rodri, amb el concurs d'Espart, tot i que avui no he jugat, és veritat que hi ha matisos en el llibret, però les línies mestres de què vol Flica estan molt clares i jo crec que aquí el Barça juga amb avantatge perquè els nous ja saben a què venen i els que ja hi eren s'ho saben de memòria. Queden semblants els minuts de Gabriel Jesús? Els minuts, en general, res espectacular, però la rematada em sembla boníssima, però molt bona. Jo no tinc conceptuat Gabriel Jesús com un rematador pur, jo crec que té altres virtuts. No és un gol que l'hi hagi vist fer moltes vegades. Tampoc he seguit la carrera de Gabriel Jesús al detall, però he vist molts partits al City, a l'Arsenal, i m'ha semblat, com has explicat, un gol de nou dels de tota la vida. Aquest gol el podia haver firmat Lewandowski tranquil·lament. Sí, sí, absolutament, una entrada molt bona, és veritat, bé picada és l'invitació, però has de saber situar-te i tenir la percepció adequada per saber on és la porteria, que no és fàcil quan tu fas aquest moviment i has de pentinar la pilota gairebé a cegues. El que passa és que n'haurà de fer molts perquè el titular ara mateix porta 8 en 5 partits també és espaterrani no tinc

l'estadística 8 en 5 partits rematant 12 vegades

entre els 3 pals aviam 8 gols en 12 rematades entre els 3 pals i amb 13 totals.

O sigui, gairebé no ha rematat fora. Són 12 rematades entre pals i una al pal. Home, aquesta és la dada.

Hi va haver una temporada que Lewandowski anava en aquesta xifra, recordeu? Que gairebé tot el que xutava era gol. 13 rematades, però 12 entre els tres pals i una al pal. És a dir, que en 13 rematades no n'hi hagi cap que vagi fora. Ostres, aquesta em sembla gairebé més difícil que fer vuit gols. Això potser respon fins i tot a una idea. És a dir, jo tiro a porta, encara que me la parin, però jo tiro a porta, prefereixo trobar porteria que ajustar i que se me'n vagi fora. I una altra cosa, Jordi, i que quan remati, l'equip m'haurà preparat tant la rematada. Que tindré moltes opcions de rematar entre els tres pals. És a dir, no haver-me de buscar situacions molt complexes o haver-me-les de fabricar jo, que arribo forçat i després remato com puc, sinó que parlem de la de la idea, jo crec, de refinar com a nou. Però és veritat que per exemple avui en el segon gol la passada de Pedri és una invitació però s'ha d'acabar no li donen el gol fet i el primer se l'ha fet ell solet a mi jo haig de dir que m'està sorprenent i això que ja hem vist en temporades anteriors que Rafinha és un golejador molt solvent i fins i tot amb números estratosfèrics però jo en aquesta demarcació i amb aquesta contundència reconec que és. No sé si la cosa que m'ha sorprès més d'aquest

inici de temporada, perquè és que això, anava a dir abans, jo no tinc la dada ara mateix, però jo m'estranyaria que més si hagués començat alguna temporada amb vuit gols en cinc partits, potser sí, que algun any, però són números de llegenda. Sí, sí, números d'extraterrestre. Bé, doncs, el Barça que ha sumat una victòria més, una sensació de continuïtat en allò que està fent espectacular, i avui hi havia el canvi de Cancelo per Espart, i clar, no sé si podem treure gaire conclusions, però vaja, que l'equip no s'ha ressentit a l'hora de produir, ni Cancelo s'ha sentit incòmode, tot i que jo crec que ha ocupat més el carril que Espart, potser. Bé, és la naturalesa de cadascun, ho deia el Xavi a l'inici, és veritat que Cancelo al City l'hem vist jugar per dins, però jo crec que l'any passat va arribar a fer una cosa i la va fer molt bé. Jo ara no vull ser injust amb Cancelo perquè avui és el primer partit que juga, però a mi. El que he vist fins ara d'Espart m'ha agradat molt i l'equip amb Espart m'ha agradat més del que m'ha agradat avui. Però això evidentment no vol dir que Cancelo no et pugui aportar el seu matís. Hi haurà partits en què preferiràs que el lateral. Treballar el carril que no pas que assumir un migcampista més i seran partits per Cancelo i jo crec que n'hi haurà molts.

Doncs ja veurem com va aquest duel de lateral esquerra un duel absolutament secundari però on Espar ha presentat candidatura gairebé sense esperar-ho també com una de les novetats de la temporada per ser Espar que s'ha fet mal ara en aquest mini partit que s'està fent espais reduïts en una mà a l'hora de rematar. Jordi, el millor? Rafinha. Gràcies. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT. Creus que l'estàs buscant? Que és a les teves mans prendre la decisió. Però, de fet, la decisió ja està presa. A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Cupra Terramar híbrid endollable amb fins a 118 km d'autonomia elèctrica i 900 de combinada. Descobreix-ne més a cupra.com. A Catalunya Ràdio, la TDT.

La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran, el nen se'ns fa gran.

I continua fent-se gran. I és capità. Avui és capità i fa un gol de falta des de la frontal. Imagina't si va creixent i es va fent gran. Mentre som a l'espera que apareguin a la sala de premsa, d'aquí al Camp Nou Hansi Flick, que tardarà una miqueta perquè abans ja anirà Gio van Bronckhorst. Aprofito per saludar el refresc d'avui i donar-li la benvinguda i el bentornat de la temporada, l'Albert Om. Com estàs, Albert? ¿Qué tal?

Doncs mira, estic xop, per una banda. Estàs xop, eh? T'has mullat, eh? Pots dir-ho, això. Sí, sí, m'he mullat, però vaja, soc dels que hem tingut el premi de veure aquell golaç del Rafinha al minut 3, quan queia el xafa. Ah, sí, has aguantat la tamborinada aquella, eh? Sí, sí, sí, no ens n'hem anat a dins. I ara com tens el cos? Bueno, diguem, de cintura navall.

No t'ho explico. De ser tronavall.

No t'ho explico. De ser tronavall. Impracticable. Exacte. Farem una banyadeta d'aigua calenta. Hosti, sí, t'ho estic esperant quan arribem a casa. Per cert, Albert, que què dirà la gent, eh?

Ah, sí, sí. Però vaja, això. Vaja, el que dirà la gent del Barça. És que, escolta'm, que alegria absoluta, jo crec que té molt mèrit amb això que dèiem, hòstia, per què està passant això? Doncs perquè Flick ha canviat aquest Barça a la tercera temporada, o sigui, no s'ha conformat, jo crec, després de dos anys molt bons, a dir, hòstia, doncs potser amb els mateixos encara ho farem una mica millor, podem aprofitar un últim any de Lewandowski, hòstia, no renunciem a 50 gols que ens donaven Lewandowski i Ferran, i s'ha inventat un equip nou, jo ho estic veient així. I ha introduït una competència. Jo us sentia al principi que tants canvis quan la cosa està anant molt bé. Jo crec que el gran repte de flick d'aquesta temporada és aquest, és tenir tothom connectat i acostumar-nos nosaltres a que hi hagi aquests canvis en les alineacions.

Jo també ho crec, està estimulant aquesta competència perquè és fer la plantilla si el Barça és capaç d'encadenar aquests resultats i aquesta, sobretot, sensació d'equip i de funcionament col·lectiu més enllà dels actors, del nom dels actors, això ja és una declaració per una temporada llarga i per poder competir tots els títols. Li ha dit a l'Albert el que dirà la gent perquè és el llibre que ha publicat ahir,

no? Sí, sí, va sortir ahir. Ah, ja el tenim a les llibreries

de Catalunya. Exacte, sí, sí. Des d'ahir és una memòria familiar, diguem, i que porta aquest títol de què dirà la gent.

Però crec que serà com un retrat generacional que alguns ens hi sentirà

identificats. Jo crec que molta gent s'hi sentirà identificat i és això, una memòria familiar. Feta a partir de la llengua que jo vaig mamar, a partir de les paraules, de les expressions, d'aquell català tan viu i genuí que parlaven els pares. Jo dic un moment que el meu pare, i això retrata una generació i retrata un país, no sabia escriure en català i no sabia parlar en castellà. I llavors això explica coses d'on venim aquí.

Doncs serà una obligació per l'equip de la TET. La obligació tampoc us la feu com a obligació. No, per l'equip de la TET sí. Són deures. Estic veient que són. Poso de tant en tant deures, Albert.

Hem de créixer. Jo no soc sospitós, perquè sap, a més a més, l'Albert, que ja he llegit altres llibres. 192 pàgines, per això, eh? Què vols dir? No, vull dir.

Que és massa llarg, eh, Bernat? No, no, no espanta ningú.

No, no, a mi el número de pàgines no m'importa a l'hora de llegir un llibre, però que diguis realment un. Bé, és més que l'últim que vas fer, no? El del dia que vaig marxar? Si fa no fa, si fa no fa.

Ah, d'acord. És una novel·la. No, no, és una memòria familiar, diguem, no, no, és. Tot el que hi ha allà és veritat, tot el que hi ha allà, diguem, ho he viscut, ho he investigat, de la família, i sí, sí. No, noveles, diguem, jo crec que la realitat ja dona moltes històries. I no cal inventar-te'n més, però sí, sí, content.

A més, jo crec que l'Albertón, precisament, jo crec que la teva especialitat és explicar les coses que passen, no? Ets més cronista de. Sí, i també mirar una mica enrere.

A mi m'agrada, jo dic que a vegades hi ha gent que diu, hòstia, mirar enrere, nostàlgia, no sé què, a mi em dona plaer, perquè. Trobo que és viure i reviure, no? Jo tinc molta energia, moltes coses per fer noves, però també m'agrada molt reviure coses que jo he viscut o coses que han passat a la família, perquè quan mires enrere, com a tantes famílies d'aquest país, penses, hòstia, nosaltres som una generació que hem tingut molta sort, hem tingut una vida relativament còmoda i, en canvi, venim d'un passat molt tètric, no? I llavors hi ha una generació, que jo crec que és els nostres pares, que fa de tallar focs d'això, no? Que, diguem, es mengen ells la merda i, en canvi, ens deixen la vida en un punt que no és precisament el que ells es van trobar.

Està molt bé reviure-hi la nostàlgia, però, home, viure una nova Champions, per exemple, estaria bé.

Sempre ho portes aquí, eh, Bernat? Sí, sí, ell està a la vida.

La celebració de 50 anys de TET. Em deixeu explicar l'única vegada que jo vaig estar a la cabina amb el Joaquim Maria Puyol?

Home, sí, perquè, perdona, la cabina del Quim era exclusiva, eh?

Mira, ho explicaré i crec que no explico cap secret i que a ell no li sabrà greu, però jo li vaig demanar de fer un convidat, quan jo feia el convidat de TV3, saps? I vaig pensar, com li puc demanar amb el Quim? Perquè sé que la resposta serà que no. Però I li vaig escriure una carta a mà. I llavors em va trucar i em va dir, escolta'm, m'ha agradat molt com m'ho has demanat. Et diré que no, però vindràs un dia amb mi a la cabina. I dic, home, fantàstic. I vaig venir un partit de fase de Lliga, de la Champions, que era Barça-Robín-Casan. I estava tot decidit. Derrota! No, 2 a 0, però gols, atenció, Andreu Fontàs i Víctor Vázquez, per entendre quina alineació es feia. I aquell dia, i per això lliguem avui, va ser el primer dia que Gerard Piqué va portar el barcelet de Capità. I jo, una de les meves intervencions afortunades que vaig fer en aquella transmissió, és dir que aquella imatge de Piqué-Capità la veuríem centenars de vegades més. Cosa que no va passar, no? I avui, quan he vist el braçalet de l'Amin, dic. Has pensat el mateix. Mira! Dic, hòstia. Aquesta sí que potser la veuràs. Aquesta jo crec que sí que la veuré més. Aquesta jo crec que la veuràs. Però vaja, no faré una sentència tan rotunda com la que vaig fer el 2010. Home, l'experiència ho desaconsella, no? Sí, sí. Bé, doncs,

sí que és un dels papuns del partit, no?, que hem vist el primer dia de l'Amin Yamal amb el braçalet i el primer gol de falta. I aquestes declaracions de Rafinha, dient que alguna cosa així com que ja veu quan es desenfoca del partit i quan ha d'estar una

mica al sobre per animar. Avui ho havíeu notat? No, no, no.

Ho ha notat ell dintre. Diu, abans que ens marxés, però avui no, abans que marxés del partit, ells ja veuen el que pot passar.

Però fixa't si és genuí que és la Min qui va buscar Rafinha. És a dir, Rafinha és a la banqueta. O sigui, tu pots anar allà i dir, ja t'ho he dit, ja t'ho he dit. No, és el pes que té en el receptor del missatge, que és la Min Yamal en aquell moment, el que li diu Rafinha. Perquè quan marca el gol connecti amb allò que Rafinha li havia estat dient. Per tant, té un efecte en la Min Yamal, allò. Que a vegades pot ser una rutina i pot ser, bé, ja ve el pesat de torn, a dir-me que molt bé, que molt bé, No, no, a ell allò li suma en positiu perquè després li recompensa. Jo crec que parla molt bé de Rafinha, que té temps per jugar de nou, pensar que ha de fer de nou, fer gols, parlar amb l'àrbitre com a capità, parlar amb la Minyamal, descansar uns minuts. O sigui, Rafinha s'ha convertit en un jugador completíssim i després de la connexió de tot l'equip amb la Minyamal, de com el cuiden.

Sabeu amb qui pensava quan veies Rafinha avui i veus aquestes xifres que porta? Pensava en Simeone, perquè crec que no hi ha cap entrenador al món que hagi elogiat tant Rafinha com Simeone.

Està jugant bé l'Atlètic de Madrid al camp de Liverpool. Liverpool 0, Atlètic de Madrid 0. Que la pilota, sí, sí. No sembla l'Atlètic de Madrid.

Doncs jo pensava aquest estiu amb tot el serial Julián Álvarez, dic, hòstia, al Simeone, si li diguessin ara, escolta'm, us don Julián Álvarez i doneu-me Rafinha, perquè recordareu que a final de la temporada passada molts donaven fora del Barça Rafinha, recordareu que es va lesionar amb el Brasil, ja no el volem.

Després del Mundial, l'Arabia Saudita, canvi de cicle.

Simeone devia estar pensant, no, no, escolta'm, que adeus a Julian Albrecht i a zero euros, però em porteu Rafinha aquí. I, hòstia, el que està demostrant Rafinha aquesta temporada és sensacional.

I com veieu aquesta integració amb l'Amin Yamal de l'equip? O sigui, amb aquesta mirada de l'equip de l'Amin? Quina mirada, no t'entén. Aquesta mirada d'estar tan a sobre, de no només estar jugant al partit, sinó de veure com reacciona, què necessita.

De protegir-lo una mica. Sí, però què és Rafinha qui ho assumeix? És el capità. Però jo crec que és que.

Sí, però les primeres declaracions de Rodri aquí van ser el primer dia. Estava una mica cap cot, l'hem intentat animar després d'Elx. O sigui, no és la primera declaració, és de l'altra que havia vingut. O sigui, i entre Rodri i Rafinha segurament hi ha Pedris, hi ha gent en aquest camí, perquè si no O sigui, jo ho veig com una mirada col·lectiva.

Per ajudar-lo a Alamint a superar moments de petita tristor i que això repercuteixi en positiu a l'equip, vols dir? Per entendre'l,

per entendre'l, no saps? O sigui, no tant el fet, sinó que estiguin pendents d'ell com d'una prioritat. Quan això és molt individual.

Jo crec que és un jugador especial, ja no només per com juga, sinó per com és, i això ho té en compte tothom. Ho té en compte, per exemple, l'entrenador, que pràcticament jo diria que no el canvia. Va canviar ells, no? El primer dia, el minut 60. Però fixeu-vos que és un jugador que va venir del Mundial de ser titular en Espanya i en canvi ja va jugar des del principi, quan jugadors com Pedri, Rodri, Olmo, no ho van fer. Ell sí, la vinyana ja va jugar, el canvia poc, els jugadors a sobre, és a dir, hi ha com una mena de consciència general que és un noi molt jove, però amb una incidència en el joc, és evident, espectacular, i. Però que té aquesta mena

d'aura de crac, no? I amb això potser Bernat també té un altre punt de connexió amb Leo Messi, que és evident que el fem, diguem, que jo crec que han de ser dues persones, dos jugadors, però dues persones per tenir-les al vestidor, molt difícils de descodificar. Clar. No? Perquè. Segurament, no ho sé, li veus les cares, almenys des de fora, aquesta temporada, els dos primers partits, dius, hosti, què li passa? I ara per què està tan seriosa la banqueta? I ara per què no sé què? I de cop i volta ha canviat, de cop i volta ha canviat, dius, què ha passat? No sé què ha passat.

Però avui també està amoïnat el camp segon Rafinha, no?

No ho semblava, però al final deu intuir. Ha previst, no?

Sí, ha estat preventiu. Però era tot l'equip. Jo amb això estic bastant d'acord amb el que deia el Jordi Costa. El començament de la segona part ha costat més, ells pressionaven més, han anat més a mossegar, el feien, la segona part. El Barça ha baixat una mica la velocitat, la intensitat, i crec que. Diguem, Lamine també formava part d'això, no era especialment evident com el primer o el segon partit, no? Que li veies com, no sé, dius. No, però el coneixen,

i llavors Rafinha deu dir, mira, ja hem marcat a Deyemi, he marcat jo. Lamine ho està intentant, ha fet unes quantes jugades aquelles que el públic, oh, que obesiona. I no feia el gol, i el coneixen, i deuen pensar que la Mint, per molt que bé que em sembli que està jugant, doncs si està buscant el gol i no arriba, doncs es pot girar o que es pot perdre, com ha dit Rafinha. I també és cert que les declaracions són dels jugadors més. Rodri Rafinha, jugadors més veterans. Poden dir-ho, sí, poden dir-ho. No, i que, a més a fan, això va de protegir el nen una mica, que saben perfectament que té el focus a sobre.

Això que dius, Laia, és important preventivament, perquè, com deia el Xavi, avui no l'hem vist desenfocat. Ha estat més que no es desenfoqui, no? Ell ja ha anat fent els números i ha dit, ostres, ha marcat aquest. Saps que el Carles ho ha dit al primer part? Ha marcat ja a Diem i s'ha tret l'avena, hem parlat de l'avena, ha marcat Rafinha, i jo crec que ells també han interpretat això quan ell no donava mostres ni símptomes, has d'estar al contrari, se sentia molt a gust, ha fet aquests driblings aquí a mig camp, ha estat reconegut, però ha estat una cosa que m'ha cridat l'atenció.

Ara que veig que l'entrenament està a punt d'acabar-se, aquest que hem improvisat aquí, sí que hi havia demà entrenament i flic l'anul·lat. El Bernat, com ens zooma. No sé si ho ha dit el Bernat o el Costa, no me'n recordo. Sí, el Bernat. Doncs és per compensar,

sí, l'entrenament que no fa demà. Demà dia de festa, no? Sí.

I llavors que entrenaran per la diada el divendres sí, la diada hi ha entrenament sí, sí, sí jo crec que no tenen

més dies de festa està preocupat, ja veiem si ens estem

relaxant hauran d'anar demà al monument no,

t'exacto tindran temps per tot una pregunta per torn indicant-lo comencem per aquí, Mireia, sisplau.

Bona nit, Mireia Ruida, en directe a la TDT de Catalunya Ràdio. Avui has fet cinc canvis a l'onze titular i l'equip ha tornat a fer cinc gols. Has rematat 19 vegades a porteria. Creus que en aquest inici de temporada la diferència entre l'equip titular i els suplents és molt més petita que la temporada passada? Gràcies.

Bé, és el que veig. De fet, l'entrenador, tenim una gran qualitat a l'entrenament i sempre es tracta d'això, de competir entre ells a l'entrenament. Ho deia ahir també, que en cada posició tenim una gran qualitat. I per nosaltres està molt bé veure això, que fem canvis i que l'equip segueix amb la mateixa idea, amb com volem jugar, i és una cosa fantàstica.

Hola, França i Marta Ramon, en directe a RAC1. Avui hem vist una nova actuació remarcable de l'Amin Yamal, acabat amb el braçal de capità. Just l'endemà de conèixer la llista dels candidats a la pilotador, és un dels grans favorits. Creus que l'Amin Yamal hauria de guanyar la pilotador?

Sí, esclar, és el meu jugador. És un jugador del Barça i crec que es mereix guanyar la pilotador. Per mi és un jugador excepcional, ho podem veure en tots els partits, que és especial, que ningú té això que ell té ell i crec que s'ho mereix.

Hola Hansi, Ander Limós, para el Carrusel Deportivo y para el que te llueves Barça de ser Catalunya. Se ha hablado mucho del delantero durante este pasado verano y hoy han jugado tres delanteros diferentes, de tres maneras diferentes, tres jugadores con características diferentes. ¿Qué aporta cada uno de ellos jugando? Tienes Rafinha, ha jugado Dani también un rato, también al final de Gabriel Jesús.

Jo crec que en cada situació, en cada moment, podem fer canvis i això és bo. Saber que podem controlar, per exemple, el Dani és molt bo amb el control de la pilota, del joc, Rafinha ja ho ha vist avui, la seva intensitat és genial, també quan ataca en profunditat, en passades de pedra, és increïble. Tenim moltes situacions així, també amb la transició, amb el contraatac, també són molt bons, però també quan hem de mantenir la pilota, jugar i esperar que es creï una oportunitat i arribar al moment just, estem allà. Avui, per exemple, la pilota parada de la mina ha estat fantàstica i ha estat una bona situació. Hola, ¿qué tal?

Buenas noches, Manolo Oliveros, Cadena Copa y Tiempo de Juego. Ayer me aburrí, bueno, me aburrí yo, y se aburrieron incluso los seguidores del Real Madrid en el partido en que ganó el Real Madrid al Inter de Milán 2-1. Y hoy me he divertido muchísimo, como todo el mundo que ama el fútbol se habrá divertido en el día de hoy. ¿Qué te parece esa diferencia abismal de estilo de fútbol para ganar un partido?

Bé, jo estic molt content de poder parlar només, de divertir-nos, perquè jo soc l'entrenador del Barça i estic molt content de ser aquí. I crec que en els cinc primers partits ho hem fet molt bé, hem marcat molts gols. I el que és més important per mi és que estem jugant com un equip, com una unitat, que controlem els partits, que dominem el joc i és fantàstic veure això. I al final és l'estil amb què volem jugar. Volem que l'afició, els culers, gaudeixin dels nostres partits i crec que ara ho estan gaudint.

Buenas noches, señor Flick, Víctor Lozana en directo para el Radio Estadio de Onda Cero. El inicio de temporada ha sido impresionante, 22, todos los partidos ganados, 22 goles a favor. ¿Es el mejor Barça de Hansi Flick? Me refiero sobre todo a lo que es el divertimento, por cómo juega el equipo.

M'agrada molt el que veig amb l'equip, però també veig situacions. Que hem de millorar. I és normal. Però és el que dic sempre. Per mi el més important és l'entrenament. Perquè allà és on aprens, allà és on millores. I amb la qualitat que tenim ara mateix als entrenaments, arribem a tots els partits i després al partit mirem què és el que hem de millorar. I és el que estem fent ara. Ara estem mirant-ho, estem analitzant-ho. Intentant que siguin millor el proper cop. Però no vull transmetre que no estigui content, perquè estic molt i molt content amb com estan jugant sobre la gespa els meus jugadors. Però sempre es pot millorar, i nosaltres també podem millorar.

Hola, Hansi, què tal? Alejandro Segura de Radiomarca. Es su tercera temporada como entrenador del Barça. Da la sensación que el equipo ha empezado de una manera muy diferente a las dos temporadas anteriores, que quizá es el mejor inicio de temporada de las tres, marcando muchos goles, arrasando, arrollando a sus rivales, que ha cambiado en verano para que el equipo esté tan bien físicamente en este inicio de temporada. Gracias.

Estem al començament de la temporada i tu saps també que queda molt fins als mitjans de maig o a partir de l'abril, que hi ha títols ja per guanyar, queda molt de camí per aquí. Però de moment és cert que fa molt bona pinta i és perquè estem entrenant molt bé, molt dur, I que tothom a més té aquesta gana, aquesta fam de millorar. I això té un impacte sobre l'equip. Sobre com es comporta després la gespa en els partits. I és una situació fantàstica perquè aquesta intensitat és el que necessitem. Per a la nostra filosofia el més important és això, la intensitat, i com pressionem, i fer-ho com a equip. I això és el més positiu del que veig ara mateix, que a més tothom està inclòs, tant en la defensa com en l'atac, estem ben connectats, en la distància curta estem a tanto, i quan pressionem ràpidament, quan perdem la pilota, per exemple, Avui potser ha costat una mica més perquè el Feyenoord ha fet un futbol fantàstic també. M'ha agradat molt el que els he vist. I això es veu també a la Champions League, que tots els equips tenen qualitat. Tots els equips estan a la Champions League perquè s'ho mereixen i és una cosa que hem de tenir en compte. I respectar tots els equips és el més important també.

Josep Capel, de Radio Nacional de España, en directo a Trailer Deportivo. Buenas noches, míster, y felicidades por la victoria. A mí me gustaría analizar un poco el papel de su vestuario. Estamos viendo cómo llegan jugadores nuevos y tardan muy poco en adaptarse, ya no solamente sobre el terreno de juego, sino parece dentro del vestuario. ¿Qué vestuario tiene usted o cómo lo valora para ver cuál es la clave para ver cómo se adaptan los jugadores nuevos a un vestuario como este? Gracias.

Bé, jo crec que el meu equip tècnic, no només la gent que treballa en la part tàctica i futbolística, sinó també els d'exercici físic, els asfixios, etc. Tothom està fent una gran feina de manera que tothom se sent bé quan arriba aquí. I òbviament es tracta d'ensenyar-los la nostra idea de com volem jugar a futbol i la situació ara mateix no és fàcil. Si tens jugadors amb aquesta qualitat, molts jugadors amb aquesta qualitat, el que passa és que tots volen jugar i això s'ha de gestionar. Però per això dic que sempre ens hem de centrar en l'equip, en el club, en assolir els nostres objectius. I al final tothom va en aquesta direcció. I això es veu als entrenaments, que hi ha una altíssima qualitat, sobretot després dels partits. Després del partit de València, per exemple, el següent entrenament crec que ha estat el millor entrenament que he vist el dia després del partit, en els dos últims anys, fins i tot quan entreganava el Vallès de Múnich. És increïble i això és el que necessitem. Aquesta actitud, aquesta mentalitat, la necessitem en tots els entrenaments i, com dic, en aquests moments. La tenim.

I això fa que estiguem orgullosos i contents. Sí, hola, Hansi, Xavi Lemus de TV3. És habitual que els aficionats en els partits, i més en partits com el d'avui, ovaciorin els jugadors. Però avui no només han ovacionat els jugadors, han ovacionat també a Hansi Flick, i fins i tot s'ha vist la imatge d'agraïment per part seva. Què representa per vostè aquest reconeixement del públic del Camp Nou? Gràcies.

Bé, jo crec que tothom sap que estic gaudint molt de ser l'entrenador del Barça i la relació que tenim amb els culers però també amb la ciutat en general és increïble i per mi és una situació fantàstica perquè la mentalitat és molt diferent potser del que estava acostumat abans i estic molt. Orgullós que sigui així. És fantàstic i realment és més que un somni, això, per mi.

Intentaré fer una pregunta més, Sergi, que l'ultim cop. Acabas de citar el Bayern, la teva etapa al Bayern.

Moltes gràcies. La pregunta de si o no seria perfecta.

Has parlat del Bayern. M'agradaria saber si aquella plantilla o aquesta plantilla et recorda també aquella en qualitat ganes i si tens les mateixes sensacions que aquell any que va guanyar el triplet. I una curiositat molt petita, si ja has tingut por quan has vist la tombarella celebrant de Yemi. Sí.

No, no, ho pots fer sense problema però no vull comparar aquests dos equips ni aquests dos clubs perquè crec que són diferents jo vaig tenir una època fantàstica a Múnich i tinc un equip fantàstic i ara és diferent és un altre moment en la meva vida i com deia abans valoro molt. La meva vida ara mateix, cada dia, tots i cadascun dels dies que camino per Barcelona, és increïble, i no només jo, el meu personal, el meu equip tècnic, la meva família, ens sentim benvinguts aquí i estem molt contents i agraïts per això.

Hola, Hansi, l'aigua servei de dia atlètic. Avui Rafinha ha fet un altre gran partit. No sé com valora la seva actuació i també què et sembla que tant ell com Pedri, que també ha fet un gran partit avui, estiguin fora de la llista dels dominants per la Pirota d'Or. Gràcies.

Bé, esclar que ha jugat un partit fantàstic i esclar que tots dos haurien d'estar en aquesta llista. Són massa bons per no estar-hi. Però bé, al final això no es pot canviar, és com és i. Però sí, són uns futbolistes fantàstics i es mereixerien estar en aquesta llista.

Ho deixem aquí. Gràcies, bona nit.

La llista de la pilota d'or. Van sortir 30 candidats, oi? No sé com vagi això. Sí, ahí sí. I els escollits són els que ja han votat. O sigui, les votacions ja s'han fet. La pregunta seria aquesta.

Això no ho sé. Recordem que això voten capitans i seleccionadors i després també un jurat de periodistes.

Però surten els 30 perquè ja han votat. Sí, no, són el.

Ah, perquè ja han votat i aleshores el dia 21, no sé què, d'octubre. Saben que sortirà un d'aquests 30,

no? Bé, després, no, unes hores abans de la gala van quedant com aquells, els 5.

O sigui, ja s'ha votat, o sigui, ja no es vota. Ara han quedat 30, tornem a votar, no? No, no ho sé, jo. No, no. No, eh? No, vaja, no, no. Ves que aquests reglaments no me'ls. Per què ho dius, Campos? Per si té opció de. No, per curiositat, per saber-ho, per saber com s'ha decidit que Pedri i Rafinha quedin fora.

Perquè jo interpreto, eh? No ho sé, que no els han votat prou gent per estar I entri el porter de Capverd. Ja. El Mundial deu passar més, no?

A mi l'energia em diria.

Perquè es publica demà, la llista, no? No, es va publicar ahir. No han votat encara, em diu el Sergi Soler.

És que jo diria que s'ha de votar dels 30 que es publiquen. Per tant, aquests els ha seleccionat algú. Ferenç Futbol. Possiblement.

De mentres, descans al Palau, bona primera part del Barça, que està guanyant en aquest debut a les Champions, 18-13 contra l'Horus Danés, i en bàsquet a Tarragona, Carles Vila, com va l'Andorra Manresa de la Lliga Catalana, a punt d'arribar al descans?

Sí, mira, 3 minuts i 57 segons per arribar al descans, 25 per l'Andorra, 22 per el Manresa, havia acabat 23-12 el primer quart, és a dir que la reacció del Manresa ha sigut força gran, recordem 10 jugadors nous per al Manresa de Diego Campo per aquesta temporada, també molts canvis a l'Andorra, amb 7, de moment com va passant el primer partit en què ha guanyat el dia i del jugador per 89 a 84, es veu una miqueta de joc imprecís, però un bon joc de bàsquet avui aquí a Tarragona. Triem el millor. El millor jugador del partit.

El Costa ha votat Rafinha. Laia, qui tries? Rafinha. Bernat Soler. Rafinha. Has dubtat?

Sí, sí, però no sé per què. Mireia. Ho havia pensat abans.

Mireia, qui tries? Ricard. Lamine. Marc i Carles.

Rafinha. Xavi. Rafinha. Bernat Coll. Rafinha. Albert. Veient que ha guanyat Rafinha diré que ho versi.

Ah, mira, els oients han triat el guanyador que és Rafinha.

Rafinha indiscutiblement, eh, avui, gairebé per unanimitat. Farà molts gols, eh, Rafinha?

Home, el camí fa pensar això. Això no crec que sigui una ratxa ara perquè comença bé. Jo tinc la sensació que aquesta elecció, aquesta decisió de Flick, farà que tinguem un golejador. Jo ara em mullaria i jo crec que Rafinha superarà els 30 gols aquesta temporada. Home, aquest ritme.

Fa dues temporades els va superar, recordar 34.

Que ara ha marcat en els 5 primers partits de la temporada i segons ha dit l'Oriol Jovea a Twitter, l'últim jugador a aconseguir-ho al Barça va ser gairebé als anys 60, que va ser Luis Suárez. Ostres, des del 68. Des del temporada 58-59, imagina't.

És a dir, Luis Suárez, el gallec, eh? No havien marcat els cinc primers gols. No havien marcat en els cinc primers partits de la temporada, eh?

Són vuit gols en cinc partits, eh? A més, gols sempre. Abans ho deia el Bernat Coi durant el partit. Primer gol de partit. Tots excepte un.

Doncs, numerós per enmarcar. Ha parlat Rodri i Mireia?

Sí, el podem sentir que ha començat demanant disculpes per les seves paraules per València.

Me disculpáis. Antes de comenzar, me gustaría decir unas palabras porque se ha generado un poco de controversia con el vídeo del otro día. En esta vida, cuando uno comete un error, hay que salir a pedir disculpas. Este es el caso. Me gustaría pedir disculpas a todos aquellos que han sentido ofendidos, seguidores del Valencia, aficionados, jugadores, cualquiera que se haya podido sentir ofendido por mis palabras. Ya tuve una llamada pertinente con. Con mi amigo y compañero José Gaya, al que le pedí disculpas y a toda la plantilla. También quiero dejar claro que fue una expresión de sorpresa. Cualquiera que vea el vídeo lo puede ver. En ningún momento quise burlarme o sacar de contexto ningún mal momento de ningún equipo. Todo lo contrario. Todos deseamos que, o en mi caso, que el Valencia vuelva al lugar que le corresponde, la que es nuestra liga, ser uno de los mejores clubes de esta liga. Y nada, simplemente decir eso. También, eso sí, me gustaría decir que era una conversación privada, que de ahí creo que todos deberíamos aprender un poco más, que es verdad que se sacan las cosas un poco de contexto a veces, pero en ningún momento quise faltar el respeto y de nuevo remitir mis disculpas al Valencia FC. Así que nada, ahora ya está y cualquier pregunta que tengáis del partido, por favor. Sí, hola, Rodri, Xavi Limus de TV3. El català l'entens? Sí, sí, perfecto.

Em volia preguntar si per tu, aquests primers dies com a jugador blaugrana, veient el rendiment de l'equip i veient el teu rendiment, si és una mica el començament somiat.

Bueno, está claro que es importante empezar bien. Yo siempre digo que lo más importante es cómo se acaban las temporadas, pero evidentemente que hemos empezado con un gran nivel, sobre todo con una gran predisposición al sacrificio, a correr, a generar una cultura de esfuerzo, de juego y donde todos los jugadores, los que juegan están comprometidos. Eso es lo más importante, crear esa idea colectiva y lo que dices, estamos haciendo las cosas muy bien al principio, así que hay que seguir la línea.

Bona nit, Mireia Ruiz per Catalunya Ràdio. Et volia preguntar com has vist el vestidor i si t'ha sorprès aquesta fam, aquesta voracitat, aquestes ganes de voler tenir gols sempre i que un altre dia són cinc gols. Si això s'ha de convertir en norma. Gràcies.

Bueno, sabemos de la dificultad que entraña cada partido. De los cuatro que llevamos, está claro que hemos hecho un trabajo sensacional y que no es fácil marcar los cinco goles, pero bueno, esto demuestra un poco la voracidad de este equipo, que tiene hambre, que tiene ganas de conseguir grandes cosas. Y a lo que te referías del vestuario, es un vestuario que conozco a muchos de antes y bueno, lo que proyectaban desde fuera era eso. Y evidentemente también ese es uno de los motivos por estar aquí, ¿no? Una generación que tiene hambre de conseguir grandes cosas y aquí estoy para sumar.

Mireia, explica'ns això de València que has dit.

Va sortir un vídeo a les xarxes que era el de Rodri assegut a la banqueta de Mastalla parlant, em sembla que era amb Cobercí. És el dia després, no? Sí. No sé de quin mitjà.

Sí, de Movistar, del dia després. És el típic vídeo que llegeixen els avis.

Exacte, i van llegir els llavis i van veure que Rodri li anava dient al del seu costat, que crec que era cobercí, són muy malos, és que són muy malos, és que no han passat ni el medio del campo, són muy malos, són muy malos. I això va sortir, va tenir molt de ressò, i avui ha sortit a demanar perdó per aquestes paraules.

Però el vídeo va desaparèixer, et sentia ahir el Salmurri que explicava que el Barça l'havia retirat.

Exacte, es va demanar que es retirés de les xarxes.

Però em crida l'atenció, perquè vídeos com aquests fa. Quants anys fa que a Movistar publica vídeos com aquest? Sí, però Rodri estava molt afectat i llavors O sigui, vols dir que ha estat Rodri qui ha volgut parlar avui, qui va demanar que es retirés el vídeo, o sigui, que ha estat un més iniciativa

individual, no? Sí.

Sí, però és cert que ell ho ha dit en les declaracions, Rodri, ara, que el to de. Ja sé que, evidentment, no justifica i que s'equivoca, eh? S'equivoca, i a partir d'aquí Casco valorarà fins a on s'equivoca. S'equivoca, si diu amb la mà. No, vull dir, que no es papa. És una opinió. Però que ho fa amb sorpresa, que no és que. No ho fa amb un to de dir. No, clar que no. No, de dir. Però si també entén aquesta opinió de l'altre. S'assumem del nivell, del poc nivell.

Però ell veu a un equip molt desestructurat, que no els hi ha plantat gaire cara, per no dir gens, i amb un company en una conversa privada, és veritat que en un escenari públic, però després l'estapa la boca amb la mà i tot és molt antinatural per aquestes qüestions.

No, jo dic que s'equivoca perquè ell, tothom ha de ser conscient que això és un altre debat si s'hauria de fer o no, però que a la banqueta tothom sap que a un camp de futbol hi ha 50.000 càmeres que et poden agafar i que llegeixen els llavis que això pot passar. Llavors és cert que si ell fins i tot hi ha un punt que quan ho està dient hi ha un punt que es tapa amb la tovallola després, perquè ells mateix són conscients que el que diuen pot ser gravat. Per això dic, no sé si s'equivoca en dir això o no a un company

a cobertura en aquest cas. Sí que s'equivoca perquè està dient malíssimos a uns companys de feina. O sigui, possiblement, és evident que és el que diríem qualsevol de nosaltres en una conversa privada, que és el que a ell és la sensació que li dona. Però si t'enganxen, és molt desafortunat que tu a uns companys de professió diguis que són molt dolents, perquè no ho són.

Això només has de pensar que t'ho diguessin a tu, que això ho diguessin al Barça després d'un 4-0 o d'un 2-8,

diguem. El tema és que. Els estan gravant permanentment. No es poden relaxar. No es poden relaxar i tenir una conversa, una opinió futbolística.

No, no poden. No poden, és així. No poden, ja ho saben.

Esperin el vestidor. Dins el vestidor sí que poden. A la banqueta, ara mateix, com està tot organitzat, no poden, perquè hi ha càmeres. Albert, què t'han semblat els

primers dies de Rodri, com amb l'Aurana?

A veure, un comentari, diguem, que m'ha sorprès molt, que li demani el company de TV3 si entén el català i que digui que sí amb aquesta rotunditat. Dic, hòstia, Rodri, que el fotin de cambrer a molts bars de Barcelona. Dels anys de Villarreal. Ah, dels anys de Villarreal.

Fins i tot el parla, el català.

Bé, va estudiar. Va estudiar a la primària. Va estudiar a la Universitat de Castelló.

Ah, clar, clar, no ho sabia. Això pensava, dic, hòstia, porta 15 dies aquí. No, no, no, ja li ve, ja li ve. No, no, clar, dic, ho dic. El va fer fora de l'Atlètic de Madrid i el va fitxar al Villarreal. Cert, sí senyor. Doncs va, dit això, jo crec que és molt important la figura de Rodri, com a mínim per dos motius. Un és el lideratge, sentint-lo en aquestes disculpes, ja ho veus, diguem, no? Que és un tio que té dos dits de front, que crec que hi ha un líder. És un altre líder més que entra a dins del vestidor, una persona que jo crec que és respectada absolutament per tothom, i crec que això pot anar molt bé en els contrapesos dels diversos lideratges que hi ha en un vestidor. Això, diguem, internament. Llavors, a dins del camp, crec que el Barça, que s'ha reforçat molt i molt bé de mig camp endavant, De mig camp enrere no ens hem reforçat tant. Crec que Rodri supleix això. O sigui, Rodri escombra aquesta cosa d'evitar molts contraatacs, de treure pilotes fins i tot dins la nostra àrea. Jo crec que això és un element importantíssim per la defensa del Barça i per evitar molts gols d'aquells que t'agafaven pràcticament idèntics amb altres temporades.

I també és veritat que se l'està cuidant, els 90 minuts de Rodri encara no han arribat, això va progressivament, amb l'excel adequadament. Avui quants minuts has jugat, finalment? 70 i. Sí, 75 o 80, no? 82. 82, sí, sí. Molt bé, algú vol afegir alguna cosa més de Rodri?

No, aprofito que Rodri és l'actual campió de la pelota d'or, que ens ha quedat una mica allà penjat del sistema de votacions.

La fa dos anys, no, Rodri? Sí, la fa dos anys, l'he imaginat.

L'he imaginat, fa dos anys, Rodri, això. Doncs que la llista de 30 la tria un jurat format per 14 persones, que és evident que bona part d'aquestes persones són de France Football. Hi ha després periodistes de l'equip, un periodista anglès, Henry Winter, Fabio Capello, Luis Figo, són els que van formar tots ells aquest jurat que han triat els 30 nominats. I els tries sobre aquests 30. I sobre aquests 30 acaben de triar els 15. Cada periodista tria 15 en funció de cadascú. Un li dono 15 punts, un altre 14. Bé, bé, hi ha diferents sistemes de votació. Però ningú no pot votar Pedra i Rafi. Exacte, no pots afegir cap més.

Té tot el sentit del món que encara hagin de votar, perquè si haguéssim votat crec que no hauria existit la roda de premsa de dilluns de Kilian Mbappé, on ella es postula públicament perquè el votin si algú no pensava votar. O la d'ahir de la Mint. La d'ahir de la mina és una mica més dissimulada.

Una mica més, sí. Una mica més dissimulada. Això de la pilotador també un dia hauríem d'escriure un llibre. Hosti, fot molta mandra, eh, Ricard. Dembélé és l'actual. Sí, és l'actual.

Pilotador, avui ja suma un doblet en aquest PSG3. Esloven de Bratislava, 0. Tots els partits al descans. Anfield, Llorente, avançar, Atlètic de Madrid i Soboslai, empatat.

Liverpool, 1, Atlètic de Madrid, 1.

I la passada en el gol de Liverpool d'Esparó d'Araujo. Que tampoc està a la llista.

I per vosaltres, que us agrada l'assistència llorente de Gerrard. Molt bona passada. El Josep Vala, de moment, empat. Sporting de Portugal, un galata serà i un. I el Diego Armando Maradona, partit en segons.

Naples 0, Arsenal 0.

Doncs aquests són els resultats. Ja el descans, eh, Dieu? Sí. Molt bé. Albert deia el tema del llibre, perquè clar, cada cop van canviant les normes, el reglament, voten uns, ara hi ha un gabinet, després voten sobre els 30, i nosaltres anem celebrant això com si consegrés el millor jugador del món, perquè una. La publicació futbolística francesa dona I cada

vegada hi ha més xup-xup, no? I cada vegada, diguem, a més a més, aquest any que no hi ha un guanyador clar, diguem, altres anys ja ho veus bastant clar qui pot ser, no? Aquest any que pot sortir per tantes bandes, la pilota d'or, no? Fa mandra d'aquí fins a finals d'octubre, em sembla que és, no? Sí, sí, sí. Queda un mes i mig que. El 26 d'octubre. Mira, imagina't.

Dani Olmo ha parlat també, Mireia.

Sí, el podemos sentir en los micrófonos de Movistar.

Es el gol de Lamín. Lo tenía claro que lo tenía que lanzar él, que es el capitán, tenía el brazalete. No, sí,

al final tenemos buenos lanzadores, hemos tenido mucha fortuna, por decirlo de alguna manera, no hemos podido meter muchos goles de falta, pero bueno, nos alegramos de que Lamín la haya metido.

Luego buscará Rafinha, que nos ha dicho, dice, yo es que le he visto durante el partido, porque le conozco, que a veces se va, si no marca su gol, que estaba contento, y le he dicho, sigue, sigue, que al final el premio llega. Es así Lamín, ¿verdad?

Sí, la Mines es ambicioso siempre, siempre quiere marcar, contribuir, ayudar al equipo a ganar y siempre lo hace, marque o no, pero bueno, cuando marca pues siempre estás feliz.

Tony, cuéntanos, lleváis 23 goles, 5 partidos, no sé si me baila alguno gol, pero bueno, el ritmo al que lleváis no es normal de un inicio de temporada con tantos jugadores viniendo del Mundial, con algunas incorporaciones nuevas que han llegado, con algunos cambios no estructurales, porque al final lleváis, es el tercer año con Flick, pero no es normal, entiende, que estéis a este nivel tan pronto en los 5 primeros partidos.

Para nosotros sí puede ser normal Pues cuéntame

la clave porque eso es lo que queremos saber ¿Cuál es la clave precisamente de eso?

Trabajar, te diría Somos un equipo con mucha llegada que quiere tener siempre la iniciativa que crea muchas ocasiones y al final tenemos la calidad necesaria arriba para acabar marcando esos goles que a lo mejor pueden parecer muchos pero al final creamos esas ocasiones y tenemos ocasiones claras para marcar y las difíciles también porque tenemos esa calidad de sobra para realizarlas.

Hablar de trabajo de calidad y no sé cuánto también hay de instinto, lo digo porque sois muchos jugadores con mucha movilidad, que ocupáis muchos espacios y que además con muchos cambios, quiero decir, porque hoy te ha tocado a ti, otro día le toca a Fermín, hoy a De Gemi, otro día a Gordon y vais cambiando constantemente y no parece un equipo en construcción, parece que lo trabajáis como por instinto, parece que lo hacéis como por instinto. Somos un equipo que nos

adaptamos a la perfección, somos muy flexibles, somos jugadores que podemos jugar en distintas posiciones y a la vez. Al final es el míster el que decide el once que empieza, pero empiece que no empiece vamos todos a una y se demuestra. Al final todos vamos a ayudar y a contribuir

para que el equipo acabe ganando. La parte buena, son cinco partidos, cinco goleadas, el equipo está feliz, estáis marcando muchos goles. La parte menos buena, por decirlo de alguna manera, las expectativas y la ilusión están ahora mismo aquí. Claro, lo que sea bajar un poquito, como decía Rafinha, hay momentos de altos y bajos, lo que sea bajar un poquito va a ser un paso atrás.

Siempre van a estar arriba las expectativas. Somos el Barça, vamos a competir por todo y lo estamos demostrando desde el principio y es lo que queremos hacer. No va a ser fácil continuar en esta línea porque siempre digo que lo más difícil es. Es mantenerse, pero creo que aún tenemos margen de mejora en algunas facetas. Lo seguiremos haciendo. Como bien has dicho, es el inicio de temporada. Aún queda mucho, así que seguiremos trabajando.

Bernat Coll, quina dada tens als canaris de Diemi?

Mira, Diemi ha fet 108 gols des de fa 10 anys. D'aquests, en tenim 70 registrats en funció del peu amb el qual fa el gol. 43 són amb l'esquerra, 5 amb el cap i 22 amb la dreta. Això representa el 31%. I si ho comparem amb altres davanters del Barça, com per exemple Rafinha. Que només suma el 25% amb la dreta, està bastant per sobre. Gordon, el 25% amb l'esquerra, la cama dolenta, bastant per sobre. Gabriel Jesús, el 21% amb l'esquerra, bastant per sobre.

I quants has dit a Diemi? 31. El 31%. O sigui, reforça la idea que té dues cames per finalitzar les accions, que se sent còmode tant amb l'esquerra com amb la dreta. A Diemi li plantarà cara a Gordon per la posició de titular? O sigui, tenim aquí un duel com el de Fermín i Dani Olmo? Una mica més igualat, no?

Mentre la gent s'ho pensa, deixa un apunt. Acaba de marxar Giova en broncos d'aquí a la sala de premsa i l'última resposta que ha donat ha estat per dir que els quatre anys que va ser aquí al Barça van ser els millors anys de la seva carrera futbolística i que res és comparable a jugar amb Ronaldinho.

Doncs, bons records de Gio, del Camp Nou i del Barça. Què deies, Bernat?

No, que em sembla una miqueta més igualada. És a dir, a veure, jo crec que Olmo està a resposta molt bé avui, eh? I, per tant, el pols en Fermín l'hi ha aguantat. El que passa que el nivell que ha mostrat Fermín en la seva posició com a titular, jo crec que Gordon en la seva posició com a titular encara no l'ha mostrat. Gordon ens ha agradat, però crec que no està rendint tant com està rendint Fermín en el seu lloc. I per tant, això dona opció a que el que li va per darrere el pugui.

Veus més fàcil que Deiemi desplaci Gordon que Dani Olmo Fermi.

Igualment, igual de difícil les dues. Però crec que Deiemi una miqueta, algun de tant en tant,

amb gols com avui. La resta. Jo crec que Deiemi és un jugador que està. Jo el veig més desconnectat de l'equip, que té espurnes molt brillants de cara a porteria, però en canvi Gordon jo l'he vist que. Flueix més. Flueix molt més, està molt més integrat a l'equip, combina molt millor amb tots. Jo crec que a Diem li costarà una mica més integrar-se a l'equip, cosa que Dani Olmó està integradíssim, diguem, que forma part de totes aquestes rotacions. Jo crec que, no sé, a mi m'agradaria aquest any la paraula titular, més enllà dels 4 o 5 que ja heu marcat. Sí, els estructurals. Que ja heu marcat vosaltres els estructurals. Estarà repartit, això vols dir? Hosti, Tant de bo estigui molt repartit, perquè portem anys queixant-nos que llavors arribem, havent jugat 13 o 14 jugadors, que arribem al març una mica amb la llengua fora, hòstia, tant de bo aquesta plantilla ampliada, a més, amb noms sorprenents, que no els hem vist a venir ningú, que ens hem trobat aquí un Gordon Adeyemi, Gabriel Jesús, que no sortien a cap de les travesses, hòstia, tant de bo juguin tots, juguin molt, i això serà per mi la clau d'aquesta temporada. Xavi i Fermín,

Fermín el veig per davant, la veritat. És que a mi Olmo m'encanta. El partit d'avui d'Olmo per mi és correcte, però no li dona com per guanyar punts respecte a Fermín. Hi ha els extrems entre Gordon i Adeyemi. No el veig un jugador molt residual, Adeyemi. El veig per darrere de Gordon, perquè Gordon el veig més encaixat, només són cinc partits, i perquè Adeyemi el veig una mica. Despistat, anarquic i despistat o sigui en el col·lectiu entre els 11 jugadors el funcionament dels 11 jugadors a Gordon el veig força acoplat a l'altre el veig que és més un ànima lliure

El Barça ja ha estrenat la Champions amb victòria.

Tenim un nom que el sap tothom. Però d'on surts tu? Tant se val d'on venim, si del sud. Oh, del nord, ja. Va, que et convido una estrella. Ara estem d'acord. Estem d'acord. Sí, i una estrella ensa germana.

Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.

Fins demà!

El Barça ara és líder a la Champions, líder a la Lliga, i és que avui ha golejat 5 a 1 al Feyenoord, dos de Rafinha, un de Deyemi, un de Lami, Yamal, i el primer de Gabriel Jesús. Això no s'atura. Diumenge, Lliga, llevant Barça, a partir d'un quart de 5 de la tarda, des de les 3, des de València, la TDT hi serà. Gaudeixi, bona nit.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.