"El tercer temps": És Raphinha el millor 9 del món?

A la TVT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el reprès de Francesc Garriga. No sé el marge de millora que hi ha en el curt termini. I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

M'agrada. Tinc dubtes sobre. No ho entenc. Les conclusions del Ricard.

El Barça ha guanyat 1-3 al camp del Sevilla amb 3 gols de Rafinha i una segona part monumental. La primera ha estat igualada, exigent. El Sevilla s'ha avançat, però de seguida ha empatat Rafinha. A la segona part, el Barça ha demostrat que és un equip superior a la resta. Rafinha, de cap, ha fet l'1-2 després d'una centrada de l'Amin, que estava picat amb els llorets de l'afició del Sevilla. L'1-3 ha tingut els mateixos protagonistes. Passada de la mint a l'espai de finició delicada en picadeta de Rafinha, que ha fet hat-trick perfecte. Un gol amb la dreta, un de cap i un amb l'esquerra. Rafinha ja ha fet 12 gols a la Lliga en 7 jornades i 14 gols en els 8 partits que s'han jugat aquesta temporada, si sumem el de la Champions. L'única nota negativa de la jornada del partit és la lesió muscular de Christensen. Potser unes setmanes de baixa, el Barça ha guanyat els 7 primers partits de Lliga i posa pressió als rivals. Ricard, què t'ha agradat? M'agrada molt que Flick

hagi descobert l'actual millor nou del món. Sí, sí, ho dic contundentment i de manera clara. Sobretot perquè potser algú podria dir, bé, ets un exagerat perquè Mbappé és el millor nou del món. La diferència és que Rafinha és el millor nou del món amb atac i amb defensa. I Mbappé segur que no pot competir amb Rafinha com el millor nou del món defensivament. Ni amb la generositat en els esforços, la cadena d'esforços d'alta intensitat. Hi ha moltes circumstàncies que fan pensar que Flick s'ha inventat el millor nou del món. No en trobarem cap altre com ell. Trobarem, potser, finalitzadors ara mateix a la seva alçada. Potser en trobarem algun que pressioni més o menys com ell a la seva alçada. Potser podrem trobar algú que es mogui com ell o a la seva alçada. Però que ho faci tot no el trobarem. Ha dit el Xavi que són 14 gols en 8 partits. O sigui, no hem arribat, no hem tancat setembre i ja està a prop dels 15 gols, que serien els que podria fer un nou suplent al Barça. Però és que som al primer mes de temporada, és que és una animalada. I el partit d'avui és bestial, perquè el primer gol se l'inventa desmarcada, retallada. I finalització amb la dreta. El segon és una gran central de la Minyamal, però el fa ell perquè anticipa i era una pilota que ha de buscar el davanter

centre allà al primer pal i girar el coll. Anticipació, coordinació i contundència en la finalització. I el tercer és d'algú molt voràs, que veu la transició, pica l'espai, aquesta desmarcada que té, esmolar de Rafinha, i després una finalització dolç, sexual, per sobre del porter. El futbol és tan màgic que és el mateix jugador que va fitxar del Leeds al Barça i no acabàvem de veure'l. Jo, que havia estat un defensor de Rafinha i del seu fitxatge, que és un jugador que em va enamorar al Leeds i que tenia molta confiança, va haver-hi un moment que vaig tenir la temptació de llençar la tovallola perquè no tenia confiança, se'l veia cap cot, se'l veia desubicat. Xavi el va recuperar i Flick l'ha sublimat. Però l'últim pas, el de l'invent del nou, és que no l'ha inventat pel Barça, és que veurem si Ancelotti, de cop i volta, s'ha trobat regalat. Un nou pel Brasil. O sigui, el que ha fet Flick i el que està fent Rafinha és una cosa que només el futbol i el talent t'ho poden permetre. El de qui ho veu i el de qui ho executa. Ah, i el que més m'agrada de tot plegat, el que més m'agrada és que desmitifiqui la pilota d'or i que aquest millor nou del món no estigui ni entre els 30 finalistes. O sigui, aquesta és la foto que més m'agrada, perquè la volem convertir al futbol en una passarel·la de models.

I de cop i volta el futbol s'acaba imposant. I ara que s'ha decidit que només hi ha 30 finalistes, resulta que el jugador de moda al món no estarà ni en la llista que pots votar. I això jo crec que és una victòria del futbol davant del màrqueting. Si la segona part és immillorable. Jo crec que el Barça ha fet una exhibició futbolística a aquesta segona part. Ha patit a la primera i s'ha vist superat en alguns moments. El Sevilla l'ha arrossegat al fang, a l'intercanvi de cops, al duel físic, a l'energia. Però quan el Barça s'ha refredat, ha passat pel vestidor i ha reflexionat, Ha posat la màquina en marxa i la segona part és una exhibició coral, col·lectiva, amb fam, amb la Milla Mali Rafinha marcant les diferències, amb l'equip tenint posacions llargues, sense patir defensivament ni una transició. El Sevilla s'anava fent petit, petit, petit, anava avançant i s'anava fent petit. Arribaven els canvis i apareixia Deyemi. Gordon ha tingut opcions com a nou als últims minuts. Dani Olmo ha tornat a sortir endollat, com va sortir a Mestalla, perquè ha d'aprofitar els minuts, perquè Fermín ha tornat a picar amunt i el Barça ha tornat a la línia d'aquestes jornades i d'aquest primer mes de temporada. El Barça deixa això ara per les seleccions, però ho deixa més amunt, impossible. Avui ha tornat a fer tres gols i ha resolt un partit amb una segona part que jo crec que

potser no és la més exuberant, perquè el Barça ha fet molts gols en altres partits, però potser el Barça tampoc no tenia ni el rival ni l'escenari tan exigent. I avui la segona part és de l'equip madur que domina totes les assignatures. I alguna cosa que no puguis entendre? Com Rodri ensuma el foc per apagar-lo. O sigui, ja sabíem que Rodri ordenaria el Barça, que el Barça tindria control en Rodri, que Rodri no perdria pilotes, que compta amb putzeria, que compta puritzaria, que decidiria el millor moment per accelerar. Però el que més està impressionant és aquesta capacitat que té per si el bomber que apaga tots els focs és el salvavides del Barça. És a dir, si algú fa sensació que s'ofega, apareix Rodri. Que esperta una pilota, apareix Rodri. No oblideu aquella acció, l'última de la primera part, en una transició que deixa Correia cara a cara amb Rodri, amb avantatge, i Rodri treu un pauet a l'esquerra per prendre-li la pilota. Sempre hi és, o sigui, té una capacitat per entendre en quin lloc pot auxiliar, en quin espai ha d'ocupar per prevenir, per vigilar, per atendre l'emergència. Es espectacular, perquè evidentment no és el més ràpid del planeta ni el més explosiu, però sempre està en el lloc adequat en el moment adequat. És un espectacle veure'l dominar el partit des de la posició de mig centre, sobretot en les transicions, allò que el Barça pateix i allò que Rodri millorarà.

El rendiment i els gols de Rafinha, en paraules de Ricard Torquemada, l'actual millor nou del món. La monumental segona part del Barça aquesta nit a Sevilla, potser immillorable, que ha transformat un partit igualat, exigent, en una exhibició futbolística. I les emergències defensives de Rodri, ara que són dos quarts de dotze de la nit, les emergències defensives de Rodri. Que no només aporta al Barça com a gestor de la pirota, sinó que també està ajudant l'equip de Frick a ser una mica menys vulnerable. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TDT de Catalunya Ràdio després d'aquest Sevilla 1-Barça 3. Ja hem escoltat la roda de premsa de Hansi Frick i ara ens falta sentir l'efecte Costa. A Catalunya Ràdio,

la transmissió d'Antorquemada. Menjar, riure i parlar sense preocupacions torna a ser possible. A Clínica Velodonte t'oferim implants dentals amb fins a 15 anys de garantia. Recupera la confiança. Recupera el teu somriure. Clínica Velodonte. Informa tant a velodonte.es. L'efecte costa.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Farem un efecte a costa picat, que tinc un tercer temps curt al bàsquet, amb la bona notícia que hi haurà final catalana demà a les 7 de la tarda, Supercopa Penya-Barça a Badalona. Bé, tens tota la segona part per valorar. Com diuen, redacció lliure.

Bé, s'han posat les coses a lloc, el Barça ha recuperat el Sanderi que li ha faltat a la primera part, jo crec que segurament ha estat la part menys vertiginosa però també la més cerebral de la temporada. I probablement ha coincidit també amb que el Sevilla ha perdut aquella energia impactant que tenia la primera part i el partit ha anat caient a lloc. Si això hi afegeixes, que efectivament això de Rafinha és paranormal, jo diria, doncs ja ho tens. Dic que és paranormal perquè Rafinha ja havia fet molts gols. Però és que avui ha fet gols de 9-9. El segon gol és de Lewandowski. Home, t'ho diràs. És de guanyar-li un metre a la vida. I el primer, fins i tot, també diria que és una jugada d'àrea de deixar. Els tres, els tres.

Els tres són jugadores de finalitzador.

Sí, però em refereixo que el tercer, que és amb espai, és més de Rafinha, però el segon és d'ofici d'àrea i això. Rafinha ho ha pres. Què ho ha pres? Fa tres setmanes. I no sé si és el millor, com dius tu, però sens dubte que està en l'elit perquè els números són escandalosos.

Gordon, et preocupa aquesta resposta una mica encallada de cara a porteria?

Bé, jo crec que és el factor. Negatiu, per dir-ho d'alguna manera, que té la competència ferotge que hi ha, que és que la que veus que tens dos partits dolents, jo crec que et passa factura, perquè aquí, si vades, hi ha dos o tres jugadors que són inamovibles. Però n'hi ha alguns que són o tu o jo. Recordo perfectament la cara de l'altre dia de la banqueta quan va haver el recital de The Yemi. Jo crec que avui li ha passat una mica. Ja avançava el que ha passat avui. Clar, clar. Per mi ha estat un punt sorprenent que avui no hagi estat titular a The Yemi, però després hi havia la lectura tàctica de de flick que té tot el sentit del món, però Gordon ara mateix no està com estava a l'inici de temporada, això és bastant evident. Avui el millor el parlarem ràpid, tens alguna discrepància? No, discrepància no, em sap greu no poder votar Rodri perquè m'ha semblat descomunal el partit i fins i tot ho exageraria dient que si no és per la primera part de Rodri potser el Barça hauria tingut dificultats per guanyar el partit, però per sort el tenim. Aquest sí que és el millor mitjancentre del món sense discussió i després a la segona pàrea ja ho ha rematat però evidentment no el votaré a ell. A qui votaràs? A Rafi. Gràcies. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT. A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Si tries fins a 118 km d'autonomia elèctrica i 900 d'autonomia combinada, el Cupra Terramar Subhíbrid et tria a tu. Descobreix-ne més a cupra.com.

La vaig conéixer ballant, ballant, ballant. Mientras sonaba la barrera va a trencarme la cadera, lo lamin. Llamar, llamar, llamar, llamar. El nen se'ns fa gran, el nen se'ns fa gran. I jo que estava fatal.

La mitja mà, dues desistències avui, la segona part, per Rafinha, que ha completat així el seu hat-trick. Garriga, com estàs? Bah, exultant. Sí, t'agrada la segona part, eh?

I la primera també, eh? Sí, la primera també. Home, el gol de Rafinha. El de l'empat em sembla sensacional, com deixa assegut el defensa del Sevilla. És igual si defensa millor o pitjor, és igual. El deixa assegut amb un moviment, amb una habilitat, i després hi ha la segona part del festival. Dels tres és el que més t'ha agradat? A mi, sí, el primer, perquè m'ha deixat bocabadat aquest gir amb el cos, increïble. I a la resta, dels tres? El tercer. El tercer.

Ah, el de Lamín i la picadeta. El tercer gol, a més a més, tornant a l'entrevista del Dano a Lamín, Lamín explica aquest gol en aquella entrevista, i aquella entrevista està feta abans, evidentment, del gol d'avui. Explica com l'important que és el segon exacte en el que ha de fer la passada. Perquè parla de Fermín, que Millosó li ofereix l'espai, però també parla de Rafinha. I parla que quan Rafinha fa aquest moviment, la clau d'encertar en aquell segon, evitant que estiguin fora de joc, per deixar-los al davant del porter, i diu que això Rafinha ho fa molt bé. O sigui, descriu perfectament amb. Amb unes hores prèvies el gol que després ens ha ensenyat.

Ho fa molt bé a tota velocitat Rafinha i ho fa molt bé a mi perquè capta que ha de fer en aquell precis instant la passada perquè Rafinha si no entrava fora de joc i fent-ho així a Rafinha el plantes davant del porter tot sol.

Carles, quina et quedes tu?

El primer. El primer, eh, també. El primer em sembla una retallada espectacular. Les circumstàncies del partit també crec que li donen molta importància perquè era recent el gol del Sevilla, però és que aquest tio està fent tot bé. És que és brutal.

El segon també està bé. Sí, això te anava a dir, que no és fàcil triar. Un altre dia ens hauria agradat més el segon, el que passa és que, clar, els tres som tan bons que el segon potser queda una miqueta. Mira, el Xavi ho demana. Anava molt ràpid. Anem a farcir de xifres. Avui, 4 rematades.

Per tant, el 75% d'efectivitat de les rematades totals i el 100% en les rematades entre els 3 pals.

Continua que gairebé tot el que va entre els 3 pals és gol.

I tota la Lliga, 7 partits, 548 minuts, són 22 rematades i els 64. Perdona, és que els 54% són gols. I de les rematades entre pals, que són 19, és el 63% d'efectivitat. Una brutalitat per un davanter centre. O sigui,

ha fet 22 rematades i de les 22, 19 són entre els 3 pals. 19 de les 22 entre els 3 pals. Recordem, dos pals i una fora només. O sigui, de les 22 rematades són 19 entre els 3 pals, dos pals i una fora. Això és gairebé impossible. O sigui, tu remates 22 vegades jugant el partit, no a un entrenament, eh? 22 i de 22 només va una fora. I aleshores has dit que de les rematades totals el gol és un 54% de les rematades totals. Marc, que Ferran i Lewandowski es movien en. En trentes. En trentes. Sí. I de les rematades entre els tres espals, un 60. Un 63%. I es movia.

Un 40. Ah, i uns. Sí. 20 i mig, perdó, perdó. Normalment baixa. Imagina quin upgrade hem fet.

20 i trentes, eh? Sí, clar. O sigui, això és el doble. És que està bé, està super.

És el doble. És que si això ho haguessis de fitxar en milions, això són 200 milions.

No els tindries. Aquest tio ens ha enganyat. Bueno, ens ha enganyat Flick, clar. Això no ho sabíem.

Escoltem, clar, quants anys ha fet? Què ha estat fent perdent el temps Rafinha?

Bé, el primer any de Flick va ensenyar la puteta. El que passa que com que hi havia Lewandowski. Però en una altra posició. 34 gols allà. Segurament.

Ara he exagerat perquè pot jugar de nou en un context molt determinat i molt concret que és el Barça i ja veurem tinc moltes ganes de veure-ho en Brasil per veure si això és capaç de continuar o Ancelotti és incapaç de generar un context perquè Rafinha es pugui aprofitar com a nou perquè si no com a nou tens molts escenaris diferents i Rafinha no pot jugar de nou en totes les situacions.

Els doble, eh?

Dos gols cada 90 minuts. Ferran, és veritat que té un percentatge molt alt, ha jugat menys, i com menys juguis, és més fàcil tenir un percentatge alt.

És que Rafinha triplica el volum de joc de Ferran. El mèrit és mantenir aquestes ratios, diguem-ne. En el temps.

Per això dèiem-lo de Gabriel Jesús, que ha rematat dues vegades

i ha fet dos gols. Gabriel Jesús li aguanta les xifres perquè ha jugat molts minuts. No l'he vingut. Per fer-ho tan bé tantes vegades. És molt difícil. Només Mbappé ha jugat

com ell i hi ha el doble. És que és un gol per 90, Rafinha dos gols per 90.

No t'ho imaginaves, Garri, això, eh? No, home, ni jo ni ningú. No, ni ningú. Félix sí.

Jo crec que ni Félix. Això? No, home, no.

14 gols. No m'ho imaginava ningú, això. A veure, hi ha alguna cosa que. Algú devia estar tranquil, perquè a poc a poc es van sabent coses que. Respecte a les negociacions amb Julián Álvarez. Que indiquen que el club tenia molt clar, ja bastant al principi de l'estiu, que no podrien fitxar-lo. Aleshores, i van incontinuar amb el relat. I aleshores, penso, potser és que ja ho feien per anar despistant i.

Jo crec que Fligo tenia al cap des de feia temps i com dius tu, Bernat, potser això no va generar urgències i quedar-se en un perfil més complementari com és el de Gabriel Jesús i no allò que dèiem, és que no pots anar a fitxar una primera espasa, De quin perfil volem el nou? El nou resulta que ja el teníem. Laura, el triem, però no caldrà, crec, que. Va, va, però jo vull. Si no, que volgui el contrari, si no. El millor jugador del partit.

Va, el Costa ha votat Rafinha, directament ho farem així, Ricard. Hi ha algú que no tri a Rafinha? No m'agrada a mi aquest format, eh?

Reconeixement a Rodri no, també, eh? Va, Mireia a Rodri. Un reconeixement de tot. No sé quan som a la transmissió,

però un per Rodri. Una menció d'honor. És aquell premi que donen quan et donen el premi.

Els oients estan d'acord amb tots vosaltres, amb tothom, i escollant Rafinha. Imposible, una altra cosa.

Però Rodriu ha fet bé i ha parlat, Mireia.

Sí, els podem sentir als micròfons d'Esport3.

Bueno, está claro que nuestra intención, como dijo el míster, era hacer 7-7 antes del parón. Objetivo cumplido, creo que el equipo ha estado sensacional en este tramo. Hoy quizás ha sido el partido más complicado desde que hemos empezado. Y bueno, crédito al Sevilla porque para mí ha hecho un grandísimo partido y creo que hemos hecho una primera parte donde quizás nos hemos equivocado en el partido y una segunda muy buena. ¿Por qué os he equivocado en la primera parte? Bueno, porque muchas veces si no te salen las primeras acciones no hay que seguir insistiendo en el mismo error. Hemos perdido muchísimos balones, que al final lo que querían, eran muy fuertes por dentro. Y yo creo que era un partido de tener un pelín más de calma, un pase de más y ahí abrir los espacios, que es lo que hemos hecho en la segunda parte. Nos ha penalizado mucho los errores, las pérdidas tontas y ellos tienen jugadores rápidos y físicos. Veníem de molts partits

marcant 4 gols, 5 gols, sentenciant els partits a la primera part. El que ha passat avui a la primera també pot servir per l'equip i per l'afició per dir, eh, peus a terra?

No, nosotros tenemos los peus a la tierra. Al final nosotros sabemos de la dificultad que conlleva cada partido. Evidentemente que nosotros. Vamos a por todo y si podemos hacer la mayor cantidad de goles, pero entendemos que todos los partidos van a ser complicados y que para nada esperamos ganar de goleadas. Hoy es un campo de los más difíciles de primera y hoy lo han demostrado.

Acumules ja molts minuts a les cames. Com t'estàs sentint? Flick volia un Rodri futbolista, però un Rodri també líder. Creus que ja estàs tenint aquest paper a la gespa també?

Muy bien, con mucho ritmo, cada vez con mejores sensaciones, sobre todo entender dónde moverse y bueno, hoy quizás hemos vivido el primer tramo difícil en estos partidos en los que quizás no salieran las cosas y aprender también de eso, ¿no? Dónde el mensaje de mandar al equipo, dónde posicionarse, bueno, el descanso, ese tipo de cosas uno sigue aprendiendo.

Y la última, has jugado con molts nous al llarg de la teva carrera, has estat, por ejemplo, al costat de Haaland, pero. Igual Rafinha és un dels millors nous del món ara mateix.

Estaba de forma brutal. No sé cuántos disparos ha tenido, pero tres o cuatro disparos, impresionante, con las dos piernas, con la cabeza, no sé. Estás hablando de un jugador que yo cuando lo conocí en el Leeds era completamente distinto, jugando en banda derecha, pierna cambiada, y ahora es un delantero centro con desmarques, con llegada, con remate. Cambio impresionante de este jugador. Tampoco, tampoc s'ho esperava.

Una cosa de Rafinha, que el Carles, clar, tres rematades entre els tres pals, tres gols sobre quatre rematades totals. La quarta rematada és un pal, és la central, oi Carles? Sí, jo el considero la voluntarietat per tenir el córner directe. A més, no és la primera vegada que passa això, que la rematada que uno es gol va al pal, contra l'Atlético de

Bilbao també va a passar. 19 entre els tres pals, dues als pals i una fora, la que va fer història al Camp del Llevant. Aquest xut que el Xavi va. Te vas refusar, eh?

Tu vas insistir allà

de dir anava a dintre i la va tocar el defensa, però el Carles no te la va comprar. És la que queda penjant. Però vaja, si són per emmarcar. Va, passem de Rafinha a Rodri una mica perquè ens hem posat seriosos. Tenim aquí un Àngel de la Guarda.

És un altre nivell. És un altre nivell. Genera una seguretat, una confiança, un saber estar. En pilota i sense pilota. Una tranquil·litat, ell i la que trasllada els companys i la que ens trasllada el que ens ho mirem des de fora. Tens dades de quantes vegades juga el primer toc, Carles? Avui el 64%. Bé, és una burda.

És una bestiesa. I amb l'esquerra moltes vegades.

M'està sorprenent l'habilitat que té. N'ha obert una a l'esquerra, que era per Gordon, diria.

L'habilitat, Xavi, i el rang de passada. Perquè comparant-lo amb el millor Busquets, que és un jugador també fora de sèrie, que ens va ensenyar una manera d'interpretar el mitjancentre, Jo crec que la gran diferència amb Busquets és que el rang de passada de Rodríguez és molt més llarg. Busí era un. Joan Cor, la majoria de vegades. Era un fora de sèrie en espais reduïts. O sigui, ningú ha interpretat els espais reduïts com els interpretava Busquets, la velocitat amb la qual detectava les superioritats numèriques, els pocs. Contactes de pilota que necessitava. Però el rang de passada que té Rodri, perquè físicament és un jugador més dotat, que, com dieu, amb l'interior del peu esquerre ha fet un canvi d'orientació.

I corre la bola. Primers tocs. Aquella jugada que hem explicat a la primera part, que s'havia embrutat una miqueta, apareix ell. I una pilota que venia amb mala bava, massa forta, amb l'esquerra, obre el joc a l'esquerra i genera un atac pel Barça. I tot això en un mes.

Va arribar fa un mes i el tens consolidat. I aquella canteria, ui, a veure, dos lesions. Doncs mira, deuen haver jugat els últims partits sencers tots.

El Bernat ha dit una cosa que és una passada en profunditat, que és el fet de com gestionem les càrregues de Rodri. Perquè ha estat el que li ha impedit els últims anys tenir aquesta regularitat i aquesta continuïtat.

Bé, però suposo que ara al principi està bé que agafi aquest recorregut llarg per agafar confiança i col·locar-se a lloc, i a partir d'aquí anar-ho trobant. El que a mi m'horroritza ara és el que ens ve ara a sobre. Què ens ve ara a sobre? Doncs dues setmanes d'anar perdent un jugador cada tres dies. Perquè penses que es lesionaran tots no, tots no, però fes una porra jo et dic que el proper partit de Lliga com a mínim 3 jugadors que hem vist avui o no hi seran o estaran a punt de no ser-hi contra el Getafe serà 10 d'octubre doncs que arribaran tocats i arribaran mig-mig.

3. Rafinha se'n va a Austràlia i a la Índia. Ideal.

Fa 34.000 quilòmetres. És que és per anar als jutjats. És que és per anar als jutjats.

El Brasil no té Nations League. No, no, amistosos.

És una vergonya, això. A Austràlia. És important perquè al partit de Lliga dius el Camp Nou contra el Getafe, dius, potser aquella puc salvar, però és que al Cap de 4 a 10 jugues al Camp del Galatasaray, partit de Champions.

I al Madrid te'l tens al Cap de 10 dies. Contra el Getafe hi haurà molts descansos, no? Entre els lesionats i les rotacions, clar.

Aquest Barça és capaç de mantenir aquesta tendència, aquesta inèrcia, aquesta energia, aquest joc, aquest futbol, aquesta contundència, després de parar-se tres setmanes?

És que per això, ara faig una mica la broma, però dues setmanes aturat, segur que ajudar no ajuda. Si trenca el ritme, segur.

Home, si poguéssim triar tots ara, diríem, no, no,

ajornem aquesta aturada de seleccions per degui. No, no, ajornem no, la suprimim directament.

No, però ja saps que no es pot.

Que tallarà realment un moment molt bo. Què fan els seleccionadors amb això? Klopp va obrir l'altre dia la via de 44 jugadors. Si algun seleccionador, què pensa jugar els quatre partits amb els millors jugadors que té? No fer rotacions, encara que siguin partits compromesos pel rival. Estem davant d'una finestra que és nova a la història del futbol i que no sabem com la volen gestionar.

Però, més enllà d'això, el tema de Rodri. Tindrà més a veure amb el Barça. I jo crec que 60 partits no els pot jugar Rodri.

Però Rodri ha tingut lesions musculars freqüents a la seva carrera? Perquè la lesió greu

és la del genoll de fa dos anys. Sí, el genoll, però que va recaure. O sigui, va tenir dues interrupcions. Després de la primera en va tenir una altra. Jo crec que Rodri Cotrajetafe, per exemple, és clarament un dia de descans per poder arribar a la Champions B després que De La Fuente l'hagi fet servir. Però això, Garriu, anirem seguint a poc a poc.

Sí, sí. Al tot costa que facin un recompte cada dia. Avui en portem dos. Tu ho faries, eh? A la tarda no m'atreveixo, però. Bé, bé, tot arribarà.

Vaig coincidir amb el Garriga al cinema l'altre dia. Ah, sí? Veuen el cinema? Sí, sí, sí. Vam anar a veure la preestrena d'un documental que ha fet Mundo Deportivo i Movistar, que és Correres de Cobardes. Quan l'estrenen? M'han parlat molt bé. L'estrenen demà dilluns, demà passat.

L'han dirigit Santi Noia i Fernando Polo, subdirector del Mundo Deportivo.

Sí, un recorregut basat en la figura de Charlie Rashad, que com sabeu és una persona que ha estat perquè en tot el segle XX i part del XXI el Barça. Jo recordo que quan parlava amb ell, ell quan era petit i estava al Barça, entrenava amb Kovala. I després és el tio que firma el famós tovalló perquè fitxin a Messi. És a dir, que de Kovala a Messi. Entrenava amb Kovala. Entrenava, era com a nen, anava allà i jugava amb Kovala, però com a nen del Barça. Ell i Josep Maria Minguella devolten els dos únics que l'han tractat,

a Kovala i a Messi. Kovala, Johan i Messi. Sí, sí, sí. Carri, et va agradar o no? Sí, home, el Charlie és un personatge entranyable i, al final, el bo que té veure un documental del Charlie és que és veure un documental de la història del Barça, perquè tu pràcticament no et saltes ni la tassa.

¿Hi ha alguna sorpresa com aquella quan l'Alberto me l'hi va fer el convidat que explicava que quan van comprar el primer microondas es pensava que era una televisió? Ah! Crec que les ha gastat

totes les anècdotes. És que l'hem sentit molt, ja, el Charlie. Hi ha un moment del Charlie que d'una història en pot fer tres. O sigui, te les pot explicar amb tres inicis i tres desenllaços diferents. Vull dir que aquest és també el seu encant. Doncs ja teniu, veus, que no hi haurà futbol del Barça, teniu ja un plat de taula. A partir de demà m'ho he vist ara, aquest documental de

la producció del mundo deportivo. Però imagina't omplir tres setmanes de tot costa sense futbol.

Però tu estàs més preocupat pel costa, tu preocupat per la tarda. No, no, estic preocupat pel futbol. Tu la tarda ja la tens tan ben construïda, no necessites ni preocupar-te. Som com rodes.

Marxa el futbol i estic veient com literalment marxa. Perquè s'està allunyant l'autocar ara del Barça. Molts crits, per la minha mal, crits positius, aplaudiments, però no pas es cridaçada. Christensen, que ha marxat força coix, ja ho deia Flick a la sala de premsa, i segons les primeres exploracions, tot apunta que sí que hi ha un trencament muscular.

També té a dir que amb tres setmanes d'aturada pot tenir temps per recuperar-se, fins i tot per la represa.

I dels jugadors també, que a més ha reclamat la gent que els esperava aquí fora, han estat Fermín i Rodri, que ha estat l'últim a entrar, perquè ha estat dels primers a canviar-se, però ha tornat a entrar a l'estadi, vés a saber a qui buscava, i l'estava tothom esperant. Quan ha entrat dins l'autocar, els jugadors feien broma, feien mefa, que feia molta estona que l'estaven esperant.

Jugador amb més quilòmetres avui, Rodri, sobre la gespa. Els menys quilòmetres, quants? 11 i mig. No sé si és molt o poc. Si és el que més és, molt. Sí, home, però a vegades per dir. El superrècord és 14.

Molt bé. El superrècord de tota.

De la Lliga. No, d'un futbolista del Barça. Ah, d'un futbolista del Barça. Que Gavi va tocar els 14 en un partit contra

l'Atlètic de Madrid, per la memòria. Sí, s'ha quedat lluny. Molt bé, 11 i mig per Rodríguez. Uns minutets per l'estrena de l'Ivakovic. Que clar, o sigui, avui tenim porter nou a la classe, a l'oficina. Sí. Home, és difícil de. Aturar d'allò, marca. No hi ha entusiasme. Home, és que no l'hem vist, pràcticament. Però vaja, doncs per la suplència així tens-ne.

Això sí! M'agrada molt, Flick, l'eufemisme. Sensacions, sensacions. Has volgut ser educat i no fotre-li un paquet en antena. Però vaja, m'esfaltaria que no hagués jugat l'Ivakovic avui.

Xavi, coses que t'han agradat de l'Ivakovic? L'he vist tranquil,

amb capacitat de blocatge, quan la pilota li arribava als peus no s'ha volgut complicar la vida i això està bé, però també té marge de millorar, perquè el Barça necessita donar més continuïtat a la.

Jo l'he vist amb els peus, que l'hem de veure més i que ha d'entendre més. És veritat que ha estat molt atent als espais a l'esquena de la defensa, que és el primer pas. I després, fins i tot amb les passades llargues, més que passades llargues, hem dit que han estat pilotades, poc orientades, amb la sensació que havia de jugar en llarg, perquè hi havia un home a home i l'espai era lluny.

Home, debutar avui aquí al camp del Sevilla amb un gol que et fan així una mica que no pots fer-hi res, és un debut complicat també per ell. Jo crec que podem estar bastant contents.

Carles, t'ha transmès alguna cosa?

No, però jo crec que tampoc.

Ha tocat moltes més pelotes amb el peu que amb la mà. Dades que tenies al descans, unes quantes?

Home, a la primera part i sense intervencions ja en té 5 a la segona, vull dir que tampoc ha intervingut 5 només a la segona. I de la 16, de la primera part, deu ser amb el peu i 6 amb les mans. Ha tocat més amb els peus que amb les mans, clarament. És cert que ha tingut aquella rematada que no podem prendre nota perquè era un fora de joc previ, però que està ben situat, que la treu amb el cos. Home, jo crec, és un porter molt bo, per tant, millora el que hi havia, o la possibilitat que hi havia, o sigui, jo crec que aquí hem guanyat, i ara el dia que el Joan es faci mal o hagi de descansar, no patirem.

Aquella aturada potser li hauries de comptar, perquè qui remata i li treu la rematada és un jugador que ve de darrere i no sé si està fora de joc. No, no, jo estava fora de joc, però assenyant fora de joc. Assenyant fora de joc del que li cau la pilota després de l'aturada. Quina jugada és aquesta?

Una penjada a l'àrea de Barça ah sí, que acabaven tres futbolistes ah, vols dir que és el que disputa la segona jugada,

el que està en Orsay correcte, el que fa la rematada que salva l'Ibaco diria que estava ben situat Bernat,

transmesa tu en directe Mireia, digues dues pinzellades de

Luis García Plaza de primera, és que ha dit que el Barça està a anys llum de la resta d'equips a la Lliga i dos, que no entén com Rafinha no està nominat a la pilotadora.

Molt oportuna. A veure si es recupera Joan García i aparquem el debat del suplent. A veure, per mi no ha de ser Stensner. Si el que queda és l'Ibakovic, doncs. Joan García està bé.

Vol dir que no t'ha impressionat la seva postura a la portada.

No, l'he vist una mica apocat, una mica retinguda, una mica.

Conscient que està en un equip que mana Europa i que ell no hi està acostumat. Carrera de clubs, no ha tingut una carrera molt potent.

I ha tingut la sort que, crec que com a porter, el que han de fer és parar, no està gaire exigit.

No, no, com deia el Carles, amb les mans ha tocat molt poques pilotes.

Joan Garcia jugarà contra el Getafe. Segur, segur. I ara volarà al Mussol.

Avui Ricard O no vola el mussol. Avui no vola, no?

Ah, no vola el mussol! No vola. Està amagat el niu. Qui pot ser? Avui no vola, mira. Sí, el que fa. Els efectes espacials.

Primer avís. El par d'atraccions del mussol. I avui ha estat molt bé amb el tema del nou. Ha estat molt bé en aquell moment. Sí, és que sempre ha parlat. Ah, parleu de mi. Sí, sí, sí.

No, no, no, només ho he dit.

Parlant del nou, aprofito. L'últim jugador del Barça en marcar 12 gols en els 7 primers partits de Lliga, com ha fet avui Rafinha, va ser Mariano Martín la temporada 43-44. 12 gols en els 7 primers partits de Lliga.

I hi ha algun davanter que hagi fet més gols que 12 en les 7 primeres jornades? No. D'altres equips sí, no? Cristiano no en va fer.

L'última a fer-ne tants era Cristiano en la temporada 14-15.

Doncs amb aquesta de la Laura, on parla de Rafinha com a màximo jugador de la història en aquest inici de temporada, amb Mariano Martínez dit, eh? Dècada dels 40. Remetem que el Barça serà líder a l'aturada.

Ei, perdona, una estrella. Ei, una estrella. Perdona, una estrella. Una estrella. Què? Un crit valent? Vinga, tots units fent força. Una estrella! De seguida.

Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.

Recupera el podcast de la TDT i el Tercer Temps a catradio.cat, a l'App de Catalunya Ràdio i al web de 3K. Escolta'ns com i quan vulguis.

Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristos són alegries i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina a un racó de la ciutat,

Tres setmanes sense futbol, sense Barça, per descansar, però per mirar la classificació i veure 21 punts de 21 punts, per repassar les xifres de Rafinha, i per estar atents a què passa demà al derbi, a un quart de cinc, al Tot Gira, Atlètic de Madrid, Madrid. Bona nit, descansin.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te a caixabanc.cat.