"El tercer temps": Espart es convertirà en el Lahm de Flick?

A la TVT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el refresc d'Oriol Domènech. I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

El Barça ha guanyat 5-2 al Rayo al Spotify Camp Nou en un altre bon partit, potser no tan rodó com el de dijous contra l'Aletic Club, però el nivell del Barça és molt alt i és sostingut. Avui s'ha avançat el Rayo Vallecano amb un gol de Camello després d'una mala acció defensiva de Koundé. El Barça, però, ha trigat molt poc a reaccionar i en la típica tramuntanada de l'equip de Hansi Flick ha capgirat el marcador. En un minut i 41 segons, Rafinha i Lamine, amb un golaç, han fet l'1-1 i el 2-1. Ja a la segona meitat, una bona jugada de Gordon ha acabat amb gol en pròpia porteria de l'Egent. El Rayo ha fet el 3-2 després d'un córner i ha fet un pas endavant però Rafinha ha tornat a marcar per fer el 4-2 i sumar ja 5 gols en 3 jornades. És el pitxitxi de la Lliga brasilera del Barça que està fent de nou. Lamine ha fet el 5-2 definitiu. Xavi Esfera ha tornat a ser titular a l'esquerra i ha fet un partidàs al Barça amb aquesta victòria. Torna a ser líder perquè té millor haveratge que el Madrid. Ricard, què t'ha agradat?

La pressió del Barça a la primera part, el lideratge de Rafinha en aquesta assignatura, com salta en Gordon que el segueix, com encomanen la Minyamal, com el Marc Bernal i Xavi Aspart també van a posicions altíssimes, aquesta passió que sent l'equip d'una obligació Dani Olmo, a qui l'hem vist també recuperacions altes, M'ha agradat, perquè l'equip ha entrat al partit amb ganes de trepitjar el rival. Ha rebut el primer gol i no s'ha apagat, al contrari, ha augmentat aquesta intensitat. Si el Barça pressiona amb aquesta convicció, si genera l'hàbit de pressionar, i si l'Amin Yamal veu que tota la resta de l'equip va amunt amb aquesta intensitat, l'Amin Yamal seguirà, perquè és el que veu, perquè és el que l'obliga l'escenari. Rafinha té una influència molt important. En aquest sentit, i Gabriel Jesús compta, perquè no sé com està físicament, però sempre havia estat un boig també d'aquest pas endavant i d'aquesta pressió. Quan el Barça s'afluixa en la pressió, o no pot pressionar, com a la segona part, on el Rayo eleva molt les línies, es juga més a camp del Barça, el Rayo arrisca al darrere a deixar home a home, perquè no vol fases defensives llargues, el Barça ja perd potencial. Està permeable en defensa, no pot sostenir l'anada i tornada, no pot controlar i governar el partit, no pot tenir possessions llargues, no es pot instalar camp rival, no pot activar la pressió. La pressió és un signe de salut blaugrana i

l'equip està preparat, predisposat i és molt conscient que és un element capital en el joc del Barça. Veure el Barça endollat així, encara que hi hagi moments del partit que potser el rival et pugui crear problemes, com el Rai avui en aquest cara a cara. El Barça acaba tenint aquesta convicció que pot jugar molt a prop de cap rival, recuperar pilotes i sobretot ofegar l'adversari quan vol sortir. Tens dubtes? Si es part, ha enriquit el rol de lateral esquerra. Són dues temporades de flick on el lateral esquerre era un carril. El jugador de dalt, que era Rafinha d'aquesta banda, anava cap a dintre i o Valde o Cancelo tenien un carril per atacar, sobretot, per agafar alçada, tancava el lateral de l'altra banda, tancaven en tres, tenia llibertat per fins i tot descobrir l'esquena. Amb Xavi Esparta això ha canviat. I tinc dubtes si Flick ha fet el Barça més imprevisible, perquè ara Xavi Esparta és indetectable, sap desxifrar els espais lliures, com ha de guanyar, diríem, aquella esquena del migcampista, es pot presentar com a mitjapunta, juga per dintre també és capaç d'arribar per fora, però clar, és dretar i a la banda esquerra no té tanta aquesta necessitat. I atenció a la química que genera en Gordon, perquè Gordon dona aquesta amplitud i profunditat i permet que Xavier Espart jugui per dintre. Clar, amb Gordon obert a l'esquerra, potser un carril, un lateral que tingui un carril i que se senti

tan còmode i amb tanta llibertat per fora, No és ben bé el que necessita Gordon o el que necessita el Barça de la convivència amb Gordon, perquè a Gordon li agrada néixer des de fora. Després pot traçar una diagonal, pot buscar la diagonal en pilota, però no és un jugador que vagi a buscar zones de mitja punta freqüentment. Amb el que jo crec que s'ha trobat aquest punt d'equilibri, extrem per fora, lateral per dintre, i després la pulcritud i el rigor que fa que tot flueixi quan aparegui Xavi Espart, li dona conservació, sap guardar la pilota, no es posa nerviós, sempre té una sang freda per resoldre situacions d'emergència. És capaç d'entendre les relacions pa i temps per aguantar la jugada, sabent que se li obrirà un camí. No es posa nerviós si troba un camí sense sortida. Sap que hi haurà alguna solució, que la trobarà. I si no la troba, és una pèrdua que sap on les pot perdre i on no les pot perdre. És molt intel·ligent en el seu joc. Crec que aquí el Barça ha guanyat aquesta temporada. O sigui, el registre del Barça de Flick ha millorat gràcies a la interpretació d'Espart de l'altra esquerra. No sé com continuarà. La sensació és que Valdez al tercer, que Cancelo li pot donar al Barça aquesta versió més tradicional, però compte amb la versió moderna que Espart està donant al Barça de Flick i que l'equip està peint també.

Alguna cosa que no puguis entendre? Bé, potser és un clàssic, però no entenc algunes desconexions de Condé. Ho dic perquè ja el coneixem, perquè sabem que tendeix aquestes excursions mentals, aquestes distraccions, aquestes males preses de decisions. A vegades barra molt del partit, arrisca més del que toca. Avui jo crec que ha sortit amb la idea que és suplent. Hem de veure si Condé és un jugador amb la mentalitat per ser suplent i esgarra pa'. Això ho vull veure. És un jugador molt acostumat a ser titular. Avui ha sortit amb la pressió i s'ha equivocat en la primera acció contra Álvaro. Això és una qüestió de fonaments defensius. Amb un jugador obert a la banda, en lloc de buscar estar per darrere i recular amb ell perquè el superi, va perpendicular a ell i amb el canvi de ritme el deixa enrere. No li fa falta perquè no vol pagar una groga tan aviat. I el Rayo aprofita aquesta opció. Jo crec que això l'ha desconcertat. I en pilota no ha estat còmode, tot i que ha tingut bona predisposició. I vull destacar que a l'inici, per exemple, del 4-2, és un canvi d'orientació de Koundé en una transició de molt nivell, on deixa Gordon al cara a cara. No diria que ha fet un mal partit, però li passen aquestes coses. Als últims minuts també una pèrdua que podia ser falta, però no l'ha xiulat l'àrbitre. Ha deixat la pilota per Alemau, que ha rematat.

A vegades no calcula bé els riscos i a vegades és com si no conegués les seves limitacions. O sigui, hi ha coses que li surten de tant en tant, però no li surten freqüentment. I moltes vegades s'atreveix amb elles. Sense entendre que el grau, el percentatge d'èxit no és prou alt com per arriscar, sobretot quan ets un defensa. Tot i això coneixem que és un jugador que quan agafa una dinàmica competitiva de continuïtat té bon rendiment. Aquestes taques apareixen de tant en tant. Ara la pregunta, l'interrogant, és si sabrà ser el suplent d'Eric, com sembla que ho serà, i més després d'aquest inici de Lliga.

Les desconexions de Cundé, avui titular per primera vegada aquesta temporada, ha fet de lateral dret. No ha estat bé en la jugada del 0-1 del Rayo, però ha fet un bon canvi de joc per Anthony Gordon en la jugada del 4-2 del Barça. La versió de lateral esquerra que porta Xavi Espart, que ha sumat tres titularitats en aquesta posició, que pràcticament és nova per a ell, i que fa més de migcampista que de jugador exterior. Quan el col·loquen al lateral esquerre i la bona pressió del Barça, sobretot a la primera part. Flick està aconseguint recuperar la màxima voracitat en la pressió de l'equip i això és un fet diferencial. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TDT de Catalunya Ràdio després d'aquest Barça 5-2. Ara hem d'escoltar Hansi Flick i sentir l'efecte Costa.

A Catalunya Ràdio, la transmissió d'en Torquemada. Creus que l'estàs buscant? Que és a les teves mans prendre la decisió? Però de fet, la decisió ja està presa. A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Cupra Terramar híbrid endollable amb fins a 118 km d'autonomia elèctrica i 900 de combinada. Descobreix-ne més a cupra.com.

Jordi Costa, bona nit. Bona nit, Bernat. De seguida, el Ricard està amb nosaltres. Ha hagut d'atendre una ferda, com deia abans, per una ferda de la seva. Per un assumpte del seu interès, vagi a la porta principal de tribuna. Doncs ha anat a la porta principal de tribuna, el Ricard. Què t'ha semblat aquesta segona meitat?

Més irregular que la primera, segurament també condicionat pel pas endavant que ha fet el Rayo, per les ocasions o pels moments concedits. És veritat que un gol és una desatenció, una inferioritat en un cor, però la sensació és que aquella autoritat de la primera part, que segurament tampoc. No es traduïa en un marcador molt clar. De fet, el de la segona part és més clar que el de la primera, però a mi la primera part m'ha semblat que l'equip jugava. Amb més continuïtat, que com deia ara el Ricard no es donava treba en la pressió. A la segona part crec que ha estat més discontinu, però clar, parlar malament d'un partit en què acabes guanyant 5-2 i en què també és just dir que m'ha fet la sensació que el Barça. Tot i que el marcador anava fent la goma o el raió anava fent la goma en el marcador, a mi m'ha fet la sensació que el Barça s'ha vist guanyador en tot moment, és a dir, no l'he vist angoixat i segurament per aquí ha vingut una mica aquesta, diguem-ho així, relaxació o també podria ser que som el 31 d'agost i l'equip encara no tingui gasolina per pressionar tot el partit com ho ha fet a la primera part.

És que és un escenari aquest de la segona part que el Barça es trobarà, perquè si el rival et ve a buscar, ja no et deixa pressionar-lo i ofegar-lo i escanyar-lo. Ara arrisca. I tinc la sensació que el Barça se sent incòmode, però que és un escenari que també sortirà guanyador, perquè és que amb espais oberts, en un cara a cara. El Barça té molta capacitat per guanyar-lo.

Sí, el que passa és que. No ho vull comparar, perquè no crec que el moment de l'equip sigui aquell, però recordo aquell passatge de la temporada passada, en què l'equip concedia ocasions als rivals a base de bé, i tu ja pots tenir pólvora, però penso sobretot en partits fora de casa, jo crec que al Barça a casa aquests partits els acabarà guanyant gairebé sempre, però vull dir que aquest partit. La segona part és una advertència, jo crec, de cara a futur, Jordi, perquè aquest partit, com dius, incomoda. Jo ni tan sols apuntaria un bri de preocupació, simplement. Coneixent Flick, estic segur que la segona part d'avui li ha fet arrufar el nas, perquè me'n recordo l'any passat que la jornada 2 ja havia dit que no estava tothom al 100%, que si els egos. Vull dir que Flick no perdona, ni amb la pretemporada a prop. I jo crec que a ell li haurà semblat que la segona part d'avui és massa irregular, no pensant en el partit d'avui, però pensant en els reptes màxims que es planteja l'equip. I fins i tot hi ha hagut una qüestió que m'ha cridat l'atenció, que és que quan ha entrat Rodri per Bernal, que per cert per mi avui Bernal estava fent un partidàs, així com. Així com altres dies. Sí, sí. Havia estat més irregular, però avui no. A mi m'ha entusiasmat el partit de Bernal, però he entès l'entrada de Rodri per Bernal, no sé si la marcava l'Excel o la demanava el partit o totes dues coses. Però ni Rodri no ha pogut frenar les anades i vingudes, que era una cosa que a mi em semblava que podria aportar i que suposo que en el futur,

quan tinguem més pressa en l'equip. Saps què passa també, Jordi? Que quan el rival t'arriba a deixar home a home, 3 contra 3, qualsevol recuperació no pots frenar aquests davanters, perquè. Perquè és una potencial oportunitat de gol,

com ha passat en el 4-2. Ja, però això jo crec que és una qüestió de maduresa, perquè si va molt ràpid, això ho deia sempre Guardiola, si va molt ràpid, i fins i tot diria que la frase és de Reixac, si va molt ràpid. De Lillo? Sí. Hosti, ara m'has matat.

Sí, quan va molt ràpid torna encara més ràpid.

Clar, el que vull dir és que jo ja entenc la temptació de dir. Ostres, tres bales amb camp obert, vinga, fot-li. Però llavors et passa que el Rayo també ve.

Sí, sí, has de saber-ho llegir. Jo crec que un partit contra el Rayo ho has de fer i potser en un partit contra un rival més potent has de saber-ho equilibrar o has de saber-ho barrejar. Però clar,

això no ho podrà parar només Rodri. És a dir, aquí també es tracta de seleccionar els de davant. Sí, sí. Però també es tracta

que quan el rival et ve a pressionar, si no progresses, també tens un problema, perquè, clar, si no progresses.

Ja, ja no, però jo no em refereixo tant a no progressar, sinó que no sempre tinguis la temptació. Sí, sí, que no s'acabi la jugada. d'anar a la profunditat, és a dir, no. Bueno, vull dir que la dorm i cobercí, però pots fer tres passades en camp contrari, això és el que em. Vaja, és que a la segona part m'ha fet la sensació que en algun moment l'equip estava molt esfilagassat.

Jo crec que també avui a la segona part hi ha un component que tu has dit que és que l'equip no ha vist el partit perdut. No, no, ni amb possibilitats de perdre. Aleshores també el rigor desapareix. Segurament en un partit on estigués més temps s'hauria aturat en algunes jugades, però clar, tal com estava el partit, que era un cara a cara amb moltes possibilitats de fer gols, Jo crec que és normal que l'equip hagi mirat endavant i que ara revisi com vol comportar-se en situacions com aquestes, perquè el Rayo ha fet, a la segona part, una mica el que l'Atlètic Club va fer a la primera. Amb contra equipos molt valents, el Barça no té tanta facilitat, perquè ha de jugar més lluny de l'àrea rival i, aleshores, no pot activar aquesta pressió com a element principal. Bé, molts noms propis, Lamín Llamal, Rafinha, Gordon.

Esparta, una altra vegada. Esparta, en quedes o no? Gordon. La veritat és que avui tinc un dilema gran per votar, perquè clar, tenim dos tios que han fet dos gols, però uns quants, per mi, dels que no surten al marcador, per dir-ho així, es parti. I Bernal, i Covarsí també, que trobo que va començar dosificat per Flick, però els dos partits que ha jugat com a titular per mi ha estat molt, molt bé. Especialment en una disciplina que jo tenia la sensació que li costava més la temporada passada, gairebé guanya tots els duels. Sí, sí, l'emergència. Molt eficaç. Avui és veritat que no ho pot frenar tot i quan el Rayo venia en cascada no hi havia manera, però ha intervingut en dues o tres emergències i per mi dels de darrere ha estat el millor de llarg. Has d'obrir el torn. Qui ha estat el millor? Vinga, va, ignoraré el marcador, Bernal. Gràcies. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT.

Ei, perdona, una estrella. Ei, una estrella. Perdona, una estrella. Una estrella. Què? Un crit valent? Vinga, tots units fent força. Una estrella! De seguida.

Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.

A Catalunya Ràdio, la TDT. La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran! El nen se'ns fa gran!

I avui ha firmat un capítol més d'aquest creixement, amb dos gols que ja es veeixen aquella cara de pomes agres del partit d'Ells, que avui ens explicava el Javi Miguel. Va millorar contra l'Atlètic Club, es va quedar sense gol, tot i que va rematar el pal. I avui n'ha fet dos. Oriol Domènech, bona nit. Bona nit, Ricard. Ja et vam sentir al Club de la Mitjanit, però ben tornat. Les vacances, com vas dir ahir, bé, com sempre. Perfecte, molt bé. Escolta'm, deixa'm que sentim a Marc Bernal, que ha dit el Jordi Gaparell és el millor del partit. Mireia? Hola, Mireia. Doncs si algú.

Crec que són declaracions de Marc Bernal a Barça One.

Bueno, sí, la veritat que molt contents per el treball que estem fent i sobretot per la victòria.

Físicament, en un estiu segurament no diré complicat, però sí que hi ha jugadors que venen d'una preparació molt bèstia, que és el Mundial, altres que esteu acabant la pretemporada. Però l'equip rutlla molt bé. No sé si aquí hi ha molta feina al darrere.

Sí, jo crec que ha sigut una pretemporada complicada, perquè al final alguns han arribat més tard per al Mundial, però jo crec que tant l'estaf com el míster estan fent les coses molt bé, intentant gestionar de la millor forma possible, i crec que l'equip ha rendit molt bé.

Què estan aportant, Marc, els fitxatges? Gordon està enamorant el Camp Nou, a Deyemi també molta verticalitat. Una mica com estàs veient aquestes incorporacions? No sé si és un Barça un punt més complet que l'any passat.

Bueno, jo crec que ens hem reforçat bé, jo crec que tant com Pressi, Deco i Mister han fet la feina molt bé, i res, jo crec que això ens farà millorar de cara als objectius, i això és el que treballarem.

A tu t'han portat una competència important, però també un jugador del qual pots aprendre molt. Una mica com està anant aquesta companyia amb en Rodri?

Bé, bueno, jo crec que al final estem al Barça, jo crec que la competència sempre hi és, i res, també al final és un referent que tinc a dins de l'equip i puc aprendre d'ell. Has començat fort, Marc. Has començat fort avui, buscant el gol fins i tot amb el xut. Bueno, no, és algo que tenia pendent que no feia tant l'any passat i, bueno, mica en mica ho aniré introduint. L'equip és feliç ara mateix sobre la gespa, Marc, l'última? Sí, sí, al final molt contents. No és fàcil aconseguir 3 de 3, no és fàcil guanyar els partits a la Lliga i ho estem aconseguint i molt content per l'equip. Uri, com has vist el Barça?

Bé, brillant, amb jugadors de moltíssima qualitat. Jo crec que avui també és un partit. Jo el qualificaria de divertit, perquè no podem eliminar l'asterix que suposa jugar contra un equip que arriba amb molts problemes interns, amb moltes baixes de jugadors importants, els seus millors jugadors no hi eren, i per tant, tampoc no és un partit per treure moltes conclusions a cara al futur. Jo crec que ha sigut un partit per gaudir-lo, per disfrutar-lo, per veure les millors versions, com tu has dit, de la ment que ho necessitava, i de molts altres jugadors, com Rafinha, com Xavier Espart, com Barba Arnal, com Kovacic.

Però si agrupes els tres primers partits, quins elements en comú trobes?

El que passa és que dels tres partits, dos, perquè jo l'Elche el posaria al nivell del Rayo, una tica a part d'aquest més fluix. O sigui, encara massa aviat per establir concursos. Una tica que es va suicidar amb la defensa al mig del camp contra dos molt ràpids. El partit bo va ser contra l'Atlètic, perquè l'Atlètic sí que és un equip poderós, és un equip amb bons jugadors, i tu vas donar una molt bona imatge, tot i que el marcador pot ser curt. Abans he comentat amb el Xavi, el marcador també va ser curt perquè un aiximón va ser un dels millors partits de la seva vida. El partit de l'Atlètic sí que serveix de referència i sí que em va agradar molt.

Però en aquests tres primers partits la pressió del Barça és al nivell de la millor pressió de la primera temporada. O sigui, és constant, és enèrgica, És voraz.

Jo crec que influeix molt Rafinha com a nou amb això. Perquè és el primer que salta. Els que estan al darrere, quan veus algú desencadenat, doncs si dubtes. I vas. En canvi, clar, Lewandowski no podia iniciar la pressió d'aquesta manera. Per tant, la Minya Mall ja mira, regula, negocia. Si hi havia Rashford, no t'ho explico, que connectava, desconnectava. I Ferran, que ho feia, probablement no tenia el pes, la influència, la credibilitat, l'impacte que té Rafinha. I aquest, per mi, no és un detall menor.

I Gordó també ajudarà molt aquesta temporada amb això.

Rafinha està notablement per sobre del que era habitual perquè fa esforços d'alta intensitat. Aquesta temporada respecta les dues anteriors. D'ell mateix. De com una moto. Ja era dels destacats en aquest sentit. I evidentment això impulsa, com comentava el Ricard, el Barça com a bloc, a ser evidentment també l'equip amb més accions d'alta intensitat.

El Barça és l'equip que té més accions d'alta intensitat de la Lliga. Jo crec que hi ha un factor que és que si jugues a l'eix, has d'aparèixer més, has de prendre decisions, has d'orientar la pressió, tens més influència. Quan ell defensava a l'esquerra, encara que saltés sobre porter o sobre central, quan la pilota està a l'altra banda, ell el que va fer és bascular,

és ajustar distàncies. L'altre dia parlàvem que Rafinha també era el. Havíem parlat del futbolista que anava més en profunditat, ja ho havíem comentat. També són xifres superiors a les de la pròpia Rafinha jugant d'extrem, és a dir, al centre de l'atac es magnifica el seu impacte.

Què us sembla? A mi em sorprèn la confiança. Fins i tot física, que li hem vist en aquests tres primers partits tenir en compte d'on ve Rafinha. Es va lesionar al Mundial, eh? I la temporada passada va tenir dues, tres lesions musculars de durada relativa. I el veig sense cap mena de por d'anar al màxim de pressions, de jugar a tot drap tots els minuts.

Quin nou hem trobat, eh? Jo ens ho hauria de dir, eh? Cinc gols en tres partits, liderant la pressió, entenent la posició.

Jo crec que ho vam comentar en algun altre dels dos partits on ha brillat Rafinha, perquè ha brillat a tots. Jo crec que hi ha un factor mental molt important que té a veure amb el protagonisme que Flick li ha volgut donar. D'entrada, confiant-li aquesta posició, d'altres qüestions com el detall de la capitània, no sé exactament quines converses poden haver tingut, però és evident que Rafinha està assumint com un paper de líder. Jo dir, jo seré el primer que pressionaré, jo seré el primer que m'adaptaré a aquesta nova posició, faré gols, no descansaré. Vaja, jo crec que això, ell és un jugador que necessita sentir-se.

El motiva molt sentir-se important. I reconegut, a ell li agrada que li reconeguin els mèrits i les seves capacitats.

Uri, a tu que t'agrada parlar de tridents, deixa'm ampliar. La Minya Mal refinya Gordon. És que avui n'ha fet dos, la Minya Mal n'ha fet dos refinya i n'ha provocat dos Gordon. Creus que és un trident que ens recordarà com a mínim a l'últim que ha estat la Minya Mal Lewandowski refinya?

Jo no ho puc assegurar perquè encara tinc algun petit dubte amb Gordon en els grans partits. Per mi és molt bon jugador. El que li he vist al Newcastle i a la selecció anglès em sembla un jugador fantàstic. Però igual que la de la mini Rafinha, perquè els he vist molt més, no tinc cap mena de dubte. Jo amb Gordon encara no puc posar la mà al foc. Crec que és un jugador molt prometedor, crec que ho pot fer molt bé, però no et puc dir si pot ser un jugador d'aquest nivell.

Com a mínim se'l veu adaptat. O sigui, són dos partits i mig,

però se'l veu integrat. Se'l veu comú. Molt còmode, integrat, amb bona entesa amb els companys, excepte avui que ha tingut una falta de complicitat amb Marc Bernal, una pilota que li he posat a l'espai i ell s'havia obert. El veig molt còmode amb Esparta per darrere, el veig còmode amb Pedri, Lamín Llamà, el Fermín han entès aquestes diagonals que fa. A mi m'estan agradant molt les primeres passes de. De Gordon, i com diu el Xavi, amb aquesta sensació d'adaptació o de connexió o d'encaix amb el barcelonisme, amb el Camp Nou, amb els companys, què en penseu?

Mira, aquesta acció que dius amb Bernal és la primera part, i hi ha finta que fa la desmarcada cap a dins, però no una finta, i Bernal jo crec que en el moment que mira la pilota per fer la passada no veu que realment el moviment és cap a fora, o sigui, que hi ha un punt d'engany del mateix Gordon, que volia enganyar la seva marca i ha enganyat el seu company. Però vaja, de moment, per davant de Deyemi, que també quan surt se'l veu amb energia positiva.

Activat, activat, activat.

És que els minutets de Deyemi en partits trencats fa, eh? L'altre dia la primera pilota que toca és el gol de Fermín, eh? A mi m'agradaria,

si pogués demanar un desig, no limitar-me a un trident i que el posem allà en l'aparador i aquest és el trident de Barça. A mi m'agradaria que per una vegada, tenint en compte que Barça no té, més enllà de les peculiaritats de l'Amin com a gran crac, un crac, una estrella mundial al davant clarament identificable, allà hi pogués haver moviment, és a dir, jo crec que Rafinha ha de jugar molt, evidentment ha de ser titular, Gordon també, però m'agradaria que Adeyemi tingués més estones, si se les guanya, que Fermín també pogués tenir-les en aquesta posició més de fals nou, en fi, per què no. Avui m'agradaria que funcionés, que fos un jugador que oferís coses bones i que bé, si falla un saps que n'hi ha un altre i que això que hem dit durant tot l'estiu, de veure qui és, necessitem un jugador que faci els 40 gols o els 30 gols, doncs acabem descobrint que hi ha una coral on amb 3-4 jugadors o 5, qualsevol pot sortir en dies importants.

Aquesta és la situació ideal per Flick a l'equip, de tenir sempre a parlar de la competència i l'equip, jo no sé, a banda de la pressió, que és veritat que és una cosa molt destacada d'aquestes tres jornades de l'equip, que des del primer minut segon la tingui com li agrada a Flick, tot l'equip, començant per Rafinha, és també la intensitat amb què han jugat, perquè els jugadors que havien jugat al Mundial, ja veuràs que vindran del Mundial i costarà que agafin el ritme, i tot sembla que estan al 100% com els vol Flick des del primer minut, i també és una mica, amb els reforços que has fet i com gestiona Flick l'equip, provoca també que ningú se senti, diríem, gairebé titular al 100%, o com a mínim que vegi que n'hi ha un altre que pot ser, i això ajuda l'equip i fa que tingui allò que li agrada a Flick.

Carles, aviam si em podeu recuperar de Rafinha rematades, efectivitat d'aquestes primeres jornades, perquè Laura és el màxim

col·legiador, no? Sí, sí, amb 5 gols, amb 5 gols. Supera Mbappé, no? Sí, Mbappé 4.

5 gols en 3 partits, eh? Els números de Rafinha.

La temporada passada, perquè ens fem una idea, va marcar 21 gols i aquesta ja en porta 6.

És difícil que mantingui aquests registres, però fitxem a Haaland o fitxem a Harry Kane, ja no t'explico Julián Álvarez. Fa cinc gols en les tres primeres jornades d'ahir

i estem fent aquí especials de 24 hores. I no és només la quantitat, sinó també la qualitat. Perquè el primer gol d'avui, com es col·loca, com s'orienta, com dribla, com acaba, és molt bo. I el primer gol contra l'Atlètic, driblar un Aiximón, tampoc no és fàcil.

El moment dels gols, també. Sí, sí. Els gols de Rafinha sempre pesa. Sempre són els primers. El primer de l'Elche, el primer de l'Atlètic, el primer d'avui. Avui, quan la cosa estava 3-2 i hi havia un punt de neguit, el 4-2, és a dir, que està fent gols que, a més, estan marcant diferències. Mireia, Flick no apareix encara, eh?

No, no, acaba d'arribar ara Benyat Sant José.

Bé, doncs si vols et dono les xifres de Rafinha, que són cinc gols amb nou rematades. D'aquestes nou rematades, són vuit entre els tres pals i un al pal.

O sigui, no ha rematat fora? No. Ostres, bona, eh? O sigui, ha fet nou rematades en tres partits, cap rematada fora, eh?

Totes un al pal i la resta totes entre els tres pals. I recorda que Lewandowski, 17 intervencions per partit, Ferran, 20, ell, 31 per partit.

31 per partit. Està doblant Lewandowski gairebé i està superant ampliament Ferran. Per tant, està en un rol molt diferent el de Lewandowski i Ferran. Està jugant més endarrerit. Veus que s'ha fet la posició del nou al seu perfil. Jo insisteixo, a mi em recorda molt, amb matisos, el que fa Dembélé. Jo crec que rafines més davanter, és a dir, és més capaç de traçar-te una desmarcada com l'altre dia entre centrals, cosa que Dembélé no pot fer. O sigui, juga més endarrerit, però no sempre juga més endarrerit. O sigui, no és un futbolista que es mogui només entre línies. És capaç d'anar-te a buscar l'esquena dels centrals, d'aparèixer com avui doblant Gordon per acabar jugades, és a dir, i després per jugar a vegades també en una posició de poder rebre girar per repartir la pilota, que això sí que és una mica el que fa d'en Belé, jugar en aquests espais. Però no per combinar i per generar superioritat numèrica amb els migcampistes, sinó per activar l'última línia. És a dir, que en molt pocs partits s'ha fet un vestit de nou que no existia i que no té referències, és el seu. O sigui, ell s'ha sentit còmode de dir, doncs escolta, jo ho faré així, aquesta és la meva manera i jo crec que això té molt mèrit. És veritat que tots els partits són diferents i trobaràs escenaris tàctics que l'exigiran més, però d'entrada la qüestió funciona. L'altre punt que jo volia, parlant de vestits a mida, Ja sé que estem repetint el mateix, però és el de Xavi Espar. A mi no em deixa de sorprendre, no se deixa d'admirar-me i m'està impressionant.

Flick el va comparar l'any passat amb Filip Lamp. Avui és el partit més semblant a Filip Lamp que ha fet Xavi Espar amb la samarreta del Barça.

Això ho va dir públicament, Flick? Sí, sí, sí.

Això ho va dir públicament, Flick? Sí, sí, sí. Sí, sí, amb una roda de premsa.

Que aflita, que no li agrada l'elogia gaire als nanos joves, que digui això d'un jugador, jo m'he trobat molt bèstia.

I després un altre, és que ha acabat dos partits en la posició del migcamp que més pesa, la de segona alçada, la de portar el ritme, la del metrònom. I avui ja no s'espanta, eh?

En el quart gol té una posició força avançada i és qui troba De Gemi, perquè després de De Gemi li deixa la min i fas el 4-2. En el quart gol, en el primer gol. No, en el cinquè, en el cinquè era.

Ah sí, en el primer gol, el primer toc pel triangle, que apareixen escenes transcendents. Uri, tu el coneixies també?

Jo l'havia vist jugar a poc, però el partit d'avui m'ha semblat extraordinari. És a dir, la jugada del primer gol, per exemple, com es col·loca per darrere els ulls del Rayo, com controla, com s'orienta, com dona el passe ràpid. Vaja, el primer gol, mig gol és seu.

I et dic una cosa, Uri, és un lateral esquerre, és a dir, que ell podria ser prudent. Això és el que vull dir, li fa un salt a la posició. Quin lateral esquerre que fa tres partits que juga amb el Barça, amb 0-1 es plantaria en una posició de mitja punta que no ho diu l'ortodoxia. Simplement llegeix que allà hi ha un espai, que allà genera una superioritat, que pot activar. I es planta allà. A mi el que més m'impressiona és això. La correcció, diríem, de totes les coses que fa, les fa bé. Hem vist jugadors al Barça d'aquest nivell. Però la. Com et diria? La naturalitat amb la qual pren riscos en una posició que havia jugat un dia, exacte, a la Lleida Oblíc, amb l'envers, i m'agradaria saber en quin context i quina posició de lateral, que probablement seria més clàssica, hauria desenvolupat. Ostres, això és d'una lectura i d'una cara, en el bon sentit, de descarat, de dir, no, és que no estic copiant Valde ni estic copiant Cancelo, ho estic fent de Xavi Esparta.

Imagino també que Flick també li deu haver dit que ho faci.

Però ho ha de fer, Uri, ho ha de fer. Després ha d'interpretar en cada moment quin espai ha d'ocupar, com ha de donar continuïtat a la jugada.

Sobre aquest desplegament d'Esparta, un detallet, tres partits de Lliga, tres partits on és el futbolista amb més quilòmetres recorreguts del Barça.

A més, has jugat els tres partits sencers, oi? Sí, diria que sí.

Bernat? Enamorat, enamorat de Xavi Espart, un migcampista made in Barça, amb una DNA i amb totes les etiquetes que vulgueu afegir-hi evidents, amb conceptes que ens resulten familiars, li hem estat buscant comparacions, ens ha recordat en algun moment la polivalència i. I aquesta mena de capacitat de jugada lateral migcampista que li vam veure a Sergi Roberto. Avui hem parlat fins i tot d'alguna semblança potser més física, però que també té a veure amb la forma de moure's de Xavi Hernández. En fi, jugadors que, a més a més, tens la sensació que juguen al primer equip i com si ho haguessin fet tota la vida, sense cap mena de pressió. És a dir, fitxatges de rendiment immediat i que els tenies a casa.

Es nota molt, molt, moltíssim en el cas de Xavi Espart que està format aquí des de molt petit. Molt, perquè té una manera d'interpretar el joc, ho té molt interioritzat tot. El joc de posició, els espais que ha d'ocupar, és que és impecable.

Demà es tanca el mercat, demà a la mitjanit és, oi? Ho dic bé, eh? Sí, sí, sí. I escolta, com el tenim? L'aigua està tancada o no? De sortides i d'arribades. No, pel Barça, de sortides encara estan treballant. Quines sortides estan treballant?

Bé, hi ha la sortida, que és la de Marc Casador, que veurem si es tanca o no. Que està tardant molt, no? Està trigant molt, sí, sí.

El que passa que, perdona, eh, Laia, a veure si algú em pot ajudar. Una de les opcions més clares de Casador és el futbol turc. Sí, es tanca més tard, el mercat. I el mercat de Turquia,

jo recordo que sempre es tanca més tard. Sí, sí, sí. És una opció per això dic que a veure si no, ni Araba ja tampoc que també es tancaria crec que Araba ja també va diferent però és per això que dic que veurem si es tanca o no demà perquè podria ser que encara quedés perquè ell no tornarà a jugar o sigui tal i com el Barça ja l'ha deixat

molt clar que l'ha pactat doncs si demà no tanques anirà a Turquia perquè no li quedarà una altra opció i Koundé i Valde com ho tenim això?

Jo conde i balde, conde sobretot, està molt tancat i balde. Està molt tancat vols dir que no veig que pugui marxar, eh? Que no veig que pugui haver-hi moviments a marxar i amb balde sempre la deixo una mica més oberta per la situació que veig amb balde d'avui mateix, tampoc s'ha escalfat, ja sé que és normal, tercer lateral, però. Ara, clar, és veritat que el club que més s'havia interessat, que era el United i algun més, sempre s'havia interessat, però només preguntant per sessió i el club volia un traspàs. I per tant, ara mateix, que a les últimes hores puguis desencallar un traspàs que interessi a les dues parts, ho veig complicat. Algú pensa que encara

es pot moure una d'aquestes dues sortides?

Jo la de Valde, tot i que realment hem de creure en el jugador, ell ha dit que no es volia moure, ell es vol quedar, en principi sembla que no hi ha d'haver cap moviment, però a mi és una situació que em fa difícil d'entendre que la pugui acceptar, és a dir, ell veu clarament que és la tercera opció, i a més a més, després del que estem dient de Xavi Espart, és que ho ha de veure encara més clar, aleshores m'estranyaria que ningú li digués, escolta, i no creus que potser seria. Convenient. Convenient una sortida.

Uri? Jo estic amb el Bernat. Jo poso una. En el cap, en el cos de Valde, després del que ha passat avui, veient l'exhibició del Xavi Espar, que està a Cancel·lo, i que no hi jugaré res, i encara que sigui una sessió, encara que el club és veritat que preferiria el traspàs, però queden 24 hores, i en 24 hores difícilment es pot lligar un traspàs, però jo soc Valde i demano una sessió. Equips bons heu parat a l'United, però equips bons sou que en té els que vulgui. Per tant, jo si fos Valde. Jo com a mínim un any marxaria, vaig al panorama.

Doncs és a les mans de Jorge Méndez. El tema Condeus preocupa, no? La sensació és que. Jo he plantejat l'interrogant de si sabrà comportar-se com un suplent.

Sí, ara mateix és suplent i el partit d'avui no l'ajuda a escalar posicions.

Preocupar. Però el que heu vist ja ho heu vist. És que la sensació és que com menys accepti ser suplent, més suplent serà. Perquè si per ser suplent després ha de sortir desconnectat, desganat o empanat. Jo no l'he vist desganat, l'he vist una mica superat. Jo crec que té un rol ara mateix, té una etiqueta gairebé penjada, que és aquesta temporada soc suplent. El seu suplent, de lateral, de central.

Comença amb el suplent, no? I les temporades tenen moltes circumstàncies, són molt llargues, i també, en part, depèn del seu rendiment, quan en els entrenaments i en els partits que el posi flic, per recuperar certa jerarquia. Ara mateix sembla difícil, la veritat. Carles, les dades de Condé avui?

Doncs no són especialment bones, són dues pilotes recuperades, sis perdudes. Sis perdudes per un lateral, jo crec que és una xifra

fora de categoria. Però és que arrisca molt, a la primera part ha fet accions que no són pròpies d'un lateral i menys d'ell.

Però perquè moltes vegades no sembla que ja estigui posat. O sigui, arrisca, però arrisca amb poca esma.

És que arrisca en circumstàncies que saps que té moltes possibilitats de perdre, no? Vull dir, és que jo dic, ostres, selecciona els riscos. Però, en canvi, a Condell hem vist una continuïtat i una ratxa de partits, a vegades, on ha tret bona nota.

Vull dir que. Quan està amb confiança, clar, si arrisca, també és un conde que segurament arrisca i li surt bé, però ara, més que de desgana, és que sembla que mentalment no és capaç de revertir aquest bloqueig mental o el que tingui mentalment. Llavors, jo no crec que sigui un problema en el sentit de si acceptar el rol de suplent pel que fa a comportament, que jo crec que això no crec que tingui cap problema o que tingués cap problema, sinó si ell és capaç, de veient-se suplent.

Per trobar la millor versió. Jo em referia a això, a acceptar el rol de suplent per poder optar a competir. El que feia Ferran. Sí, o el que ha fet Eric durant dos anys, fins que li hagin donat l'alternativa.

Jo per això tampoc no trauria conclusions precipitades del tema que on té, perquè inclús en les seues millors èpoques,

partits com el d'avui en té. Sí, sí, aquest partit l'has vist. Sí, sí, això tens raó. I moltes vegades. El que passa és que abans era titular i se li perdonava l'ataca i ara ha de remar per intentar. Ser titular, que aquest és el tema. També és veritat que estem ara valorant un partit, com diu l'Oriol, el mes d'agost, amb unes circumstàncies.

Però una situació, no? Més enllà del partit d'avui, del rendiment en el partit d'avui, la situació de Condé és diferent a les dues últimes temporades o, et diria, les quatre temporades com a jugador del Barça sempre ha tingut el rol de titular gairebé indiscutible. És que fins al final de la temporada passada, jo crec que cada vegada que Flick havia de donar l'onze. O sentia que seria titular. Si no, hauria arribat tard a algun lloc.

I penseu que encara hi haurà alguna arribada? Ja que les sortides les enfoquem cap a Casador i veurem què passa amb Valde i què passa amb el centre d'esquerra.

No fa pinta, no? Veient que Deco està al comandament de la història i que és un autèntic. Fletxa. Un senyor de les sorpreses, jo no descartaria res.

Sí, aquesta tarda al Tot Costa ho dèiem, que aquesta oposició central, Esquerra, Però clar, esperar-te el 31 d'agost per fer el central d'Escarrà. Bé, amb Gabriel Jesús t'has d'esperar el 29, no?

Home, però hi havia la situació de Julià, no? Sí, però el 29 potser hi havia una necessitat, no? El central d'Escarrà, vull dir que si t'has d'esperar el 31 per prendre-li un equip, i ha de ser un central que sigui titular, perquè si ha de ser el tercer central d'Escarrà, com Gabriel Jesús, potser no cal que vingui, no? Fa difícil pensar que que puguis prendre-li el central d'Escarrà el 1, no? Però fa nou dies molts de vosaltres ha canviat la cosa. Jo ja vaig dir l'altre dia que anava apropant-me a Carles Domènech. Sí, de fet ell va ser el que es diferenciava més. Però jo ja m'havia anat que el nou no arribava. El Carles què va dir? Que sí que arribava el nou? No, no, jo vaig dir que no arribava. Jo m'aproximava aquí. Per cert, que tothom em pregunta, em trobo urgent, qui és el central escarrà que jo vaig dir que pensava que arribaria a la Champions, vaig dir que era avui, que ho diria avui, que no, crec que ja vaig dir l'altre dia que havia vist clarament que havia perdut posicions al rànquing, diríem, que ha estat en el grup d'observats. I pensava que quadrava bastant, però sempre, depenent de que Valde o Koundé marxessin, i alhora que Koundé i Valde s'aguantaven, aquí és on va entrar el dubte, i després tinc la sensació que ja no és la primera opció, ni tan sols potser la segona, que era Ignacio, al central de l'Esport de Lisboa. Gonzalo Ignacio es diu? Sí, pot ser. Hi ha un altre jugador del Dortmund que es diu Samuel Ignacio, a vegades els confonc. Sí, sí, el centre d'esquerra, que m'imagino que una mica en aquesta línia l'esportiu de Lisboa ha de jugar a Champions, no es despendrà d'Inacio, per exemple, encara que el Barça el volgués. L'última setmana. Fixa bé, ara, Sporting,

perquè tenen aquest que ha fitxat l'Eleti de Madrid, el Hultman.

És un central internacional en la selecció de Portugal. Jo penso que 60 milions per un central combinació era una xifra que el Barça podia atacar, però segurament Deco, que el coneix molt millor, no s'ha acabat de convèncer. Hi va haver un moment que em quadrava tot molt, ho dic perquè hi ha gent que estava una mica inquieta i neguitosa. Però que sàpiguen que era una aposta que no ha reixit,

com es diu vulgarment. El tema de l'estat a l'esquerra jo crec que és una mica com el tema del nou amb l'arribada de Gabriel Jesús. Vull dir que demà també et pot arribar un jugador que no sigui un primer espasa, però és que jo crec que a nivell quantitatiu un centralat falta. Per guantes de la temporada. Però centrals d'Escarrans no n'hi ha gaires, Uri. Bueno, per ser una prioritat, jo m'imagino que DECO deu tenir una bona carpeta de centrals d'Escarrans que es poden adaptar a aquest equip.

Potser sí, potser sí. Però no sé si com un nou, hi ha un tercer central d'Escarrans en un equip que puguis esgarrapar. Això és el que vull dir. És una posició com molt específica i que al mercat falta, és a dir, nous tothom més o menys en té i poden ser de perfils diferents, però a vegades en un centre d'esquerra no el trobes.

Benvinguts a la reprensa del nostre entrenador de Fancy Flick. Comencem com sempre, la pregunta per torn. Avui serà una miqueta més curta del que és habitual. Gràcies. Comencem, Mireia.

Bona nit, Mireia Ruiz, en directe a la TVT de Catalunya Ràdio. Amb el 5 d'avui, el Barça ja ha marcat 12 gols des que ha començat la Lliga, una mitjana de 4 per partit. Com valores aquesta dada? Gràcies.

Per mi el més important són els 3 punts.

Hem tingut un bon començament de temporada, que era el que volíem. Crec que la primera meitat hem jugat molt bé. M'ha agradat molt el que he vist en general. El rival ha estat més fort, ha impressionat molt bé. També he parlat amb l'entrenador a fora i ha impressionat molt bé. I ens ha costat una mica, però al final la reacció després del primer i el segon gol del Rayo ha estat molt bona i la valoro molt. I, òbviament, hem de millorar en alguns moments del partit per controlar millor el partit, perquè l'estil en què juguem al futbol fa que sigui important que recuperis una mica també amb la pilota. I sempre és més fàcil recuperar-se quan tens la pilota que quan no la tens. És a dir, que al cap i a la fi hem de millorar una mica en aquests moments.

Hola, Hans i Marta Ramon, en directe a RAC1. Sortiré una mica del guió del partit per preguntar-te per la sorpresa del fitxatge de Gabriel Jesús, que avui ja estava aquí a l'estadi. Com i quan preneu la decisió d'apostar pel fitxatge de Gabriel Jesús i quina importància creus que tindrà per l'equip un jugador així, tenint en compte que aquesta última temporada a l'Arsenal no ha tingut gaire protagonisme?

Bé, sí, esclar, venia de lesions, però ara està bé. I he parlat amb ell aquesta tarda. I també estava

una mica. Em vaig sorprendre, també, que tinguéssim l'oportunitat de fetjar-lo. M'agrada molt, m'agrada el seu estil, com jugar a futbol, i crec que encaixa molt bé amb el nostre estil. I crec que ens pot ajudar molt. També en els partits. I crec que per nosaltres és un fitxatge important i ho hem d'agrair també al DECO perquè ha fet una gran feina un altre cop. Hola, Hansi, Santiago Valle,

en directo per al Larguero i pel que t'hi jugues Barça ser Catalunya. Mañana a esta hora, sí, habrá cerrado el mercado. No sé si, como mañana no nos vamos a ver, si esperas algún movimiento, mañana más, aparte de Gabriel Jesús, para reforzar la plantilla.

No ho sé. No ho crec. Però. Ja veurem. Ja veurem, però no crec.

Helena.

Hola, Hans y Elena Condis, Cadena Cope, partidazo de la Cope. Rafinha lleva cinco goles y ha superado a Kylian Mbappé. Es el nueve elegido de momento en estos tres partidos. ¿Te lo esperabas? ¿Te esperabas este rendimiento como delantero centro cuando se fue Lewandowski también de forma inesperada a Ferran Torres? Gracias.

No, per descomptat, que ho esperava.

El Rafa és un jugador fantàstic, un jugador de primera classe mundial. Estic encantat de tenir-lo al meu equip. I crec que també la situació dels capitans de ser capità també és molt positiva per a ell. Crec que ara ens dona exactament el que li demanem i el que necessita l'equip.

Hi ha moltes coses realment avui que em fan content.

Perquè, ho repeteixo, no és fàcil per a alguns jugadors que acaben d'arribar i que estan jugant a aquest nivell, i és molt bé. M'agrada molt veure que juguen així i també com juguem com a equip, perquè això és el que compta i és el que busquem. Aquest esprit d'equip és increïble i,

òbviament, hem de millorar una mica en algunes situacions encara.

Señor Flique, Víctor Lozano en directo para el Radio Estadio Noche donde Acero. Le pregunto por Lamín Yamal, hoy al margen de los dos goles, no sé si tiene la misma sensación, pero sí que me ha parecido verle con más chispa, con más electricidad, un Lamín más cercano a lo que nos tenía acostumbrados las últimas temporadas y lo ve así y en todo caso, ¿cuándo cree que volveremos a ver esta mejor versión de Lamín Yamal?

Jo crec que ell sempre vol millorar i jo puc dir que estic molt content amb ell, molt. Avui, com està jugant, com ha jugat, com juga el futbol, és increïble de veure i per mi està a un nivell increïble.

Últimes dues preguntes, les dues qüestions i van.

Hola, Ivan Sant Antoni del Diari Sport. Han acabat jugant junts Sparti i Cancelo en diferents posicions, evidentment, però per exemple has fet el canvi Rodri per Bernal i Fermín per Olmo. Poden jugar també junts o dintre del teu dibuix mental de l'equip són posicions massa doblades com per poder combinar-les amb el mateix equip?

¿Quién quiere reírse? ¿Jules reí?

Sí, no, no, potser m'he passat amb la pregunta tàctica, saps? Però, o sigui, el fet Cancelo, o sigui, Spark ha jugat de lateral a esquerra en tres partits, Cancelo després ha sortit i ha jugat de lateral i han jugat junts amb el Xavi. Però en canvi, els canvis que has fet, Rodri per Bernal, que és un canvi que ja vas fer, i Fermín per Olmo, que és un canvi que també has fet. Llavors, la meva pregunta és.

Sí, ara ho entenc, ara ho entenc. Sí que poden jugar junts, i tant. En diferents posicions, esclar, però sí, sí, poden jugar en el mateix 11, no seria cap problema. Perquè Bernal, per exemple, també ha fet un gran partit avui i estic molt content amb ell.

Hola, Jansí, Juan Irigoyen, del Llaver País. ¿Cómo ves la adaptación de Gordon y si te sorprende que el Camp Nou en dos partidos ya lo corea de su nombre?

Sí, esclar, té molta velocitat i

és molt nítid, molt clar amb la pilota. Avui ha fet dues passades de gol.

Per a nosaltres tenir-lo juntament amb el Karim,

amb el Rafa, amb l'Amin. Tenim molta velocitat en aquestes posicions davanteres.

I és genial i estic molt content amb ell. Gràcies, bona nit.

El millor jugador del partit.

Som-hi, al costa ha votat Marc Bernal, Bernat Soler. Qui tries? Xavi Espart. Mireia. Lamín. Laia. Rafinha. Ricard. Rafinha. Marc i Carles. Bernal. Xavi. Lamín. Bernat Coll. Rafinha. Uri. M'agradaria votar Xavi Espart, però Rafinha. Els oients també Rafinha, per tant torna a sortir com a millor jugador escollit de la TET per tercera transmissió consecutiva.

Rafinha, el capital del Barça, el màxim golejador. Hem passat ja dos quarts d'una. Agrair a la Marta Romagosa i a la nit dels ignorants que ens deixen mitja hora, més la pròrroga. Marta, bona nit! Què tal? Bona nit, com esteu? La pròrroga ja l'estem acabant, no pateixis, perquè això cada cop s'allarga més. Sí, sí, cada cop surt més tard, després vol escurçar, però clar, no escurça prou. Bé, com ho tens tot? Tens moltes preguntes ja preparades?

Moltes preguntes, tenim moltes preguntes,

sí, sí, però ho farem tot. Ara pensava si te'n podia fer alguna, perquè no tinc mai l'oportunitat, però no se m'ha acudit cap pregunta.

No em diràs que no se t'ha acudit cap pregunta. Doncs va, te la penses per la pròxima.

Un dia d'aquest us n'envio algun. És que saps què passa? Que com que només miro en una direcció, a vegades passa que no miro prou a la perifèria.

Per tant, et falten respostes per altres direccions. És el teu programa.

Aquest, sempre. Gràcies, Marta. Vinga, a vosaltres. Fins ara.

El vol del mussol amb Guillem Soler.

I per tancar, com sempre, el mussol. Bona nit, Guillem. Bona nit.

El Barça domina, però no és contundent. El Rayo s'avança en un accident. Mereixem molt més, estem jugant bé. Tenim una pilota i sabem què hem de fer. Estem arribant, Rafinha empata. Que no remuntem, aguanta amb el Kubata. No hem arribat ni al 20 i ja ha fet el segon a la mil. Quina manera d'aixecar-se després de caure. Quina manera de fermejar aura. Digue-li tramuntada, digue-li rock and roll, quan estem així d'endollats. És preciós el futbol. Entre el tercer Gordon cau també la seva entrega amb to, que és caviar pel paladar culer. El Barça perdona i el Rayo retalla, els de Vallecas presenten batalla. La fina fa el quart, lluitarà mentre visqui, i quina existència del Vítel en nom de whisky. Cau el cinquè, quina pressió, quina pressió, quina lliçó, quina obsessió, quina intensitat, quin parell de raons. Portem tres partits que són una declaració d'intencions. Vas a dormir content, eh? Feliç. Gràcies, Guillem.

Bona nit.

Recover el podcast de la TDT i el Tercer Temps a catradio.cat, a l'App de Catalunya Ràdio i al web de 3CAT. Escolta'ns com i quan vulguis.

El Barça és líder després de tres jornades. 9 punts de 9. Avui ha guanyat per 5 a 2. Dos gols de Rafinha, que és el màxim golejador. I tot va molt bé. El Barça visita Mestalla diumenge a un quart de cinc, des de les 3, a la TDT de Catalunya Ràdio. Ara, totes les preguntes que vulgueu. Per la nit dels ignorants i la Marta Romagosa. Bona nit, descanseu.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank, dona suport a l'esport.