"El tercer temps": Fermín i Olmo són els dos millors mitjapuntes que pot tenir el Barça?

A la TVT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el refresc de Gemma Mallorca.

Continuar sent un emblema d'aquest equip, aquesta operació tan alta.

I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

M'agrada, tinc dubtes sobre. No ho entenc. Les conclusions del Ricard.

El Barça ha golejat 0-5 al camp del València en una altra demostració de superioritat absoluta. És un Barça voraz, imparable, i avui s'ha trobat un València trist i decadent. El Barça s'ha avançat molt ràpid al minut 5 amb un golaç de la mint després d'una rematada de molta dificultat. Al cap de 3 minuts, A la Mint li han anul·lat el 0-2 per un fora de joc molt ajustat. Fermín ha fet el 0-2 al minut 22 i Eric Garcia s'ha trencat el nas abans del descans. A la segona para el Barça s'ha passejat encara més, a més talla. Rafinha ha fet el 0-3 després d'una bona jugada entre la Mint i Fermín. Pedri ha fet el 0-4 i la Mint ha repetit i ha fet el 0 a 5 als minuts finals quan ja havia debutat Gabriel Jesús amb el Barça. El Barça ha acabat fent 5 gols però podria haver-ne fet uns quants més i és líder de la Lliga en solitari amb 3 punts més que el Madrid i amb 5 punts més que l'Atlètic de Madrid. Ricard, què t'ha agradat?

Els hàbits d'autoritat del Barça. Ja no es tracta de si juga bé un dia, si té un dia més brillant, si un dia és més efectiu, sinó aquesta sensació de saber què vol. En cada moment. O sigui, vam passar una primera temporada on el Barça ens ensenyava el vertigen i l'electricitat i tot el que era atractiu de mig camp cap endavant, però alhora, com que allò s'estava construint en defensa, l'equip estava embolqués, patia, el partit s'estirava, anava i tornava. Una segona temporada on no va ser probablement tan exuberant en atac, Però, en canvi, el Barça va saber, per mi, millorar, diríem, algunes assignatures defensives per no arriscar tant, per saber quan havia de tornar cap enrere, el moment de saltar, una pressió I hem arribat a una tercera temporada que la màquina va sola, és a dir, que l'equip flueix, i totes les peces que s'han anat incorporant han entès tan fàcilment, perquè venen de contextos similars, el que vol l'equip d'ells, que no han necessitat ni procés d'adaptació. Adeyemi i Gordon són dos receptors que ajuden a que hi hagi més joc entre línies, que ajuden a donar aquesta profunditat, que alimenten d'espais als passadors. Rodri, has jugat tota la vida alguna cosa molt semblant a això. Més controlada que és el que ell pot afegir, sense tanta anada i tornada, i per tant li dona al Barça un element d'enriquiment i les connexions, les complicitats han crescut,

han madurat, i això es veu de mig camp cap endavant. La possibilitat i la solució que ha afegit Flick de Spar per dintre. És a dir, és un model que va creixent i que cada cop és més efectiu, cada cop és més solvent, cada cop és més assimilat pels futbolistes. O sigui, generar aquests hàbits com a norma i jugar un partit com el d'avui amb 0-5. I en la pèrdua no distreure't, sinó que saber que quan la perds estiguis en fase de segona en marxa o de cinquena en marxa, no pots deixar que el rival es desplegui, has de tornar, has d'activar la pressió, has de recuperar la pilota, has de jugar agrupat, no pots córrer sempre. És a dir, has d'express alguna una sèrie d'elements que fan saludable. L'estat de salut del Barça. I això és el més difícil. Quan l'equip ja ho té adquirit, quan no has de passejar-lo, quan Flick ja no els ha de recordar que és Mastalla, que no s'adormin, que no es distreguin, no els ha de recordar tot això. I passa després que vinguin aquí alguns jugadors com a campions del món i que podria haver-hi una sospita de dir bé, ja es posaran les piles perquè aquests partits no els agraden. S'ho passen bé. I quan algú gaudeix fent el seu ofici, no hi ha, diríem que. Tresor més valuós al món. I molts ho podem dir perquè ara que fem 50

anys ens dediquem a allò que ens apassiona. A l'equip se'l veu somriure mentre juga. I això vol dir que estan contents on són, contents de què fan, contents del que gestiona Flicka o gestiona amb silenci, amb saviesa i amb autoritat. És un equip que ara mateix. Trepitja els rivals, a segons quins rivals, i que ens demostra que més enllà de les matemàtiques i de necessitar un nou, quan un equip flueix, els gols arriben i de moltes maneres diferents, i l'equip se sent dominador. Avui és un altre exemple d'autoritat, com va ser el del Camp Nou contra l'Atlètic Club, encara que el resultat no ho marqués, o com va ser el Dels, on no va tenir continuïtat en el joc, però sí molta efectivitat perquè va saber llegir aquell partit en concret. Dels quatre partits potser el que genera alguna sospita és el del Rayo, perquè sí que a la segona part el partit es va accelerar, va anar i va tornar més del que hauria necessitat el Barça. Però d'entrada, el Flick va dir que a l'octubre veuríem el millor Barça, doncs això només pot millorar. Dubtes? Tinc dubtes si hi ha alguna competència al món més productiva que Fermín Dani Olmo. O sigui, el Barça a la mitja punta té dos titulars. Els minuts que ha jugat Dani Olmo finals són els d'un futbolista que vol mirar la cara a un jugador que viu un moment dolcíssim, especial, que marca diferències,

que s'ha convertit en el millor còmplice de la minya mal que es diu Fermín. Vull destacar els 20 minuts finals de Dani Olmo, en un partit de baixa tensió, on alguns jugadors ja estan pensant en el pròxim partit, on s'ha baixat el ritme, on ha fet molta calor, ha sortit i ha dit, vosaltres tranquils, camineu, descanseu, reguleu-vos. Ja li poso jo gas a això. I Dani Olmo ha estat elèctric, ha fet dues passades de gol, una a una devolució d'una paret a Pedri, la segona després d'una acció individual fantàstica, d'orgull i d'aquest canvi de ritme, de dir, no, la jugada no s'acaba aquí, havia rebut una puntada en l'acció anterior, s'ha aixecat, ha rebut la pilota, ha girat, ha accelerat i amb l'exterior del peu ha regalat un gol a la Minya Mal. I és que Dani Olmo només pot comportar-se així si vol competir amb el millor Fermín, que és el que hem vist durant tot el partit, que no té paraules el que hem vist. Tot el que ha passat a l'atac ha passat a la banda dreta a la Minya Mal Fermín. Però Fermín a l'espai, la Minyamal assistint, la Minyamal a l'espai, Fermín filtrant la passada profunda, parets, combinacions, Fermín apareixent a la frontal de la Petita, retallant i eliminant una línia defensiva i el sol amb un canvi de direcció per plantar-se davant de Dimitrievski, jugades que ha acabat, com la del gol de Rafinha, que és una passada deliciosa,

en una acció vertical on s'està movent en profunditat i on costa ser precis. Després una segona que per un centímetre Rafinha no hi arriba. La mitja punta del Barça està coberta amb molt bona nota. Vaja, és que jo crec que el Barça no podria trobar dos jugadors al món per jugar en aquesta posició, i ja sabem que els mitjapuntes normalment són talents millors que Fermín i Dani Olmo, que entenguin millor el que han de fer en pilota i que entenguin millor com s'han d'activar en la pressió. Tots dos compleixen l'obligació com un hàbit. Parla Flick amb Avistar.

Sí, sí, por supuesto. Es así. La primera de Cuba la tenía que hacer.

Es así. Tenemos que aceptarlo. El árbitro ha hecho un gran partido.

La última, porque ¿qué hay que mejorar? ¿Qué tenéis que mejorar? Pues no sé si es necesario después de un 0-5 siempre intentar atacar, atacar, atacar e intentar controlar un poco más el partido. Es lo que quiero del equipo porque tenemos muchos partidos y por supuesto siempre va de guardar energía y es lo que tenemos que hacer.

Hans, explica'm, Ricardo Sierra a Movistar. Ricard, ens faltava per saber si hi ha alguna cosa que no hagis pogut entendre avui després d'aquest partit de Mestalla.

Com pot ser la millor versió blaugrana de l'octubre? Em costa molt de donar-li forma, d'imaginar-me-la. Ara ha donat una pista a Flick. Vull més control de partit, potser no tants esforços. Nosaltres li demanàvem més a l'equip, més gols, més verticalitat, perquè el partit estava mort, perquè ens ho estàvem passant bé. I Flick apareix i diu. Volia una miqueta més de control, no atacar tan seguit, cosa que la Millamal i Pedri han aturat algunes transicions, perquè la temporada és llarga, els esforços es repeteixen, és a dir, regular i pensar en el següent partit. Ja estem en un moment de maduresa, eh? Ja no estem pensant en esprem els 90 minuts com la primera temporada. La tercera estem pensant si podem descansar en pilota, tenir el partit més controlat, que jo crec que l'equip ha fet un pas aquí i un salt de qualitat i probablement Rodri arriba també per ajudar. Però en un dia on tens la sensació que el Barça a la segona part no s'ha desgastat, Flicka encara vol una miqueta més de control, com dient, amb 0-4, amb 0-5, guardem forces, que ve el Feyenoord i la Champions dimecres, que això continua. I que malgrat que tingui una plantilla equilibrada, sobretot de mig camp cap endavant, vindran ensurts i vindran revolts i hem de tenir benzina al dipòsit. Mira, ara parla Gerard Martín, també amb Amistad.

Una carrera y un concurso a ver quién marca el sexto es bastante impresionante desde fuera.

Sí, la verdad es que estamos teniendo muy buena competitividad todos y se demuestra que aunque vayamos 2-3-0 siempre tenemos hambre de más y estamos metiendo mucho.

0-5 no es un resultado precisamente habitual, 17 goles a favor en 4 partidos, pocos goles en contra. Desde fuera da una sensación apabullante el equipo, ¿desde dentro?

Sí, también, la verdad es que nos estamos encontrando muy bien y en partidos como los de hoy, por ejemplo, que metemos tantos goles, dejar la portería a cero también es importante porque es señal de que estamos concentrados y de que no nos relajamos ni nada.

Gerard, antes del partido comentábamos que cualquiera de los cuatro defensas que hoy estabais en el once podríais ocupar prácticamente las cuatro posiciones de defensa, ¿no? ¿Cómo se gestiona esto? El hecho de no saber exactamente dónde va a estar Eric, dónde va a estar Xavi Espar, porque todos pueden jugar en cualquier lugar, igualmente tú que puedes actuar de central izquierdo o de lateral.

Sí, la verdad que tanto atrás como en las líneas de

adelante tenemos como mucha polivalencia. A la sala de prensa.

Hola, bona tarda. Mireia Ruiz, en directe a la TDT de Catalunya Ràdio. Li preguntarem a Flick si s'esperava un tan bon inici de temporada d'un equip que pràcticament no havia tingut pretemporada. Otra gran victoria del equipo, que ni siquiera tuvo una pre-season. ¿Te esperabas un gran comienzo de la temporada?

Lo que dije a ti ayer es sobre la calidad del entrenamiento. Cuando lo veo, estoy convencido de cómo podemos jugar. Hoy jugamos un fantástico partido, casi perfecto. Porque controlábamos, éramos dominantes, y esto es lo que quiero de la equipa. Controlar el juego y intentar obtener espacios, y lo hicimos. Seguimos calmosos, y si es posible ganar, intentamos hacerlo. Fue un juego fantástico para nosotros.

Ja ho vaig dir ahi, no em sorprèn perquè és el que veig en els entrenaments, la qualitat que veig. Avui hem fet un fantàstic partit, hem dominat, hem fet el que volíem, controlem el partit, aconseguim espais i cada cop que intentem fer un gol, el fem.

Li deia a Flick que ha dit gairebé perfecta, que referia aquest gairebé, i deia que si hagués estat perfecta, hauria anat a deixar de jugar, que mai res és perfecta.

La min y la conversa de aquel matiz.

¿Puedes explicarlo? Sí, sí, sí. No, fue ayer. Él se entrenó separadamente y lo intentó y no tuvo problemas. Esta fue la situación y, por supuesto, esta mañana hablamos y él dijo, estoy bien, puedo jugar y también puede jugar 90 minutos, creo que está bien. También podemos ver que él siempre está involucrado cuando presionamos, cuando estamos en la defensa, estamos muy conectados, esto es bueno, las distancias son cortas y sí, es bueno.

Que aquest mati en barrat, que li dic que estava bé, que podia jugar 90 minuts i que està molt contenta amb la seva actuació, perquè ha destacat el treball, per exemple, en defensa, que ha fet la mínima mal, sempre pressionant, sempre defensant, està contenta amb la min.

Los goles que ha metido el equipo en esta inicio de temporada, Me gustaría preguntarte cómo puedes explicar que hemos estado hablando todo el verano sobre un número 9, un puro 9, que era el objetivo principal del club en el verano, y sin un puro 9 has ganado 17 goles en 4 partidas.

Sí, pero eso no cambia nuestros pensamientos. Normalmente necesitamos un número 9, un verdadero número 9, así que esto es claro. Pero al final tenemos una gran calidad en la ofensa, también en el centro, todos pueden ganar goles, así que estamos felices de que el Patriot haya ganado un gol. Hoy, y para mí, es cómo jugamos ahora, cómo controlamos el juego. Usamos los espacios, esperamos, y creo que tenemos la calidad en una situación contra otra, pero también en la finalización, y esto es bueno.

No ha canviat la nostra idea. Nosaltres necessitàvem un nou, però tenim molta qualitat al davant i també al mig del camp. Estic molt content, per exemple, que Pedri hagi marcat avui. Avui hem jugat bé, hem controlat el partit, hem generat espais i en el 1 contra 1 hem estat ben definits.

Es como si tuvieran la ganas de obtener más. Pero también significa que tenemos que trabajar cada día muy duro. Y, por supuesto, no obtienes nada de los oponentes. Siempre es así. Tienes que saber que es una manera difícil, difícil de alcanzar. Todos estos objetivos que tenemos, pero estamos intentando. Tenemos muchísimos apoyadores, siempre a nuestro lado y detrás de nosotros. Esto es bueno, jugamos para ellos, jugamos para este club increíble. Para mí es increíble esta situación que tenemos. Es un equipo muy joven, con los mejores transferes que hemos hecho, pero es el comienzo de la temporada, no el final. Si es el final, estaría más feliz que ahora, pero tenemos que seguir adelante.

Encara queda molt, és només el principi, no som al final, però vaja, ells tenen la gana per guanyar. Els rivals no ens regalaran res, era un camí molt dur, però ho estem intentant, tenim els seguidors que sempre estan amb nosaltres i juguem per ells, i tenim un equip molt jove, i al final de temporada espero estar content com ara.

Rodri, la seva influència.

Con el fútbol, pero también sin el fútbol. Pero lo que quiero decir es que Marc Benal también está haciendo un buen trabajo. Para él, esta es una buena situación. Si toma esta oportunidad de la manera correcta, Él mejorará, mejorará y mejorará. Esto es lo que queremos con este transfer. Rodri es increíble. No solo está en el piso, es genial también en la sala de vestir. Es un líder absoluto y es bueno tenerlo.

Últimes dues preguntes. Tot el que fa Rodri té sentit, amb la pilota i sense sentides, és increïble, però no només al camp, també al vestidor. I vull destacar que per Marc Bernal això també serà important. Si Marc Bernal aprofita aquesta oportunitat de la manera correcta, millorarà molt i li anirà molt bé aquest fitxatge que hem fet de Rodri.

L'11 d'avui és el més potent que es pot veure ara mateix.

Estoy muy contento con Dani Olmo, ha jugado fantásticamente cuando ha entrado. Es uno de los jugadores con los que puedo sentir que quiere más. Está muy concentrado y no está contento cuando no ha comenzado. El fútbol se trata de comenzar, no hay nada de que juegues cuando entras. Normalmente no importa tanto cuando empiezas, pero así es como somos un equipo. Siempre intentamos hacer las mejores decisiones para este equipo. Hasta ahora ha funcionado bien, pero tenemos que seguir adelante.

Sempre intentem prendre les millors decisions per l'equip. Hi ha molts jugadors que poden jugar i jo ho he de manegar. No és fàcil perquè hi ha jugadors que, evidentment, volen jugar, com per exemple el cas de Dani Olmo, que vol més, però avui quan ha sortit, per exemple, ho ha fet molt bé i ha de seguir en aquesta línia. No es Wallace.

Creo que vemos qué tipo de jugador es. Tiene mucha energía, mucha intensidad en su juego. Está cerca de la caja, es muy peligroso, puede ganar el oro. También contra el balón, siempre presiona y intenta recuperar el balón. Es bueno, es bueno. A veces me gusta más que él también controle un poco más el balón, pero es un jugador joven y al final su fuerza es la intensidad, también con el balón. Y por supuesto, a veces hay errores sobre esto, pero lo hace fantástico.

Gràcies, bona tarda. Ho està fent fantàstic. No li ha regalat excessius elogis a Fermín. Diu que està ple d'energia, d'intensitat, fora de l'àrea, que fa gols, que pressiona, que controla bé, però que a vegades també ha de controlar-se una miqueta i ha de. Prendre com les decisions més correctes. Sempre hi ha una estirada d'orella. Potser és per la targeta que ha vist amb 0-4. Però que és jove i que encara pot. Ha dit que fins i tot a vegades cometa errors. M'estranya que el dia que Fermín fa el partit que fa Hansi Fleck que li faci aquesta estiradeta d'orelles.

Aquestes estiradetes d'orelles també fan que en Fermín continuï creixent. Vull dir que és la gestió de flick des de fa anys, ja, en Fermín, oi? Sí, sí.

A veure com ho continua Payne Fermi, que de moment el rendiment és innegable, que va sempre a més, des de la seva aparició i més aquestes temporades amb Flick, però vaja, a vegades aquestes estirades obreres tensen massa. Recuperem les conclusions del Ricard Torquemada després d'aquest. Valencia 0, Barça 5 a la TDT de Catalunya Ràdio. El marge de millora i creixement que encara pot tenir aquest Barça, tot i que sembla difícil d'imaginar després d'aquest inici de temporada, Flick ha apuntat, per exemple, el control en moments determinats del partit. La sana competència que hi ha entre Fermín i Dani Olmo, els dos jugadors cridats a lluitar per la posició de mitja punta, Fermín és omnipresent, avui ha tornat a marcar, ha donat dues assistències de gol i Dani Olmo ha sortit als últims minuts, no vol quedar enrere, també ha ofert una molt bona actuació i l'autoritat i la superioritat d'aquest Barça que ha començat la temporada fent un pas endavant i demostrant que ara mateix és una màquina de jugar a futbol. Són les conclusions del Ricard Torquema de la TET i de Catalunya Ràdio després d'aquest València 0, Barça 5. Ja hem escoltat Hansi Flick i ara tenim pendents sentir l'efecte a costa.

Ei, com vas? Com et dius?

Tenim un nom que el sap tothom. Però d'on surts tu? Tant se val d'on venim, si del sud.

Oh, del nord, ja. Va, que et convido una estrella.

Ara estem d'acord. Estem d'acord.

Ara estem d'acord. Estem d'acord. Sí, i una estrella ensa germana. Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona. L'Efecte Costa.

Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Ricard. Bé, doncs monòleg del Barça al quadrat a la segona part, més gols, més exhibicions individuals, temps per descansar, per regular, per estalviar esforços, i un 0-5 per tancar la història del Barça-Mastalla en Lliga.

Sí, sí, és impressionant que de quatre partits de Lliga en tres hagis fet cinc gols i que I que en salti un nou. Sí, sí.

Però és que en el que no vas fer cinc, vas fer-ne dos i un així molt I podies haver-ne fet cinc.

I tant! Sí, però és que avui n'has fet cinc i en podies haver fet nou. També, també. És que avui a la segona part n'hi ha hagut un parell de. Ai, que no ha arribat per un peu! Ai, que Dimitrievski ha estat, per mi, el millor del València. Vull dir que. Vaja, l'equip d'acabar l'ofensiu va sobrat. El que passa és que Flick, que s'ha marcat com a única correcció frenar amb el 0-5. Molt en la teva línia, eh? Sí, però és que ho té molt difícil, perquè té un mal d'accés, que és que, clar. Tu dius, ara pararem, ja, però entra Olmo, que sap que ha de fer mèrits, i entra Comuncano, entra De Gemi, que sap que es suplent de Gordon, i a la capota, corre. Clar, és molt difícil parar el partit, perquè evidentment, ho ha dit Gerard Martín, hi ha moltíssima competència, i aquí tothom, si té 20 minuts, vol deixar. Vol deixar la seva empremta. Jo la veritat és que no he vist que l'equip es descontrolés tot i anar buscant gols a la segona part,

perquè el ritme era baixíssim. Sí, i la Mina t'ha tallat alguna transició, Rodri també, o sigui, Pedri. Hi havia com una sensació i un sentit que això convenia a l'equip, que no podien entrar.

No, jo gairebé diria que més per la calor que no pel cansament acumulat, perquè ara és principi de temporada, estan frescos, insisteixo. Estan competint, potser d'aquí tres mesos els rols en l'equip estaran molt més clars i aquesta batalla campal per jugar ja no serà tan evident. Però és que ara tothom, no només tothom vol fer mèrits per jugar, que això passa sempre, sinó que tothom se sent en condicions de fer mèrits per jugar, és a dir, repeteixo el que et deia al descans, i ara ho comentava Flick, com Dani Olmo pot acceptar ser suplent? Mira el camp i diu, és que el tio que està jugant al millor lloc ho està petant, però és que jo soc molt bo també. Dos gols, dues passades de gol. Clar, clar, llavors, bé, jo més que això. Si és que li vols posar algun paró al partit, jo no n'hi posaria, però que Joan García n'hagi de treure dos a la primera part quan està sent molt superior. Però fins i tot hi ha la part bona de veure que

Joan García no ens l'oblidem, que va venir la temporada passada a millorar defensivament i que és porter del Barça.

Ni Joan Garcia ni Covarsí, que continueu guanyant tots els duels. No, no, o sigui, per aquesta banda tothom treu la puteta la mínima que pot. Però vaja, que sobretot mirant el calendari fins a l'aturada, em temo bastant que Flico tindrà difícil perquè pari la màquina. Després ja vindran partits més complicats i la veritat és que estaria molt bé mantenir aquest to i si és com ell diu, fins i tot millorar-lo, doncs encara millor, perquè. Després de l'aturada ja sé que venen Galatasaray, PSG, crec que hi ha el Madrid més o menys a prop del retorn a l'aturada, vaja, que la cosa farà més pujada, però la veritat és que ara mateix l'equip sembla inabordable. ¿Tens ganes del primer gol de Gordon? No especialment, però.

No, ho dic perquè potser és dels de dalt el que més s'estava llat amb la rematada fins ara, no? Avui Fermín l'ha anat a animar després d'una segona oportunitat.

Ja, ja t'entenc, perquè es desbloqueja. Estic aquí filant primer, eh? Ja, ja, no, no, és que clar, és que al final no sé si heu dit 4 o 5 assistències, però vaja 4. Vull dir que no està pas malament.

No, no, la seva actuació és bona, però ja saps que els davanters, a vegades, quan el gol no entra, tenen aquest punt de necessitat.

Jo no he fet un seguiment exhaustiu de la carrera de Gordon, però me'n recordo el dia que en va fer 4 a la Champions, que va dir, és que avui en podia haver fet 8. Vull dir que segurament. Que té aquest component. Segurament no és el davanter més precís de la història. No és empolgador. Però és que et dona. Jo crec que et dona altres coses, tot i que corra el perill que el Barça es converteixi en un equip d'extrema dreta, perquè la Mini i Fermín s'han construït un xiquiparca a l'altra banda fins al punt. Avui a la segona part hi ha hagut una cosa que m'ha cridat molt l'atenció, que és que Pedri, que normalment juga perfilat a l'esquerra, Ha vingut a la dreta. Escolta, si us esteu passant bé aquí, jo també en vull. I com que tampoc era especialment important si algú ocupava la seva posició a l'altra banda, doncs em volia agafar fort. No, també et dic una cosa,

la presència de Xavi Espart per dintre a l'esquerra dona més llibertat a Pedri per canviar de front. Sí, sí.

Aquests petits equilibris que a vegades no són molt apreciables, jo crec que. Que fan del Barça un equip molt millor. Més que molt millor és que la temporada passada en molts moments tenies la sensació que l'equip ofensivament vivia només de la ment. I, evidentment, la ment té un pes fonamental. Ara el Carles ens tira les presències, però la primera part

ja passava de 50 i era una barbaritat. 59, em sembla. 101 en total. Imagina't. Clar, imagina't. L'extrem dret, eh?

No el migcentre. Sí, és veritat que és un extrem dret. Poc extrem dret. Vull dir, juga d'extrem dret, però clar, fa moltíssimes més coses. I que el Barça volca molt el joc cap allà, no? És que és normal. I clar, això Gordon pot pensar on arribarà menys joc, però també l'altra manera de mirar-s'ho. És que els equips segurament tindran tendència a sobredefensar aquella zona, perquè clar, això d'avui ha estat un festival. És que, a més a més, la repetició del tercer gol, crec que el de Rafinha és el tercer, m'ha agradat molt com. Perdoneu per la passada de frenada tècnica, que bé ha repartit els carrils al Barça. És a dir, Lamina va obert, Fermín ha vingut pel carril del 8, perquè ens entenguem, Rafinha no ha vingut, sinó que s'ha quedat al segon pal. És una manera molt endreçada de carregar l'àrea. Ha repartit molt bé els espais. Que segurament té a veure amb allò que tu comentaves del descans, que és que l'equip té molts automatismes, que encara que hi hagi gent nova, ja surten gairebé sols. Jordi, el millor. Doncs em costa molt no dir la mint, però dir fer mint. Gràcies. Bona tarda.

A Catalunya Ràdio, la TDT. A Epsilon Physio no només tractem les lesions, sinó també les persones que hi ha al darrere. Comptem amb un equip multidisciplinari, tecnologia de referència i una atenció personalitzada perquè la recuperació sigui més eficaç i propera. Epsilon Physio, el centre de rehabilitació, fisioteràpia i medicina de l'esport de la Fundació MGC.

A Catalunya Ràdio, la TDT. La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran! El nen se'ns fa gran!

I se'ns fa gran, però alhora té un amic a prop que el fa sentir que es fa més gran, que és Fermín. I si no hi ha Fermín, també Dani Olmo. Vull dir que això pot anar passant com a còmplices. Gemma Mallorca, bona tarda.

Bona tarda, com esteu? Primer de tot, voldria aprofitar per felicitar-vos, evidentment, per aquests 50 anys de transmissions a Català, i el Barça us ho ha tornat amb un gol per cada dècada,

per tant, és fantàstic. Sí, això ho deia el Bernat, sí, sí. Igualment, Gemma, que tu també ets narradora,

i per tant formes part també d'aquest fenomen. De la transmissió esportiva en català i en aquell cas va ser ràdio perquè no se'n feia per la tele, però és a tots els narradors. Per tant, tu també formes part d'aquesta celebració.

És veritat, eh? El tema del 5-0 i el 0-5. No podia ser un altre resultat avui. Com ho has vist, Gemma? T'ha agradat?

T'ho has passat bé? Home, partit magnífic. El Barça ha estat molt superior en tots els aspectes de joc. El València és cert que no ha començat la temporada de la millor manera. Això no treu que el Barça està endollat i crec que aporten un inici espectacular. Repassava una mica les dades golejadores. L'any que precisament parlàvem tant del nou i que sempre tendim a ser catastrofistes, és el millor inici golejador del Barça des de la temporada 2011-2012. El futbol sempre acaba desmentint tot. Fantàstic.

Sí, sí, el futbol és veritat, que va desmentit tot i ja ho ha dit Pedri. Clar, si és molt coral, el Barça en atac no necessita que un nou faci 40 gols, que això és una cosa que ens costa d'entendre, així d'entrada, quan planifiquem o visualitzem un projecte.

Tot i que quan li diuen a Flick, ell diu, no, però nosaltres el nou el continuem volent, quan diu volent, vol dir que comptem amb que una fibra de nou és necessària, en aquest cas l'ocupa Gabriel Jesús. Ja, però tu creus que ell vol dir.

Jo no esborro la petició. Està anotada. Vols dir de cara al futur?

No, no, no. Com volem dir, si és veritat, però el nou, un equip com el Barça, el necessita. El nou és Rafinha, que és el pitjitxi de la Lliga. El nou entès com a jugador natural d'aquesta posició.

I parlem també que l'altre punt positiu del Barça és l'arribada que tenen els migcampistes. És a dir, Fermín avui un gol, Pedri un gol, dues assistències de Daniel Moutami quan surt, dues assistències de Fermín també. Per tant, ja no només és que els tres de dalt o fins i tot quatre amb ADM i ara Gabriel Jesús V estiguin endollats, sinó que els migcampistes tenen una arribada que això es pot permetre perquè tens un Rodri que et queda incrustat al darrere i que t'ajuda defensivament.

I perdoneu, on també hi ha gols és a la final de la Supercopa de Futbol Sala. Francesc Ripoll, com va aquest Barça-Múrcia?

Doncs mira malament perquè ha marcat el Pozo de Múrcia el primer gol del partit, el set de la primera gol de Denner en aquesta final. Vuit minuts de la primera meitat,

Pozo 1, Barça 0. Ara què deia això dels migcampistes? El repte d'avui del laboratori abans de començar el partit era quin migcampista. Connectaria més amb els davanters, és gairebé impossible que no sigui Fermín. És gairebé impossible, eh? Si vols comencem per Fermín, perquè. Marc, li tens de dada per això?

Sí, i tant. El migcampista que més vegades ha connectat amb els davanters ha estat Fermín amb 21 i ha estat seguit de molt a prop de Rodri i Pedri amb 17 i 16 respectivament. Però Olmo, que ha entrat molt més tard, ha acabat amb 12. Sí, sí, és que Olmo ha aprofitat molt bé els minuts. Exacte, en els minuts que ha estat, ha estat la freqüència, és a dir, és molt més alta que la resta.

Quin aparell hi ha de mitjans puntes, Xavi? No sé per on començar. És que el nivell de Pedri, perdó, de Fermín és inigualable, però darrere hi ha Dani Olmo com dient, jo no m'adormo, eh?

El nivell i el rendiment de Fermín, i va, a més, és inigualable. La qualitat tècnica de Dani Olmo. I aquesta espurna que té, que se'l veu amb ganes, se'l veu A mi no m'apartaran tan fàcilment d'aquí. Picat, picat. Equipara moltíssim el nivell de tots dos.

Abans dèiem que el Barça ha augmentat un 50% els moviments a l'espai, que això és una bestiesa respecte a la temporada passada. El Campos, cita Barrafinha en aquest sentit, és el jugador, evidentment, que més va a l'espai de la competició, de llarg. El segon és Fermín. Ah, sí?

O sigui, el Barça té els dos jugadors que van més a l'espai de tota la Lliga? No, té els tres. Els tres, or, plat i bronze. Rafinha, Fermín, Gordon. Gordon, el patata o Bameyang. O sigui, el Barça té els tres jugadors de la Lliga que van més a l'espai en atac. Rafinha, Fermín i Gordon. És molt. I això que a vegades diríem que amb el nostre model tenim certa tendència a jugar al peu o sigui que si tens aquest equilibri de tres receptors t'ho

diràs per mi el millor Barça que he vist mai la millor versió d'aquell Barça era en Pedro i Villa als extrems anant a l'espai. I a mi aquella temporada, la 10-11, me'n recorda una mica aquest inici de temporada, que torna molts jugadors campions del món amb una confiança desorbitada i amb un Barça que sembla invulnerable.

Un nou que no era fixa, que era Messi aleshores. Sí, sí. Jo també vull fer una

lectura més col·lectiva. Després, si vols, també vull dir-hi una cosa respecte al duel, entre cometes, Fermi i Nolmo, però col·lectivament jo crec que estem davant d'un equip que el dia 6 de setembre mostrar-se amb aquestes prestacions em sembla al·lucinant. És a dir, la voracitat, perquè ja no és només que facin cingols per a partit, és que, a més a més, recuperen la pilota quan la perden. En atac rapidíssimament, estan sotmetent els seus rivals. Hi ha ganes insaciables perquè els que no han marcat també volen marcar. És a dir, ha generat, Flick, una dinàmica d'equip on entre els que són cracs perquè són cracs, els que són aspirants a ser-ho i els que voldrien esgarrapar algun minutet, aquí hi ha una motivació que fa que estiguin mossegant tot el partit. És que jo en aquest. Sí, sí, deies, deies. No, no, no, després tornaré al tema dels noms propis.

És que jo en aquest terme crec que també per això d'estar acotant la figura de Rodri en aquest inici de temporada, i sobretot avui que ha sortit per primera vegada com a titular, perquè en les transicions defensives potser a en Frenky li costava més tornar, però avui Rodri s'incrustava entre els dos centrals, entre Gerard Martín i Pau Covarsí, i s'ha fet un fart de recuperar pilotes.

També és interessant. Sí, sí, home, és que crec que equilibra molt tota l'orquestra, no? És que podem parlar ja gairebé d'una orquestra o d'una màquina coral que gairebé ho té tot.

El barça està fluint molt, o sigui, va a una velocitat alta però sense descontrol. Molt segur. Sí, sí, és molt sòlid aquest Barça.

Després passaran coses aquesta temporada. Sí, segur, perquè sempre passen i som a la jornada 4. Bernat, tanca els noms propis. No, jo vull ser just.

Jo crec que Olmo ha fet uns molt bons minuts. Entra amb 0-3, també, tot se va dir, amb un partit absolutament trencat, i per tant, amb un context molt propici per ell. I el nivell de Fermín vols dir que I aleshores jo vull destacar el nivell de Fermín. Jo crec que el nivell de Fermín, des que ha començat a emburadar, és un nivell que per mi està justificant que sigui el titular en la mitja punta. I que ara mateix, per mi, Fermín està per davant de Dani Olmó, tot i el bon rendiment de

Dani Olmó en els moments que surten. Ara ho rematarem. Qui volia dir alguna cosa? Avui ha fet un gol i dues assistències.

Sí, sí, un gol i dues assistències. I que possiblement va lligat a la fam que li ha quedat pendent de l'espirita pendent del Mundial, doncs ja donar-ho tot amb el Barça.

Fermín un gol, dues assistències, Lamín i Amal dos gols i Dani Olmo dues assistències. I Lamín intervé en altres

dos gols del Barça, en el 0-2. És que ha estat gairebé a totes.

I que Fermín hagués sumat una assistència més i no anul·lant aquell gol de la Mindjamal, també, per tant. Correcte.

Com diu la Gemma, el Barça ha guanyat per 0-5 a València, potser per fer l'homenatge als 50 anys de transmissions de futbol en català. Ja sabeu que hem fet una festa d'aniversari amb convidats molt especials, però encara tenim una última sorpresa preparada, que és l'especial el Guest Star que tanca, diríem. Baster, bona tarda. Hombre, Torquemada, com estàs? No t'havien presentat mai així, eh? No. No, surto del pastís, jo no, suposo. Vindria a ser una mica aquesta imatge, però no la volies reproduir.

Millor, millor. Què, com estàs? Home, content, després del que he vist avui. Si t'ha agradat el Barça, no? Molt, el que passa és que avui que. Avui el Jordi Costa semblava Julià Andrius a Sonresas y Lágrimas, que no tenia ni un punt de groc, cosa que m'ha sorprès molt. Ho he pensat. Dic, hòstia, anem malament, anem malament. Jordi, no és que hagi canviat, ha estat avui. Ja, ja, ja, ja, ja. El que passa és que saps què passa? Que jo vinc d'un silenci, saps? De fa 50 anys que es va fer un caset per haver guanyat una Copa d'Europa en aquella època, i de les primeres transmissions que recordo haver acompanyat amb el Puyall va ser l'any 85 a la final de la Copa d'Europa a Sevilla. Ah, sí? I vas anar a Sevilla? Oh, i tant, amb l'Antoni, amb el Puyall.

Perquè tu, Jordi, exactament on apareixes a l'Univers Transmissions amb el Puyall? Quan arriba a Puyall. Quan arriba a Puyall a Catalunya Ràdio. Només arribar. És a dir, vas abans de la Pilar, que hem sentit.

El Puyall va amb l'Antoni Bassas.

Bueno, no sé si és el partit estrella, no sé si és el partit estrella, però sí, vaig estar en aquella final de Sevilla, i esclar.

Ostres, quina trauma. Clar, llavors, clar, no, no. Potser també amb la remuntada amb el got de Borg, no?, amb els tres gols de Pichelonzo.

Sí, però un moment, Bernat, aquí hi ha una història, que és que aquella època era una època de fustigament. I esclar, és que venim d'aquell silenci molts. Sempre m'agrada dir que som una colla, hi ha una generació de gent que som els aixecarrocopes oficials del Regne. Llavors jo vaig al partit d'avui i us escolto ara vosaltres i penso. Sí, portem quatre jornades. Ha sortit el culet de dintre. Home, és que hi havia un València, que alguns se'n recordaran, que tenia una defensa que era, que amb la savia memòria, que allà venien, i després, que aquesta ja la vau viure més vosaltres, perquè sou de la generació posterior, que és la del Pijo López. I tant, que aquella ens va fer mal, Piojo López, Medieta i companyia. Hòstia, si va fer mal aquella. Sí, sí, sí. Llavors veus el València d'avui i dius, hòstia, meravella. És veritat.

No és un termòmetre, el partit d'avui. És que el 0-5.

El termòmetre són els quatre partits. El 0-5 és la màxima vorejada del Barça, més talla. Ho ha aconseguit avui en l'últim partit de Copa.

Sí, sí, com dius, el termòmetre són els quatre partits, la tendència, però sí que espanta una mica que Flick digués que a l'octubre veuríem el millor Barça i que al setembre estiguem veient aquest Barça.

Sí, saps què em fot molta por, Ricard? Però molta, molta, molta. I això de debò que em fa molta por, que és l'aturada de seleccions. Algún lesionat, vols dir, de virus fixa i això? Fixa't, Rafinha, que avui no està entre els millors, però Rafinha porta un començament de temporada que li han fotut el barcelonet de capità, s'ha elevat per damunt de la mitjana. Crec que se'n va jugar un partit amistós a Austràlia o a Nova Zelanda. No el tenia controlat. Ara ho confirmem. A mi aquestes costellades em foten una por tremenda. Ja ho sé, que tots els equips tenen jugadors així. A mi aquestes coses em fan certa por. És un cap de setmana impecable. Però esperem que els jugadors continuïn amb aquesta línia i que dimecres contra el Fe, nort i diumenge, em sembla que tornem aquí, no? Bueno, aquí a València, no? Sí, a València, a València, al camp de llevants.

Doncs això continuï, és clar. Bé, el Jordi, clar, va tenir aquest inici, diríem, en les transmissions amb el Puyol. Quan va passar a RAC1, vas començar també amb les transmissions allà, oi? Sí, però des de l'estudi. Sí, des de l'estudi, però com a conductor una mica del programa. I ara, després, ja fa molts anys que el tema de l'esport el toques lateralment, perquè quants anys fa ja que has deixat les transmissions? Ho tens controlat, això?

Suposo que quan vaig deixar de fer esports a RAC1, que devien ser el 2007, suposo. Ja estem parlant gairebé de 20 anys, eh? Sí, exacte, sí, sí.

Però sempre has estat endollat al Barça i al futbol. Molt, molt. Sempre. I a l'inici amb el Puyol, jo t'hauria de demanar un favor, que m'expliquis l'anècdota d'aquí. Soc aquí. Oh, jo, jo. No podem tancar l'aniversari sense aquesta anècdota, que jo crec que ajuda molt també a periodistes joves i a gent que vulgui

ser periodista. Periodistes joves que facin el que no s'ha de fer, que vaig fer jo aquell dia. Aquell dia, tu imagina't a casa, tot Déu escoltant, tota la història, escoltant el Puyall, la Ràdio Barcelona, i el Puyall, el Puyall, el Puyall, i el nen se'n va. El primer partit era un gàmper quan els trofeus d'estiu eren com Déu mana. I llavors amb el micròfon autònom O sigui, era el teu primer partit. Primer partit, Camp Nou, Gàmper. Sí, sí, semifinals del Gàmper. I agafo el micròfon, i clar, el Bassas amb aquella veu, i el Bono Torta des de l'estadi i tal, no sé quantos, el Puyall I el Puyall era qui em anava donant pas en aquella primera mitja hora, era mitja hora, aquella puga. I em dona pas, i jo vaig començar les primeres sis intervencions dient, hola, Quim, soc aquí. I la frase de Pujol cada vegada va ser, molt bé Jordi, on és aquí? Les sis vegades. I després hi ha l'alècdota segona, que va ser que després del partit vam anar a sopar amb el Bassas, amb en Boet, que va venir, tot i que no tenia res a veure amb el Boet, amb el Vilarubí, que en aquella època era director general de Catalunya Ràdio, i va venir també l'Antoni Bassas, òbviament, i el Pujol. I jo suant la gota grossa i el restaurant a la barraca. I va haver-hi comentari de text o no? Sí, sí, hòstia, sí va haver-hi. Restaurant a la barraca al costat del Camp Nou. I em ve i diu, què, el Boet? És que sé la taula, sé el lloc i sé tot. I el Boet em diu, què? Què has semblat, Jordi? Dic, home, no ho sé, però a mi m'ha agradat molt, eh? A mi m'ha agradat molt, i l'Antoni. O sigui, donant-me ànims també. Molt bé, molt bé, molt bé. I el Pujol diu, no, no. No, no, molt bé no, perquè clar, no li podeu dir que molt bé. On és aquí? No, doncs on és aquí no, no pot dir on és aquí. Has d'agafar i dir, doncs aquí és on I vaig pensar, hòstia, me'n vaig a casa, plego, i ja no torno, però que hem partit. I no, no, realment després vam estar un anyet i ens

vam passar la mar de bé, sí. I ja et va quedar per sempre, no has tornat a dir mai, eh, això? On és aquí?

Mai. Mai, mai, mai. Són tres paraules que he esborrat del meu diccionari.

On és i aquí. Doncs el Jordi, amb qui ara podem parlar, et convido a una qüestió de la transmissió, que és triar el millor jugador. Ens podràs ajudar, oi? És molt fàcil, no? Va, tirem el millor.

El millor jugador del partit.

Va, triem el millor jugador del Barça avui a Mestalla. El costa ha votat Fermín. Jordi, qui tries tu? Me costa molt no dir la mina, però diré Fermín.

Dos vots per Fermín. Ricard? Fermín, Fermín. Mireia? Jo tindré el reconeixement amb Covarsí, que no el voldrà ningú més, va. Bernat Soler. Fermín. Marqui Carles.

Lamín. Xavi. Fermín i Amal, no, Fermín. Bernat Coll. Fermín.

Gemma. Fermín. Els oients també han escollit Fermín, que és avui el millor jugador triat.

Sense cap mena de dubte. Jordi, la sala d'imatges també la coneixes. Sí, clar, home, està. L'has visitat sovint, a més. Home, quan hi havia el Sergi Cotillas i amb el Carlos Domènech. Per cert, una abraçada al Sergi des d'aquí, que ha tingut unes últimes hores remogudes, però em sembla que ja és a casa i està bé. Sí, sí, està estupendo. Carles, el Jordi, la sala d'imatges el deixàveu entrar de tant en tant, eh? Era com casa seva.

En tantes coses, perquè les primeres èpoques era l'únic lloc on es podien veure tots els partits alhora. Hòstia, és veritat.

Jo l'altre dia em preguntava per què anava tant a la sala d'imatges. Home, perquè era molt bona gent, el Sergi i jo, bàsicament. Tu vés a dinar i calla. Jo recordo dies de venir aquí a la sala d'imatges perquè, efectivament, és que en aquella època no era com ara que ho veus tot. En aquella època, veies molts pocs partits, i els pocs partits que els podíem veure era aquí, a la Diagonal 614.

És que a la sala d'imatge dels Carles heu tingut alguns visitants il·lustres, eh?

Home, un dels més grans, evidentment, és el Jordi. Hem tingut algun entrenador com l'Òscar García, algun cantant il·lustre com l'Alguer Miquel,

i altres que no podem dir. Club exclusiu, no podeu dir noms, eh? Hi ha alguns que els heu de guardar. Molt bé. Ni noms ni cognoms. Bé, Jordi, Fermín t'agrada, no?,

A mi Fermín em sembla un jugador extraordinari. A mi Fermín em sembla un jugador extraordinari. I Gordon em sembla un jugador. T'ha agradat, Gordon.

L'entrada de Gordon t'ha agradat. Sí. Jo deia l'altre dia que són aquells futbolistes que connecten, tenen química abans que faci grans coses, perquè encara no han fet cap cosa.

I a veure com serà, i a veure si té una cosa. Té una cosa que es veu en els futbolistes. És un tio que té. Hosti, cau molt bé. Gordon cau molt bé. És un tio que l'afició del Barça ja se l'ha fet seva i se la farà molt seva, ja ho veuràs. No és com Ferran Torres, que sempre anava a agra. Aquest, la gent l'està agafant una espècie de carinyo, no sé per què, perquè cadascú té la seva àurea.

Es genera una química, no se sap ben bé per què.

I després, una altra cosa, em sembla que ho deies abans amb el Costa, per això se'l va fitxar. Però jo crec que no posem encara en valor aquesta

temporada la figura del Joan Garcia. Bastial, bastial. Avui ha aparegut en dos moments que si marca el València. Bé, no hi ha partit, però Mastalla canvia l'ambient, eh? Ara, totalment, totalment. Jordi, estic molt content que ens hagis visitat i que hagis pogut compartir amb nosaltres una jornada tan especial que ocupa totes les emissores de ràdio, nacionals i locals, que des del 76, quan el Puyol es va estrenar a Ràdio Barcelona, han seguit el camí per normalitzar el futbol, el Barça i la ràdio en català. Una abraçada.

Una abraçada a tots i moltes felicitats a la gent de Catalunya Ràdio per aquests 50 anys, perquè una part important també és bàsicament vostra. Una abraçada, Ricard, i a tots. Adéu, Jordi. Adéu. Adéu, adéu.

Doncs, Albastec, ara sí que jo us puc dir que era l'última visita a l'aniversari. Carles, tens dades de Fermín?

Sí, té 58 intervencions. D'aquestes, és molt bé, si el 72% en un o dos tocs. Vull dir que és molt bèstia. 21 passades, com deia el Marc, als davanters, amb dues assistències, i recordem que és autor de dos gols, han, exactament, ara t'ho dic, ha rematat Fermín, ara no el trobo, Fermín, amb quatre rematades, dos gols, per tant, gairebé perfecte els números de Fermín.

Quatre rematades, un gol, vols dir. Un gol, perdó. Ha fet dues passades de gol i un gol. I què us ha semblat els primers minuts de Rodri com a titular? Aquesta horeta de Rodri. A la Gemma em sembla que abans el destacava, oi?

Sí. Sòlid, no? Sòlid. Imponent. Sí, però li veus marge per estar més fresc, més àgil, sobretot físicament.

Per mi la clau és com s'entén amb els jugadors que ja coneix per mi és clau i segurament un dels principals motius pel qual l'han fitxat i després per l'equilibri que et dona defensivament sobretot ja no parlem tant en pilota però defensivament és un escàndol és tan

bo que fins i tot no està en el seu millor moment et deixa sensacions bones i jugades i accions de mèrit però jo crec que li falta encara. Sí. Sí, s'ha notat un punt de ritme. Li falta fins al punt que ara mateix pot ser titular i pot ser no titular. Però perquè Bernal està molt bé.

Però, en tots els meus respectes, si li falta molt, serà molt bèstia. Perquè si no està en forma, ha d'haver-hi posat el camp, ha d'haver-hi les recuperacions. Avui ha recuperat 9 vegades la pilota i n'ha perdut dues. Però ha d'haver-hi posat amb 86 intervencions. La pilota sembla que li vagi bé i domina el partit. Per tant, jo no li veig tantes mancances com vosaltres, però si se li veuen tantes mancances, quan estigui bé, això pot ser l'hòstia.

Bé, una qüestió més de ritme, de detalls, d'una pèrdua de control, d'una. D'un salt d'un petit sprint, d'un esforç per recuperar una pilota que se li escapa, com l'acció de la groga. Em refereixo a petits detalls, però les sensacions han estat d'un jugador superior, que era el que imaginàvem, oi? Sí. Aquesta primera imatge.

És el que diem, jo crec que per veure el Rodri de pilotador encara queden un parell o tres de partits. Però clar, és que el recanvi és Marc Bernal, que també és la part més positiva. Jo crec que la gran feina que s'ha fet en aquest mercat d'estiu és que la banqueta, el fons d'armari és molt millor que el que tenia la temporada passada.

I sobretot també amb Rodri, que no li caldrà temps per adaptar-se a l'equip, als companys. El que li transmet Hansi Flick el veig de manera natural, que ha caigut de peu, i ara quan agafi una miqueta de ritme de competició, és que és la tercera estona que juga. Va fer dues mitjanes i avui titula el primer cop. No tenir paciència. Totalment, totalment.

Minutets. I per no ser. Ai. Per ser col·legi. Jo crec que, ara pensant en que dimecres comença la Champions, que és el gran desafiament, que sabem que t'exigeixen més, jo crec que hi ha alguna cosa que potser haurem de. Si s'ha d'estar molt bé a darrere. I errades com les que està fent Gerard Martín en aquesta temporada, a la Champions no es poden.

No ha començat de la millor forma. No hem vist la millor versió de Gerard Martín aquests dies.

I veurem el tema Eric Garcia, però Condé.

Se li apaguen molt les llums, tu. Sí, al darrere no ho tenim tan resolt, voleu dir, eh? Jo crec que si realment

jugues amb Christensen, que encara, evidentment, té partits per tornar a agafar la forma, perquè fa molts partits que no juga, fa una temporada pràcticament sencera que no juga. Però la parella de centrals, si són Kovacic, Christensen, de lateral dret, Eric Garcia, i per mi, de lateral esquerra, ara indiscutible, Xavi Espart, crec que tens una defensa de garanties. Ara, en altres posicions parlàvem que hi ha els suplents,

surten endollats i aquí és més complicat. Aquí anem justets. També és veritat que el Barça està molt exposat i que qualsevol errada, qualsevol moment de forma que no és alt, perds una mica de confiança, dubtes, i això es paga cara en aquesta zona defensiva. Sobre els minutets de Gabriel Jesús, algú vol donar un detall?

No ha estat, o sigui, ha tingut un xut que li han bloquejat, després de l'acció aquella amb Marc Bernal, però jo li he vist molt participatiu.

A mi m'ha sorprès una mica el nivell de participació de Carles Jesús,

m'ha sorprès que va positiu Ha vingut amb gana Vull dir que no és un davante centre d'haver-te penjat allà i a veure quin em cau No, no, participant bé, fins i tot hi ha hagut moments que caia alguna banda i no ha tingut

un xut que ha anat fora Sí, sí, sí, ha estat ha rematat fins i tot, no ha apuntat del tot bé Laura, hi ha el Francesc Ripoll amb la final de la Supercopa de Futbol Sala Sí, al Palau, Francesc, com va?

Doncs mira, continua guanyant el Pozo en aquest cas per dos gols a un. Falta un minut i 35 pel descans. Partit igualadíssim al Barça. Buscar l'empat per endur-se aquesta supercopa d'Espanya al Palau.

El de Can Yardas del Tot Gira. El Tot Gira, sí. I deixa'm recordar que demà al matí de Catalunya Ràdio amb el Ricard Ustria entrevistaran, entrevista institucional, el president Illa. Ah, molt bé.

Doncs ara tindreu el tot gira i el desenllaç de la final de la Supercopa, que per cert, Francesc, has dit que el Barça guanya totes les finals al Pozo, per tant, espero la remuntada, eh? Estaria bé, 15 de 15. Per això, que tranquils, queda la segona etapa. Doncs ara tindrem el tot gira amb el desenllaç de la final de la Supercopa de Futbol Sala, després a les 11 el Club de la Mitjanit i demà I a l'Espanyol, i a l'Espanyol. Espanyol-Sevilla. Ai, clar, que me l'he saltat. Campos, és veritat.

I abans també resoldran dos partits que tenim ara al descans. A la ves, dos. Osasuna, zero. I Màlaga, zero. Llevant, zero.

Bé, doncs teniu esports. Ja veieu a Dojo, a Catalunya Ràdio, fins a la mitjanit. Després al Club de Mitjanit. Demà al matí, el president Salvador Illa, al matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostri. I quan acabi tot això. Entre mig podeu dormir una estona. I poden recuperar els records. Els records? Va, Bernat, el teu record. Li he dit, Xavi, li he dit, a la festa d'aniversari ha d'aparèixer el rècord en algun moment, i veia, ens el menjava.

Home, però com que el tercer temps l'escolta molta gent, i a més a més és un rècord que no caduca, doncs simplement es tracta d'aquesta reconstrucció, aquesta crònica històrica del 5 de setembre del 76, que tots els factors i totes les persones que van intervenir perquè el Puyall ens fes aquest regal per la història. Jo l'he de recuperar.

Ara com hem de tornar cap a casa. És una bona opció. Tinc una bona possibilitat. El viatge serà més llarguet. He de buscar un parell de coses o tres, però vaig a tingar l'espanyol. A les 9 jo tinc ràdio. Gràcies a tothom per un dia especial. Ara ho tanca el Mussol.

Creus que l'estàs buscant? Que és a les teves mans prendre la decisió. Però de fet, la decisió ja està presa. A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Cupra Terramar híbrid endollable amb fins a 118 km d'autonomia elèctrica i 900 de combinada. Descobreix-ne més a cupra.com.

El vol del mussol amb Guillem Soler.

Bona tarda, Guillem. Bona tarda. Ja pots volar. Si Catalunya fos un estat, Puyall tindria un carrer a cada ciutat. Avui, després de dinar, a més talla. I ja saps com les gasta la nostra canalla. Delicatessen de l'Amin, el segon de Fermín, com podem anar només 0 a 2? Quina primera part, quins jugadors, marxem amb resultat injust als vestidors. Quina sortida, quina embrangida, quina animalada. Sortim a la segona part molt bé, Rafinha fa el tercer. Gerarem tantes ocasions, hi ha moments de rondo gegant, estem endollats i som molt bons. Aquest any ho farem gran. Rafinha se'n fa un fart, Pedri fa el quart, el València patint, el cinquè de l'Amin, quin festín. Hem començat amb l'equip fet, hem començat. Com un coet. Això va bé, Guillem, això va bé. Que no s'acabi.

Gràcies. Adeu.

Adeu. Fins demà!

El Barça ha guanyat per 0-5 a València, com ho va fer a Elche la primera jornada de la Lliga. És líder en solitari, 12 punts al Madrid i l'Atlètic, i han punxat a 3 i a 4. Però ara aparcarem la Lliga, perquè dimecres torna la Champions al Camp Nou. Això sí, apuntin bé a 3 quarts de 7 de la tarda. Obre sessió de dimecres al Barça Feyenoord. Des d'una hora abans, com sempre, a la TET. Moltes gràcies a tothom per el seguiment. Moltes gràcies a la ràdio pels 50 anys de futbol en català. Moltes gràcies al Puyol.