El valor de l'or

Solidaris, Mercè Folch.

Si paréssim un moment per respirar

profundament.

Poder comptar fins a 10 per pensar si això és el que voleu La vida és ara La vida és ara.

Solidaris. Tothom té una història.

Benvinguts al Solidaris. Entre les generacions més grans encara és habitual tenir alguna joia d'or guardada a casa que llueixen en ocasions especials o que conserven pel seu valor familiar i sentimental. És el cas de la Montserrat i de la Joana.

L'únic que tinc de família, diguéssim, és l'anell de promesa de la meva mare, que poquet d'or i poca cosa més, però la porto penjada al coll com a record d'ella. Que em queden joies ara?

Molt poques, perquè realment tampoc avui dia ens importa gaire anar carregats de joies, perquè si portes alguna cosa també tens por que t'ho prenguin.

Tant l'una com l'altra van decidir vendre el poc que havien heretat o el que els havien regalat per diferents motius.

Amb els anys arriba un moment que no te les poses i que et fan més nosa que servei. Per això vaig decidir vendre-me-les. No ho vaig fer per diners.

Fa uns anys vaig haver de vendre unes joies d'or perquè passàvem un moment complicat. Teníem una empresa i ens havien deixat a deure molts diners. Gràcies a tenir aquestes joies guardades vaig poder passar uns dies que ens feien falta liquides. Si estic penedida de fer-ho, us diré que no, perquè en el cas nostre va ser una sort tenir aquest suport.

El Miquel fa poques setmanes també es va vendre el que li quedava.

Jo tenia hort, tenia una cadena gastada, un anell que tampoc em feia res, i vaig aprofitar que l'hort valia diners i m'ho vaig vendre. Vaig anar a dos o tres llocs i al final vaig anar a un puesto que es dedica a comprar, una persona que ho té es dedica a això. I me va pagar de lo que vaig vendre 3.000 euros. Per mi són molts diners i aquesta els vaig emprear amb una altra cosa.

Al programa d'avui parlarem del valor de l'or. Volem entendre per què es considera un valor refugi, per què el seu preu no ha parat de pujar els últims anys o com funcionen les botigues de compra-venda. I també us explicarem què és l'or ètic pel qual aposten algunes joieries catalanes amb l'objectiu de promoure un negoci responsable.

Solidaris. Catalunya Ràdio. Mercè Folch.

L'or es considera un valor refugi perquè no perd el seu valor en cas d'una crisi econòmica, en períodes d'inflació o de tensió geopolítica, perquè no depèn de la salut financera d'una empresa o d'un govern, per exemple, ni tampoc de si pugen o baixen els tipus d'interès. El que ara volem entendre, però, és que fa pujar o baixar el preu de compravenda. Mònica Roca, què tal, com estàs? Hola, Mercè.

Com es calcula el preu de l'or? El preu de l'or es calcula en unces, és a dir, per pes, i segons la qualitat d'aquest or. Per això parlem de quirats. No és el mateix una unça d'or de 9 quirats que una unça de 24 quirats. Una unça, per cert, són uns 31 grams. Així doncs, tenint en compte pes i qualitat, quant costa avui una unça d'or de 24 quirats, per exemple?, El preu a principis d'aquesta setmana, Mercè, era de 4.188 dòlars. Si fem la conversió en euros, són uns 3.745 euros. A internet podeu trobar moltes pàgines web on seguir aquesta fluctuació del preu d'aquest metall, que es mou, per cert, cada dia com la borsa, no? La pregunta és, aquest preu, el que us he donat, és un preu molt alt? Si ens fixem en el que costava fa 10 anys, la resposta que donaríem és que sí, perquè ara fa 10 anys un alonçador costava 1.255 dòlars, uns 1.122 euros, és a dir, que el preu ha pujat un 233%, eh? Atenció, durant aquest període, 10 anys. Ara bé, aquesta comparativa no ens dona tota la informació per valorar si el preu actual de l'or és alt o és baix. Per això li he demanat a un economista que m'expliqui de què depenen les fluctuacions en el preu de l'or. He parlat amb Xavier Brun, que és expert en inversions bursàries i director del Màster Universitari en Finances i Banca de la Universitat Pompeu Fabra. Brun m'explica que, com qualsevol producte, el valor de l'or depèn de la llei de l'oferta i la demanda, però en aquest cas hi intervenen més variables.

El preu de l'or es mou principalment per l'oferta a la demanda i aquesta demanda i aquesta oferta al mateix temps estan impactades per què? Per la inflació de costos que hi ha a l'hora d'extreure una unitat d'or i la demanda en funció de l'evolució de les diferents divises. De forma que tenim principalment tres ingredients. L'oferta a la demanda, que és principalment, i l'oferta a la demanda és afectada al mateix temps per un increment dels costos d'extracció i una demanda per part dels bancs centrals relacionat molt amb aquestes divises.

Perquè s'entengui, no ens perdem, no és només una qüestió de la quantitat d'or disponible i de la quantitat de persones o d'actors que en volen comprar, sinó també de com de car resulta obtenir-lo i del paper que l'or juga com a divisa, és a dir, com a moneda.

L'or, degut a les propietats de que no perd les seves característiques i no perd propietats amb el que passa el temps, es va considerar una moneda en el seu moment. De la forma que aquesta mentalitat de relacionar l'or amb una moneda és una moneda és el que ha fet que es mantingui una relació molt forta amb les divises. Des del 2012 al 2022, l'or va pujar aproximadament. Un 80%. Des del 2022 fins avui, l'ordre ha pujat més d'un 100%. És a dir, en poc menys de quatre anys, està fet el mateix que en deu anys. Per quina raó? Per dues raons. La primera, la invasió de Rússia a Ucraïna, on els Estats Units acabaven de limitar els moviments del dòlar a Rússia. Això ho van veure tots els bancs centrals i van dir, home, doncs fem una cosa, aquest calaix on tinc jo els dòlars anem a canviar-los per or, de tal forma que els bancs centrals van a augmentar la demanda d'or. I si augmenta la demanda, els preus pugen. I el segon factor, quin va ser? Que la invasió d'Ucraïna el que va provocar és una inflació molt gran. De tal forma que l'oferta, el cost d'extreure una unitat, en va pujar.

Queda clar, Mònica, que els bancs són un dels principals demandants d'or, però suposo que no són els únics, no? Quins són els principals demandants? Demandes d'or en aquest context. Doncs també ens ho contesta Xavier Brun.

Per una part els jueves, que històricament ha sigut entre un 30 i un 50% d'aquesta demanda. Tenim els bancs centrals, que històricament ha sigut entre un 10 i avui dia està més proper aquest 20%. I per l'altra banda tenim els inversors, on dins d'aquests inversors hi ha una part d'ells que anem a dir que són més especuladors. Aquests últims són principalment els que ens mouen l'agulla. Per quina raó? Perquè la visió d'aquests especuladors, que poden ser un 4-5% d'aquesta demanda, doncs, quan tenen una visió que l'or pujarà, què fan? Compren or. Per tant, és demanda. Aumenta demanda, augmenten preus. Però, en canvi, quan veuen que hi ha una situació en la qual l'or pot baixar per X raons, el que fan és. El venen. I el vendre, què implica? Que augmenten l'oferta. I si augmenta l'oferta, què passa amb els preus? Que disminueixen. És per això que, tot i que la joieria i els bancs centrals són bastant estables amb aquesta demanda, els que no ho són tant són aquests inversors que són fons d'inversió o particulars que volen comprar una part dels seus estalvis en or.

Així s'entén, espero, això, perquè si comparem els preus en pocs mesos o anys, fluctua més que si ho mirem amb una perspectiva més llarga de 10 o 20 anys. Per cert, Mercè, entre els principals inversors, ja ho has sentit, especuladors hi ha els fons d'inversió, sembla que sempre anem

per allà mateix. Efectivament, Mònica. Per cert, una curiositat sobre el pes de l'oncedor, per a qui no ho sàpiga. Una onça d'or no pesa el mateix que una onça estàndard.

Explica'ns-ho, això, què vol dir. I jo no ho sabia, eh, he de dir. És d'aquelles coses que aprens treballant. Són mesures diferents. Quan es parla d'una onça d'or es parla de l'onça troi. Jo t'ho pronuncio així com sona perquè, de fet, es fa servir en anglès. Que és una unitat de mesura específica per als metalls. L'unsa estàndard que fem servir, per exemple, per pesar qualsevol producte alimentari, són 28,35 grams. En canvi, l'unsa Troi pesa 31,10 grams. Aquesta unitat de mesura específica es va instaurar per pesar l'or, la plata i el platí de manera oficial. Com a curiositat us explico, a partir del segle XV a Anglaterra, però es diu que els seus orígens es remunten a l'edat mitjana i en concret a la ciutat de Troyes, que seria Troyes, a França, on els comerciants procedents de diferents països es reunien per intercanviar productes en un dels mercats més importants de l'època i necessitaven, per tant, compartir una unitat de mesura comuna per comprar i vendre metalls. Estem parlant, doncs, de més enrere del segle XII i aquest seria l'origen, sembla, d'aquesta onça Troyes o Troyes.

Sempre s'aprenen coses en aquest programa. Aquests dies, Mònica, n'has après molt sobre l'or i sobre aquest moviment de preus, perquè també has pogut visitar una joieria que es dedica precisament a la compravenda, no? On has anat?

He anat a una joieria situada al carrer Rosselló de Barcelona, a l'alçada de Rambla de Catalunya. La joieria es diu Joieria Vintage. I es dedica a comprar i vendre peces d'ori de plata de segona mà. Aquest negoci aviat farà 10 anys i en aquest temps m'han explicat com han vist evolucionar els preus, els gustos dels clients i les necessitats dels qui s'acosten a la seva botiga per vendre una joia o una peça d'or. Per explicar-m'ho tot plegat m'ha atès en Dani Casadasús, que ens ha rebut amb les portes obertes.

Solidaris. Mercè Folch.

Ho sento, però obrim a les 10, eh?

Ets en Dani? Hola, Dani. Bon dia. Què tal? Mònica, no? Sí. Digues-me. He arribat abans. Obriu a les 10, no? Obriu a les 10.

De l'univers que silenciosa espoleix, com una història que no s'imposa, que qui la troba la sent preciosa.

Dani, què tal? Com estàs? Bé, bon dia. Quina joieria més bonica que tens.

Moltes gràcies. Són nou anys que ja portem aquí.

Hi ha algun raconet en què veig peces que podria veure a casa de la meva àvia o a casa d'alguna àvia, no? Que són peces amb història. Ives àvia, també.

Perquè tenim èpoques isabelines, georgianes, arnubó, belè poc, art déco i més actuals.

Una plateta d'aquestes, clar, és plata, això, d'aquesta estanteria que estic veient, aquesta plateta petita, per exemple, que és una plateta per deixar-hi les joies?

Normalment eren targeters, de presentació per a les cases.

És una peça de plata, quant en podria costar, més o menys, no tens per què saber-t'ho

de memòria. Depèn també una miqueta de l'època i del treball que porti cadascuna, però podem tenir un marge aproximadament d'entre 200 i 600 euros. Si ens n'anem a peces d'or, segurament el preu puja, no? Evidentment.

Unes arracades discretes, discretes vull dir petitones, d'un tamany, no sé, tipus carmel d'aquests que et poses a la gola quan tens mal de coll, sense que siguin molt recarregades ni molt treballades, senzilles. Quant em podrien costar?

Aproximadament. Tenim una varietat ampla, tot depèn de si porta pedreria, també hem de tenir en compte que és de segona mà, però és important saber també que quan nosaltres les comprem hem de vigilar molt l'estat en què estiguin, si han estat modificades, si estan en condicions de l'època. Donar una xifra mitjana és complicat.

Vosaltres, ara ho deies, valoreu, compreu i veneu peces d'or. Això vol dir que, en lloc de produir-ne de noves, aquí doneu una segona vida a les joies? I tant, i tant. Les peces que heu comprat, les veneu de la mateixa manera o a vegades en creeu de noves a partir de l'original o les restaureu?

Què feu? No, normalment el que fem és vendre-les directament. Hem de revisar, per exemple, que el clavat de les pedres estigui correcte, si en falta alguna, reposar-la. I hem de revisar també l'estat de les tanques, si s'han de polir, no s'han de polir, si es poden polir o no es poden polir.

Per a qui ens estigui escoltant ara mateix, si us vull vendre una peça d'or que tinc a casa, un anell, unes arracades i us la porto, quins criteris teniu en compte per fer una valoració del preu? Hem de tenir en compte

sobretot que sigui una peça comercial, que hi hagi demanda i sobretot que no tinguem en estoc, perquè si hi ha una repetició molt constant, estil per exemple rosató dels anys 80 amb diamant central, envoltat de pedra, de diamants, està molt repetit. A més a més, en aquelles èpoques de sobretot 80' i principis dels 90', l'alçada de les muntures eren molt exagerades, cosa que avui en dia prefereixen portar un estil molt més minimalista. Llavors, hem de veure, repeteixo, si és comercial, si tenim en estoc i l'estat en el que ens en porten. I finalment, la qualitat de la pedreria. El preu de l'or fluctua.

Llavors això també ho heu de tenir en compte, suposo.

Evidentment, a cada moment hem d'estar mirant el preu del fixing, que és el valor que ens dona cada dia el preu de l'or, però a més a més, amb els últims 9 anys que portem aquí a la botiga, pràcticament hem quadriplicat el preu del gram. Quadriplicat, eh? Sí. Nosaltres vam obrir el 14 d'agost del 2017 i l'estàvem pagant a 18-20 euros al gram. A dia d'avui estem sobre 70-75. Depèn de la setmana perquè d'un divendres a un dilluns canvia radicalment el preu. O puja o baixa i també es manté. Per tant, també va una mica a pes, la peça? No, nosaltres considerem que la peça que venem com a joia té un preu, la peça que normalment comprem a pes la fonem.

Després hi ha la qualitat, la puresa d'aquest or quan parlem d'aquilats, això també es té en compte?

Evidentment, clar, al llarg dels anys, evidentment les combinacions de les aleacions del metall han variat. Avui en dia se segueixen unes normes molt estrictes. Que et dona una garantia que aquell metall aquí, a Catalunya, és de 18 quilats. I en aquella època, parlem de l'època isabel·lina i tot, en aquells moments les aleacions estaven una miqueta justes, per dir-ho d'alguna manera.

Aquella típica recada que tenim a casa, en el meu cas, per exemple, que et van regalar quan eres petita d'or i només te'n queda una perquè l'altra es va perdre, això surt a compte portar-ho

a fondre? Sí, a dia d'avui sí que surt a compte. Aquella cadeneta trencada, la recada perduda, aquell anill que no et posaràs perquè ja no t'agrada, això a dia d'avui sí que val la pena.

El preu de compra ha pujat, el preu que heu de pagar a les persones que us venen les seves peces, per tant, el preu de venda final també ha pujat pel consumidor, no? Efectivament. Quin és el perfil, si és que hi ha un perfil, ara m'ho diràs tu, no sé si hi ha un perfil o no, de les persones que venen aquí a vendre una peça que és seva, diguéssim, a vendre?

No, no hi ha un perfil determinat, perquè ens venen gent gran que ja no vol portar peces perquè no té un lloc social on anar. Després també tens gent jove que ha rebut unes herències i no saben què fer-ne perquè per estil, per concepte de peça, no els agrada o no la volen portar. Hi ha un ventall d'edat molt ampli. El dia que et vaig trucar

em deies també, fins i tot, parelles que s'acaben de separar.

Sí, desgraciadament també és un tema bastant habitual en el nostre sector. Veiem per les inscripcions de les aliances, sobretot, que no fa ni relativament sis mesos que s'han casat, suposo que amb totes les despeses que comporta un casament avui en dia, i de cop i volta et venen amb la peça i dius, dona'm el que sigui. És una mica trist, però és el que hi ha avui en dia.

Heu arribat a veure en aquests anys que fa que sou oberts, que em dius des del 2017, per tant ara farà 9 anys, gent amb dificultats econòmiques?

Sí, sí, sí, sí, sense cap tipus de problema. Es comenta gent que ha tingut un estatus que de cop i volta, pels motius que cadascú tingui, i et trobes en situacions una miqueta complexes a l'hora de tractar la gent, perquè veus que la situació no és favorable en el seu àmbit.

I aquest perfil de persones suposo que volen treure el màxim benefici del poc que els queda, no? Evidentment.

Aquí llavors entres tu en primer lloc. Pots estar mirant la peça però després també entra la sensibilitat humana i la de cadascú a l'hora de valorar una peça. Ens hem trobat en situacions complicades veient i escoltant una miqueta la història personal de cadascú. Cadascú porta la seva motxilla i a vegades pesa molt.

Faig una llista del que més m'estimo, de la roba que em poso i la de més la tiro. Faig el recompte de tot el que em passa i m'adono molt tard que ets la joia més cara.

Tu portes molts anys en el sector de la joieria, oi?

Doncs em falta un mes per complir 40, 40 anys. Vaig començar des dels 18, en tinc 59, bueno 41 i ara em farà. Sempre de cara al públic? Sí, sempre. T'ho pregunto perquè

durant la crisi del 2008 va ser un moment també molt delicat socialment. Com vau viure aquella crisi econòmica?

Bueno, a veure, va afectar evidentment

amb el nivell de vendes. El boom econòmic, em deies que hi havia persones, hi havia nois que entraven aquí i trinco-trinco compraven, no? Feixos de bitllets.

Sí, sortien de l'obra, sobretot, principalment, vull dir que és una imatge que tinc bastant gravada, sortint de l'obra, o que eren pintors, i la veritat, venien a la joieria i pim-pam, compraven una peça. D'aquelles que dius, carai, això I et preguntaves interiorment, dius, ostres, potser m'hauré equivocat d'ofici, no? Però sí que és veritat que venien amb una alegria que es preparava i tot, perquè dius, això s'ha d'acabar algun dia. Dius, no és normal aquest nivell econòmic tan brutal que porta la gent, i gent jove. Venien gent jove de 22, 23, 24 anys, i es gastaven un bon dinar alt.

La gent jove ha deixat de veure una peça d'or, una joia, com una inversió, així com les altres generacions, no sé, penso en les nostres àvies, les nostres besàvies que dèiem abans, sí que els agradava tenir per una qüestió estètica una peça d'or, però també era una inversió familiar aquella peça, que llavors era un llegat que podia passar en herència.

A veure, és evident que la dinàmica ha canviat moltíssim, sobretot en el sentit d'opcions, de poder gastar els diners. És a dir, fa 50, 60, 70 anys viatjar eren molt pocs els que viatjaven, pels preus que hi havia, evidentment. A dia d'avui et surt més a compte agafar-te un cap de setmana a anar a Roma o a París que quedar-te aquí. Hi ha d'altres prioritats, com per exemple l'ús del telèfon mòbil. A dia d'avui la gent prefereix gastar-se 1.000, 1.500 euros amb un bon telèfon mòbil que en comprar-se una joia. També la dinàmica de la inseguretat ciutadana que hi havia fa 70 anys no era la mateixa que ara. A dia d'avui. I aquella sensació de por, de poder portar una peça interessant. Aquí tenim clientes que diuen, aquesta peça te la compraria, però és que em fa por portar-la pel carrer. I això també és dur per nosaltres i per les joieries. Per què? Perquè no hi ha un rellençament de noves generacions. A part que també hi ha aparegut el tema de la besoteria, que no deixa de ser un tipus de joia espectacular, però que ens trobem amb una competència, també.

Una altra qüestió, una persona que vol vendre una peça que té casa, quines opcions té? Buscar joieries com la vostra o quines altres opcions té?

Hi ha d'altres opcions, com puguin ser antiquaris i després cases de subhastes, que aquí a Barcelona hi ha algunes interessants que poden arribar a un públic molt més ampli.

Ens podem fiar de qualsevol establiment que diu que compra i ven or?

En el principi sí, a veure, les dinàmiques que es porten aquí és demanar, fem una albana de compres que cada setmana s'envia als Mossos d'Esquadra, mitjançant la fotocòpia del DNI, la peça o peces en concret, fotografies. I evidentment amb l'assignatura, amb l'albarà de compra de la clienta o client que ens ve a la botiga. Si ja des d'un bon principi aquesta dinàmica no els interessa perquè no volen donar el seu DNI ni signar un paper, no es realitza l'operació i aquí sense cap compromís. Evidentment, risc n'hi ha.

¿Hi ha un mercat negre també? Algun lloc hi deu haver, no? Que deuen acceptar. Suposo. Tu no m'ho pots dir, però imaginem que si hi ha mercat negre en molts sectors, en aquest, el de l'or, segurament també. Suposo.

A veure, desgraciadament la facilitat en dia d'avui és que les peces es poden fondre i ja no s'identifiquen com a tal. És l'etern problema d'aquest sector. És complicat. Després averiguar-ho. Inclús, per exemple, hem tingut a vegades gent que diu que això són peces de dentistes que ho han fos, que són dents i tal i qual. Nosaltres oficialment no podem comprar una peça fosa sense marcar amb el nombre del gremi.

Acabes de parlar de dents d'or, clar, això també va ser una moda, ara potser no està tan estesa ja, diguéssim. Clar, fondre dents d'or, no? Perquè les dents d'or, a més, eren macisses, o sigui, o eren buides per dins? Normalment eren buides,

algunes sí ens hem trobat que eren macisses, però sí que és veritat que aquí, clar, et pots trobar amb peces de tot tipus. Hi ha gent que ha estat curosa i les ha netejat, però hi ha gent que no l'has netejat i et pots trobar l'ADN de la persona que en un principi se li van extraure aquestes dents. I llavors per mi és un tema, a nivell personal, evidentment, que no m'agrada gens. No disfruto, sincerament.

Em parlaves abans d'herències. En el cas de les herències, hi ha gent que es treu de cop de sobre moltes peces, una gran quantitat, no sé, 10, 12, 15, 20 peces que han heretat.

Sí, sí, sí, i més quantitat. Evidentment, aquí hi ha també el tema de les herències, hi ha més germans o més família, hi ha gent que ha rebut, gent que no ha rebut, i llavors, esclar, ens trobem a vegades amb lots bastant interessants.

Clar, un lot important, ara que estem en el tema de la crisi de l'habitatge, pot donar per l'entrada d'un pis tranquil·lament.

No, no arribarem a tant perquè com està el tema de la vivenda és complicat, però sí que a vegades hi ha quantitats importants, sí.

Tu has notat si l'oferta us ha pujat? És a dir, si aquests últims anys ha vingut més gent a vendre en aquests nou anys que porteu?

Sí, sobretot des del moment que l'or va començar a pujar, perquè clar, fa nou anys estava en un preu determinat el gram, però actualment, a l'haver quasi quadriplicat, evidentment hi ha gent que diu, ara és el moment de treure's una miqueta les peces que no portaran a casa en el dia a dia, i llavors sí que és interessant econòmicament treure's-ho del damunt.

L'or és un valor fiable, un valor estable, un valor segur, no? No sé si el negoci de la joieria també,

o una cosa no té a veure amb l'altra? No, depèn, depèn, evidentment. Una cosa és la joieria de peça nova, que evidentment has d'anar adaptant a la dinàmica que hi ha a la societat. A dia d'avui es porten peces molt minimalistes i els estils varien moltíssim.

Per acabar, hem parlat molt de l'or, però no hem parlat gaire de la plata. La plata, el seu preu ha estat més estable, també ha pujat? Molt més estable.

La plata primera que a dia d'avui es valora com a peça per quilo, no va per grams, perquè evidentment la quantitat que hi ha a nivell de plata. Doncs és molt més elevada que l'or.

Dani, moltíssimes gràcies per rebre'ns aquí a la teva botiga i us deixem treballar. Gràcies a vosaltres i

que vagi bé el dia. Adéu-siau.

Darrere de l'or que fan servir els joiers per crear les seves peces, dels lingots guardats en caixes fortes com un valor segur, o de l'or que necessiten alguns aparells electrònics per funcionar, hi ha una indústria minera que pot vulnerar els drets humans i generar un greu impacte ambiental. Parlem de contaminació, d'ecosistemes, de desplaçaments forçats de poblacions, d'explotació laboral o d'amenaces a les comunitats indígenes, per posar només alguns exemples. Amb l'objectiu de promoure una joieria responsable i ètica que no sigui còmplice d'aquestes pràctiques, a Catalunya hi ha un moviment que treballa per impulsar un canvi de model en el sector format per 10 firmes joieres i l'ONG Médicos Mundi Mediterrània. Per donar-lo a conèixer, aquests dies han convidat a Barcelona una cooperativa minera de Colòmbia per acostar la petita mineria responsable de metalls preciosos a la comunitat joiera.

Roc Majoral, com estàs? Molt bé, gràcies. I Jéssica Xerri, què tal, com va todo? Molt bé, moltes gràcies. El Roc Majoral és joier de la firma Majoral, una de les joieries més conegudes i històriques a Catalunya, i la Jéssica Xerri és representant de la cooperativa agrominera d'Iquira a Colòmbia. Roc, explica'ns què us uneix amb la Jéssica.

Doncs diria que som les dues darreres baules d'una cadena, la primera i la darrera, perquè realment ells extreuen un metall d'una mina que passa per una certificació i per tot un recorregut fins a arribar a la nostra estallera, que és la zona de feina on fem les peces. Així que som al principi i al final d'una cadena amb traçabilitat d'aquest metall responsable que ells extreuen.

És important conèixer aquesta cadena, no?

Per nosaltres és molt important. De fet, estàvem molt compromesos amb la juridia responsable des de feia molts anys i una de les primeres matèries primeres que vam trobar certificades va ser aquest metall certificat Fairmind, certificat per una organització que es diu NARM Europa i és una de les primeres matèries primeres que utilitzem.

Parlem d'aquest punt d'origen, del punt d'origen. Jéssica, explica'ns breument la història de la vostra cooperativa, aquesta cooperativa que està a Niquira, a Colòmbia.

Bueno, la Cooperativa Agrominera de Iquira nació en el año 2004, es conformada por 11 mineros, agricultores, quienes en ese momento alternaban la agricultura, el cultivo del café con la minería. Digamos que siempre se ha realizado labores de minería de manera artesanal y se buscó la manera de formalizar, de empezar como a adquirir todas las licencias y permisos que la ley colombiana establece para poder trabajar formalmente. Digamos que se inició este largo camino y se iniciaron 11 agricultores y a medida del tiempo se fueron vinculando más, más personas de la región. Actualmente se ha conformado por 34 asociados, todos de la región de Iquira, quienes alternan el trabajo en la minería con el campo, con el cultivo del café especialmente. Nuestro apartamento del Huila es un referente a nivel nacional e internacional como productor de café y nosotros como municipio de Iquira también aportamos ese café que es reconocido y pues aparte le damos esa economía minera a nuestra región. Extraís oro y plata. Si somos productores de oro y plata. ¿Y cuántas minas gestionáis? Bueno, actualmente el título minero está con 19 minas más o menos licenciadas, pero en la actualidad hay 10 activas, las que están operando como tal. También tenemos plantas de procesamiento propias también de la región, de la cooperativa. Actualmente son 5 plantas las que están realizando el beneficio de este material, es decir, que extraemos las minas de. La minería nosotros es subterránea, es decir, por túneles o socavones y tenemos nuestras plantas de procesamiento donde llega ese mineral o esa mina que se extrae y llega a ser todo el proceso de beneficio desde que llega a la roca hasta que sale convertida ya en un lingote.

¿Las minas que gestionáis nunca antes habían estado en manos de grandes corporaciones como sí que pasa en otros lados del mundo?

Como comunidad hemos tratado de cuidarnos, de trabajar entre nosotros mismos. Es difícil, ¿eh? Sí, digamos que no es cerrarle pronto las puertas a multinacionales, pero también sabemos el impacto que eso genera. Digamos que eso tiene como se dice, sus pros y sus contras. Entonces nosotros como comunidad hemos tratado de apoyarnos entre nosotros mismos. Siempre hemos tratado como de conservar esa organización como la comunidad y para la comunidad. ¿Habéis tenido presiones de grandes corporaciones? No tanto presiones, pero sí han habido ofertas económicas de pronto decir que les vendamos el título minero porque no es fácil, en Colombia no es fácil tener un título minero. Digamos que siempre todos los permisos, reglamentaciones y licencias que hay que tramitar pues tienen su proceso y su costo. Digamos que nosotros ya tenemos un largo camino, llevamos más de 20 años en el trabajo, entonces es harto lo que se ha recorrido. Entonces es como atractivo para grandes empresas.

Claro, claro. Si no tengo mal entendido, por vuestra manera de producir, en 2014 obtuvisteis la certificación FairMind, como decía Rocantes, este certificado que garantiza la trazabilidad. ¿Qué significa para vosotros tener este sello?

Adquirir el certificado Fairmine marcó como un antes y un después en nuestra manera de hacer minería. Somos una pequeña minería, pero eso no quiere decir que, bueno, no todas las pequeñas minerías lo hacen de manera responsable. ¿Y qué marcó Fairmine con nosotros? Que nos enseñó a mejorar las prácticas, a darle como esa importancia que debe tener el cuidado del medio ambiente al hacer una minería de manera responsable. Los estándares Fair Mind lo que nos brinda o lo que nos exige es cumplir con ciertos lineamientos que permiten que el impacto ambiental sea menos, que el apoyo a las comunidades sea más visible, que uno de los beneficios por estar certificados es un valor económico adicional que tenemos. Por cada gramo que comercializamos recibimos un valor adicional. Y ese valor, digamos que no llega a nosotros como mineros directamente a nuestra economía, sino que eso termina en inversión social. Entonces, digamos que ese ha sido como el gran impacto que ha generado esa certificación, porque aparte de que nos ayudó a mejorar nuestras prácticas, a ir implementando mejores formas de trabajar, a enseñarnos. Cómo mejorar el bienestar laboral a nuestros colabores en salarios dignos, en inclusión de la parte, digamos, de la mujer, que se refleje el trabajo de la mujer en la región, al no trabajo infantil, que digamos que eso puede ser uno de los de las problemáticas que se ven en muchos tipos de minerías que, digamos, que dejan a un lado como esa parte social tan importante o bienestar de la comunidad. Aparte de todas las reglamentaciones que nos exige como tal las entidades gubernamentales en Colombia, pues Fairmine a través de ARM lo que hace es que las prácticas cada vez sean mejores, sean sostenibles con el medio ambiente, compensaciones ambientales, la mejora en tecnologías para reducir el impacto de ciertos químicos.

Esto me interesa para los oyentes que no sepan qué impacto ambiental puede tener la extracción de oro si no se cumplen estos requisitos de sostenibilidad. ¿Cómo se puede contaminar el terreno y por qué?

Hay que ser sinceros que la minería de todos modos genera un impacto negativo, pero sí estamos comprometidos con las mejoras. ¿Cuál ha sido uno de los grandes logros? Es el no uso del mercurio. El mercurio es un metal altamente peligroso tanto para el medio ambiente como para las personas. Digamos que la consecuencia del uso es, podríamos decirlo, que puede ser mortal. Entonces, esa ha sido una de las transiciones más importantes que hemos realizado, dejar atrás el uso del mercurio que anteriormente, o bueno, de hecho todavía en algunas regiones que hacen minería agrícola, De manera informal lo usan porque era una de las maneras o únicas maneras que las personas tenían para poder recuperar ese oro, digamos como de la forma más fácil. Pero nosotros, ¿qué hicimos? Aparte de que en Colombia ya está prohibido con la certificación Fermain y con todos los apoyos y avances que hemos tenido con ARM, lo que empezamos fue a hacer un desplazamiento y a cambiar ese uso de ese líquido ya por equipos que hacen la misma función. Entonces hoy en día podemos decir que no usamos mercurio, 100% eliminado el mercurio de nuestras plantas de procesamiento y lo cambiamos por tecnologías innovadoras. En este caso usamos mesas gravimétricas que lo que hacen es como el oro es denso, entonces hay equipos que ayudan a separarlo de los otros metales y lo dejan totalmente digamos que aislado para ya poder llevarlo a su proceso de fundición.

¿Garantizáis, como decíais, los derechos de los trabajadores? Os oponéis obviamente al trabajo infantil, pero la minería no deja de ser un trabajo de riesgo, ¿no? ¿En Colombia también existe esta preocupación? Sí, claro.

De hecho, podemos decir que el gremio minero es el sector que más accidentabilidad y muertes, digamos, que le otorga en las estadísticas. ¿Nosotros qué garantizamos? Que todos los trabajadores cumplan con todas sus prestaciones sociales, todas sus afiliaciones debidamente, lo que debe ser, sus riesgos laborales, su derecho a la salud y, aparte, sus implementos de seguridad, o sea es lo primordial, un trabajador no puede de ninguna manera ingresar a realizar sus labores si no cuenta con todos sus implementos de seguridad que esto, que garantizamos que haya menos riesgo de un accidente y las prácticas tenemos sistemas de ventilación para que no haya de pronto problemas de intoxicación por los gases que se pueden producir dentro de esta mina monitoreo continuo de estos gases mejoramos los sistemas de extracción eso es lo que buscamos para reducir también esos riesgos.

Claro, cuando aparecen imágenes en los medios de comunicación de estos accidentes absolutamente terribles en minas ilegales en la República Centroafricana, por ejemplo, como pasó en agosto o en la República Democrática del Congo.

Bueno, esto nos lleva a pensar, o lo que uno siempre ve con este tipo de accidentes es la manera tan irresponsable que llevan esos tipos de trabajos, porque la minería subterránea está expuesta a derrumbamientos, a que se haya desprendimiento de esas rocas. Pero esa es la importancia de poder llevar un buen plan de sostenimiento, de que dentro de las labores estén bien reforzadas, que esté el material adecuado, que haya digamos que los materiales que disminuyan ese riesgo y si hacemos un comparativo. De los accidentes en minerías informales y en minerías formales, pues podemos decir que en su gran mayoría es la minería informal porque se enfocan solamente en producir, producir, producir y no miran como el riesgo que pueden tener llevar unas malas prácticas mineras, que es nuestro principal objetivo.

No tengo mucha plata, pero tengo cobre. Aquí se baila como bailan los pobres. Aquí se baila como bailan los pobres.

Som al Solidari, som a Catalunya Ràdio, estem parlant sobre joieria ètica amb Jessica Charri de la cooperativa Gorminera de Iquira a Colòmbia i Roc Majoral responsable de la joieria Majoral i membre del col·lectiu Origen Roc, des de Majoral quan us comenceu a interessar vaja, finalment per l'ètica, no?

Tal com va néixer el projecte, que va néixer Formentera als anys 70 amb una manera de pensar i de viure ja era una cosa que d'alguna manera inherent estava dins de l'empresa però ja fa. Doncs molts anys en què, sobretot de mans del meu tiet, perquè és una empresa familiar, el Francesc Picanyol, vàrem començar aquest camí cap a la joiria responsable, tant sigui amb pràctiques com sobretot amb la recerca de les matèries primeres.

Vosaltres sou els distribuïdors oficials a l'estat espanyol de metalls certificats amb aquest segell, amb el segell Fairmind i els únics. Aquest segell s'està implantant a nivell genèric o és una cosa. Que va arribant a poc a poc. Jo diria que té un recorregut

bastant lent, perquè, vulguis o no, és un esforç extra que les empreses han de fer, les empreses, per aconseguir tenir el certificat, passar unes auditories, fer tot el treball de. D'importació d'aquests metalls, etc. I també hi ha el tema del preu, que és una mica més car aquest metall. Cada gram té una prima, que és una ajuda extra per donar suport a aquestes mines que aposten per aquest sistema d'extracció. Tot això fa que sigui una mica més costós, però a poc a poc jo crec que està creixent. Hi ha més sensibilització. Jo crec que sí. Hi ha hagut grans marques, com per exemple ShopArt, que l'han començat a utilitzar i jo crec que aquest serà un dels únics escenaris possibles al nostre sector en el futur.

Això ens fa pensar una mica en els certificats que es feien i que es fan amb el tema dels diamants de sang, no? Estem parlant una mica de la mateixa filosofia, de la mateixa política, no? Més o menys, sí.

Sí, més o menys, més o menys. Nosaltres vam apostar, perquè hi ha diferents dibuixos de certificacions, hi ha també, per exemple, el metall que ni diuen metall reciclat, que és RJC, Responsible Jewelry Council, Nosaltres vam prioritzar sempre el Fairmind perquè és el que veiem que té la cadena més clara de traçabilitat i sobretot el que ella ens apuntava en que és un metall que sabem que des de l'inici passa a unes auditories per aquesta tercera organització, ARM Fairmind, en què s'asseguren que hi hagi un respecte pel medi ambient, pels drets socials i sobretot un retorn a la comunitat directa. I tots aquests condicionants fan que tingui aquest valor afegit al metall.

¿És possible posar xifres de l'or ètic que hi ha avui dia a Catalunya? Jo no m'atreviria,

jo no m'atreviria, no ho sé, ara m'ho inventaré moltíssim, però estic segur que deu anar. Cap a un 10-15%, entenc, perquè les grans marques no s'hi han posat de manera seriosa. Per exemple, el col·lectiu Origen, que com bé deia, som 10 marques del sector, som tot marques petitones, sempre amb l'ajuda de la ONG Médicos Mundi Mediterrània, però, clar, som marques que fem poc volum de joieria. Les grans marques encara, i dic encara, no s'hi han posat.

Teniu contactes amb aquestes grans marques perquè facin el pas o no?

A veure, des del col·lectiu Origen, un dels nostres objectius principals és fer la màxima difusió de la joieria responsable i posar a l'abast de tothom qui ho vulgui, ja siguin petites marques, grans marques, tota la informació necessària i quins són els passos i processos per practicar-la. I, per exemple, un d'ells que és molt important és l'intercanvi de proveïdors, de contactes de proveïdors. O sigui, vols treballar amb metall responsable, doncs mira, hi ha aquestes opcions i tu mateix pots fer la tria de quina creus que és la més adequada. La cerca d'aquests proveïdors de vegades és complexa i el grup, el col·lectiu Origen, justament el que en fa és la màxima difusió possible. Vull dir que estan les eines disponibles.

Tenint en compte si es fa l'esforç o no, perquè tot implica un esforç, clar. Certament, sí. Econòmic i també de recerca, tot i que vosaltres meneu

tota aquesta informació. Sí, sí, és un esforç extra, però aquí sí que m'agradaria dir que nosaltres quan vam començar a utilitzar aquest metall, sobretot ens preocupava pel tema de marges, evident, hi ha un tema empresarial darrere cada empresa que ha de viure, ens preocupava una mica el tema de l'increment de cost i vam fer una enquesta entre algunes de les nostres clientes, diguem, més fidels, que si els importaria pagar un extra per un metall que tingués aquests valors, i va sortir directament que sí, perquè d'aquest extra una part l'assumeixes, intentes minimitzar-lo, però va sortir que sí, i això ens va animar a tirar endavant,

vull dir que és factible. Quant pot augmentar una peça a mort?

Depèn del tipus de peça, però pot estar. Però perquè els oients es facin una idea, per exemple. Sí, per exemple, un 10%. Un 10%. Més o menys, podríem dir així, per sobre. Però depèn molt del tipus de peça, del tipus de. Bueno, de diversos factors.

Ojalá que no caiga de pie. Y vale el golpe, por favor, que sea para bien.

Desabans en aquest col·lectiu, el col·lectiu Origen, també esteu en aliança amb l'ONG Médicos Mundi Mediterrània. Com es vesteix aquesta aliança? Què fan ells?

Aquesta aliança ve de que, com ens explicava ella, un dels materials que s'utilitza o s'utilitzava. Bueno, encara s'utilitza tradicionalment amb l'extracció del metall és el mercúric, i el mercúric, clar, això és un problema sanitari a nivell mundial molt important, perquè és un element que no es destrueix, que està sempre present, que es reparteix per tot el medi ambient, i causa tots els problemes que jo crec que tots coneixem o ens imaginem. Aleshores, d'aquí ve la. La connexió de Médicos Mundi-Mediterrània i ells el que fan és que ens ajuden, ens tutelen, ens ajuden a fer aquesta tasca de divulgació d'aquesta

joieria responsable. A la web d'origen del vostre col·lectiu hi ha un article que ens ha semblat molt pertinent per comentar avui. Com podem detectar que una joieria ens està fent el greenwashing, és a dir, el maquillatge verd per vendre'ns com a ecològica i responsable una peça que no ho és? Com ho detectem, això? Difícil, eh?

Exacte, fàcil no és perquè tots estem molt acostumats a la publicitat, a rebre publicitat. A més ens arriba per molts àmbits. Exacte, per molts àmbits i en molts tipus de formats, missatges de promoció de diferents empreses, diferents materials, diferent de tot. Vull dir que fer la tria d'aquí quan no tens molt coneixement tècnic és difícil, però jo crec que cal fixar-se, per exemple, molt bé amb quines matèries primer les utilitzen, quins són aquests certificats que tenen, perquè això són uns certificats que estan regulats i pots obtenir informació fàcilment a la web, per exemple, Fairmind. Si busques informació et trobaràs de seguida què és i quins requisits compleix. I llavors també entenc que sempre hi ha d'haver una part personal de jutjar d'estar interessat i d'intentar ser una mica crític amb aquella persona que t'està, amb aquella empresa que t'està venent algo. Per tant,

jo me'n vaig a una joieria i demano, vull una aliança, per exemple, demano l'origen d'aquell or. Això és. El primer que hauria de fer, no?

Exacte, jo crec que és una de les coses que s'haurien de fer sempre, igual que quan comprem menjar, cada vegada més ens demanem d'on ve aquell menjar, doncs quan comprem joieria hauríem de saber d'on venen aquells materials, i més tenint en compte que és un sector que històricament ha tingut algunes pràctiques irregulars, que això ara en projectes com el que estem comentant avui està agafant un nou camí ja des de fa temps. Perquè tant el que són els metalls nobles com els diamants que comentaves abans o les pedres precioses, comencem a tenir moltes alternatives respectuoses amb el medi ambient i amb social.

Els joies també podeu treballar amb el reciclat, però clar, en aquest cas podem dir que és ecològic, però no assegurar que sigui responsable o ètic, no? També és un altre vessant, una altra derivada.

És una altra derivada que depèn del punt de vista de la persona que el té davant, diguem, pot canviar una mica. Nosaltres. Utilitzem també or reciclat quan no podem abastir-nos d'or fermain perquè té unes certes limitacions, malgrat que no és la nostra primera opció. Per què? Perquè tradicionalment dins de la joieria l'or és un material que no es destrueix i sempre s'ha reusat, no reciclat. Aleshores, què és l'or reciclat i d'on prové? Això no ho sabem ben bé. Hi ha diferents corrents que diuen que potser el reciclat és el que només, per exemple, que no prové de joies ja fetes, sinó de residus de la indústria, etcètera, perquè tenia un altre ús i ara es recicla amb un altre tipus d'activitat, no? Refondre or no és realment reciclar-lo i tampoc saps d'on ha vingut aquell or perquè realment no tens una traçabilitat pot venir d'algun lloc potser que no és el convenient o que no sigui 100% legal malgrat això creiem que és aquesta certificació millor que no tenir-ne cap per això també l'utilitzem

que jo sé que no és culpa de ser millonària.

El preu de l'or ha pujat moltíssim en els últims temps, en els últims mesos, sobretot, és un valor refugi, continua sent un valor refugi.

Sí, sí, certament, sí. Això diuen, clar, ningú ho sap ben bé, perquè, clar, estem parlant de macroeconomia.

A la Jèssica i als companys de la mineria, això els va molt bé, no? Que subir el precio del oro os va molt bé, però, en canvi, el destí final vostre, això és una altra lliga, això.

Sí, el sector joieu pateix bastant, més que res per la inestabilitat, i sobretot perquè, evidentment, com deia abans, són petites empreses, hem de substituir per l'empresa pròpia de tots els nostres treballadors i del sector, i tenim uns marges, i si aquests marges es veuen marmats, doncs això et posa en un problema a nivell empresarial. Llavors actues de diferents maneres per intentar contrarrestar aquestes pujades. Ha pujat, això sí. Sí, ara s'ha estabilitzat una miqueta. Després d'unes pujades fortes i continuades, sempre fa com una mica d'endesserra. Això és una cosa que és usual i ara sembla que s'està estabilitzant.

Per què passa això? És a dir, aquestes pujades, baixades, forma part només de la geopolítica o hi ha altres factors?

Jo entenc que és pel tema que ofereix a nivell d'inversió, com tu deies, és un valor refugi d'una cosa física, malgrat que les finances o les inversions i tot això no són físiques i per tant és una mica diferent. L'or té aquest simbolisme que ha tingut sempre, que li hem donat nosaltres, que té un valor i aquest valor fa que quan vagin maldades a nivell mundial la gent tendeixi a acumular-lo. Jo crec que ve d'aquí. Jessica, el valor,

¿no? Este valor del oro,

¿no? Sí, sí, nosotros. Bueno, ¿cuál es la ventaja? Que producimos lo que producimos de una vez lo vendemos, no es como que almacenemos y estemos como con esa incertidumbre de que si subió o bajó el precio, pues nos afecta. No, afortunadamente, digamos que nuestro mercado puede ser diferente en eso, de que no tenemos oro almacenado. Entonces, no nos afecta. Pues claramente, si sube, para nosotros, genial. Pero no. Es importante eso que digo,

¿eh?

Sí, sí. No hay reservas. Quería solo apuntar que es bonito pensar que este material que nos une, el oro, ¿por qué tiene este valor? Porque el ser humano desde siempre le ha dado este valor. Yo creo que, supongo que es por la magia que tiene como metal, por la ductibilidad, por la estética. Es precioso,

¿no? Sí, claro, pero mira que es curioso porque digamos que uno ve ese valor que ustedes mencionan, digamos que se aprecia ya es gracias al joyero, al artesano que le da como ese diseño, esa parte de que se da. Una joya y que se vea bonito, como que ahí es donde se identifica más. No tanto para nosotros, yo pienso que para el minero, pues obviamente es muy bonito, pero esa característica o ese valor se lo dan al final gracias a las manos de los joyeros, a los artesanos.

Sí, pero fíjate que interesante que en todo el mundo, todas las culturas ya antiguas, siempre. Colombinas, en África, en todos lados han decidido, se han puesto de acuerdo sin conocerse de que ese metal con ese color y con esas condiciones era algo precioso que tenía unas características mágicas y todo el mundo lo ha ambicionado desde siempre.

Doncs molt bé, Roc Majoral, responsable de la joieria Majoral i membre del col·lectiu Origen, per una joieria ètica, i Jéssica Charri, representant de la cooperativa agrominera d'Iquira a Colòmbia, moltes gràcies per haver passat avui per el programa, molta sort amb aquesta iniciativa, i gràcies també per fer pedagogia, per intentar tirar endavant aquesta joieria ètica i responsable, Roc, tu i deu firmes més. Gràcies a vosaltres per

donar-nos veu. Gràcies.

Catalunya Radio.

Amb la conversa sobre joieria ètica acabem, a la redacció i producció Mònica Roca i Sandra Novillo, a la part tècnica Nil Hernández. Gràcies per seguir-nos, que vagi bé fins aviat.

Sortit per la finestra carregat de joies Sortit per la finestra després de robar un petó A plena llum o al vespre deixant a dins la resta Sortit per la finestra per anar a caçar la sort. Sortir per la finestra quan canten les sirenes, descalç sense fer cap soroll i amb la roba a la mà. Ser l'últim de la festa abans de tornar a perdre'm, el cap ple de confet i serpentines de colors. Sortir com surt el pensament quan s'escapa per la vista i l'horitzó trepitja. Saltar de cap creuant el marc i ja no tocar terra, tornar a desaparèixer.

Volar de quatre potes per sobre les teulades, no haver d'obrir més portes i llençar les claus al riu. Deixar l'hivern enrere, marxar lluny de l'espera, abans que es tanquin les finestres jo ja hauré sortit. Sortir com surt el pensament quan s'escapa per la vista. I l'horitzó trepitja Saltar de cap creuant el marc i ja no tocar terra tornar a desaparèixer.

Sortir com surt el pensament quan s'escapa per la vista i l'horitzó trepitja. Saltar de cap creuant el marc i ja no tocar terra. Tornar a desaparecer. Sortir com surt el pensament quan s'escapa per la vista i l'horitzó trepitja. Saltar de cap creuant el mar qui ja no toca terra. Tornar a desaparecer.