Els 10 manaments de Dolly Parton per a una vida millor

Ben tornada, Marta Pallarès, amiga meva, amor meu de la vida, pedra forca de Catalunya. Moltíssimes gràcies, Montse i Virgili. Aquesta entrada havia de ser així. Home, a veure, estic ara mateix una

mica sobrepassada, tot i que és veritat que avui parlarem d'un tema que m'encantaria no haver de parlar-ne, però de tornar a estar, les dones i els dies, aquí, a la teva veritabera, això sempre. Sempre.

Escolteu, ja ho hem dit al principi del programa, hem començat amb Dolly Parton, si parlàvem de dones i de dies, quan tornem a la temporada, què havíem de fer? Li havíem de fer l'homenatge que es mereix, aquesta gran artista empresària, dona de frase brillant, és a dir, tantes coses. De fet, vaig trucar a la Pallarès fa 15 dies, li vaig dir, escolta, començarem la temporada amb la Dolly Parton. I diu, és que no puc deixar de plorar, o sigui, no puc deixar de plorar.

Dono fe que hi ha hagut whatsapps i missatges no 15 dies però és que demà farà una setmana però és que se'ns fa llarga el món sense la d'oli i a més a més tornar a treballar 9 to 5 no, les hores que faci falta per recordar-la. I com que vam estar tramant alguna cosa, vam pensar, mira, ara tothom ja ha parlat, ja ha dit quants milions de discos va vendre, cent, quants milions de llibres va repartir a criatures. Ara podria ser un trivial, no?, també, perquè tu saps tot, ja. M'ho sé tot, tots els formatgets, formatget rosa de moda de la Dolly, formatget de color marró, economia i finances de la Dolly, te'ls faig tots. Doncs en lloc de venir fent números, en farem un de molt concret de números. Farem 10, 10 manaments sobre what would Dolly do? Què faria la Dolly? Això serà un decàleg per encarar la nova temporada amb alegria, amb humor, amb picardia, amb bones finances i plantejant-nos sempre què faria la Dolly a

partir de frases. Què faria la Dolly? Sí, a partir de frases mítiques. M'estàs buscant uns 10 manaments? O sigui, si hi ha una religió amb la que hem de creure, si hi ha una deesa a la nostra vida, aquesta ha de ser Dolly Parton.

Doncs sí, i començarem amb el manament primer segons d'oli. No intentis encaixar en la norma.

No intentis estar a la moda perquè és el més fàcil que pots fer, oi? Doncs sí, encaixar és. Tradueix-me tu, perquè tu tens aquest anglès de Wisconsin i jo el de Gratallops no sé si arribo.

Home, tot i que ella té un accent de les muntanyes de Palatxa que és complicadet d'entendre, eh? Però això ho hem entès,

això ho hem entès. Ho hem entès perfectament. O sigui, estar a la moda és el més fàcil que hi ha.

Sí, i a més a més és que és caure molt baix, perquè és intentar encaixar en una norma que et ve donada, que et ve facilitada en aquest món capitalista. Tu vas i et compres el que està de moda aquella temporada, et poses els cabells, com se suposa que has de portar els cabells aquella temporada, i escoltes la música que tothom està escoltant. Doncs ella troba que seguir aquests cànons d'estètica no feia per ella. Aquesta entrevista que estàvem escoltant era una entrevista que va fer amb la Barbara Walters. Que és molt mítica perquè la Bàrbara, tot i ser una dona, tenia uns caps que eren homes i que l'apretaven moltíssim, que sempre li feien fer preguntes que eren molt masclistes, i ella es trobava en la situació de ser l'única dona que era al capdavant d'un light show a la televisió. Llavors, ostres, feia preguntes que dius, ai, Bàrbara, em feia falta això, i en aquesta entrevista li va fer algunes preguntes una mica, potser, fora de to, però la Dolly, que era una persona meravellosa, increïble, se'n va sortir amb molt de sentit de l'humor, amb un somriure, i sempre donant bons consells de la vida. Hi havia una altra cosa que també li va dir la Bàrbara Wolters. Què li va dir? Que si algú se'n riu de tu, ¿i ella què faria? Doncs manament segons la doli. La burla diu més de qui la fa que no pas de qui la rep.

Oh, I know they make fun of me. But actually all these years the people, you know, have thought the joke was on me, but it's actually been on the public. I know exactly what I'm doing and I can change it at any time.

Back through the years I go wandering once again.

A veure, tradueix-m'ho, què dits? Aquí, el que deia era, sí, sí, jo ja sé que fan bromes de mi, però en realitat, la broma, la broma la porten ells. És una traducció una mica especial de l'anglès, que dius, the joke is not on me, la broma no està en mi, the joke is on you, és a dir, és que tu, si et vols fer broma de mi, és que el que has quedat malament és que ets tu, perquè jo ja sé com soc.

Clar, de fet, sempre les bromes anaven cap a la seva davantera, els seus pits, que era rosa, etc. És a dir, tot allò que ens podíem imaginar, tot el que venia, allò del que sempre s'ha fet notar i s'ha parlat de les dones.

Tenint en compte, a més a més, que en aquest cas ella era una dona feta a si mateixa, deia, de fet, ho puc provar amb totes les factures del meu cirurgià, així, de fet, a si mateixa estava, i per tant ella mateixa ja s'ho prenia com una broma, com un espectacle. Quan sortia a sopar amb el seu marit, amb qui va estar casada més de 60 anys, si va casar molt jove, ella es treia la perruca. I ningú no la coneixia. Era com la Hannah Montana de la vida real. La Hannah Montana, Miley Cyrus, que a més a més era la seva fillola. Una mica també una Dolly Parton de nova generació que també sempre ha fet el que li ha donat la gana. Quan la Dolly no volia que la coneguessin, ella es traia la perruca, es tapava una mica els pits, no es posava aquest maquillatge extravagant i no la reconeixia absolutament ningú. Era una senyora del Wisconsin, llavors. Segona, una senyora de Wisconsin. M'estaves preguntant tu abans del tema d'anar pentinada? Sí. Doncs, meramente, tercer segons la Dolly, no t'oblidis mai de riure't de tu mateixa.

I'm not!

A veure, aquí què ens ha dit? Què ens ha dit? Que ha anat molt ràpid, eh? Aquí el que ens ha dit és que, com que portava aquests pentinats tan estrafularis, li vam preguntar, escolta, quanta estona et porta a tu pentinar-te? I ella diu, jo, quanta estona et porta a pentinar-me? Jo no ho sé, jo no hi soc mai. Per què? Perquè eren tot perruques. Per tant, la perruca estava fent-se, coent-se, mentre la Dolly estava, no sé, tranquil·lament, al seu porxo, bevent un te, un bourbon, el que fos. Tu què t'imagines que va viar? Mira, jo crec que ella era una senyora de beure's un te, segurament amb unes erres que s'havia fet ella mateixa, que ella també tenia allà el seu hortet. Perquè hi ha molta mitificació amb això del rock and roll i la mala vida, però no és el cas de la Dolly. No, no, no, la Dolly sempre va tenir molt clar. El que a ella li importava a la vida era una persona molt fidel amb el seu marit, era una persona molt fidel amb els seus ideals, en parlarem d'aquí una estona, de la seva vessant filantròpica, i era una dona de negocis, no s'estava per gaires tonteries. I sí que va haver-hi rumors de si havia estat enllitada amb persones com Sylvester Stallone, però ella va estar 60 anys casada amb el mateix home. I no sé, li coneixen coses estranyes.

Me'n recordo que en alguna entrevista deia que no suportava la rutina, però, escolta, que tinguis certa diversió no vol dir que no continues amb el matrimoni. Escolta, però seguim parlant de cabells, perquè, de fet, una de les bromes sempre estava relacionada amb el seu cabell, amb el tema que si era una rosa tonta, perquè és allò, rosa, doncs tonta, no?

Doncs exacte, si hem d'aprendre a riure'ns de nosaltres mateixes, ella el que deia era que els acudits de roses tontes amb ella no li importaven gens ni mica. Primer de tot, perquè sabia que ella no era tonta. I segon, perquè sabia que no era. Rosa. És que l'hem d'estimar. Parlant de físic, si tothom parlava també dels seus cabells, parlava, com hem dit abans, del seu pitram. Doncs no deixis que ningú no et redueixi a un sol tret. Aquest és l'almenament quart segons Dolly.

Nobody notices I've got a great ass, too.

Aquesta no és la Dolly Parton, eh? Aquesta és algú cantant amb la Dolly Parton.

Doncs sí, és un dels duets més mítics que va fer amb en Kenny Rogers i que, com tantes altres cançons d'elles, se'n van fer infinitat de versions. Ara bé, no crec que hi hagi versió més bizarra i més nostrada com la que va fer en Tomeu Penya amb Illes dins d'un riu. Estàvem escoltant Islands Through the Stream. Però el que escoltàvem just abans era un tall on li preguntaven a ella que quina era la cosa que a ella li feia més ràbia i deia doncs a mi la cosa que em fa més ràbia és que no se n'adonin que també tinc un supercul exacte,

tots em miren els pits i jo també tinc un supercul. Sempre ironia, sempre diversió, sempre contestant una mica com dient, escolta, tot aquest món que heu creat al meu voltant és el vostre de món, no? El que dèiem abans, la broma la teniu vosaltres, però jo soc una persona que ja en tinc prou de sentit de l'humor, que era una cosa que va demostrar sempre.

I no només va a demostrar el sentit de l'humor, sinó que ens posem seriosos i anem a parlar de calerons. Segons la Dolly, que era molt bona, però de tonta, com dèiem abans, no en tenia res, doncs aquest és el seu consell quan algú es vulgui quedar amb alguna cosa que sigui teva. Manament 5a, segons la Dolly, de cap de les maneres

que no et prenguin el que és teu. Pero eso se vuelve a la otra cosa, porque Elvis estaba listo para grabarlo. Le dije a mis amigos y a la gente que estaba grabando y que estaban en la ciudad para grabar. Me invitaron a la sesión. Y el colonel Tom Parker me llamó el día anterior y dijo, ahora sabes que Elvis está grabando tu canción y sabes que Elvis no graba nada que no publica o al menos que no publica la mitad.

A veure, la dolesa, aquí sí que m'has de traduir. Aquí el que està explicant és la història com I Will Always Love You va arribar a les oïdes d'Elvis Presley, d'acord? I Elvis diu, quinta marro, quinta macla, quina cançó, jo aquesta cançó la vull gravar. Quan la Dolly se n'assabenta, al·lucina i diu, evidentment que vull que la gravi l'Elvis Presley, aquesta cançó. Doncs el seu manager, el coronel Tom Parker, que era un cuco, però de moltes pessetes, ho deixa passar. Què vol dir un cuco de moltes pessetes? Perdó, que necessito traducció, perquè el meu anglès aquí sí que no arriba, un cuco. Era un tio que li agradaven moltíssim, moltíssim, moltíssim els diners i que hauria venut a la seva mare per quatre quartos. Un passatero, el que vindria a ser un passatero. Un passatero de tota la vida, un senyor dolerero en aquest cas. Doncs li diu a la Dolly que tot està bé i s'espera que estiguin tots a l'estudi. La Dolly avisa a tothom, l'Elvis gravarà la meva cançó, la conviden a l'estudi. I just abans de començar la gravació li diu. Adoli, res, un detallet així tonto que se m'ha oblidat comentar-te. Tu saps, oi, que l'Elvis no grava res, que ell no en tingui els drets de publishing, i l'Adoli li diu, perdona, jo t'he dit que l'Elvis pot gravar la cançó, però jo en cap moment t'he dit que ell es pugui quedar amb els drets de publishing, així que ella mateixa en aquell moment va fer ras-ras, va agafar el contracte, el va estripar, i amb molt de dolor, perquè ella volia que això passés, va dir que no.

O sigui que podem dir que Dolly Parton li va dir a l'Elvis Presley, aquí et quedes amb la teva perruca falsa.

Doncs sí, aquí et quedes amb la teva perruca falsa, i mira si la negociació li va sortir bé, que tot i en aquell moment podríem haver pensat, ostres, que curta de mires, perquè això li podia haver portat més negoci a la llarga, bla, bla, bla, va ser al cap de força anys. Que li va arribar una altra oferta en aquest cas, perquè la mateixa cançó de la qual ella encara tenia tots els royalties sortís a la banda sonora del guardaespatlles, que la gravés la Whitney Houston i que amb aquesta manera guanyés moltíssims més diners que no pas hauria fet de l'altra manera.

Que fort, escolta, vols que sentim I will always love you de la senyora aquesta, de la Whitney Houston?

Vinga va, ho permetrem i farem amb aquesta cançó el manament sisè segons la Dolly. Guanya sense rancúnia i dona les gràcies a les dones de la teva vida.

Doncs mira, no sé què dir-te, ja ho sé, que aquella cançó del Guardaespatlles.

No, digue-ho, digue-ho, digue-ho. Quin és millor? Digue-ho.

Jo crec que em quedo amb aquesta versió. Esclar que sí! Perquè és que allò, sí, home, cridava molt. Cridava molt. Però aquesta trencadissa country m'agrada més, eh?

A veure, sentim-la, sisplau. Escolta això.

Quina meravella. Dolly Parton, avui fent aquest especial amb la Marta Pallarès, sentint aquesta cançó, que va fer que al final guanyés.

Calerada, calerada. Molts i molts diners. Ves-li un pa calent darrere, Elvis. Escoltem el que va dir sobre la Whitney Houston quan li van preguntar i tu no et fa una mica de rabieta que la Whitney fes la cançó tan famosa?

A veure, a veure, a veure. Què hi has sentit aquí, bitch?

A veure, la dolesa que tradueix. Doncs li preguntaven exactament el mateix que acabem de fer aquí tu i jo, però escolta, va. Quina versió és la bona? I ella diu, jo? Jo ara no posaré. I parlant clar, no posaré a parir a la Whitney quan m'ha fet guanyar 6 milions de dòlars. Clar que sí, cling, cling, cling, cling. És que ho tenia clar la Dolly Parton. I això que en aquell moment només eren 6 milions de dòlars, perquè després que sortís la pel·lícula, durant la dècada dels 90, aquesta quantitat va pujar fins a 10 milions de dòlars. Que a més a més va demostrar. Clar, així es va anar comprant perruques, la Dolly. Comprant perruques i millorant barris negres de Nashville, que ella va voler invertir els diners allà dient que era la petita caseta de Whitney, és a dir, que va invertir bona part dels royalties d'aquesta versió en un barri negre de Nashville.

De fet, ella tenia molt més cap que la Whitney, que la Whitney, pobre, doncs les coses se li van complicar. No va fer bona fi. I no va acabar bé guanyar tants diners, no li va anar bé en aquest cas guanyar tants diners. Escolta'm, més manaments o què em vols explicar ara? Més manaments.

Més manaments, eh? Se té manament. Doncs com ho faries quan algú ve i t'està comparant amb un altre cantant i bla, bla, bla? Doncs molt fàcil, se té manament, estigues còmoda dins de la teva pròpia pell.

I am comfortable in my own skin no matter how far I've stretched it.

Estic còmoda, la meva pell, eh? I no importa quan me l'hagis tirada. Ai, és que ens enamora aquesta dona. No tenia cap problema, és que moltes, clar, ho neguen, no?, que han passat per la cirurgia, però a ella li era igual.

A ella li era absolutament igual, ella ho deia, que tenia tots els rebuts del cirurgià, que ella era una dona feta a si mateixa, ho tenia molt clar. El que també tenia molt clar era. Si ella, d'haver pogut triar, hagués volgut néixer home. Doncs, buitemanament, no hi ha una sola manera d'entendre la feminitat.

Què ens deia la Dolly Parton aquí? Ens deia que havia nascut dona i que si hagués sigut home s'hagués fet drag queen, no? Més o menys, ràpid així traduït amb el meu anglès de gratalló.

El teu anglès en anglès de gratalló, us ho ha gratat bé això i efectivament és que ella anava sovint a programes de televisió on el públic li preguntava coses i com que ella era increïblement ràpida, doncs se sortia amb coses com aquestes, doncs per exemple que li preguntessin, tu t'agradaria haver nascut home? I ella deia, Lord, no like Déu meu, no, jo sempre he sigut, i així és la paraula, una mica afeminada, que és la paraula en anglès que ella estava mencionant, i que si hagués sigut un home, hagués sigut una drag queen. També coses que li preguntaven, és mira, escolta, és que jo tinc una nòvia i té un gos i és que el gos no em suporta, què ha de fer la meva nòvia? I la Dolly responia, doncs mira. Escolta, us haurà de castrar un dels dos. Ai, ai, ai, ai, ai, ai. Escolta. Coses així, deia.

Anava forteta. I anava forta. No tindrem, eh, temps per tots els manaments,

però digue'm els tu, digue'm els tu. Doncs vinga, doncs els farem el nou manament és no demanis perdó per guanyar molts diners ni per gastar-te'ls com els vulguis perquè ella va dir costa molts diners, sembla tan barata i el desè manament i últim segons Dolly i això ho apliquem durant tota la temporada és que saber qui ets ja és suficient no intentis ser ningú altre. Si ets la Marta Pallarès,

doncs ho tens millor. Ja t'ho diré. Marta Pallarès, escolta't, volem tot l'any aquí parlant de noies tan llestes com la Dolly Parton. Ai, que estàs apuntant alguna cosa. Estic apuntant alguna cosa, però ho direm en els pròxims dies. Nosaltres ho deixem aquí, l'equip de Les Dones i els Dies, Roser Pereira Moragas, Montse Comellas, Mireia Isara, Albert Castellví, Josep Maria Campillo i qui us ha parlat. Ha parlat Montse Virgili. I tornem demà a les 11 de la nit. Parlarem amb Mar Barbany, una catalana que des de fa 9 anys viu al Senegal on regenta un hotel. Mil històries perquè nosaltres encara tenim al cor una mica les vacances. Això serà demà a les 11 de la nit. Recordeu Catalunya Ràdio. Bona nit.