Els MANGOS són i seran els nous amos de la tecnologia mundial

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina.

Ollens, com esteu? Avui és el darrer programa de la temporada, una temporada molt especial, la dezena. Avui posem el punt i final a la temporada, però el punt i seguit a la història d'aquest programa de ràdio, perquè l'any que ve començarem l'onzena temporada de la revolució amb moltes novetats que us explicaré i continuarem explicant-vos aquesta revolució que no s'atura i que cada dia ens sorprèn més.

Quan vam començar al febrer del 2017 no parlàvem de la intel·ligència artificial ni ens imaginàvem la pandèmia i tot just començàvem a intuir algunes de les coses que han acabat arribant. O sigui que us convidem que a partir del setembre continueu formant part d'aquesta família que és el Revolució 4.0. Nosaltres. Tornarem carregats de nous temes i de ganes d'explicar-vos el món que ve i vindrem amb aquestes novetats, amb un esperit críticament constructiu per entendre el món que vivim, el món 2040. Punt i final, doncs, a la desena temporada. Pots programes a vegades a la ràdio tenen una vida tan llarga. I això encara ens omple d'orgull i de satisfacció. O sigui que moltíssimes gràcies, oients, moltíssimes gràcies a l'equip, moltíssimes gràcies també a tots els col·laboradors per estimular-nos cada dia. Seguirem millorant, perquè jo sempre dic que al final, quan portes tants anys, has d'innovar i has de canviar coses. I per tant, intentarem sorprendre la temporada 11. I per acabar aquesta temporada, avui hem proposat a dos dels nostres grans experts en tecnologia, Carles Planas i Albert Cuesta, ja els coneixeu, que conversin sobre alguns dels temes més destacats i que continuaran marcant aquesta agenda tecnològica durant els pròxims mesos. També parlarem avui d'una indústria que Catalunya està impulsant amb èxit, la indústria de l'espai. També sabrem com l'administració treballa perquè alguns ciutadans s'hi relacionin de forma més ràpida, amb menys burocràcia, i acabarem el programa. I aquesta temporada parlant sobre com la intel·ligència artificial ha de ser present a les universitats, però també ha d'haver-hi molt més humanisme. Tecnologia, però també humanisme.

Gràcies per tot allò que ha de venir, gràcies per superar així tot el camí, per treure el millor de mi ballant sota la tempesta.

Per ser aquest estiu, també hi ha revolució, els millors moments, a partir del 20 de juliol, de 11 a 12 de la nit, de dilluns a divendres, els millors moments de la temporada. Per tant, si sou a la platja o de vacances, de 11 a 12 us podeu posar els podcasts, o no, l'antena, l'antena de Catalunya Ràdio, seguireu els millors moments de la revolució. Volem saber com serà el món de demà, oients, comencem a revolucionar-nos.

Revolució 4.0. Catalunya Ràdio. Desena temporada amb Chantal Llevinas.

Era això, era això.

Per acabar temporada hem volgut ajuntar en una mateixa taula dos grans periodistes, dos grans especialistes en tecnologia, dos grans divulgadors que ens han acompanyat aquesta temporada. Amb ells volem repassar alguns dels temes que han estat notícia i sobretot mirar cap al futur, cap on va la tecnologia, que és el mateix que dir cap a on anem nosaltres.

Carles Planas, Albert Cuesta, què tal? A punt per vacances, Carles? Molt bé, sí, preparadíssim. Sempre estem preparats per vacances. On vas a vacances? Podem saber-ho? Al nord. Al nord, eh? Vaig al nord a buscar temperatures més fredes. Molt bé, i Albert Cuesta?

Bueno, fem vacances perquè t'ho plegues,

però vull dir que. Tu treballaries al juliol i a l'agost, Albert? En sèrio?

Ja saps que jo soc autònom i no paro mai. Els autònoms no paren mai. Però, escolta, també va bé descansar a l'agost i sobretot amb aquesta calor hem de descansar una mica. Jo et dic això però t'agraeixo la parada.

Molt bé, així m'agrada. Escolta, va, tenim molts temes, m'agradaria avui que em diéssiu si esteu d'acord o no. El poder de les plataformes digitals ha canviat la manera de com consumim informació, entreteniment, ja no hi ha marxa enrere, el nostre ociovisual també està totalment en mans dels algoritmes. Què em diríeu? Quins avantatges i riscos comporta aquesta concentració? Esteu a favor o no? Comença el Carles, què em diries?

Aviam, jo crec que no hi ha cap mena de dubte que la forma en la que consumim entreteniment, art, ha canviat de forma radical. No fa falta, diguéssim, fixar-s'hi molt per adonar-nos-en. Crec que per això no hem d'acabar pensant que els algoritmes ho acabaran controlant tot o acabaran decidint per nosaltres. Sí que és veritat que tindran una influència cada vegada més gran. Ja ho veiem actualment, per exemple, amb Netflix, no? Quantes vegades ens podem posar davant de la pantalla i que ens recomanin contingut brossa i quedar-nos enganxats allà. Continuament, sí. Però això jo crec que el que requereix és que cada vegada l'espectador tingui una actitud menys passiva, intenti tenir una actitud cada vegada menys passiva i més activa a l'hora de decidir què és allò que vol consumir, quin és l'art amb el que es vol inspirar o amb el que vol aprendre i no deixar que siguin les pantalles les que ens guien de forma passiva en aquest consum. Albert Cuesta,

les grans plataformes estan guanyant?

Jo estic d'acord amb això que ha dit el Carles completament. O sigui, jo soc partidari, o sigui, militant de practicar l'autodefensa personal digital. És a dir, el fet que els algoritmes et proposin coses no vol dir que tu t'ho hagis de menjar. O sigui, en una xarxa social, en una plataforma de contingut, ets tu qui ha de decidir. El que sí que és cert és que la societat és cada vegada més comodona. I això no només es veu a la part digital, però vull dir que realment la gent es deixa portar per moltes coses que probablement si s'apliqués una mica més de criteri propi aniríem millor.

Està clar que al món hi ha molts emissors, són milions, les plataformes més grans és veritat que tenen molt de poder i avui molts temes amb vosaltres. Qui dominarà el món? Això els oients que escolten el Revolució ho volen saber. Tenim Envidia, que és la futura gran dominadora del món. Expliquem per què NVIDIA s'ha convertit en una empresa clau d'intel·ligència artificial. Després tenim el senyor Elon Musk, que és l'amo també del món, que té molts diners, que manarà per sobre dels governs, com veiem a vegades també en pel·lícules de ciència-ficció. És un dolent pobre, no és tan dolent a vegades, que ho controla tot. Què diries? Albert, que tu ets molt amic, tant de Elon Musk i del Mark Zuckerberg, eh? Ets molt amic d'ells.

Jo és que amb el Mark, aviam, per mi són coses diferents, o sigui, per mi, Zuckerberg no ha portat res positiu a la societat. Elon Musk és un individu menys preable, però ha canviat la mobilitat. Ha canviat l'estat de comunicacions i ha canviat l'espai. Per tant, jo crec que són dos nivells completament diferents. Tot el que ens ha portat Mark Zuckerberg amb les seves plataformes, a mi em sembla completament prescindible. Dit això, tu parlaves d'envidia. Aviam, NVIDIA, aquest fabricant nord-americà de chips, es dominarà el món. De fet, el domina com a conseqüència que cada cop més la intel·ligència artificial intervé, o sigui, determina que és el que passa al món, però és que resulta que això té un motiu, i és que els gurus que estan orientant cap a on va ara la intel·ligència artificial, vull dir, Sam Alman, Dario Amodei, tota aquesta gent, tots els seus tècnics, el Demis Hassabis de Google, tota aquesta gent que són els que determinen què fan els algoritmes i els models d'intel·ligència artificial es van formar universitàriament amb les eines d'envidia, o sigui, amb les eines de programari. I per tant, tots els desenvolupaments que s'estan fent depenen del programari d'envidia, un programari que només funciona amb els xips d'envidia. I per això, totes les decisions que pren envidia són determinants en el futur de la societat actual.

I també ho estem veient amb altres tipus d'empreses que, més o menys com Nvidia, formen part d'aquesta cadena de subministrament de la intel·ligència artificial. Moltes vegades nosaltres la relació directa que tenim amb la IA és a través d'aplicacions que van directe al consumidor, però darrere hi ha totes les empreses que dissenyen xips, que dissenyen els processos de fotolitografia perquè, bàsicament, aquestes aplicacions puguin funcionar. I això s'està veient, que no és només Envidia, que, òbviament, és la que té un negoci més gran, però, per exemple, aquí a Europa, l'empresa més potent d'Europa i que més ha crescut en els últims cinc anys és una empresa neerlandesa que es diu ASML, que també. Que no la coneix gaire gent, eh, Carles? No la coneix gaire gent. Sí, no la coneix gaire gent. Sense aquesta empresa no es poden dissenyar els xips més avançats en intel·ligència artificial, és a dir, que haurien. Llavors, tot aquest tipus d'empreses guanyaran cada vegada més pes i, de fet, se les ha enamorat moltes vegades com els terratinents, més o menys, de la intel·ligència artificial, perquè, per molt que després pugui passar que OpenAI o Antropic, si la bombolla de la IAPETA, hi hagi algunes empreses que morin, aquestes que són les que proveeixen el subministrament necessari per la IA, aquestes sortiran guanyant perquè els és igual que, més o menys, entenem-nos, els és igual que pugui haver-hi una bombolla o no, que ells ja hauran venut tots els seus materials.

Deixeu-me compartir un moment, una fotografia. Hi ha sis homes i es diu Mangos, no sé si l'heu vist, però surt la M del senyor de Meta, la A del senyor d'Antròpic, la N d'Invidia, la G de Google, la O d'Open Eye i la S d'SpiceX. I què em va passar a mi? Vosaltres, perquè sou homes, però vaig dir, no pot ser, perquè són les sis empreses que definiran la pròxima dècada, atenció, dècada, i tots són homes. M'enteneu que les dones em sentim tan malament quan veig. Absolutament. No pot ser que la pròxima dècada no hi hagi cap dona.

Això de les sigles aquestes dels mangos és el substitut de l'antic gafam. Sí, ho vaig veure, sí. Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft, diguéssim. Però amb aquella que eren cinc també hi havia, també eren cinc homes. Amb això no han millorat gens. Deixem que recuperi el tema que deia el Carles, que és això de les empreses importants. Envidia, clarament, ASML també, perquè és la que fabrica les màquines aquestes que permeten fabricar els xips i que són productes estratègics que els Estats Units no deixen exportar a la Xina, diguéssim. I n'hi ha una tercera, que també són quatre sigles, que és TSMC, que és l'empresa que fabrica els xips. O sigui, amb els dissenys d'Envidia i amb les màquines d'ASML. Són els que fabriquen els xips, els fabriquen a Taiwan. I aquesta empresa és superestratègica perquè, clar, l'estat a Taiwan està absolutament amenaçada per una invasió dels xinesos. I per això TSMC està instal·lant fàbriques pròpies als Estats Units, que estiguin una mica més lluny de la Xina, i també hi ha molts països europeus que volen una fàbrica de TSMC aquí per, diguéssim, diversificar el risc. Open up an area.

Amb Albert Cuesta, Carles Planas, volem parlar del 20è aniversari de Twitter. Quin impacte ha tingut Twitter en la comunicació política i social durant els darrers 20 anys? Ens preguntem si X ja ha mort. Jo crec que, Déu-n'hi-do, sí. D'aquí 10 anys, la majoria de xarxes socials estaran prohibides. Apareixeran noves xarxes socials que avui ni intuïm. Les xarxes del futur estaran impulsades per allà. Què en diríeu? Jo us he de dir que jo tinc el record, el 2009, que em vaig apuntar a Twitter i que gràcies a Twitter vaig descobrir gent fantàstica del món TIC, com el Jordi Pila, l'Èlex Marquina, el Ricard Castellet. De fet, jo crec que també el Revolució quan va néixer, hi havia una comunitat TIC en aquella època a l'Albert Cuesta. I era tu, Carles?

Eres més jove, no estaves? Jo estava. Tu estaves al col·le. Estava començant la universitat. No havia ni començat la universitat, encara no.

Però bueno, sí que recordo. Ens vam conèixer, el Montic, allà, a Twitter.

Sí, i realment sembla que hagi passat tota una vida. Els principis aquests en els que es veia que Twitter podia tenir fins i tot un efecte positiu en el món, quan se'l vinculava a les revoltes populars àrabs, en contra de les autocràcies als països àrabs, i després, a poc a poc, es va anar veient que aquella visió. Tecno-optimista, doncs tot el potencial positiu que podia tenir va acabar en ser cooptat per les empreses, però també va passar, com el cas de Facebook, per incentivar amb unes lògiques econòmiques al darrere que van tenir impactes socials negatius. Jo crec que l'impacte de Twitter en la comunicació ha sigut majúscula al llarg de les últimes dues dècades. Sí que és veritat que també tenia un impacte abans que hi arribés Musk, parlo, molt sobredimensionat, perquè els periodistes vivíem a Twitter i per tant moltes vegades coses que passaven a Twitter es magnificaven i s'explicaven als mitjans quan potser la realitat també passava fora de Twitter. És a dir que. Ni és tan dolent ara, que sí que realment s'ha convertit en un cau d'extrema dreta i de desinformació, ni abans realment és que fos tan positiu.

Albert Cuesta. Home, jo aviam,

jo et dic, efectivament, està bé que parlem de Twitter perquè va ser dimecres passat que va complir 20 anys d'existència. Jo amb Twitter hi tinc una relació especial perquè vaig estar molt implicat en la traducció al català. Sí. Que el mes passat va complir 14 anys aviam, com deia el Carles t'han de fer un monument a

tu cuesta per totes les coses que s'han traduït al català gràcies a tu,

no és veritat i les que aconseguirem traduir, espero però està bé, gràcies per dir-ho. No, el que vull dir-te és que, com diu el Carles, Twitter era una xarxa de periodistes i de polítics, bàsicament, i a més a més s'afalleja el fet que Twitter, com la majoria de xarxes socials, el 90% del contingut el generen com a molt el 10% dels usuaris, la resta llegeixen. Llavors hi havia aquest viatge del que passava a Twitter, semblava que fos el que passa a fora, però no és així. Dit això, preguntaves, Twitter ja ha mort? No, jo crec que Twitter no ha mort, jo crec que Twitter continua, bueno, ara es diu X i és propietat de Musk, però que ja que continua sent el lloc on cal ser si et dediques a la política o si et dediques a la informació.

Té una altra funció, té una altra funció ara, és bàsicament un megàfon, un propulsor d'idees de l'home més ric del món. Sí, però, aviam,

jo crec que tu, Twitter, X continua sent molt útil si te'l configures correctament d'una manera molt restrictiva per no veure el que no vols veure. Aquestes xarxes socials, aquesta sobretot, però també totes les altres, tenen uns algoritmes que sí que provoquen un viatge. Però, afortunadament, i gràcies a la regulació t'ofereixen la possibilitat d'esquivar l'algoritme. O sigui, jo, quan entro a X, no veig el que X vol que jo vegi, sinó el que publiquen la gent que jo segueixo. Això forma part d'allò que us deia al començament de la meva política d'autodefensa personal digital, saps?

Clar, el problema que això és com requereix que l'internauta, doncs, tingui gairebé una actitud activista, no? És a dir, que prengui partit, que decideixi com modificar una mica els algoritmes per adaptar-s'ho, perquè a la mínima que, si pensem en l'usuari general, quan tu utilitzes aquesta, però també altres plataformes, amb les configuracions que venen preestablertes, doncs moltes vegades ja et porten a aquests nivells de toxicitat.

No, no, aquí entrem nosaltres, diguem que nosaltres. Jo m'encanto d'explicar, escolti si vostè troba Twitter X és un lloc hostil o Instagram és massa bonic té la solució a un clic que és anar a l'esquerra, triï que no vol veure l'algoritme i ja està però és una decisió seva, o sigui que moltes vegades els atribuïm una mala intenció a les plataformes que evidentment la tenen però que nosaltres tenim capacitat de resistir-nos.

A veure, per acabar aquest tema de xarxa, jo us he de dir que més borrat de Facebook, novetat aquest any, jo que vaig escriure el 2010 un llibre sobre Facebook, de veritat, fa 16 anys, i més borrat. És a dir, que Facebook no formi part de la meva vida. Jo confio, per mi la primera posició estaria LinkedIn, en segona Instagram, que segueixo, i en tercera Twitter. Les altres em vull esborrar, perquè també. Quina em diries? Tu les tens tres preferides?

Jo vaig, no vaig fer com l'Albert aquí, vaig sortir de X perquè és que cada vegada que hi entrava.

Tu vas sortir d'X i les tres preferents per tu quines serien?

Jo estic utilitzant més LinkedIn i Instagram, et diria. Molt bé, també.

I tu, Albert Cuesta, què diries que utilitzes més? Què els explicaries als veïns?

A veure, jo t'he de dir que per mi totes les xarxes socials són exclusivament un mitjà de difusió de la meva feina amb altres mitjans, és a dir, quan jo escric, publico un article, parlo per la ràdio, ho difonc a tantes xarxes socials com puc, inclosa Facebook, però també. Ranking, ranking, ranking. Ranking, a mi com a utilitat informativa, X, i com a utilitat de contactes professional, LinkedIn. Jo a Instagram no hi entro mai.

A la fi del telèfons mòbils, que parlarem, ho parlarem la temporada que ve, de la robòtica humanoide. Escolta, els robots humanoides en parlarem moltíssim a la temporada 11 i també parlarem molt de desinformació i de fake news. Titular final, a veure, els oients que ens escolten, per cert, és que cada vegada em trobo més oients també que m'expliquen coses. Un dia farem la trobada dels oients al Revolució i que facin votacions i valoracions. Però, titular final, va, què ens espera la temporada que ve? De què parlarem la temporada que ve vosaltres com a experts? Temporada 11, titular.

Jo crec que el que veurem segur ens aboqueu en un món en el que la tecnologia, per molt que segueixi tenint aquest aspecte tècnic, tindrà cada vegada més un aspecte polític, cada vegada més marcadament polític. Ja ho estem veient als Estats Units amb com l'administració Trump està maniobrant per controlar què és el que les empreses d'intel·ligència artificial publiquen o no, que obren el gran públic, però també en casos de regulació. Just avui es posava en vigor una regulació molt potent a la Xina sobre robòtica i xatbots d'IA que intenten imitar característiques humanes. També a la Unió Europea. Crec que cada vegada més hi haurà una lectura política i serà més important que la fem.

Com està el titular final?

El titular final és que jo crec que la intel·ligència artificial i les aplicacions s'aniran posant a lloc, que veurem nous dispositius, tu parlaves de smartphones, el tema de la intel·ligència artificial està afectant el mercat a les vendes de telèfons mòbils i estarem parlant de nous dispositius i les grans empreses de consum de gadgets estan apostant per una cosa curiosíssima que són les ulleres connectades i això és perquè hi ha més de 2.000 milions de persones al món que necessitem ulleres. I això és un mercat de 200.000 milions de dòlars anuals amb les ulleres convencionals. Bastant terrorífic, eh?

A mi em genera bastant terror, aquest. Absolutament, absolutament. Estic d'acord. Doncs, Albert Cuesta,

Carles, moltes gràcies per les vostres aportacions durant aquesta temporada. Ens veiem a la temporada 11 amb vosaltres. Seguirem explicant aquest món que ve, el món de demà. Bon estiu, bones vacances, una abraçada i ens veiem a partir del setembre.

Abraçada! Si el teu negoci no està a internet el teu negoci no existeix.

Dona estic.

Atenció amb la notícia. El sector tic català assoleix un volum de negoci rècord de 30.600 milions d'euros, un 13% més que l'any anterior i això representa un 9% del PIB. I en volem parlar amb la Maria Galindo, que és la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat. Què tal? Com estàs, Maria? Hola. Què tal? Molt bé, contenta d'estar aquí. Clar, que si escolta Maria, d'entrada, fem referència a aquesta actualitat, perquè és bona. Nosaltres cap tot el dia parlem del sector TIC. El bòrum atractiu que es va presentar fa uns dies i que ens aporta dades molt interessants, d'entrada hi ha un titular. La IA transforma els llocs de treball, però el sector no envia gent a l'atur. Sí, sí.

Bé, per primer cop aquest baròmetre que saps que elaborem amb el cercle tecnològic de forma anual, per primer cop s'ha començat a veure quin era l'impacte de la intel·ligència artificial en el sector. I el que s'ha vist és efectivament una cosa que ens preocupa molt a tots. La intel·ligència artificial em farà perdre el meu lloc de treball? Doncs en el sector tecnològic estem veient que no. És veritat que hi ha tendències, que ja ho avançava el Gol Econòmic Forum fa un parell d'anys. Hi haurà un desplaçament de llocs de treball perquè la intel·ligència artificial, quan l'apliquem, sí que és veritat que transforma tasques. Però estem veient que, en l'actualitat, el sector tecnològic a Catalunya això no s'està donant. Està reforçant llocs de treball, està creant moltíssims llocs de treball. Hem fet rècord històric d'ocupació al sector tecnològic. Per tant. Hi ha un desplaçament de tasques, noves habilitats que necessitem incorporar, però no s'estan destruint llocs de treball.

I una bona notícia d'actualitat també és que l'ecosistema tic té cada vegada més pes a l'economia catalana. És a dir, quan he dit aquest volum, 10.230.600.000 milions d'euros, bones xifres. Espectacular.

La veritat és que sí, que s'ha d'aprofitar. Estem en una transformació absoluta de l'economia en general i el sector tecnològic té un pes molt important. Mira, no és només això, aquest impacte que està 9,1% del PIB al sector tecnològic. Si parlem de sector digital, és prop del 14% que representa més del que és el sector turisme, per exemple, a Catalunya. Però és que per cada 100 euros que s'inverteixen al sector tecnològic a Catalunya, se'n generen 70 adicionals a la resta de sectors econòmics. Per tant, el que estàs dient té un impacte molt positiu també en competitivitat, productivitat d'altres sectors econòmics, també els tradicionals.

Ocupen ara mateix el sector TIC més de 17.365 empreses, és el màxim històric, també és una gran dada. Quanta gent ocupen, Maria? És a dir, aquests professionals, quants professionals són?

I com estarien repartits? Mira, prop de 170.000 professionals, durant el primer trimestre del 2026, que també és una fita històrica. Què passa? Que aquí està creixent moltíssim l'ocupació del sector tecnològic, s'estan demandant molts perfils professionals tecnològics i que hem de ser capaços, tenim un gran repte aquí vinculat amb el talent, per què? Creix la demanda de professionals del sector tecnològic, però no estem sent capaços de generar l'oferta necessària, és a dir, els perfils. Falta talent, falta talent. Falta talent digital. Perquè hi ha diverses coses d'ampolla aquí. Una és, com que la intel·ligència artificial i la tecnologia estan accelerant tantíssim els processos, la incorporació a les empreses, necessitem nou talent, talent que ara mateix potser no estem sent prou capaços de formar a les universitats, a les FPs, etc. Llavors, necessitem més estudiants, necessitem més places universitàries, necessitem més formacions en tecnologia.

Avui amb la Maria Galindo estem repassant diferents notícies d'actualitat a Catalunya i una altra la mirem, en aquest cas mirem a l'espai. El 2029 ja aquesta candidatura de Barcelona amb aquest congrés. Explica'm tu, sobretot mirant a l'espai, no?

Mirant a l'espai, l'espai ens ha de permetre respondre als reptes més grans que tenim al nostre planeta. Catalunya, Barcelona i conjuntament amb l'Agència Espacial Espanyola hem fet una candidatura perquè Catalunya hi hagi el congrés més important de l'espai l'any 2029. Es diu International Astronautical Congress, IAC, i reuneix les principals agències de l'espai del món, la NASA, l'ESA, l'Agència Espacial Japonesa, totes les agències espacials, totes les empreses, tot el sector. Llavors és molt important perquè reforça aquesta aposta que estem fent des de Catalunya per l'espai.

Clar, una dada que jo crec que els oients ho saben, que el mercat global de tecnologies de l'espai, quan parlem de la Lluna, de mar i de tot l'espai, que a vegades això queda. No? I què passa? Doncs escolta, ja es fan moltes coses, hi ha molta feina. A 550.000 milions de dòlars, atenció, i provee un creixement del 7,9 interanual fins al 2030. Per tant, el sector espacial està agafant força, no?, també, importància a Catalunya i sobretot en start-ups, no?

Absolutament. El sector es multiplicarà per 3 d'aquí al 2030, en només 5 anys, i Catalunya té alguna cosa a dir. Com estem posicionats a Catalunya? Mira, tenim empreses espectaculars grans, que estan molt establertes en aquest sector, i després tenim empreses més petites, start-ups, que tu comentaves que ja són prou madures, que ja tenen productes al mercat que són, a més, supercompetitius, en dues línies. Per fer comunicacions espacials, que és quan naveguem al GPS o quan enviem informació amb el mòbil, això va a un satèl·lit i després torna a baixar a la Terra. I també, d'altra banda, aquells satèl·lits que fan observació de la Terra, que són quan agafen fotografies del nostre planeta i això ens permet, per exemple, millorar tot el que és regadiu, tot el que és gestió forestal, tot el que són rius, conques, tot el que és el nostre planeta.

I a més a més, avui volem parlar i posar els ulls a Ginebra, perquè fa uns dies en aquesta ciutat suïssa s'hi va celebrar el diàleg global sobre la governança de la intel·ligència artificial organitzada per les Nacions Unides i la Maria, tu hi vas assistir? Explica'm què va passar i amb quin titular et quedes de tot el que s'hi va dir.

Doncs sí, era la primera vegada que es reunia aquest comitè global per la governança de la intel·ligència artificial, reunia tots els estats membres de les Nacions Unides i crec que el titular és molt positiu perquè per primera vegada se senten tots els països a la taula a debatre quin és l'impacte de la intel·ligència artificial i posant de manifest quins són els riscos. I que necessitem afrontar-los de forma conjunta.

Per què és tan important aquest debat desfet sota el paraigua de les Nacions Unides i no només entre les grans potències tecnològiques? Doncs perquè la intel·ligència

artificial que està influenciant tots els àmbits de la nostra societat, de la nostra economia, que està generant més bretxes, que està impactant, per exemple, amb els infants. Tenir un diàleg a nivell governs de tot el món és necessari perquè el repte és majúscul i ens afecta a tots.

Què destacaries més del que s'ha parlat? Perquè un dels objectius del diàleg és que tots els països tinguin veu en aquesta regulació de la IA. I és realista, no?, pensar que els països petits podran influir en un ecosistema dominat pels Estats Units i la Xina, no? Necessitem regulació, no, Maria?

Necessitem regulació, però jo crec que hi ha alguna cosa molt positiva d'aquest diàleg. Va ser justament que es va reconèixer que amb la intel·ligència artificial s'estan aminorant, no?, o s'estan perjudicant tant. A les cultures que no són les dominants com a les llengües que tampoc són les dominants. I aquí nosaltres, Catalunya i amb el català, tenim molt a dir. Però també aquelles comunitats i aquelles persones que ens afecta més. I estem amb el de sempre les dones i els infants, que quedem fora d'aquesta revolució i amb aquests biaixos dels algoritmes que també ens van esborrant

a poc a poc. Clar, per acabar, on s'ha de posar el límit? Perquè sempre hi hagi, em diria, supervisió humana en decisions importants, no? Què em diries? Sobretot respectar drets humans, no? Absolutament.

Ni un pas enrere amb els drets humans. O sigui, ens ha costat molt arribar fins aquí com perquè ara amb una tecnologia haguem de recol·lar s'ha de fer prevaldre l'ètica amb l'aplicació, el desenvolupament i l'ús de la intel·ligència artificial i els drets humans també en l'entorn digital. I això és fonamental.

Molt bé. Quina setmana intensa, no, Maria? Entre Ginebra, l'espai tot plegat. Però bones notícies pel sector TIC, no? Per acabar, jo que fa temps ja que parlem en Revolució va creixent, és a dir, hi ha sectors que han acabat de creixer i jo dic que el sector TIC és exponencial i va creixent sempre entre l'any. Absolutament.

És un sector, sempre dic, de les bones notícies, perquè va creixent, va generant activitat, va generant ocupació, els reptes es posen de manifesti sobre la taula i els abordem de forma conjunta i crec que això és molt positiu.

Molt bé, doncs Maria, moltes gràcies. Avui hem parlat de la indústria espacial, també d'aquest baròmetre i sobretot també del que ha passat a Ginebra. Et desitjo bon estiu, bones vacances i ens trobem al setembre.

Igualment, molt bones vacances.

Gràcies. Un emprenedor veu oportunitats allà on uns altres només veuen problemes. Michael Gerber. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina.

El món TIC no para de créixer. Aquesta setmana coneixíem dades del baròmetre. Cada vegada més persones a Catalunya treballen al món TIC. I avui en volem parlar també amb l'Esther Lanzano, que és la directora general de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana de la Generalitat. Què tal, com estàs? Benvinguda. Hola, què tal? Què tal? Cada vegada més gent a Catalunya es dedica al sector TIC, no? Em diries? Sí, sí, sí. Bones dades tenim, eh? Sí, això diuen aquestes dades del baròmetre TIC. Molt bé. Avui volem saber com funciona una mica el teu departament, que és clau, no? Perquè aquesta administració cada cop és més digitalitzada. Nosaltres, els ciutadans, no? A través del mòbil som més digitals i, per tant, també la relació amb l'administració ha de ser cada vegada més d'aquesta manera, no? Em diries? Què destacaries?

Evidentment, l'administració cada cop és més digital. També el ciutadà espera una digitalització, però una digitalització que posi el ciutadà en el centre. Per això nosaltres, en el model que estem impulsant, el primer que fem és una escolta activa de les necessitats, percepcions i satisfacció de la ciutadania, que ens permeti tenir informació per millorar els serveis públics, un acompanyament al ciutadà en tot aquest procés de transformació, que no se senti sol en cap moment, després també una atenció integrada, deixar que vagi d'un lloc a l'altre o d'un lloc digital a l'altre i després també una comunicació clara perquè ens entenguin millor.

Quins diries que són els errors més habituals que detecteu quan una persona intenta a vegades fer un tràmit digital i hi ha gent que censura, sobretot la gent jove, però a vegades a la gent gran li costa més, no?

Em diries? Doncs mira, et sorprendries perquè una de les coses que crea una barrera brutal és el tema de la comunicació. No entenen el que hi estem traslladant. El fet de servir un llenguatge tan tècnic fa que el ciutadà es perdi i la primera cosa que ens diuen és "això no s'entén". Però després, quan comencen a navegar, veus que tenen habilitats, o sigui que déu-n'hi-do. Però sí que és veritat que ens trobem amb el tema de la comunicació clara que hem de millorar perquè el ciutadà realment arribi. I una de les grans dificultats que es troba el ciutadà és el tema de la identitat. Quan demanes una identificació digital, aquí és una altra de les barreres.

Ja, què passa amb aquesta identificació digital o l'assignatura digital? Costa, no, encara?

L'assignatura digital costa encara, però tenim l'IDCAT mòbil amb el qual, per exemple, podem fer qualsevol dels tràmits de les administracions públiques catalanes. Són molts pocs els tràmits que s'han de fer en assignatura digital.

I cada vegada més també podem fer videotrucada en alguns serveis. Explica'ns això, també la videotrucada, perquè a vegades, clar, després del Covid, sobretot, l'època de l'any 2020, ja fa sis anys que tots vam teletreballar, i llavors també alguns serveis que necessitem fer es poden fer amb videotrucada i això redueix molt el temps, la burocràcia, em diries? Tenim una satisfacció molt alta.

Van crear l'oficina virtual, tenim informadors tramitadors que ajuden a la ciutadania. La ciutadania el que fa és demanar una videotrucada, una videoatenció, i a partir d'aquí se li pot donar el servei. I a més, fins i tot, per a aquelles persones que no tenen la identificació digital, podem fer una tramitació en nom del ciutadà. I amb totes les garanties jurídiques, i això és molt important. Per tant, es facilita molt la relació amb la ciutadania.

Evidentment que una administració cada cop ha de ser més digitalitzada. Podem explicar alguns exemples, no? Videoatenció, el 012, atenció telefònica, però també en vídeo, és a dir, també ja cita prèvia. Expliquem una mica, no?, com ha canviat.

Doncs mira, nosaltres estem impulsant un model d'atenció ciutadana pensant en els diferents col·lectius de ciutadania. I el que podem fer, per exemple, tenim tota l'atenció presencial, com podem ajudar el ciutadà a través de les oficines d'atenció presencial que estem desplegant arreu del territori, ampliant la xarxa d'oficines d'atenció ciutadana. Però també hem posat oficines mòbils per arribar a aquelles zones rurals que estan més apartades i més llunyanes d'una oficina d'atenció ciutadana. I estan funcionant molt bé, la veritat. Tenim la videoatenció, que hem comentat, aquesta videotrucada també, això com a canals més presencials. I després, el canal telefònic, el 012, que també pots trucar al 012 per fer suport a la tramitació i, depenent de com sigui el teu problema, pots fer també una videotrucada amb el 012. I després tenim l'atenció digital, que també està augmentant moltíssim.

A més a més de ser digital, la intel·ligència artificial cada vegada és més protagonista. Vam parlar de la formació de 250.000 persones que treballen en l'administració pública amb intel·ligència artificial. En aquest cas, com s'està integrant la intel·ligència artificial en relació a aquesta relació ciutadà-administració entre la IA i de quina manera, per explicar-ho fàcilment?

Per suposat. La intel·ligència artificial també està en la relació amb la ciutadania. I et poso tres exemples molt ràpidament. El primer, per exemple, al web Gencat et trobes un cercador que està basat en intel·ligència artificial generativa perquè puguis parlar de manera natural i et digui on pots trobar la informació. I després tenim, per exemple, ara estem treballant amb dos projectes més. El primer, que té a veure amb la petició genèrica, doncs moltes vegades el ciutadà quan es vol relacionar amb l'administració fa una petició genèrica. I el que farà aquesta intel·ligència artificial és, si hi ha un tràmit concret i específic per a aquesta relació que vol tenir el ciutadà amb l'administració, li dirà quin és el tràmit específic que ha d'omplir, perquè d'aquesta manera es facilita molt la relació. Per tant, parlarà amb intel·ligència artificial, no? I a més tindrem el tercer projecte que estem treballant, que esperem que estigui a la tardor, és que t'ajudarem a omplir amb un agent un formulari per omplir un tràmit, doncs la gent t'anirà ajudant en totes aquelles qüestions que tinguis dubte.

Per tant, a l'administració hi haurà agents d'intel·ligència artificial, que jo m'agrada explicar, no? A vegades no sé, com explicaria un soldat? No, no, un soldat no és. Però és com una persona, un avatar virtual que és un agent i que parla com una intel·ligència artificial i que ens ajuda, en definitiva.

Estar al costat del ciutadà, aquells ciutadans que volen fer-ho tot de manera digital entren al seu agent perquè els ajudi, els acompanyi en aquesta tramitació.

Jo l'altre dia vaig estar a un acte que vam parlar de menys burocràcia, més futur, suposo que això vol dir menys papers, menys temps d'espera, que al final és el que vol la gent, no?, també, a l'hora de muntar, no sé, una empresa, per exemple, o a l'hora d'urbanitzar un terreny, és a dir, al final també el temps d'espera s'allarga, no?, i gràcies a la tecnologia tot això es pot fer més curt,

sí?, Sí, el que estem treballant sobretot és en el tema de la interoperabilitat. I què vol dir això de la interoperabilitat, aquesta paraula? Doncs al final és aprofitar totes les dades que tenim de la ciutadania i que no les hagi d'aportar una altra vegada. Això fa que quan omples un formulari, estem treballant molt en el preemplenament dels formularis, De manera que el ciutadà, només hagi de revisar que té les dades que en el formulari són correctes, haurà d'acceptar i endavant. Això fa que es redueixi el temps d'omplir el formulari, però també a l'administració, perquè com que les dades han anat a una font fiable, que és la interoperabilitat, el catàleg d'interoperabilitat, no caldrà que consulti documents.

Molt bé. Per tant, titular final, si et faig fer de periodista, em diries que l'administració serà més digital, si o si, d'aquí a deu anys, sí?

Sens dubte, sí, sí. I jo crec que aconseguirem generar aquest efecte guau en la ciutadania. Efecte guau, eh? Amb una administració més amable, més empàtica i que resolgui els problemes de la ciutadania.

Doncs Esther Manzanó, directora general de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, gràcies per venir avui al Revolució, que la ciutadania tingui clar, no?, a vegades com es treballa també. Gràcies. Bon estiu. Gràcies. Igualment.

Moltes gràcies.

Revolució 4.0 Catalunya Ràdio Amb Chantal Llevina Desena temporada.

Última secció de l'últim programa de temporada. Acabem la xerrada i, com deia Josep Maria Vax, tanquem la paradeta i ens n'anem de vacances.

I avui ens visita una persona que el vull felicitar, és el Josep Santos, director general de la SAI Universitat, Ramon Llull, i ara nou president de la International Association of the SAI Universities. Què tal? Felicitats! Estàs content? Doncs,

moltes gràcies per convidar-nos, molt content d'estar aquí, una gran responsabilitat que ens toca ara, i estic realment il·lusionat i content. És una bona plataforma per tirar endavant tots els projectes que tenim al cap dintre de l'associació, I em toca ara, des de la responsabilitat, tirar-lo endavant. Diu-n'hi-do,

67 universitats de la Salle, d'arreu del món. Això vol dir. Quantes universitats inclou aquesta associació? I vol dir una feina global, m'imagino, amb universitats des de Catalunya, però l'Àsia, Amèrica Llatina, l'Àfrica. Com funciona?

Estem als cinc continents. És una molt variada xarxa, una diversitat molt gran d'universitats que tenen més de 150 anys d'història, universitats que tots dius acaben de néixer, i amb una transformació en cada un dels seus entorns que ha estat sempre molt important. L'educació superior, en aquest cas la de la Saliana, sempre té aquest punt de missió compartida per tirar endavant la transformació del món i aquestes universitats són claus i aporten a cada una d'elles una especificitat que és molt diferent i molt enriquidora.

Clar, Déu-n'hi-do, quantes universitats, no som conscients, 67 universitats a tot el món, i els reptes d'aquest mandat, està canviant l'educació, està canviant l'educació amb la tecnologia, amb la intel·ligència artificial, amb aquest món que va tan ràpid que és exponencial, quin diries que són els reptes també en el cas de les universitats, per als nous alumnes, per als nous aprenentatges, què destacaries, què canviarà?

Mira, nosaltres tenim aquesta plataforma que són 300.000 alumnes aproximadament. Deu-n'hi-do, 300.000? 300.000, dintre d'una xarxa que és la Salle, que té més de 1.200.000 alumnes, que està present a 80 països. Llavors, els reptes de vegades els mirem localment, no? I els reptes que tenim ara són globals, des dels grans el canvi climàtic, que estem aquests dies gaudint. Sí, sí, el notem tots, aquest canvi climàtic amb la calor, eh? L'impacte de la tecnologia, el canvi del comportament de les persones, les grans migracions demogràfiques. Tot això, evidentment, exigeix una evolució i també un tractament global. Clarament, per exemple, hi ha països en desenvolupament. A l'Àfrica passarà de 1.200 milions de persones a 4.500 milions de persones. O realment són capaços de donar una solució a l'Àfrica conjunta perquè realment hi ha talent i es desenvolupi indústria o si no tota aquesta gent vindrà cap aquí i de vegades només pensem en donar de menjar, està molt bé, fer ajudes, està molt bé, però evidentment l'educació és la palanca de canvi. I la intel·ligència artificial, com deies, és un dels motors que ha de fer-ho, això ens proporcionarà molts amb moltes eines hem de fer que aquestes eines siguin democratitzables i que puguin arribar arreu del món i que també ens ajudin a aquest canvi que sigui un canvi positiu i que no sigui un canvi segregat.

Que important, eh? Parlar de l'Àfrica i parlar d'universitats, perquè no ho fem sovint, eh? Nosaltres quan parlem de l'Àfrica a vegades és per explicar sempre males notícies, però evidentment també hi ha gent estudiant, hi ha gent preparant-se, no? Hi ha talent a l'Àfrica, no? I aquests reptes que em anaves explicant, no? Que són moltíssims, no? Però ja segur que deia la intel·ligència artificial des de l'òptica universitària. Per tu quins són els pros i contres, no? D'aquesta tecnologia? Perquè els hi hem d'ensenyar, però sobretot amb esperit crític i amb. I amb responsabilitat, no?, també, diries?

Les noves generacions incorporen de saque, ja tots els alumnes que ens arriben nous a la universitat, incorporen de saque aquesta tecnologia. Forma part integrada de la seva vida i el que no podem fer és estar lients a tot això. Evidentment, també les universitats s'han d'evolucionar i estar connectats, estar en xarxa, veure com evoluciona i donar plataformes als alumnes, també per desenvolupar la part important del seu ensenyament, que no només és utilitzar les eines, sinó utilitzar-les en sentit. És part de la nostra responsabilitat. Evidentment, la intel·ligència dota, diu un amic meu, d'una capa de superpoder, no? Superwoman, super. Poders digitals, no? Jo ho explico sempre, també, sí. I la nova universitat ha de ser agèntica, vull dir, també tindrem altre tipus de treballadors que seran digitals, això segur que també estarien tots d'acord. Però tot això no s'ha de. Treure de la nostra responsabilitat principal, que és formar persones que estiguin adaptades a aquesta nova tecnologia, que la integrin, no per ser esclaus d'ella, sinó per intentar, a través d'ella, fer les transformacions que calen.

Si avui un estudiant et preguntés, que a vegades ens ho pregunten a mi, em passa, Xantal, que he d'estudiar el meu fill i la meva filla, m'ho diuen, no? Doncs si avui un estudiant et preguntés què hauria d'aprendre perquè una intel·ligència artificial no el pugui substituir, què li diries?

El primer que li diria és que no intenti lluitar contra la intel·ligència artificial, perquè hi ha certes coses que la intel·ligència artificial farà millor que nosaltres, llavors aquest tema és un tema clau. Certes coses no, per exemple, no és capaç d'adaptar-se adequadament a les experiències d'usuari que s'han de proporcionar en qualsevol tipus d'entorn. No té una capacitat d'anàlisi crítica que jo li puc donar a aquest alumne, una capacitat d'analitzar diverses situacions de negoci o diverses situacions capacitats abstractes, problemes abstractes en els quals encara es necessita la ment d'una persona i aquí és on hem d'incidir especialment en això i en un altre tema que és què té a veure amb l'aprendre a ser de les persones. Això realment també t'ha de fer feliç, has de conviure amb els altres, has de saber participar d'una societat de la qual tu seràs una persona que has d'utilitzar les eines per procurar que el teu entorn es desenvolupi, creï riquesa i creï una riquesa que sigui positiva per a tots.

Molt bé. Si et demano, fes-me un altre titular, de com seran les universitats del futur. Mira, nosaltres quan fèiem el Revolució TV3 explicàvem com canviaven moltes coses i les classes, no? A vegades no han canviat gaire. Les classes de quan jo era petita ara no han canviat, no? Les classes de la universitat canviaran més o no?

Jo crec que les classes sí que han canviat. Jo, abans de ser director de la universitat, era director de la xarxa de centres de la Salle. I no té recé a veure l'entorn que tenim a les aules ara a l'entorn que teníem a les aules quan jo estudiava. Els alumnes són més diversos, és tot molt més ric i les classes de la universitat, evidentment, han de canviar. El titular, evidentment, més tecnològiques, evidentment, més connectades, amb moltes més aliances i, segurament, també molt més humanes, molta més capacitat de veure la diferència amb l'altra. Hem d'innovar. Coneixent l'altre, sabent quins són aquests entorns, perquè els canvis són globals i de vegades tenim una migrada massa local amb certes solucions a problemes que donem. Ho donem amb una mentalitat molt d'aquí, que és diferent de la d'Àsia, que és diferent de l'Amèrica Llatina, molt més contextualitzada, molt més present amb els problemes socials. Evidentment, tecnologia sí, però tecnologia per fer què?

I Josep, una pregunta. Cada vegada vivim més anys i jo veig que cada vegada la gent va més a estudiar a les universitats, perquè es parla d'aprendre al llarg de tota la vida, i nosaltres a la Universitat del Futur no serà només per als joves, sinó també per a la gent gran, està passant reinventar-se diverses vegades. Jo, per exemple, crec molt en la formació i intento estudiar als 40, als 50, perquè crec que la formació és molt important en un món tan canviant, no?

Mira, Chantal, jo crec que una de les claus del canvi serà que el canvi és constant i és continu. Llavors, evidentment, la gran revolució serà aquesta, que les universitats hauran d'adoptar un altre rol, perquè són un actiu molt important de la societat, però no han de quedar aïllades i han de generacions de 60, 50, 40, 20, 30 conviuran en un entorn d'aprenentatge continu i serà normal veure a classe persones de 60, amb persones de 30, persones de 20, tots evolucionant, perquè l'aprendre a aprendre és una de les competències que ens deia l'informe de l'ORS que havien de desenvolupar.

Doncs a mi saps què em passa? Jo vaig fer empresarials i periodisme i m'agradaria estudiar Psicologia. I després penso, potser, escolta Clara, estic treballant, però als 65, si em dóna temps, per què no puc posar-me a estudiar?

I tant, i més enllà dels 60 i més enllà dels 70, perquè evidentment també les noves tecnologies se'ns allargaran, com bé deies, la vida. Vinc ara impactat de certes coses de la Xina que he vist en directe en temes de genòmica i de més. La tecnologia aplicada a la vida. És que si no ens avorrim, perquè si acabem de treballar, doncs, escolta, ens posem a estudiar, no? Amb una qualitat de vida, amb la robòtica, tant assistencial com la contínua, jo crec que aquí tindrem moltes coses a desenvolupar i és un nou món i un món nou que ve, no? I aquí, per això, aquesta component de formar-se, continuar-se formant, obrir-se a la diferència i obrir-se al canvi constant, que és la gran nova revolució que ens arriba, no? No només és un canvi, sinó que és un canvi que serà. Demà és un altre canvi, demà passa tot un altre.

No, no, és que si viurem tants anys, jo crec que si anem a viure 90-100 anys, veurem gent a l'universitat amb 60-65 que diu, em poso a estudiar, per què no? I hem de mantenir aquesta il·lusió.

Clar. Perquè la persona és persona, entre altres coses, perquè se'n curioseix per les coses, perquè té interès per altres coses. I ara tindrem la gran oportunitat, perquè mai com ara. El món ha estat preparat justament per compartir tota aquesta informació i tot aquest coneixement. Tu deies psicologia, doncs sí, com el Matrix, tindràs algo que podràs amb unes píndoles estudiar certes coses, evidentment, que et faran que aquesta curiositat quedi d'alguna manera satisfeta i podràs fer algun tema a partir d'endavant.

Molt bé, Josep Santos, enhorabona també per aquest nomenament, 67 universitats, i sobretot per explicar-nos avui, no?, també que cada vegada més gent gran anirà a les universitats, per què no, a estudiar als 60, als 65 anys, una nova carrera. Gràcies. Moltes gràcies.

Que meravellós que ningú hagi d'esperar un instant abans de començar a millorar el món. Anna Frank. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina.

Fins demà!

Acabem programa, recordeu, aquest estiu, revolució, els millors moments de 11 a 12 de la nit del 20 de juliol fins a finals d'agost. De dilluns a divendres a l'antena de Catalunya Ràdio. I recordeu la frase del poeta nord-americà Debaixi Mida, que diu, no esperis a les vacances per gaudir de la vida, comença a gaudir-la ara mateix, siguis on siguis.

I avui, abans d'acabar, deixeu-me que dediqui unes paraules a dues persones molt importants del Revolució. Jordi Portells i Júlia García han estat anys treballant al Revolució i comencen nous projectes. Els desitjo molta sort. Gràcies. Pel seu talent i per fer tant equip aquests anys. La temporada 11 venen dues persones noves, però sempre hem d'agrair la feina d'equip i el recorregut perquè jo dono la cara, però hi ha un equip molt important al darrere que sempre fa possible els programes de ràdio, els programes de televisió. Per tant, l'equip és el més important. I avui, per tant, moltes gràcies al Jordi Portals, moltes gràcies a la Júlia García Cabanas. El Revolució sempre serà a casa vostra. Gràcies també a Cesc Bertran, Gerard Gil, Jordi i Pi. I ens trobem ja, jo també vaig a descansar, ens trobem temporada 11 del Revolució. Gràcies Catalunya Ràdio i 3CAT per confiar en la nostra feina. I amb novetats. Venim amb molta il·lusió i amb ganes de seguir revolucionant. Gràcies a tots.

Fins a la lluna he tornat, estimo jo. Els meus ulls són com bombetes, els meus llavis riuen fort. No puc amagar el que sento quan em mires tan de prop. Cames i braços, què em passa? El cos m'està tremolant. El meu cor fa pampallugues i no deixa de ballar. Quan soneixen els colors per fer l'art de Sant Martí. Quan es cruza amb el teu dit el meu nom en el mirall. Li dono cany a la ràdio i escolto aquesta cançó. Vull mirar-te al sud i dir-te que el que sento és això. T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt. Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist. Un dia gris amb pintes de colors. Fins a la lluna i tornar t'estimo jo.

Mai té saïtut, mai té, mai té saïtut. Pilla, pilla, pilla, patata, tortilla. Mai té saïtut, mai té, mai té saïtut. I el guirany no et da vuelta, mai té saïtut. T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt. Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist. Un tigre gris, al fin tasta colors. Fins a la lluna he tornat, t'estimo jo. Fins a la luna he tornat, estimo jo. Fins a la luna he tornat.