En Plex és gelós amb l'Aitana?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Dos minuts i arribem a un quart de set de la tarda. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Com esteu? Què tal? Què tal tot? Fent una mica de recerca d'última hora, però tot controlat. Molt bé. El periodisme, que no es perdi mai.

No, no s'ha de descansar. Justament. I tothom ja ho sap, que el millor que no surtis sempre és el de la vida més personal. No només de les nostres, eh? Vull dir, també de la teva colla d'amics, aquella notícia de nínxol del teu poble, aquella companya d'institut que es queda embarassada. Et veig contenta avui, Juli. Sí, jo fa molt que estic contenta. Jo estic a la meva lover era, com aquell disc de la Taylor Swift. Ja no tinc cap enemic, a part de la Goico.

Estic zen, o sigui, zen. És un zen animadet, però animadet que no pares de ventilar.

És un zen. És un zen que només se't sent a tu. És un zen d'alegria, que estic viua,

que estem en festa, estem atremaliades. Sí, però que no pares de xerrar. Exacte, ha perdut la cremallera de la boca.

Aviam, és que tampoc és això. Només que avui m'ha escapat una cosa, perquè ja no se'n pot assenyalar d'aquesta manera. És que deixem-la que tota l'estona m'estigui. M'estigui anant de la llengua i no és veritat. Escolta! Una companya de l'equip. Soc la que més controla d'aquest programa. Quan, en canvi, mira, tota l'estona se m'estan traient els draps bruts sobre la taula. I jo no dic res, ni de la vida d'en Roger ni de la vida de la Marta. Perdona, perdona, perdona. I estic aquí, que ho sabeu, que us heu d'imaginar que estic vermella com un tomàquet amb la boca a punt d'explotar la hora del programa sencera que dura, que moro de ganes d'explicar tots els vostres secrets i amb control. És que només fa ràdio ella avui, vale? I perdona, perquè no demanes disculpes, vaig cap a la Itana, jo. Sense ni acusar a la persona de qui he ventilat el secret, fixa't que cuidador ja soc, ja he demanat disculpes, és el primer que he fet,

i a més ho torno a fer. Ho accepto. Perquè el que no permetré

és que et traguis la meva dignitat d'aquesta manera i la meva imatge. Perquè una cosa és que se m'hagi escapat, això és que ja he demanat disculpes des del primer moment, i l'altra és que diguis que tot aquest temps últimament se m'escapen tantes i tantes coses, perquè no és veritat, últimament estic guardant molt i molt bé els secrets.

Tu sempre has estat nina de cremallera, fluixeta, una mica oberta, i no passa res. I amb l'edat has après a anar callant la boca, però avui se t'ha obert sense voler i has tingut un problema. Doncs ja està, no passa res.

I has demanat disculpes. No passa res, la vida.

I has demanat disculpes. No passa res, la vida. No és que siguis mala persona, és que ja no n'aguanto ni una. O sigui que vigila. Vale. Clar, ara. Jo venia molt contenta i animada, també em sap greu ara aquest moment d'enfadamenta, i la retiro, inclús, la retiro, segueixo contenta i animada, segueixo trapella. Queda un cap de setmana de sol per endavant, encara d'estiu, fa molta il·lusió, però sobretot estic contenta i animada perquè les últimes hores hem tingut molt bones notícies pels defensors del morreig.

Perquè després de tantes imatges icòniques, com, per exemple, quan els paparazzis van captar la imatge de la llengua atada entre els tenistes Pau Labadosa i Xipas, de ja fa anys, o el petonarro entre Maxi Iglesias i Aitana Sánchez Gijón, o el vídeo de la primavera passada, on vèiem a Badgui el Durano tot mentre s'embolicava amb la seva parella, no? Ha tornat a passar! Tenim nova fotografia de Morrets. Aviam, passa-la. I aquesta vegada amb un nivell de detall. Amb un zoom que ens fa veure directament les

seves llengües desesperades per trobar-se. És un petó molt difícil, si em deixes opinar, perquè és un petó caminant. Un Morrets caminant. Demanen molta coordinació

i ells l'han trobat, tinc la sensació.

Hi ha una quantitat d'informació a la imatge. És per fotre un monument al paparazzi que ho ha aconseguit. És una fotografia publicada per Demois, que és aquest compte de safarets nord-americà, i els protagonistes, per tant, són internacionals. La model i empresària Emily Ratajkowski i en Roman Gabras, que. En Roman? En Romà? Sí, en Romà. En Romà Gabras, que és un director i guionista francès que ja coneixíem, justament, perquè fa un temps va estar sortint amb una perfecta.

Perquè sí, en Romà Gabràs va estar durant el 2023 veient-se amb la Dua Lipa, que va ser una relació molt polèmica, a més, que aquí inclús devíem comentar. Per una banda, per la diferència d'edat, perquè es porten 14 anys, ell en té 45, però també perquè ell és veritat que no és una mena de mosso canònic, com alguns esperarien d'una parella de la Dua, no?

A mi se m'ha posat com la cadira del revés i

m'he assegut amb el pit al respatller. Li he demanat cinto sexy, molt guarra, encara més porra.

I la Conxi l'ha trobat la més guarra que tenim a la ràdio, suposo. Tot i que a mi m'agrada molt la de la noia gemegant, però ja sé que tot molesta i molesta el viat. Sembla fora de lloc, sí.

Bé, doncs aquesta polèmica que comentaves sobre el fet d'ell no ser tan guapo canònicament com alguns esperarien, està tornant a passar ara que surt amb l'Emrata, que és una de les models més precioses i reconegudes del planeta. Però jo us he de dir que si amb la imatge del seu morreig no ho heu entès tot, no crec que ho entengueu mai. Aquests dos es desitgen amb una passió desesperada i aquests petons al mig del carrer ho deixen claríssim, perquè a més, Marta, com deies, se'ls fan caminant. És una imatge deliciosa que jo em marcaria, però que fotés 5 metres i mig de grossa la deixaria a l'oficina i a mi, a més, et diré que em fa feliç veure una de les itgals més importants del planeta així de deixar d'anar, cosa que tampoc és notícia, perquè ella sempre ha sigut entremallada de demena, Però sobretot m'agrada perquè crec que ens pot servir d'influència aquest guillers madut a l'extrem.

Mira, estan arribant missatges al 677-2710-58 referent a aquest tema. Diu, quina alegria. No sé ni parlar, no? No, és que no m'estranya. Quina alegria tenir-vos de nou en directe. Estic despistada, jo, avui. Tots, tots, molt despistats. Aviso. Diu, he vist que la Juliana està treballant en l'importantíssim tema del morreig en públic i necessito que abordi també la qüestió dels límits del morreig. Obro parèntesis, estic molt a favor de posar límits en aquesta pràctica. Diu, ja s'ha parlat altres vegades de com pot arribar a ser d'incòmode compartir espai, una taula, per exemple, amb una parella excessivament malosa, amb algú assegut a la falda de l'altre, etc. Sobretot en trobades socials o en aquells moments delicats en què hi ha una parella i només una o dues persones més. Quin seria, doncs, el límit del morreig? Quan es traspassa la frontera del que és prudent? Què en pensa la Juliana? Moltes gràcies, salutacions a tot l'equip. El límit és que tu puguis veure la cara del teu interlocutor sense que algú se li posi a sobre la falda i el comenci a emborrejar sense avis previ. Qui ho fa això? Que són coses que a mi m'han passat a un company meu de Raxen 5. És amic teu? Que quan té nòvia li pugen a la falda mentre estem sopant. El del matina codina. Li pugen a la falda. Bueno, li pugen o se la posen, bé, no ho sé. Ella apareix a la falda i desquena a mi i jo perdo la visió. I tu perds un amic. És que perdo un amic.

Ja no és un interlocutor, és un amic. Però planteja't si estàs gelós. De liar-se amb l'Ernest Codina. No, sinó de l'atenció que no t'està dedicant a tu.

No, em sento incòmode, no sé on mirar, si continuar menjant-me el pollastre. Què has de fer en un cas com aquest? Cridar l'atenció. El morreig en públic

és quan estàs en parella. I el públic ha de ser públic desconegut. Gent que està passant pel carrer i amb qui no estàs tenint una interacció de persones humanes normals. Jo mai t'he vist morrejant-te, per exemple. Perquè la meva disciplina del morreig té a veure amb. Jo he d'estar sola amb la persona en qüestió. Si estic en un sopar. Com a molt farem una mica de peguets per sota la taula, amb altra gent al davant, et pots agafar una mica, pots tenir algun moment de carícia, però sempre en un terme com molt discret i carinyós, perquè a mi em generaria molta incomoditat, gràcies a Déu mai ningú s'ha atrevit, que algun fes això que fa l'Ernest Codino amb les seves parelles, no?

No esteu d'acord? Sí. Però només et genera incomoditat perquè coneixes aquestes persones. Però si són completament desconeguts, t'és igual incomodar-los. Adona't tant que és raro, també. No, és perquè estic interactuant amb ells. Si estàs en una taula compartida. Però tu el sexe al carrer el faries amb gent davant, també.

No, Marta, sexe. No, sexe. A veure, nois, per començar, perquè a Barcelona ho hem explicat moltes vegades. Que hi hagi gent que et pugui veure. Pots fer-ho al carrer si no et veu ningú. Exacte. No, no, clar, no, jo em tapo, en aquest sentit. Vull dir, em pensava que no. Que a mi no em molesta, al revés, m'agrada la idea, no és que m'agradi, és a dir, no em molesta que hi hagi gent pel carrer mentre et fas un morreig, però no, si jo vaig amb la meva germana, un tio amb qui m'estic embolicant en aquella època, i jo mai de la vida em morrejaré davant d'ella.

Si estàs amb altra gent, aquí sí que s'aplica el límit del morreig per respecte i educació als altres.

Igual que si estic comprant en un supermercat en el moment en què estem fent la transmissió d'informació amb l'altra persona, encara que sigui desconeguda, tampoc em morrejaré o davant d'una cambrera que ens està venint a atendre, saps? No m'ho esperava de tu per això. Però és que és un límit de mala educació molt fora de lloc. Si està venint la cambrera t'està demanant i tu

t'estàs morrejant amb el toc banyant. Bé, passen a 7 minuts d'un quart de 7 de la tarda. Atenció perquè falten menys de dues hores.

Me quiero yo y me quiere alguien más. Perquè comenci el primer

dels quatre concerts que la Aitana farà a la ciutat de Barcelona, Marta.

Sí, en el marc d'aquest quarto azul World Tour, que d'aquí a poc ja voltarà pel món, la Aitana, perquè fins ara només s'ha mogut més o menys a prop, serà a les 9 al Palau Sant Jordi i també passarà demà dissabte, dilluns i dimarts de la setmana que ve, que és la resta de concerts que té a la capital catalana. I us podem dir una cosa. Nosaltres hi anirem.

No ha estat gens fàcil, ha estat gairebé una proesa. No hi anirem tots, faltarà algú molt estimat, algú que es troba a faltar de seguida, perquè. Perquè dona un palcultor. Si no, és la salsa del nostre programa. Però sí, hi anirem i us farem un reportatge de Detectius del Cor amb en Marc Andreu, que de fet ja corre per allà.

Marc Andreu, bona tarda.

De pendons, doncs sí, sóc aquí a les portes del Palau Sant Jordi.

A quina porta estàs? És a dir, a la porta principal, que hi ha l'esplanada

aquella just abans d'entrar, no? A l'entrada principal, que ja s'estan formant cues, llargues cues. Ara comença a agafar color, eh, tot, perquè fins ara és veritat que només hi havia poca gent que havia arribat a les 10 del matí a fer cua, però ara és quan comença a omplir-se, de veritat.

I l'ambient, és a dir, quin tipus de persones? Gent molt jove, hi ha famílies. Família, gent jove,

jo esperava un ambient molt més festiu. No estan cantant cançons de la Itana tota l'estona, però bé, suposo que això ho estan reservant per a les 9 quan comenci el concert.

No estàs intentant animar tu el cotarro, Marc Andreu? Sempre ha d'haver-hi una primera peça del dominó.

No soc aquesta persona avui, Juliana. Estic també guardant-ho tot per ballar aquesta nit amb la Marta. Hi ha pancartes? Hi ha algunes pancartes, hi ha gent que, bueno, quasi tothom ve vestit de blau o de blanc, amb el seu uniforme d'Eitaner, diguéssim. Sí que és veritat que hi ha un altre cua, que és aquest early pass, que han pogut començar a entrar a dins del Palau a dos quarts de sis, i ara som aquí a fora, esperant que obrin les portes ara a les set, perquè l'entrada com principal puguin accedir-hi.

Per tant, amb aquesta entrada preferent, ja fa una hora que estan a dintre del Palau Sant Jordi, i què estan fent? Hi ha activitats a dintre? No entenc que no,

però no he pogut accedir-hi, però bueno, van agafant el seu lloc a la pista, estan davant de tot de l'escenari. Més privilegis d'aquests, suposo.

És més un càstig que no pas una cosa bona. Jo això reivindicaré sempre. Per això de l'Erli Pas.

A primera fila no, suposo que és per posar-te absolutament davant de tot i evitar aquelles corredisses que veiem a vegades als concerts, que la gent no es mata de miracle.

Fa bona pinta, Marc Andreu.

És que l'ambient el veig tan parat de veritat, però jo crec que quan entrem a dins del quarto azul aquest que ens munta la Itana tot serà molt diferent però hi ha nenes petites? hi ha molta nena petita, sí, per exemple hi havia una noia que ha arribat a les 5 del matí amb les seves mares que tenia 15 anys ella però era la primera de la cua suposo que podrà olorar els peus de la Itana com a mínim què has dit? res, res,

res està molt bé que t'ho hagis vist. Que tu t'ho hagis vist.

No, és que he estat parlant amb molta gent i ara us volia fer una mica d'introducció del que ens han dit i sobretot ens han tocat una mica el crostó, també us haig de dir. A nosaltres com a programa. Perquè no la tractem bé? Com a programa no, però aquest interès que tenim per la vida personal de l'Aitana.

Ara, mira, una cosa. Mira, a qui cridaré jo, eh?

Un moment, que ens expliqui exactament quin ha estat la crítica, llavors responem.

Mireu, doncs us poso un tall de varia gent amb qui he estat xerrant durant aquesta estoneta. Doncs és a les 10 del matí abans, més o menys. 9.45. Només veniu avui o vendreu algun altre dia?

Estem mirant de París o Milà.

Sí, estem a l'espera que tregui les entrades. És el segon cop que ja vaig vindre aquí a l'estadi olímpic i ara aquest cop no vinc a acompanyar, vinc sol. És una manera de fer teràpia, llavors crec que era el moment i era molt necessari. No, no, jo venia sol, a la meva nòvia no li agrada, llavors aquí estic.

He vingut aquí també com uniformats a Maitana perquè ho demana ella, que hi hagi aquest trescodio d'alguna manera.

Sí, perquè com és tot de color blau, quarto azul, hem decidit fer-ho d'aquesta manera.

L'edat mitja del concert és com la meitat que nosaltres. Tu creus? Sí.

Jo el ball de l'Abrindispirsa el vull veure. I ballar-lo. Això a casa meva després també. Com veieu la relació amb el Plex? Ens és igual. No us interessa res la seva vida privada? No. Estàs preguntant per la seva vida amorosa. Sí. I de cap cançó, ni re, ni de la seva trajectòria musical, ni re. A mi m'és igual, la seva vida amorosa.

Té lletres com molt profundes, ahí, que te dan duro. Crec que coincideixen sempre en el moment en què estàs. Molta ruptura. No. Bueno. Te diré, pero no, no. Bueno, lo justo, lo justo. I tota aquesta part més de vida privada.

Molt content perquè el plexe el que consumeixo el que més. M'agrada més que el llatre i que el Miguel, la veritat. Que estigui amb qui vulgui estar i que faci el que vulgui. Si ho deixen, al final tindrem un discazo que flipes. I a ella també li funciona. Segur, per això té tants nòvios.

Aviam, reaccions. M'he hagut de controlar. La Marta s'ha mossegat la llengua a mesura que anaven sentint els espectadors.

Però tota aquesta gent que diu que no els importa. La vida sentimental de la Itana, potser no saben que la majoria de cançons que té són dedicades a exnovios. Doncs es perden una part molt important de l'obra. Que no és que estigui fent ella, jo què sé, una cançó sobre filosofia. Però és que encara que fos una cançó sobre filosofia

O sobre ciències naturals. Jo entenc que no segueixin el dia a dia, que no els interessin, però d'alguna cosa se'n deuen enterar escoltant les cançons, o no les entenen. En qualsevol cas,

aquesta superioritat. Sí, una mica superioritat moral. Cada vegada la gent imposa en els seus discursos. Quan parlem de la vida personal d'artistes, com si fossin dues coses contradictòries, com si no et poguessis interessar per l'obra, n'és del que n'és, i paral·lelament també de la vida privada, no puc entendre. Però si l'exposen, la fan pública ells. Totalment, i la parella també, en el cas d'En Plex. Ara en parlarem. Clar, Ana, va dir, suposo que no han vist cap dels vídeos que ha fet amb En Plex, que no els interessa. A tu, quan t'agrada un artista, moltes vegades, no sempre t'interessa la seva música, i també et cau bé, et resulta agradable. Però també pot entendre. Bé, que després, quan ensalem algú, no el subim, no?

També per entendre'l una mica més a ell, eh? I per quin moment personal passa, si està contenta, si està trista. No ho sé, em sembla la merda natural. Els llestos de la classe. També ens sentim ofesos de seguida. No, no, no, heu salitat, sort que hi havien els micros parats. No, no, avui és un dia difícil. A mi aquest em sembla

un discurs ja tan superat. Sí. Aquesta falsa dicotomia. Marc Andreu, algun detall més de.

Com està l'ambient aquí a l'esplanada del Palau Sant Jordi? Perquè dius que ho trobes com molt apagat tot,

però clar, hi ha soldau, no hi ha entrades, està tot venut. Exacte, a cap dels quatre concerts hi ha entrades i sí que hem animat una mica la festa perquè no hem vingut només la Maria Val, la Mati i jo, sinó que també ens hem portat la Itana de Cartroploma, que tenim a redacció. Mida real. I hem estat passejant-la per aquí i la gent realment ens demanava de fer-se fotos amb la Itana de Cartroploma. Increïble. Tens ganes de veure el concert? Jo moltíssimes, o sigui, tinc unes ganes de ballar amb la Marta i de rebre-ho tot, clar. Ens ho passarem bé. Us bloquejaré.

Sapigueu, vam demanar tres entrades de premsa per poder anar a cobrir i fer un detectiu del cor als tres i ens n'han donat dues. I llavors jo he decidit escriure la Itana per privat, que no he trobat un moment per respondre'm i jo l'entenc perfectament. Què li has escrit? He dit, Miloba, hem demanat entrades per venir a cobrir el concert amb el que no surti, i per poder cantar els teus hits, i ens n'han donat dues. ¿No podríem aconseguir-ne una de tercera per venir tots?

I tu estàs esperant que ella et digui te la deixo taquilla, Juli. Sí. Adéu, Miló, va.

Sí, Miló. Sí, jo he pensat, mira, ja veurem. Ah, escolta, jo li responc molts incestoris per molts anys. Carinyo,

molt rebeneni, de res pillet. I ella els llegeix alguna vegada? De tant en tant es posa com el dia? No, bueno, no crec que. No, no. No, vull dir, no et surt allò llegit en algun moment. Marc Andreu, que vagi molt bé el concert.

Merci, Roger. Fins ara, rei. A veure si també vens amb nosaltres. No, jo no puc.

I a part, ho explicareu també i ens ho explicareu vosaltres. I espero veure-ho a l'Instagram del que no surti en algun moment. A YouTube també. Perfecte. Gràcies Marc Andreu i Maria. Fins ara. Que vagi molt bé. A veure, continuem parlant d'ella, de l'Aitana, perquè soc jo o l'Aitana ha estat com molt desconnectada també a aquestes vacances.

És que Juliana, ahir ho comentàvem tu i jo, de dir, vols dir que la tia se'n recorda que té quatre concerts a Barcelona? I tu, que a banda de xerramer que estàs més lúcida que mai, em vas respondre. Ella ara vol fer el que faríem totes, que és treballar de nòvia i ja està. Que hi pogués. Ella està enamoradíssima. Professió enamorada. I tant de bo dedicar-hi totes les hores del dia, no? És una professió que et treu moltes hores. Totalment. Hi ha hobbies que si t'agrada ballar, balles poder dues hores i ja està. De la nòvia, de la resta del que queda de coses que tens al dia. Això és més que jornada completa, això és 24 hores. Aleshores, recapitulant, la Aitan ha viscut un estiu molt intens, començant pel boom d'aquesta cançó que ha sonat a tota hora i a tot arreu.

Basta, jo no puc més. Jo no puc parlar de Superestrella, no vull parlar tampoc ni un minut més del Mundial de Futbol, però ella, sens dubte, va ser una de les protagonistes col·laterals d'aquest esdeveniment. Després, deixant el Mundial de banda, vam tenir la velada de l'any. Ella, tot el que sigui hortera, s'hi suma però com la que més s'hi llença de cap. La velada de l'any, aquest combat de boxe amateur entre streamers, gent famosa, que organitza l'Ibaillanos. I clar, ella, més interessada que mai, crec que fins i tot ho hauria consumit igualment, eh? Sí, sí. Però aquest any, especialment, perquè hi participava en Plex, el seu nòvio, que en Plex va guanyar el seu duel contra Fernanfloo i va dedicar unes paraules d'amor a la seva nòvia que era entre el públic.

Quiero darle las gracias a mi familia, a mi novia, que la amo, a mis padres. A mi padre le quiero mandar un abrazo desde aquí.

Bueno, i ara comença a agrair als amics, també a tothom. Que la Itana també va tenir uns quants gestos de suport cap a Amplex per la velada, perquè va penjar fotos a Instagram, dient-li tu puedes cariño, tu puedes amor, etcètera, etcètera. I després ja sí, van marxar de viatge ells dos, i entre escapada i escapadeta a les Balears en un llot de luxe, van fer un viatge una mica més lluny, més gros. I gairebé ens coincideixen amb una integrant d'aquest programa.

Hauria estat increïble.

Anant bé ens vam creuar a Dubai perquè jo m'hi vaig instal·lar durant pràcticament mesos, en el meu cas. Perquè igual que Juliana Canet, l'Aitana i en Plex van

viatjar a Tailàndia. De nou, el viatge més hortera que pots fer i l'Aitana a primera fila, i jo també aquest cop. I a part crec que va ser un tipus de viatge una mica similar. Jo vaig veure el seu fotodam i vaig dir, ostres, podria haver anat plegada. Una ruta molt similar, no? És que podria haver fet I al Milova l'hi hauries dit en directe. Sí. També crec que a Tailàndia és un viatge que.

Fa la mateixa ruta, no? Sí, fa una mica el mateix. Bastant típic.

Doncs la primera prova que la Itana i Emplex, que fa un any i mig que surten junts, més o menys, van viatjar a aquest país del sud-est asiàtic, ens la va regalar la mateixa Itana, que va ser cap a mitjans d'agost, amb un TikTok, un vídeo d'ella i Emplex recreant un vídeo molt famós de no sé què, que han de provar el sàndwich viral de no sé què. Del 7-Eleven. I després la Itana va publicar aquest carrusel que deia la Juliana, on només se la veu a ella, cap rastre d'altres acompanyants al viatge. I clar, jo com que per principis vaig decidir en el seu dia no seguir cap amic d'en Plex, vull dir, com a molt en Plex, jo soy Plex, però ja està. I ja és massa. No faré cap més concessió en aquest món, aquesta colla passigolla. Jo em pensava que aquest viatge a Tailàndia havia estat una cosa de parella, una escapadeta romàntica. Doncs resulta que, com sempre em passa, estava equivocada. Ells no saben estar sols, Marta, és flipant. Va ser, novament, un cas de viatge en grup. Tots els amics d'Emplex convidats en aquest viatge a Tailàndia. Com tu, que vas fer viatge a Tailàndia en grup. I que sempre cada any nosaltres fem el viatge amb els nòvios. Sí, sí. Ah, clar, però en el vostre cas

van venir tots els nòvios i nòvies o no? No, sí, sí, tothom que té nòvio quan s'organitza. Clar, hi ha moltes fitxes que canvien. Hi ha baixes d'última hora, suposo. No ens ha passat mai, no? No ens ha passat mai una baixa d'última hora, però sí que passa que de sobte algú té una parella que sovint també igualment seria massa d'hora per incorporar-la, no? Jo penso que un viatge

amb tanta gent ha de ser molt difícil des del punt de vista logístic. Més que res, perquè si hi ha gent que és més de matinar, gent que prefereix fer la típica excursió que fot una mandra i la resta es vol quedar a l'hotel. El temps molt tancat tot, ja, abans de sortir. Sí, però després sempre hi ha aquell moment d'hora i mitja lliure que també potser no et poses d'acord en quin restaurant anar. Llavors ho comences a fer vida per separat.

No, exacte, t'has d'adaptar i jo crec que també sobretot hi ha d'haver-hi una base molt sòlida de tenir la intenció de fer un viatge similar, clar. Perquè és que si no sé que no hi ha manera d'aguantar-ho. Ara hi ha discussions, efectivament. Jo l'única vegada que he dut un nòvio en un viatge d'aquests grups, al cap de dos dies ho vam deixar.

Però ja està. Ja s'ha acabat! Dona més pistes, si vols. També suposo que quan ets milionari això potser funciona diferent i convides tots els teus amics i els altres accepten tot el que dius. El cas és que continuem sense saber si la Aitana i en Plex s'han vist mai sols, sense amics pel mig, però el que sí que sabem és que ha estat una escapada en grup perquè ell, en Plex, n'ha publicat un vídeo a YouTube.

Chavales, son las 7 de la mañana y acabamos de llegar a Tailandia.

Un vídeo publicat ahir mateix, ben fresc, on els veiem a tots, a ell, la Itana i la resta de gent, en una mansió de luxe, que, dius, podria ser Eivissa, també, pel tipus de construcció. També fent vida a Bangkok, a Ciutat, també al nord del país, veient elefants, i fent activitats com, per exemple, una cosa divertidíssima, a com tirar-se en tirolina al mig de la selva. Doncs atenció, perquè entre tirolina i tirolina, i liana i liana, Algú tira la caña a la Aitana.

Estoy flipando, eh. Es verdad, es que no sé,

a mí me está subiendo un montón la autoestima este hombre.

M'encanta aquesta Aitana. La veig tan natural,

veig que l'Aitana ho té. A mi també. No ens l'ensenya gens ella. A les seves xarxes, et diré. Això és veritat, però constantment. També hi ha un moment que se'ls apareix una aranya a la finestra del cotxe i ella s'hi pixa i comencen a buscar-ho a aquest GPT. Vull dir que es veu una Aitana molt genuïna, molt natural i espontània, molt mona. Però aquesta escena. My wife, li diu, eh? Jo crec que l'Aitana es devia fondre quan en Plex diu que ella és la seva dona. I que jo entenc que ho fa de broma, no, en Plex? Que no és un atac realment de gelosiana, però recorda una mica, en aquell altre blog que va publicar de com era seguir l'Aitana en un dia de gira, que ell demanava com a explicacions a un dels ballarins, perquè les coreografies eren com massa. Clar, no sé si ho passa malament, de veritat, o és una mica per fer el joc. Home, jo crec que és una mica el gag, però també és un gag molt cunyat. També no podem demanar gaire a aquesta gent, no podem demanar gaire més. El cas és que se'ls veu enamorats, se'ls veu a gust, i el moment per mi més destacat d'aquest bloc a YouTube és quan els fan un pronòstic de quant temps durarà la seva relació.

Vale, según la astrología china hemos preguntado cómo pegan mi fecha con la fecha de Itana.

Forman una de las combinaciones más especiales del zodíaco. Sus energías están consideradas complementarias y destinadas a encontrarse. Se dice que cuando estas dos fechas coinciden existe un vínculo difícil de romper, una conexión que puede superar distancias, discusiones y etapas complicadas. Son dos personas destinadas a amarse de por vida. No es una coincidencia que se conocieran, está escrito en las estrellas.

Verificado por las estrellas, eh.

Mira, doncs l'astrologia xinesa diu això. No hi ha res com estar enamorat, que tot és un senyal. Per cert, que en Plex també us informo d'un robatori. Què li ha passat? Ha robat ell alguna cosa. És una última hora. I és que s'assuma a la llarga llista de famosos. Han estat atracats, no? Atracats. Pel famós lladre de samarretes. Ai, no.

Que les autoritats del país facin alguna cosa. Les ha perdut totes. Però és que, escolta, la policia. Només roben la dels nois. La policia, que sempre falla, aquí de nou s'estan tornant a equivocar. Hi ha uns lladres que només agafen les samarretes dels nois. Hi ha un lladre robant

samarretes dels nois. Exacte, dels nois, amb els bíceps més grans que les meves cuixes. Exacte, només els roben a ells. Si no ets normatiu està prohibit treure-te-les. Exacte. Bé, molts nervis per veure la Aitan aquesta nit i ben pendents de si l'acompanyaran plegs o no.

Que jo no descarto que a la zona on estareu tu i en Marc Andreu. És premsa. És premsa i pot ser que sigui també una mica llotja de convidats. Si més no, crec que estan bastant a prop, almenys al Palau Sant Jordi, els convidats i la premsa.

Doncs estarem ben atents, perquè no en tinc ni idea, i jo m'esperava veure'n plegs a l'escenari, a les babies, que és molt típic ja, i està molt, molt cremat, però bueno, faria una mica de gràcia.

Bé, dilluns tots els detalls i la crònica de la Mardi a Marc Andreu, que aquesta nit, a partir de les 9, hauran aquest primer concert de l'Aitana al Palau Sant Jordi de Barcelona.

5 minuts i tres quarts de set de la tarda. Jaume Miranda,

benvingut de nou, un dia més. Bona tarda, com esteu? Molt bé, què tal? Un miniapunt de lo que estàveu comentant. Si no ho han canviat, des de fa un any, la zona de premsa i de convidats en el Palau Sant Jordi estan a l'escostat.

Ah, és que tenia la sensació d'haver vist l'àmbit llamal sempre al costat de quan va als concerts, molt a prop dels periodistes.

De fet, jo vaig anar a premsa una vegada a un concert de Raúl Alejandro, jo sol, em vellit tot molt malament, perquè de fet, convidats, me vaig trobar en la goicochea, me va fer il·lusió, imagina't tot lo malament que em vellit tot, i no sabia si saludar-la o no. Que Raúl Alejandro serà pare? Diuen que sí. En teoria és pare.

Ha estat pare en principi amb una noia de 19 anys, segons han informat, tots els mitjans rigorosíssims de premsa del cor. I a tot això també la Rosalia. Va ser pare, diuen. Ha estat fent justament els espectacles a Puerto Rico, que és d'on és ell, i per tant és en general un país on ella va estar hi supervinculada, i també ha fet algun discurs així amb una mica d'intenció sense rancúnia. Bueno, amb càrrega emocional, clar. La gran pregunta d'aquí és la mare. Sí, no, diuen que és una noia de 19 anys, molt jove.

Recordem que ella ara en deu tenir uns 33. Vull dir que tenim un resto puertorricany, per avis, no?

Bueno, i tenim una carpeta que ja es veu que se'ns està omplint i que haurem de tractar un dia d'aquests per saber tots els detalls d'aquesta paternitat. Bé, canviant de tema, ahir a la nit es van celebrar els Premis Juventut a Marbella, uns premis que jo no n'havia sentit a parlar mai, però que són molt famosos. Són els Premis de la cadena llatinoamericana Univision, que cada any guardona artistes i personatges influents. I precisament ahir, un dels Premis d'Honor va ser per l'oreja de Van Gogh.

El grup, ja ho sabeu, es troba en plena gira de retorn de La Maya, una tornada que en algun moment ens ha fet patir una mica per la capacitat vocal de La Maya, sobretot els primers concerts, però atenció perquè ahir La Maya va cantant molt bé.

¡Vamos!

Ella anava vestida literalment com una flor, com una rosa gegant en el seu vestit, tota de vermell. És increïble, és com un Pokémon travestit, m'al·lucina. Sí, sí, recorda moltíssim i jo la veig molt contenta, molt còmoda i amb una gran complicitat amb tots els seus companys, que és el que demanàvem al principi de la gira, però feia molts anys que no tocaven junts i l'he vist molt bé i me n'alegro. Però la notícia important no és aquesta. Avui en el que ens hem de fixar és en les declaracions que han fet aquesta nit la Maya i també alguns dels seus companys per entendre l'ambient dins del grup ara mateix i sobretot saber alguns detalls més de la traumàtica decisió de prescindir de la Leire Martínez en el seu moment. Comencem, si us sembla, sentint que explicava la Maya a Univision sobre aquesta segona etapa a l'oreja de Van Gogh.

Yo siempre digo, bueno, siempre, ahora digo que la oreja de Van Gogh es la historia de amor más bonita del mundo. Porque siguen juntos. Eso es. Ruptura, vuelta O sea, si tú rompes y vuelves a casarte, es porque el amor es. Es verdadero. Absolutamente. Que el amor verdadero es tan solo el primero. Y entonces, claro, Airis y Rosas, eso es lo que dicen. Ahí está.

Voy a escribir la canción más bonita de.

Ella està vivint un reenamorament amb la tornada amb els seus excompanys. I aquí hi ha qui ha volgut posar una mica de llenya al foc, no sé de quin equip sou vosaltres, amb el comentari que fa al final de les declaracions la Maia, que quan diu "l'amor verdadero es siempre el primero". Hi ha gent que diu que és un punyal cap a la Leire i jo no ho penso gens. Jo crec que no és conscient.

Ella simplement vol fer, per frasejar la seva pròpia cançó més mítica, i fer-ho encara tot més mític, autocitant-se i fent-ho un metal a l'orella de Van Gogh, però no és conscient

que és una pifiada perquè se pot malinterpretar cap a la Leire. Tenen absolutament el paper de qui la va acabar substituint, que és la Leire. Durant 17 anys, que són més dels que va passar ella mateixa a l'oreja del boc. A part que si no hi poguessin haver tants amors diferents, i que tots siguin autèntics i vertaders. Tot i que és veritat que tu,

quan estàs molt i molt enamorat, acostuma a passar, o pot succeir, que et sembla que gairebé tenen invalidesa tota la resta d'històries que has viscut. I potser li està passant això, que diu, això és l'únic verdader que ha passat. Saps?

També passa, aixòs, eh? Això no us ha passat mai? Sí, però és una experiència diferent si t'hi fixes. Perquè aquí estàs dient que l'únic que val és el primer de tots. Pel fet de ser el primer. Exacte, o perquè va ser el primer cop que et vas enamorar

i això mai més t'ho podran treure. Justament, és que no és ni amor, o sigui, és tot com una prova i com una cosa desordenada que no tens gens clara, no?

Sí, és que ara l'estic recordant i és una barreja tan forta que encara no saps què és l'amor i potser ho saps al cap d'uns anys, saps si ha estat el millor o no.

No, si ho guardes amb carinyo. Ah, no, amb tot el carinyo del món.

Un gràcies, un agraïment i endavant. I som-hi. I gràcies per tot el que m'has ensenyat, que és no dir res.

Que em dediquen a Namaya Montero, més enllà d'un enamorament o un reenamorament musical, pot ser, segons diversos mitjans, estar vivint un reenamorament, no sé parlar avui, reenamorament amb un dels músics de l'Aureja i Van Gogh, que és en Xavi Santmartín. Bueno, que se'ls ha vist com molt units i. Però estan junts o no? O sigui, en el seu moment ja segur que se va especular en que en Xavi i ell havien tengut una història a sa seva primera etapa de l'Aureja de Van Gogh. Ell, quan ella ja havia marxat de l'Aureja de Van Gogh, li va dedicar una cançó d'amor, que ella va rebre a Twitter diguent-li com una cosa recíproca, per dir-ho d'alguna forma, i ara que tornen a cantar junts amb Namaya Montero, varen cantar junts una cançó a quatre mans en el piano i varen acabar amb un petó a sa boca.

Jo crec que és un amor d'amistat, no?

També l'altre dia que va ser. Sí, una cosa més social, no?

Jo crec que sí, l'únic que. Mola molt, no? dir que segurament van estar embolicats és que segur que van estar embolicats sí,

això segur la cosa és si ara hi estan una altra

vegada amor, o sigui, per com la Maia va rebre que és el que diu en Jaume la cançó que en Xavi li va escriure ells no parlaven en termes d'amistat ni la cançó que en Xavi li va escriure era una cançó de eres una amiga genial o sigui, és que era una cançó d'enamorats hi ha poques cançons dedicades a les amistats, no? Gràcies, Marta, estic molt d'acord. És que l'amistat és una relació menys tinguda quan en realitat és de les millors i de les més fortes. En Roger i a mi, que moltes vegades ens acusen d'estar embolicats o el que sigui. No, ens acusen de no haver-nos menjat la boca encara. I sempre diem, però si és que és el I a mi em diuen, si us enteneu tant, per què no us emboliqueu? És que us hauríeu de. Al revés, justament per això. Exacte. Tot passant per alt, que tampoc és que ens agradem, que poder també seria un impediment. I que us porteu quants anys? 12. Ah, bueno.

Ara ja. Sou es Marcos Llorente i es Ferran Torres de sa nostra ràdio. Però com que ell és molt més llesta que jo, no es nota tant la diferència d'edat.

Clar. Saps? T'estàs menyspreant una mica,

ho saps? Absolutament. Roger, tu estàs bé, eh? Home, ella ho sap, jo ni l'hi dic perquè

és aquest paperot que puc. Sí, no, perquè ella és una avançada en totes les coses, per si ho vam connectar quan ella era molt. Ella tenia 18 anys, jo en tenia 30 quan ens vam amigar. Sí que viste, sí que podés. Vull dir, és que no oblidem això. Jo ara sóc una senyora de 30, clar. Ara ja és la senyora Canet i tal, però era un BD quan ens vam conèixer. Quins temps. Bé, tornem a. Ens falten unes declaracions importants. I llavors, per posar en context, ja sabeu que aquesta gira va ser el detonant de la sortida de la Leire del grup ara ja farà dos anys, i en el seu moment es va especular moltíssim sobre quin havia estat el veritable motiu de l'acomiadament de la Leire, un comiat que es va fer públic amb un comunicat que ella no va afirmar. Es va arribar a dir, de fet, no sé si ho recordeu inicialment, que s'havia contemplat la possibilitat que aquesta gira fos amb la Leire i la Maia juntes a l'escenari, i que això s'havia estat debatent a dintre del grup. Doncs bé, aquesta nit, jo crec que hem sortit de dubtes, perquè ha estat en Xavi Santmartín, responent a la pregunta que li ha llançat un company del Mundo Deportivo, aprofitant el típic anotació de periodistes, jo crec que es resol aquest dubte que havíem tingut fins ara. Se comentó al principio que iba a ser entre Leire y Amaya esos conciertos. ¿Eso es verdad o mentira? ¿Qué va? ¿Qué va? No se sent molt bé, però li demana si mai va estar sobre la taula a fer aquesta gira amb la Leire i la Maia juntes. Ell primer diu que va, rotllo, no és veritat, i és molt important fixar-se aquí en la reacció de la Maia quan el periodista llança la pregunta perquè ella es queda mirant en Xavi com dient-li, és veritat això? I ell s'afanya a desmentir-li categòricament. Preguntant què diu, què diu?

Sí, saps? El pitjor són les cares. Sí, genera molta incomoditat perquè és com si. Poder estaria en la veritat,

però la sensació que dona és que estàs al fin del pas. Ets la Leire, a casa teva, mirant aquests vídeos que s'han fet virals, i per una banda veus que la Maia diu que l'amor verdadero és tan sol el primero, i que ara treuen el teu nom i de seguida ja estan dient que va, que va, que va, amb cares també que semblen de menyspreu, I ofès et podria sentir. Molt tant.

Em sorprèn molt que no estiguin preparats per aquesta pregunta i per totes les que facin referència a la Leire i que no tinguin una resposta ja preparada

per quedar ben tothom. No tenen un comitè de

noies de crisi i comunicació. No sé, ja et parlo. Que són un grup bastant gojós per posar-se d'acord en com respondran cada pregunta. Les primeres declaracions

davant de la premsa de Maya Montero després de ja fer oficial que tornava són aquelles imatges que ella arriba a Madrid de Donosti.

A l'aeroport i ella amb

una pamela gegant, unes ulleres i que ella queda totalment sorpresa que els paparazzis l'esperen a ella ella es pensa que està desperant alguna altra persona ella pensava que tindria Isabel Pantoja per darrere no sé fins quin punt és el contrari de l'Iri d'en Grandesa suposo que si tinguessin una mica més de l'Iri d'en Grandesa s'haguessin protegit i haguessin pensat com expliquem depèn de què ells són gent senzilla no es preparen aquestes coses. Ells anaven allà a gaudir. Són gent com nosaltres. Són gent com nosaltres.

Bé, res, fins aquí les declaracions. Només dir que s'acosta a Maia, si pot ser un moment, que ja s'acosta al.

Més grans cançons de molt de la història. I no està prou ben valorada. Exacte. No és prou famosa. La cançó número 5, geografia, de Lo que te conté mientras te tiras la dormida del 2003. Grandíssima. No, espectacular. Pensa que jo tot el castellà que se l'he pres gràcies

a aquestes cançons. Jo només puc parlar amb títols de l'Horeja de Van Gogh quan vaig a Madrid. Si una paraula no l'ha dit Namaya Montero, tu no la coneixes. El primer dels quatre concerts que faran a Barcelona serà el 6 de novembre. Per tant, continuarem pendents de tot plegats. Jaume, acabarem posant-nos seriosos, perquè una estrella internacional ha estat a punt de viure un. Se m'escapa el riure. Un segrest. Sí,

m'agrada que te desconcentris tant.

Vaig a concentrar-me jo, perquè ser ràpid és molt seriós. No, m'ha fet gràcia, perquè m'has dit un segrest amb lletres majúscules, i aquesta lletra és un segrest molt frustrant.

No esperava mai escriure en la meva feina comunicativa segrest, honestament. Sí, sembla que no entra a dins. Segrest. Bé, és una notícia molt esperpèntica i realment fa una mica de pop, a pesar que en Roger s'enrigui, ja que aquests dies la policia francesa ha aconseguit desarticular un intent de segrest de futbolista Kylian Mbappé. Segons publica Le Parisien, les autoritats franceses han interceptat una xarxa criminal amb intenció de robar figures amb grans fortunes i segrestar-les. En total tenien 26 milionaris en el seu focus d'interès i una de les fortunes més destacades era la del futbolista del Real Madrid, Kylian Mbappé.

Per mi el més surrealista d'aquesta notícia és que la seva parella Esther Expositor justament ara sortirà aquella pel·lícula que protagonitza Amazon Prime on ella fa el paper d'una persona que pateix un intent de segresti per tant li posen una persona de seguretat a la qual acaba lligant-se veus com ets llestíssima només Marta és que me'n recordo de coses molt innecessàries perquè ja em diràs.

Bé, si voleu, us dono més detalls perquè és bastant curiós. La banda delinqüent estava liderada per en Clement, que és un noi de només 18 anys, que aquest postadolescent, bàsicament, liderava la xarxa il·legal des de la presó, ja que estava tancat per altres delictes de robatori i protsenatisme. Ho feia des de dos telèfons secrets que tenia allà guardats i donava ordres des dels calabós a través de Snapchat als seus col·laboradors. La policia s'hospitava d'ell i li va requisar els dos telèfons on van trobar adreces de cases de rics amb les quals se n'anava a pé. I no només això, tenien apuntades un munt de dades sobre entrades i sortides de sa casa, en aquest cas de Mbappé, per tal de segrestar-lo en algun moment i demanar una recompensa milionària. Per tant, estava treballat, no és allò que estigués en una llista només. No, no, clar, hi havia unes dades allà amagatzemades, o hi havia un drive o jo què sé, un Excel amb tota sa informació. De fet, tenien tanta dada detallada que sa policia sospita que hi hagi talps compenetrats dins el mateix servei de sa casa.

Oh! Uf, això és horrible, has de fer fora tothom.

Clar, perquè tenien una informació tan concreta que si no, no s'explica com l'han descobert, no? Durant els escorcolls, els agents també van trobar diversos iPhones i brides de plàstic, que actualment continuen investigant. Brides de plàstic, tothom sospita perquè poden servir, no? No és per robar, és per segrestar, entenc jo. Jo mai he segrestat a ningú, però potser compraria brides si ho hagués de fer. Per ara en Clement ha estat imputat pel rebatori organitzat, ell ha confessat part dels fets, només part, perquè nega ser es cap pensant de s'operació criminal. Ara per ara continua tancat i de fet aïllat, sense telèfons per suposadíssim, a s'espera d'un judici. A tot això anem a P, tampoc s'ha pronunciat en relació amb aquesta notícia, que m'apareix prou greu, Entenc que se n'ha assabentat, clar, per molt que estigui a Madrid. És que ha notificat la policia, no? Et truquen i et diuen que està pegat. Exacte. Clar, tot això ha passat a França, llavors entenc que ha passat a una casa seva francesa, una propietat seva francesa, es verà que ella està a Madrid, però tot i així la informació li deu arribar, té wifi, no? Com nosaltres, entenc. L'Esther segur que l'hi ha explicat. Exacte. Mira, parlant de l'Esther,

aquests dos han fet vacances, no? Suposo que ha anat tot bé i que segueixen totalment enamorats. Sí. Que ara ens hem acostumat a aquesta parella, però que en el seu moment ens va sorprendre moltíssim.

Semblava aia. A mi em segueix sorprenent, de tant en tant, quan em surt algun vídeo de paparazzis, que dic, ostres, és veritat, aquests dos van ben junts. I tant de bo no passi, perquè tant de bo l'amor els hi duri molt de temps, però tinc la sensació que també d'aquí uns anys serà d'aquelles dades de cultura pop que són surrealistes.

Com aquest crossover que no s'entén, tipus Penélope Cruz-Tom Cruise, que ningú s'explica com van estar junts.

Estava pensant en aixòs tal qual. Nicky Nicole, la Minya Malta. Exacte, això és espectacular.

I recordem, per favor, ara que se m'ha corregut, Cher i Tom Cruise, que això també va passar. Una vegada ha dit que és el seu millor acompanyant sexual de la seva història vital, que no és curta, evidentment, perquè té com 102 anys, saps? Bé, sí, aquests dos, Néstor Esposito i Nen Vapé, ja porten set mesos junts. Vos recordeu que els vam conèixer, de fet, com a parella, a la Fashion Week de París, que els vam enxampar entrant en el mateix cotxe després d'una desfilada i des de llavors no han parat d'anar junts. De fet, des d'un inici sempre s'havien mostrat molt críptics i discrets de cara a la galeria amb poques ganes de compartir el seu idili, però en mesura que han passat els mesos ja no s'amaguen davant les càmeres i la cosa ha esclatat aquest estiu. De fet, han estat les seves primeres vacances compartides i ho han viscut ben intensament, perquè només en un estiu, o sigui, dos mesos i mig, han estat per Miami, París, Cerdanya, Barcelona i Eivissa. Realment, quan ets milionari, tot va a un altre ritme. Jo només he anat a Tarragona un dia, per veure un eclipsi. I perdona, perquè no tens feina. No vull menysprear Tarragona, però no a Cerdanya en agost, m'entens? No, cadascú té el seu públic, i Tarragona també el té i el Mareja. Ens ho vam passar bé. Bé, he de dir que s'ha emmorratjat a Dojo, a tots els llocs indrets on han passat, i de fet, no sé si ho van veure en el seu moment, però és que en agost s'ha fet molt viral la seva visita concreta a Barcelona, ja que van fer una visita guiada per la Sagrada Família, on una guia turística va decidir abandonar els seus clients, literalment, per transmetre per Instagram els passos d'aquests dos. Perquè qui va fer tota la retransmissió digital era una guia turística. Uf. Tot això va ser increïble, evidentment, però el darrer destí d'aquest tour no va ser a Barcelona, va ser a Eivissa. A mitjans d'agost aquest dúo va aterrar a Eivissa i van fer el que bàsicament faria qualsevol futbolista, llogar un lloc de luxe i contaminar l'aigua de l'illa. Mos encanta, amb ironia, evidentment. En aquesta estada ibisenca moltíssim de viatge amb moto d'aigua, per si no hi havia suficient contaminació, moltíssima abraçada per no caure damunt la moto, moltíssima carícia sensual i també, que li agradarà a la Juliana, moltíssim de morreig. Hi ha de dir que provoquen enveja insana.

Totalment, és que dius, el que li agradarà a la Juliana. Sí, perquè m'agrada que propaguin la bona nova, però el mateix és que em mata veure-ho i no saber que estic jo en

un bar comorrejant-me amb un tio. Sí, de fet, vos he de dir també com a dada que deuen estar molt enamorats perquè en Mbappé també va ser s'encarregat de fer-li ses fotos a Nester Expósito per als seus gairebé 25 milions de seguidors. Hi ha vàries fotografies dels paparazzi que se la veu ella lluint bikini i ell va fent ses fotos amb s'iPhone de sa seva parella, no?

Fotos horribles perquè després ell ho va penjar a Instagram i ella ho va publicar i eren fotos espantoses, que també els humanitza molt això, perquè un nòvio mai fa bones fotos. Jo no he aconseguit mai que un nòvio em faci bones fotos.

Però m'agrada molt que un futbolista internacional se quedi com a subeditat i reduït i esclavitzat a ses fotografes de sa teva parella, m'agrada moltíssim. També gràcies a s'Instagram d'es futbolista, d'en Mbappé, sabem que han dormit en es Mondrian Ibiza, un hotel megaluxós i sofisticat que se troba a Cala Llonga, que té 5 estrelles, vistes exclusives a la mà i els preus per dues persones oscilen entre els 900 i els 4.500 euros a nit. És una barbaritat.

Bé, ho deixarem aquí. Bon cap de setmana a tothom. Tornem dilluns. Ara fem una petita pausa i tanquem la tarda.