En què millora el Barça amb Rodri?

Hem parlat, quan arribem gairebé a tres quarts de vuit del vespre, d'aquesta prolífica societat Fermín Lamín, però segurament el gran titular del partit d'ahir és que va ser la primera titularitat de Rodri després de fitxar pel Barça, i la veritat. És que, bé, jo ho resumiria amb el que va dir Flick, amazing, actuació de Rodri. Ricardo Arquemada, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Clar, el partit era d'una exigència relativa, per no dir que discreta, però jo crec que ja ens serveix per fer-nos una idea de per on passarà aquest Barça. Permet-me dir-ho així, de Rodri. No vull dir que sigui el Barça de Rodri, perquè hi ha altres puntals, però és un nou Barça amb Rodri i em sembla interessant, Ricard, dibuixar les línies mestres. En què canviarà aquest Barça amb Rodri?

Sobretot per la interpretació individual del rol. No tinc clar que, des del punt de vista del context, ara puguem saber exactament quins matisos afegirà la presència de Rodri, perquè això els camins fa caminant, i a poc a poc, tot i que té la companyia de jugadors amb els quals ha compartit la selecció, no és el mateix el dia a dia que un pla de selecció que és de tant en tant, i sobretot que de dos anys. Però des del punt de vista individual i la seva interpretació, doncs en moltes coses. Jo ho dic perquè tinc la sensació que en Marc Bernal el Barça estava molt ben representat en aquesta posició, des del punt de vista col·lectiu. És a dir, l'equip s'equilibrava. Ja saps que moltes vegades hem fet torquelaps sobre. Els migcentres, la presència de De Jong o la d'un migcentre àncora que per mi identifica millor el que el Barça pot fer des del punt de vista d'equilibri, tot i que De Jong ho va saber dissimular en el funcionament col·lectiu i amb la connexió amb Pedri. Marc Bernal, per mi, és un jugador que ha interpretat molt bé i que l'equip se sentia protegit. Ara, clar, Rodri li dona un punt més d'autoritat, de pes individual. Quan va a una ajuda defensiva, guanya un duel. Quan planta el seu cos i gira, aquell cos a cos és guanyador. Surt de situacions com ahir en una cantonada defensiva.

Ara, mira, justament ara ho estem veient a les portres, que és el preludi. És el preludi, l'origen d'aquella jugada en què Fermín acaba d'estar a punt de marcar després de fer dos driblings dins de l'àrea i neix d'una acció A mi el que em flipa de Rodri són unes quantes coses, però juga com si el partit anés a tres per hora. Sí, com si tingués tot per tot. És la seva velocitat. No dic perquè ell sigui lent. Que juga com si. Pausa el joc, no?

Tranquils. Sí, però sobretot és perquè és lent. O sigui, el que ell. Clar, o sigui, ell dissimula, ell aconsegueix que el partit es converteixi en la justa mesura de les seves relacions pa i temps. Ell no pot ser explosiu, per tant, ha après a gestionar les situacions des de la pausa, des de la calma, no des de l'explosió, perquè si fos des de l'explosió sortiria perdedor. I això només ho fan els grans jugadors, és a dir, que passen a interpretar el seu rol no com diu la teoria, sinó com ell ho pot fer millor. És un professional de l'ofici de mig centre, ha evolucionat i ha madurat, i ara cada situació individual, com aquesta que dèiem compromesa, amb qualsevol altre jugador penses, ui, s'està embolicant, zona de risc, això acabarà malament, i amb ell, no sé si us va passar, però en aquell moment. Transmet que allò acabarà bé. O sigui, tu estàs a l'expectativa de dir, bé, se'n sortirà. No sé com se'n sortirà, però se'n sortirà. I se'n surt, neteja l'acció, llença la transició. Clar, això només ho pot fer un fora de sèrie en qualsevol posició, i en aquesta posició és ell. Falta veure com des del punt de vista col·lectiu afecta i quins matisos té. La seva presència, que jo crec que això ho veurem amb el temps, però clar, és que transmet una autoritat només a tocar la pilota, els companys se'l creuen, per tant saben que aquella pilota està ben guardada i la poden passar com passava amb Xavi i Iniesta, encara que no siguin les millors condicions de recepció, perquè està segur que la millorarà, clar, són molts intangibles que milloren l'expressió col·lectiva.

La feina d'un mig centre, òbviament, es tracta de fer una contribució ofensiva i una altra defensiva. ¿En quina de les dues facetes t'imagines que serà més clau, més determinant, Rodri, en el cas del Barça?

Jo crec que defensivament pesarà més, és a dir, millorarà més el que hi havia, perquè el Barça juga molt exposat, desprotegit, a vegades amb aquestes accions i situacions de vertigen, d'electricitat que han caracteritzat el Barça de Flick i que ens van enamorar la primera temporada, després això fa la sensació que Flick cada dia ho vol matisar més, ho vol madurar més, però clar, tenir un guardaespatlles, a més dels centrals, Clar, això és un avantatge. Recordem que a De Jong això li costava molt. No sabia mai quan s'havia d'enfonsar la pressió inicial amb el nou, quan havia de fer el pas endavant. Sobrevivia perquè era un jugador llest, però no tenia aquests fonaments adquirits. I Rodri els té. Quan abans he dit que era lent, vull dir lent en espais reduïts, perquè quan posa la maquinària en marxa i la gambada aquella que té i aquella potència en camp obert, ahir va fer un retorn. Que va guanyar la posició i se'n va endur la pilota, va girar, o sigui, és que no va haver-hi d'anar ni a terra a fer un tackle, o sigui, se'n van sortir, però en espais reduïts, em referia. Defensivament, jo crec que millora més, o sigui, el Barça va començar amb Joan Garcia. Covarsi ha madurat i ara ha arribat el moment Rodri. De cop i volta tens una columna vertebral defensiva que estic segur que millorarà molt el Barça i que li pot donar algunes coses que aquests anys no ha tingut.

S'ha parlat molt de la química amb Pedri. Ja ho vam comentar el Gamper, si no m'equivoco, que jo estava convençut que seria un multiplicador de Pedri. Jo és que crec que la allibera, la allibera de responsabilitats perquè Pedri fins ara al mig del camp de la Barça feia tots els papers de l'AUCA.

Sí, sí. I després defineix millor les zones perquè es mou menys, és molt posicional. Per tant, repartir els espais amb algú que saps que et guarda una zona és molt més fàcil que amb algú que, com tu, bascula o té necessitat d'ocupar més espai, no? Jo crec que sí, que tenim un mal, diríem, un mal regust de com han anat Eurocopa i Mundial. De la fuente l'Eurocopa va fer jugar Pedri a la mitja punta, el va allunyar una mica de Rodri i al Mundial va aparèixer Fabian, que estava en millor forma, en millor moment. Com a soci de Rodri no vam veure la millor versió de Pedri i això ens pot haver confós, però. No hi ha cap element objectiu que faci pensar que Rodri tingui la mínima interferència sobre el joc de Pedri, a més de donar-li una passada senzilla, d'ajudar traslladar la pilota a l'altra banda més ràpid. De tenir un descans amb Rodri i fins i tot afegeixo que amb la presència de Xavi Aspart com dèiem ahir d'alliberar Pedri perquè si Xavi Aspart apareix a la zona de mig camp com ha fet per exemple l'Arsenal d'Arteta amb Luis Esqueli fins a aquesta temporada de tenir un mig centre que ve de lateral esquerra t'ocupa aquella zona Pedri ja no ha d'estar tant a la base ja pot fluir més jo crec que. El tema Xavi Espar hem de seguir la pista, una mica en la connexió amb Rodri, la combinació amb Rodri, perquè això sí que és una. Aquesta és una versió actualitzada del Barça de Flick. El Barça de Flick jugava amb aquell lateral esquerre que era un extrem i que era un carril, i ara resulta que tenim un lateral esquerre que va variant la seva forma i la seva versió, i això per jugar molt per dintre, i per tant per crear superioritats numèriques

que no existien en aquesta zona. Ara me'n vaig del tema del mig centre, però que citaves Xavi Espart, són quatre partits consecutius ja com a titular, i jo crec que hi havia la sensació general que quan Cancelo es posés a tu el titular seria Cancelo, però no sé si ho hem de començar a adoptar, que no sigui aquest el pla A.

Doncs no tinc ni idea, però jo crec que com a mínim hem d'obrir la versió, perquè Sònia no s'assemblen,

per tant. Clar, clar, per això, és que ara sentia que modificava el sistema, si la idea és que Cancel·lo acabi sent titular, hauràs de tornar a canviar coses.

Clar, perquè a Gordon l'estem veient molt en amplitud, si Gordon està en amplitud no necessites un lateral que t'ocupi el carril, pots guanyar un lateral més centrat, pots alliberar més pedri, Rodri t'ocupa més espai, diríem que totes les peces se situen en un altre ordre. De qualsevol manera, ja passes a tenir dues versions, amb un lateral més llarg, amb un lateral més interior. I per tant, Flick ja té una joguina nova. I aquí és on després Flick ha de valorar què més li convé a l'equip, com estan els jugadors i què té al davant. Però el Barça passa a ser menys previsible del que era.

Doncs celebro que el Ricard hagi volgut recordar la figura de Marc Bernal que jo crec que en absolut la idea és arraconar-lo sinó alimentar-lo li

anirà bé Jordi perquè creixer a l'ombra sempre és millor que creixer

al sol si ell ho interpreta correctament jo estic d'acord que l'ha interpretat molt bé al principi però ara farà falta veure com ho interpreta quan el titular sigui Rodri però no tinc per què dubtar.

Sí, lo està fent bé, té el millor mestre que pot tenir, o sigui, només té que aprendre.

Sí, sí, però jo també comprendria que un nano de 19 anys que digui, he començat de titular, hòstia, ara m'han fitxat el pilota del millor jugador del Mundial. No, però això és el Barça. Sí, sí, això l'hem sentit dir a ell i això és una bona reflexió. És que això és el Barça. Hem tret el Ricard de la presentació del llibre El factor puyal del Josep Maria Déu, que no fa més que afegir-se a les celebracions d'aquests 50 anys de futbol de ràdio en català, que ahir va tenir un capítol més a la TDT. Em va agradar molt la transviall, eh, Ricard?

M'ho vaig passar molt bé i t'ho agraeixo perquè estic content d'haver ajuntat tanta gent amb tanta il·lusió, que jo crec que era el que transmetia i vaja, que va ser una festa d'aquelles que acabes descansat i orgullós. O sigui que gràcies, Jordi. Et deixem tornar la presentació del llibre, si és que no s'ha acabat ja. No, bé, no sé, ara torno, perquè he sortit aquí al carrer.

He sonat més o menys bé, perquè soc al centre de Barcelona. Impecable, sí, sí. Doncs que bé. Doncs torno cap a dintre. Molt bé. Una abraçada per a tu, Josep Maria. Una abraçada de part vostra. Adeu.