En Roger coneix el seu amor platònic

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Més minut i un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Nino. I una abraçada molt forta a la Marta Montaner, que està conciliant i li enviem un petó molt gran des d'aquí. I l'enyorem,

però no es pot enyorar algú. O sigui, ha marxat fa mitja hora i ja estem. Malament, malament. I sabem que el programa serà una merda i ja podeu treure Catalunya Ràdio i posar Recuper, que això no voldrà pas la pena.

No vols dir que vinguem fins a aquest punt? Home. Ens podem donar una oportunitat, també. La Marta té una filla. Ah, mira. Bueno, mira coses que passen a la vida. Em destrossa. Que tingui una filla. Em poso pregelo.

Jo sempre he tingut molts problemes de gelos amb

la filla de la Marta. Perquè voldries tenir-la tu, la seva filla o una filla?

Voldria tenir la seva filla, voldria ser la seva filla, voldria tenir la Marta de mare, voldria tot. És un petit problema

de protagonisme en general, però aquí en concret. Vols ser la protagonista de tot?

No, perquè no té res a veure amb ser la protagonista. Vull que la Marta em faci els mateixos regalos que li fa la nina. Ai.

Doncs és impossible, això, Juli. Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda, Juliana.

És que tenim un problema. Bueno, Juliana, Juliana i Roger. Sí, també, és veritat. Quin problema tenim. Després parlem d'un problema de conciliació familiar. Exacte. Una cosa amb la nina que tenim pendent.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda. Necessitat de saber què està passant, no estic entrant en reja. A mi m'ha semblat que havia d'omplir l'estudi de gent per intentar omplir el buit de la Marta, però veig que és impossible, tot i que sou unes persones

meravelloses. No m'ho vull repetir, però, quote homosexual, clarament, voldria saber qui és la Marta avui, en Marc Andreu o jo? Ningú, amor, aquest és el problema. Ningú és la Marta. Mai. Això fa ràbia. Estic a punt de plorar, inclús jo. I tu ets especial, també, a la teva era, Jaume. Sí. A la teva manera és com una mica. És fins i tot despectiu. No! És com quan duis una camiseta espantosa i te diuen es molto. Sí. Et passa molt. A veure,

anem al WhatsApp del programa. És el 677-27-1058. Aviso que segueix coajant un tema que fa un parell de dies que arrosseguem, que és el teu tema, Marc Andreu, de que no has estat admès a la Gran Cita 2, el format de 3CAT.

Et refereixes al bullying que se li ha fet des de 3CAT?

No és un bullying, sinó com una censura, com unes normes, en principi, que si ets treballador de 3CAT no pots participar en alguns concursos a la casa. I avui el trobo el senyor 3CAT aquí a la ràdio i ja l'he vist. Ah, que no ho sabies? Quin senyor 3CAT de tots?

Un dels senyors 3CAT. El senyor Trescat, el sexy.

A ell i jo ens agradem una mica. Sí, sí, aquest.

I em diu, ah, que no ho sabies. No, vale, si no hagués fet tot això. Doncs bé, no sé si tu t'esperaves que els oients es volquessin com a manifestar-se davant de Trescat per demanar la teva reincorporació a la Gran Cita 2, però lluny d'això hi ha oients. Que no sé si entenen la decisió de Trescat, però que no veien amb bons ulls que tu et presentessis a la Gran Cita 2.

Hola, estic escoltant el programa d'ahir i estic escoltant la part del Marc Andreu i cites, etc. I estic pensant que potser la part aquesta de que no sigui un treballador de Trescat no té res a veure amb les campanyes i que sigui un treballador, etc. Sinó és més aviat per el tema que sigui popular i no saber si la persona que t'està adegint estigui amb tu pel fet que ets una persona famoseta del món, coneguda, o que sigui realment perquè vol estar amb tu de forma sincera. Llavors realment potser Marc Andreu no és la millor forma de conèixer el teu amor verdader perquè potser només voldria estar amb tu perquè ets conegudeta al mitjà. Llavors busca un altre lloc. Una abraçada! Que freak això d'enviar un audio a la ràdio.

No, si m'ha encantat aquest audio. El cardio que estava fent, a més a més. Mare meva. No sé què estava fent, però vull dir que. Bueno, jo ho entenc, que és una persona famosa. Jo no sabia que estava segura de veure'n a Kylie Minogue, de cop. Jo em trauré avui als pits i li demanaré a en Marc Andreu que em faci un olfàgraf al mugró. No, hi hauria aquest rol de poder, de ser una persona coneguda. La gent quedaria impactada i diria, doncs mira, en Marc Andreu, perquè és. Na Marta avui no ha vengut

perquè està abrumada amb sa fama d'en Marc. És que també et dic una cosa,

si aquest àudio, que jo agraeixo molt que l'Aviona ens l'hagi enviat, però si realment en Marc fos tan famós que tingués dificultats a l'hora de poder d'obrir una relació romàntica, tindria aquestes dificultats en el programa i a la vida real. 100% i no està passant això, precisament. I què està passant, Marc Andreu? No sabem res de la teva vida personal últimament. Quan fa que no tens una cita?

Una cita? No les necessites.

Què és una cita? Obrir una aplicació a les 6 del matí i que et toquin la porta de casa. No, que no parlo per tu, parlo en general per posar exemples.

Aquest estiu he reivindicat molt el morrets, perquè hi havia poc morrets, com va dir la Juliana, i he dit, aquest estiu intento. Saps què m'ha passat a mi avui? Avui?

Avui mateix, Marc Andreu, perquè a mi m'agrada portar notícies fresques. Avui he anat a fer-me la depilació láser a la zona de la Ingla. A la meva esteticient de confiança, que jo l'adoro amb tota la meva ànima. Ella es diu Jenny, i resulta que la Jenny ha descobert que em dedico als mitjans. Després de molts anys treballant amb totes les meves germanes, la meva mare, hi ha una gran vinculació familiar amb aquesta esteticient. I m'ha començat a fer preguntes i m'ha dit que ha estat veient a Instagram, en l'Instagram del que no surti, molta preocupació, expressada principalment per mi, amb el tema del morreig. Que és veritat que estic una mica, des d'allà fa uns anys, repetitiva amb aquest tema. És que diria que els últims dos anys, però. Però és que és un tema que realment crec que queda molta tasca encara per fer, no? I que poca gent representa. I m'ha dit, tens tota la raó. Estic 100% al teu equip. I també m'ha donat un punt molt interessant, que jo crec que és molt important reivindicar, que és que el poc morreig que hi ha, perquè el morreig està en extinció, es reserva per les escenes de llit. I des d'aquí tornem a aprofitar que el morreig no té per què ser sexual necessàriament, sinó que pot ser una carícia més, sense que després hagi de convertir-se en. Bé, en.

Que s'acabi en una escena sexual.

Que pot ser un morreig que quedi allà i prou. Moltes parelles s'ho reserven ja com a activació, que també està genial, però un morgueig amb la teva parella. Jo li deia a la gent, t'has d'imaginar jo oberta

totalment de cames, sense calcetes, ella veient-me tot el cony. Ja ho hem entès. Bueno, clar, és una experta en això.

I jo dient-li, és que realment s'ha de reivindicar, ja no el morrets en general, sinó el morrets de semàfor. El morrets acabes amb la mà agafada i un semàfor vermell és positiu perquè vol dir que et pots girar,

et pots mirar els ulls. Està un minut i mig sense respirar.

Exacte. Uf, avui n'he vist un d'aquests, eh? Hi havia una parella. Has vist un d'aquests? Sí, jo no. Si no t'ho d'última hora. No, no, n'he vist un que ell anava amb una maleta i ha deixat sa maleta de rodetes per poder-se morratjar, i jo anava amb unes pastanagues a sa mà, deprimida total. He estat a punt de violentar-los amb ses meves pastanagues. Estic molt frustrat, aquesta conversa és molt desagradable per sa gent que no s'amorregen ningú. Edat, més o menys, dels morrejadors de. Era una edat perfecta, uns 25. Encara que els 70 també me semblen igual de perfectes.

No, són més emocionants. Crec que va ser amb en Roger que una vegada a l'estació de Sants

vam veure un morreig. D'una parella d'uns 40 llarg 50. Més 50. A les 5.40 del matí.

Una hora que no és hora de morreig.

És quan en Marc Andreu surt de casa per tenir cites.

I es va repetir l'escena que tu expliques que és les maletes al terra. Uf. I ells morrejant com si Sanz estigués a punt d'esfondrar-se amb ells a dintre.

No, no, situació apocalíptica, com si fos l'últim dia de la teva vida. Jo, com avui, no faci un morratge així, me'n puc anar a dormir també malament. Hi ha possibilitats que avui passi. Bueno, jo ho lluitaré totalment, i si he de fer un gritaràs, Marc Andreu, com si treballes, jo no tinc cap problema.

Això no ve sol, això tu treballes o. Escolteu-me, mira, amb el vostre permís, ara ens traslladarem un moment a la Costa Brava, concretament a Platja d'Aro, perquè us haig d'explicar una història que va passar aquest estiu, que m'havia descuidat d'explicar-la als meus companys de la ràdio, i crec que he fallat també a l'audiència.

Cosa que ja et va passar l'any passat, perquè l'any passat, no sé si recordes, que et vas trobar pel carrer la Rosalia i la Pili. I fins com al cop de. Van passar com cinc dies de programa normal i de sobte vas dir, ostres, que em vaig trobar. I també et va passar exactament el mateix. Que et vas oblidar d'un esdeveniment importantíssim del teu estiu i completament vinculat amb el que no surt. Demano més professionalitat.

No, no. Totalment. Haré més mordocos perquè estic perdent molt últimament. M'ho noto. No, no, m'ho noto. Escolteu-me, viatjarem fins a la Costa Brava, concretament a Platja d'Aro, el dia que em vaig trobar cara a cara amb la tenista Paula Bedosa. Què? És molt fort. Home,

un dels amors de la vida d'en Roger, per qui no ho tingui present, ella és un dels seus grans amors platònics.

No sé qui és, és igual, però és que en Roger parles molt d'ella.

És el seu Ferran Torres. Que la segueixo, sí, sí, l'admiro molt com a esportista i també m'agrada molt. Bé, situem-nos en aquest petit viatge en el temps. És dimarts 28 de juliol, un al càrrec del Clínic, un locutor de RAC 105 i un servidor passem uns dies a Platja d'Aro i ens allotgem a l'hotel Silken, de 4 estrelles, just al costat del Lefty's.

No us esteu de res, imagino que també veuen el Lefty's a fer compra. Que allà devia ser un crim contra la bellesa i contra la moda, el que es devia comprar allà, aquell dia. Anaven a buscar altres coses. A en Roger se li ha notat molt, i no és broma, que aquest estiu li ha faltat poca presència femenina. Sort de la teva mare i la teva germana. Perquè jo t'he notat que has estat massa amb el càrrec del clínic i, sobretot, el que imagino que ha estat més perjudicial, el locutor de REC 105.

He estat un estiu relacionant-me amb dos senyors de 40 anys, i llavors el món se't fa una mica més petit que quan et relaciones també amb noies. És el que passa. Bé, només d'arribar a l'hotel, al recepcionista se li escapa el riure, i és normal perquè les pintes que portem són molt delicades, que són xancletes amb mitjons. Hem quedat per dinar a menjar i rir la neus, però com que encara falta molta estona, jo aprofito per sortir de l'hotel i anar fins a la farmàcia a comprar crema del sol. Em poso les xancletes i surto al carrer.

Em sento platòric. És estiu, estic amb els amics i tinc totes les vacances per davant.

Totes les vacances, per ser justos, són dos dies, no?

Deu dies, concretament. Perdona, però mireu el videopodcast perquè hi ha imatges del Roger fent-se fotos a miralls. Clar, per la ràdio no es veu, però a Spotify. Jo hauria preferit no veure aquestes imatges. Això ho has buscat molt reig, desesperadament. Jo he anat documentant això amb material de l'estiu. Eh. Em sento platòric, és estiu, estic amb els meus amics, tinc totes les vacances per davant i la vida és meravellosa, certament. Fins que deixa de ser-ho. Quin canvi més dràstic. Em trobo cara a cara amb Paula Abadosa a la cua de la farmàcia. M'adono que ella és altíssima i cada cop que la miro jo em faig més petit. Ens ben mirem, jo crec que m'ha reconegut. A mi em ressonen totes les barbaritats que hem dit d'ella aquí al programa, tant les bones com les dolentes. Ens tornem a mirar. Hi ha moltíssima tensió. La noto. Em sento minúscul. La Mumu és un gegant al meu costat. Jo no puc suportar més i marxo. Marxo sense comprar res. Ella ho veu i veu com marxem tots dos. Jo i la meva humiliació, de nou, al mig del carrer de Platja d'Aro, caminant sense rumb. Amb les xacletes amb mitjons. Exacte, i pensant en tot el que podria haver-li dit i no l'hi he dit, que no sabia què dir-li. Hola, Paula, primer de tot. Bé. Sé que sóc molt famós i m'has reconegut, ja i com tu. Li vaig estar a punt de dir, Paula, parlem molt de tu, no sé si t'ha arribat. I llavors ella potser m'hauria dit si m'ha arribat o m'hauria dit a on. I llavors jo li hauria explicat, doncs mira, treballem a Catalunya Ràdio i parlem de famosos i a vegades parlem de. De tu. Però jo vaig tenir la sensació que ella estava com enfadada i potser és només que era molt d'hora al matí i no tenia ganes de parlar.

La miraves fixament com un possible segrestador, simplement.

També ella ha passat uns dies delicats, no? Té aquesta lesió que no l'hi acaba de gerar.

Sí, i ara li comença a anar bé, però clar, al mig de l'estiu venia d'estar tocadeta. Llavors, clar, jo em vaig preguntar què hi feia la Paula Bedosa a Platja d'Àrum el 28 de juliol, fins que de seguida em vaig il·luminar i vaig arribar a la conclusió que la resposta només podia ser una. Carme Flow. De veritat, en serio.

És que no pot ser, hi té es tema. Silenci, silenci. Cada dia es treballa un guió supertenom. Espera't, espera't. I tu tens tres papers i els vas portant. Espera't.

Home, és que la resta se li ha oblidat, però és que a mi cada dia. Espereu-vos, espereu-vos. Carme Flow és la botiga de roba de la mare de la Paula Bedosa, que es diu Mireia, i que ella era model i fotògrafa abans d'obrir la botiga de roba. La Mireia, la mare de la Paula. Sí. Una botiga que es troba a Begur, de la qual hem parlat milions de vegades, avui hi tornarem una miqueta, i que nosaltres fins i tot vam visitar per Setmana Santa.

Som a Begur i estem anant a visitar, por turisme pop, la botiga de la mare de la Paula Badosa, que al Rujo li encanta, Carme Flow. Que es vegi el Carme Flow. Tu, empillo algo, eh? Encara no la botiga. Sí. I anava mudadeta de veu, no?

Per Setmana Santa vam fer una escapadeta a Bagú i vam fer una visita pop a la botiga de Carme Flor.

Aquí no tenia molta ressaca i en Marc també. Home, tu és una veu de Joaquín Sabina important, seguritat. Ja saps que soc treballadora en tots els sentits.

Bé, jo estava pensant en Carme Flow i em va venir al cap, que no sé si ho havíem explicat aquí al programa, potser sí, perquè no ho recordo, i és que el pare de la Paula Bedosa també tenia una botiga de roba. Una botiga amb el mateix nom, Carme Flow, però que més tard va passar-se a dir només Flow. Una botiga que, segons les meves informacions, hauria de ser a Platja d'Aro, i llavors sí que m'encaixava tot, perquè la Paula segurament havia anat a veure el seu pare. Així que vaig buscar a Google Maps l'adreça exacta de la botiga del pare. Ordre d'allunyament, ja! I, efectivament, era just al costat de la farmàcia on feia poca estona jo m'havia trobat amb la Paula. Per tant, tot encaixava. Ara bé, segons Google Maps, Carme Flow Platja d'Aro està tancat permanentment. Ja no ens queda res! Una informació que a mi em va deixar absolutament desfossat. Normal, Nino. M'hi vaig apropar per si havia estat un error de Google Maps, un error de programació i que en realitat no estigués tancat permanentment. I efectivament, Carme Flow Platja d'Aro està tancat, no existeix, no em queda rastre ni el toldo del Flow ni res.

No m'estranya, també et diré, perquè et recordo que venien la roba a 200 euros els tops. Vull dir que a poder no passa res, però també treballava en un mercat d'alta gama que pel que sigui el turista i el local de platja d'ara decideix no consumir.

Però sap greu perquè a en Roger li hagués anat bé comprar-se unes noves xancles més elegants a

Carme Plou i ara. És un estil, almenys ja ha begut molt eivissenc tot, eh? Vull dir que. Bogo, bogo. Bueno, sí, s'assemblen molt. El que s'ha dit sempre, bogo. El Bojo, totalment, Bojo. Bé, al seu lloc han obert un bar. Us dic l'adreça per si voleu mostrar els vostres respectes o el vostre condol. Això és a l'Avinguda de Segaró 93. Ara hi ha un bar, però allà durant anys i panys hi va haver el Carme Flow del pare de la Paula Bedosa. Una pèrdua poc importantíssima per a aquest país i que també m'ha generat moltes preguntes. Un. En Josep Bedosa potser s'ha arruïnat, el negoci ha deixat de funcionar, potser ha decidit dedicar-se més a administrar els negocis de la Paula Bedosa, no ho sé, això. Més dubtes, no sé si el local era seu i ara estan cobrant lloguer del bar que s'ha obert, o si fins i tot el pare és el propietari del bar. Totes aquestes preguntes, jo estic parlant amb gent local de Platja d'Aro, i es podran respondre en els propers dies, que m'ha d'acabar d'arribar aquesta informació. Tens aquí la història. Has vengut aquí sense feina feta. Una anècdota personal. T'he explicat com vaig conèixer Paula Bedossa i com vaig ser un coart una vegada més i que vaig marxar abans de saludar-la per por que m'ho diés.

Tu no deus haver fet mai un primer petó. Fet-ho al gest.

Llançar-se. Ho han fet elles. Si no el recordo, deu ser que no l'he fet mai. No, jo sempre. És a dir, és un moment tan delicat que ho haig de barbaritzar, de dir, potser ara sí que ens farem un petó aquí, no? I llavors es produeix el petó.

Amb aquest plural, en comptes de dir et puc fer un petó, que això sí que és sexy quan t'ho fan. No, això no.

A mi m'ha agradat, aquesta frase d'en Roger. Vull dir, si a mi me la dius, mos basam.

Ja, però és perquè és en Roger, jo igual, però clar. Dos minuts i dos quarts de set.

A veure Jaume, ahir ens va quedar pendent un tema, que és parlar de la forta polèmica que tenim ara mateix muntada a la Met Gala, justament amb l'elecció de la seva imminent temàtica.

Sí, ja sabeu que la Met Gala és aquest esdeveniment benèfic que se celebra cada primer dilluns de maig, un sopar elitista per recaptar diners de cara a l'exposició de moda anual del Museu Met de Nova York. I on els convidats són sempre els famosos mets selectes, tots vestits com de pinata infantil, per tal de celebrar una mica com sa moda, com un espai de diversió i transgressió artística. A principis d'agost se va plantejar sa temàtica del 2027, sa següent Met Gala, tant de sa exposició com de sa pròpia Met Gala en si, que sempre van relacionades. I com ja ha passat alguna vegada, estaria centrada en una única figura del sector, que és en John Galliano. Que, Roger, crec que no saps qui és,

perquè en el guió m'has posat John Gallinao. Bueno, perquè escrivia ràpid, però tens raó que no sé qui és aquest noi. Mira, jo te'l presento.

En John Galliano és un dissenyador britànic i una figura clau de sa moda dels 90 i 2000, sobretot. Ha estat el cap creatiu de Givenchy, Christian Dior, Maison Margiela o la seva pròpia marca, i la seva obra és imprescindible per entendre la història de la moda, per l'empoderament femení, la inspiració en les marges o la teatralitat extravagant que desprèn. Però més enllà d'això, com molts genis, també tenen la seva taca negra. Ah, ja comencem, ja comencem. No sé si ho recordeu o ho sabíeu, però en 2011 en Galliano va protagonitzar una discussió verbal amb uns clients d'un bar de París. I en Galliano va culminar sa baralla amb uns insults antisemites i racistes. Que queden amb la goico que podés far enemics. Bé, m'ha fet molta gràcia, perdoneu.

Jo ho agraeixo molt, a mi res em pot donar més benzina que un Jaume rient-me un acudit. És car de veure, no és com el Marc Andreu, que li dic bona tarda i ja s'està partint la caixa, saps?

Jo soc selectiu amb la rialla, he de dir. Sí. Bé, aquest conflicte va saltar la premsa i la cosa s'ha fet tan grossa que en Galeano va haver de confessar que tenia greus problemes amb l'alcohol i les drogues i va prometre fer tractament per recuperar-se. Ell va demanar perdó per aquests insults antiracistes, la justícia francesa el va condemnar per un delicte d'odi i la casa Christian Dior el va expulsar com a director creatiu de manera fulminant. He de dir que al cap de tres anys, 2014, Samoda li va brindar una segona oportunitat com a director creatiu de Margiela, amb un perfil molt més baix, ell almenys a nivell públic. I ara, 15 anys després d'aquell injustificable fet, el Museu Metropolità ha volgut fer un homenatge en el seu recorregut. Però molta gent no li ha volgut perdonar aquella conducta radical. Racista del 2011 i les crítiques contra Galiano i el monogràfic de Samet han estat tan feroces que el dissenyador ha hagut de fer un comunicat com a resposta. Vaig a llegir-vos-el, si vos pareix bé. Després de molta reflexió amb sa gent involucrada, he decidit, amb gran tristesa, que sa exposició és millor que no se celebri per ara. Continuo assumint plenament sa responsabilitat pas mal causat amb ses meves paraules d'es passat, en especial a sa comunitat jueva i asiàtica, i encara sent profund penediment. No vull que es debat entorn de mi posicioni es met en una dicotomia complicada i. Reconec i respecto que una exposició en torno a la meva feina pot ser dolorosa per algunes persones. També m'agradaria expressar la meva profunda gratitud a tothom que m'ha guiat i recolzat en aquests 15 anys de sobrietat i recuperació i profundament agraït en el Museu Metropolità d'Art. Doncs s'ho ha agafat prou bé, no? No, escolta'm una cosa.

S'ho ha agafat prou bé. Tu t'ho estàs prenent com si ell a casa seva amb un cigarro, vins quatre tuits i hagués dit, comunicat. I aquí no passa res, però el senyor Met ha agafat el telèfon i ha dit, perdona, tenim un incendi muntat que al·lucines. Agafa jo el dispositiu. No ha parlat ni amb ell, amb l'equip de comunicació, clar. I l'equip de comunicació li ha dit, exacte, publica. Pitja el botó de publicar. I ell ho ha publicat, nen, així funciona el món. O no ho saps?

Sí, perquè de fet em dedico a diversos donants.

¿Crees que només tinc experiència en un comunicat? No, no, no. El vols recordar? I. I. I. S'ha de dedicar a aquest contexte. No preteu. No, no, si no anem a parlar.

Aquest és el problema, canviar de tema. No podem parlar d'una cosa més agradable?

A veure, comunicat fet. Comunicat fet, però he de dir que, un poc en la línia del que diu una Juliana, diversos donants d'Esmet ja havien amenaçat de retirar les seves ajudes econòmiques si no se suspenia sa mostra. Clar. Un homenatge a en John Galliano i així fa sospitar que l'han obligat a retirar-se voluntàriament. Aquí se podria obrir un gran debat sobre si la gent té segones oportunitats o no. Jo he de dir que aquest senyor va demanar perdó, se'l va jutjar, se'l va inclús eliminar del mercat textil durant una temporada. Jo crec que després de 15 anys ja començar-lo a perseguir una altra vegada m'apareix una mica injust. Sí, a partir de quan quedes com perdonat? És que inclús va estar tancat amb un rabí per deixar de dir barbaritats antisemites.

Aquest és el nivell. Clar, a mi més que una qüestió temporal de quants anys han de passar perquè algú obtingui un perdó, Bueno, és l'exercici de reparació, no? Exacte, és l'exercici que tu facis d'acceptació de l'error, d'acceptació de dir, ostres, doncs poder, sí que tinc actituds racistes, i ho he d'assumir, i ho he de treballar, no? Perquè tots en el fons en tenim seguríssim, llavors està bé que ho treballés, i jo el que veig és això, sobretot, una voluntat per part seva en treballar-se tot això, no? No veig un perdó superficial, i ja està, com ha pogut passar amb altra gent que s'ha disculpat, o inclús gent que no s'ha disculpat, i que ha dit la racista del segle. I que ha decidit reiterar una altra vegada el discurs en comptes de demanar disculpes, com algunes perfectes d'aquest programa.

Bé, passen 8 minuts de. Sí, totalment. No dieu res,

penso que he dit una barbaritat. No, no hi ha res més a afegir. Llavors no hi ha tema per la meta aquest any, encara. Ara mateix no hi ha tema.

Podem proposar. Marc Andreu, suposo que seràs tu. Perquè sent el nivell de famós que ets. Aviam com en Roger ho interpreta. L'estilista de la Júlia Puig, a veure quin look li fa en el Roger.

Ostres, en Roger Carandell, com a tema de Samet Gara, seria fort. Com te vestiries de negre?

Jo no necessitaria ni l'anunciat. Hi ha anys que és molt difícil l'anunciat, eh? Sí, sí. De com s'ha d'anar. Primavera, no? Bueno, sí, obres l'armari que et poses. No obres cap armari. Has de trucar a algú perquè t'ho faci.

Tu agafaries una bugambilla de Vic i te la fotries per escapa.

No, jo entraria al Pinterest i buscaria idees i m'aniria al Mango o al Zara i veure què trobo. Seria tot molt complicat estèticament. Bé, passen 9 minuts i dos quarts. I per fi parlarem una mica de tele amb en Marc Andreu i les puristes del programa. Parlarem de Trescat, que és el que més ens agrada parlar.

Bueno, la setmana que ve comença la nova temporada de TV3 i 3Cat. Aquesta setmana ho hem començat a la ràdio. La setmana que ve reincorpora tota la tele. Per què comencen més tard?

No ho sé, però històricament sempre ha començat la tele més tard, no? Per què? No, l'any passat va ser una mica de demà. No, jo sé per què comencem quan comencem a la ràdio. Per què? Perquè vam començar el dia 30. Sempre comencem la primera setmana del setembre. Comencem el dia abans que comencin les enquestes d'audiència dels EGMs. Que ja saps que és aquesta gent que surten al carrer a fer preguntes de la gent quina ràdio escolta, i comencen el dia 1 de setembre. I la pregunta és, quina ràdio vas escoltar ahir? De manera que a totes les ràdios ens afanyem que els oients ja puguin respondre als programes de la nova carrella. Llobes,

si us truquen, no us confongueu. Ni Ostret, ni Bastet, ni merdes. Nosaltres. Escolto el que no surti d'aquí. I penseu que com més informació digueu, millor, perquè a més, com que tot això és una pantomima i és tot mentida, només que truquin una lloba i donguis un munt de dades sobre nosaltres, això ens suma 150.000 oients.

És veritat que van donant punts, si dius noms d'aquí presentes, si dius bé l'hora i tot.

És una cotrada, però majúscula, a un nivell espectacular.

Sí, és com molt analògic, no? Molt. És com molt antic. No, sense el com, és molt antic. Mira que les audiències de tele ja s'acontabilitzen de forma molt antiquada,

Pablo de Serrano. Digue-ho tal qual. Les audiències de tele, ja si sents. Hi ha 600 audímetres a tot Catalunya. 600. No 600.000, 600.

Aquests 600 televisors poden determinar que un programa se canceli.

A tu et sembla que 600 televisions poden representar estadísticament tots els milions d'habitants d'aquest país? Jo tinc la sensació que no. Jo no crec en l'estadística. Soc negacionista, conspiranoica.

Sí, digue-m'ho, m'és igual. Que la gent que es dedica a l'estadística et dirà, doncs, que amb 600 segurament n'hi ha prou.

Que s'atreveixin a venir-me a defensar. És tenir-te en compte

el consum digital que ara hi ha tant de tele com de ràdio. És que està desfasadíssim,

vamos, d'una forma. És una vergonya. Agafes les audiències que et diu l'EGM i les contrastes amb les escoltes digitals que tens a Spotify. Et quedes glaçat. I no quadra per enlloc. Això és com el paraigua. Aviam. És al·lucinant, no, lo del paraigua? L'aparell per quan plou.

És a dir, l'ésser humà va dir, ostres, quina merda que de tant en tant cau aigua del cel. I clar, és cert que és una mica un embolic perquè et mulles, és fràctic. I van dir, mira, fem una cosa. Agafem una tela impermeable i l'enganxem a un pal. És l'opció més fàcil, és la primera opció en la que devien pensar. I els nivells de desenvolupament que hi ha hagut al voltant d'aquest aparell. És molt menor. Hi ha algun que s'obre automàticament, hi ha algun detall, però segueix sent una puta merda que fa una mica de vent i se te'n va. Que segueixes mullant-te la motxilla. Els pauets. Que jo al·lucino que ens haguem conformat amb això i que seguim endavant amb aquesta merda d'invent i que no hi hagi ningú estudiant-ho. Doncs això igual amb els audímetres. Mira, ja ho hem fet. 600 audímetres aquí repartits en unes cases de Catalunya i ja ho tenim arreglat. Però pot algun investigador estudiar això? Que jo puc trucar a una noia que viu a Austràlia i mentrestant no puc saber quants oients reals té Catalunya Ràdio. Poder estic boja, no sé.

No, crec que molta gent estaria d'acord amb tu, més enllà de l'estadística, que jo crec que sí que funciona, però a mi m'agradaria que fos real, que ara poguéssim saber quanta gent està escoltant aquest programa. En digital pots fer-ho. Clar, però bueno, que hi ha gent amb el cotxe, hi ha gent que escoltava la ràdio. Bé, en tot cas, aquí hem arrencat la tele,

i 3K t'arrenca la setmana que ve, i dimarts 8 fan la presentació oficial, amb moltes de les cares dels programes que hi haurà, però ja estem començant a descobrir algunes novetats. Em sembla que la presentació oficial. Juliana, no ho sé. Crec que és més per premsa i tot això. Quina premsa? La premsa, el que li interessi explicar quina és la nova temporada. Estàs demanant la presentació. No tinc comitè regular i el nacional.

Bueno, doncs sí. Catalunya Ràdio també hi anirà, no? Perquè som nosaltres. De fet, estarem fent un directe des d'allà, també. A mi em sembla estrany, està perfecte.

Cada any m'ho sembla. Li preguntaré al sector 3CAT quan el vegi el dia 8, li preguntaré.

Has de fer moltes preguntes. Home, però moltes. Mare meva. Si tothom fa presentacions, llavors, qui va, qui no, no ho sé.

Però és una mica ridícul fer una presentació, a part com si hi hagués molts canvis, que crec que no. No, hi ha poques novetats.

De dos mitjans, o no? Mira, una de les novetats que ja s'ha avançat. No, però t'ho expliques a tu mateix, no?

Que ja estarà bé i que jo em faré O sigui, que jo em sembla perfecte i la Laura Escanes tendrà els companys de l'art encantada i serà genial, però.

Com saps que la Laura Escanés vindrà a presentar alguna cosa? M'ho imagino, no? Bueno, si és presentadora serà allà, no? Si no hi serà. Ah, sisplau, a veure, anem a PAMS. Marc Andreu serà famós per la secció.

Silenci. Una de les novetats. Una de les novetats és que Carles Tamayo estrenarà un format que es diu Increíble però Fals. Aquest format serà pel canal d'Eva i, de fet, ja podem veure unes primeres imatges al canal de YouTube. Veurem quin és el tipus de documental, perquè sempre. Són investigacions. Investigacions. El proper dimarts sabrem més coses. Una altra de les novetats anunciades és el fitxatge de Reis Esteve a Trescat. Ella és cuinera, pastissera i assessora gastronòmica i també una de les perfectes del programa perquè hem parlat de la seva història d'amor amb l'Arnau París. Són superimportants per mi. Doncs ahir anunciaven a l'informatiu que les Reis substituirà l'Arnau París per seguir oferint aquest secció que és pim-pam dins del programa de cuines, que ofereix com receptes de cuina ràpides de fer per qui no vol cuinar i dedicar-hi molt de temps, i li hem preguntat com ha viscut aquesta gran notícia. Com esteu?

Bé, abans de res, moltes gràcies, sou els millors, sempre. I dir-vos que em fa molta il·lusió, moltíssima il·lusió, estic supercontenta, perquè, clar, em va pillar en un moment vital, al·lucinant, he parit dos bessons, no?, i allò que diuen que els nens venen amb un pa sota el braç, doncs així he estat, en el meu cas, i el pa és espectacular, clar, jo portava molts anys cuinant, però allò bastant tancada, és a dir, jo sempre cuino en alta gastronomia, les millors cuines del món, tot el que tu vulguis, però són quatre parets molt petites, i de sobte trenco això i em fico per totes les cases de Catalunya a través de la pantalla, doncs és una cosa que a mi em fa superil·lusió, la veritat. De fet, amb els meus amics ja tinc una festa programada on farem la primera recepta que farem per la tele, o sigui, espectacular, estic molt contenta. Convida'ns! Ho farà fantàstic,

ho farà molt bé, segur, segur. A tot això recordar pels fans de cuines que continuaran veient el Marc Ribas, la Jessamy Caramés i l'Arnau París, però també s'afegirà aquesta cuinera. I un altre petit detall és que ahir va passar una cosa important que no vau comentar al programa. I és que va ser l'aniversari de la Raïs Esteve.

Carles. Nois, en serio, m'estic pillant heavy del Carles. Vull dir que se pot deixar de venir. Té parella, no sé si ho sabies. I com diria la meva germana de 20 anys, y lo malo.

No, lo malo es que li agradis tu també.

Ahir va celebrar els seus 37 anys. L'Arnau París li va dedicar una història d'Instagram amb una foto d'un pastís en primer pla i ella agafant els seus dos fills amb un text que deia Feliciteu-la, és el seu aniversari, un any amb moltes celebracions. I ella repostejava aquesta història afegint un Arnau, gràcies per aquest dia i per tots i cadascun. És que, mare meva, per això jo vull amor, perquè veig això i clar.

Però això tampoc és l'amor de la vida real, eh? Jo miro el meu entorn i jo no veig la gent com l'Arnau i.

No, jo avui ho he parlat també amb la meva esteticient, que són la gent que més sap del món en general, són pitonisses i en saben de tot, i m'ho deia ella, d'aquestes vacances he al·lucinat, o sigui, les parelles no s'estimen. Tu veus parelles en un restaurant que estan tothom amb el mòbil, la gent no parla, la gent no s'estima ja, la gent s'avorreix. Hi ha parelles que tu ja les veus que s'odien en el fons. En secret. I n'hi ha més d'aquestes que no pas com en Rai i l'Arnau. Per això la Rai i l'Arnau ens emocionen. Perquè és excepcional. Les xapes que t'apegues

amb negent i la teva depiladora estèvia.

Home, perquè mitja hora amb les cames obertes, alguna cosa hem de comentar. És que seria molt violent, no? No dir res. No, o sigui, també moltes vegades no he dit res. Alguna vegada, si no tens ganes de xerrar.

No, ja. Vaig poc a aquests llocs.

Sí, tu no. Tu com vas? Tu t'artudes?

Juliana, va. Què secret? No, però vull acabar de parlar de joc de cartes, després t'ho explico si t'artilo o no. A mi m'interessa també.

Us feu el mateix, us ho arregleu. Ho arregleu, que no sé ben bé què sigui. Ho deveu tallar amb les tisores de tallar-vos les ungles. Perquè sou uns forts. Per no entrebancar-te. Escolta'm. No m'explicaràs si has anat mai. Ho deus dur com la barba. Així arreglares. Com la de Marc Andreu? No, com la teva. No, com la teva. O com. Els tios en general aneu així. Està generalitzant molt, li deu haver de tot. Bé, i per això dic, ja he dit, en general, la qual cosa implica que sí, estic generalitzant.

No, vull donar aquesta imatge. Me la sento molt íntima, sí. Doncs ja està. I ho hauria de mirar. Doncs, cap problema, davant no disso. Ho hauria de mirar ara mateix. Què dius? Per aquí no deixa de ser, no? No, tothom sap exactament. No veus el lavabo cada matí? No miro exactament, a veure I no vas sempre una mica igual? No tens una marca personal? Una firma. Jo tinc una firma.

A mi m'enfonsaria saber que ara puc estar amb un tio amb qui vaig estar uns anys i que no em reconegués en aquest sentit, m'entens?

Tu t'agradaria que sense veure't la cara. Home, clar, que m'agradaria. Ara hi ha canalla, però baixant. Clar, que m'agradaria. Clar, que m'agradaria. I tu series capaç. Víctor Navarro, molt bona tarda. Com vas, Víctor? No, no, espera. Víctor, et feia tant que no ens veia. La primera pregunta que li fas és aquesta. Farem una cosa Marc Andreu, demà acabarem de parlar del tema aquest, perquè en Víctor demà no pot venir, tenim coses a comentar. Arreglat. Però què vol dir arreglat?

Arreglat no vol dir res, arreglat sembla que hi

hagi una cosa espatllada. Una entre la meva barba i el meu cap, posem-hi números.

Com la barba d'en Roger. Què la portes, el 2 o el 3?

Sí, sí, entre 2 i 4. 1 i 2. Jo crec que això és molt

la tendència general, masculina. En el món heterosexual, almenys de la vintena a la trentena llarga, jo diria que és això. Tu creus que segons la

dècada hi ha com un tallat diferent? Home, jo imagino que.

Una estètica diferent. Jo crec que hi ha una qüestió de modes generacionals que a poder persegueixen, com les àvies que tota la vida ja s'han vestit d'àvies, no perquè es vesteixin d'àvies quan hi arriben, sinó perquè els vint anys ja anaven així. A mi això m'impressiona, sí, sí. Igual que les millennials ara, que ja tenen 40 anys, segueixen anant amb pitillos. Home, tu mires les pel·lícules dels anys 70 des d'estàp, eh? I vesteixen com les àvies d'ara.

No, i aquelles parts interiors estan treballades d'una altra forma,

com s'estua ara sa moda. Jo crec que hi ha una qüestió de moda pura i dura i després també una qüestió de voluntat i de. És diferent als 20 anys, que potser tens un tipus de vida, un tipus d'interaccions, que quan potser en tens 50 i un criu de no sé quina edat que t'està donant pel cul tot el dia que vols ocupar els amics a fumar i tu ja estàs farta i no tens temps d'anar a depèn d'on a fer depèn de què i poder vas allà que. Jo què sé. Jo vaig al gimnàs i veig totes les senyores de totes les edats i tothom va diferent.

Doncs és bonic, això, que tothom vagi com vulgui. No, molt bé, fins aquí aquest especial

de depilació. Una vegada jo estava totalment descullada. No ha acabat, eh, no ha acabat. En un hamam. No,

quan brota sí se l'ha de deixar fer, perquè a més parla molt bé i és molt interessant.

No, però això és anècdota personal, però estava totalment I la resta no. La resta no, la resta era tot informació. Fins ara estàvem a la Cati, Catalunya Informació, i ara sí, ara són una anècdota. Era a Granada, en un hamam, totalment despullada. Aquest lloc com de massatges i que et freguen, no? Sí. I jo vaig anar allà, em vaig fer un massatge, vaig fer el meu petit moment de sauna, tal, i després, quan ja era al vestuari, totalment despullada, arreglant-me els cabells, posant-me crema, hidratant, a Granada, se m'acosta una dona, que m'havia reconegut, no soc tan famosa com en Marc Andreu, però de tant en tant hi ha alguna historieta d'aquestes, I vam tenir una conversa molt estranya, on ella sí que anava amb el Bernús, i jo anava, bueno, que també va veure el meu disseny, m'entens? I jo, clar, tampoc em vaig tapar, perquè també era com molt violent, que de sobte en el moment en què interactuàvem jo m'hagués tapat. Llavors vam estar xerrant, jo totalment nua, dient-li, sí, soc jo, sí, tal. És que hi ha un petit problema.

I ara faràs veure que estaves incòmoda.

No, no estava incòmoda. No estava incòmoda, però aquesta persona ja va veure ben bé. No, no va saber llegir-ho. Se te va afirmar. Ho va veure tot.

Hi ha un problema als gimnasos d'aquest país, o almenys als pocs que jo he anat, que hi ha gent que ve a parlar totalment despullada a l'altra persona.

A mi això m'incomoda moltíssim.

A mi m'incomoda si em ve un company del gimnàs i tal i se'm fica a petar la xerrada mentre s'està jugant el cap amb la tovallola i va totalment despullat. Jo crec que hi ha un tema com, no ho diria d'educació, però de saber llegir l'altre si està incòmode o no. És veritat que el gimnàs

podés un moment en aquesta conversa no. Bé, no hauria d'existir tant, però també és veritat que és molt curiós com la noiesa pot tenir una connotació o una altra depenent de l'espai on estiguis, perquè després tu vas a una platja nudista i el més natural és tenir una conversa i estàs exactament igual, no? I no estàs tan violenta com quan estàs a A mi si algú em diu alguna cosa en una platja nudista no m'importa, però en canvi allà, com a la sauna, va ser com ahi, saps?

Víctor Navarro, molt ben tornat. Què tal, com esteu? Nova temporada, la tercera, no? La tercera, la tercera.

Molt bé, escolta'm, com ha anat l'estiu? Bé, bé, bé. He treballat, de tot. He descansat una mica, de tot.

Descansat no, Víctor, no ens menteixis.

Has estat fent mercato, has estat. M'has sorret tot l'estiu. No tant. M'has lligat molt o què?

No, no. I morrets? No, no, no, he treballat molt, he treballat molt.

He treballat molt, he treballat molt. Molt bé, Víctor, i que no cal explicar totes aquestes coses. Ens anem fins a París. Perquè els que sí que han morrejat i fort, m'imagino, han estat la Mínia Mal i Inés García, que han fet. Què ha estat, una escapadeta, això que han fet a París?

Escapadeta 24 hores, perquè ella ha penjat un post dient 24 hores a París, i això era que dimarts i dimecres tenien festa. Bueno, tenien festa la Mínia Mal, que el Hansi Flick els havia donat dos dies lliures, ell va anar a Madrid a una gala. L'acompanyava Inés i d'allà amb un avió privat van anar a París i llavors han estat hem fet una nit a un hotel també els acompanyava que sempre va un de seguretat que sempre acompanya la Minya Mal que de fet el seu post li ha pixelat la cara que m'ha semblat una mica estrany perquè realment a la gala a Madrid tothom li va veure sobretot a les imatges l'home amb la es veu la cara de l'home de l'home de seguretat que l'acompanya sempre i reia no m'escapaga el club entenc la gent diguem l'empresa de representants d'en Lamin d'en Lamin sí. Sí, sí, entra dins de tot el pack de la quantitat de gent que hi ha, que unes 15 persones ja hi ha.

Has vist les imatges del vídeo que ha penjat l'Aignés fa poca estona?

Sí, estàs dos en un sofà fent zapatons. Sí, que això és una botiga, no? És que han penjat una foto com de. Jo crec que han anat a diverses botigues. Hi havia una de Chanel. Jo crec que això també I qui els fa aquestes fotos i vídeos? El Segureta, també? Els cosins, no? El Lamint va tot el dia amb els cosins i els amics. Sí, però aquí crec que no els ha portat, perquè ells haguessin penjat alguna cosa, 100%. I no han penjat res. Llavors, o el de Segurata o algú, però A mi m'encanta la

idea que el Segurata, a part de vigilar que ningú no li foti mal en el pobre Lamint, hagi d'estar fent de creador de contingut.

Apa que a tu no li demanaries si el tinc. Li demanaries sempre. No? No li diries, va. Fes-me una foto. Sí, sí que li diria.

No, clar, jo clar que li demanaria, però jo el que esperaria d'un segurata professional i seriós és que em digués, no, Juliana, he d'estar pendent que no et mati ningú. Però també t'agradaria. Fent-te una foto.

No em perdonaria mai que et matessin mentre et passés la foto.

A la torre, o sigui, allà a tot París, és que és tot París, et faria fotografies i tu encantada. No passaria res. El problema, l'únic que he vist ha sigut quan estaven en bicicleta, anaven en bicicleta la Inés i la Min. I que algú els ha gravat. I que algú els ha gravat, però anaven, i una zona més on hi havia diverses parelles, o sigui, he vist diverses parelles allà en els vídeos i això m'agrada.

Valorem que potser tinguin un content creator, que jo diria així en anglès. Quina cita, doncs. Bé, igual que tenen una persona de seguretat, i estic segura que tenen algú que és. Un equip de comunicació, pràcticament. Tenen algú que els fa fotos.

Són molts creadors, no? I hi ha un noi i una noia. Una noia que és fotògrafa i el noi que abans treballava amb Ibai, amb Ibai Villanos, i que ara està amb la minha mare i s'ha encarregat de fer vídeo. Víctor, doncs estàvem comentant i tu dient-me que ho fes. Sí, però és que jo crec que cap d'aquests dos ha anat a París. Jo crec que lo de París ha sigut escapada romàntica, crec, sense tota aquesta gent. Només ha sigut el de seguretat. Però és veritat que en molts viatges van, i és un exèrcit de gent, la que va. Van a ells dos, va el Mohal, el Souha, Inés, l'Amin, seguretat, llavors va molta gent. Aquí jo crec que no. Mira, la imatge aquesta, això m'encanta. Quant pagaries per fer un sopar amb l'Amin Yamal? Res, no, no. Paga. No, vull dir. No et faria cap il·lusió? Ah, sí, xerrar una estona sí, però ja està. Vull dir, tampoc pagaria. Tampoc és allò de. Normal.

I a Madrid què hi han fet? Perquè he vist que han estat a la gala d'uns premis i la gala ha fet que.

Com la parella oficial, tots dos junts. Com la parella oficial junts, que a més la Inés explicava un dia abans que venia una maquiadora, perquè entenem que per tota aquesta gala, els dos, per cert, jo crec que darrere de tot aquest estilisme i tot el que hi ha al post i tal, està la germana de.

Bé, no és que ho creguis, és que la. La Pili, la germana de la Rosalia. Sí, no ho han comentat fins ara. La Pili, la germana de la Rosalia, aquest estiu, després de les setmanes de Mundial, va explicar que tot l'estilisme d'aquells dies que havia dotat en la Minyamal l'hi havia fet ella. I és veritat, Víctor, que hi ha bastants números que segueixen treballant plegats. I que no només vesteix en la min, sinó que inclús pugui

arribar a vestir la Inés. És que tenen Inés Segura, que és la dona que també va anar al Mundial, que també és estilista. Està l'Anna Sotillo, que també és estilista i molt coneguda. I també la germana de la Pili, la germana de Rosalia. Que jo no sé si la germana de Rosalia, la Pili, és com una mena d'assessora i la resta ocupant d'altres coses. No ho sé. S'ha fet curt, això, Víctor?

Sí, sí. Perquè. S'hauria d'haver. Tenim molta I a més ja teniu I volem veure més sovint aquí. Bé, fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga. Molt bé.