És veritat que si plou comprem menys?

Ara parlem d'un refrany que té a veure amb la pluja i amb les seves conseqüències. A veure, ho vam poder tastar la setmana passada. De fet, el divendres passat, no l'altre, especial aiguats aquí a Catalunya Ràdio, dilluns també a diferents zones de Catalunya amarades, vam poder veure les conseqüències de la pluja, malauradament en alguns casos. Però parlem de pluja, Marta, a veure.

Va, sí. Avui el refrany que us porto és un refrany que, a més a més, s'ha sentit molt aquests dies, i és carrers mullats, calaixos aixuts. Que és aquesta dita que ens diu que una meteorologia adversa comporta que la gent es quedi a casa i que els comerços estiguin buits i, per tant, no tinguin beneficis. I, de fet, hi ha qui la continua i diu carrer banyat, calaix aixut, dependent content, ja m'ho he fotut. Perquè el dependent treballa, no?

No treballa, però clar, no fa diners. No fa calaix. M'encanta, ara de seguida ho comprovem. Abans, però, us recordo els telèfons, 93207474. Si avui ens voleu dir quina és la dita, l'expressió popular, el refrany que feu servir a casa vostra, també ens ho podeu fer saber a través del 677-387719. A carrers mullats, calaixos eixuts, és veritat això, parlem de pluges convencionals, això sí, però les pluges fan que anem menys a comprar als comerços. Montserrat Berenguer, molt bon dia. Bon dia. La Montserrat treballa al forn del pont amb Molins de Rei, és part de l'associació de comerços de Molins de Rei. Escolta'm, fa una setmana que patíem un episodi de pluges intermitent. Tu notaves que venia menys gent quan plovia o notes que ve menys gent al forn quan plou a Montserrat? Sí.

Mira, t'haig de dir que aquest forn fa 90 anys que hi és i això jo ja ho sentia amb el meu padrí que va començar. Ah, amiga. Per tant, és una dita que es confirma. Sí, sí, sí. I jo pensava, quan era petita, què voldrà dir això?

Doncs ja, ja ho sé. Ja ho has viscut. Per tant, tu quan et lleves i dius, ostres, humitat, pluges, avui ja sé que els llonguets me'ls emportaré sota el braç, no?

Exacte, exacte. També t'haig de dir que quan diuen mal temps, llavors és al revés, la gent compra més pa. Per previsió. abans que arribin les iaies per allò de nevar. Ai, m'encanta aquesta, clar, no l'havia pensat.

Però només les iaies, eh? Que són previsores. Que som previsores nosaltres. Als joves després ens passa que acabem menjant el pa congelat o aquell pa que deixes dos segons fora d'un cigui i ja és xiclet, no? Bàsicament les iaies preveuen més, escolten més i van a comprar pa per fer calaix per si venen maldades, no? Sí, però ja et dic lo dels

carrers mollats, calaixos aixuts, és veritat. Però ara també hem d'afegir, jo penso, que l'estiu, eh? Aquest estiu també ha fet estragos.

Tanta, tanta calor, la gent no sortia, eh? L'hauríem d'adaptar, eh? Calaixos, calaixos ruents. Ai, perdona, carrers ruents, calaixos eixuts, també podria funcionar, no? Dolents, no? Exacte. Ruents, dolents. Oh, carrers dolents. Bueno, jo ho he eixudit, eh? Sí, sí, sí. Carrers ruents, calaixos dolents. Ruents, calaixos dolents. Home, la compro, eh? Marta, pendent-te'l. Vinga, va. Calaixos dolents, carrers roents, calaixos dolents. Equivalent al carrers mullats, calaixos eixuts, doncs el mateix quan fa molta calor. També és veritat que, a veure, Montserrat, no et fa gaire de gust quan fa molta calor de dir posa'm aquella baguette o aquell tronquet que acaba de sortir del forn, no?

Exacte, exacte, tot ajuda. I pobres també ells. Calor de fora i calor de barra no ajuda gens.

Exacte, i allà dintre que deu estar fetes un múscul, no?

Sí, sí. Ara comencem ja a tenir la porta oberta, però. Ara no, eh?

Montserrat Berenguer, la podeu trobar al forn del pont a Molins de Rei. Servidora, vostè us diu que és com anar a un forn de tota la vida, d'aquells clàssics que fa olor a pa de veritat, no del pa de mentida que ens inventem. Gràcies, Montserrat, una abraçada. Gràcies.

Fins ara. Adéu, adéu. Aquesta no me la sé. Jo tampoc.

Quina és, Víctor, aquesta? Ah, sí, la de la Rosalía, nena. Quina de la Rosalía? El fucking Moniment. Ah, el fucking Moniment. El vull ser milionari, és veritat. Escolta, jo. Ja us dic jo que em passo el dia. Em passo el dia ballant, jo, aquí. Vinga. La Marta ha vingut aquí a classe de zumba, li hem de. Per favor, torna'ns a facturar, Marta. Ai, senyor, vinga, va. Fem una pausa per la publicitat i a la tornada resolem més dubtes amb la Marta Pérez Verge i parlarem de què vol dir anar de bòlit. Ara tornem.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.