Ester Expósito respon a El Xokas

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Silenci. Passa. Què dius? No sé què has dit d'en Josep Montero, que li deuen cardar una mandra als concerts. Ho sap, ell, que té uns concerts.

Ell, si pogués, anularia tot, ara. Com les cites, saps que sempre ve de gust anular-les un segon abans? Llavors dius, ha valgut la pena, normalment. Però els diners sí que li deuen venir de gust. Home, sí, i suposo que. Mira, no sé si han arribat, ja.

Els diners, home, els deus rebre després, no? Com va això? No ho sé, és una bona pregunta. Només li podem preguntar a la Musca. Ella ens ho diria, no? Ho fem aquest divendres, que en principi la veurem. Ah, mira. Heu quedat amb ella? Aneu a veure una cosa que fa. Tu també estàs convidat i has dit que no volies venir.

Prou, perquè l'endemà tenim teatre i vull estar fresc. És veritat, però sopar sí. Sí que soparem. Sí, sopar sí que soparem. Divendres. Ja direu hora i lloc. M'explicareu. Bé, avui és 16 de setembre i això vol dir que la Rosalia acaba la gira de luxe.

Una gira que hem anat seguint bastant des d'aquí i que no sé si teniu la mateixa sensació, crec que sí, perquè és veritat que ho hem anat dient, no? Ha estat molt menys comentada que Motomami, ha estat molt menys present a les nostres vides, no tinc molt clar per què. I tot això, avui ho comentàvem, que ens feia pensar en un article que es va comentar molt a finals d'estiu de la poeta canadenca Anne Carson. Ella va anar a un concert de la Rosalia i va escriure un article que es deia Tinc ressaca de Rosalia, que es va publicar al London Review of Books i era una crònica d'un concert de l'artista catalana. Que tu ja vas fer una crònica aquí, que va ser molt bonica, el concert de la Rosalia. Jo vaig ser reenamorada de la Rosalia, però és veritat que tens com una experiència mística en el moment, com molt intensa, i després te'n vas a casa teva i te n'oblides i mai més et tornes a posar les cançons del disc, o almenys, parlo en primera persona, jo mai més m'he tornat a posar les cançons del disc.

Però mira que vam començar tots absolutament obsessionats amb el disc, no?

Sí, no sé si és un mal dels temps moderns o si és que realment va ser un disc que no ens va impactar tant. És que m'he escoltat més el disc de la Carol Gic que el de la Rosalía, vull dir-te que sí que hi ha discos que hi ha hagut molta. La sensació, per exemple, a Un quarto azul, que són discos que juguen a lligues molt diferents, però sí que és que ha estat molt present a les nostres vides, de moltes maneres diferents. I no sé per què Lux ha quedat com tan difuminat, no? Aquesta poeta canadenca, Ellen Carson, o sigui, feia molt la pilota, la Rosalía, en aquest article, exalta molt el concert, però paral·lelament esmenta com de sobte és veritat que el fenomen de Lux no ha sigut col·lectiu, com sí que ha passat amb molts altres artistes, no? No és com Bad Bunny, que tu et sents com que formes part d'una comunitat. I que acabes el concert, i ho dic per experiència pròpia, que esteu tots al metro cantant les cançons del Bad Bunny amb tota gent que no coneixes. Una mica afecta equip de futbol, no? Sí, exacte, hi ha una experiència col·lectiva i tots estem vibrant de la mateixa manera. Hi ha una cosa per sobre de vosaltres que us uneix, no? I en canvi ella comentava que Lux ha alimentat una mena de fenomen. Individualista i solitari, que viu el concert gairebé com un retir, que el vius cap a dintre, com només amb tu mateix, malgrat que hi hagi després, perquè és veritat, molts crits, molts càntics i celebracions durant el concert. Diu ella, no hi ha exaltació compartida, cap ferida col·lectiva. La nit és plana, doblegada i guardada. Cadascú s'enfonsa en el seu somni ajustant-se els auriculars. Cadascú fa la seva en el món de luxe. Ho trobo trist. Sí, i jo crec que és part del que ha fallat en aquesta gira i el que ha fet que passi una mica amb aquesta sensació de dir s'ha fet llarguíssima, perquè sento que s'ha fet llarguíssima, i al mateix temps.

Sort hem tingut dels confessionaris, eh? Exacte, els confessionaris sí que han sigut molt sonats. Però que també potser era un disc concebut per ser escoltat cap endins, no? Perquè és com molt místic, molt. No ho sé, jo tampoc me l'he posat gaire més enllà del dia que va sortir.

Però tu el vas sentir aquí i ja està, no? I fa un any, recordeu com estàvem, eh? Qüestionant la Juliana per l'onada Rosalía, vull dir que ens estàvem fent tan pesats. I potser és veritat que l'onada Rosalía ha estat més una onadeta que no pas un tsunami, vist el que ha passat després.

Bé, passen cinc minuts d'un quart de set de la tarda. Precisament fa unes hores hem sabut que Rosalía serà una de les grans protagonistes dels Grammy llatins.

Sí, perquè han sortit les nominacions i ella està nominadíssima a moltes categories diferents, com per exemple a l'Àlbum de l'Any per Lux, també a la Grabació de l'Any per La Perla, que també està nominada a Cançó de l'Any i a Millor Cançó Pop, Millor Àlbum de Música Alternativa també per Lux, Millor Cançó en Llengua Portuguesa per Memòria i Millor Vídeo Musical Sovignon Blanc. Per tant,

set nominacions als Grammy llatins, que és bèstia, això també.

I qui també ha estat nominada és Batllal.

El sexo es especialista, me lo entro. És veritat que m'he posat mil cops més mascara que no pas looks. Molt més, i això que us recordo, que nosaltres en la primera escolta de Mascara de la Badia no ens va encantar. Te'n recordes? No ens va convencer moltíssim. Vam necessitar tres o quatre escoltes. I vau entrar a càmera lenta. Recordo que llavors sí que us va obsesionar. És por submarinisme, això. Doncs mira, l'Alba Farelo, que està nominada a millor àlbum de música urbana per Mascara.

I l'Aitana, que no hi surt. Però és que l'Aitana no ha publicat l'àlbum. No, per la gira, potser, però no. No, l'Aitana ja en va guanyar un. Sí, l'any passat.

Era per allò del disseny, no? Exacte, pel disseny de la portada.

L'única cosa que no havia fet ella, no? La nominen. Escolta, doncs ja era un honor. Sí, i tant que sí. Per cert, aquest matí, canviant de tema ja, s'ha posat en marxa el rodatge de la nova temporada de la gran cita de Trescat, la segona temporada, i ho dic perquè ens n'informen els oients el 677-27-1058, perquè bàsicament aquest oient s'ha trobat amb el rodatge als morros només sortint de casa aquest matí. Diu, hola guapos, no sé si és del vostre interès, però avui a la tarda he sortit a fer una volta amb bici i he vist que a Can Riera, una masia d'Arbúcies on fan casaments, hi havia el muntatge de la gran cita. He pensat que potser us interessava la informació i us envio una foto d'un dels senyals perquè la gent sapigués on havia de aparcar. Enhorabona pel programa. Ens envia una imatge d'uns rètols de la gran cita indicant un pàrquing i una fletxa pels concursants. Que m'imagino que sàpiga en on han d'anar quan arribin. Un rètol a part amb tot

el grafisme típic de la Gran Cita. És horrible. Com molt lila, brilli-brilli. Té molt de mèrit que la Gran Cita funcioni tant, perquè hi ha diverses coses que per mi fallen estrepitosament, com per exemple, justament aquest grafisme, que el trobo de veritat anava a dir una expressió molt lletja, però és que és horrorós. Per gustos colors. Doncs sí, nena, mai m'ho he dit.

Hi ha altres oients, també ens han escrit aquest matí, dient que s'han topat amb tot de participants anant cap al rodatge d'Arbúcies. Diu, fa una estona, sobre les 9, hi havia un cúmul gran de gent jove ben vestida i amb maleta gran a l'estació de Sants. Tots en direcció Massanet-Massanes per rodar la gran cita.

Però ho rodaven de nit, normalment, i avui, amb la previsió de pluja que hi ha, no sé, vas A veure si han de cancelar el primer dia. Deixaran de jugar el viatge, que era la segona temporada. Ah.

¿Pots ser que hi hagi una expedició d'aquest programa preparada per si s'ha d'anar al rodatge?

Digue'm una vegada que no haguem sigut al lloc dels fets. Moltes, perquè. Podries dir moltes. A la boda de la Dolceida. Pues será la única. Dic jo. No, si demà segurament intentarem passar-nos-hi. Molt bé.

Un moment delicat amb Marc Andreu que es retrobarà en un programa que no l'ha deixat participar.

Per mi, la gran filla és el seu ex. Totalment. Saps? És que podria de fer ella el reportatge i jo el gravo. Ah, doncs. Tots dos. Clar, un fetoring. Però ell serà força protagonista demà. Explorarem. Explorarem nous formats.

Per altra banda, tenim un oient que està completament desorientada i que més que un missatge ens envia un crit d'auxili i que estic segur que la podem ajudar entre tots. Hola, si us plau, demà podeu comentar l'últim xou de l'Aitana Madrid? Després de l'Ola, perdona, eh? Ja hi ha dues emoticones plorant. Plorant, plorant. No, no, està desesperada, ella. Diu, l'últim xou de l'Aitana Madrid. Diu, per què ha pujat el plex a l'escenari? I jo ja no sé ni què està passant. Tot en majúscules es crida sant-los. I plorant, i està molt, molt. Molt afectada. Està molt malament. Diu, necessito l'anàlisi corresponent, amb proves, context i tot el safrets, perquè això no pot quedar així. Ha, ha, ha, i posa calaveres, també.

Efectivament, ahir en Plex va pujar a l'escenari del Movistar Arena de Madrid, a l'últim dels quatre concerts que ja ha fet l'Aitana, i no sé si m'hi podeu explicar en aquest oient el context i per què en Plex ha pujat aquí dalt.

És que jo no entenc gaire aquest missatge, perquè no hi ha res a analitzar. En Plex és el nòvio de l'Aitana i puja a l'escenari. Però és veritat que això no havia passat fins ara, perquè ell surt també de blanc, fent joc una mica també amb l'estilisme que portava l'Aitana, després es queda com pel plantat mirant-la, mentre ella se suposa que li dedica a Superestrella, i després es deixa anar i els ballarins el recullen una mica Joan Dausà, però en aquest cas amb sort, perquè no cau a terra. Forma part del show, diguéssim, vull dir que aquí hi ha hagut algun assaig, no és només que puja a ballar Superestrella, com ha passat en altres casos, que ella ha pujat amb les babies, que no estava improvisat. És amb les babies i que hi ha una coreografia i té un sentit, però aquí jo crec que és una mica alimentar aquesta història, que tothom ha seguit tant d'internet, i és fer com un favor o un gest cap als fans que segueixen tant aquesta relació i que fins i tot a l'Aitana portaven pancartes per emplecs i ella s'havia d'excusar i l'havia d'excusar ell dient no ha vingut avui, ja li donaré aquesta pancarta que m'estàs regalant. Un favor pels fans i un flac favor per ella mateixa que us recordo que ha estat molts i molts mesos va estar molts i molts mesos dient que ella no parlava de la seva vida privada i ara sí que hi ha nebre. Ara sí que s'ha arrasat una mica tot. Quan estàs enamorada, clar que vols parlar de la teva vida privada. El problema és quan les coses van mal dades.

És que. Llavors també n'hauràs de parlar. En Plex ho fa molt malament, però vull dir que no passa res, perquè jo em sento completament identificat amb ell.

No té cap gràcia, ni una. Tu pots ser una persona. Tu has mirat vídeos seus de YouTube, no? Vull dir, cadascú és com és, i ell gràcia no té, deu tenir altres coses. Sí, sí, no, no, horrible, però. Jo a ella la veig tan enamorada que és el que necessiti. Està boja, carinyo. Caution, molta caution. Que no se'ns casi ni tot, aquests dos.

3 minuts i dos quarts fem una pausa i parlem d'Ester Expósito.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Jo sabia que no us deixaria indiferent a aquesta cançó, jo també. Però quin any va ser això? És que ara heu fet un parell d'anys.

El 24. El 24, Ester Expósito, Dani Martín. Sí, perquè això ara ja no us deixaria ni publicar. Home, per favor. Es pot i fallo bloquejaria immediatament. Dani Martín, a veure. Jo crec que ha de fer un parell d'anys. Calla, el 2025 posa. Ah, doncs si fa un any. És que ho hem comentat aquí mateix. De veritat?

No pot ser. No, és que crec 20 de febrer del 2024, pot ser? Sí, 19 de febrer del 24. Llavors sí que se'n va a parlar molt i tot això. Bé, com heu intuït, hem de parlar de l'actriu madrilenya de 27 anys, Esther Expósito, que aquests dies està de promoció i que, per tant, està donant moltíssimes entrevistes i ens està regalant titulars prou interessants.

Juli. Sí, l'actriu acaba d'estrenar a Amazon Prime una pel·lícula i no és una pel·lícula qualsevol. Es tracta d'una pel·lícula que aquí al programa ja vam estar comentant molt quan es va anunciar i quan va començar el rodatge, que va ser el febrer del 2025, fa un any i mig. Es tracta de Enfrentados, l'adaptació cinematogràfica d'un llibre de Mercedes Ron.

Él será tu guardaespaldas, Sebastián Moore. Encantado. Per fi.

Jo suposo que la fenestra indiscreta al programa de Cinema de Catalunya Ràdio ja ho han parat tot i faran mínim un mes de només dedicat en aquesta pel·lícula. És que molt la bola negra, però és que. Parlem de l'important. Parlem de l'important. Aquesta és una pel·lícula, com podeu intuir, molt comercial, que és la primera del que serà una trilogia. Per tant, tot plegat acaba de començar. Aquesta aventura tot just comença. Hi haurà moltes més de pel·lícules. Ja pensava O sigui. Ja està pensada aquesta pel·lícula per agradar a una mena d'adolescent molt concret, a una mena de públic generalista molt concret i ja es veu que és tremendament dolenta i des d'aquí ho celebrem. Jo em moro de ganes de veure-la. Deixeu-me refrescar-vos una mica la sinopsis perquè pugueu veure per on van els tiros. Aviam. Marfil Cortés, la filla d'un poderós empresari espanyol, veu com la seva vida perfecta a Nova York fa un tomb quan és segrestada sobtadament i alliberada sense cap explicació aparent. El seu pare decideix aleshores contractar l'enigmàtic Sebastian Moore com a guardaespatlles. Obligats a passar cada minut junts i tot i que inicialment xoquen pel seu esperit indomable i el caràcter reservat d'ell, entre tots dos sorgirà una atracció irremeïble. Quina meravella. En tornar a Espanya, amb les amenaces cada vegada més intenses, hauran de moure's en un món on ningú és qui diu on ningú és qui diu ser, i res és el que sembla. Que ha sortit ja. Ha sortit, eh? Ha sortit. Roger. Estava explicant-ho perquè ha sortit ja la pel·lícula. Però està als cinemes? No, està a Mason, però també ho hem dit ja de moment. Jo et dono una idea. Pots anar pagant Movistar Plus de tant en tant. I pots escoltar el que diem. És una altra idea que et proposem.

Però és que parlem de pel·lícula i jo volia anar al Moltíssima Sucre a veure-la.

El més interessant, però de tot plegat, és la intrahistòria que va existir mentre durava aquest rodatge.

Perquè 15 dies abans que l'Estere Expósito anunciés que estava en aquest procés de gravació de la pel·lícula, el 14 de febrer del 2025, el Dia dels Enamorats, La van enxampar a una discoteca de Madrid embolicant-se amb l'actor Hugo Diego García, un actor francès que és justament el coprotagonista d'Enfrentados. Per tant, l'enigmàtic Sebastián Mura, el guardaespatlles. Com oblidar aquelles imatges de la discoteca, on es fotien la llengua fins a. Bueno, top 5 morrejos mínims.

Bona tècnica, eh? Era sexe directament. Molt bona tècnica. Jo mai he vist aquesta química, per exemple, amb l'Embapé. No.

No. Jo, aquella, allò, per mi era un quadre. Doncs sí, va ser molt bonic de veure i només per això jo vaig veure això i vaig dir, la vida va a la penya. Sí, clar. Doncs es començaven a embolicar la ficció i paral·lelament també a la vida real. I no només parlem de quatre petons, sinó que com a mínim van estar en un bon gris de micronoviatge, perquè després d'aquestes imatges que, com diu la Marta, aquest morratge a la discoteca és inoblidable i eren molt intenses, després, durant mesos, durant els mesos següents, van haver-hi molts indicis. Que ens provaven que aquests dos s'estaven veient en termes totalment afectuosos. Sí, noi.

Quina merda, quan sembla que tot va bé, entra el puto lalala. El lalala, el Carles Lipotren,

Carles. Sí. Doncs sí, noi. En Carles s'assembla al Ryan Gosling? Per mi sí. Això ho vaig pensar l'altre dia. És que cadascú té el seu Carles. El Carles té 42 anys, va amb camises sempre i s'assembla una mica al Ryan Gosling. Divorciat, no? Home, evidentment. És que ja m'ha semblat que I tocador, aquest tema, per cert. Ella se'n va anar a un altre. Ella aquesta cançó la posa a casa seva, també. Comença a tocar-la. Tornant a l'Ester Expósito que es va estar embolicant amb Lugo Diego García, que és aquest actor amb qui coprotagonitzen la pel·lícula Enfrentados que ara està promocionant, és una relació de la qual vam saber molt poca cosa, però sí que ja es va veure que a l'estiu del 2025, per tant, fa una mica més d'un any, arribava la cosa a la seva fi. Ja es van acabar les portades d'ells dos passejant agafadets, tocant-se de la galteta i fent-se petons pel carrer. Ara, com sabeu, l'Esther Expositor està sortint amb l'MVP, el jugador de futbol també francès, aquí hi ha una mica de patró. I no només això, sinó que l'Esther, mentrestant, mentre és nòvia de l'MVP, s'està clavant tota la promoció d'Enfrentados. Manu Manu amb Lugo Diego, clar. Amb un ex. Dos exs, dos exs gairebé quelcom, que he decidit avui, he decidit acunyar aquest terme com a Casialgo, que no ho havíem traduït mai aquí. És que el concepte Casialgo. No, no estic d'acord amb aquest concepte. Què vol dir gairebé alguna cosa? Ja ho eren, però eren la cosa que ells volien. A mi m'agrada una mica el terme Casialgo, el terme gairebé quelcom. No, perquè un gris també és una cosa en si mateixa. Sí, però no és negre del tot ni és blanc del tot. Però té una entitat per si mateixa. Estem entrant ja en termes filosòfics, eh? Molt interessant. I pensava que estaries al meu vaixell. A plató entra ara, sisplau, que passi. A partir de les set, especial plató. I pensaré, Marta. Ens diuen que Enfrentados és una biologia, no una trilogia. Ara ho miro. A mi me'n posa trilogia. Quan busques sobre la pel·lícula, és trilogia. Poder és una. Són dos llibres convertits en tres. Poder són dos llibres i faran tres pel·lícules. Mirem-ho bé. A veure si és tan dolenta, millor que siguin dos, que no pas tres. Crec que només hi ha marfil i Eva no.

És que és molt difícil entendre què han fet aquí, eh? Jo quan va començar a sortir no ho vaig entendre.

La Mercedes és la que va escriure el llibre de Culpa Mía, Culpa Nuestra, Culpa de Todos, al final és que també són un munt de llibres on tot és culpa de tothom, i va fer molt d'èxit, és de tot aquest món Wattpad. I després ella ja explica que a posterior, com que això ja va ser un gran èxit i ja ho han portat a la pantalla, aquests altres llibres d'Enfrentados ja els ha escrit amb perspectiva cinematogràfica absolutament, sabent que serà una pel·lícula. En quin actriu posarà cara la teva protagonista? Ella. Ella pensava en estar expósito, efectivament. Doncs bé, aquests dos exgrisos s'estan clavant la promoció de la pel·lícula que protagonitzen i on s'enamoren. No és la primera vegada que passa, tampoc. Sí, com sigui, sembla que ho porten la mar de bé, perquè de cara enfora estan fent un molt bon paper, millor almenys del que van fer la Etana i en Miguel Bernardo fingint que eren parella. I en aquestes entrevistes que estan fent, l'Esther no ha pogut evitar que li preguntessin sobre una de les grans polèmiques d'aquest estiu passat. Les declaracions de l'Streamer i el xoca sobre ella.

Por su pensamiento político, doctrina, etc., no te vale la pena estar con una tía tan atractiva si tienes ese pensamiento. Es mejor estar con un seis, te lo aseguro.

Ja ni comentem perquè és que va molt bé. El que estigueu pensant que nosaltres pensem serà això i pitjor, probablement. Aquesta era una opinió misògina que va obrir mil debats i que va ser una de les polèmiques més comentades durant els dies de més calor, amb mil veus sortint a carregar contra en Xoques, gràcies a Déu. Però qui encara no s'havia pronunciat era la pròpia Ester fins ara. Aquesta setmana, però, ha visitat l'Escript, que és aquest podcast sobre cinema presentat per Maria Guerra a la cadena SER. I si una cosa és la Maria Guerra, és guerrera i valenta. Ella és una de les periodistes de l'Estat amb menys pèls a la llengua i no va tenir cap problema en preguntar-li a l'Esther sobre el tema. I ella ha estat prou contundent. Lo del chocas.

Bueno, yo no he hecho nada. Bueno, no. Es que un señor que dice que tú eres un 10, pero que él prefiere un 6. Un señor comiendo espaguetis de una manera asquerosa. No, pero es maravilloso que es que se. Se contestó solo, la situación era tan. Es que hablaba por sí sola, la imagen, lo que decía. No tuve que hacer nada. Es maravilloso cuando pasan esas cosas, que no tienes ni que salir a decir algo. ¿Y qué te va a prender, però, l'estir de tota aquesta gestió? Tota la repercussió, tot el que. Totes les respostes em tranquil·litzaron de. Ah, d'acord, o sigui, perquè a vegades. Lo que más se escucha, lo que más ruido hace es el odio. Y cuando pasó esto, pues me acordé de que, ah, no, vale, hay gente también con dos dedos de frente, que no es misógina, que no está llena de odio, de veneno. Y me alegré, me recordó. Dije, bueno, no, esta gente está ahí, lo que pasa es que normalmente están calladas, tranquilas, con sus vidas, y los que hacen más ruido son los otros.

A mi m'agrada molt que l'Esther sigui així de clara quan podria fer-li una mica d'angúnia posicionar-se, però ella ja tendeix també a dir el que pensa, que és justament el motiu pel qual incomoda a gent com el Xoques, que voldrien que senzillament es limités a estar guapa i a somriure, però ella resulta que és guapa, però és que a sobre també li agrada explicar el que pensa. Mira quina casualitat. En qualsevol cas, a mi tot això només em genera encara més il·lusió per veure aquesta pel·lícula que Roger, apunta-t'ho bé, està disponible ja a Amazon Prime.

Acabo de veure que tinc compte, vull dir que la podré mirar.

El trailer és de les pitjors, és una. Porqueria infecta.

Però si l'hem de situar com en un rànquing, l'assistenta està molt per sobre d'aquesta?

Està molt per sobre. Jo crec que juguen a la mateixa competició, no? La mateixa lliga, no? Crec que ells volen, és a dir, enfrentados voldrien jugar a la mateixa competició, però jo crec que l'assistenta és molt millor. Sí, també era. És internacional, aquesta pel·lícula? Ells ho fan amb molta intenció internacional, eh? Tota la promoció també l'estan fent en anglès, l'estan fent en francès, van agafar el logo Diego, aquest actor francès, també perquè sortia la substància, aquesta pel·lícula que protagonitzava la Demi Moore i la Margaret Qualley, que va ser tan famosa i tan comentada, nominada als Oscars, vull dir que ja, jo crec que sí que té pretensió, i que aquests fenòmens tan adolescents, tan juvenils, que es publiquen a plataformes, com ja va passar amb Elite, ho ha passat també amb altres adaptacions, com dèiem, de Culpa Mía, Culpa Tuya, de la Mercedes Ron, ja funcionen moltíssim a nivell ja internacional. Estan predestinades a petar-ho mundialment.

Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda, com esteu? Has vist Enfrentados, tu? No, no l'he vist. Ganes de veure-la?

No, i mira que a mi, ja sabeu, m'agrada molt la misèria humana i cinematogràfica, però és que crec que és tan profundament negre que no m'interessa. Ha de ser molt complicat, sí. És que crec que no fa ni riure, saps? No te la pots prendre ni de forma irònica. Cosa que passa amb l'assistenta, que dubtes si el director l'està fent en comèdia o no. Jo vaig riure molt amb l'assistenta de les pel·lícules,

que a més he riut A quin moment vam riure tant?

Què passava? Amb tots, perquè cada cop.

Quan de cop i volta començaven. Era molt surrealista. Quan era tan gratuït tot, no?, potser. És que va fer un giro darrere l'altre, que tot I exacte. En el llibre no rius, saps? Ja. Però per mi la part de thriller també estava molt ben aconseguida l'assistenta, no dic ni de broma, sent una pel·lícula que jugaven en la. T'enganxa i sorprèn. Llibrar és un fenomen també perquè és que t'enganxa. Clar, una mala cosa. I jo no sé si enfrentados ho saben aconseguir també aquesta tensió i te l'aprens seriosament com sí que passava amb l'assistenta o poder ja des del primer moment a tot el tema del segrest i tot ja es fa molt evident. L'altra és aquesta, l'assistenta, realment jo no m'esperava, depèn de quin gir. I aquí, ja només llegant la sinopsi, dic poques sorpreses intueixo. Intueixo poc susto.

Perquè, clar, ja està tot dativaneït. Està tot molt explicat. Bé, seguirem de prop tota la promoció d'Enfrentados i si mirem la pel·lícula us compartirem les opinions.

Hauríem de quedar a casa d'algú, Roger. No podem quedar al cinema Sucre de Vic i mirar-nos-la.

Bé, fem una pausa i de seguida recuperem un parell de fragments que vull recuperar de l'Arnau París i la Raisa Esteve ahir a la tarda de Catalunya Ràdio.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

La Juliana acaba de descobrir que la bola negra és candidata per l'Acadèmia

Espanyola del Cinema per anar al bosc. Només fa 8 hores que se sap, no passa res. I vivim a un ritme accelerat, que sembla que has d'estar pendent de tot. Respondre als whatsapps a l'instant. Se ve que la bola negra està nominada als. Has vist com se t'ha tirat a sobre? No està nominada als Oscars, sinó que és la candidata, no? Imagina't, no està nominada.

Ha de ser canviant des de l'estat espanyol de forma oficial.

És un bon primer pas, entenc. Sí, més veient les reaccions de cada vegada que la presenten en un festival, que tothom aplaudeix tant i tant i tant i que tothom està tan emocionat. Últimament no m'assabento de res. Cada matí m'estic posant l'ostrell, dic, aviam si m'assabento d'alguna cosa que passa al món. Però és que també és un programa molt llarg, no ho pots sentir tot. No, em quedo com amb les coses bàsiques. Avui plourà, vale, sí, ja està, i tiro amb això, amb aquesta informació. Sí, però la resta no. Avui plourà i la ronda de dalt s'aturada, i tu tanques la ràdio i ja podem sortir de casa. Ni els Òscars, la bola negra. S'estrena la setmana que ve, no?

La bola negra. Perdona, aquesta sí que hem de fer una escapada. Toca. I l'hem d'anar a veure junts com vam fer amb l'assistenta i gravar les reaccions i tot això, eh? Té una mica millor que Marfil, no? Una mica sí. És una altra lliga. A veure, parlarem de l'Arnau París i de la Raisa Esteve un momentet, i això vol dir que parlarem d'amor. Clar que sí. I per primera vegada jo almenys els he sentit en una entrevista conjunta, i això vol dir. Que és com si hagués assistit a una classe magistral de la Universitat de l'Amor i de la Parella. Perquè el que he après amb 15 minuts d'entrevista no m'ho ha ensenyat ni la vida ni ningú.

I quina. Home, és molt despectiu cap a les teves exparelles, això, eh? Sí, però pensa que la Maria, la Sandra, l'Alba ja estan acostumades a ser totalment denostades en aquests programes.

Per coses com aquestes em van deixar. Com ja sabeu, l'Arnau París serà el nou presentador de Joc de Cartes i la Raisa Esteve ha debutat aquesta setmana al Cuines de TV3. Ahir en Garriga els va entrevistar en aquest mateix estudi. I de seguida ja va veure que lo d'aquesta parella és d'un altre planeta.

S'han assegut aquí juntets que si un selfie, que si una abraçada, que si. Esteu enamoradíssims. Ara sí. Què vol dir, ara sí? Aquest matí, no. Què ha passat aquest matí? Ah, mira, que aquest matí hi havia una. Era per indisposició, aquest matí, no?

Totalment, totalment. Bueno, indisposició i besons, diria jo. Ens hem mudat. Ah, també,

aquesta no la sabíem, o sigui. Els dos, programa nou. Correcte. Nens, partida doble, diguem-ne, i casa nova. Amb reforma inclosa.

Bé, ells han anat amb tot. Ells han agafat la vida. Anem a posar la parella a prova i si no ens separem ara és que estarem junts tota la vida. Sí, perquè ho tenen tot, eh? A mi m'agradaria explicar un detall d'aquesta entrevista, que és que nosaltres vam coincidir amb ells just abans que entressin. Aquí a recepció, sí. És tot real. El que es veu per la pantalla, el que es transmet per les. Venien agafats, Jaume. Agafats. I van seure tota l'estona de sofà que anaven bé, van ser 10 minuts ben bons de conversar.

Agafats. Per l'esquena. Una gent que té bessons, que els dos estan malalts i que estan fent una mudança i que els dos comencen projectes laborals nous. Fa sis mesos que no dormen

més de dues hores. Ens deien allò de. Ens hauríeu de veure a casa també, eh? I dic, millor que no. Sí, millor que no. Millor que no. I a més és que justament els hi vaig respondre jo. A mi encara em dona més. Em fa encara més ràbia saber que a casa us discutiu i que després sou capaços de gestionar tan bé els conflictes que heu tingut com per arribar aquí a la ràdio com si repassés agafadets. Una hora o dues va dir que Màxim tarda en perdonar-se.

I que llavors, tot com una seda. La gent ha de saber que ens estàs contant que això és una excepció. Ah, sí.

Que la vida no funciona així. Bueno, la nostra no ha funcionat mai així. La nostra pròpia frustració. Exacte. És que jo no tinc bessons, ni tan sols tinc canvis laborals. De fet, vaig de cap a caiguda en tots els sentits. I tot i així estic molt pitjor que ells. Que ells tenen tantes coses a reformar sa seva vida en tots els sentits, no?

És que odiaria el meu nòvio. Si aquesta fos la meva vida, l'odiaria en secret i en públic. Bueno, què diem sempre? Que la gent s'odia. És que les parelles s'odien. Hi ha moltes parelles que tu veus que no se suporten. Hi ha moltes més parelles que s'odien que no pas que s'estimen.

És que això és així. La gent va pel carrer de costat i no s'insulten de miracle.

Per les cares que veig. Però esteu dient que aquests dos s'insulten? No, al revés.

Ells i una parella que em vaig trobar a París el dissabte passat, que estaven fent una cosa que és. Per mi d'una marraneria excepcional. Explica-me-la, perquè ja fa molts anys que no sento res de tot això. Jo com a espectadora vaig pensar, podria sentir angúnia, però només sento una felicitat profunda per ells. Què era? Estaven asseguts a la taula del bar, amb les manetes agafades, i saps allò de posar-se els dits a dins de la boca? Com a llepar els dits. Sí, sí, llepar dits. Jo tinc un amic que ho fa, això. Ja està bé, pot ser molt eròtic, però és veritat que en un bar en públic. Home, és molt preludi d'altres coses. Molt. I jo podria haver-me sentit tremendament incòmoda. És sexe oral. I tot i així em va incomodar molt més la parella que tenia a l'altra banda de la taula, que clarament s'odiaven i que ella li cardava bronca per cada vegada, per tot ho feia malament al xaval.

Home, això violenta molt més. A mi, sa gent infeliz me fa més feliç a mi. Estaria més còmoda allà.

Per mi, l'Arnau i la Rais estan al nivell de Javier Bardem i Penélope Cruz. O d'Úrsula Corberó i. Sí, sí. Sí, sí. Però. Poder és aquest vaixell, eh?

Poder el vaixell és. No, és que potser no és un vaixell, potser és una zòdia. Sí, és un vell home. Mira com es diu aquest club. Club de què? El club de la vela. És que di les parelles

perfectes i és una mica tal perquè. Què hi vol dir, no? La perfecció? Hi ha parelles molt perfectes en la imperfecció. Però són les parelles que s'estimen. En realitat, són parelles que s'estimen. Les de T'estimo fort i clar. Sí, és el club T'estimo fort i clar. He de dir que són una parella,

a pesar de bastant discreta, perquè ja se'ls veu que tenen un tarannà com discret, molt català, així de forma com canònica, que guai, no?, que facin entrevistes a conjunt, que s'explotin. M'agrada, sí. És compatible una cosa amb l'altra. M'acaben bé.

I també són els típics que,

si passa és perquè passa, que ho deixen algun dia, es duran bé. I tant. I tant. Exemple d'ex-benvinguts. No, no, estimant-se el que flipes. Saps la Natàlia Sánchez? I el. El de l'Anna Guerra. No, el de los Serrano. Ah, perdona. Com es deia, Díaz? Sí, que són. Víctor i Díaz. Aquests dos que són exparella i que s'estimen amb un nivell de germanor que la Natàlia va parlar al discurs del dia del casament, o sigui, va fer un discurs del dia del casament del Víctor amb l'Anna. Aquest nivell que sembla impossible. Ells seran així. Si un dia ho deixen, Déu no ho vulgui.

Bé, hi ha un moment d'aquesta entrevista que per mi és meravellós, que és el moment en què a tots dos els agafa com un atac de riure, i és quan en Garriga els demana per una cosa que tampoc fa tanta gràcia.

Diga-ho, diga-ho. Diga-ho tu. No, no, diga-ho tu.

Ai, no, tu, menja tu, no, menja tu. No m'he passat, és una persona una mica passada. No, no, no passada de consells per. Bueno, passada de dir, hòstia, Arnau, calma. Intens. Molt. I sempre passen coses.

Sí, sí, sempre passen coses, ja t'ho he dit. Ells intenten després explicar de què riuen, però nosaltres mai ho entendrem, perquè parlen un idioma diferent, que és l'idioma de l'amor.

I en Francesc Garriga tampoc ho entes, clarament. No, pobret meu, ja l'entén, el pobre Francesc. Són d'una altra espècie.

Totalment. Podeu recuperar l'entrevista sencera a 3Cat i els podeu veure a la tele, a Joc de Cartes i al Cuinàs. A veure, Jaume, hem de parlar, ara que parlàvem de cinema, també de la nova pel·li de Woody Allen. Ja és oficial que Woody Allen comença a rodar aquest octubre la seva futura pel·lícula i comptarà amb un actor català entre els protagonistes.

Sí, se va anunciar aquesta setmana la nova pel·lícula d'en Woody Allen, que és la número 51 dirigida per ell. Bestial, s'ha de dir.

La Juliana i jo sempre jugàvem aquell joc de si poguéssim salvar un artista, un famós de la cultura de la cancel·lació, ella sempre deia que salvaria Woody Allen. Perquè, no? És molt fan de les seves pel·lícules. Home, si he de salvar algú, prefereixo salvar el Budi, que m'agraden les seves pel·lícules, que no la Jéssica, encara que m'agraden els seus bikinis, no? T'agrada més Manhattan que un bikini de Goy. Tot i que també poder és pitjor del que ha fet Woody Allen, que no pas el comunicat de la Jéssica. Clar, aquí ja entres en. No, és que és complicat.

Sí. És que en aquest debat afecta molt la teva valoració personal cap a l'artista, no? A mi també en Woody Allen, com que sempre m'ha agradat molt, se me fa bola.

Tots tenim les nostres contradiccions. Ai, nena, i tant, pots comptar.

Bé, tornant en aquesta nova pel·li, no sabem el títol per ara, però ja s'ha anunciat que començarà a rodar dia 5 d'octubre a Madrid i la producció s'allargarà uns sis mesos i entre els actors, alguns noms coneguts. Entre els protes d'aquest film, molt estranger, a pesar de rodar-se a Madrid, que segur que a en Woody Allen li agraden aquestes coses.

Sorpresa zero, anava a dir-te. Ell és especialista en gravar pel·lícules a Roma, a Barcelona, sense anar més lluny.

Exacte. Ell se va inventar els espats. Sí? En Woody Allen va caminar perquè els espats puguin córrer. Bé, entre els noms hi ha la nord-americana Jemima Kirk, que és la mítica Jessa de la sèrie Girls. Crec que la teniu més o menys controlada. Home, i tant.

Escolta, parlant de Girls, gran disgust avui, just abans d'entrar al programa. Us heu quedat destrossades aquí a l'encara. La protagonista i la creadora de Girls ha estat mare per gestació subrogada. A ser que te despistes,

una famosa que te cau ve a comprar un bebé. M'ha passat amb Nana Obregon. Per mi, és la meva Helena, entendràs. Jo ho entenc perfectament. Bé, perdona, i Lady Gaga. Hi ha el dubte de Lady Gaga, no? No està clar, no amb Lady Gaga. No se sap, Lady Gaga. No se sap, però hi ha una llista de gent que. Jessica Chastain, que és com que no s'acaben de pronunciar, però han comprat bebès.

Bé, la Lady Gaga, ella va fer la promoció de Devil Wears Prada fa real abril i jo no

la vaig veure molt embarassada. No lluia embarassada, sa veritat. Bé, seguirem amb aquesta pel·lícula, per no plorar, d'en Woody Allen, dic. També hi ha n'Alexi Wasser, també nord-americana, i també amb aparició a Girls, crec que té un paper molt menys important a sa sèrie. I entre aquests noms, només un nom estatal, de fet, és català, i és el d'en Peter Vives.

Ha, ha, ha!

Per mi, dels tios més guapos d'aquest país, estic enamorat d'ell. Vaig coincidir amb ell al Godó, al torneig de tenis d'aquí a Barcelona, fa un parell o tres d'anys. El tenia assegut ben bé al darrere, que allà anàvem amb els seus pares. I no vas mirar ni un sol partit. M'ho passava més bé mirant-lo a ell que mirant. Jo també. Sí, sí, sí. Allà anaven molt ben vestits, eh?

O sigui, anaven. Però el trobaves atractiu, eh? O sigui que t'atreia. I anaven vestits com molt de blanc,

anaven com s'ha d'anar en un torneig de tenis.

És que jo crec que cada que no t'atreguin els homes has d'assumir que si ell, en Peter Vipers, te demana un petó, per respecte genètic, li has de donar. ¿No creus? Sí, sí, com una obra d'art, no?

Vull dir de. Home, no, jo no. Li foto un morretge al David de Michelangelo, saps? Jo, si de sobte, diguéssim. Es mogués. Es mogués i baixés d'aquell padestal on el tenen col·locat i digués. Deixés de ser de marbre. Bésam. I es convertís en persona. Bueno, som-hi. Doncs soc la presidenta del Club del Morretge. Esclar que sí que et basaré.

Bé, el mític actor Peter Bivet serà el nou protagonista del film d'en Woody Allen, o sigui, no és que tindrà un paper secundari, és que serà protagonista.

Jo he de dir que ha sortit a la Riera, però també en una pel·lícula de Woody Allen, no?

A tants llocs on ha sortit en Peter Bivet. Sí, perquè les ha fet molt grosses. Sí, de fet, és que ha fet molta feina en àmbit català, a Barcelona a nit d'estiu, a La Riera, com tu bé deies, a nit i dia, etcètera. També ha participat a èxits estatals, com les sèries Águila Roja, El tiempo entre costuras o Velvet, que de fet crec que eren fenòmens de masses. I gràcies al fet que la seva mare és de Nova Zelanda, té un domini nadiu de s'anglès, per això ha participat a produccions internacionals com Savage Grace, amb la Julianne Moore, o Cheetah Girls 2.

Come on, come on, come on. Estàs favo de Roger?

No sé què esteu dient, però sou molt macos.

Aquesta pel·lícula és el Casablanca dels Gays and Girls. És increïble. És una TV Movie de Disney Channel que es va estrenar just fa 20 anys, en 2006. Un musical es perpènti, on un grup d'amigues, les Cheetah Girls, visiten Barcelona i s'inventen la cultura expa, juntament amb Woody Allen. I, de fet, en aquest Cheetah Girls 2, el Latin lover del film, és en Peter Vives, que posa Scos per transformar-se en Nangel, un bohemi inseparable de sa seva guitarra. I no, bé, 20 anys després, en Peter Vives torna a ses produccions internacionals, aquesta vegada amb en Woody Allen com a director. I tornant-te'n a Woody Allen com a tal, ja sabeu que sombra de s'abús sexual infantil persegueix en es director des de fa dècades i això l'ha convertit en una figura non grata a Hollywood, normal, te diré. Tot i així, també ja ho sabeu, fa anys que ha trobat una manera de produir ses seves obres cinematogràfiques que és rodar a ciutats europees, rebre subvencions públiques, a canvi, bàsicament, de promoció turística. En aquest cas, la que li ha obert les portes ha estat la comunitat i l'Ajuntament de Madrid. Entre les dues institucions, de fet, li ofereixen 3 milions d'euros en ajudes públiques al director. M'ha fet molta gràcia el que ha de fer en Woody Allen a canvi. Té obligació de rodar un 15% de la peli en exteriors madrilenys. S'ha de reconèixer, però, que és Madrid. S'ha de reconèixer, si no pot ser un lloc que no se confongui amb, no sé, Mollerussa, saps? I també ha d'incloure sa paraula Madrid en el títol de sa producció, que m'imagino que és una normativa que també li va passar a Vicky Cristina a Barcelona, que recordareu que també se va rodar l'any 2008 a sa nostra ciutat, i de fet ja aquesta pel·lícula de Madrid serà sa tercera pel·lícula que roda sa estat espanyol, perquè l'any 2020, no sé si us recordareu, també en va fer una a Don Hosti. Quina? Va fer una pel·lícula a. Risky Festival, no se diu així.

No, però era una història així. Era la pel·lícula de sempre. Hi havia una actriu espanyola que hi sortia que després, diguéssim, també no ha volgut parlar gaire de la seva participació. Ah, Riffkins Festival? Era la típica història. Està ambientada en el festival, crec. Exacte, i era el típic vell, paranoic, una mica jorfera, el Woody Allen, però no ho feia ell i s'enamorava, com sempre, d'una noia jove guapa. Ah, mira.

Escolta, i que més enllà de tota sa trajectòria abusiva o presumptament abusiva d'en Woody Allen, jo estic superorgullós de que en Peter Vives estigui sa pel·lícula i li don sa més grata enhorabona per part meva almenys. No vull parlar en nom de vos.

Ens ha quedat un programa amb molta pel·lícula.

M'encantaria anar a veure si estem aquí molts cinèfils. Sí. M'agradaria anar a veure el rodatge i poder parlar amb en Peter Vives. Doncs, com tam.

A mi m'ha faria il·lusió. Ens hi posem. Ens movem.

Fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.