Fer servir la IA com a psicòleg: Què en pensa Elena Puig Guitart?

I la Marta ens pregunta, ¿i tota aquella gent que fa servir la intel·ligència artificial, com per exemple ChatGPT com a psicòleg?

Què, Helena, què diem? Pregunta que, a més a més, s'està fent molta investigació sobre això. Vaig estar sentint un psiquiatre que parlava d'uns estudis que s'havien fet als Estats Units, que són súper nous, perquè tot això és molt nou, que deien que quan realment agafes una dependència psicològica del que és la intel·ligència artificial, aquí és on hi ha el perill, d'acord? Perquè, de fet, jo l'escoltava i pensava, sí, clar, perquè vol dir que aquesta persona molt fàcilment desconecta del que és el seu entorn, també. Confia més en una eina artificial, que sap perfectament que és una eina artificial, però que li acaba, com que li diu pel nom, li reconeix el seu entorn, li diu pel nom de les persones que són, que formen part de. Clar, et dona la sensació, el nostre cervell és molt antic i no sap que no està parlant amb una persona. És que nosaltres.

Potser conscientment ho sabem, però el cervell es veu recompensat per l'inconscient, en aquest cas, d'estan escoltant, s'estan dirigint a mi de manera propera, però és molt perillós no tant pel fet d'interactuar amb una màquina, sinó en base a què treu aquesta informació aquesta màquina, que pot estar desviaixada i moltes vegades desviaix.

Sí, i a més a més, clar, són màquines que s'estan entrenant actualment, llavors tenen un viatge de donar-te la raó, de fer-te feliç. Per tant, si tu li dius que et trobes molt malament, que la teva vida no té sentit, que no té sentit perquè em passa això i això i això i això, els casos aquests que han passat, que hi ha hagut algun suïcidi als Estats Units, doncs el que es veia és que com que li anava donant la raó, no li deia fes això, però li donava la raó, clar, estava reforçant que tot allò lo que explicava aquella persona, que no sé exactament si és una porqueria, si és veritat, no val la pena, no val la pena, tens raó, tot i que mira que tal, però sí, tens raó, tens raó, que al final tens raó que aquella persona va fer una bestiesa, no? Aleshores, jo no crec que hem de posar tant el focus en les persones que recorren la intel·ligència artificial per sentir-se escoltades. Evidentment. Sí, en el sistema, que és el que està fallant. És a dir, si donéssim eines perquè aquestes persones tinguessin els seus espais en contra d'aquesta cosa tan minsa i tan ridícula que tenim ara mateix, i a més a més que no hi ha accés perquè costa diners, etcètera, doncs segurament la gent no aniria tant en aquests sistemes. Mira, en la línia del que estem

comentant ara, i una de les preguntes que tenia preparada, rebem la trucada del José, perquè en lloc de fer-te jo la pregunta, la farà ell, i ja et dic, va justament en la línia que estaves apuntant, Helena. José, de Barcelona, molt bon dia. Hola, hola, bon dia. A veure, ui, tens el mans lliures, a veure si me'l pots treure, que així et sentiré molt millor. Vaig conduint, és difícil. No el treguis, que encara tindrem un susto. A veure, doncs breument, que se sent una mica regulero, fes-nos la teva observació.

Jo he estat anant al psicòleg durant gairebé dos anys. Vaig travessar tots els passos aquests que dieu d'acceptació, de no, de sí, fins que em vaig decidir anar-hi i m'ha anat superbé. Jo vaig anar per un tema que era el de la feina, sobretot, i al final em van sortir 20.

És que és extraordinari, José, perdona que t'aturi. Sé que ara la teva pregunta va en una altra línia i combrego molt amb el que preguntaràs. Però és molt interessant això, quan comences a tractar una cosa, sobretot perfils com el José, de bueno, vaig acabar anant com, no forçat, però com estic al límit. Un altre oient ens ho deia, per no explotar, i acabes tractant moltes altres coses que et fan un benestar més global

a la teva vida, Helena. Això vol dir que el José va trobar una persona amb qui se sentia bé, professional, i va veure com era un entorn segur, que jo crec que és l'element central, veure que allò és un entorn segur, perquè aleshores és quan comences a treure altres cosetes. Moltes vegades la feina és una excusa, perquè la feina queda bé en algun lloc perquè t'ajudin per la feina, i en canvi l'altre és molt més personal. O que no ho has explorat mai, perquè no t'has escoltat mai suficient, no? Exacte. Llavors, jo penso que entenc que va trobar una persona que era segura per ell.

José, a tot això em deies que vas estar dos anys anant a teràpia, ara t'has jubilat i què ha passat?

Que no puc anar-hi. Que econòmicament jo era autònom, llavors la pensió que em queda és una pensió molt, molt petita, després dels 48 anys treballant, i no em puc permetre el luxe de pagar. Anava cada setmana. Això suposava uns 200 i pico d'euros més el desplaçament. Encara podria anar a poder un cop al mes, però veig que és impossible estar en uns preus que no és assequible per la immensa majoria de la gent.

Mira, José, ara ho has dit, jo no tant pels preus que els professionals cobren la tarifa, i jo crec que si ho poses en global poc em sembla, però sí que és cert que per què no hi ha un sistema públic de psicologia que pugui admetre tota la necessitat de paciència del darrere?

Jo entenc que això al Col·legi de Psicòlegs un dia els podries convidar i parlar de totes aquestes coses. Perquè el psicòleg sanitari, que és el màster sanitari, està pensat, entre altres coses, perquè pugui estar en un centre de salut i atendre, però no s'acaba d'implementar. I això és una cosa a nivell de legislació i d'àmbits molt més elevats del que és l'administració pública. Però és el que diu el José, és que a ell li anava bé. I ell ara, no puc permetre, fixa't, el luxe. Tal qual, perquè és que jo ho dic, és que és un luxe, és que és un luxe. I a més a més, José, tu com a autònom saps que els psicòlegs també són autònoms majoritàriament, i per tant, que del que cobren, què els hi queda?

No, no, no, a mi em sembla baratíssim, eh? Sí, sí. Em sembla els diners millor empleats que he fet, però no m'ho prometo, perquè he de menjar, he de pagar coses. Totalment.

Igualment, José, em quedo la pregunta i la reflexió de l'Helena, i potser no és l'escomesa de la solució, però a títol intern intentarem resoldre-ho i ens posarem en contacte amb tu si rebem alguna resposta interessant. José, apuntem al teu telèfon. Gràcies per l'observació. Una abraçada. Una abraçada.

Adéu.