Ferran López, sobre un possible nou 15M: "Sé què vam fer malament; intentarem no repetir errors"

Avui també ens acompanya el comissari Ferran López, nou director general de la policia. Senyor López, què tal? Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia. Parlant d'habitatge, sempre que parlem de seguretat ho vinculem en molts altres àmbits. Segurament l'habitatge és un problema que també atempta contra la seguretat dels ciutadans.

Sí, ho tenim clar. D'aquesta crisi, jo el primer que volia dir és que el que ens preocupa d'entrada és la dimensió social del fenomen. Perquè estem al món i sabem el que significa això. Per la gent que està patint aquesta situació. I a partir d'aquí estem molt pendents de saber quin és el nostre paper en aquesta situació, que és un paper que està marcat per la justícia, que tenim un marge relativament petit, però que estem intentant explorar per saber de quina manera ajudem a la resolució d'aquesta situació.

Ara entrarem a parlar de desonaments, per exemple, que el cos de la policia sempre té un paper destacat també en la fotografia final, però abans a Madrid hi ha persones acampades, com sap, a la Puerta del Sol reclamant mesures davant de la crisi de l'habitatge. Si això passa a Barcelona, què farà vostè? Doncs ja veurem.

Jo li puc dir el que estem fent fins ara, el que hem fet avui i hem fet ahir amb el sindicat de llogateres, que es va parlar amb ells i amb elles des d'ahir. S'ha pactat la situació dels fallos d'avui, que estan aixecats, i anirem parlant dia a dia. No em puc avançar a situacions que encara no s'han produït. Hi ha gent que ja està pensant en simetries amb altres acampades a Barcelona. Jo hi era a aquelles acampades, sé el que va passar, sé el que es va fer i es va fer malament. Intentarem, si passa això, no repetir errors, però insisteixo, a partir d'aquí haurem d'anar dia a dia. Però, per tant, no s'aventura dir si l'evitarien o no aquesta acampada. És que no l'hi puc dir perquè no ho sé encara. Parlem de coses que ens estan passant i llavors sí que puc parlar d'això, del que pot passar. En funció del que passi, del context, si hi ha més administracions. Per tant, no tinc veu jo per dir exactament què farem en aquest cas.

Anem als desnonaments. Quan un jutge ordena un desnonament, què és el que pot decidir realment un director general dels Mossos? Doncs molt poc, perquè els Mossos que

estan allà estan com a policia judicial. És més, sempre que veiem una unitat d'ordre, que és la foto que comentaves abans, la foto de l'ordre públic davant de la vivenda, això vol dir que abans, en la gran majoria de casos, hi ha hagut intents en què s'ha intentat fer el desonament sense cap força policial, o s'ha enviat només una patrulla, no s'ha pogut fer, i llavors finalment arriba un ordre d'un jutge que ens demana explícitament. Que vol ordre judicial per fer aquell desdonament. Per tant, el director general de la policia, en aquest cas, zero. Sí que es pot fer i ja s'està fent. Incentivar que l'àrea de mediació intenti fer de manera terapèutica el que pugui, abans, amb les famílies, si amb menors, que la situació no desbordi, parlar amb la gent que està manifestant, intentar que la resolució d'aquell cas sigui el més pacífica possible. Però pel que fa a la presència d'agents del cos i uniformats, I d'ordre públic, ni nosaltres, ni el director general de la policia, ni la comissaria en cap, ni ningú. És el jutge el que està decidint què s'ha de fer. El que sí que poden fer és no executar un desonament quan veuen que això portaria un conflicte al carrer. Sí, per això li comento que l'àrea mediació és la que s'ocupa d'això i estem molt atents. Jo mateix també li puc dir que, igual que li dic que el marge és molt petit. Segurament tenen marge. Jo també li puc dir que les primeres dues reunions que he d'ofici demanat és amb Habitat 3. I amb la Fundació Reals, per conèixer el fenomen amb tota la seva complexitat i per mirar d'explorar algun petit espai que ens permeti fer les coses d'una manera més amable per a tothom.

Vostè, com dèiem, és el nou director general de la Policia. De fet, vostè ha estat molts anys als Mossos. Expliqui'm quines són les seves prioritats com a nou director general de la Policia. Què és el que canviarà vostè al capdavant de la

Policia Catalana? D'entrada, parlant de canvi, el que m'agrada dir aquests dies és que em congratulo que després de molt de temps el relleu al capdavant del cos i també de la Direcció General de la Policia hagi estat orgànic i ha estat pacífic. Que sigui voluntat d'aquestes persones que han volgut marxar del càrrec, que igual que estan ocupant el càrrec el podien ocupar, i feia molt temps que no passava això. Per tant, la meva primera afirmació és aquesta, que em congratulo que el relleu hagi estat per causes orgàniques i que en res tenen a veure amb causes ambientals. A partir d'aquí, la resta de la pregunta. Canvis no és un relleu per fer canvis, és un relleu. I contesto la seva pregunta. D'entrada, per donar continuïtat a aquelles coses que s'estan fent i que estan fent bé, és a dir, l'arquitectura de les polítiques públiques no canviarà, ja estan marcades. Estem a la meitat de la legislatura i no venia a fer grans canvis d'això. Tots els projectes, tots els plans que ja coneixíeu perquè s'han parlat de la via pública, de les armes, tot això no m'estenc. Tot això seguirà en marxa. Intentarem posar alguna capa més, doncs, si és el cas, per adaptar-les, per adaptar canvis legislatius, normatius, etcètera, però d'entrada aquestes coses que ja funcionen no es tocaran. Si parlem d'horitzó més llarg termini, doncs, home. Jo crec que hem de posar les mires en un sistema de seguretat pública de l'Estat.

Intento explicar-ho molt ràpid. A l'Estat no hi ha un marc normatiu que reculli l'actualitat que hi ha avui. Hi ha una llei del 86 que ens vincula a tots, que té 40 anys i que està més que superada. Llavors, per portar a terme els acords del 94 amb l'Estat, és a dir, el repartiment de competències que van ser l'estat es queda sobre comunitàries i Mossos es queda la resta, això ningú vol canviar-ho, no es tracta de demanar un nou paquet competencial. Aquest repartiment està bé i ens agrada a tots si estem còmodes, però sí que el que volem és exercir aquestes competències amb igualtat de condicions que els altres. És a dir, no només és el territori físic, sinó que l'Estat té organismes des dels quals aquestes competències que són pròpies es poden exercir. Hi poso exemples. De la nostra part governativa, dependència governativa i dependència judicial. Dependència fiscal i judicial, a l'Estat hi ha fiscalies de sala especialitzades a les quals arriben investigacions que poden tenir a veure, que tenen a veure amb competències, són de Mossos, però que arriben a l'Estat, a la fiscalia de l'Estat. En aquella fiscalia de l'Estat fins ara hi havia unitats escrites que eren policies i guàrdies civils. Llavors el que diem és, on hi ha unitat d'aquestes que arriben a casos que poden ser competència nostra, volem una cadira com els altres. D'acord, si arriba una inversió de medi ambient o de

trata o de qualsevol tema que és competència de Mossos, insisteixo, no noves competències, però que són nostres, que exercem aquí, doncs Mossos ha de tenir una cadira en aquella institució. És a dir, que s'entengui que els Mossos és també una policia de l'Estat. Exacte. Una policia espanyola. Que és una policia d'estat en les seves competències en el territori de Catalunya. És a dir, que la policia d'estat, per aquelles competències que li va transferir el 94, és Mossos d'Esquadra. Hi ha espais governatius i de dependència fiscal i judicial que encara. S'han d'acabar de resoldre, i aquest és una mica el llarg.

El que m'està dient és que les competències al final no se n'exercita en plenitud, perquè vostès havien de demanar segons quina informació, perquè no els hi donaven directament.

El que estic dient és que hi ha òrgans de l'Estat en els quals he posat l'exemple de fiscalies, no només fiscalies, el Banc d'Espanya, per exemple, si el Banc d'Espanya ha de fer investigacions. De blanqueig de capitals, de temes que tenen a veure amb Catalunya, doncs que hi hagi una cadira per Mossos. Si el Ministeri de Justícia té un organisme que fa investigacions patrimonials d'investigacions que han fet Mossos d'Esquadra, doncs que tinguem una cadira per Mossos d'Esquadra. Si l'Estat té un organisme, que ja en té, que és CITCO, per coordinar investigacions, que hi hagi una cadira de Mossos. Si l'Estat té un organisme. Que recull totes aquelles vendes sospitoses del que es diu precursors que serveixen per fer explosius probablement, doncs que tot allò que té a veure amb Catalunya, Mossos tingui una cadira. Aquesta és una mica l'oritzó al llarg termini.

Exactament, en la política hi ha una discussió sobre el traspàs de competències i un dels traspassos més discutits és el de competències en immigració. Irene Montero, divendres en aquesta cadira on vostè seu ara mateix, deia en aquest programa que demanar més Mossos per assumir immigració és racista, ho deia així.

Si ese traspaso de competencias implica aumentar los Mossos d'Esquadra, pues no nos van a encontrar. Si quitan. ¿Pero vostè creu que aumentar los Mossos d'Esquadra comporta un comportament racista? Por supuesto, implica una visión de la migración donde lo que le ofreces como sociedad y como instituciones a las personas migrantes es palos. ¿Qué le responde?

Jo no volia respondre a la senyora Montero, primer, perquè no sentí l'entrevista sencera ni el context. Però així d'entrada no havia sentit això. Dues coses. Em sembla que és el sentit comú, que sí, quina sigui la competència, si hi ha algú que deixa de fer coses i l'altre ha de començar a fer-les, hi ha d'haver un traspàs de persones. Em sembla que això és bastant evident. I després, pel comentari del racista, seré com he dit, és a dir, el que diu la senyora Montero està en amistat amb els fets, amb la realitat i amb la història del cos. No hi ha episodis. Ni en dades ni en situacions que permetin que ningú faci aquesta afirmació. Al contrari.

Com sap, també a tot això Catalunya té un problema de percepció de seguretat. És cert que les últimes dades de delinqüència ens diuen que els delictes en general han caigut els últims mesos, però per què creu vostè que la gent no se sent ara més segura? Què està canviant i què estan fent també des dels Mossos per canviar aquesta percepció? És un tema delicat i

li posaria dos exemples de la setmana passada amb l'alcalde de Lleida i l'alcalde d'Hospitalet. Són dues ciutats. Que estan baixant dades, que tenen dades delinqüencials, que són més bones de les que tenien l'any anterior i un període més llarg. A Lleida hi havia sensació més d'inseguretat que ens passava l'alcalde que tenen a veure amb episodis puntuals que han passat a la ciutat de Lleida una meitat del mes d'agost i l'altra recentment de baralles amb mames blanques doncs és així les dades són bones i està bé que ho siguin però la percepció no era del tot bona per causes que jo ara m'allargaria molt i no és el moment d'explicar-ho però hi passen coses que fa que això canviï. En sentit contrari, a Hospitalet, les dades estaven baixant i l'alcalde estava satisfet de la percepció que tenien els seus ciutadans perquè no havien passat coses que moguessin això. El que haig de dir també amb això és que no són vasos comunicants, que no pensem que quan baixen les dades s'ha de baixar la sensació d'inseguretat, que depenen de casos puntuals, de sensacions concretes, de coses que ens expliquen. Depèn de cada cas, de cada situació, i el tema és aquest.

També és que hi ha uns delictes que són més cridaners que d'altres. Penso en els tirotejos, per exemple, o els homicidis. I molts d'aquests fets sí que se'ns ha explicat des dels experts que estan relacionats amb el crim organitzat. Per què diria vostè que aquestes organitzacions han trobat en Catalunya un bon lloc per instal·lar-se i com es combat això a partir d'ara?

El perquè és complicat. On posa el punt zero és complicat. Aquí hem tingut una causa que és bastant local, que és la marihuana. El fet de la marihuana, que des del cos de Mossos fa anys que estem advertint que la implantació de l'alegalització de la marihuana i aquesta visió més benévola de la marihuana podia portar a problemes. És a dir, la implantació de bandes en un lloc on no hi ha club cannàbics, doncs és. És l'espai més gran que no amb una que sí que ho ha legalitzat i que d'alguna manera té una visió més comprensiva del producte i dels seus usos. I a partir d'aquí estava avisat el que passaria i la situació és aquesta.

Per exemple, les últimes setmanes hem vist una altra derivada d'aquest crim organitzat que són els segrestos. Hi ha hagut tres segrestos en un parell de setmanes. Temp que aquesta tipologia de delicte comenci a proliferar a Catalunya?

D'entrada són detencions il·legals, no es poden parlar de segrestos, és una detenció il·legal. I hem tingut tres, jo amb això demano també sèries llargues per entendre el que passa, perquè és veritat que tenim una acumulació, tenim molta densitat en una setmana, però hem de mirar què passa en un any. Però ens preocupa, està passant, i d'entrada no ens preocupa que això passi, és a dir, és un fenomen que es dona entre bandes. Pel control del producte, pel control dels diners, i no tenim la sensació ni està a prop que això salti a fora d'aquest fenomen que és entrebandes criminals. Sí que pot passar que de manera, doncs, com a un tiroteig o qualsevol acció d'aquestes, que la gent que està a prop algun dia tinguem algun ferit o algun accident. Això sí que ens preocupa. Però que salti de l'esfera entre ells, en principi, no està en el nostre pensament.

Eduard Sallé, excomissari en cap dels Mossos, alertava fa uns mesos en aquest programa que hi havia riscos que sorgís una màfia autòctona. Detecta algun indici que vagi en aquest sentit?

En principi no tenim dades que ens apuntin a això. És una situació de risc que es pot donar, però en principi dades jo no tinc que apuntin a aquesta direcció.

Li preguntava per la percepció de seguretat. Aquestes últimes hores també hem sabut que l'Ajuntament de Lleida, per exemple, s'ha plantejat prohibir el vel integral i el burc en espais públics per un tema de seguretat. Vostè que té dades? Lleida, realment hi ha un problema de seguretat ara mateix amb el vel integral? Jo crec que això ho ha

explicat l'alcalde, ho ha explicat molt bé, i jo no tinc més dades que té l'alcalde per explicar-ho. Per tant, l'alcalde ho ha explicat, i jo amb això no tinc res a dir. T'has de dir perquè és un àmbit més polític, vol dir? Perquè és un àmbit que és de competències municipals de l'alcalde, i ho explicarà, ho ha explicat de la seva manera, i jo no tinc res a dir respecte a això.

Però sí que és un tema que s'aborda a la seguretat, per això li pregunto directament si portar un vel és un problema de la mateixa seguretat a Catalunya.

En principi no seria un problema de seguretat, depèn de com i depèn d'on, però cada situació concreta s'ha de resoldre en cada cas.

Li he preguntat també d'un cas que sé que tampoc em podrà donar detalls, que és el cas a Endic, però sí que li vull preguntar si estarà especialment sobre aquest cas vostè.

Estem especialment com la resta de casos. No hi ha res del cas a Endic que ens hagi provocat més temps ni més dedicació en absolut. Res, ni ho estem fent per demostrar res, ni que tothom és igual, ni en absolut és a dir, insisteixo, nosaltres total confiança en la unitat d'investigació de Martorell que està tractant el cas des del principi, amb el seu sergent que malgrat seu va sortir a l'esfera pública, no era la seva intenció ni molt menys, però se'l va posar. Al debat públic, als seus comandaments de la comissaria, a la gent que estava portant la investigació, 100% de confiança en la seva feina, que és la mateixa que es fa en altres casos, la diferència que no es fa pública, però la dedicació és la mateixa.

I ja per anar acabant, vostè, com s'ha destacat també aquestes últimes setmanes, va somigar al comandament dels Mossos després del 155. Entenc que hi hagi que encara el veu com l'home que va substituir Trapero per ordre de l'Estat, i com això li pesa també en el seu dia a dia.

A mi em pesa zero això. El que pensi la gent d'aquella situació, doncs hauríem de parlar amb la gent que pensa això. A mi això no em pesa. Sí que aquests dies hi ha molta gent que m'ho recorda, però són casos que tenen tantes diferències, són tan poc comparables que no tinc res a dir amb això. Però aquests mesos com el recorda? Vostè va treballar amb Llibertat, per exemple? Els mesos aquells del 155, els mesos d'abans i els mesos de després, fins que va acabar l'última de les causes judicials que havia obert contra Mossos, van ser mesos molt difícils. Per mi, que estava al capdavant i que era la cara més visible, i per la resta d'organització. Recordeu que van ser mesos i anys molt complicats. Molt complicats. Per què? Jo crec que tothom sap el que va passar al país aquells dies, que les institucions van quedar sota el paraigües, diríem, de l'Estat, i no cal que jo detalli el que va passar perquè ho sabem tots.

Sí, però m'estaves dient que era una situació personal, que deia, van ser mesos molt difícils personalment i pel cos de policia.

Personalment, pels efectes que hagués pogut tenir pels agents del cos que van treballar sempre amb el paraigües de la llei i que es van trobar immersos en situacions penals, causes judicials, que insisteixo, fins que no es va tancar l'última no vam respirar tots. I acabo, només una última pregunta. Què voldria haver canviat d'aquí un any? Doncs dels tres del curt, el que li he comentat, doncs que aquests plans que s'han posat en marxa des del principi haguem sigut capaços de fer-los efectius. De fet, participar més institucions, més administracions que ens ajudin a que siguin efectius. Del llarg, que li comentava abans, que d'aquí el temps que sigui siguem més cadires amb organismes de l'Estat que ens permetin exercir de manera més efectiva les competències que ja tenim assignades. I pel camí, doncs, intentar millorar l'atenció al ciutadà, millorar la relació del policia amb la ciutadania, que això és un tema que ens preocupa a tots, però que espero que fem alguna millora, a poc a poc. Farran López, és nou director de la General de la Policia. Moltes gràcies i molts encerts. Molt bé, moltes gràcies. Ara tornem.