Greix de mort, esperma de salmó... la dèria de Santi Villas pel que fan els rics

Perquè saludem un altre dels habituals dels dimecres, que és qui ens fa la dèria aquesta temporada. Estem molt contents de poder comptar amb ell tota la temporada una vegada més. Santi Villas, bona tarda.

Bueno, espera't, eh, tota la temporada. Jo crec que vas molt avançat, eh. Què em sents bé? Perquè m'han dit que em sentia apagat i li he dit, pues és com estic. Sí, és una mica sí, eh? El so no acaba de ser del tot net, eh? Apagat. Doncs fixa't tu que tinc aquí un estudi per mi sol, eh? Un estudi, unes cosetes que colxen, vull dir, no sé com es diu. Unes cosetes que colxen, eh? Bueno, la paret, diguéssim. Ja, ja, sí, sí. A sota casa de la Shakira, per gravar la cançó. Això vull dir. Hauries de venir, home, el primer dia. Hauré de venir, perquè tots els del Nació, vull dir, és veritat, aquí els van canviant, però clar, no sé com la evolució, diguéssim, lo que seria la evolució humana, no sé. La pregunta és si és el teu tipus. Bueno, jo ara a aquestes edats, ja ho saps, que ara mateix, vull dir. Saps? Santi, m'ha donat records per tu l'Oriol Marc, per cert. Home, per favor, vaig veure l'altre dia una promo. El vaig veure a una promo del matí de Catalunya Ràdio. Sí, sí, sí. Que sortia, ell surt, o sigui, ell, vull dir, és com si fos una moneda, vull dir, ell surt de perfil, saps què vull dir? O sigui, ell es posa de perfil com dient, ja més, saps? Però només t'ensenyaré una part, saps? Jo vaig quedar mal, digava, què tal va, però què fa? Bueno, escolta'm una cosa, que anava a dir? Aviam. Bueno, ja l'heu explicat a aquest noi nou, que jo no sé mai lo que he de dir. Bueno, i tu saps que ara et pagaran la meitat? No, no, perdona, ja la cosa te vaig explicar. Aquí el tema de les dèries, es veu que es cobra menys perquè no vens. Jo he fet una temporada sencera venint, cobrant com si no vingués. M'explico? Semblo Rajoy. I ara, doncs, no vinc. Però, vull dir, ja m'has entès. Efectivament, t'has fet un enredo com Rajoy. Estic d'acord. Saps què em passa? T'ho vaig a explicar. Si per jo venir presencialment havia de canviar de dia i no estava disposat, a perdre-us. Veus? Quina declaració d'amor. Primera. Mira, no et creiem perquè a tu no més t'interessava l'horror. No, perdona, jo sabia, vaig tenir la informació que el guapet ja no estaria, perquè ara ja ha fitxat pel Matí de Catalunya Ràdio, perquè ell va amunt. L'Alicia em van dir que, bueno, que també fitxava el Mediacatalunya Ràdio, però que potser vindria algun dia. Clar, quan he sentit que parlava ella, perquè jo no sabia qui venia, pensava que tots eren nous, menys tu, diguéssim. He pensat, ai, mira, així podré saber com van les obres de parla, saps? Em desconecto d'aquesta estructura. I no podies viure més

mesos sense saber com van les coses per parla.

Bueno, és que, perdona, això es va iniciar aquí i s'ha d'acabar aquí. Això se li ha de dir a John John. Aquesta tertúlia no es pot acabar hasta que parla i inauguri lo que ella ha fet. Ah, molt bé.

El nivell d'argot que hi ha en aquesta tertúlia. La gent no sap el que parla.

La gent ha de poder entendre del que parla. El nou no ho sap, Santi. El nou no ho sap. El guapet l'hi deia jo perquè el cosificava. El guapet és l'Oriol Marc.

Això sí que ho sap. Joan és el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda. Exacte.

I ella un dia va trucar que estava passejant per Parla perquè està fent com una intervenció, diguéssim, a Parla. I clar. Vull dir, jo em va semblar una fantasia. Em va semblar una fantasia i no sé com van les obres. Aleshores m'agradaria veure si al final el pont està. No sé el que deu ser. És una comunitat energètica. Una comunitat energètica, imagina't. Però quins col·laboradors té aquest home? Una senyora que està fent una comunitat energètica parla. Vull dir, això, això tu vols imaginar i no et surt. No, no, si volguéssim buscar, no el trobaríem. I quedes tu, que jo, clar, jo vaig pensar, bueno, a mi em van dir que tu quedaves, jo vaig pensar, bueno, pues al menos tindré algun lloc on recolzar-me, saps què vull dir?

És que jo, com a bon conservador, no vull que res canviï.

No, clar, però bueno, jo, és que saps què passa? Que avui és el dia que no puc. Estàs molt sembrat avui, Joan. El que podem fer és dir-li a l'Òscar que ens canvia tots a un altre dia que jo pugui venir. Ah. Saps? Que el dimecres posi uns altres, ara depèn a veure com ho fan, i aleshores que ens canviï tots a un dia, que tots puguem, i llavors, pues bueno.

Però si tu tens una agenda de ministres, era dificilíssim trobar un encaix amb tots els dies, que no puc, que em va malament, que no sé què. Escolta, no toquem res, no?

Saps què passa? Que a mi em va malament perquè no sé ni lo que he de dir. Després, quan ja estic, ja està, saps? Però jo per aquest matí he patit, i a nit també. Avui m'he despertat i he pensat, hòstia, la ràdio, què dic? Saps què vull dir? És que no. Però a mi m'han enviat un tema que tenies, eh? Sí, m'han enviat un tema, perquè ja, o sigui, és que, clar, vosaltres tu em vau anar i no sabíeu, a ell li vaig dir, eh, al presentador del programa, que ara, com que no tinc la pantalla. Com es diu? Com es diu? Ah! Anava a dir Òscar López.

El ministre, no? No, no, el nostre Òscar té el cap més petit, en canvi el ministre sembla de Mataró, com jo. Mira, saps què passa?

Que jo abans de marxar, quan hi ha les vacances, vaig pensar, bueno, com que segurament no faré vacances, vaig pensar, què faig? Doncs em faig una liposucció. Saps què vull dir? Això ens ho havia dit. Ah, us ho havia comentat? Ah, vale, doncs no me la vaig fer. No, eh? Em va sortir com una feina que havia de fer abans i tal, i vaig pensar, no puc començar i anar amb una faixa com si fos jo una filla de la Campo, saps què vull dir? O sigui, que has d'anar dos mesos, o sigui, la mòmia. I aleshores vaig pensar, bueno, doncs no puc fer-ho. Llavors vaig fer una mica de règim, ara em veureu, estic molt bastant més figurinet. Veus? Vull dir I aleshores, el meu tema avui era, diguéssim, que això no ho vaig poder fer, no us ho podia explicar, si no us hagués donat tot un luxe de detalls, de liposucció, de tot i tal. Llavors, he fet un tema que he trobat, que t'encantarà, Alicia, que és una cosa que els Estats Units i els americans fan, que s'han posat de moda, que es fan, diguéssim, escàners totals per trobar possibles malalties, tumorets, una neurismeta, tal. Paguen 2.500 euros, els hi fan com un pet, diguéssim, de tot el cos, i aleshores van trobant cosetes que puguen ser malaltia a posteriori. Això ho fan les famoses i clar, les riques. I mentrestant tu tens una llista d'espera de 6 mesos. Saps què vull dir?

Els rics poden fer-se aquesta prova i saber si tenen una cosa mínima.

Estudiant-m'ho he pensat, igual si tu ara t'ho troben, mentre es desenvolupa, si ja has demanat la cita per operar-te, arribes a temps. Saps què vull dir? Si t'ho han trobat. Un any abans, i aleshores tu demanes l'operació, i quan arribes, ja t'ho pots fer. Aleshores, bueno, era una mica això, diguéssim, aquest era el meu tema d'avui, veig que no, ha sigut una merda, o sigui. No, però si encara no han dit res, estan esperant que acabis, estan esperant que acabis. Saps què passa? Que clar, no puc fer gestos amb la cara perquè la dícia em tiri un cable.

Però jo ara te'l tiro ara mateix.

Però la teva cadira, davant d'ella, has de saber que està buida. Sí, t'han guardat la cadira. Ah, no, això està molt bé. Estem asseguts tots com si estiguessis tu aquí, amb les mateixes cadires.

Jo crec que aquí el que deu tenir el problema que no deu poder dir l'Andrés, perquè ella deu començar a fer cap de setmana el dissabte a la tarda, ets tu. De qui parles? De l'Òscar López?

No, de tu, l'Òscar és d'aquí. El problema de Tartulia no era amb mi, perquè jo hi soc de dilluns a divendres. Hauria que hagués vingut al centre i m'hagués trobat a mi. Sou vosaltres els que canviaveu.

Jo crec que vosaltres. És que no me recordo ara del nom. De qui? De mi? De tu, de tu. Jo també em dic Òscar. Òscar abans Joan. Fixa't tu com és la vida que ara me'n recordo Bernat. Veus? El nou, el nou. Jo ho entenc. Aquest ja se m'ha quedat per sempre.

Mira, tot això que hem guanyat, ja està.

Ja tens un 25%. L'Alicia vol dir coses. Que et llenço un cable, Santi. No, escolta, però hi ha un altre que no l'he volgut tocar, que ara la gent es punxa greix de mort. Per arreglar-se la cara, saps? En lloc de. Ah, però se m'ha quedat la cara xupada perquè m'he primat molt.

On trobes aquestes notícies, Santi?

En quins cercles et mous? No, perdona, m'encanta que em facis aquesta pregunta. A veure. Perquè saps que per preparar aquesta secció, ara et semblarà que és broma, eh? M'he baixat al New York Times. Carai. Perdona, perquè jo he vist que tu llegeixes al New York Times i als tres dies la mateixa notícia surt al País. O a la Razón o a tal. Llavors, ja me l'he baixat jo abans. Clar, és veritat que no ho estic veient molt bé.

Però, escolta, escolta, i el greix de mort, el greix de mort, d'on te'l treuen i com l'extreuen?

Bueno, pues, xica, escolta, pues a les piscines aquelles de la Facultat de Medicina, que estan flotant tots els morts, pues els deuen de treure. Jo què sé. Vull dir, no he aprofundit tant, perquè no era el tema d'avui. Si vols, te'l preparo per la setmana que ve.

Avui era l'escàner. Santi, jo crec que realment tu, que et relaciones amb gent d'alt nivell i d'alt poder adquisitiu i tal, tu no sé si ho notes, però jo ho noto molt a les xarxes, que hi ha com una sobrepreocupació amb la salut constantment, i com aquesta cosa obsessiva de. Bueno, que jo ho veig molt amb noies molt joves, com de no sortiu de festa, lleveu-vos d'hora, suc de verdures, vés a pilates,

una cosa molt individualista de. Ara la gent està menjant bolets, bolets.

Injecta esperma de salmó, ara la gent s'injecta als ulls. A la cara, sí, també. Llavors, hi ha com una sobrepreocupació i una cosa com superdisciplinada del cos de controlar que tot estigui bé, que mengi superbé, que faci 6 dies d'esport a la setmana, que és com. Superindividualista i també molt com de dir, bueno, escolta, em surto una estona a

fer una canya i I això que abans, ara el que dius tu, que és una mica com estètic, vull dir, hi ha gent, per exemple, que es pren 35 pastilles naturals al matí. Bueno, totalment. Això em surt una quantitat de vídeos a TikTok. De totes les famoses nord-americanes.

I que feliços que estem els que no vivim en aquest món i que, per tant, no entrem en aquestes voràgines.

No, no, jo sé que hi ha una pastilla, per exemple, que te la donen, que és per matar. Cuidao, eh? Les bactèries en trànsit. Saps què vull dir? O sigui, mentre. Bueno, no ho sé. Per què les vols matar? Bueno, es veu que sí. Perquè no arribin a fer mal, del camí, les mata la pastilla.

Però, escolta, el greix de mor i l'esperma de salmó són compatibles o tenen alguna mena de contraindicació mèdica? No cap, vull dir el greix de mort.

Ah, tu pots fotre tot a la vegada, eh? T'ho explico, t'ho explico. O sigui, això del greix de mort és tota aquesta gent que s'ha punxat on se piqui tot això per aprimar-se. Clar, al final t'aprimes però la cara se't queda com un drap, diguéssim, que també se t'aprima la cara. I aleshores tot això s'ho han de romplir. I aleshores, clar, si tu ja estàs prima, has perdut greix, no te'l pots treure del teu cul per posar-te-la a les galtes. Saps què vull dir? L'hi has de treure del cul d'un altre, no l'hi has de punxar a una veïna.

A mi m'agrada aquesta barreja en què a la cara t'injectes o greix d'un mort o sement de salmó, heu dit? Sí, sí.

No, però el sement de salmó és perquè la cara et quedi bé. Sí, això és com un colatge. Per fer-te la cara. Diguéssim, com una mica més molt soleta. I ha dit un tercer element greix del cul d'algú altre que no siguis tu. Home, pues de la persona morta.

Bueno, digui jo, perquè deu ser un nen. Clar. I no injectar-te res i deixar que la natura faci el seu curs?

Clar, és que anava a dir, m'esteu donant noves preocupacions, eh? Jo tot això no ho havia pensat i.

Ah, bueno, pues mira, està bé, està bé. Ha tingut efecte la secció. És que no saps les coses que arribaràs a pensar després de les deies del Santi, no en tens ni idea. Són que està obrint un món. T'ho juro que aquest estiu estava en un sofà, perquè no m'he mogut no fer res, ja ho saps, i vaig pensar, bueno, a veure si li dono un ordre, no vaig saber. A la secció, vull dir, vaig pensar molt a la teva secció. I pensava, bueno, què podries fer i tal, i pensava, i vaig pensar molt, però no, o sigui, segueixo igual. O sigui, jo ja ho sé. També t'ho dic, jo crec que ja, Bernat, farem una cosa. Mira, jo ara li diré al Bernat, Bernat, si tu creus que al final de la meva secció no ha estat bé, Si tu m'ho dius, jo no la cobro. Pobre Bernat, és el primer dia. Em poses una responsabilitat. Jo crec que per aquestes coses, Òscar, per aquestes coses, Òscar, necessito un jutge de fora. Vull dir, perquè ells al final ja em tenen una mica de carinyo, saps? Crec que és brillant, aquesta secció d'avui. Ha de ser una persona que vingui de fora que digui, pues vaya merda, jo no la passo. Saps que he de fer una factura, com tu? Pues yo en vez de tres, me paso cuatro.

L'Òscar no fa una factura, té una nòmina.

No, jo sí, però ell no. No, l'Òscar sí, l'Òscar sí, home. Jo. Vull dir que si tu em dius Bernat, jo crec que avui això, Santi, amb confiança, i m'ho pots dir en directe, perquè això també és contingut. Saps?

No, no, jo et dic, jo crec que ha estat una secció magnífica, un tema que no se m'havia passat pel cap aquesta passada.

Bueno, i després també ja saps com va això de la ràdio, eh? Bueno, tu estàs al Nació i és un altre món, però vull dir, ara potser la gent està esperant al final de la secció per veure si tu em dius si la cobro o no.

Tu imagina't que ara estem quedant un hype.

Crea una enquesta a X, té que cobrar el Santi la secció, sí o no, i la gent pot votar mentre fem el programa, i a les 4 dones el veredicte. I és vinculant o no, aquesta enquesta?

Bueno, també et dic, que ja saps tu que tal com està la ràdio, tampoc et treuen de pobre, o sigui que. Ja ens ha tocat el rebre. Podem fer una votació popular i podem fer un crowdfunding, si voleu, també, a la vegada. Però bueno, res, ja m'ho prepararé millor la setmana que ve. Molt bé.

Tot l'any passat vas estar dient això i al

final la part del teu encàrrec era que no t'ho preparessis. Però he aguantat com un Pepe fins aquí.

Sí, però avui te l'has renovat. Sí, no, no, escolta'm.

No, no, i em va dir que no volia que marxés, que jo vaig pensar, és que no ho faig bé. Bueno, Bernat, la passo, pues. Passa-la, passa-la. A veure, també et dic una cosa, a veure si tu ara te'ls guanyes a continuació.

Bueno, és que ara m'estàs posant pressió a mi. I és el meu primer dia, no fotem. No, vale, vale.

Diguéssim que amb aquesta cosa que hi ha, aquesta mini-secció que t'he apuntat jo, ja tens un motiu per vindre. Mira això com t'ho he arreglat. Això està molt bé. Tu has de venir cada dimecres perquè m'has de dir a Piscicobros. Saps què vull dir? No cal que et preparis res. Santi Villas, gràcies. Bona tarda. Adéu.