Humoristes en campanya? No és nou: Gerard Florejachs va "fitxar" per Montilla fa 20 anys

Marta Montaner, qui t'ha fotut la tarda en l'aire?

Mira, no ho havia fet, però tiraré de tòpic. Crec que representaré molts oients per això, eh? M'han fotut la tarda en l'aire els polítics.

Ai, clàssic, no? Ja toca, ja toca. Però encara trobo que has trigat bastant a fer servir el comodí dels polítics. En general o un en particular? Perquè compte que comença la campanya,

a veure si tindrem problemes. A veure, els polítics en general, perquè crec que no n'hi ha cap de genuí. He descobert que, a hores d'ara, a aquestes alçades de la pel·lícula, he descobert que no n'hi ha cap de natural, que tot està calculat al mil·límetre. Fins i tot les bromes que fan.

Què vols dir, que els polítics també tenen guionistes per fer les bromes?

Doncs mira, Garriga, resulta que sí. I un dels candidats per les eleccions generals del 29-N ha tingut una baixa impactant d'última hora el seu equip a la divisió de guionistes decodits.

Atenció, que tenim la música d'especial informatiu. Home, i tant. De qui parlem? Mira, llegíem la notícia a

Es Diario, que no és el mateix que El Diario.es. Això m'agrada molt. Hi ha molta diferència. La confusió que genera. La línia editorial crec que és completament oposada. Allà on posis l'es, et canvia la cosa. Canvia tot. Bé, aquest article ja ens captava l'atenció amb el titular, que deia Pedro Sánchez té una baixa letal. Letal m'agrada molt. En plena campanya. El còmic que li feia els acudits se'n va a la sèptima.

Recordeu que La Séptima és aquest nou canal de televisió que s'estrenarà d'aquí als dies 5 de novembre.

Sí, i es veu que suma a la seva llista de fitxatges aquest assessor humorístic que treballava colze a colze amb Pedro Sánchez des del 2018. Per tant, pràcticament des que va començar a ser president del govern espanyol. I formava part de l'equip de comunicació impulsat pel teu millor amic Garriga. El teu amic Ivan Redondo va voler incorporar diferents disciplines al gabinet i van dir, mira, per què no fitxem un humorista? Doncs fitxat, un senyor que es diu Alfredo Díaz, guionista, atenció, en el passat, de José Mota, monologuista habitual de Paramount Comedy i, per exemple, feia acudits com aquest.

Falta espectáculo en la mayoría de los partidos. Yo quitaría a los fuera de banda y que se pudiera jugar por las gradas. Como primera medida. Y como segunda medida, como segunda medida, el árbitro, si lo ve claro, puede rematar a gol. Es que tiene que ser una putada estar vestido de futbolista, coño, y no poder marcar, coño. Pues coño, si en un córner lo ve claro, que remate, coño, y lo celebre, que le va a hacer ilusión. Y otra cosa, juez de línea, fuera el banderín, fuera el banderín. Un rifle para el fuera de juego.

Tu vas rient, eh? Tu et fa gràcia. Es molt difícil fer monòlegs.

Pedro Sánchez això no ho ha dit. No ha anat per aquí la seva feina amb

Pedro Sánchez. Jo m'he mirat aquest monòleg de l'Alfredo a YouTube, és un monòleg de fa 14 anys, d'una altra època, i el cunyadómetre marcava números a dir que força elevats. Però bé, continua't investigant aquest senyor, perquè 8 anys treballant al gabinet de Pedro Sánchez deuen haver donat per bastants moments.

Saps que potser. Moments de Pedro Sánchez que ens pensàvem que eren molt originals i de collita pròpia, ara resulta que els va ser aquest senyor.

Correcte, Garriga, com per exemple quan el 14 de novembre del 2018 se les va tenir amb l'aleshores líder del PP, Pablo Casado, al Congrés.

Mire, señor Sánchez, haga caso al otro señor Sánchez. Póngase de acuerdo con él y convoque elecciones. Y presenten a quien presenten de los dos, ganaremos los españoles

echándole del gobierno. Señor Casado, yo no sé qué prisa tiene usted y tiene su partido en perder unas elecciones.

Pablo Casado, ja me'n recordava de Pablo Casado.

Sembla que fotís 50 anys, això. Sí, totalment. Jo he trobat un article de l'ABC que explica que el gener del 2024 Pablo Casado va fundar un fons de capital risc amb el nebot d'Anna Botín. Ricardo Gómez Acebo Botín ha encarat aportar capital de creixement, tot de coses que no entenc, a empreses industrials que desenvolupen tecnologies de defensa, aerospacials i de ciberseguretat. Molt bé. Però bé, tornant als acudits i jocs de paraules guionats de Pedro Sánchez, aquest del 2019 tampoc era seu.

Hoy en España hay tres derechas con un objetivo, que es la involución. Son los boxonaros de la política española.

Los boxonaros, eh? Combinan box amb bolsonaros. Està bé aquest. Està ben trobat. Està bé, eh? Jo trobo que està bé.

N'hi ha moltes més, eh? Però n'he volgut trobar alguna de més recent, perquè al final estem parlant de 2018-2019, i sembla que aquesta del mes de setembre de fa menys d'un mes, d'un acte dels socialistes a Getafe, també seria obra d'Alfredo Díaz. Lo siento.

¿Alguien sabe cuál es la opinión de Feijóo? Porque insultos todos los que queráis, pero sobre el aticazo de Ayuso, ni pío. La cuestión, Alberto, la cuestión, es que la señora Ayuso quiso tener un nido, pero de buitres.

Mira, com a quin gir final, eh, quin gir final. Mira, aquest l'ha publicat ell directament, aquest guionista, l'Alfredo, al seu compte d'X, que és l'antic Twitter, que jo l'he estat espiant i tafanejant una mica, perquè al final el que no surti d'aquí no pot sortir de mi tampoc, i s'entén que aquesta ruptura, que aquest comiat a l'equip de Sánchez ha estat en bons termes. Jo, perquè he vist que ha anat repiolant coses del presidència, i molt cordial, ell el continua defensant. Però aleshores, em preguntava jo a Francesc Garriga, tu que coneixes més, i l'Eloi també, i la Judit segurament molt més que jo, coneixeu més el món on vivim? Si tot està tan guionat, el petó de l'altre dia, en ple míting de Pedro Sánchez, de la seva dona Begoña Gómez, també estava pautat, formava part d'un guió? Bona pregunta. Sí, no? Va, la Judit Tupí. Molt bé, Judit, tu et tires a la piscina. En política tot està en mil·limetrat.

Bueno, pot ser que estigui pactat la trobada, però que al final en sortir un petó.

Inesperat. Inesperat, no ho saps. Bueno, no queda gaire resolt. I l'altra pregunta que em feia és, a l'altra banda del què? Què fan? Els lapsos del candidat del PP, per exemple. Alberto Núñez Feijó, no? Són obra d'un guionista o aquests sí que són d'acollida pròpia?

Construiremos un millón de viviendas nuevas con más suelo y menos democracia. Y menos burocracia.

Ai, la burocràcia i la democràcia, que és fàcil que porti equívocs. Bé, això de la utilització de guionistes i d'humoristes en la política és una cosa que hem descobert ara de Pedro Sánchez, perquè ha tingut aquesta baixa letal, però no és la primera vegada que passa. I per parlar d'això saludem algú que coneix molt bé. Tots aquests petits intríngulis d'aquest món. Saludem el Gerard Florejax. Gerard, bona tarda. Hola, bona tarda. El Gerard va ser guionista del Terrat, amb Andreu Buenafuente, també a programes com Polónio, Cracòvia, TV3 I el 2006 va fitxar per la campanya electoral de José Montilla, aleshores candidat del PSC a la Generalitat. Gerard, com va anar la trucada que et fan per fer-te la proposta? Entenc que no devia ser una trucada que t'esperessis.

No, no, no. Va ser una amiga que tenia contacte en l'entorn del Partit Socialista, em va trucar i em va oferir exactament això, que col·laborar amb la campanya electoral de Montilla.

I quina feina tenies? Entenc que no li havies d'escriure codits a José Montilla, perquè el seu perfil tampoc era tan bromista, potser. No, no, no.

No, no, va ser més una proposta, a veure, al final poca cosa vaig fer perquè hi havia tota una maquinària, hi havia tota gent preparant els discursos. El que vam pensar és que en aquella època, Montilla, com el que dieu, tothom deia que era seriós i tal, i veien com incorporar un monologuista que potser podia afegir un toc més de proximitat als discursos o alguna cosa així, Però a l'hora de veritat jo vaig aportar. És a dir,

vas fer propostes i et van dir,

no, no, això no ho pot fer, o el mateix Montilla et deia, no, això no m'atreveixo. No, no, hi havia un equip de. Discursos, llavors jo els passava. També és cert que clar, era un equip que ja funcionava i que jo al mig ja no aportava gaire. Llavors, algun sí que el vaig jo escriure més, però a més agafant les seves idees, però vamos, amb el to seu, si és que tampoc, clar, si posaves allà al mig un acudit tampoc, és que no tenia sentit.

Però recordes alguna aportació que fessis? Mira, allò que vam dir o aquella manera de dir això va ser meu.

Desgraciadamente, no. Jo ni ningú. És que vaig aportar poquíssim, la veritat. Està bé perquè va sortir com a les notícies i tal, però a la realitat. Va funcionar, va funcionar. Va acabar de president. Sí, sí, no, i de tant en tant, faig entrevistes d'aquestes, però la realitat va ser bastant minso, perquè això, perquè, clar, et trobes allà enmig d'un discurs i dius, i aquí què poso? I tampoc no, i tampoc, clar, no era el moment on no hi havia xarxes, on, saps, vull dir que ara potser sí que dius, hòstia, posa algun tuit, potser sí que hagués pogut aportar, però clar, en aquell moment és de, clar, el primer discurs que m'ha passat era dir, però jo, que queda d'aquí la vocació del no sé què.

Però ja existia la imitació d'en Sergi Mas com a Montilla, sí, no?

Sí, sí, sí. Ho havies fet guion.

Bueno, només això jo recordo, per això que Montilla aprofitava alguna de les característiques dels gags, no? Havia fet broma alguna vegada.

Existe. Retroalimenta, no? Tu ho havies escrit pel Montilla del Polònia?

No, perquè el Montilla del Polònia, jo no sé si, que comença quan ell és president, no sé si quan ell era ministre, no sé si se'n feien tant. El Montilla, el Polònia, quan agafa més protagonisme ja és, quan ja és president. Abans no crec recordar.

I avui dia, amb la política com està més polaritzada, dona també per fer més això que amb Pedro Sánchez, de buscar algú que et manufacturi els atacs d'una forma divertida, d'una forma punyent.

Ja pensant en el vídeo de xarxes, imagino, també.

Clar, jo suposo que ara sí que deuen tenir un equip, i la relació que tenia aquest guionista, l'Alfredo, ja de feia molt de temps, potser jo que sé, de tant en tant enviar propostes, o potser de dir, ostres, de tant en tant pensa tal, o si saben, entenc jo, que ara tot això m'ho estic inventant, com en el seu moment no inventava les coses, però entenc que suposo que en aquesta relació, potser si hi ha un discurs, o s'acosta una campanya, o m'atacen per aquí, potser li demana. Va al seu equip i diu, hòstia, per què no m'escrius quatre reflexions i tal, i potser algun no l'utilitzo però ho desconec Gerard,

et sento com allò dient que poc vaig aportar poc vaig fer, però quan et fan la proposta l'agafes i tu et vas imaginar de dir, hòstia, aquí podrem fotre un canvi, podrem aportar una mila de coses i després et trobes una realitat que és la realitat del funcionament dels partits polítics que no et deixen fer.

Jo quan ho vaig agafar va ser com d'esto es nuevo, esto serà. Amb aquella il·lusió. No, quan vas a un lloc i dius esto cuando lo cuenten los amigos será la verdad. No hi havia cap objectiu de dir canviaré la política per dins. Sí que, home, sí que quan dius, a veure, veurem és com curiositat. Que no pas de dir, ostres, és que ara seré, saps? No, perquè no tinc aquest perfil, òbviament que em va interessar molt com està tot muntat a dins.

Et referia si pensaves que podries portar més coses de les que finalment vas poder portar.

Bueno, clar, quan ja ets des de fora i et contacten, clar, tu et penses, et fas la mires la sèrie de l'Aloeste de la. La Casa Blanca, ja creus que arribaràs allà, però clar, és que la realitat és completament. Però bueno, és que ja em faig pelir de qualsevol cosa, em truqueu vosaltres i jo ja penso que demà tindré una secció. Això de fer-me pelir. Ho faig sempre. No, no, no fitxeu, perquè el resultat seria tan infructuós com el del món. I ara què fas, Gerard? Ara estic preparant un programa per TV3 d'humor. Ah, mira. L'hem llegit ja en algun d'aquests. En dossiers de temporada. O és dels que no coneixem? No sé quines clàusules he signat. No sé si les puc dir o no. Amb el president Montilla vas fer relació? Bueno, clar, en l'equip de perquè clar, vaig començar un mes abans de la campanya i em van dir, ostres, estaria bé conèixer la persona perquè així quan hagis d'escriure per ell, doncs sàpigues més com és ell. Llavors, clar, la gent anava tan apretada quan era ministre que llavors m'han dit, doncs mira, faràs un vol. Barcelona-Madrid amb ell i després tindràs una hora al Ministeri per parlar amb ell. Ah, ui, que bé! Sobrat! Sí, sí, sí. I això, bueno, i el taxi, bueno, no, i el cotxe oficial de l'avió fins al Ministeri.

Aprofitant cada minut, realment. Intens, intens. No sé ni què dir.

Et va donar prou per tenir allò, per fer-te una idea de per on podries anar?

Estava ben pensat que ho fos així, però la veritat és que el dia a dia de una campanya és una locura. Si tu dius, no, és que em posaré a escriure el discurs que ha de fer d'aquí 15 dies i t'hi poses tal, perquè a part tampoc jo no soc. És que no, clar, perquè en aquell moment qui s'engarregava dels discursos era l'equip de l'ICETA. Tu dius, però si són gent que jo aquí què poso, saps? Ni una coma. No veig que tu vas passar molt bé, tu. Jo m'ho vaig passar bé perquè tot era nou. Per curiositat. Em semblava molt al·lucinant. Llavors m'ho vaig passar bé i ja està. I no em van tornar a trucar, o sigui que ja està.

Home, vas fer un president i ja no cal repetir-ho.

És difícil superar l'èxit. Un d'un.

És el Gerard Florejax, guionista, que va treballar per la campanya de Montilla el 2006. Gerard, gràcies per atendre'ns. Una abraçada. Gracias a vosaltres. Ara venim.