José Luis Marcó, headhunter de directius: "Et fitxen pel que saps, però et fan fora per com ets"

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal, com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui al Revolució parlarem de feina i de talent. A Catalunya hi ha unes 310.000 persones que busquen feina i de les que ja treballen, un 27% estan disposades a canviar de feina si arriba una bona oportunitat. Ara bé, com arriba aquesta bona oportunitat? Qui l'ofereix? Qui creu que tu ets un bon candidat? I potser. La pregunta més important. Oients, com saps que realment és una bona oportunitat? Vosaltres heu rebut mai la trucada d'un headhunter? Atents a aquesta història.

Som a principis del 1998, fa dos anys que existeixen els mòbils. Els més populars són els de Nokia i serveixen per trucar, rebre missatges, SMS i jugar a la SERP. Encara falten 9 anys per al naixement de l'iPhone. Sí.

Hola, ets Tim Cook? Sóc un headhunter. Vull parlar amb tu.

En aquella època, Tim Cook treballava a l'empresa Compaq després de fer-ho a IBM durant 12 anys. Tenia una bona feina i una carrera en ascens.

Busco algú per ser vicepresident senior d'operacions d'una empresa a escala mundial. No busco feina, gràcies. És per Apple.

Apple, en aquella època, no estava en el seu millor moment. S'estava reestructurant i el seu futur era incert. De fet, molta gent dubtava que tirés endavant. Apple?

No crec que ara sigui el moment. Tim, per què no vens a conèixer Steve Jobs?

I què va passar? Que Tim Cook ho va fer. Va agafar un avió i va anar a conèixer Steve Jobs. Després d'aquella trobada, Tim Cook va fitxar per a Apple. I fa tot just dues setmanes ha deixat de ser el seu CEO després de 15 anys liderant aquesta gran empresa.

Per tant, aquesta és la història de com un headhunter va trobar un talent com Tim Cook i el va convèncer que li oferia una bona oportunitat. I vosaltres? Hauríeu fet el mateix? No us perdeu el Revolució. Avui parlarem de feina, fitxatges, headhunters. Comencem a revolucionar-nos.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, amb Xantal Llamina.

Avui, al Revolució 4.0, parlarem de com treballen els Headhunters i com s'ho fan per detectar talent, amb un dels caçatalents amb més experiència de Catalunya, el José Luis Marcó. També reberem l'activista i experta en xarxa social Simona Levi per preguntar-nos què passa amb Meta i amb la vigilància dels menors. Repassarem totes les novetats que l'estiu ens ha deixat en el món de la intel·ligència artificial amb l'Estíbal Mirall. I acabarem entrant en el mode fake amb el nostre expert en desinformació, Marc Amorós.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

Hi ha persones que busquen feina i també hi ha feines, càrrecs i empreses que busquen persones idònies que encaixen a les seves necessitats, com Apple, us hem explicat el 98. Detectar aquestes persones ideals, trobar-les, convèncer-les i aconseguir que canviïn de vida i de feina és la feina que fan els headhunters, els casatalents que busquen les persones ideals per una feina. Ara bé, com troben aquest talent? Com l'ensumen? On busquen? Quines preguntes fan? Doncs avui volem entrar dins del cap d'un headhunter. Són detectius, són psicòlegs, són persones amb tuició? Com detecten el talent?

I avui ens visita un gran headhunter, és Josep Lluís Marcó, caçador de talents de l'empresa Silly Diconder Kingslet Gate, on fa més de 20 anys que treballa buscant aquest talent. També és economista, MBA per ESADE, ha format part també de IESE a Harvard i va ser director financer també del Royal Club Esportiu Espanyol. Per tant, què tal, com estàs? Molt bé, bon dia. Què tal, Josep Lluís Marcó? Jo crec que molta gent diu, i com és un headhunter? Què fa? Com es definiria la seva feina?

És un professional, és una persona que és quasi com un metge d'una companyia. Ens truquen les companyies quan necessiten talent i nosaltres sortim a solucionar-los el problema. Som investigadors, som assessors, assessorem les companyies a trobar talent i assessorem el talent i els professionals a guiar millor la seva carrera. Si hi ha alguna cosa que no quadra, ho diem i parem. Molt bé.

Ara ens està escoltant molts oients que potser directius, perquè els revolucionaris escolten directius, volen canviar de feina, volen anar a treballar a aquella empresa tecnològica. Vostè, podem dir que ha col·locat. A gent molt important, no? A gent de l'IBEX, sí?

Sí. Expliqui'm. Sí, a companyies. He treballat per companyies de l'IBEX35, efectivament, tant buscant directius com fins i tot buscant consellers o avaluant consells d'administració. O sigui, fem de tot relacionat amb el talent.

Parlarem d'una aplicació en la qual vostès saben com és un personal i hi ha una frase que algun cop l'he sentit que diu et fitxaran pel teu talent però et poden acomiadar per la teva actitud seria així?

T'ho refrasejo. Et saben, et fitxen pel que saps i t'acabaran fent fora. O el teu èxit serà cert pel que ets. O sigui, et parla de la importància del ser sobre el saber en el talent empresarial. I això, en el món de la IA, que suposo que hi entrarem, cada vegada serà més important, perquè la IA el que està fent és democratitzar el coneixement. I cada vegada farà més importància el saber, el criteri, la personalitat, el ser, els teus, el que en diem els soft skills, competències, actituds i valors.

Molt bé, coneixes aquesta història de com un headhunter truca a Tim Cook per dar fitxa per a pel?

Sí, la coneixia, és que és el panostre de cada dia. Recordeu-vos de quan la gent buscava feina mirant l'avantguarda i els anuncis, o quan els busquen ara mirant els infojobs. Si una companyia. Té un lloc de treball que ha de cobrir. I pretén que el Tim Cook li truqui posant un anunci als que heu escoltat aquesta història, que sabíeu que passaria, que no trucaria mai. En canvi, la feina nostra és anar a buscar aquelles persones que no estan buscant feina, però que són bones, trobar-les i convèncer-les perquè vinguin. Quants talents has detectat al llarg d'aquests 20 anys? Uau, doncs escolta'm, no sé, fem multiplicacions. Potser porto 15 cercues o 17 a l'any i entrevisto un promig de 15 candidatures per cada búsqueda que porto. He entrevistat mils de persones.

Tot t'ha sortit bé, t'ho pregunto, perquè com a headhunter també te la jugues. Al final ets tu qui diu la persona a contractar i t'has equivocat alguna vegada escollint.

Saps qui és l'única persona que no s'equivoca mai? Aquella que no fa mai res o no decideix mai res. I evidentment la nostra feina és decidir, no decidir. Assessorant el client perquè decideixi ell, però assessorar-lo bé. Sí, hi ha hagut vegades que ens hem equivocat, però són les menys, eh? També t'ho tinc a dir. Fem la feina ben feta, molt rigorosa. Ens hi esmersem molt amb eines, amb metodologies, amb test, com parlarem més endavant, empresa de referències, truquem i demanem referències, i això minimitza molt el risc. I per a empreses importants, encàrrecs importants, val la pena fer-ho d'aquesta manera. Molt bé.

Avui, després entrarem en una entrevista de feina, eh? Entrarem en una entrevista de feina perquè els oients. Però hi ha una aplicació que és vostra, Estilter, correcte, que analitzeu competències, actituds, valors i explica'm de qualsevol persona, sigui un directiu d'una gran tecnològica, sigui el directiu d'un mitjà de comunicació, sigui el directiu d'una fundació, com feu aquestes competències, valors i actituds, com funciona?

Mira, partim d'una cosa que ni diem la teoria de la relativitat del ser. Vostè no és com és ni tan sols com es pensa ser. Vostè és a ulls dels altres tal com és percebut. És la importància de la percepció que els altres tenen de tu en la teva forma de ser, però a més els coaches, ni donem una altra volta i diem, tu no ets, tu estàs sent d'una determinada manera. Per tant, si t'hi compromets i ho treballes, demà podràs ser d'una altra manera. Això obre la porta al desenvolupament i fuig de la psicologia clínica que t'etiqueta. Però tinguem aquestes competències-valors, per exemple. Comunicació, com expliques les coses. Empatia i escolta, com escoltes i com et poses en el peu dels altres. Creativitat, orientació a resultats, presa de decisions. Això seria un exemple de competències. Actituds, passió, disciplina, pragmatisme. I valors. Això és el més important per nosaltres. Fortalesa, capacitat de treball, cultura de l'esforç, resiliència, justícia, templança, prudència, responsabilitat, integritat, tolerància i humilitat. Carai. I tot això d'un candidat o candidata, com ho sabeu? És a dir. Amb el test que li passem, Hi ha un algoritme que ens ho dibuixa i ens classifica cada variable de 0 a 100 que es llegeix seguint Aristòtil, que va dir. Que la virtud està al voltant d'un punt mig, d'on és en quins extrems per accés i per defecte es troben els vicis. Per exemple, humilitat, zero humilitat és la soberbia a un vici, cent humilitat és el fer-se petit, la incomplitud, el no atrevir-se a un altre vici. Per tant, ajudem les persones a entendre que han de centrar els seus valors i les seves. Característiques en aquest centre virtuós.

Per tant, quan una empresa us demana trobar una persona, un candidat, un currículum, una solvència, demana tant que sigui professional, però també els valors, la seva actitud. És veritat que també pregunteu i entrevisteu a l'entorn professional i familiar?

Aquest test, aquesta metodologia està a prova de manipulació i de viatge, i per tant, les persones que participen en l'observació, en allò que us deia que és com ets observat, Són professionals, dos, i dos friends and family. Venim a dir que hasta la teva àvia podria participar, que voldria dir, meravelles de tu, i no sabria com fer-ho.

Sí, clar, però aquestes preguntes que feu, perdoneu, amistats o familiars, clar, el familiar sempre parlarà bé. És a dir, com detectes que algú et parli de les no fortaleses d'un candidat?

És que no parla de fortaleses. La metodologia diu, tria amb aquests comportaments observables quins són els que millor el descriuen. I tots els comportaments que has de triar són positius. I aquí passa una cosa. Quan la ment humana tria entre coses positives, tendeix a no mentir perquè no hi ha mòbil pel crim. Si tot és bo, diré la veritat. Segona cosa, l'algoritme funciona de manera que tu demanes que triïn comportaments i contestes actituds, valors i competències. I la ment humana no sap viatjar a través de l'algoritme per manipular. Per tant, hasta la via.

Molt bé, escolta, vull que Josep Lluís escoltis una altra història.

Febrer del 2026. Des de fa dos anys, Disney busca nou seu i truca als Headhunters de Hydric& Struggles, una empresa experta en la búsqueda de directius creada fa 53 anys a Chicago. Escoltem el president de Disney, James Gorman.

Havíem de ser transparents en l'elecció. Vam formar un comitè amb directius de diverses empreses i vam trucar als Headhunters.

Vam passar una llista de 100 possibles candidats, però finalment Disney no va fer cas dels Headhunters i va triar com a nou seu Joss Damaro, que portava 28 anys a l'empresa.

Vam veure que no podien portar algú del sector industrial i de cop posar-lo a dirigir una empresa de comunicació. Era una aposta massa arriscada.

És una història real. Això passa sovint, Josep Lluís. Hi ha empreses que us demanen buscar talent i després aposten per un altre candidat que no heu trobut vosaltres, no? Això passa, sí? Sí, sí, passa.

I a més, hi ha companyies que ens diuen, mira, anem a posar en marxa aquesta cerca, però tenim aquest i aquest candidat intens que voldria que els avaluessis i que em recomanis directament quin et sembla que és el millor. O sigui, que nosaltres estem oberts no és només anar a casera al mercat, és treballar tot el talent disponible i evidentment la promoció interna és un molt bon lloc per trobar bons candidats.

Quan durarà una entrevista de les que fas tu aproximadament amb un candidat? Mai li dedico menys d'una hora. Una hora. I tu quants minuts trigues a saber si aquest candidat és bo o no?

A vegades deu. Hi ha vegades que els primers deu minuts són un desastre i llavors el candidat comença a pujar, a pujar, a pujar, a pujar com l'espuma i dius, uau, m'ha convençut i m'ha sorprès. Jo crec que al cap de mitja hora ja sé exactament de què va la cosa. Però, tot i així, li dedico una estona més encara que sàpiga que no és la persona, perquè després vull ajudar-la. I ja que ha fet l'esforç de venir-me a veure, jo no soc ràquen amb el temps i li dono tota l'ajuda que puc. En Josep Lluís

ha entrevistat moltíssima gent, però clar, i no podem dir avui empreses ni grans directius que ell ha triat i ha escollit. Però digue'm alguna característica que m'està sorprès de trobar una persona extraordinàriament talentosa. No em pots dir noms, però digue'm alguna anècdota entrevistant gent que has dit, uau, em vaig quedar parat.

Mira, t'ho contestaré d'una altra manera. Sobre totes aquelles variables que abans hem enumerat, t'haig de dir que. Tots els que em fan fer uau tenen un nivell de fortalesa i de responsabilitat elevats. És a dir, moraleja, treballeu i treballeu i treballeu, perquè només això és el secret de l'èxit. Feu que l'empresa, que la vostra tasca sigui vostra, com si treballéssiu per vosaltres mateixos. I amb aquesta combinació de dues coses, pujareu en la vostra carrera.

Tenim en compte la tria de feina, aspectes personals? No. No? No. I per què?

Perquè no toca. Perquè la vida. Fixa't bé, sí que en aquest exercici fem participar a Friends and Family a l'hora de definir-te, però aspectes personals no els preguntem i no els posem.

¿Analitzeu les xarxes socials dels candidats? És a dir, mireu el seu LinkedIn, mireu les seves xarxes, què publica, el seu Instagram, el seu Facebook?

Això es mira. Per tant, cuida-t'ho, cuideu la vostra imatge, perquè el que projecteu. Torno a la teoria de la relativitat del ser i a la importància de la percepció dels altres sobre tu. Sí, s'ha de cuidar.

Per tant, atents, si voleu ser directius importants d'empreses, heu de vigilar que publiqueu

també O si ets un nano de 18 anys, ai, perdona, de 22 anys que està buscant la primera feina i comença-ho a cuidar quan en tens 18.

Sí, sí, la gent penja moltíssimes coses a les xarxes socials. Quina és la pregunta que es fa a un candidat i que et permet descobrir si anem bé o no?

Digue'm una pregunta. Jo faig una pregunta molt curiosa. Escolta'm, tinc una escala imaginària aquí darrere. Posa-m'hi totes les persones que t'han envoltat en els últims anys. Els poses com si fessis aquella foto de grup en una reunió de l'IES o de tal o de l'escola. I els vas aixecant i me'ls jutges. No vull el nom, no vull el qui, vull el què. Per què faig aquesta pregunta? Perquè quan tu escoltes el que una persona et diu d'una altra, això que escoltes et parla més de la persona que jutja que de la persona jutjada. I a més, l'estàs traient de la possibilitat que et digui allò que et vol dir.

T'hauries de contestar de forma més ràpida. Imagina't que et dic, necessito trobar el millor especialista per fer una ràdio amb intel·ligència artificial. Per on començaries a buscar?

No pas per la ràdio, per llocs on tinguin molta creativitat, esperit crític i capacitat de jugar amb la tecnologia i de pensar més enllà.

Què és el més important en la recerca del talent? El que una persona ha fet o el que és capaç de fer? El que és capaç de fer. Pots passar que una persona amb un currículum brillant no sigui un bon candidat? Sí, clarament. Hi ha adatisme a l'hora de buscar talent? És a dir, les persones de més de 55 anys tenen les mateixes oportunitats que els joves?

Per nosaltres, sí. Jo els apoyo.

Has detectat alguna vegada talent en persones que en aparença tenien un currículum que no el reflectia? Sí, moltes vegades. Hi ha alguna línia vermella, alguna pista que et faci veure clarament que una persona no és la idònia? Els valors. Molt sovint podeu detectar talent, però pot passar que aquesta persona no s'hagi plantejat un canvi de feina? El seduïu? O només és una qüestió de diners? O hi entren en joc més coses?

Moltes més coses. El futur, el projecte. Aquest pas, quins passos et permetrà fer en el futur?

Un headhunter, com tu, fa servir la intel·ligència artificial a l'hora de buscar talent?

El fem servir en molts processos. Encara no en la cerca, però sí en tota la gestió del procés de selecció.

Molt bé. Una altra pregunta que et faig. ¿Creus que la intel·ligència artificial podria detectar talent amb el mateix èxit que ho feu vosaltres? No. No ho sap mai, això, eh? No? Segur que no?

No. Molt bé. El toc humà no O sigui, la intel·ligència artificial és un motor sense fre, sense amortiguadors i sense volant.

Molt bé. Si avui haguessis de buscar una persona que serà imprescindible d'aquí 10 anys, a qui buscaries?

Una persona que s'ha imprescindit per aquí 10 anys, algú que tingui un esperit crític, una capacitat de treball i una responsabilitat molt alta.

Es buscaran directius de tecnològiques? Al món digital es buscaran molts directius, no? Segurament. I, per anar acabant, si et preguntés el proper CEO d'una gran empresa, mai serà una intel·ligència artificial dissenyada per un headhunter o sí? Mai.

El toc humà, el lideratge està basat en el toc humà. Per tant, no em pots plantejar un CEO que sigui una intel·ligència artificial. Això és una absoluta bogeria.

Per acabar, va, digue'm, hi ha molts CEOs, eh, i molts empresaris, emprenedors, gent directiva, molt de talent. Evidentment, eh, que has dit, eh, Llullens, s'ha de treballar molt, eh, la vida al final és qüestió d'hores de posar-hi dedicació, feina, passió. Jo crec que també la passió és important, no?, l'energia, però sobretot deies l'actitud, no? Hi ha una frase que aquí han dit, la teva actitud definirà la teva altitud. Com acabaries tu també? és a dir, què recomanaries a tota la gent que un dia vol canviar de feina o vol seguir perquè al final també, o a una persona li agrada molt la feina que fa i per tant vol seguir molts anys és important els coneixements aprendre sempre, però l'actitud que tenim amb els companys amb els nostres responsables amb els valors, al final. La vida, l'actitud és molt important, no?

Per anar acabant. Recomanaria posar-se davant el mirall en termes dels soft skills, del ser. Que et diguin quines àrees de millora tens, com ho pots fer, i que treballis en el teu desenvolupament. I després que ens vinguis a trobar, no esperis que et trobem. T'has de posar al mercat, has d'existir per als Headhunters. Si t'hem de trobar l'inquedint, és com trobar una agulla en un paller.

Sí, s'ha de proposar. La gent que vulgui canviar de feina, o millorar la seva feina,

s'ha de proposar als Headhunters. Sí, donar-se a conèixer, enviar-nos el currículum, una carta de motivació, i que ho facin abans que necessitin canviar de feina. Perquè les trucades li aniran arribant de tant en tant. I llavors, si crea aquesta relació amb nosaltres, tindrà una gestió de la seva carrera molt més rica.

Molt bé. Doncs interessant, jo crec que avui Headhunters, perquè jo crec que a vegades no tothom ho coneix, la gent que no és en alta direcció no coneix moltes coses que passen, i ens ha fet molta il·lusió que avui Josep Lluís Marcó, caçador de talents de Catalunya, d'Espanya i del món, doncs hagi vingut al Revolució, hem après com es troba i es caça millor aquest talent, aquest talent emergent, i sobretot és important la feina, però sobretot també els valors, l'actitud. Un plaer, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.

Feu servir Instagram quantes hores al dia i els vostres fills també el fan servir. Com ja deveu saber, aquest estiu META, l'empresa de Facebook i Instagram, ha decidit pagar 16.700 milions d'euros per evitar el judici als Estats Units, on se l'acusava de crear addicció als menors a les seves xarxes. 16.700 milions d'euros són molts, però si tenim en compte que Meta va ingressar l'any passat 200.000 milions de dòlars i va obtenir un benefici de 60.000 milions de dòlars, no sembla mal negoci. Meta també s'ha compromès a limitar a dues hores l'ús que els menors podran fer de les xarxes socials i bloquejarà les notificacions durant l'horari escolar i també de les 10 del vespre fins a les 7 del matí.

Protegir menors, controlar algoritmes, d'això en volem parlar amb una de les veus més crítiques i actives en defensa dels drets digitals. La coneixeu, ella és Simona Levi, fundadora d'Xnet, activista i estratèga tecnopolítica. Què tal? Hola, Chantal, encantada de retrobar-te després de l'estiu. Contenta de veure la Simona. Com estàs? Jo he de dir que Espanya i França volen impulsar aquesta resposta europea per limitar l'accés de menors a les xarxes socials. És una bona idea, però tu has escrit que no podem respondre als problemes de les xarxes prohibint l'adolescència i també no sé si ho estem

aconseguint tot això. Mira, va haver-hi una sentència al maig i aquesta, els Estats Units són molt importants, perquè ja no són al voltant dels adolescents només i no són al voltant del contingut, sinó que són al voltant de el disseny tecnològic i de protocol que tenen les multinacionals, que és on la nostra institució n'ha de mirar. O sigui, si algú posa a venir a anar a menjar, l'institució l'ha de prohibir. I això és el mateix. Parlar qual cosa. Jo crec que. Europa l'està entenent i aquestes sentències dels Estats Units són de molta utilitat perquè justament treballen sobre. L'acusació era que el seu algoritme era adictiu i doncs va pagar, Zuckerberg va pagar perquè es sentenciés això. No existeix una sentència que diu que efectivament s'ha comprovat que el seu algoritme és adictiu però, vull dir, com tothom ho sabem, ja està més que dit. El que està fent bé. Més silenciosament, però bé, Europa, i aquesta sentència ens ajudarà, és que just el juliol, un mes abans, va fer una inspecció, diguéssim, a tota la meta, i va dir gairebé el mateix, però amb l'avantatge que no ho diu només per als infants, ho diu per a tothom. Perquè està molt bé no martiritzar les nostres infàncies i adolescents, però també nosaltres ens mengem moltes fake news, ens mengem molta addicció, vull dir que jo crec que el viratge és important, és que en general aquestes empreses no poden treballar amb algoritmes que fomenten l'odi, l'addicció, etc. Tu creus que emeta sort guanyadora o perdadora

amb aquest pacte per evitar el judici? Què em diries?

No, jo crec que és una mica com saps la gent, aquesta gran desempresa, que diuen, dintre de no gaire se m'acaba el xollo. Per la qual cosa jo ho faig tot ara perquè sé que tard o d'hora això m'ho pararan. I de fet, un dels acords és que ha de pagar tropecents milions, però l'última part no la paga si no se li aplica el mateix procediment als seus competidors, que són Google i TikTok. I a més, ha fet una carta surrealista per demanar això, dient que demanava a Google i TikTok de juntar-se amb ella per salvar els adolescents, com si ella estigués fent això amb voluntat pròpia. Vull dir que tot això està marcant un canvi de tendència molt important, molt interessant, i crec que per fi estem anant en la bona direcció i no crec que es pugui tornar enrere.

Està clar que aquests algoritmes afecten als menors, afecten també a vegades a la sede de salut mental, a França estan intentant, però el Tribunal Constitucional, expliquem als oients, no ho permet perquè tenta contra la llibertat d'expressió dels menors. I clar, com podem verificar l'edat d'un menor per evitar que entri a una xarxa, Simona? És realment possible tenir una identificació d'edat per revelar la identitat?

No, és que justament això no aquest no és el camí. O sigui, si ens hem d'enverinar no cal mirar si és gran o petit. O sigui, en general, totes aquestes normes són. Jo sempre explico que s'està fent un món d'una cosa que ja existeix, que és el control parental. És a dir, el que s'ha de millorar són les aplicacions, perquè clar, quan ets menor ningú et dona un mòbil, o sigui, el mòbil te'l dona la teua mare i pare. Si hi ha un sistema de control parental correcte que es poden configurar sense haver de saber ciència informàtica i amb aquestes barreres com són l'horari, les quantitats d'hores o el tipus de. No necessitem ja el control de l'edat que actualment acaba sent un control de l'edat de tothom. Perquè, clar, per saber si una persona és menor, hem de controlar també tots els que no ho som. Per la qual cosa, és important i realment el rebuig per part del Constitucional francès és una bona notícia, perquè obliga a fer la feina com cal i no posar partxos i perjudicar, de fet, la llibertat d'expressió de tothom.

Tu coneixes molt bé la llei de serveis digitals de la Unió Europea. És un intent per obligar les plataformes a ser més segures i transparents. És a dir, hi ha molta lletra petita que no sabem. Hem utilitzat les plataformes, però tots, xarxes socials i jo, que aquest estiu he vist tanta gent enganxada a Instagram. Gent jove, gent gran, però també molts avis. Tenim molts avis, que això no en parlem gaire. Enganxats a aquesta xarxa. Els distreu, per una banda, però no són conscients que els estan tenint molta retenció i, per tant, jo no sé si aquesta llei de serveis digitals que tu coneixes bé de la Unió Europea està fent bé amb tota aquesta obligació a les plataformes de ser més segures.

Sí, això que explicàvem abans del juliol de la Unió Europea que es beneficiarà de les sentències als Estats Units és justament mitjançant la llei de drets digitals, o sigui que està avançant amb més diguéssim diplomàcia perquè també sabem que. La multa és el 6% de la xifra de negoci, per la qual cosa, si volem aplicar el DCA, hauríem de multar Meta si no concedeix això que se li demana, que és exactament el que s'ha aconseguit als Estats Units, però per a tothom, no només per als infants. Si no ho fa, hauríem de donar aquesta multa i sabem que Trump no es deixarà fer. És per això que jo perdono per una vegada aquest excés de prudència europea que ho està fent mica en mica utilitzant totes aquestes finestres de possibilitat com són aquesta sentència per aconseguir-ho. Jo crec que s'està fent francament bé. Després, justament aquest estiu estava mirant estadística d'addicció i naturalment l'alcohol és el que provoca més addicció, però les xarxes socials estan en un 8%, però la tele està en un 10%. A veure, tu torna-m'ho a dir, això, torna-m'ho a dir. A veure, l'alcohol és el que provoca més adhesió. Ara no ho recordo, però l'alcohol és tres vegades més que l'heroïna, o sigui, és el que més de tot, no? Perquè a més està més difós, etcètera, etcètera. Després la xarxa social i després la televisió. Sí, mira que està detallada la televisió. La televisió encara, o sigui, vull dir, la meva generació en la qual la gent que no sabia què fer amb la seva vida es passava hora davant de la televisió, la nostra infància, i ara es diu avui els adolescents estan enganxats i tothom està enganxat, però vull dir que. Jo crec que en general hem de fer una reflexió sobre per què la gent necessita aquest consum passiu tan perniciós. I doncs si hem d'atacar la xarxa social potser també hem d'atacar un cert entreteniment de la televisió que també produeix molta edició. I doncs vull dir que potser hem de mirar en compte del mitjà una mica, pensar-ho amb una mirada una mica més ampla, aquest problema.

La Simona Levi la veureu dos cops al mes al Revolució aquesta temporada. Amb ella volem parlar de tot el que passa a les plataformes perquè és que passen tantes coses. Ara fins i tot hem de marcar amb aigua els vídeos o les imatges fets amb intel·ligència artificial que no sé si tothom ho està fent. Però farem una mica d'activista amb tu. Digue'm, per acabar, les empreses que creus que els hem de posar el semàfor en vermell, les tecnològiques que ho estan fent pitjor, segons Simona Levy, qui seria?

Jo no sé si podem fer un rànquing, però cadascú a la seva manera. Google, que ens ho dona. Google és la més, perquè és la més potent de totes. Però després també Microsoft té el seu problema perquè paguem licències per coses que no hauríem de pagar. TikTok perquè està fora de control. O sigui, vull dir que Meta, evidentment. O sigui, que no faria rànquing perquè crec que n'hi ha per a tothom.

Molt bé. Et sembla? Estàs contenta d'aquesta temporada ser revolució i anem posant una mica de semàfors?

Estic encantada perquè hi ha molts semàfors que hem de posar. Sí.

I ho hem d'explicar. Jo dic que el Revolució ho hem d'explicar fàcil i la Simona Liri ja fa molts anys que la conec i per tant també és una bona col·laboradora perquè siguen aquesta onzena temporada ja del Revolució i no us perdeu les seves accions. Una abraçada. Gràcies, Simona. A molt de gust.

AM Santiago Niño Becerra.

Deia Paul Auster que el temps és una cosa fantàstica, que ens fa a tots iguals. A l'economia podríem dir que hi ha un altre element que ens iguala a tots, el preu, és a dir, què costa les coses, què costa l'energia, quin és el preu de mantenir llocs de treball, quin és el cost de combatre el canvi climàtic o fins i tot quin és el preu d'un tros de formatge. De seguida ho veureu avui a la masterclass del nostre economista Santiago Niño Becerra. Parlarem de preus.

Hola Santiago, ¿qué tal, com estàs? ¿Disposat a revolucionar-nos de nou una temporada més?

Pues sí, a veure si el calor se'n va d'una vegada ja. Molt bé.

Escolta, contenta que segueixis el Revolució i avui volem començar parlant del preu del formatge perquè, a veure, fa uns dies un restaurant va pagar, atenció, 37.500 euros per un formatge de cabrales de poc més de dos quilos i jo no m'ho crec, aquest preu. Què és aquesta notícia?

És una subhasta que es fa cada any dels primers formatges de Cabrales i aquest any s'ha pagat aquesta quantitat per una peça de dos quilos, una mica més de dos quilos. Però això és una subhasta pública i res estrany. S'ho ha emportat un restaurant de Gijón i ha compartit la peça amb tres restaurants de Madrid.

Però, escolta, estem parlant, atenció, és que em sembla una bogeria, que a 100 grams d'aquest formatge, a preu de cost, surt a 1.800 euros. Sí, sí, sí.

Bueno, això el que s'està posant de manifest, Chantal, és que els diners, sempre ha sigut així, però sobretot ara, només són una eina per aconseguir el que necessites. És a dir, que aquest restaurant hagi pagat 37.500 euros per aquesta peça de formatge implica, d'entrada, una publicitat mundial. En segon lloc, és record Guinness. En tercer lloc. Encara que només sigui per tastar d'alguna manera, perquè clar, dubto que aquest formatge, potser sí, però dubto que el donguin en aquest restaurant en forma de llesca, és a dir, l'utilitzaran per condimentar altres plats, etcètera, etcètera. Llavors, Només per la publicitat que li ha donat aquesta subhasta, guanyar aquesta subhasta, el restaurant paga això. Llavors, els 37.500 euros és una forma per obtenir una imatge.

Si aquest formatge de Cabrales s'ha encarit molt en els últims anys, també ho ha fet l'energia. Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna hem vist com els preus han anat pujant. Fins ara el govern espanyol tenia activades una sèrie d'ajudes i ara hi ha qui demana aquest escut anticrisi per pal·liar que l'augment del cost d'energia s'allargui. ¿És una bona idea allargar aquestes mesures? Santiago, tu critiques aquesta mena de mesures perquè les consideres que fer per a tothom, no? ¿Per què?

Jo estic d'acord que s'han de donar ajuts i subvencions, però jo crec que els ajuts, sempre ha sigut la meva opinió, han de tenir nom, cognom i adreça postal. És a dir, donar un ajut tant a nivell de preus energètics com alimentaris, etcètera, etcètera. Però no a nivell de tothom. És a dir, no és el mateix consumir benzina per anar a treballar que consumir benzina per anar a la platja. No és el mateix. És a dir, no és el mateix donar-li un ajut alimentari per un producte de primera necessitat que un producte que sigui de luxe. Per exemple, Quan es va, arran del conflicte d'Ucraïna, es va reduir l'IVA dels aliments, un dels aliments que es va reduir l'IVA va ser el formatge. I aquest formatge que hem parlat abans, de cabrales, també es va reduir l'IVA, no té lloc en això. I no és el mateix reduir l'IVA o donar algun tipus d'ajuts a una persona que té una renta anual de 20.000 euros que una que té una renta anual de 200.000 euros. És a dir, ajuts sí, subvencions sí, però torno a dir, en nom, cognoms i adreça postal.

Perquè a vegades l'energia la necessita tothom, però estem parlant que cada vegada els seus preus són més elevats i costa, per moltes famílies, el preu de l'energia és molt car, Santiago.

Sí, inclús també parlant a nivell d'empreses, és a dir, no és el mateix una empresa que transporta articles de luxe que una empresa que transporta béns de primera necessitat, és a dir, no és el mateix. A més, avui dia amb la. Intel·ligència artificial en la tecnologia, amb el control de dades, etc. Aquestes dades s'estenen. És a dir, avui dia seria molt fàcil que aquests ajuts tinguessin, com jo dic, nom i cognoms. Es podria fer. Una altra cosa és que sigui políticament correcte o no. Aquí no entro. Però a nivell econòmic, i tant, què es podria fer?

Veies el preu de la feina en temps d'IA. Un altre tema que se'n parla molt és com la intel·ligència artificial està afectant la creació d'ocupació. Està l'IA impedint que es creïn nous llocs de treball. Ens preguntem avui al Revolució quan parlem de 250.000, 300.000 llocs de treball que no s'han creat per culpa de la intel·ligència artificial. Què significa? Això és un titular que crec que hem de destacar. 250.000 llocs de treball no s'han creat per culpa de la intel·ligència artificial. Per culpa de la intel·ligència artificial. Són llocs de treball destruïts o llocs de treball que simplement no han arribat a existir, diries, Santiago? No, és el segon.

És a dir, són llocs de treball que no van arribar a existir perquè, degut a aquesta intel·ligència artificial, l'empresa, el professional, que havia pensat que podia contractar a una sèrie de persones, va implementar aquest sistema i va arribar a la conclusió que no eren necessaris. Precisament darrere d'això, ahir, estava parlant amb un programador. I deia que les tasques, diguem-ne, habituals, no estem parlant de programacions per a nous espacials i coses d'aquestes, les tasques normals de programació les podria fer la intel·ligència artificial tot a ser en cinc anys. És a dir, ja no pensem en destrucció. Tu pensa que si aquest senyor té raó, significa que la demanda de programadors s'enfonsarà. La demanda de programadors, eh, tu dius? Sí, clar.

Quan era una de les feines més demanades, no? Sí, senyor.

Era una de les millors feines. Sí, senyor, sí, senyor. Fa cinc anys, cinc, sis anys, es deia que tindria de ser una assignatura obligatòria als col·legis.

Literal, literal. Per tant, si em diguessis quins sectors estan patint més aquesta frenada, els repetitius, però el sector TIC o el sector que fins ara estava molt buscat com programa, la intel·ligència artificial, programa tan ràpid com una persona,

això està. No, no, no, no. Molt més ràpid. És a dir, la filla d'uns alumnes d'uns amics nostres, quan va fer la teixa doctoral, Tenia de fer programetes per fer coses. Un programeta que a ella li costava fer-lo ella 30-35 minuts, el xat GPT li feia en un minut, un minut i mig. Estem parlant d'això, eh?

Déu-n'hi-do. Un altre tema, el preu del canvi climàtic. Hem patit aquest estiu, l'estiu més calorós, no?, des que tenim registres, ja han pujat les temperatures, ho hem notat, i no només nosaltres, també ho ha notat el mar. És preocupant per l'economia, que la temperatura del mar augmenti, i pot acabar, ens preguntem, també, el canvi climàtic, Santiago, convertint-se en un dels principals factors d'inestabilitat econòmica, també, no?, Bueno,

no en la primera pàgina dels diaris, jo crec que hauria de ser a la primera pàgina, però hi ha publicacions que parlen que els preus de l'alimentació. Pujaran molt. Per què? Perquè la calor més la sequera estan fent que les collites baixin. A França es va fer un estudi que s'ha publicat. Hi ha productes del camp que, França, que aquest any la collita baixarà un 60%. Llavors tu imagina't si això no es pot substituir en productes importats el que passarà amb els preus d'aquests productes agrícoles alimentaris, que evidentment es dispararan. Però és que per altra banda, perquè diem, no, és que això afecta, és terrible, però afecta Europa, Alemanya, el Rhin i tal, el Danubi que baixa de nivell, no, no, però és que amb el Super Niño estan havent problemes climàtics a tot arreu, és a dir, Per una banda hi ha sequeres virutals i per altra banda, per exemple, a África, el cacao, per exemple, el preu es dispararà, s'està disparant, i per altra banda hi ha zones que estan inundades.

Doncs en parlarem, en parlarem amb tu, sempre, dues vegades al mes, al Santiago Niño Becerra, i és estar al Revolució 4.0, i per tant parlarem també del canvi climàtic, com ens afecta a la nostra economia. Una abraçada, gràcies. Molt bé.

Dos dies, els dissabtes quan vulguis a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Avui també obrim el Moda Fake al Revolució 4.0. Aquesta temporada ens agrada aprofundir en el món de les fake news i la desinformació. Mireu aquesta dada. El 81% dels catalans diu estar exposats sovint o molt sovint a fake news. Quasi el 70% dels internautes catalans han vist alguna vegada informació falsa o dubtosa, però només el 35% va comprovar-ne la seva veracitat. I una dada més, el 38% dels catalans reconeixem haver compartit alguna vegada una notícia que després vam dir que era falsa. Parlar de desinformació, de fake news i de com ens afecta aquesta temporada. Marc Amorós, què tal Marc, com estàs? Hola, ¿qué tal? On estem? El Marc és autor també de dos llibres sobre fake news i porta més de 10 anys analitzant aquest fenomen. Content que siguis al Revolució. I m'agrada avui, Marc, que parlem de l'informe PISA, perquè aquesta setmana hem conegut les dades i hi ha una dada molt potent. Només un 2% dels alumnes espanyols arriba a un nivell més alt de comprensió lectora, però aquesta dada també ens obliga a fer una reflexió sobre la desinformació. També. Hem conegut que l'informe també diu que els alumnes tenen seriosos problemes per establir diferències entre fets reals i els que no. Què diries d'aquest tema Marc?

Doncs mira, l'informe PISA és bastant revelador en això que comentes. Tenen dificultats els alumnes no només per comprendre un text sinó per diferenciar el que és un fet d'una opinió que és bastant important a l'hora d'intentar esbrinar que és real i que és fals aquí. Aquí podem parlar de molts factors, però per mi n'hi ha un que la cultura digital ha introduït i que crec que afecta els joves, que és la capacitat d'atenció que aquests joves tenen en els textos o en els continguts que llegeixen, en la informació que llegeixen. Quan la cultura del short que ara tenim i que s'ha instal·lat molt en els joves, en els nois, fragmenta molt l'atenció que tenen. En pocs segons decideixen si un contingut és per ells interessant o rellevant o si l'escrolegen i passen a un altre contingut. La focalització en un contingut que no el recompensa d'una forma immediata o d'una forma constant. Dificulta molt que els joves s'hi entretinguin en allò. Clar, quan tot ha de ser ràpid, tot ha de ser immediat i tot ha de ser gratificant, la desinformació és molt més hàbil en això que la informació real. Per tant, no em sorprèn que l'informe PISA ens doni aquestes claus.

Clar, també em preocupa, com a mare i com a, segurament, molts pares, aquesta comprensió lectora, no sé si, Marc, és també que cada vegada els nostres fills i filles utilitzen més pantalles, i estan més temps a la pantalla del compte, però suposo que ens ha de fer pensar, no?

També aquestes dades que ens han dit. Sí, ens ha de fer pensar dues coses. La primera, la tecnologia per si mateixa no és dolenta, o sigui que tampoc la demonitzem. Ara bé, estem donant-li un extra tecnològic molt. Diguéssim molt llaminer els nois cada vegada d'edats més joves. Ara hi ha alumnes que van a sisè de primària i ja tenen mòbil o que entren a primer d'ESO i sembla que si no tens un mòbil a primer d'ESO ets una persona marginada o estranya. Això també formateja la manera com consumim els continguts i quan algú té una pantalla que li fragmenta l'atenció d'una manera tan habitual i tan constant, Quan algú s'ha de focalitzar en consumir o en parar atenció en un text o en una informació més enllà de 5, 8, 10, 12 segons, doncs aquí és on ens entren les dificultats.

I una cosa que heu de tenir en compte, oients, els nostres fills i filles miren YouTube. A YouTube podem trobar notícies falses creades amb intel·ligència artificial. I ells, Marc, quan les estan mirant, a vegades no tenen el criteri per distingir si el que està explicant aquell vídeo. De YouTube és veritat o mentida. Això també cal que expliquem als nostres oients.

Això és molt important perquè al final són joves en formació, són nois que estan aprenent tot un seguit d'eines i tot un seguit de coneixements i estan en l'edat on es forja el pensament crític i on s'ha de tenir una miqueta les alertes activades perquè. Perquè som menys en formació. No saber distingir entre un fet i una opinió és bastant important a l'hora de poder saber distingir entre una notícia real i una falsa. La informació falsa està carregada d'opinió i està carregada d'emoció. Si això no ho sabem separar del que són les evidències i els fets, aquí és quan entra el conflicte o les dificultats a l'hora de discernir què podem creure com a veritat i què no.

FEC News, molts temes que tractarem aquesta temporada. Marc Amorós, especialista i expert en FEC News. Gràcies per ser el Revolució i anem escoltant. Gràcies, Marc. Acabem programa, oients, avui amb una frase. El futur no es pot predir, però els futurs es poden inventar. La va dir l'inventor d'onografia i Premi Nobel de Física, Denis Gabor, el 1963. Han passat ja 63 anys, i així seguim. El món de demà el continuem inventant i nosaltres el continuem explicant. Revolució, re de revolució.

I com sempre, agrair a l'equip del programa, un programa de Ràdio U, jo soc la cara, però hi ha molta gent al darrere que fa molta feina, com és el realitzador tècnic Xavi Llauradó, el productor Iván Díez, el guionista Marc Amorós, Jordi Pí i Gerard Gil. Gràcies, oients, gràcies, equip.

¡Felonso!