La fórmula empresarial que hi ha darrere de Taylor Swift

Revolucionant la publicitat. Amb Jordi Orbea.

Música de Taylor Swift. Per què l'hem triat?

Doncs l'hem triat, oients, perquè fa uns dies la cantant Taylor Swift i el jugador de futbol americà Travis Kelce es van casar i ho van fer exactament com s'esperava d'ella, no? Al Madison Square Garden de Nova York, durant diversos dies, amb el 4 de juliol com a taló de fons, una celebració que ha vist des del marketing és molt més que un casament. És un cas d'estudi en temps real sobre com funcionen les marques més poderoses del món. I tot això amb una dada que ho posa en perspectiva. Segons Forbes, Taylor Swift ha superat els 2.000 milions de dòlars de patrimoni nets, un imperi construït cançó a cançó, gira a gira i decisió estratègica a decisió estratègica.

I per analitzar aquest esdeveniment, que va passar el 4 de juliol al Madison Square Garden, tenim el nostre publicista capçalera, Jordi Urbea. Què tal? Com estàs?

Molt bé, molt bé. M'hauria agradat estar aquí el 4 de juliol allà, perquè té que ser, aquests casaments, que ha sigut un autèntic show, no? Espectacular, no? Realment. Jo crec que ella és molt intel·ligent i a mi em sembla d'aquestes persones de nivell de marketing tipus Rosalia, que són casos que no n'hi ha gaires, que els funciona molt bé la CPU, que saben molt bé quin producte tenen, saben molt bé el que volen fer i trien les coses amb tota la intencionalitat. El cas de triar el Madison Square Garden no és allò, una fricada de dir, bueno, va, vaig a llogar el lloc més gran que trobi i fer-lo coincidir amb el 4 de juliol, tampoc és una cosa que ha sortit així de casualitat. No m'hi vaig fixar que era el 4 de juliol, no? Realment és una dona que s'ho pensa tot, que ho va treballar tot i ha triat un lloc emblemàtic, un lloc icònic, un lloc on ella segurament ha triomfat més d'una vegada i ha decidit que allà sigui el seu gran show. I ho ha volgut convertir i a més a més ho ha fet una diada pels americans que és intocable com és el 4 de juliol.

Per tant, hi ha estratègia, hi ha estratègia de màrqueting sempre, darrere de qualsevol artista, escolta, diuen, per què fan les coses tan bé? No, estan pensades, hi ha una estratègia, les marques, hem vist dies de conversa global abans, durant i després de la cerimònia. Per tant, aquest afecta anticipació i també impacte sostingut. Al final és que parlin de tu abans i després. Jordi.

Ella ja ha entès perfectament que ella forma part de la indústria de l'entreteniment. Ja no de la música, de l'entreteniment. Per tant, ella sap que tot el que ella fa, allà on ho faci, va més enllà del seu concert o de la seva música o del seu disc. Ella intenta encapsular tot el que li envolta per generar tot el màxim d'entreteniment possible. Ella pensa molt bé cada cosa que fa, no deixa res a l'atzar, i per tant el que ella busca és el màxim de repercussió, més enllà del que seria pròpiament la música. Recorda que aquesta dona té un patrimoni net d'atenció, eh? 2.000 milions de dòlars. 2.000 milions de dòlars, Déu-n'hi-do. Els americans, 2 billions, no? I això és molt bèstia, però fixa't, 800 milions d'ells, d'aquests 2.000 milions, estan generats directament per la música i la gira, és a dir, molt relacionat amb el que ella fa. Però atenció, El seu catàleg està valorat amb 600 milions, però la resta és tot de marques que se li associen amb ella i que volen participar amb ella per obtenir el màxim de resposta. Per què? Al final és perquè aquesta noia ha creat un producte, s'ha creat a si mateixa, com ella, com a CEO de la companyia, s'ha creat un gran producte. Ha treballat el seu storytelling perfectament, sap el que vol transmetre, sap com vol arribar, sap com vol emocionar, sap com vol impactar i, per tant, s'ha transformat en una venedora de marques al seu voltant brutals.

M'imagino que la Taylor té un equip molt potent perquè ella es dedica a cantar. Segur que pensa, segur que la Shakira, que jo crec que és una dona molt llesta. Però tu creus que fa de CEO també? És a dir, te l'imagines en les decisions estratègiques o està molt ben acompanyada també i té un subdirector que li diu has d'anar per aquí? És a dir, tots els artistes a vegades no tenen la base en orquestra de pensar. Sí? Tu creus que sí?

Jo me l'imagino. Estan molt ben envoltada de talent, escoltant molt el talent, però prenent ella molt les decisions finals. En el sentit que ella no voldrà fer res que no estigui d'acord amb el que ella vol fer. Tot i que vingués el CEO i li digués, mira, jo crec que aquí tens una gran oportunitat, però ella no s'hi sent còmoda o no s'hi sent bé, ella no crec, per l'estil que ha anat marcant durant els anys, jo crec que ho aguanta bastant bé. Fixa't que aquest tipus d'artistes són els que realment tenen una manera de fer i una manera d'actuar molt concreta. D'altres artistes van i venen, van i venen amb una cançó segona, entren i surten. Aquestes ja s'han col·locat dintre d'un món que per mi és l'entreteniment, que creu a la línia de la música. És mantenir-se, no?

Al final l'èxit és mantenir-se durant els anys, també, no?

Mantenir-se més enllà de lo pròpiament de la música, perquè ella ja ha creuat certes barreres, no? Jo m'agrada el futbol americà i segueixo els partits del futbol americà quan arriben els seus moments claus. I, escolta, la veus amb ella allà al camp de futbol intentant animar la seva parella d'una forma molt honesta, molt senzilla, molt tranquil·la. Però això ho fa per amor, no, Jordi? Sí, sí, però. També és una estratègia,

estar allà animant el seu marit, també. Sí, és estratègia de valor, de com m'estimo el meu marit,

que era molt bé, també. Jo crec que és molt autèntica, jo crec que ho mesura absolutament tot, i aquestes situacions també les devia mesurar molt bé, perquè ella sap que queda molt bé, i ella ho fa, sens dubte, perquè els ha de l'estimar, però també deu formar una part d'una miqueta, una miqueta, una miqueta, una miqueta de màrqueting, una miqueta, una miqueta. Recorda que això sempre funciona molt bé, i més als Estats Units, eh? I més als Estats Units, no dubtis.

Marketing, amor, estratègia, darrere d'una gran artista, en aquest cas Taylor Swift. Un dels aspectes més comentats és la relació amb les fans. Aquesta setmana ho hem tornat a veure en directe, que fa bé que moltes marques encara no han après. També, quina és aquesta relació que fa amb els fans, Jordi?

Guillem? Ella ha creat una sèrie de maneres de relacionar-se amb ells molt curioses, que van més enllà del propi concert. Ella ja va crear una cosa que és molt interessant, que són deixant pistes amagades en els concerts, en els discos, els famosos easter eggs, repartits entre cançons, vídeos i publicacions, i els fans s'hi tornen bojos cercant-los, comentant-los, buscant-los, compartint-los, parlant-ne, i això realment genera que hi hagi un vincle molt més enllà. Llavors ella realment en aquest punt s'ha adonat que com més a prop està de la seva gent i ella més normal es manifesta davant de la seva gent, la gent també l'aprecia per aquests fets tan puntuals i li dona el màxim de valor i el màxim de resultats. Escolta, a mi hi ha una dada que no he pogut deixar de donar a mi. Quina? Que a mi sempre em fascina les dades, que és veure que en el seu darrer tour, que es deia l'Eres Tour, va aconseguir vendes d'entrades per valor de 2.000 milions de dòlars. És molt bèstia, eh?

2.000 milions de vendes d'entrades. Tu t'imagines això?

Tu t'imagines la barbaritat que és això? És que, clar, ella, segons el teu percentatge, perquè hi haurà algú que se n'haurà guanyat molts diners organitzant-lo, però és que és una autèntica barbaritat. Llavors, imagina't tu el potencial que té, no? Ha muntat fundacions.

Perquè sabem que la Shakira ha muntat fundacions. No sé si ella ha començat, però jo crec que hauria de començar a ajudar, perquè és que aquests diners no se'ls gastaran en vida i que munti fundacions per ajudar els nens de l'Àfrica.

Jo crec que la cultura americana ja hi és, això. La gent que té molts calés, allò, donació perquè hi ha una escola de no sé on, donació per no sé què. Hi ha una cultura molt americana que no la tenim aquí ni per. Però allà s'aixequen, és el típic, anar a un pavelló i trobar-te al pavelló cinc plaques i són els cinc famílies que han aixecat el pavelló i dius, hòstia, que el pavelló ha costat 30 milions d'euros, però són cinc famílies que han ficat escalers perquè creien que era bo per la comunitat. Llavors ja hi ha una cultura.

Si no tens vida, no hi ha vida, no hi ha suficients dies per gastar de tot això, ni fer la volta al món, i viatges, i comprar, bé, no ho sé. Els diners no és el més important, però sí que estem pensant que ella és un bon exemple de bona cantant, de marketing, d'estratègia.

Cantant és bona, però és bona entretenint. Entretenint també, entreteniment. Entretenint la gent. I ella no solament és el cantar, sinó tot el que li envolta el cantar, tot el que li envolta les xarxes, tot el que ella mostra, tots els continguts que crea, com s'embolica amb les marques, com s'entén amb elles. Això, la suma de tot això, és el que fa que tingui aquest imaginari tan extraordinari per comparar el món de la resta.

Molt bé. Ara sí, ja acabem. Nosaltres també. Bones vacances. La Jordi Urbea. Necessitem vacances. Recorda aquest estiu que es repeteix el Revolució 4.0 de 11 a 12 de la nit. Tots els estius a partir del 20 de juliol i tot l'agost. Per tant, també t'escoltaran aquest estiu a l'antena de Catalunya Ràdio de dilluns a divendres. I nosaltres hi tornem ja el 2 de setembre a gravar. Per tant, el 4-5 de setembre ja torna la onzena temporada del Revolució, que innovarem. Hi ha molts canvis, hi ha moltes novetats.

Què et sembla? Molt bé, sempre és interessant, sempre s'ha d'innovar. I escolta. S'ha d'innovar? Felicitats perquè 11 temporades no és fàcil. Aquestes coses, quan les mires i dius 11, la gent pensa, bueno, però quan mires enrere dius, escolti, que n'hem portat 11, que té molt mèrit. Per tant, tot el que siguin assumen anys, quan ho mires enrere en perspectiva, dius, ei, quina passada el que hem lograt en tants anys. Doncs moltes sorpreses. Ja te les explicaré. Ganes de veure-les i de compartir-les.

Ens veiem al setembre. Abraçada, Orbea. Adéu-siau.