La gran decepció de Marc Andreu

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí.

Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Un minut i un quart de set de la tarda. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I avui també, que encara no l'havíem saludat aquesta temporada, Carles, molt bona tarda. El nostre pianista de confiança, tercera ja temporada que ens acompanya. I està a Morena? Jo crec que A la primera no va venir? A la primera no hi era, encara. I es va incorporar a la segona, va ser un fitxatge que vam fer. Sempre és interessant tenir música en directe. Ella ha fet propostes aquest estiu de canviar aquesta cançó i se li va dir que no, que la ràdio vol insistència i vol rutines i vol bastant sempre el mateix i ella està aquí complint.

Jo recordo que estic fent classes de piano amb l'únic objectiu de poder tocar aquesta cançó un dia en un teatre. Qui és el teu professor? Vario, Marta. Cada dia un de diferent. A mi m'agrada. Com amb els cosins, potser, també varies. Marta, això és com el metge, que no et pots quedar amb una sola opinió. Jo vull més d'un professor.

Alba Riera, per molts anys, la nostra estimadíssima Alba, avui és el seu aniversari. La reina dels sofàs. Exacte, i ella prefereix que no es digui quants anys fa, jo tampoc ho sé. Tot i que ho podeu trobar a la dicimèdia. Però ella ha sentit a la tarda que està venint cap aquí al cotxe, que a ella li agrada molt celebrar-lo, però que no vol que es digui la xifra. Molt bé. Això ho fan les grans dives,

eh, també. L'Alba, per cert, també és molt de gran diva, no està molt clar aquest any què passa, no? Amb la seva vida professional. Li hem preguntat a la tarda que quan tornava la Turra i que què passaria aquesta nova temporada i ens ha dit que venen canvis, canvis grossos, però que no pot dir res. Per tant, ve una torre molt diferent, no? Entenc. O potser no ve la torre, perquè és que ella va fer una publicació parlant del programa que semblava gairebé un comiat, i no només això, sinó que l'últim episodi anava de la mort de la noia catalana, que vaig ser ella presencial. Sí, sí. I tot era com una mica aquesta cosa d'enterrament? És que ara diré una cosa que potser li hauria d'haver dit a la cara. Sí, sols fer, això. Però ens passa a tots perquè som coberts.

No, però m'ha vingut ara. És a dir, si la torre canvia molt, molt, molt, llavors ja no serà la torre. Potser llavors li hauries de canviar el nom. I la pregunta era, canvia tant que se li podria posar un altre nom i semblaria un programa nou?

Aquestes coses potser les hauríem de comentar més aviat amb el senyor Trescat, que. Acostuma a ser la persona que es confona en aquest sentit. El senyor Trescat li encanta l'alba riera. El senyor Trescat el que li encanta és fer canvis i li sembla que de vegades hi ha coses que s'han de canviar quan realment el millor que podries fer és deixar-les tranquil·les, perquè ja són coses que tenen el seu senyal d'identitat, la seva potència, que s'han venut d'X manera i que a més a més funcionen molt per sobre d'altres productes. Jo pensava que la torre canviava perquè l'alba volia un canvi. És que si la torre. A mi m'és igual si és de l'Alba o el Senyor Trescat la decisió, però si la Torre canvia serà un error garrafal. Però garrafal. No seria el primer error del Senyor Trescat, també t'ho dic. En temporades anteriors la Torre començava més o menys com nosaltres, no? O potser una setmana o dues més tard. Poder va més com les escoles, sí, una setmana o dues més tard. Però no sembla que hagi d'arrencar ara. O sí. També tu ja saps que el ser un programa digital. L'inici de temporada

queda com més diluït. Es pot moure més. Potser l'octubre, potser tal. Parlant de Trescats i del senyor Trescats. Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda, pendons. En Marc Andreu està de dol. Dilluns ho vam comentar. Ell havia de ser un dels concursants de la Gran Cita 2. M'hauria agradat ser-ho. M'hauria agradat. I. Bueno, al final no ho seràs. Ah, no? Vaja, pel que vas explicar dilluns en aquest programa. No tinc resposta. Bueno, és que jo he parlat. Estàs patint un cas d'agost, tinc de fet. Mira, recuperem dilluns. I del love bombing, també, eh? Sí, sí. Recuperem el que vam explicar dilluns. Vam enviar una nota de veu a una persona important i jo fa unes hores he rebut una resposta i que te la posaré en directe perquè sentis, doncs, perquè has estat apartat d'aquest format. Carinyo. Potser hauria d'haver mesurat les paraules que dic. Sí, perquè has fet un espòiler també com una casa de pagès. Estic molt sensible últimament.

Vine, amor. Dius de veritat, nen. Això és el que passava dilluns. Vaig dir que series batat d'aquest format de 3K, que és la gran cita. M'han fet ghosting.

No, no, no, no, no. No en vull saber res, de veritat.

Senyor Trescat! Un moment, un moment. Hem de començar el primer dia ja, esgrideixant-nos d'aquesta manera. No té perdó de Déu. Vaig fer el càsting, una trucada,

una biotrucada, i llavors el següent pas era fer el càsting presencial. Però ja no em van dir per fer-lo, ja no m'han dit res més. I llavors em va arribar el rumor que no podia participar perquè treballava a Trescat.

El director d'aquest format és Antonio Hernández, ex Euphoria i tot això. Vaig a fer un àudio. Hola, tu o no? Mira, estem en directe. Marc Andreu ens està explicant que se li està fent gòsting, com des de la productora, i que no se l'ha trucat per fer el càsting presencial. Em sembla que al virtual va anar tot molt bé i

era un bon personatge. No sé si em sents. No, si t'acosto al mòbil. Vau ser vosaltres qui vau convidar en Marc Andreu a participar. Vosaltres el vau buscar. Exacte. Si en Marc Andreu no podia participar en aquest format, per què el aneu a buscar? T'ho dic jo, Marta. I Tono, t'ho dic a tu també. Promoció gratuïta. Quan saps a més, que te la faríem igual. I a tot això, Tono, encara no sé d'on ve el teu nom. Com ara no respongui el tema del nom, aquí m'enfilo per les parets.

En tono ha trigat 48 hores a respondre, perquè ha estat aquest migdia. S'ha disculpat per anar tard. I llavors jo he tingut una conversa amb ell, que no sentirem amb àudio, i que tinc alguns detalls que et podré compartir a tu Marc Andreu pel fet de que no seràs, i t'ho avanço ara, no seràs concursant de la Gran Cita 2. No miraré.

Buicot! Buicot de la Gran Cita! Per expulsar un company nostre!

No havia ni entrat, eh? És allò que comencem a filtrejar i al final no saps?

Això tota la vida ha tingut un nom.

Aquest és l'àudio d'Antono. Ei Roger, disculpa, que se'm va passar a contestar-te. Escolta, em va trencar el cor que no pogués participar el Marc Andreu, perquè a part vam veure que ell hi participava a la gran cita genuïnament. Buscava de manera molt sincera l'amor de la seva vida. I que no hi pugui participar em sap molt greu. Em sap molt greu perquè, a més, a part de gran persona, que segur que és, hagués sigut un gran personatge. I que sàpigues que m'ha sabut molt greu que no hi pugui participar. En quant al meu nom, que diu la Juliana, em dic Joan Antoni. I aquests noms compostos, de petit, no els utilitzen, i comencen Joan Antoni, Joan Antoni, Tono, Tono. I d'aquí ve el meu nom. Fins aquí. Fins que una abraçada.

Joan Antoni, eh? No explica res. Hauria estat un gran personatge. És a dir, li sap molt greu. I que buscava l'amor. Ho fa saber de moltes maneres. Jo el que llegeixo és que, com ja ens podem imaginar, no és culpa d'Antono. Aquestes normes no les posa ella. Aquestes són unes normes per al treball de paraulògica. Com un conflicte d'interessos. Per exemple, tu aquí a la ràdio, si fas un concurs, tampoc pot concursar ningú que treballi a casa. No guanya diners. No estàs guanyant diners a la gran cita. I directament no sóc treballador de Trescats. Si que esta gent pobres i estan més palats que una rata, tots els de la gran cita. Però li dones una visibilitat, és un concurs, pot semblar que si guanya és per interessos de Trescats. I això no ho sabien des del dia 1 que li van proposar d'entrar al càsting? Això és el que a mi m'estranya.

Jo crec que ells pensaven, com tu Marta, que el fet de no haver-hi un premi en metàl·lic, aquesta clàusula no se li aplicaria amb en Marc Andreu. Però té raó la Juliana que tu partiries amb avantatge respecte a la resta de concursants perquè. Però partir amb avantatge de què, nois? I que aquí hi hauria una campanya.

A veure, una cosa, no és un concurs real.

A veure, una cosa, no és un concurs real. És trobar l'amor, no? No és ni la travessa. Però és que ni l'atrapa'n si pots. No, però és veritat que tu hi vas allà també, d'alguna manera, perquè t'agrada la càmera, perquè no vas només a trobar l'amor, i pots quedar-te en un episodi o en tots. I clar que no hi hauria segurament aquest avantatge només pel fet que en Marc Andreu treballés aquí, però només que arribés a la final segur que hi hauria gent dient, és perquè és treballador de. Perdona'm una cosa, l'Alexis va sortir a Joc de Cartes, l'Alexis, t'havia tingut un passat.

No està en nòmina a Trescat,

per dir-ho així. Però quin interès pot tenir? És a dir, no entenc, no ho entenc, sincerament.

Marta, crida el seu de Trescat. Bueno, és que hi ha una lletra petita, Trescat, i en aquest cas, ja ho sents, la productora i la gent que va fer el càsting

hauria estat obligada a participar-hi. Et fem fora.

T'acomiadem. L'amor abans que la feina.

No hi ha res millor que estar enamorat. Marc Andreu ha estat un plaer. Espera'm un moment. Marc Andreu, digue'm el segon cognom. Vaquer. Marc Andreu Vaquer. Perquè tot això el Marc Andreu no és com en Joan Antoni. Andreu és el cognom. És com si tota l'estona li diguéssim Roger Carandella en en Roger. Exacte, no es diu Marc Andreu, nom compost. Marc Andreu Vaquer, si ara mateix et féssim decidir entre quedar-te amb nosaltres, el que no sortir d'aquí, O l'opció de trobar l'amor de la teva vida a la Gran Cita 2, però no poguessis tenir les dues coses, eh? És o una o l'altra. Quin xantatge, no puc estar més a favor. Què faries? Què faries? Però un cop l'ha trobat, pot tornar, Marta? No, no, no. Ah, i a part sempre més. No, no, i tant, el rebem. No, Marta, llavors és molt fàcil. Amb el fomor que té aquest noi, de no ser cada dia aquí el que no surti, seria difícil. Estàs en un moment vital. I a més, et bloquegem de totes les xarxes i del WhatsApp. És contacte zero amb nosaltres només ens pots consumir com a oient a partir d'aleshores no quedaria mai al bar bocata és que estic en un punt vital ara mateix

jo no et culpo, em sembla tan legítim el càsting aquest que fas a distància te'l fan psicòlegs i tal perquè diu, ell buscava molt sincerament l'amor de la seva vida perquè és de veritat o sigui, aquesta gent domina molt i t'ho van veure més

món el meu nen va triar ja sé que tries. Vull l'amor. La visita!

Visca l'amor! Bé,

ja està, no passarà. La vida és per valents com tu. Així que aquí tens la teva caixa. Agafa la capsa de cartró i vés a omplir-la. Jo em bloqueo a tot arreu, no? Molt bé. Ai, Marc Andreu, molt bé. La vida d'entrada, que sapiguem, és una i val la pena viure-la amb la màxima passió. És l'únic que ens queda. Desesperació, Marc Andreu. Com va dir Bad Bunny. Mentre un estigui viu, un ha d'estimar el més que pugui.

És així, és que va dir-ho molt i molt bé. Que avui estiguem bé al teu programa, aquell Marc Andreu. Un plaer aquests sis anys plegats, que tinguis molta sort.

Vés a plorar al sofà, que sé que és el teu paràmetre mateix. Ai, jo enyoraré el seu riure. No, ja el tenim gravat, ja el tirarem en efecte.

Marc Andreu, molta sort i fins demà. Bé, això ens ha allargat una mica, això. 5 minuts i dos quarts de set de la tarda. Hem de passar pel WhatsApp del programa, el 677-27-1058. Ens diuen, hola, sabeu alguna cosa de la vida personal d'en Josep Montero, el cantant d'Ocas? Diu, ara que s'ha anunciat que farà el piromusical, a mi m'ha arribat una cosa que no puc dir, per desgràcia, però estaria bé que li féssiu una carpeta d'investigació. Ens centrarem en la part professional, perquè és veritat que efectivament Josep Montero triarà les cançons del Piro Musical de la Mercè, que són unes cançons que crec que ja fa dies que estan triades i que s'estan mesclant aquests dies. Un Piro Musical que aquest any es farà excepcionalment a la platja de la Nova Icària, perquè hi ha obres de Maria Cristina, i serà el diumenge 27 de setembre, només uns dies abans dels quatre últims concerts d'Ocas Grasses a l'Estadi Olímpic. En Montero ha dit que parla poquíssim, però el poc que ha explicat sobre la llista de cançons és que de moment és secreta, i ell diu, es tracta d'una proposta eclèctica, oberta a diversos estils i sensibilitats, i amb una presència destacada de la música en català, que només faltaria.

Bueno, és que encara haurem d'estar tips amb aquestes engronetes, eh? No, és que aquest és el problema, que sembla que hem de donar les gràcies quan el que està fent en Josep és el que hauria de ser la normalitat. Però que no ha estat

en els dos últims piromusicals que no sé si em sabríeu dir quantes cançons en català creieu que van sonar el 2024 i el 2025 la resposta és que molt poques recordem que el 2024 la comissària de la música del piromusical va ser la Rosalía ella va triar una llista de 15 cançons. De les quals una va ser en català i tres van ser de seves cançons. Quina era la cançó en català que va ser millonària? Millonària.

Té collons la cosa! Home, no puc més.

L'any passat és Topa, que ells van programar 29 cançons. De les quals dues en català.

Pot ser que una fos aquella col·labo amb els tiets? Sí. Vale. Camila?

Sí. I sis de Sebas. En tot cas, ganes de veure quina serà la selecció musical que farà en Montero.

I un dels grans dubtes és si tirarà de cançons d'oques grasses o no. Crec que que pot passar qualsevol cosa amb en Josep. Però no es pot fer tant l'especial com per no posar-ne cap. És famós per oques grasses. La gent que estimo jo crec que no ha de tancar el piromusical o ha de ser un dels grans moments

del musical. Alguna d'oques ha de sonar. Tu creus que es farà tant l'especial que no en posarà cap? Juliana. Jo és que penso, ara quan aquest oient deia, expliqueu coses de la vida personal d'en Josep. Dic, és que veig que penso molt poques coses d'ell. Jo tinc aquesta cosa, que és un dels meus grans talents, que és que em dius un nom i sé dir-te molta informació. I amb en Josep em quedo molt en blanc. És molt hermètic. Es farà tant l'especial, ni t'ho sé dir. És que no t'ho sé dir. Poder sí, poder no. Poder de sobte tot són cançons d'oques. Perquè no tinc ni idea.

Jo tampoc descartaria, precisament per això que tu dius que és. Bueno, que no saps mai per on en sortirà.

Home, si diu que és eclèctic, no crec que sigui tot oques. Jo no descarto que hagi fet alguna versió o alguna

música o alguna composició especial pel Piru Musical. Quan et deuen pagar per fer el Piru Musical? Doncs això deu ser una

informació que ha de ser pública. El que crec que no passarà és que hi hagi un tema inèdit d'oques. Això es pot descartar fàcilment. A mi em semblaria molt estrany. Potser d'en Montero sol, però. O una adaptació d'alguna cançó d'Ocas, o una base musical. Però i d'en Monté no sol una cançó nova, a quatre dies del concert? No, no s'entendria. O sigui, primer tens l'etapa, saps? No estrenes abans la teva etapa en solitari, no?

És molt estrany. Jo espero moltíssim que posi alguna cançó d'en Guillem Ramissa, que ens demanaven coses personals d'en Josep, jo en sé molt poques, una que era l'electricista abans de ser cantant, que és de Roda de Ter i que té un dels seus grans amics de la infància, que és un poeta i un cantant que es diu Guillem Ramissa.

Bondad senzilla és mediat.

Amics d'infància de tota la vida, del poble, tenen una cançó que van fer junts l'any 2015, diria, que és aquest Ànima de Corall. Em faria molt feliç que sonés el tiro musical de la Mercè, perquè és una cançó preciosa. És una cançó que us l'heu de posar un cop al mes, perquè us reconciliï amb la vida i amb aquest món de merda que estem vivint, i que es diu Ànima de Corall.

Que poc el foc, un cent.

Sortirem de dubtes el dia del Piro Musical. 6.77.27.10.58. Acabem amb un missatge que diu Hola, perfectes. No sé si és molt rellevant pel programa.

Eh? Acabem el programa, ja? No, la ronda de WhatsApps, he dit acabem.

Ah, acabem els missatges, sí. Diu, no sé si és molt rellevant pel programa, però vinga a portar una engruna sobre les vacances dels nostres famosos. Aquest agost ens va fer molta il·lusió trobar-nos un català passejant tranquil·lament per Portofino, a Itàlia. Aquest català era el David Verdaguer, que anava acompanyat d'una noia, els dos ben guapos, pel port italià. Una abraçada. Per tant. ¿Què? ¿Què passa?

Estic esperant que canviï la sintonia. O tinc el guió desactualitzat, perdoneu.

Ah, no, no, estàveu parlant, s'estan comentant alguna cosa.

No, és que el guió va directament, que comentes tu. Quina sintonia vols? I te la posen, eh? Sinto Marc Andreu és músic de carrera a Itàlia. Vinga, anem cap a Itàlia. Ai, que bé, ha perseguit l'amor i el seu somni, vocació era el que era ser cordionista. Aviam, David Verdaguer, sabem que fa ja bastants anys que està amb l'Eli, que li va dedicar un gaudir, va ser el moment on ho vam saber, i es dedica al món de la comunicació. Jo avui al matí he escrit a en David amb una enganxina de WhatsApp que m'encanta, que posa bon dia amb tot l'esmorzar, no m'ha respost. M'hauria agradat que m'expliqués quin llibre ha llegit aquest estiu, perquè sé que a ell li encanta la literatura i també perquè m'encantaria que David Verdaguer fos un personatge que cregués més aquí al programa, perquè per mi, a part de ser un amor platònic i. No, no és un amor platònic. És que quan feu entrevistes la connexió és espectacular d'uns altres dos. És nòvio meu en una altra vida. Hi ha una connexió d'ànimes que es nota que ell i jo al 1800 ens van obligar a casar-nos als 16 anys i ens vam portar molt i molt bé durant anys. Com en Coca dels Tietz, no? Exacte, però Coca dels Tietz ja es veu que va ser fa menys. Una vida més recent. Una vida més recent, saps?

I no us heu trobat amb en David Verdaguer, que passa sovint que no el trobes, però si et trobes, és veritat que t'ho explica tot ell.

Ell és extremadament agradable, és de les persones més simpàtiques que conec, i coincidim en moltes coses, i tenia ganes que m'expliqués a quins restaurants havia anat d'Itàlia, que ens en pogués recomanar alguns, els llibres que havia llegit. No ha estat el cas. Jo confio, l'última vegada que ens vam veure em va explicar que estava amb Josep Pla, confio que s'hagi endut algun dels llibres de Josep Pla per Itàlia. Amb la seva parella que ja n'hem parlat alguna vegada que la va saludar els Gaudí no sabem res més no, per això et dic que comentem jo puc comentar i puc seguir si voleu s'ha acabat el tema? molt bé.

A veure, comencem a tenir moviment a Can Travessa, el format d'aventures i muntanya de 3CAT presentat per la comunicadora Laura Escanes. Era hora perquè fa molt que en parlem i no hem vist res encara.

Doncs sí, aquest concurs que tantes alegries ens ha donat i que aquesta tardor estrena la quarta temporada, aquest cop amb famosos després de fer-ne tres amb anònims. Un càsting on trobem, per exemple, els germans Casas, la Nerea Sanfe i la Carolina Ferren, Miqui Núñez i la Raquel Sanz, esportistes d'elit com la Laia Palau o en Víctor Sada, l'activista medioambiental. Carlota Bruna, exnòvia de Biel Juste, que tinc moltes ganes de veure-la perquè ella tinc la sensació que és molt tímida i vull veure també com es defensa en un format així, no més de reality. Que fa parella amb la Gádor Montanés. Exacte, que també és activista mediambiental. Després hi ha els Tietz, el Jair Olaneus, del Búnquer de Catalunya Ràdio, o la Jéssica Goy Cotxer. Són alguns dels noms escollits per aquesta travessa VIP que es va gravar a Mallorca a finals de la primavera.

I la cosa és que es veu que la majoria van fer una colleta ben bonica, com passa quan marxes de colònies o de campaments. Guitarreta, secrets, confessions sota la llum de la lluna. Això és fantàstic. Segurament algun amor que no va acabar d'executar-se, que són els millors amors. Tot plegat durant 15 dies d'aventura extrema en el qual no van tenir accés al telèfon mòbil que ells expliquen que també els va acabar de fusionar encara més.

I esclar, després d'aquells dies tan intensos han volgut seguir mantenint la seva amistat i per tant, durant aquest estiu han seguit fent un munt de plans i han vist la Neus, en Jair, en Miki, els tiets, la Laia o en Víctor plegats fent excursions, pujant cims, o passant uns dies a Camprodon, compartint encara mil moments. Però clar, l'estiu també acaba. Torna la rutina, la ciutat, el soroll, la dificultat per trobar-se, aquella cosa que les agendes no. Tornen aquells dies d'arribar cansadíssima casa amb el sol amagat des de les 6 del vespre. Home, encara no, eh? Aquells dies en els quals només et queda energia per seure al sofà, fixar la mirada plorosa cap a un punt perdut de la paret de goteler del teu pis i intentar recordar aquell instant d'estiu que tu vas fer una fotografia en el teu cap. Saps? Estaves allà passant calor i et banyaves en un gorg esplèndid i vas dir, faig una foto, m'agafaré aquesta imatge quan durant el curs no pugui més. Consell de la mare de Marta Montaner, que cal aplicar, el d'agafar moments d'estiu que saps que et serviran a l'hivern. Però per molt que aboquis aquell gorg perfecte, aquella copa, aquell pit en una terrassa on passa l'aire i et refresca de la xafogor, o aquell petó d'estiu en una platja, petó amb una mica de mal cul, per molt que facis aquest exercici de memòria, Hi ha dies d'inici de la rutina tan insuportables que només et queda una cosa.

¿També em trencaràs avui?

Telefonar a aquells amics que et van donar la vida, aquella colleta de que et vas sentir tan unit, que vas sentir que entenien la teva ànima en profunditat, que eren la teva família. Per 15 dies que van estar junts, eh? Aquelles amistats que doten de sentit el dia a dia i omplen de primavera i esclats de lluminari els vespres més foscos de tardor.

I això és el que sona al meu cap, la colleta de la travessa. Un grup d'amics per sempre, inseparable. I aquests dies m'ha fet molta il·lusió veure que s'estan veient. Em fa molt feliç i em dona benzina a l'ànima, això. S'estan veient perquè estan gravant coses junts, ara. Obligats. Home, si la Laura. Estaves gravant els offs de la travessa. Però jo molt a favor que tu hagis creat aquesta fantasia. No vull veure espurna d'il·lusió als teus ulls. I m'ho estàs dient amb un sionisme que no m'agrada. Cadascú té la vida que té. Ells s'estimen, Marta. I tu haguessis estat a la travessa i t'haguessis enamorat d'en Víctor Sada i estaries ara a Camprodon fent el pit amb ells. Que potser sí, eh? Fa un metre cent. No cal, tampoc. Tot i que, Marta, tens raó que si traiem de la cohesió el romanticisme que jo podia afegir, perquè sí que és veritat que he tirat una mica de poesia, la trobada de la colla d'amics de la travessa a Vip. Sí que poder s'ha acabat de produir per motius de feina.

A veure. Vuit parelles. Més de 150 quilòmetres per recórrer. Un objectiu. Creuar la serra de Tramuntana de punta a punta.

La Laura Escanes ha vingut a Barcelona aquests dies per gravar algunes veus en off del programa i han aprofitat per retrobar-se, sopar i explicar-se, com diuen, les misèries en formatge pa i vi, tot i que espero que també alguna alegria. I, de fet, també hem vist els incestoris de la Laura, tot i que sense so, esclar, que aquests dies han estat gravant la famosa cançó d'aquesta temporada de La Travessa, composada pels tiets i en Miki, que es veu que és tan i tan bonica, tan i tan especial. I jo veig aquest contingut penjat a les xarxes socials. I em genera un fomo tan insuportable, d'aquest fomo que frega la ràbia, perquè jo voldria estar allà. Jo em veig allà cantant amb ells i em fa una ràbia no poder-ho viure, no? I per poder-ho viure una mica més a prop. Li he preguntat a en Jair Domínguez, comunicador i amic del programa, com ha anat aquest retrobament.

Doncs molt bé, la veritat, amb aquesta gent. Ens veiem de tant en tant, lo just i necessari, perquè ja sabeu que a mi la gent m'atabala, però és que aquest grup és tan maco que es fan coses junts, i això és bastant gros, la veritat. Ahir vam anar a sopar, no diré res més. Es va sopar. Nervis per l'estrena? Nerviós mai. Content? Sempre. Sempre content.

Mira, jo sí que aquí et reconec quan et passa això, que coneixes un grupet nou, i de cop i volta passen a ocupar un espai que ocupava un altre grup que tenies. Sí, perquè clar, tothom no hi queda. No hi ha espai per tothom. No hi ha espai per tothom i tu estàs prioritzant un nou cercle, perquè la novetat crida l'atenció. És un enamorament d'amistat. És un enamorament d'amistat. Sí, sí, sí. I què passa amb l'altre grup? El de tota la vida, el dels amics d'institut. Sí, tu ja saps el que es diu, no?, Si em truca la meva millor amiga perquè té un problema molt i molt greu, ja anirà la seva amiga que va penjar la setmana passada, que ara són tant i tant amigues, no?

I que em sap molt greu dir-ho, però que es perden amics pel camí. I apareixen de nous i no passa res, és llei de vida. Jo només he aconseguit emportar-me un amic de cada etapa. Hòstia, doncs quina sort. Doncs no, i em fa patir una mica. Ah, sí, perquè seràs tu o jo. Seràs tu. Seràs tu.

Tal i com el Roger m'ha tractat. Jo aquest estiu he parlat. Seràs tu perquè jo no tinc cotxe. Marta, jo aquest estiu he parlat més amb tu que amb en Roger, eh? És que tu et deus pensar que en Roger i jo hem estat xatejant constantment i no ens hem fet ni cas.

Aquest estiu no. No passa res, perquè portem vuit anys ja que no paràvem. Vull pensar que a veure

si és la vegada que t'emportes més amics d'un projecte. No, jo estic segura que sí. També crec que és diferent. Amics que fas als 12 anys perquè seus de pupitre de costat. Totalment. Que no quan treballes, que tens tot un món en comú i a més nosaltres. Exacte. M'agrada pensar que serà diferent. En fi, aquesta gent, si podem tornar a posar cinto aventura diferent, sisplau. En Jair, tornem a en Jair Domínguez i a la seva retrobada amb la travessa, no? Diversió, secrets i família. La nova família de la travessa Vic. Jo tinc moltes ganes de veure aquesta temporada, de copsar si aquest vincle tan fort que han construït es trasllada a la pantalla i de veure també, ara ja no us mentiré, Com les figures més controversials i més polèmiques gestionen la promoció i les relacions d'amistat dins de la colla, perquè també et diré que aquesta colleta. Aquí sí que tampoc no s'hi ha sumat tothom, en aquests plans que han fet d'estiu. Vull dir que hi ha gent que ja no hi ha anat mai, m'entens, en aquests sopars? Aviam, com. Hi ha gent. És un nom, no? Un nom i la seva parella. És més d'un nom, crec, per ser justa. A veure, tampoc és que els cases estiguessin a Camprodon. Clar. Jo crec que és per diferent. No té per què ser que no han connectat, no van poder anar, és que no hi té més.

Estarem pendents d'aquesta cançó, que espero que puguem sentir ben aviat, on sentirem la Laura cantar, que ja no és una novetat, perquè ja la sentim cantar per Cap d'Any, i suposo que ja deuen estar preparant també la cançó de Cap d'Any. Vull dir que entre una cosa i l'altra, la Laura no para de gravar cançons, i recordem que té un perfil a Spotify. Ah, la Laura, és veritat! La Laura Escanes, com a cantant i com a artista, que ara vaig a mirar quants oients té cada mes.

Preu diners d'això, la Laura, o va tot atrescat? Va tot atrescat. Coneixer atrescat, va tot atrescat. Escolta, i a tot això la Laura també, jo sempre us convido a recuperar una obra mestra de la literatura creada per ella mateixa. 12.190 oients. No està malament, eh? Com es deia? Piel de letra? Piel de tinta? No, de tinta i letra. Debajo de la piel? No, piel de letra. Piel de letra. Un EP del 2019. Ella va escriure un llibre de poesia que es diu Piel de letra i efectivament també el podeu trobar a Spotify, a part de la seva comunitat com a cantant, que també ha construït allà Sòlida i Forta, també té la seva comunitat com a locutora, perquè ella va decidir que volia fer un audiolibre d'aquests poemes. I valen molt la pena bé, 3 minuts i 3 quarts de

7 de la tarda molt bé,

a mi em dona una pau i un relax que s'agraeix hem de parlar de criatures.

Toca parlar de criatures perquè ha estat, tornant a aquella oient enfadada amb nosaltres, que deien no esteu parlant prou del que ha passat a l'estiu, no ens esteu posant al dia, doncs que aquesta oient i la resta sàpiga que ha estat un estiu de molt moviment de bressol, de cotxets amunt i avall. El Baby Mercato, que no fan Gerard Romero i el podríem fer nosaltres, ha estat molt intens perquè hi ha hagut un nou fitxatge. Hem de donar la benvinguda al que no ha sortit d'aquí? A la Sofi. Sofi. La Sofi Terestegen Sallarès.

Acaba d'entrar la Xènia. Xènia! La Xènia del xilófon. La xilofonista. Que no passa sempre. No. No és com en Carles, ella. Ja sé, mitja jornada ella. Doncs la Sofi és la filla de Marc-André Ter Stegen, que ara és porter de l'Ajax, oi que sí? Sí, ara amb en Michel allà a l'Ajax. Vareu d'inventar-vos equips. Bueno, és ell que no para de voltar. Qui és l'Ajax? L'Ajax d'Amsterdam. Sí. En Ter Stegen va decidir. Va decidir. Va apostar per l'amor, també. Va decidir i la vida li està donant, mira, una mica de carme. Ell potser és molt feliç, ara mateix, eh? Espero que sí, amb la Sofi a casa, no? La Sofi, filla de Marc-André Ter Stegen i de la seva parella, que és la catalana Ona Sallarès. I si voleu una mica més d'informació d'aquesta petitona. Sí, de la petita. Que sabeu que va néixer el passat 21 d'agost i també sabem que va néixer a Catalunya. Epa. Perquè amb en Víctor, que mai ens acaba de respondre res, teníem sempre el dubte de, escolta, Víctor, on naixerà la criatura, no? Perquè és que entre que ja es veia que en Ter Stegen marxaria després, que no sabíem si amb aquest marxar l'on ens pariria aquí a Catalunya o pariria a Amsterdam, on fos. No teníem clar què passaria. Però qui servidor ha fet els deures? És a dir, he fet zoom a les fotos del carrusel que va penjar l'Ona Sallarès al seu compte d'Instagram donant la benvinguda a la Sofi. I atenció a la tercera imatge, perquè podem veure en Ter Stegen carregant, saps això, el Moisés, no? És com una espècie de bressol, però com per posar el cotxe després, també, no? Sí, com una nansa, no? Exacte, sí, sí. És com un cistellet, però hi poses un bebè. Sí, però es veu que fa uns anys, en comptes de duixar d'ull, és un cistell real de palla. Un cistell de palla, exacte, exacte. Doncs carregant aquest artilogi, amb la Sofia a dins, aquest cistell pel passadís d'un hospital i tu si amplies la imatge a dalt de tot a l'esquerra Roger, fes-ho veuràs un cartell on hi diu sortida, no et diu Ausgang sí, sí, un cartell gris Ausgang és en alemany? No sé. Però diu sortida, per tant, no hi ha dubte, català. Catalaníssim. L'Ona ens va parir a Catalunya. M'agrada que l'Ona sigui ferma i decideixi parir a la seva terra. Clar que sí. I si us estàveu preguntant també si aquest parell farien xarenting de la criatura. Home, evidentment. Són futbolistes, és que els futbolistes no saben que se'n pot no fer. La resposta és que sí. Sí que n'han fet, han ensenyat la cara de la nena a xarxes, sí, sí.

Demà vindrà en Víctor i li vull demanar si s'han instal·lat ja a Holanda o potser l'Ona s'instal·larà a Barcelona i serà interès tenint que va i ve. És que realment són molts

canvis vitals perquè passin tots alhora. Vaja, jo no m'ho podria imaginar. Un país nou, una casa nova. Sí, i sobretot si has de renunciar a part de la teva xarxa més propera, jo què sé, la família més directa, les amistats, potser altres companyes, que també són mares i t'agradaria tenir al costat. És un canviar prou bestia, un trasllat, o donar la benvinguda a una criatura, com perquè et passi tota l'hora. Ells estan en la primera fase de l'amor encara, eh? És veritat, perquè quan fa que van junts? Això és una intensitat. Fa un any, un any i poc. Un any i mig.

Ells ja es van fotre 400 per la carretera o poder fer més que abans junts i no ho sabíem. Això també podria ser. Bé, en tot cas, benvinguda a la Sofi.

Ejao, a Miranda, benvingut tu també, bona tarda. De cop sóc Bruno Mars, no amb aquesta cançó, super punky girl. M'agrada.

Mira, ahir ja ho vam comentar, crec, o potser parlàvem fora d'antena, que havíem de parlar, sí o sí, d'una marca de roba catalana, que és Desigual, perquè ha llançat una campanya de moda que, de fet, està rebent moltes crítiques a les xarxes.

Sí, però si no te sap greu, abans deixa'm presentar En Societat a Desigual. Desigual o Desigual, jo ja no sé com dir-ho, la veritat, és una marca fundada l'any 1984 per en Thomas Meyer, un empresari suís afincat a Barcelona des de la infància. I des de llavors manté la seva seu a la capital catalana, per tant, Desigual és una marca catalana. A pesar de la seva pretensió internacional, sempre ha mantingut visible el seu ADN barceloní en les diferents vessants mediàtiques de la marca, per exemple, els anuncis sempre són rodats a Catalunya. Aposta per les celebrities catalanes en campanyes, música en català en els seus rills també, perquè va sonar guineta últimament en alguna publicitat.

Mentre l'Estere Expositor es vestia, que recordem que Estere Expositor crec que ha sortit ja d'aquesta situació, però va estar segrestada un any i mig per desigual, que jo no sé si la van tenir retenguda durant un mes i la van obligar a gravar 15.000 rills, això va ser una campanya milionària, però no en tinc cap dubte, vull dir, poso-la amb el foc que Estere Expositor va cobrar milions. La veus contenta l'Estere? Jo la veig enamorada. Sí, eh? Sí. Tu no? Dembaper, per la gent que no ho sàpiga, que suposo que ja no queda ningú que no ho sàpiga.

És que ella té un posat tan desganat en general, no? Que costa veure-la il·lusionada. Però si en una pel·lícula hi pareix que està segrestada. Sí. És així, ella. Sí, sí, sí. Bé, com deia, en Barcelona i Desigual estaven en total harmonia i enteniment des de fa 40 anys fins ara. Desigual ha llançat una col·lecció limitada amb sa marca berlinesa Otto Linger. No sé si tu la coneixes, Juliana. Jo no, honestament. I per presentar-la han publicat un spot on se pot veure una modela estrangera passejant per es barri gòtic de Barcelona. S'anunci presenta aquesta noia que parla anglès i que viu a sa nostra capital. I parlant directament a càmera, te va explicant com és viure a una ciutat tan selvàtica com Barcelona. Tot això vestida com una autèntica esnope dinerada i mantenint el seu anglès inalterable.

Welcome to Barcelona. Let me show you around. Traffic is wild. We love our Palomas. Everybody wants your bag. The real ones know Café Cañelo. Amor, estàs al mig, deixa'm passar. S'han

buscat tants enemics, els de Desigual, amb aquest anunci. S'han fet tant de desastres, amb 32 segons. No saben on s'han ficat. Crec que, Roger, necessites una interpretació o no? Una noia expat que explica a Barcelona i el que explica és que li roben el bolso, que ha de pagar un café con hielo, en castellà, de 9,50, que també podríem plantejar-nos per què un cafè a Barcelona ara et pot costar 9,50, que també és una exageració, però per què, si de cas, perquè els preus no els estem inflant als locals. Que li roben el bolso, no?, també que l'única representació de català que hi ha és una local mal educada que li fot un cop i ella se n'enfot dient els encanta compartir la seva cultura als locals. Vols dir que s'interessen gaire per la nostra cultura? Vols dir que tenen moltes ganes d'aprendre la nostra llengua?

Jo és que estic molt content perquè, honestament, havíem proposat aquest tema i jo pensava, m'escriuré un guió, però és que estic amb la Juliana Canet, que m'és dona. Per què m'he d'escriure un guió? El farà ella, sobre la marxa. Bé, evidentment, el que tu has dit, anant-te'n a desenar punt per punt, perquè és que en 32 segons passen moltes bestieses en aquest spot, honestament. Ella, com deia, va mostrant la ciutat de Barcelona, aquesta guiriufa total, vestida de pinyata dadaista, per el barri gòtic, no? Fa broma del col·lapse dels cotxes. O sigui, de cop, la massificació és una mostra de burla per aquesta turista, a més, o sigui, és que damunt. És una burla per als estrangers, saps el que t'ho vull dir?

La cosa és que la massificació, o sigui, que tot el que critica o del que se n'ha fotut. És culpa dels experts i dels turistes. I no t'ho vendran com que és una paròdia. És que jo vull pensar que deu ser així perquè. Clar, que no se n'adona que ella és la culpable de tot plegat, també. No crec que sigui tan rebuscat. O té aquesta doble lectura. Aquest vídeo, si s'hagués fet el mateix en català, i és algú de Catalunya que t'ho explica, per mi ja seria molt diferent, també hi hauria coses que se'm fotrien molt estranyes.

S'hauria de matisar, però jo també crec que un humorista català, un creador de contingut en català, fa aquest mateix anunci i a mi me resultaria un poc més decent i que fa crítica amb mi, no de mi, per dir-ho jo com a representant de la ciutat de Barcelona, enteneu-me.

Des de la perspectiva de l'oprimit, no de l'opressor, parlant en termes clars.

Però aleshores, quin és l'objectiu de Desigual en aquest anunci? És a dir, què vols explicar? Ser viral, ser polèmic. Ser polèmic? No és la primera vegada

que Desigual és polèmica en una campanya seva. De fet, fa un any o dos, en la campanya de Nester Expósito, van fer una línia de camisetes que posaven "no te dol" en tot un contexte sociohistòric en què "dol" fa referència a les persones transsexuals i dir "no te dol", no soc una transsexual, en aquest cas, si ho traduïm en el sentit que la gent ho va interpretar, Home, és molt qüestionable, no?

Clar que ells ho van explicar dient que feien referència a la frase que havia dit Ester Expósito després de rebre moltíssimes crítiques sobre el seu físic, que va fer un discurs i va dir "No sóc una nina", no? I a partir d'aquí van treure aquesta frase i van fer la samarreta. Però de nou és com no tenir clar el context en el que s'estan fent les coses. Poder la intenció era bona o era de divertida o era fins i tot reivindicativa. Per mi poder ha faltat una persona catalana que digués, com a persona local, quina era la impressió que tenia d'aquest vídeo.

És que de fet, Desigual té seu a Barcelona, com hem dit, hi ha molt de treballadors que són catalans. I a més és una marca

que ha apostat moltíssim per fer coses a Barcelona, com comentaves, fer mil esdeveniments que han portat grandíssimes celebritats. Nosaltres n'hem cobert moltes de catifes vermelles de Desigual, que sempre són increïbles, o sigui, no hi ha cap altra marca sentint d'aquí. Que faci catifes vermelles i esdeveniments de desfilades com les fa desigual aquí.

Exacte, que aposten per no fer-ho tot a Madrid, com sempre passa a l'estat espanyol, etc. I molt internacionals,

que et porten la Paris Jackson, mantens a primera fila en una desfilada feta a Barcelona.

Sí. Bé, evidentment, les crítiques de la publicitat aquesta han estat molt nombroses i van en la direcció compartida. La massificació i la turistificació de Barcelona no són una broma, i menys per als guiris a qui bàsicament va dirigir aquest anunci que, recordem, està en anglès. I que els catalans estiguem tan cabratjats com se mostra amb la única representació catalana d'aquest anunci, que és aquesta noia que diu "Amor, estàs al mig, deixa'm passar". Tampoc és motiu de burla, estarem d'acord, no? I menys per part d'una empresa com Desigual que, per molt que mos agradi, no deixa de ser un agent gentrificador i massificador de sa nostra ciutat, no? Bé, com deies, comentaris han anat en augment i gran part de sa població ha qüestionat sa campanya i sa equip de Desigual ha hagut de respondre. Han fet una mica de comunicat. L'escrivà avui ha anat allà.

Però el vídeo està penjat encara a les teves xarxes?

Sí, a Instagram l'han borrat de sa pàgina principal, però si tu entres a sa carpeta de Reels, està allà, és a dir, està amagat per oies. Això vol dir moltes coses, doncs, no?

Que no anaven a buscar la polèmica que els hi ha esclatat, perquè si tu vas a buscar la polèmica, el deixes i que esclati,

i com més se'n parli, millor. Jo crec que cap barca vol una polèmica així.

També te dic, si no t'agrada sa polèmica i sa direcció en sa que s'ha interpretat el teu vídeo, jo el borraria, no l'amagaria, perquè això vol dir, com que no t'acaba d'agradar sa publicitat nociva que te dóna aquesta publicitat, però alhora, clar, t'està donant moltes visualitzacions, tampoc les vols perdre.

No hi ha ni un comentari bo, ho estic mirant ara. Home, clar, és que.

Bueno, si poguéssim, potser l'amagaria només a Barcelona o Catalunya, potser. No sigues aquesta opció, Instagram.

Ja, amor, però massa greu, els catalans també tenim wifi, no?

De moment, no ens l'han tret encara. Potser pensaven que no en teníem, però resulta que aquí ha arribat l'internet.

I què diuen? A veure, aviam. Bé, han fet aquest comunicat, ho han fet en un comentari, en el mateix vídeo a Instagram. Quina cutrada, germà. Sí, perquè, per tant, per llegir el comentari i el comunicat, has de mirar el vídeo. Bé, molt intel·ligent, alhora que cruel.

I al mateix temps estàs donant explicacions, però sense tornar a centrar l'atenció en la peça audiovisual, perquè si no fas un incestor i fas un comunicat, i això redirecciona la gent al mínim.

Sí, i de Desigual diu, vos estàm llegint, Barcelona és casa nostra i veiem el problema de la gentrificació i la turistificació de la ciutat. Vam fer servir l'humor per parlar-ne, però no eres lloc per sironia. Ho hem entès. En català? Tot en català, és l'únic que hi ha en català, més que aquesta catalana desbocada en el carrer no sé quin dels barri gòtic de Cespot, i ja està.

A la becària que acabava d'entrar a Barcelona li ha tocat redactar-ho.

Sí. I com vos dic, tot i així no han borrat l'anunci. Han passat tres dies des de la publicació, no l'han borrat i a TikTok també se manté.

Això tindrà versió de tele o normalment tenen versió de tele? Vull dir que són campanyes. Això ja ho desconec, la veritat. Noi, es queden a internet.

Sí, i mira, he recordat el de Notadol. Jo no és que vulgui aquí matxacar desigual, però és que fa només deu anys, que potser ha plogut moltíssim, però s'ha fet aquesta campanya tan polèmica en què una noia punxava. Ah. Preservatius per tal que ella volia tenir fills i era igual, el consentiment desmèrit i anava punxant condons amb la frase "la vida és xula". Perquè tot això era per promocionar un vestit que inclús està en grassa, és a dir, embarassada, i li seguia entrant. O sigui, estava molt malament de molts costats.

Això és 2014, no estem parlant de I pel dia de la mare fer un anunci d'una noia que decideix que es vol quedar embarassada i que per fer-ho punxarà preservatius.

Bueno, impactant ho era, aquell anunci. Per això jo et dic que a mi estic molt content i orgullós de que, com que la inflació pública hagi fet que se disculpin, però al final aquesta gent de les iguals són molt valenciaga i molt Kanye West, vull dir que ja els agrada buscar-se polèmica.

Després tots els famosos van als esdeveniments que ells organitzen, o sigui, tens una pombo, tens tot de gent famosíssima, com és que sent tan polèmic, hi ha famosos que prefereixen i decideixen aliar-se amb ells.

Bueno, si pagues molt, molt, molt, a vegades. És que està molt ben posicionada, amb el rebranding de re que ha fet, és una xulada de marca, les coses com són.

I a veure què farem nosaltres si ens conviden i la catifa vermella és impressionant. És que, clar, és fàcil per ningú. Tenim molts dilemes últimament, eh? Audiencia, què faríeu?

Ara farem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.