La història de Guitarricadelafuente: del no d'"Operación Triunfo" a "La bola negra"

És una de les notícies del dia. La pelicula La bola negra és un èxit de taquilla, això és una notícia, i s'ha convertit ja en la millor estrena del cinema espanyol de l'última dècada, la segona. És la segona millor estrena, perquè quina és la primera, Judit?

Torrente. Ostres, mare de Déu, però ho superarà, ho superarà. Amb alguna xifra ho superarà. De moment, fins a 610.000 persones ja han vist aquesta pel·lícula de Los Javis als cinemes en els seus tres primers dies de projecció i la recaptació que ja s'apropa als 4,7 milions d'euros.

Són xifres importants, però a les xarxes molts missatges sobre la pel·lícula, això sí que ho has vist, vasses. Home, esclar, sí. Has de ser seco, no tenir xarxes. No visc en una cova, eh? Vaja, la gran majoria són d'entusiasme, però també hi ha crítiques, hi ha una mica de tot, però el que volem fer és posar el focus en un dels protagonistes de la pel·lícula.

Es el que canta, es Guitarrica de la Fuente, que és el nom artístic d'Álvaro la Fuente, que no només encarna un dels personatges principals, sinó que firma una cançó que, atenció, podria ser candidata, la cançó, a l'Òscar. Segur que molts espectadors hauran sortit del cinema pensant, però, i aquest noi protagonista que no havia vist mai, qui carai és? Qui és Guitarrica de la Fuente? Doncs ara ho explicarem. Blai, Mercè, bona tarda. Bona tarda. A veure, a la Lloberes i al Bassas hi ha tants oients que no saben qui és Guitarrica de la Fuente, com els expliquem qui és?

D'on surt? A veure, comencem dient que jo crec que és una de les coses més importants que han passat a la música espanyola amb el permís de Rosalía y C. Tangana. Veureu que les connexions amb Rosalía són evidents, que com ella i com C. Tangana té capacitat de tenir una visió d'avantguarda, però a la vegada buscant les arrels, sap fer aquesta combinació que acaba sent fórmula d'èxit moltes vegades. Perquè acaba tenint una cosa molt genuïna, té una veu molt, molt seva, que tu l'escoltes i dius, això és Guitarrica de la Fuente. També és molt curiós la seva procedència, és de Benicàssim, però té unes arrels molt, molt fortes a l'Aragó, concretament a un poble que es diu Les Cuevas de Canyard. És que no és ni poble, eh? És una padania d'un altre poble. Sí, un micropoble d'aquests, eh? Una cosa molt petita. A la província de Tarol, i aquí és on ve el seu sobrenom.

Clar, però això de Guitarrica no sona gaire de Benicàssim. A més, aragonès. Acaba tan mica, sona aragonès.

Es Guitarrica! Es diu Álvaro Lafuente, anava sempre amb la Guitarrica, i li deien, Álvaro, todo el día con la Guitarrica, li deien allà al poble. I concretament ella és la seva àvia, que va voler ser artista, però el seu besavi, que era professor de bandurria i de guitarra, pel fet de ser dona, no la va deixar convertir-se en artista. Trobareu moltes referències a aquest poble a les seves cançons, i sense anar més lluny al títol del seu debut discogràfic, La Cantera, és com els avis del poble anomenaven els joves que venien després.

Això és el primer disc,

però d'on comença a fer música?

quan comença? hem d'anar una dècada enrere més o menys al 2017 allà és quan comença a fer versions a Youtube al seu Instagram i també a gravar cançons mentre començava a estudiar arquitectura ho va provar, ho va deixar ell gravava cançons amb el micro

de la SingStar mira, el teníeu, la SingStar? cada cap de setmana enganxada, tots. Jo no. Jo no, ja està.

Jo tampoc. Jo només a casa dels amics. Has jugat al Singstar. Tu no tenies el Singstar.

No, jo el que feia, els meus primers programes de ràdio, els feia amb un micròfon de joguina, això sí. Que gravava fatal. I de què anaven els programes? Te'n recordes? Esport, home. No, no, perquè és una pregunta i la contesto ràpid. Sí, d'esport, d'esport.

Va, seguim amb Guitarrica. La primera cançó que vam registrar al Guitarrica, amb el seu micro del Singstar, va ser aquesta.

Quiero poder verte dormir. Però això no està gravat. Imagina't el Sing Star, quina qualitat. Aquí, que ens gastem mil euros, no sé quant costen els micròfons,

comprem-los del Sing Star. No tenim la maqueta. Tenim la cançó que després va acabar sent, això no fa gaire, la banda sonora d'un anunci d'Apple. Aquesta cançó? Sí, dirigit per Spike Jonze i protagonitzat per Pedro Pascal. Amb la qual cosa vull dir que no és un artista que comença ara, que ja fa uns quants anys que té èxit. Que corre. Atenció, perquè a més a més va passar per un talent show, per un concurs. Per quin? Va estar a punt de passar-hi, perquè es va apuntar al càsting per entrar a OT, però a primera no el van deixar entrar amb la guitarrica, i després ho va acabar fent, però va ser descartat. També la boda es va interessar per les seves versions, però al final res. Aquí un paral·lelisme amb Rosalía, que recordeu que el seu pas per Tu sí que vales no va funcionar. I coses de la vida, perquè l'Álvaro tenia una mica en comú amb Natalia Lacunza, concursant d'OT del 2018, que li va ensenyar a aquest amic, va anar a la Natalia, li va dir, mira, mira aquesta gravació d'un tal Guitarrica de la Fuente.

Déjame que te proteja. Aquest va ser el seu primer èxit, però, com dèiem, Rosalía, hi ha un moment que arriba a Los Ángeles, que és el disc de Rosalía, el primer disc que surt el 2017, arriba a les orelles de l'Álvaro.

I ell diu, vaig a versionar-la.

I si us pregunto qui va produir el primer disc de la Rosalia, m'ho sabríeu dir? Jo perquè ho tinc al guió. Raúl Fernández Refri. Doncs qui ha produït el primer disc del Guitarica de la Fuente i s'ha convertit en el seu col·laborador més estret? Raúl Refri. Raúl Refri. I qui firma la banda sonora de la

Bola Negra? Bassas. Raúl Refri. Raúl Refri. Això entre examen, apunta, eh? Amb la ploma, apunta.

No fa gaire, va publicar el seu segon disc, Spanish Leather, i hi ha, per exemple, una cançó dedicada a Port Palagrí, que és una platja de Calella de Palafrugell, i atenció, perquè aquí hi ha versos en català.

Si et pots desnudar a la platja, véns al calor, els joves busquen el sol i se calentan els motores.

Hem de pensar que ell és valencià.

És valencià, però fa uns quants anys que viu a Barcelona i és un gran defensor de la llengua, sempre que pot, manté la llengua a les entrevistes i prova d'això és el que va fer quan va pujar al confessionari de la Rosalia al Palau Sant Jordi, que a ella hi havia moments que li parlava en castellà i ell. Insistir a mantenir la llengua.

El primer home que vaig tastar va explicar la història que va tenir, la seva primera història d'amor en aquell confessionari, i és el guitarrista de La Fuente. Aquesta seria la seva història fins d'arribar ara.

Clar, la seva història musical, però ara protagonitza una pel·lícula. El seu camí interpretatiu crec que comença ara, tot just.

Sí, sí, ara comença un nou guitarrista de La Fuente que jo crec que no té sostre,

que pot arribar a qualsevol lloc. Mira, tenim en línia algú que potser, vaja, potser no, que segur que el coneix molt més bé i que potser ens pot donar alguna resposta que aquí no tenim. Toni Llull, bona tarda. Bona tarda. El Toni Llull és el bateria de Guitarrica de la Fuente, l'acompanya des de ja fa un temps. A tu t'ha sorprès ara veure'l actuant el bé que ho fa? És a dir, has dit, uau, si també és actor.

Sí, vols ser molt sincer, sí. No he tingut la sort de veure encara la pel·lícula sencera, però sí que m'ha mostrat parts. I m'ha sorprès moltíssim veure una persona amb un talent joientí i estar molt i sabent que està assessorada i que ha estat dirigit pels dos avis, que també són dos genis, sabia no l'he vista i ja estic seguríssim que el conjunt serà increïble.

Pel teu accent i pel cognom Llull, ja sabem que vens de les Illes, com us vau conèixer amb el Guitarrica?

En Guitarrica, bàsicament, em van trucar els seus directors musicals, que són el Maestro Espada, és un duet de Múrcia format per Nález Hernández i en Víctor Hernández, són germans, i estaven cercant banda i van pensar en mi per assumir el paper. De la bateria, que necessitaven un caràcter més híbrid, que algú que pogués cantar, tocar el teclat, que fos el millor perfil més. Sí, més híbrid. I mira, vaig tenir la sort que em van trucar i vaig encaixar en el projecte i aquí se llegeix, gustíssim.

I què creus que té que el fa únic, o que el fa tan especial, que el fa tan identificable i també tan diferent a la majoria?

Diria que té una sensibilitat molt arti. Sempre té aquest esperit de recerca i de girar la truita sempre i de sempre estar qüestionant-se a si mateix i amb una recerca contínua. I és molt enàrgic en el sentit d'assumir segons quines estètiques que potser tothom en el mainstream està super a favor de seguir. Ell en aquest aspecte sempre cerca trobar la seva identitat i sempre està en constant recerca i jo crec que això li juga molt a favor.

Tu si l'has de cridar, com el crides? Álvaro? Guitarrica? Com l'hi dius? Álvaro, Álvaro, sí. I el mòbil com el tens guardat? Álvaro, me'ls hem fet amics. Però Álvaro a seques no, serà Álvaro Guitarrica, no? No, no, no, Álvaro, Álvaro. Álvaro sol? És lo típic que. No coneixes més Álvaros? No, no.

O sigui, el guardar sense cognom vol dir que són molt amics, eh?

Són molt amics, són molt amics, sí. No, no, i tant. Queda raro perquè no deixa de ser el meu jefe però sí honestament ens hem fet molts amics i ens estimem molt carai,

doncs escolta'm quan aniràs a veure la pel·lícula? perquè això ja et deu cremar els dits això

espero que la setmana la setmana que ve de fet la fan l'auditori de Castellà del Vallès que és allà on visc i aprofitaré i aniré allà el divendres no pots, no? divendres anar-hi? No, no, que va, per sort i per desgràcia. Que veu gira, no, divendres? Ah, que van gira, sí. Si has de setmanes, haurà de ser en tres setmanes. Per desgràcia i per sort, quasi mai puc.

És el Toni Llull, el bateria del Guitarrica de la Fuente, aquest nou fenomen de la música, i ara també del cinema espanyol. Toni, moltes gràcies. A vosaltres. Jo t'ho tinc guardat com a Antoni. Bueno, jo crec que d'Antonis n'hi ha més que d'Álvaro. No vas ser el primer Antoni de la meva vida. Ara m'ha trencat el cor. Amb aquesta cançó més de fons. Sí, sí. Ara he de fer una pausa per recuperar la meva relació amb el meu únic Antoni.

Jo crec que jo tinc entrat com Francesc Garriga tot. A veure, va, mirem-ho. Vull dir que no com a Francesc. Home, ja m'ho imaginava.

A veure que m'entens. Francesc Garriga, entre parènteses, i Catalunya Ràdio. No, no, mira. Francesc Garriga, sí. I tu, Marta, com em tens a mi? I tu, Judit?

Francesc Garriga. Jo crec que també.

El Blai no em té guardats. Clar que tinc guardats. Francesc Garriga, també. Tu els tens guardats, el mòbil? Avui m'ha passat amb un company que no, però és perquè fa poc i no. Seguim mirant mòbils. Una pausa, ara venim.