La intrahistòria de l'abraçada de Lamine amb Raphinha

Parla, com dèiem abans, del perquè d'aquesta abraçada de l'Amin Rafinha. Tu m'has dit, t'explicaré la introhistòria, Sònia, d'aquesta abraçada. Sí, sí, sí. I com va anar. És a dir, recordem, l'Amin marca el gol de falta, un gol afortunat, podem dir, perquè passa pel mig de la tanca, però. Amb ell suma l'estadística, ja ha fet un golet i se'n va directe a la banqueta per abraçar-se a Rafinha.

Amb un somriure d'orella a orella, rient, amb una cara que fins aquell moment no l'havíem vist en tot el partit. Aquí hi ha una seqüència d'esdeveniments que ens porten fins aquí. Primer, que sense fer ni de bon tros un mal partit, perquè crec que no és el cas, al contrari, la Mint fa un molt bon partit, però és veritat que de cara al gol no té fortuna. I a mesura que avança el partit, doncs alguns dels seus companys, especialment Rafinha, es van adonant que la Mint va intentant cada vegada amb una mica més d'insistència buscar el gol i que s'està com. Allunyant, diguem-ne, del partit. Que el cap l'està portant a no he aconseguit fer el gol, no he aconseguit fer el gol, no he aconseguit fer el gol. I l'Amin Rafinha es preocupa per aquesta situació de l'Amin i procura ajudant-lo, acompanyant-lo, acostant-s'hi, parlant-hi que l'Amin no marxi mentalment, psicològicament, del partit. I això es tradueix en una imatge que és quan canvien. A Rafinha, Rafinha es treu el braçal de capità i s'acosta a donar-li a la Minyamal. T'haig de fer un parèntesis en aquesta situació perquè a més es va veure clarament. Recordaràs que hi ha aquesta normativa que quan canvien un futbolista si triga gaire. Està anant ràpid, sí, sí, està anant ràpid. Doncs quan Rafinha està donant-li el braçal de capità a la Minyamal, Hansi Flick està des de la banqueta boig. Però boig, cridant a Rafinha, dona-li, no li posis, vine ja, que ens sancionaran. I quan Rafinha arriba a la banqueta, Flick li diu, home, tio, però escolta que I Rafinha li fa, mister, havia de parlar amb ell, li havia de donar el barcelet, o sigui, ja entenc què vols dir, però al moment requeria una mica més de masquerra, i Flick va fer un gest com d'aprovació a la resposta de Rafinha. Tot això es tradueix en l'amint, sent capità, fent. El gol de falta i quan va cap a la banqueta o quan marca gol se'n va directament a buscar a Rafinha que ho va explicar després del partit. Sí, bueno,

porque al final ya lo conozco, ya sé cuando se está yendo así del partido porque las cosas no se están saliendo. Y bueno, al final dentro del campo le intentaba animar diciéndole que las cosas iban a pasar, que iba a marcar gol para no dejarse irse del partido. Y al final ha podido marcar y yo salí muy contento por él y seguramente que él también lo necesitaba este gol. Y bueno, la verdad es que esto es lo más importante, ¿no? Uno esté contento por el otro. Creo que un equipo ganador se hace así.

És curiós, primer de tot, això de mostrar l'ascendència d'avui dintre del vestidor de Rafinha, però jo no diria que a la Min no li estiguessin sortit les coses. Diria que ahir va fer un molt bon partit, la Min Yamal, més enllà del gol. Però comença a necessitar-ho a les seves estadístiques, la Min Yamal, no? És a dir, com a mínim, el que ve a dir Rafinha és que necessitava el gol.

Ve una votació. Per la pilotador. Havia sortit el dia abans dient que vol ser pilotador. Crec que veurem d'aquí, no sé, quan es tanquen les votacions i que sigui ràpid i ja ens ho traiem de sobre una vegada.

La gala és el 26 d'octubre. No pot trigar gaire.

No hauria de trigar massa per enviar les votacions, tot i que se suposa que aquest període. No serveix, és la temporada passada. No serveix, no serveix. Si no serveix, no sé què fa tot Déu parlant d'això. Aquí hi ha campanyes. En teoria, si has de dir, a les normes de la votació és que s'acabava el dia que s'acabava el Mundial. Però el que facin ara, diguem-ne que, òbviament computa. I jo crec que ara tots estan fent punts per sortir als resums de tele i que el que vota d'Uzbekistan, d'Armènia, els generals ja els tenen. El d'Egipte, el de no sé on, vegin més gols seus que cada l'altre. I crec que això respon. Bueno, estic segur que respon això.

A la sala de premsa, la menya mal es va pixar Mbappé. Però clar, el dia abans Mbappé ja havia marcat a la Champions. I per tant, tocava marcar. És que no és el mateix tipus de futbolista. La menya mal pot acabar un partit amb tres assistències en un partit rodó. Els highlights són els gols, eh? Els gols i les passades de gol. I saps què passa amb un equip com el Barça, que ara mateix està marcant gols per inèrcia, que gairebé en fa sense voler? El davanter que no marca queda molt retratat, eh? Perquè aquí marca tothom. Els que juguen, poquíssim. Marca Gabriel Jesús, marca Deyemi, que ha jugat dues estonetes, Rafinha, no cal ni dir-ho, marca Fermín, marca la Minya Mal.

Està marcant tothom, eh? I el que no marques perquè no vol, que ens regala. Exacte.

Gordon és que no els vol marcar. Quan el teu equip va marcant de 5 en 5 i tu no hi ets. Els davanters els hi sap greu, eh?

Per cert que la menya mal, l'estiu pel mig a mi em fa molt mal i ja havia oblidat, va ser el màxim golejador de la temporada passada del Barça amb 24 gols. Sí, del segon Ferran. Sí, sí, per sobre dels davanters centres en aquell cas i per sobre de Rafinha. Vull dir que realment ell ja va pujant temporada a temporada les seves xifres golejadores,

els seus registres. Jo crec que també aquesta temporada es millorarà, el que passa que també té 19 anys, pilotador, molt de soroll, i al final és molt difícil fer-li entendre, a la ment que hi ha altres coses en el joc, com les recuperacions que abans hem parlat, això a ell no li interessa, li interessa poder fer gols, poder fer assistències, i sumar punts per veure si pot guanyar a la roda de premsa, i també a París, d'aquí un mes.

És que amb el Boque és. És que li hem d'exigir que marqui gols, perquè és que és boníssim. Porta cinc gols en cinc partits, aquesta temporada. Ja està, és que és fabulós. Però vaja, que el dia 10. Si seguísem aquests registres, els registres d'aquesta temporada seran brutals. El dia 10 no havia marcat, no?, quan el canvien. No feia molta calor el va canviar amb 0-2 i el Barça va guanyar 0-5 sí, sí, ell està a la banqueta pensant jo aquí hauria pogut marcar el mal de cap el vas entenent?

sí, sí, sí. No hay que lo que tiene que ocurrir. Jo trobo significatiu que, perquè la Minyamal és molt bo i ho veiem tots, però no deixa de tenir 19 anys, i trobo significatiu que els jugadors amb més jerarquia del vestidor vagin explicant clarament què és el que passa amb la Minyamal. Ahir, Rafinha, és que no vull que marxi del partit perquè quan no li surten les coses se'n va. Rodri, després d'aquells dos primers partits, va dir. Estava aquests dies una mica cap cot. La Minyamal té molta ambició i vol que tots els partits siguin protagonistes amb gols. I quan no, els jugadors que tenen més edat saben que se l'ha de mimar una mica i se l'ha d'explicar que tot arriba.

Però també el punt de maduresa, això dels 19 anys i de l'edat del DNI i tal, n'hi pot haver algun amb 29 anys que sigui un absolut immadur, gens professional. Estigui mitja hora davant d'uns micròfons i no deixi res, i hi ha canalla amb 18 o 19 anys que van tres pobles per endavant. És a dir, creieu que a dia d'avui, ara no sé, podríem repassar tota la plantilla que hi ha, però al nivell de la conferència de premsa de l'altre dia de la Menya Mal, creieu que hi ha algun altre jugador del Barça que sigui capaç de signar-la? Pocs. No, no hi és. Llavors, per tant, l'edat és només una xifra

que surt al DNI. I també és veritat que aquest, per dir-ho així, defecte que jo he assenyalat de. De que a vegades, si no li surten les coses, si no marca, s'està enfadant amb si mateix, segurament, això pot ser que li continuï passant en 29. És a dir, que ara en té 19, a veure si això ho aprendrà. Mira Cristiano, mira Cristiano, per exemple. O Messi, o Messi. Aquí teníem un exemple.

Ah, eh? M'ha quedat despachat que és que juga allà a l'altra banda, eh? Que no veus que no li surten les coses? El que passa és que no hi havia. Ah, no, perdó, ha sigut l'endemà.

Aquí teníem un exemple, que és el que se'n va a dir al Jordi, que també, quan es girava i no li sortien les coses, el que va és que no hi havia ningú que tingués collons d'apropar-se a dir-li res. No, no, no, el que feia és que l'endemà no anava a entrenar. Era diferent. I ningú li deia, no te vayas del partido, perquè potser te vas tu del club. Que algú sap de Messi?

Que se sap alguna cosa? Quan era jove sí que els tenia. És a dir, Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés. Quan tots aquests van anar desapareixent i ella es va anar convertint, era quan ja ningú s'entrenia. A veure què li diràs.

Sí, sí. Bé, en tot cas, tant de bo la Minyamal mantingui aquesta ambició i si els companys estan pendents per evitar que marxi dels partits perquè no marca, doncs això que tenim guanyat. Sobretot els gols. Que en vagi fent tots els que calgui. Per nosaltres, endavant. Vinga, que ja passen 3 minuts a les 8 del vespre. Perdó.