La Marta pega a en Marc Andreu

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Jo no tinc una família nombrosa. Marta, silenci.

Marta, silenci. Fes extensiu a la resta de l'audiència la bronca que acabem de rebre.

No sé, mare, aquesta bronca és molt de mare. Justament, que jo sàpiga de filla en tinc una, no quatre. I estic farta que porteu, des del dimecres de la setmana passada, Marta, quina hora és la bola negra? Per quan és les entrades? Quant costen? Seiem junts, Marta. Seiem junts, Marta. Per quina hora hi hem d'anar? Agafem taxi o no? Anem caminant? Mira, nois, prou! No estic produint jo aquesta trobada. Em sembla bé, a la propera ho farà en Roger, i de fet, si em puc enfadar, perquè en Roger mai fa aquesta feina. Ah, i deixa'm revisar si he rebut bisons de tothom, eh? No, no. Jo, Marta, és veritat que jo no faig mai res,

ho accepto, però pago molt bé. No, no, cal dir-s'ho. Si val 15, faig 20. Perquè jo sé que he fet anar malament i tal. Vull dir que estic disposat a gastar-m'hi molts diners.

Jo us vaig passar una captura de pantalla amb tota la informació. No cal que la torni a fer, us la torni a enviar.

No, és la mandra aquesta.

Ah! Però la mateixa mandra em fa a mi. Et brilla la mirada. Tens unes dents que semblen perles. I jo estic molt enfadada amb el Marc Andreu i el Roger perquè jo sempre he intentat competir amb la Nina per ser l'altra filla de la Marta. I ara no sé quan han canviat les coses que som tanta gent en el vaixell. Tants no acabem en el cotxe. I algú ha de baixar. En un cotxe familiar no hi cap tanta gent.

Marc Andreu que està gatejant per aquí la ràdio per semblar. Si som quatre fills i

ens hem de comprar una furgoneta. Clarament el petit és el Marc Andreu. Evidentment, és un bebè. Un bebè, el meu petit nadó.

És més petit que la nina. Passen dos minuts d'un quart de set. Bona tarda a tothom. Juliana, potser ens has d'explicar això que ha passat aquest cap de setmana.

Una foto que has publicat al teu Instagram de tu al costat de Marwish, tots dos molt somrients.

Bé, vaig complir un somni, com podeu veure en aquesta fotografia que vaig compartir. Jo crec que mai, si no tinc cap fotografia amb cap membre de la meva família, amb cap de vosaltres, amb cap parella, on jo tingui aquest somriure que m'està a punt de petar la cara. Aquest somriure surt de la cara, realment. Les galtes de Miracle. L'iPhone m'ha posat aquesta foto en la meva carpeta de nena petita, perquè es pensa que tinc 7 anys de la il·lusió que és ràdio. I si us hi fixeu, porto la samarreta amb la cara d'en Manu Reix, la cara amb aquesta fotografia que et segueix la mirada, perquè aquesta fotografia té això, que et segueix amb la mirada. Com la Gioconda. Com la Gioconda, literal. I ella em va firmar dient, Juliana, t'estimo, Manu Guix. Dispensa. Des de la fotografia que porto la samarrella firmada, Juliana, t'estimo, Manu Guix. Érem dues persones descontrolades. Vam anar a veure la Manmarca Andreu a Castellfollit del Boix, que s'ha de fer més turisme per aquí, per la zona. Ens va encantar, he de dir. I tot això, em sap greu comunicar-vos que d'entrada és contingut embargat, és contingut pel que no surti, però pel que no surti de teatres.

Marc, Andreu, bona tarda. Bona tarda, Pandón. Sí, perquè podem confirmar que la gira de teatres d'aquesta temporada segueix i tenim noves dates. La primera d'elles. Venim a Vic, per fi venim a Vic. El 25 d'octubre a Atlàntida. Tornem a venir a Barcelona al Coliseum el diumenge 15 de novembre. I acabarem l'any a Esparreguera el 12 de desembre al Teatre de la Passió.

A veure, torna a repetir. Vic, 25 d'octubre. Diumenge, 25 d'octubre, a l'Atlàntida, a les 12 del migdia. Barcelona, el diumenge 15 de novembre, al Coliseum. I a Esparreguera hi serem el dissabte 12 de desembre, al Teatre de la Passió. Les entrades però no estaran disponibles fins aquest dijous 1 d'octubre. Totes? Dels tres teatres. A la vegada, quan comenci el programa, a un quart de set de la tarda, s'obriran les diferents plataformes perquè pugueu comprar. Quant val?

No ho sap. Ah, no ho sap. El silenci de més de mig segon és que no ho sap. Sí, és que no ho sap.

Ara no ho tinc present, és que, clar, sempre anem a uns 25,

26, 27, i més les despeses, 28. Amb contingut quasi sempre exclusiu i nou, als diferents teatres. Sí, i molt bon ambient i.

Home, es diuen molt i molt grossos i no és broma, eh? I en farem més o no de teatres? Aquests són els que falten

fins a acabar l'any i després, l'any que ve, n'hi hauran més a altres localitats. Molt bé, som l'Aitana, eh? Som l'Aitana. Sí, estem amb el.

Nova York, Múrcia. Totalment, gira internacional, quarto azul.

Molt bé, aquest dijous, a partir d'un quart de set, entrades a la venda, ens faria molta il·lusió que ens vinguéssiu a veure. Marc Andreu, no marxis, que ara parlarem del piromusical de la Mercè, que ahir tu i jo ens el vam estar mirant i hem pres uns quants apunts, que ara comentarem. Abans, per WhatsApp, ens parlen de la bola negra dels Gavis.

El preso que custodia se llama Rafael Rodríguez Rapón.

La pel·lícula es va estrenar

divendres. He vist que l'han vist ja més de 600.000 espectadors i com 6 milions d'euros recaptats. En tot cas, ens diuen per WhatsApp al 677 27 10 58. Hola, perfectes. Divendres vaig anar al Cine Girona a veure La bola negra, a la sessió de tres quarts de quatre, i vaig coincidir amb en David Verdaguer, i la seva parella. Es notava que la peli havia emocionat moltíssim. Vau dir que la aniríeu a veure, ja ens direu què us sembla, per mi es mereix totes les bones crítiques, és llarga, però no li sobra cap escena i no d'acabó en cap moment.

Són tan genials, les nostres ulleres. Hasta la roda. O sigui, elles ens donen amb un sol WhatsApp de no tantes línies, una mica de safrets, una mica d'anticentralisme, perquè és una història que passa a Girona, no només això, sinó que crítica cultural i cinèfila. Clar que sí, enriu-te en tu de la finestra indiscreta amb el Toni de la Torre. La crònica.

Hi ha un oient també que ens demana comentar un passatge molt concret de la pel·lícula, que potser serà un mini, mini, mini spoiler. No, però s'ha comentat molt, eh? Diu, aviam, penso que és important dedicar un temps aquesta setmana a comentar el nu del Miguel Bernardo a la bola negra. Estaríem objectivant un cos? Es pregunta. És igual. Verge s'entra. Podria ser una pròtesi, eh, per això?

Vull dir que molta gent es pensa que és realment el penis de Miguel Bernardo i potser no ho és. No ho sabem. També algunes persones

diuen que tenessis una pròtesi o no, tot m'està bé. Exacte, tot m'està bé. Es veu que surt tan i tan guapo en Miguel Bernardo en aquesta pel·lícula i tan i tan dotat. Una mica es cola Manu Guix, que diuen, ja ho sabeu que ho diuen, que la té com una mortadela. Ho diuen, ho diuen. No ho dic jo. Jo no ho dic.

Això no ho sé dir, però jo sempre he entès que era de tamany. Que t'hagi dit t'estimo és de les coses més fortes que han passat el 2026.

Els dos anaven molt passats, eh, Marta? Ja, ja, però. Un nivell de confiança, un nivell, jo diria, de carinyo. Una cosa. Tu li vas dir també t'estimo? No, perquè només m'ho va escriure la samarreta.

O sigui, no va arribar a sortir de la seva boca. No, però vam riure molt. Però un minut més i sortia. Ja, però aquesta tia diu, no sé quants mesos has d'esperar amb el teu cosí a dir t'estimo i amb el Manu Guix.

No li vaig dir t'estimo. Que no s'entengui malament la història, no li vaig dir t'estimo a Manu Guix. Manu Guix suposo que va entendre que m'estava corresponent dient-me t'estimo després d'allò, tants actes de fan desesperada, entre els quals fer-me samarretes personalitzades, fer-me-les jo mateixa customitzades i presentar-me a Castellfollet del Boix a un concert.

En un ambient on tothom anava vestit de comunió, més o menys. Imagina't la Juliana, friki fan de Manu Guix.

El Driscoll era elegant, no Manu Guix. Jo anava Driscoll-Manu Guix. Per cert, Marc Jacobs.

El piano, quan va acabar el concert, no la deixaria, suposo.

Directo al paper. Perquè al final la fusta és paper. El blau.

7 minuts i dos quarts. Per altra banda, deixeu-me dir que molts oients ens han compartit també el vídeo de l'Aitana Sánchez-Gijón a la campada de la Puerta del Sol de Madrid, dient-nos que ella és perfecta.

Hola, soy Aitana Sánchez-Gijón y he venido a apoyar la campada aquí en Sol, que organiza el sindicato de inquilinas porque la situación en España de la vivienda es insostenible, necesitamos soluciones rápidas.

Ella donant suport a l'acampada, i he vist que també va compartir una foto amb ella, que és el seu fill, que és en Teo Lucadamo, que jo no el coneixia,

que és artista. És artista, surt a la pel·lícula justament de la bola negra, crec que molt poquet, però hi surt. I espera un moment, que ara volia compartir amb el nostre orientat i amb este sindicat de llogateres. Disculpeu. Res, dic que ell, efectivament, és artista, surt a la bola negra. La seva germana, que tenen la mateixa cara, pot ser que els confongueu, són la Muixca i la Greta, versió madrilenya, també és artista, també és actriu i surt a moltes pel·lícules, i és l'exparella de la Maria Barrier, que feia un podcast amb la Samantha Hudson. Tot això és molt ninxul madrileny, de safrets, però també ens interessa i també ens funciona tot això.

També hi ha més famosos que s'han posicionat i que reclamen que s'aprovi aquest decret, que n'hi diuen el decret Mari Carmen. Per exemple, l'Anna Castillo i C. Tangana, que han compartit la convocatòria, precisament, del sindicat de llogateres per la manifestació d'aquí mitja hora, a les 7 de la tarda, al Palau de Congressos de Catalunya, aprofitant que Pedro Sánchez és a la ciutat de Barcelona.

Exacte, això és el que volia comentar. Roger, t'has avançat i és genial. És un professional com una copa d'un pic.

Algú podria pensar i la Rosalia no diu res? Ah, doncs mira. No ha entrat a Instagram, Marta, aquests dies. Està exercint la seva altra professió, que és la d'enamorada, això. Sí, la de l'amor. L'única, la de l'amor, normalment, quan estàs enamorada també tens internet i saps una mica què passa al món.

Bé, no es pot defensar la Rosalia perquè ella està en una etapa de l'amor en què normalment per tempos ja tens accés a internet, perquè ja porten lo suficient com per poder fer una estoneta de mòbil. Per això t'estic dient. Clar, jo conec gent en aquesta etapa. Sense parlar de la Rosalía i del seu no activisme que des d'aquí condemnem quan estàs molt enamorada pots estar dies incomunicat. En la primera fase d'enamorament. S'ha arribat a estar hores i hores intentant contactar amb gent d'aquest programa sense èxit.

Però tens tot un equip al voltant de PRs que et poden aconsellar, escolta'm. Però Marta, tu, com si fossis part de l'equip de PR de la Rosalia,

veient la polèmica que li va caure a la Aitana, per fer també, donar veu en tot aquest moviment, sent al mateix temps propietària d'una empresa immobiliària.

Digui el que digui, es liarà, però vaja. No diré res. Amb aquest tema no diré res. De moment, silenci absoluti. No fa pinta. Mira, deixeu-me llegir un últim missatge d'unes oients que ens van escriure divendres. Es van trobar la Inés García, que és la nòvia d'en Lamilla Mal. Et diria que aquest és

un dels nostres dels whatsapps preferits d'aquesta temporada, de moment. Pell de gallina. Pell de gallina.

La Inés anava amb la Berta Gallardo, que és la nòvia d'en Fermín. Estaven a l'aeroport de Barcelona i pel que es veu a muntar una mica de Cristo. Bona tarda, perfectes. Ens hem trobat la Inés García i la Berta Gallardo volant cap a Londres, però com l'avió anava ple, feien baixar equipatge a bodega els últims passatgers. Com elles s'han esperat fins al final per embarcar, els han dit que havien de baixar les maletes i elles es negaven fins que la Inés ha dit textualment.

Entenc que volaven cap allà per acompanyar les seves parelles al partit de la Roja que jugava Wembley, sí.

Fort, eh? Bueno, soc la nòvia de la nena per aconseguir A veure,

tot això no ho hem contrastat, no hem parlat amb més gent.

I això és font, estómac, intuïció i, sobretot, prejudici. Però pel que hem pogut anar veient, pel que jo he pogut anar ensumant amb aquest nas de bruixa que ja gasto, amb l'edat que em comença a trepitjar els talons. Els agraïments a l'altre dia a la Ola. A mi em quadra.

A veure, que eren a l'aeroport i agafaven aquest bol, sí, perquè Marta crec que ens van. Sí, sí, no, hi havia documentació, sí, sí. Però compartirem. No. Però vull dir que sí que hi eren. El que va dir és la versió d'aquesta oient. Dos minuts i dos quarts. Ara sí, Marc Andreu. Quina bona vibra, no? Aquesta sintonia, només bon rotllo, no? Molt bé. I ens queda aquí molt bé per parlar de l'emissió del piromusical de la Marcet, ahir a la nit a TV3. Aquest any, ja ho sabeu, amb les cançons triades per Josep Montero d'Ocas Grasses i presentats per la Dulceida. Així començava l'espectacle.

Molt intensos de rodatge a la gran cita. Quanta intensitat, quanta realitat, quanta veritat. Espectacular.

Aquest no és l'inici del piru musical. A veure si ara el podem sentir. En tot cas, era un piru musical que es feia a la Nova Icària, perquè hi havia obres a Maria Cristina. Per tant, era un escenari nou i una localització nova. Qui el va veure d'aquí, en directe? Jo no vaig poder.

Jo sí, el vam comentar pel grup. I la Juliana.

Jo vaig veure un trosset i vaig pensar, no tinc per què posar-me en aquesta situació, saps? I llavors ho vaig treure.

Com va anar d'audiència? Doncs va fer un 22,2%, 418.000 espectadors, però menys audiència que l'any passat, perquè l'any passat recordem que en va fer un 30%,

585.000 espectadors. I com és aquesta davallada? S'explica per alguna cosa? Perquè també era un diumenge. Era un diumenge també

i la competència tampoc era tan forta.

No hi havia. No, és veritat. Hi havia gladiator, no?

A televisió espanyola. És broma. Bueno, escolta'm, doncs. Bona pel·lícula. Bona pel·lícula.

Bastant públic. Ara sí, sentim com començava aquest espectacle amb la Dulce Ida al capdavant.

Bona nit a tothom, benvinguts i benvingudes a la gran cita de l'inici de la tardor. Una celebració de llum i color, la fantàstica cluenda de les festes de la Mercè.

Veig que la Juliana està reaccionant. Ara mateix l'havies vist com anava vestida i com va ser l'inici?

No havia vist el modelet complet, és a dir, moníssima.

Em fa molt feliç acompanyar-vos en aquesta nit en què tenim una novetat. Hem canviat d'escenari. No som a Montjuïc. Avui canviem l'aigua.

Jo tenia el dubte de si sortiria acompanyada d'algú o apareixeria alguna veu més o alguna encara més al llarg de l'espectacle i s'ho va menjar tota ella sola. No? No sé si t'esperaves que. Que aparegués algú més

o fes una retransmissió amb algú altre. L'any passat, com que vam tenir també la presència d'Estopa, que ho feia Estopa i van sortir, doncs és veritat que. Hi havia la Núria Marín. Exacte. I Josep Montero.

Josep Montero, com. Què pinta Josep Montero? No surt de casa seva? A veure, haurà de sortir d'aquí una setmana que ja comencen els concerts a l'estadi. Ja deu estar atabalat. O sigui, ja deu ser, ja se li deu fotre una bola.

Bé, hem rebut feedback, evidentment, dels oients que estaven pendents de l'actuació de la Dulceida i no acaba de ser positiu del tot, Marta.

Ens diuen, el C77271058, bona nit perfectes. Crec que s'ha de comentar al programa d'avui dilluns l'actuació de la Dolce i del piromusical de la Mercè d'enguany. Crec que per ser la prova que li faltava, que era que es defensés en directe, molt dura, eh? Ha estat un fracàs absolut.

Ostres, és que els nostres. Sempre dius que jo soc dura. No, però és que la redacció, l'exèrcit que hem construït de redactors, oients del que no surti, són superdestructius.

Són molt destructius. Se la veia nerviosa, diu, insegura, des dels moments previs abans de la gent que estimo, que encara segueix encès el seu micròfon i se li escapa un esglai d'alliberament, parèntesis, o angoixa, juntament amb les altres connexions. No he connectat gens amb ella. Jo soc el nostre estimat senyor Trescat i potser no tornaria a repetir experiments d'aquest tipus. Tot s'ha de dir esclar que per l'any vinent un trio de guapos com vosaltres no hi quedaríeu pas malament presentant el Piru Musical, ja que si no hi ha sort amb les campanades, sempre quedarà el Piru Musical. Ganes de saber la vostra opinió i la de tothom sobre l'actuació de l'Aida. La de tothom ja inclou tota l'audiència.

És veritat que hi ha força crítiques, però és que no és gens fàcil. Si tu no has presentat mai un directe a la tele, posar-te al capdavant del piru musical en prime time, jo estaria jo tremolaria, ja t'ho dic ara. I tens molt més a perdre que a guanyar. Absolutament. I que ella, a veure, tampoc és que ho fes molt, molt, molt mal. Perquè la veies impostada, a foc natural, llegint un prompter. I que hi havia moments que no sabia què llegia, perquè estava nerviosa.

Com quan et toca llegir en veu alta a l'escola, que ja t'estàs preparant, no saps què estàs dient, només vols quedar bé, no?

I si no t'equivoques, doncs et surts com una mica.

Et surts a dir, mira, doncs no m'he entrebancat i ja està. Aviam, és evident que no ho va fer. No crec que fos un freques absolut, com diu aquesta oient. Jo recuperaré la carta, eh? Ho va defensar prou bé per el que tu dius, Roger, que et condiciona de ser la primera vegada que presentava una mena de programes així. Jo la pregunta que em faria més aviat és, hem de posar algú a presentar un esdeveniment com aquest que no ha fet pantalla en directe abans? És que potser no.

Escolta'm, però a la Laura Escanés també li havia passat això fent unes campanades, no?

Sí. I jo també crec que ens hauríem hagut de preguntar, se li ha de donar la Laura Estanes?

Però amb una diferència, amb en Miki Núñez al costat, que és el que ja té experiència fent directes, et pots recolzar amb l'altre. És que amb dos canvia molt, eh?

Sí, amb dos canvia molt. Però en qualsevol cas, amb la Laura una mica menys pel fet de tenir en Miki al costat, però és un salt al buit. És un salt al buit que és molt diferent que la primera vegada que poses en Miki a presentar, a part que en Miki ja venia d'un context televisiu, però que poses a presentar-lo a Euphoria. Hi ha molta més expectativa amb un piró musical amb unes campanades. Jo no sé si no hi ha altres espais on puguis provar aquesta mena de partits que entenc que els hi vulguis donar veu i em sembla bé que els vulguis fer créixer. Però és que és el que tu dius, Marta. Gairebé els hi pots fer una putada. Els vulguis fer créixer.

Estem parlant d'una persona amb molts milions de seguidors. No sé fins a quin punt els has de fer créixer.

Això és molt important, que comencem a canviar a nivell televisiu. Perquè aquestes maies tenen molts seguidors, però no tenen una carrera formada com a comunicadores ni un camí clar escrit que puguin arribar a ser perfils importants dins del món de la comunicació. Això és una carrera que els regala Trescat, que està genial.

I aquí hi ha molts debats oberts, eh? Ja des de fa temps, amb l'intrusisme laboral, tota gent que estudia periodisme, vull dir, aquí també. Parlem del castellà, etc. Us haig de dir per això que ella està contenta, eh?, amb com va quedar tot, perquè ha publicat fa poca estona, bé, veig que ja fa 5 hores, una. Publicació a Instagram, d'ella, amb aquest modelet tan lluent i els focs artificials de fons, i ens diu el text. Quina nit més emocionant ahir amb el Piró Musical. Va ser un plaer presentar-lo des del Port Olímpic, una nit de nervis, emocions i una selecció musical brutal. Moltíssimes gràcies per la confiança, ho vaig gaudir com una nena petita, atenció, amb crit d'emoció inclòs, arroba Som3Cat. I aquella cara que es parteix la caixa de riure, però inclinada. Gràcies també per tots els missatges d'amor que m'heu enviat.

Clar, quan parla d'aquest crit d'emoció inclòs, jo crec que fa referència a un petit problema tècnic que hi va haver just després de la primera intervenció, que és el típic que algú es deixa els micros oberts, que ja enfoquen una altra cosa, enfoquen els focs artificials, i se sent l'aire. Fer com uns crits que a priori dius o està molt contenta o està fatal. No saps com està. Aquest és el moment.

Obriu bé els ulls i les orelles per gaudir de l'enlluernador piromusical.

I comença la primera cançó, que és La gent que estima.

Clar, no és culpa de l'Aida. No, no. I l'Aida era la primera vegada que feia pantalla en directe, però imagino que l'equip, algun directe es devia haver calabat abans, no? O no? O era el primer cop també de tot l'equip?

Un volum que algú es va deixar pujat i s'hauria d'haver baixat. Aquí ens fotrien fora, si ens passés això en una publi. Sí, per les barbaritats que diem. Aquí no fem. No, no, aquí.

Aquí posem alguna lletra més. Però és que perdona'm una cosa, si s'ha de fer fora algú, no s'ha de fer fora la persona, digui el que digui, ni un crit ni un insulte a qui sigui. És la persona que es deixa el micròfon.

Ja ho sé, però si tu les dius molt grosses en una pausa publicitària, entén-me, i tota Catalunya ho serà. Se'n caurà sobre la cavalleria. Sigui feina d'algú altre o responsabilitat d'algú altre.

Estic d'acord, però no hauria de ser així. Perquè la teva responsabilitat comença i acaba quan tens el micròfon obert. Sí, clar, però és responsabilitat d'un altre tancar-lo.

O avisar que està tancat, vull dir, no sabem el procés, perquè hi ha molta gent que treballa en això.

Que tens un micro davant has de pensar.

L'Anna Pasqual vés a saber si devia fotre crits o no. I tant, la careta rientorçada que ha posat l'Aida a la seva publicació és per rebaixar una mica el to. Perquè segur, segur que es va encaixar.

Com ha de ser per altra banda. La primera intervenció que és un. L'Aida estava contenta. Jo crec que ella no ho va saber fins que es va acabar la retransmissió que s'havien deixat al micro obert.

I et diré que no em sembla ni tan greu. De fet, la pot fer simpàtica fins i tot.

Sí, l'humanitza, però són aquests errors que no recauen en tu en un dia que per tu ja és molt bèstia, que t'estàs exposant, que és la teva primera gran oportunitat en directe, i aquestes coses saben greu. Sí.

Qui ho seguia de molt a prop, que de fet estava al mateix set de directe, era el seu amic Luc Loren, que de fet estava gravant un vídeo. Són siamesos. Sí, literal. Estava gravant-la just en el moment que es va produir, diguéssim, aquest error, i se la veu que ella en realitat està molt contenta perquè veu que li ha sortit molt bé la primera intervenció.

Nuestro amigo presentador.

Veiem com salta, contenta, i va abraçar-se amb l'equip. Abans de deixar-ho aquí, Marc Andreu, ¿a tu et va agradar la selecció musical que hi va sonar oques grasses tres o quatre cançons ben bones, que tenim el dubte de si n'hi posaria o no? ¿La troba Kung Fu, que a tu et va semblar que era un grup nou i exòtic? No vaig dir això. Diu, va dir, ostres,

estan posant moltes cançons d'aquest grup, no? Com és? Dic, Marc, no poden ser més famoses, són cultura popular.

Sí que he sentit que el mix estava fet una mica. Així com mal tallat per mi, en algun moment.

El mix altre per en Josep. Van dir el nom del tècnic de so, que ara, culpa meva, no el tinc aquí apuntat. I és un tècnic de so de Trescat? No, és un tècnic de so.

Que s'encarrega de barrejar les cançons i d'enllaçar-les.

Home, tot és intern, aquest programa, realment, només. És extern, en principi, la productora.

Està bé que el tècnic devia tenir poca feina, perquè era baixar i pujar el volum, tampoc hi havia molt més de mix.

Però el mix ja estava fet i hi ha gent que ha criticat que, per exemple, una cançó de Joan Manuel Serrat que va sonar 25 segons i llavors la canviaven.

Però això sí que deu ser cosa d'en Montero, no? Jo entenc que sí. Si tens un encàrrec de tants minuts, ha de durar el piromusical, ell tria quantes cançons vol fer sonar, i segur que totes no t'hi caben. I tries també, entenc tu, quines dures han de brillar més i quines menys.

El que sí que s'ha comentat molt és la realització, perquè és on fa patir més, en un pla des del vaixell, on veies el mar i el reflex dels focs artificials d'allà, que no entenies absolutament res de per què s'estava punxant tant, i no sé. No acaba d'encaixar tampoc amb la música. Quina d'Aitana va sonar? La de la 24 Roses.

Tria curiosa. Per mi era com l'Spotify d'en Josep, que em sembla bé, en plan. Dua Lipa. Molt eclèctic tot. Imagine Dragons. De tot, de tot. Coldplay encanta Imagine Dragons. Sí, sí, però I va acabar amb Carmina Burana, per exemple, l'última cançó de totes. Vull dir que va sonar absolutament de tots. Bé, en tot cas. L'any que ve més.

L'any que ve, una altra. I li dones més oportunitats a l'adulteida, també. Home, sí, perquè està clar que això era una prova per viar amb què més podem fer-la fer. Que no ens la trobem aquest 31.

Tres, fent les campanades. Que de sobte aparegui ella també. Fent la castanyada. No ho sé. Unes campanades a tres. No ho sé, però. La Laura Escanes fa pocs dies compartia un TikTok dient quines ganes que torni a ser 31 amb en Miki Núñez, que no crec que impliqui que tinguin reafirmat, perquè si no ja s'hagués sabut, s'hagués filtrat a recull, etc. No, aquí, en cap cas, que no ens haguessin deixat. Però a mi també em va fer. Saps quan tu ja comences a veure que el teu nòvio. Poder et vol deixar, i tu li comences a dir, ai, nino, que ets guapo, ai, nino, que t'estimo, ai, nino, que què faria sense tu. Saps el que vull dir?

I que ens hem de sorprendre d'alguna manera, portem 3 anys amb ells dos cantant una cançó. D'alguna manera també necessitarem nous aliciants aquest final de 2020. Sí, tu et fas a favor, eh? Home, a veure com ens sorprenen. Per tu seria alicient

que aparegués la Lorena. A mi m'agradaria que ho fessin l'Arnau París i la Rais.

I la bessonada?

A casa de la Juli. A casa de la Juli. Jo ho accepto, que dormin a Cardi, cap problema.

4 minuts i tres quarts, fem una pausa i de seguida obrim la carpeta Itana i Plex, que tenim novetats aquest cap de setmana.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.

Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Tres minuts i tres quarts, un dia més que hem de parlar de l'Aitana i del seu xicot en plecs, perquè, bueno, en deu haver passat alguna, Marta.

No facis veure que el tema no va amb tu, Roger, perquè saps perfectament. El que ha passat és que ahir, al grup de WhatsApp del programa, del que no sortí d'aquí, el senyor Marc Andreu ens va alarmar de mala manera. Jo no, Marta. En dia festiu. No em trepitgeu res, que ho tinc tot redactat. Jo, Marta, només faré reaccions de. Oh! Ah! Faràs un dolceí de tu. Sí, som-hi, va. Mentre tots estàvem gaudint de la nostra tarda de diumenge, cadascú fent lo seu, si voleu detallar-ho. Jo estava al parc. Fortnite.

Jo què estava fent ahir? Amb un cosí, anem bé? No, què cosí? Estava amb la meva mare, que també forma part de la família, però diferent.

Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda. Què feies ahir a la tarda? Estava recollint per primera i possiblement darrera vegada ous de gallina a un poble d'Aragó de 30 habitants. Ostres!

Sí que ha canviat la teva vida. No m'ho esperava, eh?

Sí, jo tampoc m'ho esperava. No sabia ni com era una gallina. No sabia si era una au o un rèptil. Ara ja ho sé.

Doncs mentre tots estaven fent lo nostre, en Marc Andreu va enviar un enllaç del programa Fiesta de Telecinco, el grup de WhatsApp, on hi havia el següent titular. ¡Pillamos a Itana y a su novio Plex haciendo algo que va a ser muy polémico! ¡Ah! Clar, com que la majoria de nosaltres no podíem encendre la tele en aquell moment, li vam delegar a en Marc, que entenem que tenia més estona, que ens tingués informats. Tu no tenies res, excepte. Perdona. Estava. Ho contestava tot al minut. Mai passa això. Jo vaig estar amb ell al matí. Tu sempre tens l'agenda molt plena, però curiosament estaves molt actiu.

En línia tota l'estona. Jo vaig estar ahir al matí amb en Marc Andreu i li vaig dir, Nino, què fas aquesta tarda? I em va dir, està a casa.

Jo vaig dir molt bé, carinyo.

Bé, li vam delegar a en Marc Andreu que ens tingués informat sobre el tema. Estàvem preparats per si calia fer una última hora informativa a Catalunya Ràdio sobre la parella Aitana Plex. I de fet la Juliana li va preguntar a en Marc, però xiva'ns de què va la cosa, no? Més aviat era una ordre. Xiva'ns de què va la cosa. I ell. Ni idea. Però que ho venguin així, uf, que bé que ho fan. Semblava en Víctor Navarro, també. I després deia, algo super heavy, perquè han enviat un reporter al lloc dels fets i tot. T'estic cagant.

Marta s'ho mereix. Fot-li més fort. L'has cagat, Marta? Està plorant? Per fi el titular podrà ser la Marta pega el Marc Andreu i no al revés. Podeu explicar-me què ha passat? Vaig a dir-li a la Marina

ja que el titular és aquest. Jo estava gesticulant molt, com la Dulcei del Piromusical, també. Li he fotut un cop de colze. T'he trencat les ulleres? No, no. O les orelles? No, la cara, crec. O tot. Crec que li has trencat la cara perquè està plorant. No estic plorant. Nene, perdona'm, eh? S'ha trencat. Perdona'm.

La violència mai és la solució. No, ja, ja. La Marta ja ha hagut de recordar. Hi havia molta emoció en aquest tuit. No, i tant.

L'expectació era màxima. Així que el programa Fiesta ahir diumenge va guanyar una espectadora més. Jo vaig trobar un momentet per posar on a la tele.

Jo tot ho veia des del metro. Des de Twitter, no? Us haig de dir que és

veritat que van arrencar el programa de Fiesta ja directament amb el tema Plex Aitana.

Hola a todos, bienvenidos a Fiesta, os cuento. Vamos a empezar saliendo del plató, nos vamos al centro de Madrid, porque Iván Reboso, buenas tardes. Hemos pillado a Aitana y a su novio Plex, muy cómplices, ¿lo podemos decir así?

Vamos a ver, me encuentro aquí en Magarcia, buenas tardes, en nuestra fiesta, en una de las zonas más exclusivas de la capital, porque aquí, hace unos días, justo aquí, un conductor bajó a Aitana y Plex.

Són uns professionals i crec que n'hem d'aprendre moltíssim, Marta. Ja en sabem bastant, però sempre en podrem aprendre més. Molt misteri, molts nervis i molt carrer, molta plaça, perquè ens van regalar després, tot seguit, un titular clickbait com uns autèntics professionals.

Y lo que pasó, te puedo asegurar, Emma, que es una bomba. Una de las escenas más polémicas que se recuerdan de la pareja. Por algo inaudito que no habíamos visto hasta ahora. Fíjate si es importante que me he querido trasladar aquí para conocer los hechos, para ver con mis ojos y que ustedes lo vean desde casa, todo lo que ha ocurrido con una de las parejas más conocidas de nuestro país. Iván. Claro.

Nos has dejado pensando muchas cosas bastante positivas, todas amorosas incluso.

Amb la cinta d'atenció que és més dura que la nostra,

ja anem forts, eh, també, aquí. Una capacitat adjectival que et fa et posa la pell de gallina, o sigui, inaudito.

És que, a favor d'en Marc Andreu, ells ja fan clickbait i posen molta salsa en aquesta expectativa que

estan mostrant. Tota la salsa, sí. Què penseu, vosaltres, d'aquesta venuda de peix? Perquè hi ha el factor polèmica, però també hi ha el factor via pública.

Que mai els han vist així, és que com a mínim t'imagines que s'han tombat a una

carretera amb batsemàfora en vermell. Jo m'imaginava sexe al carrer. Jo m'imaginava això. Ai, mira. O petició de matrimoni. No ho sé. Alguna cosa fora de lloc. Doncs al cap d'una hora de programa, perquè amb això també són uns professionals, ho van revelar.

La pareja fue vista en una de las zonas más lujosas de Madrid porque a partir de ahora van, ¿cómo podría decirlo?, incrementar su estatus social.

Encara no ho han revelat del tot. Ells ho fan a càmera lenta. Però aquí ja tanques la tele, eh? Aquí ja veus que el sexe al carrer no ha passat encara. Perquè hi hem d'afegir a tot el que havíem dit el factor estatus social. N'heu notat, no?, com el globus comença a desinflar-se.

I que es reporta que estava en el carrer, ara estava, segons el plató, per tant, la seva sortida en el carrer no ha servit per res.

Per res. Per res, només per vendre'ns el peix, però el turbot l'hem comprat, eh, Jaume? Sí, ja estem a dins. L'únic que després veurem que és un peix d'aquest que no val res. No esteu preparats pel que passarà ara, perquè això semblarà, sabeu com la casa de l'avi de Ab, de la pel·lícula de Pixar, que estava plena de globus de colors? Quina pena, Déu meu. La mateixa casa, però tots els globus rebentats.

Y es que entre ambos han decidido comprarse. Un exclusivo reloj, ojo, valorado entre 60.000 y 200.000 euros.

Jo, si és veritat que m'esperava una altra cosa. Però et compro el titular, eh.

Tampoc els culparem a ells d'haver-nos estafat, perquè aquí el que no sortim som els primers que juguem amb tots els límits possibles quan decidim els titulars de cada episodi. Com per exemple, obro cometes, la Juliana Estrenca a mig programa.

Cosa que era veritat perquè vaig plorar perquè l'Arnau París havia dit t'estimo fort i clar a la raix. Que seguim, què més? En Marc Andreu pega la Marta. Va ser tal qual així, d'excitació i d'alegria, però així foc.

El d'avui es dirà la Marta pega en Marc Andreu. Cosa que també està real. Està ja anavisada a les noies de xarxes. El nom està ja tramitat. Sí, però amb els noms de famoses juguem moltíssim. Sí, reconeguem-ho, i no té per què ser dolent. Som uns experts en jugar brut, però ells ens guanyen.

Ells també han de dir al seu favor que tenen un programa de 4 hores i han d'estirar tot xiclet possible.

Tot, i a part un diumenge, i tot es fa molt difícil. Ha estat molt complicat per ells, això els entenc. Us haig de dir que jo començava a inclinar-me per una altra teoria, perquè un rellotge pot ser compatible amb una cosa més grossa, també. Que el rellotge fos un regal de promesos.

Ai Marta, és que mai tu puges en un vaixell amb il·lusió, però això m'encanta de tu, no és un defecte. Sóc com una capitana, que sóc l'última a abandonar el vaixell. Creus fins al final, és que tu creus en una causa fins a l'últim segon. Si t'estan dient que han comprat un rellotge i tu ja penses, aquí, es casen.

Escolta una cosa, hi ha una tradició que no sé d'on surt. Que en una parella heterosexual ella rep l'anell, que això ho tenim molt vist, però ell, un rellotge. Un rellotge de compromís. Jo no parlo aquest idioma de casada, però m'ho han explicat. Doncs bé, jo pensava, calla, que no s'hagin promès. Però res, nois. Es veu que la compra d'aquest rellotge de luxe tenia més a veure amb una cosa d'estatus i de persones riques i influents que no pas d'amor.

Pero esto no es toda la información, esto es solamente la cereza que está encima de la tarta. Para comprarse ese dinero, es más, no hace falta dinero, porque en esa tienda no compra quien tiene dinero, sino el que tiene estatus social. Y Plex y Aitana han ido allí a comprobar si realmente tienen ese estatus social.

És algo. Jo no sé quina marca de rellotge deu ser. Ni quina marca de cafè

pren aquest senyor. No, l'Ivan. Està molt emocionat. L'Ivan va duríssim. Ivan Reboso, crec que se diu.

Recordeu l'època que vam estar seguint tota la trama entre el Duki i l'Emilia, que hi havia un periodista argentí. També hi ha unes pauses que jo pensava que la Marta no havia editat bé els talls quan els tiràvem. Sí, que esperava la ràdio. Que eren uns silencis. Que allò deia, bé, ha petat, tot el funcionament ha petat, perquè. Ai, l'enyoro molt, aquest senyor. Jo aquest senyor el vaig seguir, perquè vaig proposar-me. Aprendre moltíssim d'ell, i aquest soci el seguiré immediatament. I durant un temps se

li va enganxar la Juliana, que es quedava com callada i que ens la miràvem tot. I ella només practicava a l'escola d'aquest senyor argentí.

És que n'hem d'aprendre molt d'aquesta gent. És d'agrair, eh? Són professionals. Són una mica de paradinha, jo l'agraeixo. Total, que el company periodista, l'Ivan, explicava tots els passos que l'Aitana i en Plex havien seguit per poder adquirir aquest malait rellotge.

Ellos van con una cita, van por un ascensor privado hasta llegar hasta el despacho del comerciante y allí hay como una especie de entrevista laboral, ¿no? Les enseñan unos prototipos. Para comprar el reloj. ¿Qué sucede? Que una vez que ellos den esos prototipos y deciden finalmente quedarse con uno, tienen que pasar a una lista muy exclusiva. Y una criba que se resolverá finalmente en París. Es decir, ellos han entrado pero todavía no saben si a día de hoy han pasado esa criba.

Tanta mandanga i al final margen de la botiga amb una bossa on no hi ha un rellotge, hi ha un catàleg de rellotges.

El veredicte final tindrà lloc a París.

Allà es decidirà amb un tribunal que no sé qui el forma ni què té en compte si l'Aitana i Amplec són mereixedors, són dignes de dur aquest rellotge o no. Que ells entrin en aquest

joc ja també és una cosa que dona per parlar-ne una estona. Però això passa molt amb moltes marques de luxe. És el cas dels Birkin, que són famosíssims, aquests bolsos de Hermès, que tu no pots anar a la botiga i per molts diners que tinguis comprar-te'ls, sinó que t'has de convertir en clienta o client habitual, anar-hi molt, tenir una dependenta de confiança, que un dia, si tu ja has comprat bastant, tampoc és una xifra concreta, senzillament has comprat, has demostrat també tenir cert caché, arriba un dia que la dependenta o el dependent et diu. Tinc un Birkin, però tampoc et pensis que vols.

De color vermell. Ah, és com el capítol de la Samantha Sex in the City. I només compren un rellotge. És que aquesta és l'altra pregunta, Marta Andreu. No se l'han ni comprat, encara. El rellotge, bueno, l'eventual rellotge, si el tenen algun dia. No els hi diran a París, això?

No, però la pregunta és. L'Ivan Riboso l'enviaran a París, després. Home, suposo.

Però la pregunta és, per qui és?

Se'l posaran junts. Mirar aquests sets com si fos una manilla, saps? Per ell o per ella.

Flex y Aitana quieren pertenecer a ese círculo exclusivo donde llevar un reloj de tales características solamente está para la gente que influye en este país y fuera de este país. ¿Uno para los dos? ¿Se lo van a intercambiar? Pero si no le han dado uno, ¿cómo lo van a comprar todos? Me imagino que será un reloj, imagínate, un amuleto, ¿no? Ahora se llevan mucho los tatuajes, a lo mejor es un reloj que quieren compartir entre ambos. Ahora se llevan mucho los tatuajes. También me dicen que sobre todo es Flex el que está interesado.

I l'Aitana li paga el rellotge en enplex. L'acompanya, si més no. Jo no sé qui el paga,

tots dos poden pagar-lo. A vegades hi ha gent que inverteix en rellotges, eh? Que el compren i.

No ho sé. Una pregunta, si aquesta és la bona notícia del programa, la gran exclusiva, com eren les altres notícies? És que mira, que a mi m'agrada la misèria informativa, però és que estic molt avorrit amb aquesta temàtica d'en Iván Reboso.

Per mi és tot el trajecte, perquè et porten per una història.

Aquí hem fet notícia de coses més insignificants, fins i tot. Però és que aquí, això és Ítaca, Marta, l'important no és el final del camí,

és el viatge. Per mi la noticia és que el preu d'aquest rellotge està entre els 60.000 i 200.000 euros que per mi em sembla una barbaritat

però és que en idioma plexaitana crec que això

és una ongla petita tampoc m'ha resultat tan sorpresiu a més el rellotge és un producte que a la gent rica li tira molt del luxe en plex és molt de mercat, no?

Aquests cotxes que té, eh? Recordem la camisa Versace, que ja ho diu la superestrella. A mi el que més m'interessa de tot això és com ells tenen ganes justament de posicionar-se en aquest estatus en el qual no només s'hi val tenir diners, saps? Perquè ells venen els dos de famílies molt humils i per tant ara entenc que volen posicionar-se dins d'un món d'una classe social a la qual no pertanyen, per molt que tinguin diners. Perquè aquesta és la complexitat i l'horror d'aquestes altes esferes.

Molt bé, doncs pendents de París. Jaume, demà parlarem del tema aquest que se n'ha parlat tant, de Ferran Torres i la Fabiana, dels rumors.

Sí, presentarem una mica en societat la Fabiana Sevillano, que crec que no surti d'aquí, no n'han parlat gaire o gens. I és una persona molt rellevant a les Espanyes. Se les relaciona amb un futbolista, potser, això? Sí, van fer-lo amb Torres, no? Sí. Els millors que veig del futbol, amb altres coses més qüestionables, tal vegada, i se diu que potser estan junts. O que s'han embolicat.

I demà la Juliana també té una cita molt important. Què tens, demà? Hòstia, demà, nano. Hi ha la preestrena de la travessa VIP.

Cara a cara. Juliana Canet, Jessica Goicoechea. Amigues. Exnovios en una altra vida. En amigues. Demà tot a la mateixa sala. La vida t'ho posa difícil, eh, quan vols.

Demà al quart de set a Catalunya Ràdio. Fem una pausa i tanquem la tarda.