La sang de les pubilles

Si tinc un bon nivell d'anglès com la Marta Armengol, entendrà el que diu aquesta lletra. I de passada, Marta Armengol, benvinguda, com estàs? Traductora, guionista, persona estimada, moltes coses. Com estàs? Estic bé, Montse Virgili. Tu com estàs? Bé, bé, avui parlarem de temes molt íntims. No sé si Catalunya ha de tindre tota aquesta informació sobre nosaltres, però pot ser sí.

Jo crec que compartir és estimar, que els ho dic sempre als meus fills. Compartir-ne a vostès. Però si no parleu anglès, us recomano que aneu a veure la sèrie Crazy Ex-Girlfriend. Jo no sé si l'has vist, tu, Montse. No l'he vist, no l'he vist. La tens a Amazon Prime, és molt divertida i tindreu uns subtítols fantàstics per entendre aquesta cançó. Però el tema d'avui. Montse, tu te'n recordes de la primera vegada que et vas posar un tampó?

Doncs me'n recordo molt perquè va ser traumàtic, que ho estic confessant aquí a Catalunya, però vaig pensar, m'he equivocat de forat, perdó, és que m'ha fet tan mal que vaig pensar, què és això? Què és aquesta màquina de l'infer que representa que m'he de posar dins?

Saps què passa? És que jo crec que no estàs sola. Jo recordo també la primera vegada que em vaig posar un tampó i recordo haver llegit les instruccions amb molt d'interès. Sí, sí, jo també.

M'ho he llegit com si m'estigués posant el medicament més fort de.

Com si fos un examen, no? Exacte, sí, sí. Jo recordo que em vaig quedar molt amb lo de la síndrome del xoc tòxic, perquè comença. Sí, sí, jo també. Si de sobte t'agafa febre alta, un dolor abdominal intens, no? Vull dir, com realment la mort. I llavors t'has de treure el tampó immediatament i anar a urgències, no? Primer mors i després et treus el tampó. Clar, exacte. Però, clar, si ho penses, això no surt mai a la publicitat dels tampons, no? Sempre és això dels tampons, és una cosa super discreta, super fàcil, et cap a tot arreu, pots anar a nedar, pots anar a muntar cavall, encara que no hagis muntat a cavall en ta vida, eh? Tu et poses un tampó i apa!

Però et pots matar també. Això no ho diuen a la publi, eh? Et veig amb un ímpetu per ser aquesta hora de la nit.

Mira, és que m'encenc amb alguns temes.

Perquè, clar, això no t'ho posen? Les compreses durant anys també, els núvols i tota aquella cosa tan màgica que semblava que. Que huelen les nubes. Exacte, que et posessis una compresa i volessis. Que, per cert, no ho recordem prou, però això és una campanya d'Isabel Cuixart. Sí, eh? Aquí ho deixo. És veritat.

I ella n'està molt orgullosa i jo crec que és molt important que ho reivindiqui també, perquè encara ens estem enrecordant. Mai tant. De quants anuncis te'n recordes, tu, de fa 25 anys? Busco a Jacques i aquest. Ah, peus. Però, clar, és que digues, digues. No, no, no. Que pensava que això de les compreses que no fan olor, que la sang és blau, transparent, olor de suavitzant, que hi ha hagut sempre molt d'estigma al voltant de la menstruació. Sí, home, sí.

No ha quedat bé, això.

No està resolt. No està resolt. Encara no en saben. Jo crec que avui ja no queda gent que pensi que quan tens la regla no pots fer maionesa perquè se't talla. Vull pensar. Te'n faries creus. Toco fusta i vull pensar que les adolescents d'avui ja no han d'anar al lavabo amb la compresa allà reficada a la màniga del jersei, no? Com si portessin allà contravant, no? O com que no has de demanar un tàmpax com qui demana droga. Però, al mateix temps. Quant de patiment, eh, les dones? És que és increïble, això. Al mateix temps, continuem sense veure sang als anuncis de compreses, no? I, a més a més, clar, ho penses i dius, a veure, un tampó, un cop l'has fet servir, maco no és. No és una cosa agradable, no? Però un cigarro, tampoc. Tampoc. Una borilla de cigarro, tampoc. Però hem vist. Jo he vist anuncis. Jo he vist borilles en anuncis.

O un clínex fet malbé, amb tot de mocs enganxats, tampoc. No és molt romàntic. És veritat. Però. Jo vull dir una cosa. Tu encara penses en la Camila Parker Bowles i el Carles d'Anglaterra dient-se coses sobre el Tàmpax, oi?

Encara hi somies, oi? No ho hem de repetir això perquè si hi ha algú que no ho sàpiga, no volem que la gent tingui aquesta imatge al cap a la nit perquè després te n'has d'anar a dormir i tens un problema. Però jo crec que això, aquest intercanvi de missatges que es va revelar, és violència contra una generació i encara estic esperant que Carles d'Anglaterra. Demani disculpes. Sí, públicament. Per haver-nos traumatitzat.

Escolta, però recorda-ho perquè, insisteixo, hi ha gent que potser no sap de què parlem. Ho hem de dir, eh? Sí.

Us demano disculpes per avançat, però bàsicament van sortir uns missatges privats entre Carles d'Anglaterra, aleshores príncep de Gales, i Camila Parker Bowles, quan encara no estaven casats, no recordo si abans o després del divorci de la Lady Di, però on ell li deia a la Camila que li agradaria. Sí, el seu tàmpax. Ja està, ja ho he dit. Posa'm música.

Les dones

i els dies, a contracorrent des que vam néixer.

Ai, amb la Marta Armengol, quins records, quina època aquesta. Sí, però el cas és que tu comences a menstruar a l'adolescència i això dura molt de temps. I hi ha molt de negoci. I de fet, la Fundació Resero, que per si no ho sabeu, és una societat que en les seves pròpies paraules vol promoure una societat més justa, saludable i lliure de residus i tòxics. Com ho has dit això? Com es diu la societat? Resero. Resero. Zero requete zero. D'acord. Sí, sí. Doncs la Fundació Resero segons ha calculat que una dona es pot arribar a gastar més de 4.000 euros en productes d'higiene menstrual al llarg de la seva vida. És a dir, que potser no podem accedir a l'habitatge per les compreses i no pels cafès. No t'estranyi, no t'estranyi. Que, per cert, parlant d'habitatge, a les companyes que esteu a sol, un petonet i molta força, ens heu fet sentir a totes 15 anys més joves.

I 15 anys és la data, perquè estem una mica 15M, eh, també. Sí, sí, fort, eh. És una mica aquesta sensació d'aquesta, tornen a passar alguna cosa. Aquí a Barcelona també hi ha hagut manifestacions avui durant tot el dia, s'han tallat carrers. Vull dir que hi ha una mica de bullici. Estan passant coses. També hauríem d'haver sortit per tots els diners que ens hem gastat en compreses. Pues segurament, perquè de fet. Potser no ens haurien acompanyat tants homes.

Us voldria recordar que és només des del 2023 que els productes d'higiene menstrual com les compreses i els tampons de què parlàvem tributen amb el 4% d'IVA i no el 10%. No fa gaire d'això, eh? No fa gaire.

Jo me'n recordo també tota aquella campanya de l'última consellera de feminisme, de Tània Berge, que al principi se'n van enriure fins al dia de la seva mort per la tarda. Després ja ho hem anat normalitzant, però va costar molt. Va costar molt que es pogués fer una campanya sobre això, perquè encara estem una mica amb la regla, amb allò del. Caca, culo, pedo, pis, eh? Totalment.

I a més a més et diré que aquesta campanya, que em sembla que estàs parlant de la campanya La meva regla, les meves regles, encara la teniu activa. És una campanya que va començar a començaments de 2024, si no vaig errada, i que segons dates del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, cap a finals de 2025 havia repartit més de 500.000 productes d'higiene menstrual reutilitzables. Ho té tot al cap, això, eh? Ho té tot al cap. Ho tinc tot al cap. Jo tinc moltes coses al cap, Ponce Virgili. Però el cas és que és una campanya que, a part de, com tu deies, campanyes de sensibilització i d'informació, sobretot dirigides a adolescents que van rebre un escarni totalment injustificat, diria jo, també a través de La Meva Salut, si sou persones menstruants, doncs encara podreu trobar el vostre QR per anar a una farmàcia i demanar un paquet de dues compreses, unes calces menstruals o una copa menstrual de franc. Que no t'arreglen la regla unes calces menstruals, doncs mira, és veritat, però menys és res.

I tant, i tant, i tant. A veure, cap on anem ara? Perquè et veig aquesta nit amb una força inusual, eh?

Mira, no ho sé, és que. Moltes coses, moltes coses. Ahir vaig anar a veure La bola negra i tinc aquí com unes emocions. Ui, vaig plorar. O sigui, vaig sortir radicalitzada. L'hem d'anar a veure. Visca els maricons. És preciosíssima. Molt bonica. O sigui, l'has d'anar a veure. S'ha de veure, jo crec. Porteu mocadors.

Ja m'ho vas avisar fa unes setmanes que cada vegada que vindries posaries una cançó de la Dolly Parton i avui m'has posat una cançó en directe, Marta Armengol. T'he dit o no t'ho he dit que hi ha una cançó de la Dolly Partot, eh? I la Dolly Parton, clar, és que aquesta cançó parla també de la regla.

Parla de la regla, parla de la síndrome premenstrual, que us recordo que en una època es va voler considerar una atenuant penal. Als Estats Units. Què vols dir? Doncs que si tu anaves i et carregaves un company de feina. En el període premenstrual. No passava res o què? Bueno, no passava res, no, però es considerava un atenuant, però clar, imagina't, això hauria pogut obrir la porta a que se'ns considerés totalment incapaçes durant una època a l'any, és que clar. En plan, no parlis amb ningú mentre

estigui en el període menstrual que Estats Units.

S'han de fer les campanyes, les cabanes aquestes de menstruació que tenen encara moltes poblacions indígenes, que tu te'n vas tranquil·lament a menstruar amb les teves amigues I t'apartes del món. Tranquilament, sense. Sí, sí, perquè és que pot semblar que els 500.000 productes d'higiene menstrual que s'han repartit amb la campanya aquesta que parlàvem de la meva regla, les meves regles són moltes, però es veu que és només un 20% de la població diada. I jo des d'aquí us demano que si no heu anat a buscar la vostra compresa, la vostra copa menstrual, que hi aneu. Exacte, regaleu-li a algú que la pugui fer servir o proveu-la, perquè jo entenc. Que això de la copa, sobretot, i això de netejar, rentar les calces tacades, perquè de vegades la regla taca molt, això és així, que pot semblar una mica fastigosètica, hi ha gent que li pot fer angúnia, però jo us convido a desestigmatitzar els vostres propis fluids corporals, i sobretot la sang, que no és una cosa bruta, no? Vull dir, jo ho entenc, que hi ha molt d'estigma de sortir del lavabo a la feina i allà a la pica, davant de tothom que passi, es vendir la copa. Però mira, escolta. Aquí a Catalunya Ràdio tenim un lavabo per això. Ah, veus? Veus? És que estem preparadíssimes. Però i a més a més, si et veuen, què passa? Vull dir, clar que jo també soc la pitjor persona per parlar d'això, perquè estàs parlant amb una persona que observi bolquers reutilitzables amb dues criatures. Llavors, potser O sigui, torrentes, eh? Sí, bueno, ara ja no, ja no caguen al bolquer les meves criatures, per sort. Però també us diré que és molt menys merder del que pugueu pensar i que, tant si fa servir bolquers reutilitzables com d'un sol ús, quan hi ha bolquers pel mig acabaràs tocant una caca que no és teva. Això és així, ho sento. Frases que em deixen aquí la Marta Armengol. És la vida. Què vols que et digui? Però, a més a més, buscant informació sobre

tendències actuals de regla. És que estic amb la boca oberta.

No sé cap on anirà això. És que, bueno, doncs vaig trobar que hi ha. Vas parlar de caces, de sang. És que aquí toquem tots els pals. No vull comparar les caces amb la sang, eh? Vull dir, jo sé que mèdicament no són el mateix tipus de fluid.

No, i de fet, la sang menstrual té moltes virtuts i s'està treballant amb això a nivell científic.

Ah, bueno, jo sé que hi ha gent que la posa a les plantes, havia sentit. Això funciona? Tu has provat? No ho he provat, no ho he provat. És que això. No ho he provat perquè. M'interessa. Doncs escolta, convidarem algun dia algú perquè ens expliqui. No te'n vagis de tema que pleguem ja, eh? Vale, res, que hi ha un percentatge molt petit de la població que no es posa res. És a dir, el que es diu el sacnat lliure.

Clar, cal distingir entre. Això n'has de saber molt, eh? Has de tindre una molt pròpia percepció del cos molt gran.

També volia distingir entre qui ho fa perquè vol i qui ho fa perquè no es pot permetre productes d'higiene menstrual, que crec que la pobresa menstrual és una realitat a la que no es para atenció i que ens hauria de fer voler cremar containers. Però el cas és que jo crec que el sacnat lliure, a part de que. La gent es pensa que consisteix en aguantar-se, i jo us vull recordar que la vagina no és una esfinta, no va així, consisteix en estar tan atenta al teu cos que quan notes que cal, vas al lavabo, deixes anar el que calgui i ja està. Però aquí ens hauríem de fer un curset, eh? Ens hauríem de fer un curset i abajo el trabajo, Montse Virgili, perquè la vida moderna capitalista no és compatible amb estar tan atenta al teu cos que diguis, ai, ara, ara, ara.

No, no, no. Absolutament. Marta Armengol, ho has deixat molt amunt, això.

Montse Virgili. Doncs la setmana ha d'anar cap amunt,

ara. Tot, tot cap amunt. Escolta, moltes gràcies. A tu, fins a la propera. Fins a la propera, segur que serà aviat. Nosaltres ho deixem aquí. I qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà vindrà Maria Canelles, codirectora del Centre d'Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, però sobretot a presentar la seva primera novel·la. Si fos una civila editada per Angla Editorial. Moltes ganes que sigui aquí. A més, vindrà molt ben acompanyada per la nostra escriptora de capçalera, Irene Apujades. Això demà a les 11 de la nit. Ja sabeu, enguany hem canviat l'horari a Catalunya Ràdio. Bona nit.

All the girls are surfing the wave, surfing the crimson wave today.