La terra hi és. La portem sempre sota les sabates.

Bona nit, amics oients del Sense Fronteres. Som a punt de començar el programa i, veu, deixa'm un momentet. Sí? Deixa'm dir-te, deixa'm dir-te que avui no necessito res. No? No necessito que em diguis on soc, que estarà bé saber-ho. No necessito que em diguis què hi faig aquí, que estaria bé també saber-ho. No ho necessito, perquè només d'estar-hi ja em dóna força. I més en un dia com avui, que és l'endemà de la diada, perquè som trepitjant terra, aquesta terra tan nostra, tan productiva quan la treballem, encara que ara estigui seca, i que ens porta. Perdona? La terra hi és,

la vinya hi és, però s'hi ha d'estar. S'hi ha d'estar vol dir que l'hem de treballar? L'hem de treballar. És un cultiu amb la qual cosa, o sigui, hi ha la presència humana que el tira endavant, que en té cura, que el guia, que hi ha un guiatge de la mà humana. Precisament amb el meu projecte m'he trobat amb diversos tipus de vinyes. Aquesta és una vinya que està en procés de producció fantàstic, Antigament m'havia trobat vinyes que havien estat més caigudes i aquí darrere vol tot un procés de recuperació, hi ha molta suor, són anys, concreció de moltes feines. Al final fa il·lusió perquè la vinya és un cultiu agraït i aquí al cap d'uns anys reneix, sembla que no, però reneix.

Doncs em va molt bé per la llengua, perquè la llengua és com la terra, que hi és, que la tenim, que existeix, però si no la reguem no hi ha vinya, i si la vinya no la cuidem encara més no existeix. Però en canvi, pot ser que sembli que està molt malmesa, però si la tractem amb carinyo, si estem per ella, pot reneixer, pot tornar a rebrotar,

pot tornar a donar fruita. La metàfora és fantàstica. S'hi ha de ser, hi ha de tenir presència i la vinya dona bons resultats. Qui ets? Jo em dic Jordi Esteve del Celler Rim d'aquí de Rebós d'Empordà, Kilian. Ah, som a l'Empordà.

Mira, m'ho has contestat tot amb una sola frase. Molt bé, d'això se'n diu fer titulars en periodisme. No sé si ets periodista, ja sembla que no, perquè tu et dediques

a la vinya de sempre? No, de sempre no. Vaig començar a 20 i pico d'anys. Em va enganxar tot el tema de la vinya per el tema de la cuina, diguéssim, i el que m'agrada és la cuina. Cuinar. M'agrada la taula, l'ampolla de vi, la copa i tota la gastronomia que gira al voltant d'això.

I aleshores vas i t'enredes a fer tot el procés que comença allà on es produeix el producte, amb vinya i alguna cosa més, potser.

Correcte, o sigui, després d'estar a temps treballant a d'altres cellers, el 2013 vaig engegar el meu projecte, RIM, en una ciutat que tenia imperiosa de proximitat, de tocar la vinya, d'estar. Com ara l'estàs tocant. Com ara l'estem tocant. De fet, no l'estàs tocant, l'estàs acaronant. L'estic abraçant, l'estic agafant. L'estic abraçant, l'estic agafant. Doncs jo necessitava això i vaig tenir aquesta proximitat, tenia les ganes de viure dins del cicle natural i a partir d'aquí vaig poder desenvolupar el meu treball i la meva persona dintre del cicle de la vinya.

Doncs el cicle de la vinya, el cicle de la llengua, el cicle del país, tot ens funciona, tot s'explica, perquè el país s'ha de trepitjar i s'ha de treballar. Ens deixaries acompanyar-te per aquí, a aquesta zona, que entenc que són vinyes teves, i ens expliques una mica aquest projecte teu? Això és casa vostra, Kilian, endavant. Molt bé, doncs, a segona part de la pregunta, ens deixes fer la presentació del programa un momentet i ens hi posem? I tant, som-hi.

Sense fronteres. Catalunya Ràdio. Amb Kilian Sabrià.

Amics i amigues, que magnífic és això que esteu sentint. Ara estic exagerant una mica, perquè estic arrossegant els peus. No arrosseguem els peus amb el català, però estem gaudint de trepitjar l'Empordà i aquestes vinyes, i de fer-ho al costat d'algú que ens explicarà un projecte que va més enllà només de fer raïm. I això, insistim, en el dia després de la Diada, en el post-Diada, que ens permet fer aquesta metàfora de. D'acord, la llengua hi és, però. La vinya hi és, però l'hem d'aixecar nosaltres. La llengua també l'hem d'aixecar nosaltres. I per tant, ens funciona molt aquesta metàfora del raïm i la vinya. Esperem que la llengua acabi sent un producte molt dolç, però abans ha de ser petitet, i després s'ha de fer més gran, i després s'ha de madurar, i en tot això només ens té a nosaltres. I per tant, d'aquí que el programa insisteixi tant en que la clau del català som nosaltres, els que l'hem de parlar. Home, ara hem sentit algú que s'ha afegit a la festa, que hi ha caçadors per aquí. No, no, és per espantar, digués. Canons per espantar. Canons per espantar, però a la llengua no ens espantaran, no ens espantaran ni amb canons ni amb el que vinguin. Quil, perdona, tens un missatge al mòbil. Però en el meu no pot ser, en el meu perquè és que l'estic fent servir. No, no. Al d'ell. Ah, al d'ell. Aviam, espera que premo aquí.

Hola, soc la Glòria i avui Kilian us explicaré com hem aconseguit que l'ensenyament del català a infants sigui oficial en el currículum educatiu de Zurich.

Uf, doncs escolta'm, això és un programa rodó, eh? De tenir les arrels molt clares i pujar a partir de les arrels, a després ser molt innovadors i a fer que la terra que la tenim aquí també sigui la terra d'allà on siguem, perquè Catalunya és allà on hi ha catalans. I això sembla que a Zurich ho han fet possible. Per tant, el programa és rodó, de veritat. Va, som-hi!

I dit tot això que hem dit, ara ve el moment dels fets. I els fets passen per la història personal del nostre convidat. Encara que hauríem de dir-ho al revés, nosaltres som els seus convidats perquè hem vingut aquí a casa seva d'aquesta manera nostra, que és com una espècie d'atracament directament, perquè ni avisem ni saben que venim i ens els trobem així per meravelles de la casualitat. M'has explicat una mica com va tot això, però aviam, anem. Tu. Hi ha un moment que dius, haig de canviar de vida, cap als 20 anys i uns quants més.

És així? Bueno, no tant canviar de vida, sinó seguir la vida que tenia en aquell moment. Completar-la. Completar-la, sí, sí. I me'n vaig anar a estudiar a tema de vins. A mi em va enganxar en aquella època la fermentació. Jo havia estudiat Enginyeria d'Aliments. Perquè tu d'on ets, exactament? Jo soc de Girona, aquesta també és bona, i estic aquí a l'Albera visquent. Tinc arrels aquí, tinc els meus besavis que eren del poble del costat, d'Espolla. Però sí que he fet un camí una mica a l'inversa, diguéssim. He anat de la ciutat cap al camp i no del camp cap a la ciutat. A mi m'ha enganxat tota aquesta part. I sí que és veritat que el contacte que vaig tenir amb el vi, el primer va ser la fermentació. El senyor Puig Baireda, el meu mestre, explicant la fermentació. A mi allò, en aquell moment a la universitat, és el que em va enganxar, és la part que em va enganxar. I a partir d'aquí vaig anar desenvolupant temes sobre el vi, vaig anar aprofundint, vaig anar treballant aquí a fora, diferents cellers, grans i petits. I sempre, ara, mirat així en perspectiva, que és el que et dona l'edat i l'experiència, o sigui, jo em dedico al món del vi perquè a mi m'agrada la cuina, m'agrada la taula, com et comentava, m'agrada seure, compartir. Crec que tot és una mateixa cosa i no podem desvincular-ho, perquè el problema principal de l'actualitat, jo crec, és que les coses s'aïllen i es desvinculen, sobretot de les tradicions, del passat, de la cultura, del que havíem sigut sempre, en definitiva, d'això on estem ara, que és la natura i el bosc.

I les arrels que ens han fet que les treballem d'aquesta manera que les hem treballat, perquè és la tradició i és allò que després, si volem, podem innovar, però les hem de tenir molt presents. Per tant, hi ha un moment que tu vas i dius, jo haig de fer més coses. I m'ha semblat entendre que vas veure, no sé si és tan exagerat com això, vas veure vinyes que no estaven en massa bon estat, per no dir que estaven abandonades, i vas dir, home, jo les haig de recuperar. Seria més o menys això? O estic fent una lectura massa, diguem-ne, optimista del procés? No, no, està bé.

Després d'haver treballat, diguéssim, amb feines dins del món del vi, més o menys convencionales, cellers grans, petits, doncs jo tenia la sensació i la necessitat que necessitava proximitat, jo necessitava cicle, necessitava vinya. I necessitava tocar. L'enologia és molt bonica però t'ensenyen molt de celler i poder massa poc de viticultura i jo necessitava la part de cultiu. I allà és quan em vaig tirar a la piscina el 2013 i vaig agafar una vinya amb una amiga que va venir a treballar aquí a l'Empordà amb la necessitat de tocar. Jo soc una persona que aprenc quan toco, quan remeno, quan m'embruto. A mi no m'agrada la distància, m'agrada estar-hi. I aquell petit pas va ser molt significatiu per la meva vida professional, per la meva vida professional. Em va donar seguretat, em va donar tranquil·litat, em va poder permetre viure on vull viure, que és viure al camp.

Això inclou que vas trobar-te, això que deia, unes vinyes i les vas fer tornar a la vida,

diguem-ho així, més o menys? Les primeres vinyes que vam trobar el 2013, 2014, 2015, certament eren vinyes molt perdudes, algun any que no s'havia podat, amb un retrocés bestial, algun altre que no s'havien podat. Amb el qual eren vinyes que van voler molta presència, molta mà, una bona intervenció, saber fer les coses, molta observació. Jo sempre soc de la frase que m'agrada, que és mínima intervenció, que els meus vins són de mínima intervenció, però màxima observació.

Està bé això, eh? I amb la màxima observació, la mínima intervenció i el pas del temps hem arribat a què? Ara mateix què som?

Què fem? Què tenim? Doncs ara tenim un celler que es diu RIM, que fem unes 15.000 ampolles de vins de mínima intervenció, com et comentava, de varietats locals, garnatxes, carinyenes, macabeu, moscat. I al voltant de tot això rimes com una petita plataforma que també m'he inventat jo, al voltant del món del vi, que em permet fer projectes de recuperació històrica, fer projectes al voltant de la vinya i el vi a l'Empordà. Això m'ho reservo, perquè que facis projectes

vinculats a això em porta moltes preguntes que ja et faré. Quedem-nos un momentet amb el vi. El teu vi és bo?

Mira, jo et diré que el meu vi és bo perquè surten de les millors vinyes que existeixen, que són unes vinyes velles sobre pissarra a peu de l'albera. El fruit, la fruita que surt d'aquí, és al·lucinant, és fantàstica. Després hi ha tota una feina d'acompanyar-la i quan surt bé, els vins són molt bons. Però perquè hi ha un coixí a darrere, la vinya, i després hi ha un bon maneig, ho intento. És tot allò de la metàfora

que fèiem abans que segueix servint igualment. I per tant, ara en aquest moment, la situació quina és? Perquè clar, hem mirat i està sec tot, el bosc està sec, no sé com tens la vinya, si l'has pogut treballar bé. Ara som en època de barema, com ha anat la barema?

La varema ha anat bé, jo estic content. Justament avui aquí li han acabat la varema. Aquest dematí estava collint un lladoner rot i una carinyana per fer birranci. Ah, molt bé. Ja ha anat bé, jo estic content. Sí que és veritat que hem passat un estiu molt sec, però la planta és forta i estem recollint l'aigua aquella de l'hivern i de principis de primavera, perquè poc ha plogut després. Però necessitem aigua. Si hagués hagut una pluja al juliol, unes pluges a l'agost, hagués sigut una varema per recordar.

Ara no em perdonarien que no et preguntés pel futur, després tornarem a les coses més concretes del present, però pel futur, si això continua així, que sembla que continuarà, els meteoròlegs i els que entenen de clima diuen que això anirà així, això ens beneficia, ens perjudica, ens ho fa molt complicat, no saps encara, no t'ho has plantejat, no saps com ens en sortirem, perquè sembla que aquesta calorada que hem tingut ha vingut per quedar-se, i la pujada de temperatures també, i la vinya, que forma part del paisatge del nostre país de manera molt clara, no sé si pot tenir dificultats de cara a aquest futur.

A veure, tu mires les estadístiques de plantacions de 30 anys cap aquí, la vinya no ha fet més que de caure i els últims anys, juntament amb la sequera, l'abandonament agrícola. La fauna salvatge, els senglars, els cavirols, els ocells, ens ho estan posant tot molt difícil, realment. Jo tinc una persona aquí que m'estimo molt, que després en parlarem, que és en Jan, que és un avi de 84 anys, que és com la persona que vaig a buscar la informació, i ell em diu una frase que em va quedar gravada, la primera que em va dir, d'aquí uns anys, aquí, a Sacà, no hi quedareu ningú. Hi ha una dificultat. És una frase d'aquelles contundents. És molt contundent i a mi em fa pensar què hi estem fent aquí. Jo he començat un projecte de nou, jo tinc fills, què passarà aquí? Està clar que si no plou, o plou com està ploguent els últims anys, o com sembla que plourà torrencialment en èpoques molt concretes de l'any, tindrem problemes importants. Sí, és clar, perquè les pluges torrencials

són això, torrencials moltes vegades no deixen pòsit i no serveixen gaire per humitejar el terreny. Malgrat tot, tu, de cara al futur, tal com tens ara el negoci, tal com el tens enfocat, ets feliç, una, que em sembla que és una pregunta que no ens fem massa sovint, però és bonic de fer-la, i ets optimista, que és una altra pregunta que tampoc ens fem massa.

Jo sí, jo sí les dues coses, soc feliç i optimista, i optimisme. A mi m'ha canviat la vida poder viure aquí, he fet un creixement personal, un creixement també de negoci, estic content, estem en una zona privilegiada, estem a Girona, estem a la costa Brava, a Barcelona, aquí hi ha un bon consum de vi encara, hi ha possibilitats de creixement, però no podem baixar la guàrdia.

Nosaltres no baixem mai la Guàrdia pel que fa al programa, bàsicament pel català i pel que suposa el país. És un dels eixos centrals del país, com també ho és la terra i qui la cuida, i en tot això estem posats. Ens diem sense fronteres, que té molt clarament una definició de per se que els països catalans en les fronteres administratives que hagin posat inexistents en la majoria dels casos, per no dir en tots, estem més units del que sembla i del que a vegades realment passa. Per tant, si et sembla, des d'aquí, pel que em sembla, per ubicació, Si m'has situat bé, diguem-me el que em deies, no estem massa lluny d'una d'aquestes fronteres inexistents? Vaja, que hi és, però que no hauria de ser-hi. Correcte, aquí estem a l'Albera.

L'Albera, doncs, separa la part albera nord, albera sud, la part francesa de la part catalana. I està just aquí al costat, a 5-7 quilòmetres, en línia recta. I això us condiciona d'alguna manera? En positiu. A mi m'encanta. És que a mi m'encanta travessar la frontera.

Doncs nosaltres les travessem perquè ni les veiem, perquè no hi són. Anem ara a saludar la gent dels països catalans.

Arrencarem com sempre al País Valencià amb el plaer que suposa escoltar el Ferran Torrent. Ferran, molt bona nit. Molt bona nit, com estàs, Kilian? Bé, home, no puc estar millor aquí envoltat de vinyes, caminant per l'Empordà. És magnífic. I de retruc poder parlar amb tu en aquesta distància, doncs encara millor. Molt bé, molt bé.

Jo te vaig explicar molt veronment, molt resumit, el que és l'Horta Nord i l'Horta Sud, i al final t'explicaré el per què. Tu, quan vens aquí, que vens a l'Horta Sud, ja saps que tenim el bufera, que tenim els arrossars, bueno, és un paisatge magnífic, i a vegades a l'estiu que te pots quedar fregit caminant per ahí, perquè no hi ha ni un puto arbre ni. Arnil Bufera, com és normal, no pot haver-ho d'haver. El bo que té l'Horta Nord és que té una agricultura, és a dir, quan tu entres en el tren de Barcelona a València, quan estàs a prop de València veus molta agricultura encara, això és l'Horta de l'Horta Nord que està molt bé, a mi m'agradaria que així encara hi haguera. Però la industrialització, primer se va fer en el País Valencià, la industrialització tingui lloc a l'Horta Sur, I això ha llevat molta agricultura. De fet, quasi tots els de la meua generació venim de pares que eren llauradors. El meu pare era mitja jornada llaurador, mitja jornada treballava pel govern. Això no està malament, però almenys tens mitja jornada que menges segur, que estàs segur. I tu diràs, i per què m'està pegant la palisa ara el torrent entre l'horta nord i l'horta sud? Jo te diré, des de fa tres o quatre anys, o cinc aproximadament, jo sentia un soroll que no era normal. En els moments de més silenci,

en els pobles sentia un soroll, que era els avions. Perquè València cada vegada té més turisme, la vida aquí s'havien encendit els avions i ara se senten. És veritat que no és una cosa aterradora, ni molt menys, però fot, fot perquè dius, bé, s'està molt bé en silenci, malgrat que estem a prop de la ciutat, no hi ha gaire soroll ací. I a més ara van. A estendre més, a escampar més l'aeroport, només la paraula va dir ampliar, ampliar l'aeroport, i això va afectar encara més a l'Horta Sud, als pobles de l'Horta Sud, perquè jo no sé per què collons entren tots per l'Horta Sud i no entra algú per l'Horta Nord, entren tots per l'Horta Sud. Compromís, la coalició Compromís ha demanat que abans que s'aprove, que serà a final d'any, que el govern, AENA, aprovi això, que tinga en compte tots els problemes que podem tindre els que vivim a l'Horta Sud. L'Horta Nord, mira, Veus, no sols tenen més agricultura, sinó que tenen més tranquil·litat. O sigui, si tu vols anar bé a una bona paella, també les fan bones a l'Hort de Nord, eh? Però bé, jo te puc portar per l'Hort de Sur, que és el que m'agrada. Ara si t'inventes viure aquí, ja saps que has d'anar a l'Hort de Nord, que ahir no tens tant avions.

És veritat que a partir de les 12 no se senten ja, eh? Jo que tinc el costum de llegir un poc més enllà de les 12 de la nit i això, no en sent tant. Ara, és un poc martiri, sobretot en estiu, sobretot en primavera, quan comencen a vindre els turistes, que a vegades n'hi entren quatre o cinc d'això. No és terrible el soroll, eh? No és igual que si visqueres a prop de l'aeroport, perquè així estem a 10-15 quilòmetres de l'aeroport. Però, clar, entren per aquí i ja van baixant i se senten una mica més de lo normal.

Una remor, sí, sí. Doncs mira, ara farem una cosa, mira. Això, aquest silenci que t'hem regalat, una miqueta de silenci per tu des de l'Empordà. Va, una abraçada, que vagi molt bé. Una abraçada igualment, adeu. I ara, preparats tots pel primer esclat de la temporada des de l'Alguer, Anna, Rita, Manunta, molt bona nit.

Molt bona nit a tu, Kilian, i ben trobats.

Tot bé? Moltes gràcies. Tot bé, tot bé, tot bé. Amb ganes de sentir que expliqueu. Què feu aquí a l'Alguer?

Ah, mira, a part que aquí, tot bé, jo estic molt contenta de ser amb tots vosotros. I mira, el seu Algariz va a ser i continua a ser el seu ple de gent de concerts, de esdeveniments. I entre els esdeveniments destacan els dos cercavilles del mes d'agost, dels gegants i capgrossos de Girona, la Fallera Gironina, que va a ser un esdeveniment molt bonic, molt divertit, i que va a traure i va a fer ballar molta gent. Kilian, vaig a ballar tan belló, eh?

Ya me extrañaba, ya me extrañaba que tú, ¿no?

Y me hace divertir muchísimo, un encanto. Mira, el siguiente me agrada recordar el Día de las Marías, el 8 de septiembre, que a la aldea se celebra a la Iglesia Rural de Nuestra Señora de la Esperanza, que es una partita de iglesia muy bonita que es la Iglesia de Nuestra Señora de Vaivelde. Es la iglesia estimada de todos los algaresos. Durante la Tardara, la Tardara va ser organizada per Plataforma per la Lengua, amb la participación del Grupo Musical Algarés Arbra del Peixe, Grupo Musical de Rock Indie, que va a guanyar el concurso CantaAlgué desde el 2022. Yo recuerdo que el concurso CantaAlgué es un concurso siempre organizado por Plataforma per la Lengua, para dar la posibilidad a los jóvenes de Algué de cantar la lengua, la lengua y la modernidad. Mira, Va a ser una tabla plena de ritmos. Ritmos que os deseo a todos vosotros cada día y siempre acompañados de la musicalidad de nuestra amable lengua catalana. Lengua que todos nosotros estimamos y que nunca dejaremos de hablar. Kilian, ¿te agrada? M'agrada molt. ¿Te agrada?

M'agrada molt, i el ritme, i si és el ritme de l'Anna Rita, que és un ritme molt fort i potent, encara millor. Ritme, ritme, que vagi bé, gràcies.

Que vagi bé, que us agrada, a tu vamos a ver.

I ara ens ve molt, molt, molt, molt de gust dir. Calaseit, molt bona nit! Molt bona nit! El Joaquim Monclús, que el tenim a Calaseit, per explicar-nos què, Joaquim? Que l'Associació

Cultural del Matarranya, ESCUMA, està preparant la trobada anual i tindrà lloc el proper 17 d'octubre a la població de Reis de Lledó. Hi haurà conferències, presentacions de llibres, música, gastronomia i tallers per als menuts. Més endavant donarem més informació. El proper 26 de setembre a l'Argilaga de Massalió es presentarà la cantautora Esther Vallejo, que està aixecant molta expectació. Precisament el famós advocat i escriptor Javier Melero, originari d'aquesta població, avui presenta a la llibreria de Batabat de Cala Seix la novel·la Crímenes decentes. Esperem que sigui interessant. Encara es parla de la taula rodona sobre la franja que va tenir lloc a la Universitat Catalana d'Estiu amb Quim Givert, baixinca, Josep Lluís Soler, materranya i Josep Ramon Noguero, de la llitera. Molt bona nit i fins la propera. Moltes gràcies, que vagi bé.

Jo no sé com estàs tu de forma física, però això d'anar caminant i parlant, que ho fem cada dia, i cada dia ens queixem perquè hauríem de millorar la forma física. Això haurem de demanar a la ràdio que ens posin aquí un preparador físic. Bé, sense preparador físic, però amb tota la preparació i la força física que ens dona saludar ara a la Maria de la Pau Gené. Que no sé si t'agraden els vins, però aquí, si t'agraden, t'ho passaries molt bé. Estem a punt, vaja, no sé si a punt, perquè em sembla que encara queda un tros de camí d'arribar al celler, i sí, m'he avançat. El guia és el que m'ha de dir. Estem lluny? 10 minuts, 10 minuts, Kilian. Molt bé, doncs en 10 minuts hi serem, per tant, això ho tenim gairebé fet. Maria de la Pau, bona nit! Molt bona nit, Kilian. Maria del Pau, no sé si ets de vi o no vi, però aquí molt vi, eh? I a més a més arrels i tradició i cuidar i vigilar les coses d'aquest país nostre, eh?

I tant, això ho hem de fer sempre. I jo el vi m'agrada, m'agrada. I sobretot el bon vi, naturalment.

Kilian, avui et volia explicar, perquè mira, quina casualitat, avui és dissabte, 12 de setembre, i és el dia de la Diada de Mallorca. Ahir va ser l'11 de setembre, va ser la Diada de Catalunya, i un dia per fer una celebració important. Vull explicar que avui és la Diada de Mallorca i que per aquest motiu s'han fet moltes activitats diverses, és a dir, des d'activitats culturals com conferències, molt de concerts a prop de la Seu, a la catedral, hi ha tot el Passeig Sagrera, que està al Passeig Marítim, on hi ha marcadets d'artesans mallorquins que es posen la seva feina. Però jo volia matisar i dir que hi ha un corrent molt nombrós d'historiadors que no volen, bueno, que no volen, que diuen que la festa del 12 de setembre és un invent de Maria Antònia Monar, que va ser la política que va crear aquesta festa a finals del 90, perquè abans no existia. Un invent de Maria Antonia Moná per tenir una diada, perquè fins aleshores no n'hi havia cap. I va aprofitar la celebració perquè aquell mateix dia, l'any 1276, Jaume II havia jurat unes franquícies, unes franquícies que eren unes lleis del Regne de Mallorca, però que no tenien gaire importància ni política ni jurídica, segons els historiadors. Va agafar aquest motiu com a. Excusa per posar la Diada de Mallorca però tot i que jo aniré als concerts, aniré a escoltar els musis i aniré també al mercat per mi també l'autèntica Diada de Mallorca és el 31 de desembre, el dia que oficiosament sempre s'havia celebrat i se continua celebrant el desembarcament de Jaume I, la conquesta de Mallorca, i el moment en què entrem a formar part, per sort, de la cultura europea occidental.

Bé, doncs, que quedi molt clara aquesta explicació, perquè la història és i s'ha de respectar, i les festes són les que són. Moltes gràcies, Pau, una abraçada. Una abraçada molt gran, Kilian, i moltes gràcies. Caminant per l'Empordà, poca gent ho pot dir, bé, la gent que viu a l'Empordà ho poden dir, però la resta del país molts en tindríem ganes de poder-ho dir i avui ho estem podent dir. El Sense Fronteres està caminant per l'Empordà, parlant de vinyes, parlant de moltes altres coses que encara hem d'abordar i. Fins i tot, i aquí també hi tenen importància, les paraules, les paraules vinculades a la vinya, a la vostra feina, al país, que ens dibuixa sempre algú, no sé si el veus per allà baix, que allà està apareixent, és l'Olga, que sempre ens troba. Olga, vine, vine, vine, bona nit.

Ei, Kilian, ei, ei, ei, bona nit, com esteu? Avui, aferreu-vos fort a terra, perquè parlem d'arrels.

Arrel ve de la paraula rel, però s'hi va acabar aglutinant l'article. La rel, la rel. I rel ve de raïl, de llatí ràdix. Les arrels van passar de ser la part subterrània de les plantes a adquirir aquest significat d'origen, causa o principi. Perquè, si no, anem a buscar sempre l'arrel de la qüestió, no? Sí. Tot i que a mi les arrels que més m'agraden, perquè te'n porto cada dia unes quantes, són les arrels lèxiques, els nuclis invariables dels mots que contenen el significat. Les arrels no sempre es veuen, però expliquen el que hi ha al damunt. I d'això ens n'adonem també quan et porto paraules que comparteixen arrel. I comparteixen arrel amb arrel, valgui la redundància, paraules com radicar, erradicar, radical o arrelar. I al Sense Fronteres les arrels tenen un paper primordial, perquè sempre parlem de la importància de saber on són les pròpies arrels, per saber d'on venim, per saber on volem arrelar-nos, per crear vincles, per saber on tornar quan diem que tornem a les arrels, són molt importants. I les arrels aguanten l'arbre, i a nosaltres mateixos. Per tant, com més fondes, com més profundes millor. A més, ens ajudaran a resistir i a persistir. Però si alguna cosa no ens agrada, sempre la podem tallar d'arrel o de soc arrel i problema resolt. I jo ja callo, que si no, al final a tu et sortiran arrels esperant que acabi.

Bé, si són arrels ben arrelades estaria bé. I a més a més, fixa-t'hi, eh? Gingebre, cúrcuma, remolatxa, xiribia, nap, tot això són arrels. És veritat. I els que em coneixen i m'han vist treballar saben que n'hi ha una que forma part molt de mi, que són les pastanagues. I tant, pastanagues. Bé, avui anem de raïm, que és una altra cosa. Va, moltes gràcies, que vagi bé. Apa, un petonet.

Aquells 10 minuts que quedaven, ara ja en som menys. No ho puc precisar. Somriu aquí. Crec que aquest somriure vol dir que ens estem apropant al nostre objectiu avui, que és el celler. Però en teníem un altre objectiu. Recordes que ens has deixat el mòbil al principi i ens ha sortit una veu que ens ha dit una notícia magnífica sobre el català, te'n recordes? Sí, sí, sí, tant, Kilian. Doncs ara és el moment de posar-ho en pràctica, això. És el moment de adonar-nos-en que les arrels les podem portar a sobre, ens les podem emportar allà on siguem.

Doncs mira, mentre anem fent, com sempre, el Sense Fronteres, que ja sabeu què és, alhora caminar, passejar, trobar-te gent i seguir pensant sempre en com ajudar el català, tenim sempre aquella cosa de. Tanta gent lluitant perquè l'oficialitat del català en molts llocs on ja és oficial es vegi, es noti, en llocs encara on no és ben bé oficial que acabi sent-ho, i va i algú des d'una mica més enllà, des de lluny, vaja, des de lluny, va i aconsegueix que sigui oficial allà on menys ens pensàvem. I això, la veritat, sona a glòria. A glòria. Glòria! Hola, bona nit. Bona nit, bona nit. Sona Glòria, això. I no hem explicat encara els detalls, però quan ho senti la gent els sonarà encara més a Glòria. I ho explicarà la Glòria, que és qui ens està saludant. Des d'on, Glòria? Des de Zúrich, des de Suïssa. Des de Zúrich, Suïssa. I sabeu què passa a Zúrich, Suïssa? Què li passa al català a Zúrich,

Suïssa? Doncs mira, en el cantó de Zurich, el cantó és com si diguéssim una comunitat autònoma, des d'allà fa molts anys hi ha un programa en el Departament d'Educació en el que els idiomes de l'alumnat estranger. L'ensenyament d'aquests idiomes està reconegut en el currículum escolar suís. És a dir, és com una externalització, diguéssim, de l'aprenentatge d'aquestes llengües de l'alumnat que té altres llengües maternes que no són l'alemany o l'alemany suís. I aquest és el cas dels infants catalanoparlants que hi ha al cantó de Zúrich. Saps què, Glòria?

M'estic esborronant sobre mi mateix. Se m'està posant la pell aquella de gallina, gallina de piel que deia aquell, de l'emoció. Com és possible això? Com ho heu fet, això?

Sí, doncs mira, ja et dic, ja el Departament d'Educació del cantó de Zurich destina des de fa molt temps un pressupost a que hi hagi aquest programa i llavors ja ara des de l'agost, que és quan comença el curs escolar aquí, hi ha 34 idiomes, el català és el número 34. L'ensenyament del qual està reconegut en el període obligatori educatiu, que va des dels 4 anys fins a acabar la secundària, uns 15-16 anys. Hi ha molts idiomes, hi ha l'anglès, l'italià, el grec, idiomes africans, hi ha el castellà que ho porta el Ministeri d'Educació des de Madrid. I ara el català ho porto jo des de l'escola catalana. Perdona?

Ho porto jo vol dir? Ho porto jo, jo, Glòria?

Sí, ho porto jo des de casa meva. Sí, sí, i mira, vaig presentar la sol·licitud, o sigui, com ha funcionat tot això? Sí, això, això. Vam començar. Vam començar amb les classes de català per infants al setembre del 2023. Justament va ser l'11 de setembre del 2023, perquè vam començar amb les classes el dilluns. I el dilluns de setembre era 11 de setembre vam començar casualment, no? I vam començar amb 12 infants. L'any següent en vam tenir 21, l'any passat en vam tenir 26 i ara ja en tenim 35 i fa un parell d'anys em vaig assabentar d'aquest programa del cantó de Zurich on hi ha aquest reconeixement de l'aprenentatge de llengües estrangeres i quan m'ho vaig mirar en el 2024 n'hi havia 29 reconegudes. I l'any passat 33 i ara amb el català hi ha el 34. Llavors, jo aquests dos anys he estat en contacte amb les persones responsables del Departament d'Educació que porten aquest programa i jo al març vaig redactar i vaig presentar la sol·licitud. I ens ho han concedit i ara ja portem tres setmanes fent classe igual com ho fèiem abans, però aquest ensenyament entra dintre del currículum escolar suís i això vol dir que a partir de segon de primària que es posen notes, el butlletí de notes, doncs a part de sortir matemàtiques, anglès, alemany, naturals, sortirà també el català. I el nen o la nena que és suec o sueca, doncs li surt el suec. El que és catalanoparlant, li surt el català. I, bueno, hem de seguir una sèrie de requisits, però sí.

No em veus, no em veus. Els oients tampoc, perquè és ràdio, ja ho sé. Ells estan acostumats gairebé a veure'm, perquè tanquen els ulls i veuen que em vaig movent pels llocs. M'he hagut de seure, desesborronar-me una miqueta d'aquesta magnífica sensació a glòria, que notem ara, d'allò que han fet a Zurich i que ara et preguntaré si això ha despertat alguna campanya d'aquestes que per aquí baix estem més acostumats a fer. Deixa'ns desesborronar-nos una mica i ara continuem.

Va, desesborronats, emocionats encara, eh? Això que et deia, aquí hi ha hagut un. Ha fet terra bastalla, això? Hi ha hagut gent que ha protestat? Mare de Déu, què passa amb el català? Com pot ser? Alguna cosa d'aquestes? A Zúrich, vols dir? Sí, a Zúrich. No, no, aquí baix seria fàcil que passés a qualsevol cantonada, ja ho sabem. Aquí dalt, aquí dalt.

Bueno, aviam, la comunitat catalanoparlant ja sabia d'aquest programa, ja sabia que jo portava temps darrere d'aconseguir aquest programa, no? I ja, bueno, ja era conegut que la Glòria aquí a Zúrich, doncs, vol arribar a 30 infants i vol entrar en aquest programa i, bueno, la comunitat catalanoparlant ja. Bueno, ha vist en aquests tres anys, des del setembre del 23, com ha crescut l'Escola Catalana de Zurich, no? I com tenim aquesta comunitat catalana parlant a través del casal, doncs molt unida i que fem moltes activitats. Llavors, doncs, amb molta alegria, no? I de fora. De fora també. De fora també molt bé.

No hi ha hagut ningú que hagi protestat, diguem-ne.

No, no, de fet, jo conec persones coordinadores d'altres idiomes ja reconeguts, la gent molt contenta que hi hagi més idiomes. No, no, molt bé, inclús vaig estar parlant aquest agost amb l'ambaixada d'Espanya, a Berna, amb el conseller d'Educació de l'embaixada a Espanya, perquè vaig contactar amb ells per saber quines vies d'informació a les famílies espanyoles catalanoparlants tenien ells, si podíem haver-hi una col·laboració en aquest aspecte, i molt bé, o sigui, també molt contents que es pugui aprendre també el català, és a dir, tot molt positiu.

Això passa perquè és Suïssa? Suïssa per molts és el paradigma de la convivència, de l'entesa, de comprendre el del costat. Potser no és ben bé així, però en qualsevol cas és la imatge que en tenim. Això passa perquè és Suïssa? Repeteixo o què? Clar, aviam,

sí passa perquè és Suïssa, també perquè és el cantó de Júri, que és a dir. Suïssa és un país d'immigració, per la seva història, i en concret el cantó de Zúrich té aquest programa que va començar, té les seves arrels als anys 30, llavors estem parlant quasi de 100 anys des que va començar, que ja fa moltes dècades. Que es van introduint idiomes. I llavors ja hi ha aquesta cultura d'integració i de respecte per les llengües. Pensa que a Suïssa hi ha quatre idiomes oficials. Aquí a Zurich només és l'alemany, però que es nota que el país té una cultura de respecte cap als idiomes, sigui quin sigui l'idioma. I això és algo que es viu, que es respira i que també ha fet que aquest programa, com el que està adherit ara al català aquí al Cantó de Zurich, sigui possible i que sigui normal i que en una classe de primària tingués un nen que se'n va a classe d'italià, l'altre se'n va a classe de xinès i l'altre se'n va a la classe de català. I això ensenya també aquesta integració exacta, perquè fins ara, qui aprèn xinès o castellà sí que ho té reconegut, però qui aprèn català no. Llavors ara el català està al mateix nivell com qualsevol altra llengua, ni més ni menys tampoc.

Mira, aquesta frase que acabes de dir la farem servir com a promoció del programa perquè és exactament això, ni més ni menys, com qualsevol altra. És l'eslògan del que pretenem per la nostra llengua a tot el món i aquí a casa. Aguantant-me encara l'emoció, deixa'm preguntar-te una cosa. D'entrada, tu quin idioma t'has afegit a la comunitat suïssa? Parles l'alemany?

Bueno, sí, jo ja parlava alemany, jo vaig aprendre alemany a l'ESO, a Barcelona, i vaig seguir després a l'Escola Oficial d'Idiomes i tal, i vaig fer l'Erasmus a Alemanya.

Ara et preguntarem, ara anirem a això de l'Erasmus i com és que arribes a Suïssa, però és que volia dir una cosa, com es diu visca Suïssa o visca Zúrich en alemany? Ich lebe in Zürich, ich lebe in der Schweiz. Doncs ich lebe in Zürich, mal dit, però estem molt contents que això passi així. I ara anem a tu. Escolta'm, la Glòria, la Glòria què és?

Porto 10 anys aquí a Zúrich i quan vaig arribar, ja portava anys parlant alemany, jo treballava en alemany, de fet jo he començat a treballar a Alemanya, i quan vaig arribar pensava que l'alemany suís era un idioma, amb la meva ignorància. I no, o sigui, són molts dialectes, o sigui, és únic que es parla un dialecte, el poble ha costat un altre, o sigui, són molts, molts dialectes, no? Llavors, clar, a l'arribar em vaig frustrar una mica, perquè vaig pensar, ostres, tants anys aprenent alemany I no em serveix. I ara resulta, i ara resulta clar, i ara resulta que és que aquí es parla un altre, un altre cos diferent. Però bé, m'ho vaig prendre bé i crec que l'avantatge dels dialectes d'aquí de Suïssa, de l'alemany suís, és que tenen molta influència de les llengües llatines com el francès i l'italià. Llavors, i les pronunciacions, per exemple, com la Jota o. És molt més semblant a la llengua llatina que a l'alemany d'Alemanya, per exemple, no? O l'alemany escrit, diguéssim. Llavors, això facilita una mica l'aprenentatge i, bueno, jo soc del parer que. Que has d'intentar parlar la llengua d'on vius, perquè si no I jo ho veig molt fàcilment amb el català, o sigui, tu pots viure a Catalunya amb el castellà sense cap problema, però crec que et perds una part de la vida i et perds una part d'integració, perquè jo ho noto. Si no parles alemany suís, bueno, com a qualsevol lloc, et perds una part de la integració, de la vida, del que passa, no? La llengua és el canal, el medi a través del qual vivim, ens emocionem, i passa la cultura, les tradicions. Llavors, si no coneixes la llengua d'on vius, no? La llengua que li emociona a la gent, en aquest cas aquí és l'alemany suís, et perds una part. I això relacionat amb el català, per això per mi era tan important que la meva filla i el meu fill aprenguessin el català, no només parlant el que parlo a casa, sinó també que tinguessin una alfabetització amb el català, que sapiguessin llegir-lo, que sapiguessin escriure'l. I per mi era això, per això era important que es formalitzés aquest aprenentatge del català.

Formidable, formidable, escolta'm. Tu hi vas per feina a Zurich o per què hi vas?

No, no. Jo vivia a Alemanya i la meva parella va venir aquí a Zúrich i jo volia anar a Barcelona. I vaig trobar feina a Barcelona, però, ostres, és que les condicions laborals. Clar, jo et dic, vaig començar treballant a Alemanya, no havia treballat mai a Barcelona, ni a Catalunya, ni a cap lloc a Espanya, i clar, em va sobtar. I vaig començar a fer números i dic, ui, no m'arriba el sou per viure a Barcelona jo sola. I vaig rebutjar la feina i dic, bueno, vinc a provar, no tinc res a perdre, no tenia fills ni res, dic, m'agafo un bol i sempre puc tornar a Barcelona, no? I llavors, doncs, bueno, això va ser fa deu anys. I aquí som. Al cap de tres mesos vaig trobar feina i, bueno, aquí estic.

I la pregunta és, hi has encertat?

Jo crec que sí, sí, sí. M'ha costat veure-ho, però sí, la veritat és que sí. Bueno, un projecte com l'Escola Catalana, òbviament no ho hagués pogut fer a Barcelona, no? I jo crec que sí. O sigui, al final Suïssa està molt a prop, no? De Catalunya. I ja et dic, aquesta multiculturalitat que hi ha aquí, que és. Bueno, dona ja per suposada, no? Ja només els idiomes que es parlen aquí, amb el francès, l'alemany, l'italià. Bueno, m'hi trobo molt a gust, no? I a part que és un país molt bonic. Bueno, és tot molt verd. Clar, molt verd també significa que plou, no? Però pots fer tant a l'hivern com a l'estiu. O sigui, qualsevol època de l'any és bona per fer qualsevol cosa a la natura. És un país molt tranquil. Les coses funcionen. L'administració pública funciona superbé. El transport públic funciona superbé. O sigui, saps que les coses van bé. Això requereix també de la societat i per tant de mi i de tothom que vivim aquí que tu també aportis la teva responsabilitat, les teves obligacions com a ciutadà, com a ciutadana. Però bueno, reps l'altra part que funciona. Llavors t'esforces però veus que. La societat també s'esforça. I ho trobo molt bonic. I molt contenta, la veritat, que donin aquest suport al català. Ara, per exemple, s'ha fet la traducció del pla d'estudis d'aquest programa cantonal al català. Perquè el pla d'estudis està en tots els idiomes que estan reconeguts. Estan 33 idiomes. Si aneu a la pàgina web, estan 33 idiomes. I ara ja estem fent la traducció al català. I estarà al pla d'estudis d'aquest programa del cantó de Zurich, també en català. I això, doncs, clar, situa el català en una posició que no hi era abans. O sigui, tu pots aprendre, ja et dic, aquests 33 idiomes, on està l'anglès, està l'italià, està el francès, hi ha molts idiomes, està el xinès i està també el català. I per què no? I per què no, escolta'm?

Perdona, estàvem fent ja la maleta per pujar, vull dir, si ens veus una mica distrets, és que estem ja preparant-nos per venir perquè tot el que dibuixes és tal com ha de ser. I dius, és bonic. No, no, és que és bonic i és pràctic i és el que ha de ser. Per tant, estem molt emocionats que gent com tu, que són herois pel català, aconsegueixin fites com aquesta. És veritat que el context ho ha permès i en un altre lloc potser seria més difícil. Aquí mateix, on som ara, als Països Catalans, és molt més difícil tot. Allà no ho ha estat. Per tant, venint cap aquí, no t'estranyi que vinguem, Aquí una nutrida presència de catalans, dels oients del Sense Fronteres. On et trobaríem? Perquè venim a Zúrich, però on és el lloc on trobaries, i feliç, molt feliç, a la glòria de Zúrich, el teu lloc? Home, el llac, el llac de Zúrich, sí, sí, sí. Dins del llac, banyant-nos o fora?

Bueno, les dues coses. Quan m'has dit tot lo bonic que era Suïssa i tal, clar, però Suïssa no és Catalunya, no? Això és un dels avantatges que tinc, no? Però el llac de Zúrich, bueno, no olora com el mar, però em recorda el mar, i des del llac de Zúrich es pot veure algo que. Que pocs llocs es pot veure, que són les muntanyes, ara no estan nevades, però quasi tot l'any es poden veure els Alps nevats, i és un lloc molt tranquil, i a mi m'agrada molt, trobo el lloc molt especial.

Ens ho hem apuntat. Si comences a veure gent que ve amb maletes cap aquí dalt, pensa que són catalans, potser ens apuntarem a les classes i tot. Vull dir que això ho hem de fer córrer, perquè realment és un miracle, però no ho és, perquè en realitat és com han de ser les coses, naturals, aquí a Zurich. Moltes gràcies, Glòria. Mira, tu has fet les coses tal com tocaven i el país també les fa tal com toquen, i nosaltres no. Glòria, Glòria, Glòria, i no te'n preguntem ni com et dius. Com et dius? Llopart. I ets de? De Barcelona. De l'Eixample Esquerra. De l'Eixample Esquerra cap a Zúrich, a Portal Català, que a vegades no el tenim aquí, el tenim allà. Glòria, ha sonat a Glòria tot el que has explicat. Moltíssimes gràcies, una abraçada molt gran. Com era allò de visca Zúrich? Ich lebe in Zúrich. Ich lebe in Zúrich. Moltes gràcies i una abraçada. Gràcies a vosaltres. Adéu. Bé, de la respiració que estem fent, em deduireu que fa estona que caminem, mentre hem estat a Zurich hem seguit caminant, i ara ja som molt a prop, en penso, no? Eh, hi som, hi som, sí, sí, s'allarguen unes passes. Escolta'm una cosa, i aquí veig un.

Que li passa amb aquest animal. Què és això? Això és la Filuxera, el monument de la Filuxera. És el primer memorial que hi ha a l'Empordà. Va ser una proposta personal. Això està fet per l'artista Mònica Camp de Pedrós, artista de veïna del poble. I és un homenatge a la gent que va aixecar la vinya després d'aquesta gran crisi, el 1879, primer punt que detecta la filoxera a aquest costat de frontera va ser rebost d'Empordà, justament aquí, a la vinya on hem estat abans, Kilian, just allà al costat. Amb la qual cosa jo creia que era important concretar-ho, explicar-ho, que la gent ho pogués veure, si et fixes està a les afores del celler, la gent pot entrar perfectament, no està tancat, I un homenatge perquè va ser una resada total de la vinya europea. A partir d'aquí es va haver de replantar, va començar el tema dels ampels. Fer reneixer, eh? Fer reneixer una altra vegada. Torna a ser la metàfora que fèiem abans, ja em va molt bé. Completament, Kilian, sí, sí, va ser. De fet, va ser una crisi que va empènyer una mica també la gent de la ciutat, del camp, perdona, cap a la ciutat, i de la revolució industrial catalana, també, evidentment.

Escolta'm, em fa la sensació que ets un home de moltes batalles, perquè et veig posat en moltes coses. Ja m'has dit, no, és que la vinya és una de les que faig, hi ha moltes coses que faig. Com què? Sí, a veure,

l'eix principal és la vinya, però em serveix d'excusa, i no vull dir que la vinya sigui una excusa, però a mi sí, serveix d'excusa per anar teixint històries al seu voltant. Hem tornat a matar el porc, fa cinc anys que matem el porc amb una àvia d'aquí al poble. A part, fem una fila de vins que es diu Contravant, que la fem el 25 d'octubre. Perdona, es diu Contravant? Es diu Contravant, perquè és bonic, perquè hi ha cellers de costat i costat, de l'Albera Nord i de l'Albera Sud. Torna a ser el joc de les fronteres, també, això. Correcte, sí, sí. Els contrastos sempre funcionen molt bé. I la fem aquí al poble, el 25 d'octubre. És una fila important, bonica, de teixir. No falta gaire, no. I això és, aquí posa rim, per tant. S'allé rim, que rim és raïm a l'empordanesa. És raïm. I a mi em feia molta gràcia, per ser un nascut a Girona, Kilian, jo vaig venir aquí i només sentia que paraules i paraules de la gent gran. I una em va fer molta gràcia, els avis me deien, com tens els rims? I jo dic, hòstia, que bo, rim.

Que bo, que bo. Això és una meravella. L'Olga Clapé segur que s'ho apunta. Perquè, clar, conservar les vinyes, tornar a aixecar els ceps, tot plegat, bé lligat també amb una voluntat de recordar tot el que som. I en això també hi ha una feina a fer.

Correcte, sí, sí, és molt important, doncs, aquestes arrels que parlàvem, no? Sí, sí. I aquí també ja estàs posat? Aquí ja estic posat, ara vaig a buscar les claus i t'ensenyo aquí dintre el celler, correcte?

Ah, sí, perquè aquí tenim la porta i, per tant, falten, està fent un sprint, aquestes alçades de la caminada, fer un sprint és complicat, però a la que arribi la clau obrirem la porta. Ah, i s'obre automàtica, que això ja és meravelles de la ciència. S'obre, s'obre, s'obre, comencem a veure ampolles i entrem.

Que heu vingut a casa, mira, això és el celler. T'he de dir que és un celler funcional, no és un celler museu, i ara estem de barema. Està desordenat, està net, però desordenat.

No, no, que és com ha de ser. Els cases s'ensenyen desordenats. Aquí està, està en funcionament, d'acord? Ja hem parlat de la barema abans, però m'has dit que és molt funcional, però aquí veig coses. Que tenen el seu pes històric, no? Allò que es veu allà baix. Mira, em posaré així perquè ho vegi la gent que ens assegueix per internet. Sí, correcte. Si vols ens hi acostem. Ah, sí, home, esclar. Perfecte. Sí, vigilo. Si està fresquet aquí, quina diferència en fora, eh? I. Aviam. Posa't aquí on estaves, posa't aquí que aquí se't veurà bé. Perfecte. Què és això?

Això és una recopilació de botes velles de vins rancis de més de 50 anys alguns, de diferents cases d'aquí de l'Albera que m'han fet confiança. Això comença el 2018-2019 amb un treball de recerca, amb una beca que vam guanyar, que es va consolidar amb un llibre que es diu Antics cellers de l'Albera, que just el tinc. El tinguen aquí, això va ser un treball que vam fer amb la meva amiga Clara Izamat, som allà de vins naturals, especialitzada en vins naturals. Vam fer un treball de dos anys de recerca d'antics cellers aquí a l'Albera. Antics vol dir que ja no hi són? Quasi tots són en desús, d'acord, de 30-50 anys cap enrere, i vam trobar joies, vam trobar botes velles, vam trobar aquests rancis antics d'aquí, vam trobar vins amb dama Joana també molt vells. Prenses datades del 1870, coses molt boniques a dintre, evidentment, de cases privades d'aquí de l'Albera. Els veïns de molts pobles d'aquí ens van fer confiança, ens van obrir casa seu i ens van ensenyar realment uns racons al·lucinants. Jo d'aquí vaig fer aquesta recopilació, una recopilació que es diu Babem Passat, i Babem Passat és un projecte que de moment no és comercial, Havíem passat a fer referència a una cançó de fa molts anys d'un papa, d'un grup gironí. I això és un treball de molt de temps, de paciència. Jo em dedico a fer vins de rim, els venc, això de moment està aquí. Jo necessito temps per entendre-ho, per tornar-ne a elaborar, per barrejar el vell amb el nou, per tenir paciència, per tastar-ho cada any i d'aquí un temps podem botellar alguna cosa.

M'agrada molt això, tenir temps, paciència, però perseverança també. Correcte. I a més a més això de tornar a ser les arrels, perquè això t'ha portat, suposo, a parlar amb la gent

que això ho havia vist en funcionament. Sens dubte, o sigui, el gran canvi de la meva feina va ser el 2017 quan vinc a viure aquí a Rebós. I aquí em trobo, em trobo amb en Liceu, amb en Quimet, amb en Jan, amb la Maria, amb la Rosa, amb la Conxita, amb avis i àvies que tenen una manera de fer d'aquesta tan bonica, una manera de fer autèntica d'abans, i sobretot en Jan, un avi d'aquí de l'Albera, de 84 anys, que em comença a obrir les portes i les finestres del passat. Jo quedo embadalit amb les converses. Ens trobem a la barraca on hem anat abans amb tu, Kilian, esmorzem allà i deixem passar el temps. I allà connecto amb la realitat del temps agrícola, amb lo bonic que és viure aquí. Lo més bonic de viure aquí és connectar amb el cicle i amb el temps agrícola. Tot l'altre ja ve de regal, però lo més bonic és això. I a mi m'ha relaxat molt. Doncs, escolta'm, ara no sé si et desrelaxaré

però estic obligat a preguntar-te, després de tantes coses que t'he preguntat vinculades a la teva feina i les teves inquietuds i la teva recuperació i les arrels que treballes i les vinyes que han de pujar i tot plegat per l'altra part de la metàfora que és la llengua. Has tingut contacte amb gent que ha tingut la llengua molt present. En el present, la llengua és més escadocera en aquest país nostre. Tu, pel que fa a la llengua, amb l'experiència de la vinya, que saps que tot es pot recuperar, com veus la situació?

Veig complicada, hi ha molta feina a fer, però jo crec que la llengua és com un iceberg, és el que es veu la llengua i el que fem servir, però tot el que hi ha darrere són els usos, els costums, la tradicionalitat, el que parlàvem abans, la cuina, el fer. Moltes paraules antigues que s'han perdut, perquè jo ho veig aquí al poble, són accions de fer alguna cosa, que ja no es fan, i es perd la paraula. O sigui, la llengua la perdrem i l'estem perdent si no som capaços de que tot això vagi a una.

M'agrada, com a manera d'enfocar-ho m'agrada, perquè no només és la llengua, la llengua és tot, i tot és llengua, i tot va junt. M'agrada molt. Potser necessitaríem de tant en quant, saps allò que hem sentit abans, el boom que sentíem? Per despertar-nos i posar-nos-hi. I m'has dit que allò es feia per espantar? Els canons, o sigui, tenim canons aquí, aquest canó és d'en Jim. Deixa'm dir una cosa per a aquells que s'espanten. Canons falsos, vull dir que no són. És que la gent a vegades, ja saps com són,

que es posen molt nerviosos. Canons falsos per fer fora. Només espantar. Per espantar els animals que es mengen el nostre rin que tenim cuidat tot l'any. Sanglar, sobretot, cavirols els últims anys d'una manera bestial, alguns ocells, és per espantar. Tenim problemes, necessitem més ajuda amb això de cares de l'administració, que ens donin suport, perquè realment anem molt així. I ara fer vi és anar molt a contracorrent, i fer vi i cuidar la vinya no hauria de ser anar a contracorrent, hauria de ser anar a corrent. Nosaltres ens apuntem

a corrent perquè crec que, a més a més, entre tots hem de fer-ho córrer, això. Moltes explosions, o dit d'una altra manera, que no necessitem gaires perquè pel país no deixem que ens despertin i perquè els cavirols i aquests vagin per la seva banda i no vinguin a molestar. Explosions de creativitat com les teves, totes les que calguin. Gràcies per la feina que fas, en nom del país en general, perquè aquestes feines reverteixen, clar, la teva activitat econòmica, lògicament, però també en el país. I a mi em sembla que aquestes coses s'han de destacar. Moltes gràcies per ser aquí, Kilian, gràcies. Gràcies per obrir-nos casa teva. Adéu-siau. Tal com ha de ser, endreçada o desendreçada, però en funcionament, que és el que ell deia, que és com ens interessen les coses, perquè la llengua sigui en funcionament. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Gràcies a tots. Amics oients, la setmana que ve tornarem a trobar-nos amb algú en algun lloc i passaran coses. I a partir d'aquí ja veurem. Molt bona nit, que vagi bé.

SENSE ÀUDIO PARLAT