La trobada de la Marta amb Shakira

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un minut i un quart de set. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda.

Pot ser que avui estiguis especialment content?

Jo estic molt content i crec que tu també estàs molt contenta i la Marta també la veig molt contenta.

Sí, sí que estem avui així. Amb el content pujat. Amb el content pujat. En Roger té sentit especialment perquè té una nova il·lusió recent encetada.

De fa una horeta, més o menys. I com esteu? De moment està. Ens està anant molt bé, però és tot molt recent i mai millor dit, perquè el primer missatge és de les 4.45. Sí que és molt nou tot. Qui ha obert aquí? He obert jo perquè. Per un gest d'ella. Per un gest d'ella a la vida real, diguéssim. I jo he respost per la vida digital. Molt bé. És intel·ligent,

aquest moviment és intel·ligent. És que la vida real i la vida d'internet es va creuant. Sí. I el Roger és expert també en aquest tema.

Exacte. Portar d'una cosa a l'altra.

Ella al final és el fundador d'Adolescents.cat.

No ho hem d'oblidar mai. Pioners. La primera web juvenil en català íntegrament. I et diré, anant bé l'última. Perquè no n'hi ha hagut cap més encara. No és tant culpa del català que s'estia acabant, sinó més culpa de les webs.

Les webs, és que no hi ha, existeixen les webs.

Sí, també és una pena. I la d'Inmanagement segueix sense funcionar, no? Deixa'm mirar, deixa'm revisar si han sigut alguns dies. Segueix semblant l'entrada del Shane. És un nivell de cotrada espectacular. No, no, amb el comptador encara 0, 0 dies, 0, 0 hores, 0, 0 minuts, 0, 0 segons, però aquí no passa res.

Ah, la Dulceida, que per cert, després d'aquest gran casament que va tenir a Sagaró, està ara gravant la gran cita. Nosaltres ahir ho vam explicar aquí al programa, està en Arbúcies. Nosaltres vam comentar també que probablement avui al vespre hi aniríem, visitaríem el rodatge. I què ha passat? Doncs que això no serà possible, Marta. Al final hi ha hagut un tema de. Hem estat censurats pel propi senyor Trescat. No és la primera vegada que passa i molt em temo que no serà l'última. Resulta que el senyor Trescat ara està tan i tan enfadat. Perquè vam dir on es feia aquest rodatge. Però si ho sabia tothom, no? Cap als teus concursants! No fotis cartells amb aquest grafisme fastigós i llatgíssim de la gran cita que has fotut.

És veritat que tot Arbucés estava ple de cartells

com indicant la gran cita. Catalunya és un poble, germà! Però aleshores, és una rabieta, no? És una rabieta. És a dir. També hi ha aquí un tema que també passa paral·lelament, que és que jo no me'n recordava i no tinc cotxe perquè el tinc al mecànic, a l'Àlex. Ja, un tema pressupostari, també, és a dir i hem demanat un taxi i no encaixa?

És a dir, si tu demà plantes allà, perdona, avui al vespre plantes allà, no et tancaran les portes

i et tancaràs fora. Ah, llavors no. Però no estan tan enfadats com per tancar-nos les portes.

Sí, perquè no ens posen facilitats, o no li posen a la Juliana, facilitats per arribar-hi.

Escoltem una cosa, no tinc cotxe, podem trobar jo crec la manera de gestionar-ho, resulta que no s'ha trobat aquesta manera, doncs no passa res, et confites al programa, jo no hi penso anar mai, i no només això, sinó que li faré boicot actiu, no el miraré ni com a usuària, ni permetré que ningú de la meva família ni dels meus deixats estimats el consumeixi, i aquí al programa ja us aviso. No el comentarem. I demano, sisplau, a l'Ollantat A mi no pots dir que ets de fe i que no. I demano a l'Ollantat, sisplau, que foti el favor i no es posi la segona temporada de la gran cita. Només em sé greu per Antoni. Això sí que sembla una rabieta. No, és molt més grossa la meva que la seva. I més grossa que pot ser. Vull dir que molt de compte, senyor Trescat. Si això ho arregleu d'aquí dos dies, si sempre esteu igual. Espero que el senyor Trescat m'escrigui un WhatsApp de disculpa. I espero que em permeti anar a tants rodatges de la Gran Cita com a mi em vingui de gust i que en tot no em faci una abraçada, que fa moltíssim que no el veig. Crec que es diu Rebequeria, per tant, corregeixo. Exacte.

Bé, això no estava previst. No. Ho podeu comprovar. Vaig a mirar. És que és una última hora, ho acabo de descobrir jo, també. Bueno, sí, se t'ha informat fa poc. Bé, us haig de comunicar que ara farem un petit viatge, perquè així ens ho reclama l'actualitat i també l'audiència.

És que és el teu dia, eh, avui. Per això estàs tan content, no pel nou amor, és això.

Era pel programa. Sí, i perquè ens anem fins al Marroc.

Va, sisplau, allà hi tenim una parella de perfectes d'aquest programa, que són en Miki Núñez i la Sara Roy. Un viatge que, la veritat, no ens agafa per sorpresa, perquè el mateix Miki ens ho avançava la setmana passada a la presentació de la nova temporada de 3Cats.

Abans en Miki m'ha dit que a més a més tenia

una exclusiva per en Roger. És on me'n vaig d'aquí uns dies. Ai, per favor, Miki, que em pot donar alguna cosa. Comença per la lletra M. Comença per la lletra M i acaben a rock. I vaig amb la Sara, d'acord? És el segon cop, no? Que hi vas amb la Sara. Podem venir? Veniu, veniu, si voleu.

Però aquest cop anem a entrenar, o sigui, me'n vaig a fer jo, o sigui, anem a fer cotxe. T'has aficionat molt a això dels cotxes per allà? Sí, sí, soc un gorila, la veritat. Molt? Sí, sí, molt gorila, molt fifetot, sí.

I a la Sara ja li funciona això del cotxe? Sí, li fa il·lusió, jo l'he enganyat, li he dit que serà només unes quantes hores al dia, però en realitat estarem tot el dia per allà. No, no, jo estaré molt pendent. Relataré a la ràdio com a biògraf oficial de la vostra família. Ben fet. A veure si hi ha algú que t'escriu.

Crec que hem de demanar disculpes a l'audiència primer de tot per les nostres reaccions.

Els vostres crits, en el moment que vau saber que la Sara anava també al Marroc amb ell. És una peixateria, això. Tal qual. Bé, jo em vaig comprometre a relatar la seva escapada i així ho farem. Per tant, aquí comença un nou capítol de la nostra sèrie preferida. Com estan en Miki i la Sara? Disculpa? Això ja ho això ho tiràvem la temporada passada. Que recuperem, això és nova temporada de Miki i la Sara al Marroc, en aquesta sèrie que es diu Com estan en Miki i la Sara.

Per què la Sara no fa alguna cançó al Marroc, no? Aquests rils que fa ella tocant la guitarra, dient que està al Marroc.

Seria genial, no sé si s'han portat la guitarra. El tema és que en Miki i la Sara estan bé, que això és el primordial i el més important. I com ja sabeu, és la segona vegada que viatgen junts al Marroc. El primer cop va ser l'octubre de l'any passat. Els va canviar la vida. Totalment. Va ser un viatge de parella i jo sempre he defensat que va ser un viatge on ells es van retrobar després de molts anys. Que no és que estiguessin malament, però a vegades sortir de Mata de Pere i anar a un altre país I sí que havia hagut

un moment de crisi en la parella. Home, i tant. Almenys vist des de fora. I per tot el que s'especulava de la Laura Escanés i ell. Hi havia molt rumrum i potser la Sara ho va portar molt bé, però segur que van tenir les seves converses incòmodes.

Segurament que no havia estat una època fàcil.

Ja ho van parlar amb l'Escap a l'Eclipsi. I tampoc ha de ser fàcil tenir un nòvio que no sap gaire bé si porteu quatre o vuit anys. I jo imagino que tot això també genera unes tensions, que l'única manera de

treure-te-les de sobre és anar al Marroc, menjar en una duna i morrejar en talla dalt. Bé, aquest any, però, us haig de dir que l'essència del viatge és completament diferent a la del primer viatge, perquè la Sara ha estat qui s'ha sumat al viatge grupal d'en Miki i els seus amics. Una colla d'amics fifé amb qui des de fa anys corren rally junts, en 4x4 pels deserts del Marroc, amb cotxes que, això sí, valen una pasta, perquè els has d'adaptar i.

Per tant, la Sara Roy ha estat segrestada. No passa res, però se l'han endut cap allà. Està genial. Perquè no entenc que voluntàriament vulguis anar a fer aquest viatge.

No, que vulguis experimentar això que en el teu nòvio el fa tan feliç i dius, doncs, m'hi sumo, a veure si és tan espectacular.

És l'única possibilitat de la Sara de passar més de tres dies seguits amb en Miki.

Tot i així, us haig de dir que la Sara està fent molt contingut i a jutjar pel seu Instagram, ella ha viatjat sola, perquè a totes les fotos surt la Sara sola al desert. Jo estic content perquè la veig feliç, crec que s'ho està passant bé en aquest viatge, i només em fa patir que no ens caigui per la finestra del cotxe, perquè està fent com uns selfies amb tot el cos fora del cotxe, mentre el 4x4 va a tota velocitat pel desert. Això és perillós i no és broma. Vull dir que és perillós, ho dic de veritat. Però atenció, perquè la Sara no és l'única que s'ha sumat en aquesta aventura. Contra tot pronòstic, en aquest viatge hi tenim una tercera perfecta, que és la Maria Vallespil, la influencer. Jo dic a contra pronòstic perquè m'ha sorprès la seva incorporació a la comitiva Núñez-Roy. A mi no em constava almenys que hi hagués una relació d'amistat més enllà de coincidir sovint en alguns esdeveniments públics. Jo no sabia. Que eren amics, crec que no ho són en el fons, però estic molt a favor de la gent que no té cap mena de problema a l'hora de coplar-se amb altra gent a fer coses noves. I ho dic des de l'admiració, perquè jo no he estat mai capaç d'autoconvidar-me enlloc, o de dir, em faria il·lusió venir.

I més en un viatge, perquè una cosa és un sopar. Un sopar organitzat pel bar Bocata. Doncs et toca seure al costat de. Va dir el de sempre, el músic. Sí, de l'Opau.

Tocas seure al costat de l'Opau de Pons i què fots? Tu menges, tu menges i ja està. Ell és expert d'autoconvidar-se als llocs. Home, l'Opau de Pons va venir? Això és un detall que a mi no em va deixar I ja prou, perquè vam dir que no parlaríem d'ell mai més. Ahir em va trucar, sortint del programa, que ho sabria guanyar. És que parlem més d'ell que de la Rosalia, però és que ell és molt important. Ell es va presentar en el nostre sopar d'empresa de Nadal. Convidat, per motius evidents, que és que no forma part de la nostra empresa, sinó que, a més, no se l'havia ni avisat que estàvem passant aquell sopar.

Però el meu punt era, una cosa és un sopar d'empresa on t'hi pots deixar caure encara que no te siguis empleat, i l'altra és marxar fins al Marroc,

i estar-hi uns quants dies, i més amb aquests cotxes de ràdio. Clar, hi ha molta convivència, no us coneixeu de res. Però crec que es mata moltíssim i no us ho dic amb dit acusador sinó volent construir un relat en equip que no sou seguidors de la Maria perquè jo em vaig menjar tots els seus instastories explicant la prèvia del viatge i ella parlava d'uns grans amics per tant entenc que cataloga en Miki i la Sara com a grans amics nosaltres no sabem l'amistat Nino que hi ha darrere d'ells més enllà del que hem vist a Instagram.

Jo he fet algunes preguntes i no són. La Vallespí no està a l'alçada dels amics del tatuatge de Begum.

De Pals. De Pals, perdona. Doncs podeix far-ne amics en aquest viatge.

Però per això dic que admiro la gent que no són molt amics però s'atreveixen a fer coses amb altra gent i d'aquí potser en surt una amistat.

En qualsevol cas, el que sí que explicava la Maria Vallespí és que el que més li havia creat l'atenció d'aquest viatge i motiu pel qual s'hi havia unit és que ella prèviament ha dedicat-se a les xarxes, ella va estudiar turisme, relacions públiques, i havia estat treballant molt de temps en una empresa de cotxes de luxe. Per tant, la qüestió del motor, encara que poder no ens encaixi amb la imatge que tenim de

Maria Vallespí, li funciona. Per cert, una escapada al Marroc, la de la Maria, que coincideix amb el rumor d'una possible ruptura entre ella i en Camil. En tot cas, sort que ha viatjat la Maria Vallespí amb en Miki la Sara, perquè gràcies a ella estem tenint contingut actualitzat, minut a minut, de tot el que està passant a la Jaima de Núñez Roy.

Estem allotjant-nos aquí al mig del desert. Hola, veïns. Mireu la Jaima. ¡Qué maco! Vinga, espiar-vos. Fes-nos un house tour de la Jaima. Doncs aquesta és l'habitació

principal. Aquesta és la Sara. De la Maria i de la Clàudia. Llavors, veniu, veniu. La joia de la corona.

I apareixen. Ostres.

Uau. Ula, però què és aquesta dutxa massiva? Uau.

Us heu d'imaginar una Jaime descomunal, enorme, amb dos llits, una dutxa enorme, i la Sara que la va ensenyant. Justament, citaré Miki Núñez.

No m'ho esperava, però t'ho prometo de veritat que m'està generant una mica d'enveja sana. M'agradaria ser-hi. M'està fent una mica de fumo, penso que m'ho podria estar passant bé allà. No us ha fet una mica d'enveja aquest plan? Ara, de sobte, amb aquest Instastory, aquesta energia de colònies, d'estar tots allà, s'ho estan passant bé. Allà hi ha. Jo m'ho absolut. No passa res, cadascú és com és. Allà hi ha alguna cosa, eh? Hi ha potencial. Però jo entenc aquesta energia de. En aquesta colleta hi ha.

Caim a les veïnes, a veure els veïns què diuen. Esmorzar. A quina hora esmorzem, no? Aquell xàndal abans d'anar al desert. Clar que cada dia foten 12 hores de cotxe, també, llavors no queda temps per pràcticament res, tot i que. Em pregunto jo, perdó,

en aquests viatges que fas amb amics, però que també hi ha parelles en aquest grup, Hi ha moments d'intimitat? Sí, t'ho pregunto perquè tu moltes vegades d'aquest estiu vas assistir a un viatge on hi havia parelles també. Com els funcionava el tema? Hi vaig assistir i m'agrada

que sàpigues que t'explicaré tots els detalls sobre els meus companys a nivell sexual en aquest viatge. Era un tema molt comentat. Públicament. Les parelles ens ho compartien de dir, no hem pogut ni fotre un kiki, perquè anàvem amb una agenda molt marcada. Tot i així, totes les parelles involucrades en el viatge, en el meu viatge, van follar. De quants dies? Van trobar el seu moment. Viatge de 15 dies, poder dos polvos o tres els van fer, jo em penso. Que em corregeixin si m'equivoco. Cada parella la seva habitació. Cada parella, entre ells el kiki, en principi, i cada parella la seva habitació privada. I els solters anàvem a part, diguéssim. I jo no, diguéssim que no vaig trobar el moment tampoc de follar amb la Clàudia. Tu no vas trobar cap cosí per allà? No. Bé, en tot cas,

n'estarem molt pendents. Jo he vist que han visitat un mercat, almenys la Sara i la Maria, ho han compartit a la xarxa, s'han ficat uns turbans al cap, la foto és curiosa, si més no. En tot cas, us mantindré informades, que sapigueu que he contactat amb la Sara. Perquè m'expliqui com els està anant i vull sentir, diguéssim, de primera mà com està funcionant aquest viatge. No m'ha contestat, jo entenc que al mig del desert no hi ha ni 5G, ni 3G, ni res, però us mantindrem absolutament informats.

Dos minuts i dos quarts de set. Ahir vam estar parlant d'un actor català a qui adorem perquè s'ha anunciat que serà un dels nous protagonistes de la primera pel·lícula de Woody Allen i estem parlant de Peter Vives. Un nom que ja es veu que hem d'incorporar immediatament a la vitrina de perfectes del programa perquè hem tingut molts missatges parlant d'ell al 677 27 10 58. Bon dia, guapos. Escoltant el programa d'ahir, volia comentar-vos que en Peter Vives és el déu grec català. Treballo de cara al públic i el vaig atendre. És una cosa d'un cavalleresc, t'escolta, et pregunta, se'n va cap a un flirteig molt heavy però natural, amb aquests ulls que té que t'atrapen. Podem contractar aquesta noia de guionista, sisplau. La meva companya em va demanar que què ens passava. Pura màgia, aquest noi. Jo sempre el reconeixeré per la riera, però. Bueno, d'aquesta gent que sense voler flirtegen.

És un flirtejador involuntari. És la meva gent preferida i per això i molts altres motius se'n va directa, però ja de pet, a la vitrina dels perfectes. L'haurem de seguir de prop. Ahir el nostre estimat Jaume Miranda ens va explicar aquest encreuament d'universos on un personatge de la Riera de TV3, perquè nosaltres sempre el recordarem així, ara sortirà una pel·lícula de Woody Allen, un dels directors contemporanis més reconeguts internacionalment.

Saps el. La botiga aquesta de Mataró on venen electrodoméstics amb tara? Doncs he vist una nevera super barata. Escolta, i només té una rascada al costat que gairebé ni es veu. No l'he comprat, eh, però així ja la tinc vista.

Un actor molt adorat a Catalunya, i sabem que és actor, cantant, pianista. Però quan parlem sobre la seva vida privada. Escolta'm una cosa, perdó, eh, però va sortir a O Happy Day? Em penso que pot ben ser. És que. Un moment. És el típic que tu el busques i surt com la seva carrera cinematogràfica i són pantalles, o sigui, tot de portades superdisparts. Ostres, i tant que sí, eh.

No ho sabem i ens ha acompanyat tota la vida,

pràcticament. Sí, com a jurat. Jurat a la quarta temporada, eh. Bona. D'aquest programa de TV3 molt mític era de Can Coral, bàsicament.

O TV3, o TV3. O TV3 que va dir la Xenó i tenia tota la raó. Escolta'm una cosa, veus per això que tu penses en Peter Vives i te'n vas directament a la seva carrera professional? Què en sabem de la seva vida personal, Marta? No res. Ah, aquest és el tema, que en sabem molt poques coses perquè ell és molt gelós de la seva intimitat i són pocs els detalls sobre ell que hem transcendit a la premsa. Però, per sort, existeix aquest programa i, per tant, ara mateix us ho explicarem. Què en sabem de la vida personal i romàntica de Peter Vives? En Peter ens neix a Barcelona el 14 de juny del 1987, un any molt potent, una gran fornada, el mateix any en què neix Gerard Piqué, Lionel Messi, la Marta Rimbau, o el mateix any que ens neix un petit Roger Carandella Gurb. El petit Peter va petar el si d'una família molt curiosa i d'aquí ve aquest nom que d'entrada podria també semblar-nos una mica estrany perquè ell amb aquest català perfecte, diguem-se Peter Vives, et deixa també una mica descol·locat. Ahir ens ho explicava en Jaume, el seu pare és català i la mare és neozelandesa, que no vol dir australiana. I per això parla un anglès nadiu pel qual ha estat contractat per Woody Allen. Va començar a estudiar física perquè, segons ell mateix explica, era una carrera difícil i això l'interessava, només amb aquesta premissa ell ja en tenia prou, però ho va deixar de seguida, fins aquí el repte, ja ens vam cansar de la carrera difícil, perquè als 18 anys el van fitxar ja per treballar com a actor, ell també ho devia veure molt difícil i va dir, doncs diguem que sí. I en termes romàntics. Ni una parella l'hi conec. Ni una. Doncs Marta, prepara't. En termes romàntics, en sabem poca cosa. Jo sí que puc endivinar-li, per això, entre el testimoni de l'Ollent i aquesta cosa de Millenial de primera fornada, guapo i d'ulls blaus, ja es veu que aquest noi de més jove devia fer un mal que espanta. I, de fet, per comprovar-ho, també només cal veure com responia ell, fa més de 10 anys, a quina era la bogeria més grossa que havia fet per amor. A veure. Quina és la cosa més

bèstia que he fet per amor? La cosa més bèstia que he fet per amor és agafar un tren. Fins a Calella.

És a dir, un dia normal per qualsevol altra persona. Un dia a la Renfe. Un dia a Renfe.

Ai, quin geni. És més del que ha fet Roger Carandell per qualsevol de les seves exnòvies. També tens tota la raó. Però, efectivament, és menys del que qualsevol enamorat fa en el seu dia a dia. Quan sents això, tu ja assumeixes que en Peter, fins a aquest moment, no havia acabat de descobrir què significava la paraula estimar. Però allò et fa un.

Com dient, la bogeria que vaig fer. Com dient, prepara't.

Prepara't pel que ve.

Jo aquest gest l'interpreto com que ell se sap que el que està a punt de dir és molt pobre. Ah. Ja recullint cable.

Reconeix que com a bogeria justa. Però està claríssim que per l'altra banda s'han fet bogeries per en Peter, eh? Per ell, home, i tant.

Per en Peter es deu haver arribat a parar la ciutat. Et diré, però, que ara, més d'una dècada després d'aquestes declaracions, estic convençuda que la resposta d'en Peter davant d'aquesta pregunta seria molt diferent. Ell és un altre, eh? Ha passat deu anys. Com eres, tu, fa deu anys? Amb 29. Igual, nen, perquè ja ens coneixíem i eres igual. Pensava una mica diferent. Bé, estaves enamorat de la Maria, et vas comprar aquell cotxe familiar pensant poder que tenies nens amb ella o alguna cosa així.

No, vam deixar, eh, quan jo tenia 29, 30. Però bueno.

En Peter's família ens va tenir un gran amor. I atenció, perquè el seu gran amor resulta que també és actriu. Una actriu anomenada Yai Zanabarro. No sé per què reacciones així, Marta, perquè a internet hi ha molt poca informació sobre ella. De fet, és allò que busques, Yai Zanabarro, i surten diversos perfils, ja no te'n surt ni un. No, no, ella no em sona de res, però. Els estic veient junts. I es van conèixer gravant nit i dia la sèrie de TV3. Home, és que això no ens pot funcionar més, no? Un amor produït dins de Trescat. I del que en sabem, bastant secrets d'aquest amor. Perquè malgrat que en Peter sigui tan hermètic normalment, fa sis anys va decidir concedir una entrevista a La Vanguardia, on ens en va donar alguns detalls. És una entrevista que li va fer a en Ramon Francàs, que va titular. L'amor estable de Peter Vives, que aquí en Peter havia mantingut una línia molt clara de discreció, fins que va dir, saps què? Ja si començo a explicar la meva vida i vull ventilar, ja fotem aquest titular i ja passem de tot, perquè l'amor estable de Peter Vives. No acaba de ser clickbait, no? L'amor estable?

No, sempre acaba de ser gaire sex. A veure, que és una cosa molt desitjable, però a l'hora de titular i buscar algun clic, l'amor estable no és el que més crida l'atenció.

Doncs Marta, a mi em sap greu que diguis això i espero que no fos el cas i que aquest article no es perdés en els fons de l'internet, perquè no té pèrdua. Us aviso que al periodista s'agrada moltíssim i en Peter encara més. I si m'ho permeteu, llegiré el començament d'aquest article. Sisplau. A veure. Actor Peter Vives Neway viu des de fa prop de 4 anys la seva primera relació sentimental estable. Viu amb Yai Zarabarro, a qui va conèixer darrere de les càmeres mentre rodaven la sèrie Nit i Dia, de TV3. Un dia, la Yai Zal va acompanyar amb cotxe cap a casa després d'un rodatge, i es va encendre la guspira de l'amor. Diu que ha estat una història molt bonica. A la primera cita van anar a veure La La Land. Avui reconeix que encara és la nostra pel·lícula. Llavors ja sé a què estem destinats. Afirma que a mesura que es va esveint la idealització, vas transformant l'admiració en amor i subratlla que hi ha un punt de complementarietat. En aquest sentit, es mostra plenament convençut que les diferències s'han d'admirar i no criticar. I que la crítica, al capdavall, és el càncer de la parella. També creu que si pots admirar les diferències de la teva parella, tens molt de guanyat. De fet, el que l'atrau d'una dona és que tingui alguna capacitat, talent o habilitat que ell no té, que hagi viscut experiències que ell no ha viscut i també que sigui algú a qui admirar i de qui poder aprendre. Ho diu de broma, ens va fatal, ens barallem cada dia. I sense fer broma reconeix que ens va molt bé i estic descobrint la complexitat de conviure amb algú i de conèixer-lo profundament. Estic descobrint tot un món. Peter Vives vol deixar clar que se l'ha relacionat amb moltes noies, fins i tot amb presentadores nord-americanes, però que en cap cas han estat parelles estables. Quan se li pregunta per la paternitat, torna a fer broma dient que pensa en ser pare cada dia.

La premisa de l'entrevista, quina va ser exactament?

La premisa de l'entrevista, quina va ser exactament? Absolutament cap, Marta. Jo crec que ell estava cansat que ningú devia parlar d'ell i va dir, mira, saps què? Aviam si amb això A veure si em fitxo amb el Budi Ale, no? I va funcionar.

Jo no li critico l'estratègia. Els 32 anys, primera com relació estable. Doncs. Bueno, com va el món.

Jo no sé que n'heu interpretat d'aquest article, jo he detectat que odiava la seva parella. De quin any és? És del 2020, Marta, és un article molt bo, el podeu recuperar a l'avantguarda perquè no té pèrdua. Però clar. Clar, és que aquest és el tema, de quin any és aquest article? Aquest és el gran amor amb la Iaiza que en Peter ens explicava fa ja sis anys. En aquell moment en duien quatre. I avui en durien ja deu. Però desconeixem totalment si encara van plegats. Segurament ja no, perquè l'amor acaba i perquè, com us dic, a mi l'únic que m'ha transmès aquesta entrevista és un profund odi d'en Peter cap a la que en aquell moment era la seva parella. Ella estava relatant un final, en el fons. Tu saps quan vam estar explicant aquesta setmana als infestoris que va penjar l'Elisabet Álvarez, propietària d'Inaut, el centre d'estètica, que explicava, li preguntaven com es porta amb l'Enrique Tomás, el seu ex i pare del seu fill. I ell diu, no el vull criticar, per sobre de tot és el pare del meu fill, i de vegades tindrem ganes de matar-nos, però estem condemnats a entendre'ns, tot va bé. I a respectar-nos, sí, sí. És aquesta cosa de fer veure que tot. Saps, ai, no ho acabo. Jo no l'acabo de notar enamorat, en aquestes paraules seves, no sé com ho veieu vosaltres. No, no ho està, no ho està. No passa per res.

Jo crec que juga a agradar l'entrevistador i a ser divertit. Està flirtejant amb l'entrevistador, novament. No ho pot evitar.

No ho pot evitar. Doncs sí, segurament la iaiza i la Peter ja no van junts, però també podem escollir somiar a família. Podem escollir imaginar-nos en Peter ballant amb la iaiza a la cuina. Cada nit. Collant el marfre i mantenint viva la passió després de tants anys. Jo. Mira, tal com estan les coses, que ja prou malament va tot. A dia d'avui, donades també les meves circumstàncies personals i totalment privades. Quines són? Escollo, Marta, la il·lusió. Jo escollo la fantasia. Tu vols que segueixin feliç? Jo trio que ells estan ara mateix escoltant-nos al cotxe, rient, partint-se la caixa, pensant, pobres, que es pensen que estàvem tan i tan malament i estem així de bé. Mai sabran el que és l'amor. Sí. Ella està asseguda ara mateix a les seves cuixes. Això és el que jo espero. No? Posar-nos a triar? Segurament és així. Prefereixo pensar això, Marta, que no pas la realitat, que és que estén enbloquejats a totes les plataformes.

En Peter Vives, que de fet el podem veure en el programa de 2CAT, que està fent aquest concurs, que treballa amb ell l'Elisenda Pineda.

És una perfecta d'aquí. La perfecta. És la perfecta major. A mi m'agrada imaginar-me la vitrina de les perfectes en una mena de casa modernista, allà és tot ple de vitrinetes, com si fossin les ninetes aquestes que la gent col·lecciona, i l'Elisenda Pinet és la persona que regenta aquesta casa. Ella t'obre la casa i és qui guarda les claus. És una persona molt important.

Cinc minuts i arribem a tres quarts. Fem una pausa i de seguida Jaume Miranda per explicar-nos quan paga de lloguer Shakira al seu nou pis de Madrid.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

4 minuts i tres quarts. Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda, com esteu? I Marc Andreu, bona tarda. Bona tarda, Pandón. Et saludo perquè se m'ha sentit de fons. No, perquè la Juliana comença a arribar. Ja que aneu avui a l'estudi, eh?

Marc, saps el que hi ha? Mira, enliga l'aire, sisplau. No, s'està molt malament de fred. Jo el que tinc que avui a Marc Andreu amb tu és una sensació de connexió extrema. Perquè estem vivint el mateix rebutge alhora, que és que se'ns està expulsant directament d'aquest rodatge de la gran cita, perquè el senyor Trescat ens ha decidit de nou boicotejar. Repeteixo, no és l'última vegada.

Jaume, apunta. Però que és un malentès públic, que això és la solució. És una rebequeria dels dos, et diré. No, rebequeria de la que vindrà ara. Però què dius, Juliana?

Sí, Marc Andreu, que s'atreveixi el senyor Trescat, que sé que tots tenen el meu número, a escriure'm. Si se soluciona aquest malentès. Quan em truqui que li diré, hola, l'Ovilú, com vas? És veritat que llavors tu ets com la nena més agradable d'aquest país. És que sou simpàtiquíssima, si se'ns tracta bé. Escolta'm, si. Però se'ns ha tractat bé sempre. Marc Andreu, si ets tu que me'ls has criticat i m'has demanat que,

sisplau, ho expliquessis. No he dit això, mentidera! No la critico, tampoc. Home, està un moment complicat. És que estaria en Fric News, a més a més. Prou. Si se soluciona d'aquí a les 7.

Senyor Trescat, tens una mica més de 15 minuts per contactar-nos i que ens personem a Bússies a entrevistar alguns dels propers concursants d'aquesta temporada segona de la Gran Cita.

Jo no vull ni entrevistar-los, jo vull veure com és l'ambient.

Marc Andreu, a tot això crec que no és sa per tu, que t'han batat del format, que hi vagis allà a espiar el que hauria pogut ser i veure possibles persones que t'haurien agradat. Marc Andreu, no hi has d'anar. De fet, doble i al del senyor Trescat. Marc Andreu, t'ho prohibeixo, i ara mateix et lligaré, saps com a Ulisses de l'Odissea, veient les sirenes? Et penso lligar allà al pal perquè no marxis d'aquí.

Marc Andreu, no et deixen participar en aquest format, després no t'hi deixen anar ni de visitant, i encara els defenses. I no te n'adones. Això és un claríssim síndrome d'Estocolm, Nino.

14 minuts, ja, són els que tenen el senyor Trescat.

Senyor Trescat, tens el meu telèfon. No parlaré aquí a l'antena. No, no, que el diguis, no.

Jaume, disculpa perquè. Jo estic molt angoixat perquè només arribam a passar cada dia. Hi ha una amenaça per part de la Juliana a algú, sigui una institució o una persona. Normalment institucions. Per sort, per ara no he rebut mai.

Però arribarà. Bueno, vigila, no compris números. Posa Shakira, va.

Tenim la Shakira a Madrid, ella ja ha arribat a la capital espanyola i, bueno, s'ha hagut de buscar un pis, n'imagino.

Sí, perquè ja he sabut que na Shakira farà una residència madrilenya de 12 concerts, no són pocs, repartits entre el dia 18 de setembre i 11 d'octubre. I, per poder dotar-me aquests xous, s'ha fet construir un Estadio Shakira. M'agrada molt aquest narcisisme, o sigui, ell amb tot el seu perró s'ha dit, faré un estadi que tengui el meu nom, no? A mi m'agradaria. Faraona. Sí, és un recinte fet a mida per ella, instal·lat a Villar Verde, que té una capacitat de 50.000 persones per jornada, multiplicat per 12 concerts, són igual a 600.000 persones en total que l'aniran a veure. I a quant tenim l'entrada? T'ho dic. Idò, mira, no ho he mirat. No soc un bon periodista. Estem una mica desconectats del Montsequira.

Però perquè també està molt desconectada de nosaltres, ella. Jo amb això sí que tinc una rebequeria, amb la Shakira.

I la Shakira, per mi. Déu meu. Gràcies, Enric. Com es nota que té la cinta d'atenció sempre a la mà. La Shakira està ara nerviosa a Madrid, des del seu pis nou, escoltant que tenim la rebequeria. Deu dir què passa.

Perdona'm una cosa, la Shakira i jo tenim una relació personal que m'agradaria tornar a explicar ara mateix. De fet, dues anècdotes que podria arribar a compartir. Perdona, però mai han estat bones, Marta. Una és boníssima i l'altra és més justa. La primera és l'any 2010, d'acord? I es remunta a un concert que va fer el Palau Sant Jordi, on jo hi vaig assistir. Vaig fer tota aquella cua que s'havia de fer quan estaves a pista, cosa que em temo que també passa ara en el present. I un dels meus companys, que anàvem a segon de batxillerat, li va tocar la mà. A mig concert. I no se la va rentar durant uns quants dies. Llavors, a mi això m'uneix a la Shakira d'una manera indirecta, que sempre recordaré.

Ets una mica fluix com a anècdota. No, la millor ve ara.

Ets una mica fluix com a anècdota. No, la millor ve ara. I no me la trepitgis, eh? Deve dir-te que, de fet, aquesta anècdota t'uneix tant a la Shakira que el primer cop que ens la vas explicar vas dir que tu li havies tocat la mà perquè va haver-hi. Me la vaig fer tan meva que hi va haver un efecte. Bueno, un Mandela, no sé.

Si tu creus que una Shakira te reconeixeria perquè va tocar setmana en el teu amic.

No, però per la segona anècdota igual sí. T'agrada molt. Hi havia un mango fa molts anys, fa uns 10-12 anys a Passeig de Gràcia, a Barcelona, i era un dia entre setmana, i jo hi vaig entrar. No hi havia ningú, exacte. Hashtag shopping. Total, cada cop i volta em fixo en l'altra persona que hi havia a la botiga i veig una noia amb una faldilla llarga i uns cabells arrissats. M'hi acosto una mica més i pam. Shakira. Shakira comprant el mango. I dic. És la meva. És la meva. M'hi vaig atensar i li anava demanant la foto quan de cop i volta hi romp del no-re, perquè no hi havia ningú més. Un armari. Un armari, que era el seu germà, el Tonino. Sí, Antonio Shakira. I em diu, em va fer un dispensi, dispense. Dispense, senyora Montaner. Senyora Montaner, dispensi. Para Shakira. Shakira no hace fotos porque está de shopping. I llavors jo li vaig dir, doncs dispensa tu, em sap molt greu, hi hauria alguna manera de després poder parlar amb ella, perquè és que no l'estava molestant, no hi havia ningú més, no s'havia fet allò un efecte fan i un gran reclam, no ho sabia la gent. I em va dir, mira, fem una cosa, t'esperes fora de la botiga i quan acabi de comprar la Shakira t'atendrà i et podràs fer la foto amb ella. I jo tota innocent, tota il·lusió, me'n vaig cap a fora, espero, ja no sé ni què havia de comprar, però me'n vaig anar, vaig pensar, el primer és el selfie amb la Shakira, I total passa 10 minuts, en passen 15, en passen 20, 25. Comença a generar-se una mica efecte xup-xup al carrer, perquè jo. Ho deies, no? Tu no vas dient-ho. Ella ja feia el que no sortim. Jo em sentia profeta, jo vaig dir I a la Shakira és molt fort, vaig fer venir una amiga meva. Corrent. I total, al cap d'una estona, ens venen les dependentes del mango i ens diuen, mira, que al final la Shakira ha sortit per la porta del darrere. Ostres. Això és llet, eh? Això és un engany. Sí. És un engany. Sí, totalment. Totalment. Me molesta més a nivell personal. Perquè jo soc una fan i a mi m'ha decebut. Exacte. Lo de Isenda no ha decebut els fans. En canvi, això. Com diu lo Pau,

els artistes ens adem a lo públic.

Doncs a lo públic la Shakira no se'n va d'Ebre, llavors jo des d'aleshores tinc una espècie de relació tòxica amb ell.

I és totalment normal. De fet, aquesta relació tòxica s'extén a tot l'equip, perquè tot l'equip entenem el teu dolor i ens hi sumem. Et diré, ara, seriosament, la Shakira últimament està fent algunes declaracions per mi una mica polèmiques, com la que ella va fer quan era al Brasil comparant-se amb mares solteres del país, o després l'altre dia va fer una carta a les famílies llatines que resideixen aquí a Espanya, també com volències similars.

Una cosa molt estrana. Sí, que és aquesta cosa de voler demostrar que ets una d'elles quan en realitat tens uns privilegis que és que no t'hi pots ni comparar. Jo entenc que vulgui abraçar tot aquest col·lectiu, però clar, no sou el mateix.

I que pots abraçar els teus orígens i la sensació de pertànyer d'una manera diferent, sense reivindicar una qüestió de classe que queda totalment fora de tu.

Ella ho abraça tot, menys una Marta Montaner en aquella porta d'esmango, això està clar. Jo és que encara estic afectat, després t'abraçaré jo perquè t'ho mereixes. Gràcies. A tot això estem gestionant per anar a veure algun dels seus concerts. Ah, sí?

A mi si em regalen l'entrada

hi vaig directe. Ho estem demanant. Les entrades, si no, potser l'hem de comprar. Però preparem una mica la cartera perquè la més econòmica està a 84 euros, la més cara, 600. Pareu mitjà de l'entrada, uns 100 euros.

I el que és pitjor, hauràs de parlar castellà, Roger, que tu vas molt fluix. A Madrid se parla castellà. Però que en Roger que et penses que vindrà? Però jo no parlo quan vaig a Madrid. Ah, te quedes muda. T'hi ha gast sort de muda.

Quina cançó, quinta macla. Que bona, eh? És que només per cantar aquesta cançó jo aniria a un concert que fos aquesta cançó. Només, en bucle. En bucle. No, només en un cop en tinc prou. És que trien una, trien només una de la Shakira. Impossible. Impossible, però és que és la puta biblioteca d'Alexandria, tot té valor allà. Sí, és que sí. No pots cremar res.

Absolutament. Per tant, la tenim a Madrid, farà aquests 12 concerts. 12 concerts, 600.000 persones a 100 euros.

Sí, exacte. De fet, el seu primer concert serà demà divendres i, de fet, Shakira ja ha arribat a Madrid, tota rodatjada d'una multitud de reporters assedegats i d'una comparsa de ball de benvinguda.

¿Qué es lo primero que vas a hacer aquí en España, Shakira? ¿Qué es lo primero que vas a hacer? Abrazarlos, abrazarlos. ¿Ahí te puedo abrazar? Shakira, ahí, ahí. ¡Ale, ale, let's go! ¡Ole, que te quiero! No he visto algo así en mi vida, los medios encima de Shakira.

Aquest és l'Abel, no? L'Abel Planella és el gran amic de la Laura Escanés. Exactament,

periodista i també reporter del cor. Mira que veiem continguts delicats aquí al programa i constantment aquest programa és una medicina genial per també tenir cada vegada menys vergonya aliena, no?

Treballes molt els teus crímics. Comencem per nosaltres mateixos. Jo no puc imaginar els nivells impressionants

de vergonya aliena profundíssima als que he arribat veient aquesta peça audiovisual.

Però a mi no em sembla res de l'altre món tampoc

ella està molt nerviosa és una paràlisi del son

terrorificat que ho diu perquè és un excés de piloteig a un famós ella està raríssima, ell també està estranyíssim ningú està còmode no s'ha sentit res no entenc res tampoc de l'Storytime no aporta res, és un contingut que a mi no m'aporta cap valor no hi ha cap narratiu al voltant.

Bé, tornant a néixer a Kira, només arribar a Barajas, va tenir unes paraules per s'estat espanyol on ha viscut tant d'anys.

Pasé los años más importantes de mi vida aquí. Cuando me fui también pasé uno de los momentos más duros de mi historia. Así que volver y de esta manera con ustedes rodeándome de cariño y de ese amor y ese apoyo que nunca me faltó de mis fans españoles, de mi público, de la gente de España, es lo que me hace volver.

Ella és que és en Mariano Rajoy de Colòmbia, perquè diu molt i no diu res. No, i ella sembla que tots

aquests anys amb en Gerard Piqué, que és una de les persones més catalanes que coneixem, no han servit de res. Ah, no, no, clar. Ella vivia a Barcelona. Ella era catalana. Ella va versionar el Vox per tu i el va publicar al seu Spotify i encara hi és. I gràcies a això en Pep Sala pot viure encara sobre la música. Busca quants ullets menys vols fer. La Shakira li va demanar diners pel Vox per tu i va dir que no. Que no és pas dolent, però busca. Vull dir que no passa res, que també s'ho mereix

aquest pobre home. I ella de forma original té ascendència catalana perquè un dels seus cognoms és Riboll. Que això m'agrada moltíssim, aquest crossover català a sa vida de na Shakira, no? Bé, degut a aquesta residència madrilenya, na Shakira haurà de viure durant un mes com a mínim a Madrid i ara ja fa dues dècades, volia sumar aquest recordatori, na Shakira ja va viure durant quatre mesos a Alcalá de Henares per compondre Fijación Oral i, de fet, allà a Madrid, a Alcalá concretament, va viure els atemptats de Sons AM, que a mi això m'apareix molt fort i m'apareix encara més fort que hagi compost. La tortura a Alcalá de Henares. Però bé, aquesta vegada s'ha decantat per el centre de Madrid i no Alcalá, gràcies a la revista Semana, sabem que s'ha instal·lat a s'hotel The Madrid Edition de 5 estrelles. Aquesta exclusiva hotel se troba ben a prop de la Puerta del Sol i en Shakira ja s'ha fet seva una de ses suites Penthouse, que és una habitació d'hotel dúplex de 162 metres quadrats. Avui he descobert que Penthouse vol dir àtic de luxe. Jo sé lo que vol dir T10, cadascú juga en els seus mercats. I ja no es diu ni T10, no? No, de fet se diu té casual, té usual, no sé, estic molt desorientada. És una puta estafa, per cert. Ah, totalment, sí, sí.

Que val una pasta, que et quedes, de veritat, o sigui, i després sempre va fatal tot, és una merda, va tot tardíssim, es viu en pànic, o sigui, de veritat, és que jo aquest any estic intentant venir cada dia en tren, i de veritat que és una experiència. És que és traumatitzant. Fins aquí.

Cada cinc minuts passa alguna cosa. És molt emocionant.

És tu de qui és culpa, no? No, no, no. Pensa també de qui és culpa el que passa a Can Trescat. Bueno, va, escolta.

Un penthouse. Aquest penthouse. Aquesta suite penthouse de 162 metres quadrats consta d'un excés exclusiu. No sé de què va aquest programa.

Avui és una muntanya per saber-se. És molt delicat. Solo que queda un minut. Me'n vaig cap a Vic. Pararé l'internet. A riure, sí. Jo, mira, aquí fa una mica de públic que mai en tenim, doncs mira, avui.

Bé, aquesta suite consta d'un accés exclusiu, una gran terrassa amb vistes privilegiades en el casc històric de Madrid, una piscina infinity privada, una habitació amb llit king size, vestidor, sala d'estar, menjador, cuina i un major d'hom privat, perquè evidentment la Shakira no ha de fer res perquè és rica. A l'habitació hi poden dormir fins a sis convidats, no sabem amb qui dorm, entenem que amb el germà, que és el road manager, i amb quatre persones més que no sé. Qui són? Antonino. Exacte. I el preu d'aquesta suite ronda 20.000 euros a nit, segons Informàlia. Suposo que si t'hi quedes uns quants dies et fan preu, no? Sí, estic segur. Que això s'esclat, o què? Sí, et regalen unes paelles quan marxes. Sí, i esquellos d'en Lildami.

Ara fa Kellogg's? Què farà el Lil Dami?

Què fa el Lil Dami? Qui no coneix la història està destinada a repetir-la. És al·lucinant. Com festa la festa? És molt bo, aquest títol. Serà un miracle si el Lil Dami d'aquí 3 mesos pot sortir

de casa i rengir coses xulíssimes que jo. Mira, el món del pot petit és boníssim. Està molt bé. Sí, és que hi ha coses molt bones. Les tres bessones bebès, que jo no sabia que tenien un format.

I són una monada. És on jo vaig aprendre que bebè en català és bebè. Bebè i nadó, també. I nadó, però que saps que aquí al programa intentem dir bebè? Que no ens acaba de sortir genuí, però nosaltres ho provem. Som tres bebès, sí que ho diu, sí.

No anem a la gran cita, no, al final, ara? Queda un minut, li queda un minut. T'ha dit alguna cosa? No, li queden cinc minuts al Sanya 3, clar. Ah, perquè és fins a les set. Sí, estarem pendents. Bé, ho deixem aquí, tornarem demà a partir de les 6 de la tarda. Fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.