La universitat del futur tindrà també més persones de 60 anys

Última secció de l'últim programa de la temporada, acabem la xerrada i, com deia Josep Maria Vax, tanquem la paradeta i ens n'anem de vacances.

I avui ens visita una persona que el vull felicitar, és el Josep Santos, director general de la SAIO Universitat, Ramon Llull, i ara nou president de la International Association of the SAIO Universities. Què tal? Felicitats! Estàs content? Doncs,

moltes gràcies per convidar-nos, molt content d'estar aquí, una gran responsabilitat que ens toca ara, i estic realment il·lusionat i content. És una bona plataforma per tirar endavant tots els projectes que tenim al cap dintre de l'associació, I em toca ara, des de la responsabilitat, tirar-lo endavant. Diu-n'hi-do,

67 universitats de la Salle, d'arreu del món. Això vol dir quantes universitats inclou aquesta associació? I vol dir una feina global, m'imagino, amb universitats des de Catalunya, però l'Àsia, Amèrica Llatina, l'Àfrica, no? Com funciona?

Estem als cinc continents. És una molt variada xarxa, una diversitat molt gran d'universitats que tenen més de 150 anys d'història, universitats que tots dos acaben de néixer, i amb una transformació en cada un dels seus entorns que ha estat sempre molt important. L'educació superior, en aquest cas la de la Saliana, sempre té aquest punt de missió compartida per tirar endavant la transformació del món i aquestes universitats són claus i aporten a cada una d'elles una especificitat que és molt diferent i molt enriquidora.

Esclar, Déu-n'hi-do, quantes universitats, no som conscients, 67 universitats a tot el món, i els reptes d'aquest mandat, està canviant l'educació, està canviant l'educació amb la tecnologia, amb la intel·ligència artificial, amb aquest món que va tan ràpid que és exponencial, quin diries que són els reptes també en el cas de les universitats, per als nous alumnes, per als nous aprenentatges, què destacaries, què canviarà?

Mira, nosaltres tenim aquesta plataforma que són 300.000 alumnes, aproximadament. Déu-n'hi-do, 300.000. 300.000, dintre d'una xarxa que és la Salle, que té més de 1.200.000 alumnes, que està present a 80 països. Llavors, els reptes, de vegades, els mirem localment, no? I els reptes que tenim ara són globals, des dels grans, el canvi climàtic, que estem aquests dies gaudint. Sí, sí, el notem tots, aquest canvi climàtic amb la calor, eh? L'impacte de la tecnologia, el canvi del comportament de les persones, les grans migracions demogràfiques. Tot això, evidentment, exigeix una evolució i també un tractament global. Clarament, per exemple, hi ha països en desenvolupament. A l'Àfrica passarà de 1.200 milions de persones a 4.500 milions de persones. O realment són capaços de donar una solució a l'Àfrica conjunta perquè realment hi ha talent i es desenvolupi indústria o si no tota aquesta gent vindrà cap aquí i de vegades només pensem en donar de menjar, està molt bé, fer ajudes, està molt bé, però evidentment l'educació és la palanca de canvi. I la intel·ligència artificial, com deies, és un dels motors que ha de fer-ho, això ens proporcionarà molts amb moltes eines hem de fer que aquestes eines siguin democratitzables i que puguin arribar arreu del món i que també ens ajudin a aquest canvi que sigui un canvi positiu i que no sigui un canvi segregat.

Que important parlar de l'Africa i parlar d'universitats, perquè no ho fem sovint. Nosaltres quan parlem de l'Africa a vegades és per explicar sempre males notícies, però evidentment també hi ha gent estudiant, hi ha gent preparant-se, hi ha talent a l'Africa. I aquests reptes que em anaves explicant, que són moltíssims, però ja segur que deia la intel·ligència artificial des de l'òptica universitària, per tu quins són els pros i contres d'aquesta tecnologia? Perquè els hi hem d'ensenyar, però sobretot amb esperit crític i amb responsabilitat, no?, també, diries?

Les noves generacions incorporen de saque, ja tots els alumnes que ens arriben nous a la universitat, incorporen de saque aquesta tecnologia. Forma part integrada de la seva vida i el que no podem fer és estar lients a tot això. Evidentment, també les universitats s'han d'evolucionar i estar connectats, estar en xarxa, veure com evoluciona i donar plataformes als alumnes, també per desenvolupar la part important del seu ensenyament, que no només utilitzar les eines, si no utilitzar-les en sentit, és part de la nostra responsabilitat. Evidentment, la intel·ligència et dota, diu un amic meu, d'una capa de superpoder, superwoman, super. Poders digitals, no? Jo ho explico sempre, també, sí. I la nova universitat ha de ser agèntica, vull dir, també tindrem altre tipus de treballadors que seran digitals, això segur que també estarien tots d'acord. Però tot això ens han de treure de la nostra responsabilitat principal, que és formar persones que estiguin adaptades a aquesta nova tecnologia, que la integrin, no per ser exclaus d'ella, sinó per intentar, a través d'ella, fer les transformacions que calen.

Si avui un estudiant et preguntés, que a vegades ens ho pregunten, a mi em passa, Xantal, que he d'estudiar el meu fill i la meva filla, m'ho diuen, no? Doncs si avui un estudiant et preguntés què hauria d'aprendre perquè una intel·ligència artificial no el pugui substituir, què li diries?

El primer que li diria és que no intenti lluitar contra la intel·ligència artificial, perquè hi ha certes coses que la intel·ligència artificial farà millor que nosaltres, llavors aquest tema és un tema clau. Certes coses no, per exemple, no és capaç d'adaptar-se adequadament a les experiències d'usuari que s'han de proporcionar en qualsevol tipus d'entorn. No té una capacitat d'anàlisi crítica que jo li puc donar a aquest alumne, una capacitat d'analitzar diverses situacions de negoci o diverses capacitats abstractes, problemes abstractes en els quals encara es necessita la ment d'una persona i aquí és on hem d'incidir especialment en això. Hi ha un altre tema que té a veure amb l'aprendre a ser de les persones. Això també t'ha de fer feliç, has de conviure amb els altres, has de saber participar d'una societat de la qual seràs una persona que has d'utilitzar les eines per procurar que el teu entorn es desenvolupi, creï riquesa i creï una riquesa que sigui positiva per a tots.

Molt bé. Si et demano, fes-me un altre titular. De com seran les universitats del futur? Mira, nosaltres quan fèiem el Revolució TV3 explicàvem com canviaven moltes coses i les classes, no? A vegades no han canviat gaire. Les classes de quan jo era petita ara no han canviat, no? Les classes de la universitat canviaran més o no?

Jo crec que les classes sí que han canviat. Jo, abans de ser director de la universitat, era director de la xarxa de centres de la SAI. I no té res a veure amb l'entorn que tenim a les aules ara amb l'entorn que teníem a les aules quan jo estudiava. Els alumnes són més diversos, és tot molt més ric i les classes de la universitat, evidentment, han de canviar. El titular, evidentment, més tecnològiques, evidentment, més connectades, amb moltes més aliances i segurament també molt més humanes, molta més capacitat de veure la diferència amb l'altra. Hem d'innovar. Coneixent l'altre, sabent quins són aquests entorns, perquè els canvis són globals i de vegades tenim una migrada massa local amb certes solucions a problemes que donem. Ho donem amb una mentalitat molt d'aquí, que és diferent de la d'Àsia, que és diferent de l'Amèrica Llatina, molt més contextualitzada, molt més present en els problemes socials. Evidentment, tecnologia sí, però tecnologia per fer què?

I Josep, una pregunta. Cada vegada vivim més anys i jo veig que cada vegada la gent va més a estudiar a les universitats, perquè es parla d'aprendre al llarg de tota la vida, i nosaltres a la Universitat del Futur no serà només pels joves, sinó també per a la gent gran, està passant reinventar-se diverses vegades. Jo, per exemple, crec molt en la formació i intento estudiar als 40, als 50, perquè crec que la formació és molt important en un món tan canviant, no?

Mira, Chantal, jo crec que una de les claus del canvi serà que el canvi és constant i és continu. Llavors, evidentment, la gran revolució serà aquesta, que les universitats hauran d'adoptar un altre rol, perquè són una actiu molt important de la societat, però no han de quedar aïllades i han de. Generacions de 60, 50, 40, 20, 30, conviuran en un entorn d'aprenentatge continu i serà normal veure a classe persones de 60 amb persones de 30, persones de 20 tots evolucionant, perquè l'aprendre a aprendre és una de les competències que, com deia l'informe de l'ORS, que havien de desenvolupar. Doncs a mi saps què em passa?

Mira, vaig fer empresarials i periodisme i m'agradaria estudiar psicologia i després penso, potser, escolta Clara, estic treballant, però als 65 si em dona temps, per què no puc posar-me a estudiar?

I tant, i més enllà dels 60 i més enllà dels 70, perquè evidentment també les noves tecnologies se'ns allargaren, com bé deies la. La vida, vinga, ara impactat de certes coses de la xina que he vist en directe en temes de genòmica i de més, la tecnologia aplicada a la vida. És que si no ens avorrim, perquè si acabem de treballar, doncs, escolta, ens posem a estudiar, no? Amb una qualitat de vida, amb la robòtica, tant assistencial com la contínua, jo crec que aquí tindrem moltes coses a desenvolupar i és un nou món i un món nou que ve, no? I aquí, per això, aquesta component de formar-se, continuar-se formant, obrir-se a la diferència i obrir-se al canvi constant. Que és la gran nova revolució que ens arriba, no només és un canvi, sinó que és un canvi que serà, demà és un altre canvi, demà passa tot un altre.

No, no, és que si viurem tants anys, jo crec que si anem a viure 90-100 anys, veurem gent universitzada amb 60-65 que diu, em poso a estudiar, per què no? I hem de mantenir aquesta il·lusió,

perquè la persona és persona entre d'altres coses, perquè s'incorioseix per les coses, perquè té interès per altres coses, i ara tindrem la gran oportunitat, perquè mai com ara, El món ha estat preparat justament per compartir tota aquesta informació i tot aquest coneixement. Tu deies psicologia, doncs sí, com el Matrix, tindràs alguna cosa que podràs, amb unes píndoles, estudiar certes coses, evidentment, que et faran que aquesta curiositat quedi d'alguna manera satisfeta i podràs fer algun tema per tirar endavant.

Molt bé. Josep Santos, enhorabona també per aquest nomenament, 67 universitats, i sobretot per explicar-nos avui, no?, també que cada vegada més gent gran anirà a les universitats. Per què no? Estudiar als 60, als 65 anys, una nova carrera. Gràcies. Moltes gràcies.

Que meravellós que ningú hagi d'esperar un instant abans de començar a millorar el món. Anna Frank. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Xantal Llevina.

Fins demà!

Acabem programa, recordeu, aquest estiu, revolució, els millors moments de 11 a 12 de la nit del 20 de juliol fins a finals d'agost. De dilluns a divendres a l'antena de Catalunya Ràdio. I recordeu la frase del poeta nord-americà Debaixi Mida, que diu, no esperis a les vacances per gaudir de la vida, comença a gaudir-la ara mateix, siguis on siguis.

I avui, abans d'acabar, deixeu-me que dediqui unes paraules a dues persones molt importants del Revolució. Jordi Portals i Júlia García han estat anys treballant al Revolució i comencen nous projectes. Els desitjo molta sort. Gràcies pel seu talent i per fer tan equip aquests anys. La temporada 11 venen dues persones noves, però sempre hem d'agrair la feina d'equip i el recorregut perquè jo dono la cara, però hi ha un equip molt important al darrere que sempre fa possible els programes de ràdio, els programes de televisió. Per tant, l'equip. És el més important. I avui, per tant, moltes gràcies al Jordi Portals, moltes gràcies a la Júlia García Cabanas. El Revolució sempre serà a casa vostra. Gràcies també a Cesc Bertran, Gerard Gil, Jordi Pí. I ens trobem ja, jo també vaig a descansar, ens trobem temporada 11 del Revolució. Gràcies Catalunya Ràdio i 3CAT per confiar en la nostra feina i amb novetats. Venim amb molta il·lusió i amb ganes de seguir revolucionant.

Gràcies a tots. T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt, si estàs amb mi desapareix tot el que és trist. Un dia gris, el pintes de colors, fins a la lluna i tornar t'estimo jo. Els meus ulls són com bombetes, els meus llavis riuen fort. No puc amagar el que sento quan em mires tan de prop. Cames i braços, què em passa? El cos m'està tremolant. El meu cor fa pampa lluga si no deixa de ballar. Quan soneixen els colors per fer l'art de Sant Martí. Quan escrius amb el teu dit el meu nom en el mirall. Li dono canya a la ràdio i escolto aquesta cançó. Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que sento és això. T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt, si estàs amb mi desapareix tot el que és trist. Un dia gris, el pintes de colors, fins a la lluna i tornar t'estimo jo.

Mai té saïtut, mai té, mai té saïtut. Pilla, pilla, pilla patata, tortilla. Mai té saïtut, mai té, mai té saïtut. I el guirany no et devuelta, mai té saïtut. T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt. Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist. Contiga la gris, el pintes de colors. Fins a la lluna he tornat, t'estimo jo. Fins a la lluna he tornat, t'estimo jo. Fins a la lluna he tornat, t'estimo jo.