L'Aitana parla sobre el català

Que no surti d'aquí.

Són les 6 de la tarda, Juliana Ganet, com estàs? Molt bé, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda.

Mira, et diré com estic. Estic molt contenta perquè estem estrenant careta nova, després de 150 anys que la Marta és una altra en aquesta careta. Jo estic horrible i soc rosa, curvadíssima.

Hi ha gent que es pensa que estic embarassada en la careta original del que no sortia d'aquí. No. Només portes el vestit del teu embaràs. Del meu embaràs, però ja no estava embarassada. La Nina tenia un any, aleshores.

Perdona una cosa Marina Faneca i Joan Sorinyà

que estem molt contents la careta que és aquest vídeo d'entrada que es veu cada cop que arrenca

el programa el Marc Andreu no la volia canviar que ho sàpiga l'audiència

però si érem unes altres persones ja no s'entenia a

Marc Andreu li encanten els canvis com és que no volia canviar? perquè diu que per un any no val la pena això també és veritat. Amb això també té raó. Per un any sí que val la pena, són moltíssims programes, un any. Jo, amb aquesta excusa de per un any, hi ha moltes coses que és veritat que jo penso que no val la pena destinar certs esforços a segons què.

Però clar, amb aquesta excusa ja no ens hi posaríem.

No ens hi posem, pleguem. Molt bé, doncs ja no treballem. I tampoc és el que ha costat fer aquesta careta, saps? Tampoc és com ara fer una docu-sèrie, per exemple. No, no és una docu-sèrie, no.

A veure, ara que comentaves, Marta, que no estàs embarassada, per si algú s'ho havia pensat per la careta antiga.

No, de fet, m'ha vingut la regla avui. Ah, jo també la tinc. Ah, sí, segur que no. Germanes de sang. Literal.

Literal. Roger, no et sents una mica apartat? No et sap com greu, ara? M'agradaria tenir-la, a mi també. M'agradaria com tenir-la. A vegades m'ho he pensat, com seria tenir-la. Ho passaries fatal. Jo tinc un dolor, ara. Si em veieu més baixa d'actitud és per això. I empipa molt. Empipa molt. És un pal. I sempre s'ajunta tot. El dia que ha de ploure resulta que és també el dia que t'ha de venir la regla, saps? Però bé, tot fos això. Exacte.

No, volia comentar això que ha penjat l'Elisabet Álvarez, que has compartit tu Marta pel grup com a última hora. Increïble. I que, bueno, que té tela la cosa, que és que Elisabet Álvarez, que és la propietària d'Inaut i l'ex d'Enrique Tomàs, per posar el context. El dels pernils. Exacte. Ha anunciat que, efectivament, està embarassada, ella.

Està embarassada i ho ha anunciat en un reel a Instagram amb el següent text. 10 anys després, tornem a començar. Clar, això vol dir que ella tenia un fill. Sí. Fruit del matrimoni amb Enrique Tomàs. Sí. I ara li donarà un germanet? Qui és el pare? A nosaltres ja fa dies que ens arriben missatges de les nostres perfectes oients.

Diuen que seria el pediatra del primer fill. A mi, si això fos real, que no ho sabem. Que crec que ella fins i tot ja ho ha explicat. O sigui que és possible que sigui una informació 100% real.

Doncs m'encantaria. O sigui, no em pot semblar més contifollar-te el pediatra del teu fill. És una història d'aquestes que semblen gairebé de trama porno.

Una mica. I que segurament s'han conegut a la consulta, l'altre és que s'hagin conegut a fora o que ja fossin amics de fa anys.

Però tu imagina't que va ella amb el seu ex marit a la consulta, saps el típic pediatre que porta el fill des del naixement fins que es fa gran? M'encanta. I que allò s'hagi anat gestant a foc lent o un dia.

O un dia tonto. Que fins i tot et descuides de visitar la criatura, perquè esteu lligant. La mare i el pediatre i el nen te'l tornes a emportar amb la grip cap a casa. A veure la corba de creixement, l'alçada, el test. Aquest dia està buit.

Això a mi sí que em fa un foc molt horrible, les miradetes amb el pediatre.

Bé, anirem informant sobre aquesta relació a la

que tinguem nous detalls. Sí, perquè no sé de quan estan, eh? És que anava a dir, o sigui, que ara n'estem parlant aquí amb total naturalitat, però fa molts pocs mesos estàvem especulant sobre la ruptura, o sigui, encara estaven amb l'Enrique Tomàs, que no estava gens clar, m'entens?

20 setmanes sembla que surt allà l'ecografia que ha penjat ella, eh? Per tant, estaríem a mitja embaràs, ja.

Poder estar una mica més embarassada i són vídeos antics.

Quatre mesos, per tant el mes de maig. Recordeu quan ells van fer des d'Inau també un documental sobre la seva figura i que nosaltres el vam posar aquí al programa. Un documental que era un rill. Realment era un rill.

I el vam comentar com si fos una peça audiovisual. Va durar més el comentari que el documental en si.

Sí, que ella parlava de nosaltres que deia, no, han parlat de tu el que no surti d'aquí. I que la paraula soltera és com que no l'acabava d'abraçar del tot. Per tant, i si, poseu-vos a imaginar, ella ja estava sortint amb el pediatra del seu fill? Uf! O amb el pare del seu fill?

M'encantaria. M'encantaria que hagués sigut així, perquè més per com ella explicava la ruptura o les poques coses que insinuava. Semblava més aviat que ella estava en despid, no sé com explicar-ho, vull dir que no la veies tan poc il·lusionada amb un nou projecte, amb un nou amor. De vegades poden passar les dues coses alhora.

De fet, així de vegades passa. El despid i la il·lusió per la nova relació.

I tant, el cel i l'infern. A finals de desembre vam comentar el documental de l'Elisabet Álvarez. Uau. Bueno, per si vol fer els seus càlculs. Bé, dit això, anem al WhatsApp del programa, al 677-27-1058.

Perquè l'audiència ens ha col·lapsat literalment el WhatsApp, amb molts missatges sobre el concert de la Itana d'ahir al Palau Sant Jordi. Sí. El d'ahir era l'últim dels quatre concerts que la catalana feia a la Ciutat de Barcelona i per algun motiu que ara analitzarem va sorprendre a tothom amb un discurs inicial parlant de la importància de la llengua catalana i també de la seva relació amb el català.

Jo soc amb la meva família més castellano parlant, però és veritat que jo he crescut aquí a Barcelona gràcies a l'escola, gràcies a estar al poble he pogut aprendre perfectament el català i m'agrada dir. Poder practicar i més. Estava parlant aquests dies amb les meves amigues i els vaig dir, mira, vull que em parlieu català, perquè és veritat que ells amb mi no canten català, perquè jo no acostumo a parlar. I els vaig dir, sisplau, que em parliu català aquests dies, perquè m'encantaria un últim dia, un últim dia a Barcelona, parlar tota l'estona català.

Ha semblat que havíem de recuperar aquesta versió que va fer per la marató del 2018 la Itana.

Mira que Jordi Cubino n'ha fet de grosses i totes positives, però és que aquesta és increïble. Això és. Sent la força.

La força de la llengua. Ahir la Itana, defensant això, que les amigues, sisplau, que li parlin català, i agraint a l'escola pública catalana d'haver-li ensenyat la llengua d'aquest país, quan a casa seva eren castellanoparlants.

Aquí hi ha clarament un canvi de. No un canvi de discurs, perquè tampoc és que mai hagués fet un discurs contrari a això, però diguéssim que tampoc era un tema que li hagués generat interès o que ell hagués manifestat una especial. Curiositat, vull dir que fins ara era com que li era una mica igual la llengua catalana i que s'entenia també per aquest context

seu tan castellanoparlant, saps? A veure, havia fet algun temteig amb anar dient sempre els quatre vents que la gent que estimo era la seva cançó preferida, també quan va penjar ja fa dos anys o tres el Coti per Coti dels Tiet, és a dir, ella havia anat fent passetes però semblava que era una cosa que realment no la movia gaire. I mira, a veure, realment, Jo tinc contradiccions amb això. Perquè, per una banda, clar que me n'alegro moltíssim que l'Aitana s'atrevís amb el català, que ho fes d'aquesta manera, que demostri aquest respecte i aquest amor cap a la nostra llengua. Cap a la seva. Cap a la seva, també. Perquè dir que el vols estudiar i vols que les teves amigues et parlin en aquesta llengua i canviar d'idioma ja sabem que no és gens fàcil, quan t'has acostumat a relacionar-te amb algú en una altra llengua. Però, per altra banda, és que estem celebrant una victòria molt trista.

Ens ho deien molts oients, a veure si eren engrunes o no eren engrunes. Ui, tant, que són engrunes. Ah, sí, perquè és una artista catalana fent un concert a Catalunya.

I que s'ha escolaritzat en català. Fins als 18 anys, a l'Institut de Viladecans. Però és la realitat d'aquest país, que hi ha molta gent castellano parlant.

Per això és una victòria trista, perquè és una radiografia de com està la situació. Sí, sí, totalment. I després, més enllà de tot això, jo el que veig és una estratègia darrere d'aquestes paraules, que em sembla bé, perquè tot és una estratègia quan ets un personatge públic d'aquest nivell, no?, I prefereixo una estratègia que en jugui a favor, com pot ser aquesta, que no una altra, però sí que hi veig molt. No que no vulgui netejar la seva imatge, però segurament es vol acostar, saps?, al públic d'aquí, de Catalunya.

I que és una cosa que estan fent molts artistes, que és això d'abraçar els teus orígens. La Rosalia, per exemple,

també hi havia molta discussió de, quan vingui al Palau Sant Jordi, més enllà de quina llengua faci servir, els subtítols de les cançons, perquè aquest disc Lux, que és l'últim que va treure. Tenia 13 llengües, tenia aquests subtítols en el concert. En quin idioma seran? I finalment van ser en català. Quan clarament, si això hagués passat amb Motomami, haguessin sigut en castellà. Tots aquests petits canvis, jo crec que són positius, però també són estratègics, perquè volen abraçar aquesta part del que forma part també de la seva identitat. I estem en un moment també políticament molt més calmat, on això també és molt més fàcil de fer. Jo no entenc per què en l'últim concert, sí?

I els altres tres, no?

Exacte, i també vull pensar que ella diu. He demanat a les amigues que em parlin català per entrenar-lo per aquest últim concert. Vull pensar que no només l'haurà fet servir en aquest últim concert i que a partir d'ara. No, diu que vol una classe, esclar. De fet, ella mateixa ha reconegut que en els últims anys ha anat notant com se li anava rovellant el català i que per això ha decidit posar-se les

piles i que pretén millorar-lo. Has de millorar-lo, això sí. Bueno, segur. Porque. Faig moltes castellanades, jo ho sé, jo ho sé, però bueno, és important a vegades, quan hem crescut aquí a Catalunya, encara que les nostres famílies no parlin castellà, perdona, català, eh, veure pel·lícules en català, a mi m'encanta Crimps. El català, tenir altres fonts per poder parlar català, per poder practicar-lo, i ara que porto tant de temps fora, m'he adonat que no és igual, que no és tan fluït, que no és tan fàcil per mi. I m'agradaria tornar a fer clases de català, m'agradaria mantenir la llengua, perquè és el més important que tenim que cambiar aquí a Catalunya. Sóc lingüística, soy bilingüés, también castellano, pero también en catalán. Dicen que m'agradaria intentar intentar-ho.

Ella és una gran consumidora de crims. En Carles Porta està molt content. De fet, li ha fet un tuit que diu, nosaltres també som fans teus, admirada Aitana. I retuitejava la notícia que l'Aitana havia explicat que ella consumia crims. I ara diu que també vol fer classes de català i que és molt important mantenir la llengua.

I té raó en tot, si puc posar només un però, el concepte del bilingüisme és molt perillós fet servir en el context en el que el fa servir ella, més que res perquè el seu és un cas claríssim de com la diglòsia acaba infiltrant-se a tot arreu i com el bilingüisme no existeix, perquè si fossin bilingües ella no tindria cap dificultat en parlar català i ella mateixa confessa que la té, el que passa que sempre acabes tirant cap a la llengua de l'estat i ja està.

Doncs bé. Millor això que res, és evident.

I tant, i tant. I tant l'estimem i que el seu català també m'agrada. I l'estimava un debat.

És que vull dir-te, saps? I això, evidentment, és una alegria. Bé, molts dels oients que

ahir van ser al concert de l'Aitana també ens fan arribar a la llista de famosos que van veure per allà. Ens diuen, el Plexi era, però no va sortir a ballar. Sorry, not sorry. Salutacions. També ens diuen que hi havia Martin Garrix, que va pujar a l'escenari a ballar Superestrella, que és un dels DJs. No, no, el número 1. És el número 1 del món. Vaja, diria que sí, vaig a mirar-ho.

A una revista que es diu DJ Mag. Vosaltres, clar, com a persones que veniu de la ràdio musical, això és com molt important. Això era el gran esdeveniment cada any. Ah, no, mira, posa aquí David Guetta, ara.

Això és com la borsa, no? Martin Garrix 2, cada any canvia. Com els tenistes.

I suposo que aviat es publicarà el del 2026, perquè aquest és el del 2025. Quin tema, eh? Sí, d'aquí és el número 1. Per mi és veure com noms d'exnòvios, ara, el rànquing aquest.

Un Martin Garrix, que a banda de sortir a l'escenari a ballar. Ah, ell aquí!

Perquè es diu que hi haurà una col·labo.

És que ho diuen, i ell també va penjar uns instastories del concert, i clar, tot això alimenta aquests rumors que diuen que fa temps que ells dos estan preparant una col·laboració. Home, seria bèstia, un dels grans disc jockeys internacionals, fer una col·labo amb la Aitana. Sí, sí. Bé, també ens diuen que hi havia els tiets al concert de l'Aitana i ets en Jutta en una foto d'ells de públic, eh?

De fet, els tiets van tenir una tarda molt moguda perquè primer van ser, com nosaltres, a la presentació de Trescat de la nova temporada, com a concursants VIP de la travessa, no? Que, per cert, també hi havia la Raquel Sanz maquíssima, que en va fer mil bromes, no pot ser més natural, més fantàstica. Bé, ja. Es troba perfecte, anava genial, anava guapíssima, super elegant, que li dic, però tu has rebut una convocatòria de vestiment, en plan una mena de dress code, i em va dir, Juliana, no cal que rebis cap dress code per saber que has de venir arreglada en una inauguració. Molt bé, és que ella I tant que sí. No es pot ser més genial que ella. I res, els tiets justament em van explicar que després se n'anaven al concert de l'Aitana perquè els havien convidat. De fet, en aquesta inauguració de 3Cat passaven moltíssimes fans de l'Aitana que també eren fans de l'univers 3Cat i que se tensaven per mirar, per saludar la Laura i en Miki, es feien milers de fotos amb tot de fans de l'Aitana i es van encreuar una mica tots els mons.

Bé, doncs també hi havia en Nil Moliner i qui també hi havia eren els pares de l'Aitana, que tu Marta ja vas veure en Cosme en el primer concert que es va fer fotos amb fans, doncs hi va tornar. Ens diuen, oh la triu de perfectes, aquest vespre he anat a l'últim concert de l'Aitana, diu un parell de coses. Entre cançons, avui tot en català i un discurs previ de com el va perdent i el va recuperant. Diu, i una altra, abans de començar el concert els seus pares anaven amunt i avall i totes les nenes fent-se fotos amb els dos com si fossin ells els cantants. Brutal, però ells esperaven amablement. Per cert, jo i la meva filla de 6 anys ja hem disfrutat molt del concert. Petonets. Petonets. Per tant, els pares que ja es deuen saber el concert de memòria i que crec que gaudeixen sortint a fer-se fotos i a parlar amb els seguidors de la seva filla. I que aquesta és realment

la seva jornada laboral, no? Vull dir, anar als concerts de l'Aitana, aparentment, i fer altres coses, no?

Forma part de l'equip de l'Aitana, no? Vull dir, deuen treballar. Bueno, el pare segur.

Tenen sou, això ho havíem comentat algun dia. Crec que havíem especulat, sobretot, perquè no teníem informació. Perdona, en Pau Espart, que ens havia vingut

amb informació fresquíssima, perquè sobretot en Cosme, ella crec que la cosa està una mica més. Més a l'aire. La mare, dius. El pare compta com a administrador de diverses empreses de l'etana. Vull dir que sí, que estan en nòmina, seguríssim. A mi em fa pensar una mica que sempre hem parlat molt de les relacions familiars dintre dels negocis i últimament la Tini, aquesta cantant argentina, ha estat tenint moltíssims problemes amb el seu pare que resulta que l'ha estafada. I ha robat tot. Però és que això també passa. Em sembla que confies la teva vida i els teus diners en una persona que és de màxima confiança i poder perquè és de màxima confiança. Fa una mica de més i de menys. Però és que si no te'n pots fiar del teu pare,

de qui te'n pots fiar? És que jo. No ho sé.

És que jo crec que de vegades d'un pare te'n pots fiar menys. Jo no soc pare, però què pot portar un pare a una mare a agafar els diners de la seva filla i emportar-se'ls? Ah, d'acord, dius estafar-lo. Estafar el teu propi fill i la teva pròpia filla. No ho sé. És molt bèstia. Bé, en tot cas, per altra banda, ens diuen els oients, també a través del WhatsApp, que hi ha molt neguit sobre la propietat de la casa nova de la Marta Rionbau, qui viu allà dins, i ens demanen, diu, bon dia, tinc dubtes respecte a la Marta Rionbau i la seva casa nova. Als vídeos que ensenya la casa hi surt pràcticament sempre l'Àlex de la veu greu, que ens encanta. I ell sempre parla constantment en plural de la casa. Sembla que directament hi aniran a viure els tres, però realment creieu que és a mitges? La meva teoria és que la casa és només de la Marta, però han comprat i dissenyat i decorat tot entre els dos. Necessito saber què en penseu, perquè aquesta intriga em té enganxada.

Tanta especulació també, tanta intuïció en aquest WhatsApp, però jo crec que com que la carpeta Rimbaud té taranyines ja, de tants dies que fa que no la toquem ni la follegem, jo començaria pel més important, que són les bones maneres. Marta, per molts anys, amb tres dies de retard.

Quin greu. No, ara de sobte la Marta forma part de la família Jovany, que sabeu que sempre els felicitem tard. Sempre anem molt tard, en Gil Jovany, la Morena. Sempre els felicitem com tres. Anem una setmana tard, una setmana tard. Doncs la Marta passa immediatament a ser cosina Jovany.

Exacte, de la família. És que ella va fer 39 anys, i va ser aquest diumenge, en va fer 39, això és del 87. Com tu. Com jo, com en Piqué, com en Messi. És clar, bona fornada, eh? Una fornadeta que. Fa goig, fa goig.

Els 30-40 estan picant a la porta amb força. L'any que ve ens trobarem tots. Clar, feu un aniversari grupal.

Sí, no sé si jo pintaria alguna cosa, tots aquests. Què farem pels teus 40, Roger? Jo cada dia tinc més clar que vull fer molt poca cosa, Juli. Llavors jo muntaré una coseta petita on hi sereu, ja us ho dic ara, si us ve de gust. A on? Molt petitona, a casa meva. Res, en la taula, calculats, som uns 15, màxims. Esclar, és molt, eh? Venim de gent! Jo em pensava que no tenia amics i me n'han sortit 15. Ah, i? L'Ernest i qui més? Bueno, l'Ernest, un alt càrrec del Clínic, les meves amigues de Girona, que els vaig presentar

quan vam anar a Girona. Molt bones, són genials.

Guapíssimes. I això. Molt bé, doncs 39 anys.

I ella, aquell dia, el diumenge, va llevar-se amb la casa nova, aquella que és victoriana i colorida, perquè recordem que hem enterrat, hem dit adeu a Villaciment, que ara és dels seus pares. Doncs es va llevar amb aquesta casa victoriana plena de globus.

Que ella, anant bé, ja deu tenir la casa tota decorada de Halloween, perquè la Marta Rimbau també és molt així. Va molt d'hora, no? Va molt d'hora i va molt de temporades. Llavors, i radicals. Perquè està il·lusionada, ella. I també viu de fer aquest contingut,

no? La gent fa bromes. Com que ja està buscant coses per Nadal, fins i tot. Doncs bé, ella es va llevar en aquesta casa nova, tota plena de globus, i amb la companyia de les dues persones més importants ara mateix de la seva vida, que són la seva filla Julieta, que aviat ens farà dos anys, i també del seu nòvio. L'Àlex, l'Àlex del rellotge que li dèiem aquí, que és aquell noi anònim misteriós que la Marta ens va començar a ensenyar cap a la primavera, de manera subtil, perquè si ho recordeu, només li vèiem les cuixes, aquells braços forts, amb un rellotge sempre al canell. No l'ensenyarà. No l'ensenyarà, no l'ensenyarà fins que pam. Al final, i també per pressió de paparazzis que l'havien mitjassenjat a un aeroport. Però perdó, al final,

15 dies després dels primers senyals que vam tenir d'aquesta setmana. Una setmana, potser. Vull dir-te que tot va ser rapidíssim. A poc a poc van ensenyant, van ensenyant, i un dia ja li vam sentir la veu.

Doncs ens va plantar l'Àlex del rellotge al davant, i també la seva veu, que aquí el programa va cridar força l'atenció.

Bueno, ¿qué hicimos? Lo primero, sacar las puertas. Lo primero, sacar las puertas. Que solo había que levantar hacia arriba. Eso es. Luego con el cepillito este, quitando madera. Es un cepillo de lija. Aquí con la mano, que fue fácil. Vosaltres teníeu el dubte de si li portava un filtre

perquè no li identifiquéssim la seva veu real. I molt amb temor, ara ja que han passat uns quants mesos, que sí que és la seva veu. Que va néixer amb el filtre. I ja vèiem que el que unia aquest parell, més que una química desbordant o una passió corporal molt evident, aquella física incontrolable, el que els unia era l'obsessió per les reformes. L'amor per l'interiorisme i restaurar mobles junts. De fet, la nova casa de la Marta Rionbau l'havia construït l'Àlex en un primer lloc. I així és com es van conèixer, ara desfent-la i tornant-la a fer. I el cas és que aquest noi el tenim molt ben integrat a la família Rionbau perquè diumenge, en aquesta festa familiar de l'aniversari de la Marta, també se celebrava una altra gran efemèride. I era que els seus pares feien 40 anys de casats. I ho van celebrar junts. Que quan portes relativament poc amb el nòvio convidar-lo a una festa així clar, és veritat que si s'ajunta al teu aniversari potser és una bona excusa per

ajuntar-ho jo crec que també amb la nena de pel mig segurament les coses s'han hagut d'accelerar però jo d'entrada estic radicalment en contra d'aquest moviment. És que per què ha d'haver-hi tanta pressa per tot? O sigui, és que a la gent ja li agradaria la segona setmana estar coneixent la besàvia, també. Perquè de vegades pot la il·lusió. Però que no em sembla dolent. Jo penso que el que més il·lusió t'ha de fer és que això es pugui allargar el màxim possible, saps? Llavors, com més trigui el t'estimo millor, com més trigueu a ser nòvios millor, com més triguis a conèixer la gent millor, no? Estem bojos o què passa?

Jo crec que s'està imposant la rapidesa últimament en general. Molt!

La gent va a 300, eh? A 300 per l'autopista de l'Amor. I m'està avançant tothom d'unes velocitats. A quina velocitat vas a l'autopista de l'Amor? Tu no circules.

Tinc la balissa posada. I el peto, esperant la grua. Molt bé.

Tens intenció per això, que et rescati, o ja t'està bé quedar-te aquí?

No estic malament, però bueno, si algun dia avancem i arribem al peatge, doncs endavant. A uns 90 ja aniràs bé, no, tu? Sí. Tranquil·lament, és que no hi ha cap pressa. No, ja arribarem. El camí també es gaudeix.

És que visita que això, t'ho dic de veritat, ja es gaudeix molt més llavors del procés. Aquesta màgia, aquest enigma. Per què voldries ja conèixer la sogra? O sigui, per què?

La Marta no opina igual que tu, Juliana, perquè en aquesta festa familiar us heu d'imaginar l'Àlex del rellotge i l'Àlex de la veu greu assegut a taula amb els sogres, mentre en una llibreta va apuntant quins són els consells perquè una relació duri molts anys.

Tres? En la mayoría de ocasiones es decir sí a todo.

Elles tienen la razón. Siempre tenemos nosotros la razón.

Marta tiene razón. Y cuatro, decís siempre sí, ¿verdad? Normalmente sí. Y aquí voy a poner salvo excepciones. Hay excepciones. Sí, sí, sí. Ojo. Que Juan primero dice no.

Vale. Pero al ratito sí.

Mare meva. L'escena és dantesca des del meu punt de vista.

Perquè crec que, és que això val la pena recordar-ho també, que la família Rimbau no només és famosa la Marta, la mare és famosa perquè el germà és molt famós, que és l'Hector Rimbau, que fa aquests vídeos d'humors perpèntics, d'humors per alguns, perquè per mi són de mal gust. Que el pega la seva mare la majoria de vídeos. Servidors plens de violència. I ell estripar els pantalons a la mare, que es queda amb calces. Jo estic escandalitzada.

I empotra la cara de la mare contra un plat d'espaguetis.

O un pastís, o un Nutella, o jo què sé, eh? Són aquestes bromes que a molta gent sí que li funcionen i a nosaltres no, perquè és que realment conté una negació física. Són molt físiques, són bromes molt físiques.

I sabeu com ens passa? No amb la família Farelo, que hi ha gent que coneix la Batguial per ser la filla de l'Eduard, o l'Eduard per ser el pare de Batguial, doncs amb el Rimbaud, igual. Jo conec la Marta com a influencer de Lifestyle, tranquileta, i tu coneixes l'Hector. Jo vaig entrar més via Héctor. Més via Héctor, que és la via agressiva. Doncs és normal, m'encaixa, que estiguin fent aquest tipus de bromes de sempre has de dir que sí al que et digui la teva nòvia, perquè les nòvies si no s'enfaden. Saps com amb aquesta cosa masclista, en el fons? En fi, el més fort del tema no és que per això l'Àlex conegui els sogres, que això podria arribar a ser bonic, perquè si una persona és important per tu i te l'estimes, també és normal que vulguis que la resta de gent que estimes la conegui. El més gros no és això, sinó que el més fort és que la Marta Rimbau i l'Àlex del Rellotge, efectivament, com sospitava la nostra oient via WhatsApp, ja viuen junts.

És més greu encara. No, és que per mi és gravíssim. Però saps què passa? Que sí que ho poso molt en el context. Penso en l'edat, penso en la criatura, penso que tot és molt diferent. Evidentment, i que no puc jutjar. Per començar, no podria tampoc jutjar-ho des del meu punt de vista, perquè cadascú té la seva història, les seves necessitats, però més en aquest cas. Perquè si tens una nena petita, jo entenc que tot es complica. Jo què sé, és una altra història. Ells sabran, però vaja, no.

El que és encara més fort és que ens neguem a s'aventar oficialment per una publi d'Instagram de la Marta. Como tenemos gente nueva

me voy a presentar. Me llamo Marta, tengo 38 años y hace dos años fui madre soltera por elección de una preciosa niña que se llama Julieta. Ahora tengo pareja y vivimos juntos.

Això és una publi on la Marta diu que farà un curs d'interiorisme amb Gemini i Google. Ah, molt interessant. Perquè diu que aprendre s'ha de fer tota la vida. Has de tenir el cervell en constant treballar i entrenament.

De moment això és el més sensat que està passant.

I el que encara és més greu és que no tingui micro per gravar els vídeos. Això sí que és. Sempre se sent tot fatal.

I com farà el curs d'interiorisme? No s'entendrà res?

No, però és molt visual. Si veig el quadre, segurament.

Si veig, hi haurà música de fons. Doncs, en els primers 15 segons d'aquesta publi, la Marta ens explica que, efectivament, sí que viu amb el xicot, però el que no concreta és en quina fórmula de convivència estan optant. Si l'Àlex li ha comprat mitja part de la casa i ara està tot al 50-50, si l'Àlex decideix contribuir d'altres maneres, com pagant les factures, llum, aigua, etcètera, la compra del súper, o pagant mobles, etcètera, si no paga res de res. Perquè recordem que la Marta ja va conviure amb un senyor que li ocupava la casa sense fotre ni brot. És que ni tan sols netejava ni posava rentadores. En un model de convivència que encara a dia d'avui no entenem gens. I això era amb en Diego Matamoros, que era el seu exnòvio.

I per mi tenia més sentit això. Que no depèn de quines velocitats que s'agafen

avui dia quan comences amb algú. Tenia més sentit, recordem que és que estan vivint junts com a ex-nòvios, que no és allò que diguis, no, tinc un nòvio que no fot l'ou. No, no, és que ho van deixar i ell va seguir allà, tenint un poder adquisitiu altíssim. Tenint els recursos econòmics per poder realment cadascú fer la seva vida. Perquè hi ha gent que sí que per necessitat ha de seguir convivint amb l'ex i moltes vegades això és un procés traumàtic que fa molt més difícil poder fer el dol. Però és que no era el cas d'aquesta gent. I tenia els gossos, la nena, ja nascuda, ja, sí, la Play. Els gossos, per context, són llops. Quina època aquella, eh?, que comparàvem els marbres i dèiem, a veure si en Diego encara segueix allà mentre grava la publi de Nintendo, no? Marxava, el tio. Doncs bé, a veure si algun dia la Marta ara ens explica com s'ho faran amb l'Àlex. Que segur, jo, si pogués apostar diners, ho faria. Crec que aniran junts al casament de la Dolceida i l'Alba Paul d'aquest divendres.

100% i aniran junts, home, però si està assegut pràcticament a la falda de la sogra. Sense bromes, com no d'anar al casament d'una amiga? Potser és el primer gran esdeveniment on van junts, així públic. Doncs sí, sí que ho serà. Perquè a Catifas no l'hem vist, aquest noi. No, no, jo fora de la casa no l'he vist, aquest noi, pràcticament. És que Catifas tampoc és un lloc on la Marta se senti especialment còmoda. Va a algunes, però molt poques, mai dona declaracions a la premsa.

I crec que aquí també acompanyarà la seva parella en aquest casament, o podria ser que passés. Us ho he dit abans per WhatsApp. Mario Casas. Com acompanyant de Melissa Pinto. Podria passar. Està convidat segur.

Però també podria passar. Que la portés i la deixés a la porta.

Però també podria passar. Que la portés i la deixés a la porta. Que ella caigués per terra i ella arrenqués

el cotxe i la deixés tirar per terra. I ella amb la samarreta de la selecció del Brasil. A més, perdona, però et recordo que l'excusa que ell donava per no haver anat a aquest casament era que no li agradaven els casaments. És veritat. No de dir estem començant, és molt d'hora, no m'hi vaig en cor.

No li agraden els casaments. Jo equip de la Marta que crec que hi haurà aquí un canvi i que s'hi presentaran els dos. Jo crec que sí. Jo com que no dono ni una amb aquesta parella, però és que ni una, no dic res. Les velocitats van com van, té molta pinta. Ells ja n'han anat fets, eh? Xino, xano, a poc a poc. Segons el teu criteri han anat en el tempo adequat.

És que si no, no ho entenc, perquè no coneixes de res l'altre, no? Com pots arribar a aquest nivell de compromís tan extrem amb algú si, anant bé, no saps a quin col·legarà? És que no m'entra el trast.

Bé, demà farem un especial i comentarem aquesta reboda que faran la Dulceida i l'Alba Paul el dia 11 de setembre. Ara fem una pausa i de seguida Marc Andreu i Jaume Miranda.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

No, el que acaba de passar és A veure, Marta, si pots escriure tu que tens en Marc Andreu al costat. Marc Andreu, bona tarda. És que en Marc Andreu encara no ha parlat, només ha rigut. Jaume, bona tarda. El que ha passat aquí és. Bueno, puja't els pantalons, sisplau.

Saps el ritual d'aparellament dels ocells, on veus que el masca comença a ensenyar tota la plumassa i dius, caram, quina demostració de colors. Doncs això ja ho heu vist en directe amb un homai, és en Marc Andreu. Per què m'ho he perdut? Quina merda. En Marc Andreu s'estava fent un selfie. Ara, en aquesta pausa publicitària, fent una cara de sexting,

que jo, de veritat, és que l'hem ben enxampat. I et diré una cosa, no és la primera persona a qui enxampem i a qui hem de cridar l'atenció per estar fent sexting

en horari laboral. En aquest programa ho fa tothom. En aquest programa ho ha fet tothom. Diré una cosa, costaria trobar algú que no ho faci en aquest programa.

Jo no ho he fet mai. Sensing no ho he fet mai, mentre faig programa. Puta, en mitja jornada de sexting. Home, està prou bé, estan esquins, no? No crec que sigui. Per qui era Marc? És que en Marc ara tinc nou nòvio. Era per fer un close friends a Instagram i

a veure què pesques?

O era per algú? Era per algú d'aquestes fotos bomba. Per qui? Unes persones que parlo per Instagram. Ah, per algú. La tiraràs a més d'una persona. A una persona l'he enviat. Jo amb això estic en contra. Cada persona es mereix una foto única. Una obra única. Estic fent la meva gran cita personal i estic parlant amb diverses gent.

Recordem que aquest noi és tan dol, eh? I està buscant l'amor aferrissadament. No ha de ser fàcil. Marc, cuidado, perquè a vegades, quan tens massa ganes de trobar l'amor.

Em passa que estic xerrant molt però no quedem mai. I això sí que em frustra una mica. Perquè és veritat que xerrem, xerrem, xerrem, però necessito fer la cita ja. I no sé com fer el moviment aquest de.

Mira, ahir tenien una cita amb aquest pobre nano que fa un mes que xategen i no han pogut quedar perquè no m'han pogut quadrar i jo el vaig obligar a anar a treballar.

Me'l vaig endur a currar. Bueno, a vegades distreures, eh? Ja ho trobarem, ja ho trobarem. A veure, Marc Andreu, ahir ja ens vas fer una mica d'avançament, però ens vam quedar molt curts de les novetats de la nova temporada televisiva de Trescat i de.

Ahir va ser la presentació de la nova temporada allà a l'Ideal de Montjuïc, va ser una festassa, perquè després de la presentació i veure. He vist fotos i vídeos i no hi vaig poder ser, però sí que es veia que va ser una festassa perquè hi havia menjar gratis, que això sempre entra bé, i música, i trapella, i era tothom. Gent de Trescat que va perdre els papers. A la festa. M'has de veure força, eh?

Jo no vull dir noms, m'ho diré pel teu respecte. I sobretot perquè era gent d'informatius, que jo al moment de la vida m'atreviria a ventilar-ho públicament amb noms i con noms. Però perdent els papers. No perdent-los, però hi ha molt d'hora dient-me, porto X copes, no he menjat res. Estic tan i tan alegre, m'entens? Que jo vaig pensar, sort que marxem, perquè aquí la cosa es pot complicar de mala manera.

Una de les persones que estava molt contenta perquè té nou programa és Arnau París. Recordem que serà el presentador del joc de cartes a partir d'aquesta temporada. De fet, ell ha explicat que no començarà la temporada ell sol, sinó que hi haurà com un relleu amb el Marc Ribas. Ah, això està bé, no? I tindrem com ells dos en pantalla. Ah, a la vegada ens veurem. Això és el que ha estat explicant. S'intercanviarà en Santotxe, no? M'agrada. I també, a mi em va sorprendre, per exemple, que Marc Ribas no hi era ahi a la presentació, hi vam veure uns noms molt clau, com per exemple en Peyu tampoc hi va ser, perquè es veu que tenia un bolo que ho ha explicat avui al matí de Catalunya Ràdio, o l'Alba tampoc hi era. L'Alba Riera. L'Alba Riera tampoc la vam veure per allà.

L'Alba Riera segueix sent tot un misteri,

però si surt el dossier, no?

La Torra? Hi ha Torra o no hi ha Torra?

Aviam. Jo no tinc aquest catàleg que vosaltres vau comentar ahir. En el catàleg surt. No ho saben ni ells. Però he llegit la notícia, perdó, del Nacional, que deia que estava confirmada la nova temporada de La Torre amb l'Alba Riera. Això no ho entenc, jo.

I, de fet, el catàleg deia que s'estrenava cap a l'octubre. Val, doncs ja està.

Home, té pinta de que sí. Tornar a La Torre a l'octubre, si. No? Ho diu el catàleg oficial de Trescant. Allí repartien. Doncs molt bé, la nova torre que deia l'Alba Riera.

Marc Ribas segueix sent un dels cuiners de cuines. Jo pensava que també el veuríem per allà i no el vam veure. Pensàvem que la Melero tampoc hi era i sí que hi va anar al final la Melero. Ah, mira. Veus? Vull dir que hi eren com totes les cares. Marc Ribas he de dir que té negocis de restauració que potser l'impedien ahir i va estar allà, no? Mira, potser sí. I és la pregunta que ens hem fet. Què ha passat amb Marc Ribas? Què està fent ell? Doncs el diari de Terrassa fa poc ha parlat amb ell i ha dit que deixar el joc de cartes no és per deixar la televisió, és per deixar el joc de cartes i continuar fent el projecte que és Cuines, d'acord? El que vol és centrar-se a cuinar i estar el temps que calgui en el Siri, que és el restaurant que té, i allà és on diu que és feliç i que està molt bé. Llavors, fa uns dies en Rocco va anunciar que hi havia productores treballant en un format setmanal per Malribas a TV3. Ell, al diari de Terrassa, el que ha dit és que està obert a escoltar propostes, idees i coses que puguin encaixar en la seva vida amb el restaurant i que puguin ser com estimulants innovadores, però que també s'ha de tenir aquests ritmes de vida que ara ell vol tenir amb el tema de cuina, que no només sigui fer un programa de tele. Llavors, veurem què passa i si realment el senyor Trescat o no vol deixar anar aquesta cara, perquè crec que no, perquè el Marc Ribas és sinònim de xer. Fa molts anys que funciona molt bé i si fa un programa nou estic segur que funcionarà. Una cara amiga pel públic català. Doncs veurem què passa amb Marc Ribas i si en aquesta temporada hi haurà un forat per ell, perquè és veritat que ara s'ha estrenat aquesta que és de tardor, però després a partir de primavera potser tenim altres coses. Una altra de les novetats que es presentaven ahir va ser la gran aposta que fan a partir d'aquest setembre a la travessa VIP. Que tenim la Laura molt emocionada. De fet, l'altre dia, penjava una història a Instagram anunciant que ja havia tancat el projecte, que ja havia gravat tot. Van estar fins a l'últim moment gravant aquestes veus en off. I va fer una història on deia, ara sí hem acabat la travessa del programa de la meva vida, la primera vegada presentant el programa que m'ha vist créixer com a persona i com a professional. I us prometo que aquesta última temporada és màgica. Espero que no s'hagi acomiad, espero que hi hagi una segona edició si funciona aquesta travessa VIP. Una VIP 2. Sí, perquè ja no es pot estirar més la d'Anònims, realment.

Jo crec que tornaran els Anònims. Sí, una altra vegada. Jo tinc sensació que acabarà aquí.

És que això de VIP també m'ha donat un presagi com de finalització cap a lo alt i adéu, no?

No ho sé. Doncs ahir es va fer pública la data d'estrena. El moment ha arribat.

Vuit parelles de famosos s'enfronten a l'aventura més extrema. El 29 de setembre s'estrena la travessa Expelició Tramuntana. No us ho perdeu.

Us heu apuntat ja al calender, suposo. 29 de setembre, dimarts, s'estrenarà la travessa VIP. Suposo que, com sempre, faran aquella estratègia de dos episodis a plataforma i després ho aniran traient com els hi sembli. I entenc que el primer el dilluns, el dia abans. Hi haurà la preestrena. Hem d'estar atents d'aquesta preestrena de Travessa VIP, perquè és veritat que vaig estar parlant amb el senyor Trescat. On ho faran? Al cinema s'arriba? Ho fan normalment? Ahir em van dir que potser. El senyor Trescat em va dir que és de les millors preestrenes que s'han muntat mai a Trescat.

La primera no va ser al Victoria, i va ser pel final.

Ah, sí, que van venir tots els concursants. I l'última, que era ambientada amb neu i tot això, va ser allà al Paral·lel 62, crec que també es va muntar un gran acte. I què va dir el senyor Trescat? Que seria, no em va dir. Que era molt grossa. Molt grossa, però que mai havíem vist una preestrena igual. Em va dir això el senyor Trescat. Bueno, doncs, escolta'm, hi serem. Que ens avisin. Hi serem i a veure si. Que no serà una jornada fàcil. Per què? Home, què vol dir per què?

Perquè hi haurà l'egoico. Ah, ostres. I moltes altres coses. Vull dir que serà una jornada molt estimulant, tremendament estimulant.

Ahir també vam poder parlar amb en Miki en el directe del Que no sortís aquí sobre la travessa VIP i sobre una cançó i ella ens deia això.

Dins del concurs el que sí que va passar és que vau escriure una cançó plegats, em consta, no? De la travessa. No sé ben bé si la cançó era de la travessa. Ah, estàvem gravant, és veritat. Ho va penjar la Laura Escanes en públic.

No, però perquè vam anar a fer una cançó per mi, pel meu proper disc de l'any que ve. D'acord, doncs ho ens ho apuntem, ganes, del proper disc d'en Miki. Sí, exacte. Jo no entenc per què amaguen la informació. Manteix fatal, en Niki.

Crec que pateix molt pel que pot explicar i el que no, perquè la Juliana és molt bona traient informació.

Però una cosa, se li ha oblidat que l'Aurés

Canes per Instagram ha explicat més del que ell volia explicar i no. Fa una setmana ell penjava en una story on es veien tots els concursants o gran majoria dels concursants cantant en una story que sonava la Macarena de Fons, un vídeo. Que ja ho hem escrit aquí, fent com un cor amb una cançó, i a més a més hem vist com el Miki i els tiets han estat amb el Pep Saura, que és un productor molt que va estar a tot arreu cantant una cançó, i a sobre, a més a més, a principis d'estiu, ells mateixos van penjar a les seves pròpies xarxes un trosset de la cançó que fa així.

Bueno, suposo que l'han anat treballant una mica més, no?

Escolta, quan sona així, nota com van sortir.

I jo sospito que no tots els concursants van prestar-se a cantar, no?

No, clar, però em vaig preguntar com és que hi havien concursants que no estaven fent els cors com la resta. I em van dir, tots estaven convidats, però per agendes potser no podien anar el dia aquella. O sigui, els germans cases, no?

Per exemple, la Goico i la Natàlia tampoc, la Carlota Bruna i la Gador Montaner tampoc.

La Goico encara que hagués tingut es dia lliure no hi hagués anat, no?

No la veig molt cantant tan vestida, és una rumba. La Laura, que vam mencionar aquí que seria una de les cantants, i la Laura no és cantant, fa també els cors com la resta de. Perdona'm, la Laura té un perfil a Spotify. Ja, però en aquesta cançó, Marta, no cantarà la cançó.

Ja ho sé, però en aquesta cançó no cantarà. Només t'estic dient que no tindrà tanta lletra.

La Laura ahir se sentia en cançons de fons que posava la DJ Trapella. No em diguis que les anava cantant. Evidentment que sí, i les cantava genial. I molt fort, oi? Molt fort, molt fort. I jo estava al seu costat i només li podia seguir el rotllo.

Algú li haurà de dir un dia que no canta malament, però que no canta tan bé com es pensa ella. No, això se li ha de dir a la gent. No passa res dir no cantes malament. Però tampoc tan bé, carinyo. No recordeu.

Aquest carinyo, tio!

Ara la truquem i li dius a la cara. No, jo li dic a la cara.

Vídeo trucada a l'Abre Scans i li dius a la cara.

Ara fem un ril perquè ella ho vegi i t'ho contesti. Si us ho he dit sempre, això. No, però és que tu dius que li has de dir a ella.

Que se li ha de dir I amb aquest carinyo. Que per mi és lo més faltant.

No li dèiem bé, ella ho deia en general. És com quan algú té com una brossa a la cara, que se li ha de dir.

Això és el lleusat. És la regla dels tres segons. És molt diferent. Lo de la brossa a l'ullo

pots canviar en tres segons. Sí, segur que pots canviar

en tres segons. Callant. Jo estic d'acord que s'ha de dir, però l'hi pots dir tu.

Jo el dia que ens veiem, si el context acompanya, li diré a Laura, jo et vull comentar un tema. Jo crec que ja l'hi hem dit. Ja li arribarà, ja està. Acabem, Marc Andreu.

No vam veure tots els concursants de la Travessa VIP, de fet només vam poder veure els tiets i en Miki i la Raquel Sanz, que per fi aquest divendres tornarà al Telenotícies després de. D'estar de baixa amarrant arrel de la travessa VIP i les vacances i la podrem veure per fi aquest divendres una altra vegada al TNV i res, només si vols. Ànims. Què, una altra foto, Marc Andreu? No, no, no. Més sèxtic? Deba dir que hi havia moltes més coses interessants a comentar, que s'ha vist a xarxes, com el retorn de Cracòvia o les tres bessones, que també crec que és. Però les tres bessones són així, ara, com m'estàs ensenyant aquí el guió, que són dibuixos diferents? Crec que sí. Però aquestes no són les tres bessones, no?

No, de fet, no les recordo. L'únic que han mantingut és el color.

La una, l'Helena de verd i la Teresa de rosa. No són com bòlets de Mario Bros. És com que són estranys, no?

I els dibuixos són moníssims, però no són les tres bessones.

Sí, no, a mi m'agraden, però no és el que coneixem. Hi ha un redisseny, crec, darrere aquest projecte.

I Roser Capdevila hi està al darrere? O porta el seu segell?

O vistiplau? Diria que sí. Si ella ja ha donat el vistiplau, jo a favor, però és veritat que són molt diferents aquestes nenes que quan jo era petit.

Jo estic en la meva època zen, que veig que en Marc Andreu em va mirant i jo no diré res.

No, perquè vas dient, però després que tornés eufòria, que anunciéssim que tornava eufòria.

Jo hi vaig tenir diversos moments, a més a més, en els que vaig durar. A la gala de Trescat. A la gala de Trescat, de frustració, de neguit, de preocupació pel meu país, de no veure la llum al final del túnel. I tot i així. Ben callada. Estic zen. Ja està, l'over era. I el pitjor és que vas plorar i era un plor sentit. Vull dir que era un plor real. Sí, perquè m'estan plorant el puto Carlos Tamayo. Això meva de merda, que jo al·lucino. Va, tira, tira. El Carlos Tamayo.

Però vols dir que en Carlos Tamayo hauria d'estar. En Carlos Tamayo. Se li hauria de treure molt més suc perquè és un tio talentosíssim.

Va, va. Marc Andreu, ja has aconseguit el que volies, no?, Heu encès l'entorsa olímpica una altra vegada, 20 anys després.

On hi ha més foc, en Juliana Canet o a l'Instagram de Marc Andreu?

Ja ho ha mirat. A veure, acabarem parlant de Mario Casas i la Melissa Pinto, que se n'han anat d'escapar de Romántica per Cantàbria.

Sí, després de que ell hagi gaudit d'uns dies de platja per República Dominicana amb sa família i després que ella hagi desconnectat per sa costa Brava i per els Alps francesos, ara en Amelie Sapinto i en Mario Casas han descansat de descansar, aquesta vegada a Cantàbria. Que soc de graciosa. Com t'ho riem tot, eh, també, que et tenis sotmimat. Marc, en Déu, pots seguir-te fent-te fotos, jo seguiré parlant, no te preocupis. Ho han fet a sa casa que té sector a Noha, que és un poble coster a Cantabrot, de 260 habitants, aproximadament, una zona que des de fa uns anys és un refugi per tota sa família Casas, però que aquesta vegada en Mario ja ha compartit sa experiència amb la Melissa. De fet, vos he de dir que no és la primera vegada que viatgen plegats a Noha, ja que l'estiu passat ja hi van anar plegats, i de fet aquest juliol també, que he mirat l'Instagram de la Melissa i també té fotos per aquella zona. Aquesta nova escapada la coneixem gràcies a una exclusiva de la revista Diez Minutos, que publica un ampli reportatge fotogràfic on la podem veure en una jornada de platja ben romàntica. La parella va arribar a la platja en qüestió amb tot el terreny, perdó, amb el tot terreny d'en Mario Casas. M'encanta que tingui un tot terreny, li pot encaixar més? Impossible, no? Era això o un descapotable. O una moto, tirant de cinematografia, no?

Però un descapotable per mi és massa confinet per ell, perquè ell és així com més bruto, no? Allà ens ha d'anar com amb un.

Però un cotxe esportiu, també. Mercedes quadradíssim, amb rodes grossíssimes.

Aquests cotxes americans tan grossos, amb aquells morros que són impossibles de portar. Com es deien, que començaven per la lletra H? Hammer? Oi? Sí, sí,

el Hammer és aquest estil de cotxe. O Wrangler, també, no? Hammer, no? Hammer, Hammer. Bueno, doncs, fins aquí la especial.

Sí, no és el nostre camp, no sé si algú ha notat.

Saps, en canvi, saps qui és, en canvi, experta en. Cotxes de luxe, que no t'ho esperaves i ho ha dit avui mateix pel seu Instagram, Maria Vallespí. I justament per aquest motiu se'n va al Marroc el dissabte, de viatge amb uns amics, a practicar una mena de Dakar. I no es trobarà amb en Miqui Núñez i la Sara Roy? O et dic més, no seran que els amics són el Miqui Núñez i la Sara Roy? Pregunto, perquè és una coincidència, perquè és que el Miki ahir ens va dir que feia aquest mateix pla antisabte.

Ens posem a treballar i tots els detalls del Marroc. Se't gira feina, eh? Crec que agafo un quantum, que és un aparent per fer programes a distància, i me'n vaig d'una volta pel Marroc fins que me'ls trobi.

Per menys la Juliana ha viatjat pel programa.

O sigui, crec que hauries d'anar a Marroc. Gentiré, hi ha una altra influencer catalana que també se'n va al Marroc literalment demà, el que passa que sí que va fer una cosa radicalment diferent. I jo m'estic cansant ja de regalar el llibre d'Aurora Bertrana del Marroc sensual i fanàtic. Ja no sé què més fer. Te'l regalaré també a tu si te'n vas. I qui és que se'n va allà? Marta, és un tema personal que veuràs al seu Instagram en breus. Pots seguir a robabertaroc i ho descobriràs.

Jaume, arriben amb el descapotable a la platja.

Descapotable, no, en tot terreny. Ai, amb el tot terreny. Tant de Hammer mos hem despistat. Arriben amb el tot terreny a sa platja de Cantàbria i a ses imatges poca sorpresa aparent, ja que en Mario Casas no porta cap camiseta, cap fotografia, vos he de dir, zero sorpreses, no? I només va engalanat, això m'ha sorprès bastant, amb un banyador de ratlles blaves i un estampat de negats de goma grocs. No m'ho puc creure. No és un estil que.

M'aparentava per ell. Res pitjor des que Roger Carandell. És que, Juliana, avui estem en aquell dia que pensem el mateix tota l'estona. És que és impossible veure això i no pensar-ho. No recordo res igual. Des que Roger Carandell, en un viatge a Menorca, va lluir. Un banyador molt semblant al d'en Mario Casas dels eneguets, però en comptes d'eneguets, uns plàtans. I he de dir que és un

banyador que vam comprar en Roger Llons. A la H&M per 7 euros. Exacte, a Passeig de Gràcia. Jo li vaig donar tot el suport en aquesta etapa, però perquè vaig veure un senyor de 35 anys desvalgut i vaig pensar, què ha de fer? Saps?

Però ell es deu agradar amb aquest pantaló, bueno, aquest banyador que és com molt estret i petit, no?

També? Sí, sempre talla reduïda. Ell sempre tira. Bé, tota sa família tiren de XS, no? I que preti més mugró. Exacte. En aquest cas, es pul. Bé, vos he de dir que na Melissa, per sa seva part, no pot desconnectar ni un moment, es addicte a sa feina, perquè ses fotos des paparazzi se la pot veure ballant a serena, mentre en Mario queda reduït a operador de càmera d'una influencer. I, de fet, sa Diez Minutos diu, Mario se ha convertido en el mejor càmera de su chica. Però si mos fixam bé, m'agrada, no?

A mi també, perquè a part, ell és director. I segur que moltes vegades li fa suggeriments a la Melissa de dir, crec que això quedarà millor així, si ho ha dit d'aquesta manera. Escolta, a tot això ella va mal. Amb el perro xivato a tot arreu.

Sí, és que de fet, ara vos anava a dir que si mos hi fitxàvem bé, s'escaparen no és tan romàntica com pareix, perquè no van sols. Efectivament, en aparença en Marion i Melissa estan a una platja deserta, però no acaben d'estar aïllats de tot en cap moment. Hi ha dos ulls que tota l'estona observa els seus moviments, que els avigila. Hi ha els paparazzis, que també hi són. Clar, hi ha els paparazzi, però és que també hi ha el petit Romeo. Bueno, amb la broma, allò estava parat, eh? Estava parat, sí. La gossa. La ja colapsada. Sí, sí, sí. Bé, en Romeo, per qui no el conegui, és el pomerani en blanc de la Melissa Pinto i els ha acompanyat en aquesta escapada càntabra de forma omnipresent i demandant. De fet, la Melissa l'ha hagut de portar abraçat perquè en Romeo no vol caminar per serena per l'avís.

Ja es veu qui és un príncep, aquest gos, eh? Totalment. No crec que genèticament pugui fer-ho, vull dir-te, que depèn de quina sorra, que tu com és ser humà tampoc te n'ensors del tot, saps? I que el peu se t'enfonsa i calç, i no pots caminar normal. Ell queda allà clavat i es mor. Aquest gosset té unes putetes que no t'ho pots imaginar.

Genèticament potser hauria d'estar mort, així, o sigui, se rassa, m'entens?

Després hi ha platges que són per gossos i n'hi ha molts que s'ho passen la merda bé. Bé, s'ho deu passar, el que jo no crec que pugui arribar fins a

la punta d'ubicació. Crec que esteu. Marta, aquest gos fa. És molt poc gos, no és suficient. Està infravalorant, aquest gos.

Aquest gos, Marta, és molt petit. Marta, aquest gos fa molt poc gos. No és tan petit, escolta'm, però si he ocupat tot el tors de la Melissa, no és tan petit. És tot pèl, Marta, aquest gos amb ulles, és una rateta, eh? Aquest gos és molt petit.

És com el teu mòbil, aquest gos.

Marta. Tu tens bolsos, però molt més gossos.

A veure, diré una cosa, en aquest programa no som experts en cotxes, però tampoc en gossos, d'acord?

Jo em considero. Jo posaria tot a masterís. Tot el que es digués a partir d'ara en aquest programa. Perdona, però aquest gos és exactament el mateix model que la Mumu, que els devien fer. Model. És un model, és un gos que els fan expressament i que et gasta 5.000 euros. Un pomeranian pot caminar per la platja? No, clar que no, Marta. Les zones d'aquesta zona fina, com la de la Costa Daurada, allà, que tu com a ésser humà, jo faig un metre i 60 i tal, i no puc caminar per allà, com ha de poder ell? Que no fot ni un pam. Que no fa ni 20 centímetres d'alt, aquest gos. Clar que sí que pot caminar, em diu.

Bueno, clar, Marta. La cosa és.

Has de prendre precaucions perquè són petits i són molt sensibles a la calor. Ojo amb això, també, eh? És que no t'aguanten ni dos minuts. Aquest gos es pot perdre per dintre de la sorra. Una altra cosa, que si la sorra crema, nosaltres ens posem xancletes, però els pobres animals, què? Escremen les potes.

I tota la panxa, tot. Bueno, gràcies a Déu, el portava en braços la. Sí. Perquè estaríem explicant ara una altra història. I vos he de donar una

altra anècdota d'aquest gos, perquè a mi m'ha agradat moltíssim. Estàs. Estàs brillant, avui, Roger. Estic cansat. Estic cansat. Bé, a una fotografia d'aquest reportatge se pot veure com la Melissa i en Mario s'amorratgen de valent i en Romeo vigila que estan fent a 10 centímetres de les seves boques.

Jo ho he dit moltes vegades, també, que es posen molt calents aquests gossets tan petits. Ja es veu que haurien de tancar la porta, o potser no ho fan, eh? És que jo tinc una amiga que va haver de tenir un gosset d'aquests així molt petits i el va haver de dur com en una que el domestiquessin, perquè és que es posava tan i tan calent que ella no podia mantenir relacions sexuals.

I algú ens va explicar, crec, que li van haver d'explicar al gos. Que havia d'anar amb altres gossos, perquè es posava calent amb els humans. Ah, la Goico ens ho va explicar. I com l'hi va explicar, na Mumu?

Estirava, diguéssim, les cames. Com l'hi expliques, això? Bueno, la Goico ens va dir que va intentar explicar-li a la Mumu.

Sí, jo ara m'he d'imaginar en Mago Pop amb na Mumu en sa cuixa.

Sí, t'has d'imaginar tal qual això. En fin.

Bé, vos recordam que en Romeo, aquest pomeranian blanc, és una figura essencial de relat d'aquesta parella, ja que aquest pomeranian va ser el delator de sa relació entre Mario i na Melissa, perquè els paparazzi coneixien el pomeranian de na Melissa, que el treia a passejar cada dia per el seu barri, i quan varen captant en Mario Casas fent veus a un balcó de sa zona, balcó on hi havia el pomeranian blanc, ses peces varen encaixar i així varen seure d'aquesta relació de forma pública. Per lo tant, aquest Romeo l'hem d'estimar petit qui petit perquè ha fet molt per la cultura pop i la prensa rosa d'aquest país. Doncs meravellós. Un més de l'equip.

Ho deixem aquí, família. Tornem demà a partir de les 6 de la tarda. Que vagi molt bé.