Lamine Yamal es deixa anar

Salmo, ho dèiem, la Minya Mal, avui s'ha publicat l'entrevista completa de la Minya Mal a Universo Valdano, a Movistar, ja n'havíem escoltat algun avançament Sí, aquell d'en Bape i la pelota d'or i tal, però us haig de dir que l'hem escoltada, l'hem vista sencera en aquest cas i la veritat és que. Trobo que és una entrevista molt interessant.

Sí, sí, una entrevista que val molt la pena per com s'explica la Minyamal, des d'on ho fa. És veritat, i ara n'escoltaràs algun fragment, que hi ha frases que sonen molt dures, però, o fins i tot que poden impactar, jo crec que aquests dos documents impacten, però. Realment, la conversa transmet molta més confiança en si mateix que no pas prepotència. Que no és un sobrat. Però anem a escoltar alguns.

També és un sobrat, però estic d'acord que la sensació aquella del tall isolat de. Els dos millors del món són Mbappé, jo i tothom ho veu, i la pilota d'Orme l'han de donar a mi. Transmet una sensació que escoltant tota l'entrevista no és tan exagerada.

O fins i tot aquests dos documents que escoltaràs ara, que aïllats sonen molt durs, però que, diguem-ne, crec que realment no fan justícia al que transmet en si l'entrevista. Però vaja, anem a escoltar el primer. Li pregunten pels seus socis aliats a dins del terreny de joc i amb qui se sent més còmode. I ell hi ha un nom que té molt clar. Con Fermín, yo creo.

Porque Fermín sabe que cuando hay un contraataque me mira, deja la pelota y empieza a correr para delante. O sea, prefieres el que busca el espacio antes que el que te la juega al pie o que te la pide al pie. Yo prefiero eso porque siempre digo que para que la tenga otro en el pie la tengo yo. Porque no creo que vaya a hacer nada mejor que lo que voy a hacer yo. Pero si vas al espacio, entonces sí. Sensacional.

La frase és molt impactant. Tornem a estar exactament al punt de l'altre dia. Això és indiscutible, però ens resulta impactant que ho digui ell, d'ell mateix. Si ho diguéssim qualsevol de nosaltres, clar, perquè li doni, què sé jo, a condenar, estan parats, que se la quedi la ment.

No sé, a mi, no sé, jo ja entenc que soc una senyora gran. No, no, a mi també em passa. I crec que és una qüestió de diferència generacional. I a mi sentir parlar d'un mateix d'aquesta manera, a mi em xoca. Doncs espera't amb el següent document. No, no, si l'he sentit, jo sí. A mi, eh, que ja sé que sí, que la mina és així, que tal, o que queráis. Però a mi em xoca.

A veure, un segon document. Abans, deixa'm explicar un parell d'anècdotes de l'entrevista. Hi ha un moment, recordaràs aquella època en què la Mint té 15 anys i té un conflicte a la selecció espanyola i és apartat de la dinàmica de la selecció espanyola, també és castigat en aquell moment. De la sub. Sí, sí. No sé què, eh? Sí, sí, sí. Això que deia quan té 15 anys, en aquell moment també és castigat pel Barça i ell explica una anècdota que està al gimnàs perquè no el deixen entrenar-se i apareix Sergio Busquets, estic parlant de fa molt de temps Sergio Busquets, una llegenda un nen i que Busquets se li acosta i li diu a veure, però què ha passat aquí que la menja mal l'explica i Busquets li diu, escolta. Tu, ara ja, ets un jugador del Barça i has d'actuar i respondre com a tal. I que a la mina aquella conversa, diguem-ne que el va afectar molt i que en aquell moment va entendre que era. Tot futbol. O sigui que la seva vida giraria, i ell explica, diu, fins que no aconsegueixi ser un titular indiscutible al primer equip del Barça, jo focalitzat en això. I el que queda molt clar també és allò que ja hem vist tots, però que aquest vestidor i l'amint també, diguem-ne que jugar contra l'Espanyol i jugar a Cornell al Prat és un partit que els agrada especialment fruit de. De fet, li pregunten en quin camp t'agrada jugar i posa Cornellà per davant del Bernabéu. Diu Cornellà, diu el Bernabéu, el Metropolitano i afegeix amb el més, al final, també. Bàsicament, diu els camps on xiblen. Exacte.

També et dic que l'ambient era espectacular. Sí, sí. Evidentment, la rivalitat que hi ha amb Espanyol i Madrid. Però els altres camps, que també l'han xiulat i això, però l'ambient deu ser dels millors.

La part de l'Espanyol l'enfocava a la rivalitat i deia. És que fins i tot hi ha moments que ens motiva més els que som de casa a jugar contra l'Espanyol que contra el Madrid. Que competitivament no té sentit.

També li passa a molta gent, a molts aficionats del Barça.

I en aquest sentit, hi ha un moment que estan parlant del clàssic i de la rivalitat, i parla de Rashford. Diu això, ho vam veure tots molt clar en el primer clàssic de Rashford, que als 10 minuts Rashford va ser titular i va ser aquest encara no entès on està. I que a la tornada, que és quan Rashford fa el gol i tal, allà ja havia vist que anava això del clàssic. En fi, aquest segon document, estan parlant de la pilota d'or, la Mina es defensa com a gran candidat i favorit, parla del seu nivell i Jorge Valdano li pregunta sobre els possibles rivals que pugui tenir en la propera dècada, la Minya Mal, sent el millor futbolista del món.

Sí que siento que hay partidos que digo, podría haber ido mucho más sobrado, podría haber hecho muchas más cosas. Entonces eso me pone feliz porque quiere decir que aquí cuatro años pues seré muchísimo, muchísimo, muchísimo mejor. Y yo me doy cuenta entrenando, me doy cuenta de que habrá algún momento que lo que hago los entrenos lo haré en cada partido. Entonces estoy muy tranquilo y creo que puede ser difícil encontrar, que yo encuentre a alguien que diga, uf, este está a mi nivel.

Ja no millor, sinó a mi nivell a mi

nivell això jo vaig començar la setmana en la posició de la gema i estic evolucionant cap a des de la incomprensió a aquesta falta absoluta d'humilitat però estic evolucionant cap a l'admiració. Per la seguretat que desprèn aquest tio en ell mateix. Em sembla acollonant. Es marca un estàndard d'excel·lència.

Sí, però això és tan indubtable com que dir això d'un mateix és xuleria, tio. Això és xuleria. Sí, sí, no sé, home,

és que la seguretat en ell mateix segurament va molt en paral·lel amb la xuleria o com ho vulguis dir.

Bé, si està el teu equip, doncs dius, ostres, collonut, perquè és un nano que té una ambició personal i tal, però si haguéssim escoltat aquest tall d'en Vapeu Vinicius, els diríem que. Que és xuleria. Que és xuleria.

Sí, és veritat que si haguéssim sentit dir Vinicius que no hi haurà cap jugador igual la pròxima dècada

ens hauria granyolat. El que passa que amb Vinicius hauríem pensat és que no és veritat

i per tant no té raó de dir-ho però amb la mínima mal pot pensar que potser té raó. Aquest és diferent de l'altre document que hem escoltat perquè l'altre document ho veiem. Què passarà la propera dècada ni la Min, que sembla que ho sap tot. Per cert, m'ha cridat l'atenció també, no ha parat de repetir tota l'entrevista, los que entendemos de fútbol. I interpretat que creu que hi ha un cercle molt reduït en el món de gent que entén de. Pràcticament diria que Jorge Valdano i ell.

I Fermín. I Fermín que li entén

les desmarcades en profunditat. Molt bé. Salmurri, alguna cosa més? No, res més. Mercès. Que vagi bé.