L'amor, opi de les dones?

Ai, nosaltres també l'estimem, Georgina Monge, la nostra politòloga de confiança. Vosaltres teniu politòloga de confiança? Si no en teniu cap és que no sou ningú. Georgina Monge, com estàs? Molt bé, Montse, bona nit, com estàs? Doncs, escolta, molt contenta de veure't per aquí. Passadíssimes les 11 de la nit, ja. I amb ganes que ens expliquis, vaja, de què parlaràs enguany, que parlaràs de l'amor. La política i l'amor jo no sé si tenen a veure, però el que sí que té a veure segur és l'amor i les dones. I tant. Ens encanta parlar de l'amor.

I tant, ens encanta parlar de l'amor i és un tema del que jo crec que podem treure molt suc, Montse.

Escolta, l'amor és un tema que et dona molt a parlar, que afecta de manera molt directa a les dones, i de fet, si Karl Marx va dir allò que la religió era l'opi del poble. Què va dir una feminista que ens agradava molt?

Una feminista que ens agrada molt, que és Kate Millett, que és la teòrica feminista que va inventar el concepte de patriarcat a la segona onada feminista. Doncs Kate Millett el que va dir és que l'amor és l'opi de les dones, i és una frase que no em pot semblar més encertada. I també volia lligar-ho, Montse, amb què has parlat. Justament Kate Millett és coetània de Gloria Steinem, que, com has dit avui, Doncs hem conegut la seva mort i era una dona apassionant. Era una dona apassionant que va tenir una vida molt, molt diferent. Ella va néixer l'any 1934, va viure a la carretera durant molt temps, de fet té un llibre que es diu La vida en la carretera, si no m'equivoco, d'Alfa Decay. I fins als 10 anys no la van escolaritzar, amb lo que és totalment autodidacta, i sí que és una de les dones que és la precursora, una de les precursores, junt amb Kate Millett, de la segona onada feminista.

A més, va fer coses increïbles, com per exemple infiltrar-se a Playboy, a la mansió del club Playboy del Hugh Hearner. Allà amb totes les conilletes de la Playboy, justament per veure com funcionava, si respectaven o no els drets laborals d'aquelles dones. Va fer això, i segur que ho recordarà tothom, aquesta és una de les moltíssimes anècdotes de les seves ulleres de viador que portava sempre, de la seva baixa autoestima en alguns moments, li costava molt parlar en públic quan era una dona, tenia molt a dir. Molt carisma, a més. Exacte, vull dir que, escolta, hem de parlar un dia de la Gloria Steinem, ho farem, però avui parlem de l'amor, i el problema és que a vegades pensem que l'amor és una cosa secundària a la vida de les persones, quan l'amor entès d'una manera àmplia, i no només en el marc de la parella, travessa la vida de tothom. Avui veníem de parlar de les famílies nombroses.

Sí, totalment, l'amor afecta de manera molt directa les nostres vides. I si mirem les dades, la majoria de gent a Europa encara segueix vivint en parella, amb fills o sense, però en parella. I per tant, suposem que en aquests casos estem vivint amb les persones que ens estimem. I de fet, una altra dada que a mi m'ha cridat molt l'atenció és saber que el 61% dels catalans i catalanes. Creuen encara en l'amor per tota la vida, que no sé com ho veus tu, però a mi Montse em va semblar una xifra molt alta.

Parem màquines, és a dir, el mal que ha fet l'amor romàntic, que tothom pensa que el 61% dels catalans creuen l'amor per tota la vida. Jo crec que jo al meu cercle no l'han encertat. D'aquests, el 35% ja s'estan separant, però ei, visca l'alegria. Escolta, l'amor també genera drets.

Sí, per això també és important tenir-ho en compte, perquè hi ha molts drets que deriven dels vincles afectius. Hem sonat ara molt xungues, eh? No, no, no. A mi em va semblar una dada que penso, ostres, que maca la gent, no? Perquè jo en el meu entorn veig més desànim que això, però bueno, si la gent creu que pot ser per tota la vida, doncs mira, millor. Escolta, l'amor que dèiem també genera drets. Què vols dir amb això? Genera drets perquè si ens fixem en la majoria de drets. Tots els que tenen a veure amb família, tots els que tenen a veure amb dependència, en principi estan basats en llaços efectius. Igual que quan agafem l'Estatut dels Treballadors i mirem quins permisos tenim, hospitalització, defunció, etcètera, tu només el pots agafar per gent amb qui en principi t'estimes, que és la teva família, però no el pots agafar per la teva amiga. Jo vaig acompanyar a parir una amiga meva i ho vaig haver de fer amb dies de festa, perquè no tinc cap permís reconegut per això. I això ens demostra que l'amor genera dret i també genera buits legals.

Clar, però aquí no sé si és amor o és un contracte, no?

Sí, un contracte, però que en teoria es basa en vincles afectius. O vincles de sang, no?, també. Sí, sí, sí, totalment. Però en tot cas, jo crec que sí que l'amor segueix estructurant-nos la vida, l'amor, com dèiem, entès d'una manera àmplia, com deies tu, Montse, l'amor afecta lleis, afecta política, afecta institucions, i per això penso que és important fer una secció sobre l'amor, Parlar com ens afecta a les dones i també pensar una mica col·lectivament quin tipus d'amor volem, no? Que no ens faci mal, que ens faci bé i que no se senti en desigualtats.

Georgina Monge, ara que no en sent ningú, tu estàs eternament enamorada? Eternament? No et sé dir. Ara per ara sí. Eternament. Això, veus, a mi ja em costa més de dir-ho. Ollentes, vosaltres esteu eternament enamorades, nosaltres de vosaltres. Això no falla mai.

Ai, que ens acostem ja a les 12 de la nit amb la nit dels ignorants, però segurament l'amor restau hauria d'estar a la base de la construcció de les famílies, també de les famílies nombroses de les que hem estat parlant avui. Sí, ho he comentat molt.

Jo crec que hauria, com la resta d'estructures familiars, en principi, tu et cases amb algú, o sigui, ja no anem per contracte com en altres països, vull dir, en principi, et cases amb qui t'enamores, tens fills, en principi, tot això. Però moltes vegades està molt vinculat als valors dominants d'una societat també. Per això per mi és interessant el model de les famílies nombroses perquè crec que representa dos pols a l'actualitat. Un, el que ha encarnat molt temps aquest model més conservador de família amb molts fills que la dona es dedica principalment a cuidar i l'altre pol que és el que s'està donant més ara, jo crec que molts cops són famílies reajuntades que parteixen de divorci, per tant res molt moral en això. I és interessant, però a més a més.

Jo crec que també el tema de la família nombrosa s'ha apoderat molt d'aquest discurs, l'extrema dreta se'ls ha fet seus com si no es pogués tenir una família gran, sense que hi hagués ni religió ni res pel mig. Tota la veritat.

I el que també estic veient últimament, i no només estic veient, sinó que he llegit bastants articles al respecte, és que cada vegada més també tenim molts fills. És una mica un senyal d'estatus, no? Tenim moltes famílies com la Becca amb Kardashian, que totes tenen molts fills i es presenta com una cosa glamurosa. I de fet, Et vaig llegir algun dels títols dels articles que he trobat perquè crec que valen molt la pena. M'encanta. Tenir molts fills és el nou luxe, el símbolo ocult del poder del 2025. Aquest seria un. Un altre. Quan tenir quatre fills et dona més estatus que un Rolex. O l'últim. Tenir una família nombrosa és el nou Birkin, no? Associant aquesta idea de tenir molts fills a un tema d'estatus social, un tema de glamur, fins i tot. Mare meva, però això no ho llegeixes. Què llegeixes, tu? És la Ola, això? A mi em surt per tot arreu, això, l'algoritme, Montse, l'algoritme. Sí, l'algoritme. Però tu família nombrosa no ets? No, no, no, no, no, ja no ho seré. No, no.

Avui, per enmarcar el tema de l'amor, estaria bé començar per parlar sobre a qui estimem i què ens agrada a les dones. Ostres, això és una pregunta així forta, eh?

És forta, però pensava, si hem de parlar d'aquest tema, anem a veure una mica què ens agrada a les dones. I el que he trobat, van publicar fa poc al Ministeri de Sanitat i al Centre d'Investigacions Sociològiques, van publicar l'enquesta nacional de salut sexual, I el que vam veure és que encara avui, el 88% dels homes davant del 77% de les dones ens seguim declarant heterosexuals. Per tant, diríem que a l'estat espanyol hi ha més heteros, no?

Sí, és la majoria, és la majoria. Tot i que a les dones, un 77, la cosa està baixant. És més baixa. Hi ha un 33% de dones que no ho tenen clar

o que I aquí hi ha la diferència de gènere, també, perquè hi ha. Un 5% d'homes que es declaren gais, per tant, que tenen una. Un 5 només, eh? Un 5. I de mitjana. Clar, clar, clar. I un 1,5 de dones que es declaren lesbianes. Clar, la gran diferència també ve és que hi ha moltes més dones que es declaren bisexuals, un 9%, que homes que serien un 5%. Tu creus que.

Que no són sincers o què?

No, jo crec que això està molt condicionat. Jo crec que té molt a veure amb un tema d'aquell, estan havent canvis generacionals i que són dades que estan molt condicionades per l'edat. Perquè si agafem només la franja més jove, de 16 a 25 anys, ens trobem que hi ha moltes més persones que es declaren homosexuals, siguin gais o lesbianes, però sobretot, sobretot, Entre 16 i 25 anys hi ha molta més gent que es declara bisexual i ara fliparàs, Montse, perquè. Sobretot no hi ha por a explicar-ho i a dir-ho. No hi ha por a explicar-ho i a dir-ho i jo crec que també hi ha un tema que la generació Z està més oberta a les diferents orientacions, està més oberta, ha normalitzat més la possibilitat que t'agradi una persona independentment del seu gènere. I en aquesta franja dels 16 als 25 anys tenim que un 11% dels nois, és a dir, un de cada 10, es declara bisexual, davant d'un 26% de les noies, és a dir, més d'una de cada quatre noies d'entre 16 i 25 anys es declara bisexual, que això és un salt. Molt gran. També és veritat que els companys de Catalunya Ràdio els estava escoltant aquest estiu en un dels programes que van fer i deien que això canvia. O sigui, és al llarg de. Quan als sis anys s'ha preguntat a aquestes persones si mantenen aquesta orientació, si segueixen considerant-se bisexuals. Hi ha hagut variació. Igual que qui es declarava homosexual no ha canviat, en general, qui es declarava bisexual ha canviat. I els homes han passat a declarar-se gais i les dones han passat a declarar-se heterosexuals. Que em va semblar molt curiós, això.

Doncs escolta, estem aprenent moltes coses, eh, Georgina Monge? M'estàs fent por, eh?

Esteu sentint les dones i els dies, gairebé a les 12 de la nit, i també hi ha persones que declaren no sentir desig cap a ningú, que jo crec que és una cosa. I és un fet que durant anys ens va costar molt acceptar-ho, això. I encara hi ha algú que diuen, amb aquests els passa alguna cosa.

Això és impossible, els passa alguna cosa. I el que diu l'enquesta de la que estem parlant és que un 12% de les dones declaren no sentir desguisos cap a ningú davant de només un 2% dels homes. Montse, és molt un 12%, una de cada deu. També jo quan vaig veure aquestes dades vaig pensar, uau, quantes dones asexuals que hi ha. I el que és cert és que no són dones que s'identifiquen com a sexuals, són principalment dones de més de 75 anys que diuen que ja han deixat de tenir desig, cosa que no passa en els homes grans.

Escolta, també seria interessant saber, més enllà de qui ens agrada, si estem satisfetes amb la nostra vida sexual, perquè jo crec que aquí, si comencem a preguntar-ho, potser ens posem a plorar. Jo no sé si em menteix molt, aquí, amb l'enquesta, la gent.

Ja, jo també ho he pensat, perquè m'ha sorprès lo bé que li va a la gent. Tothom està content, eh? Tothom està molt content, perquè un 77% de les dones declara estar o molt satisfeta o bastant satisfeta amb la seva vida sexual. Però tot i així, Montse, també que no ens enganyi aquesta dada genèrica, perquè això canvia moltíssim amb l'edat. Quan els preguntem a les noies de 16 a 25 anys com de satisfetes estan, puntuen amb un 8,8 sobre 10. I a partir de 50, les dones què? És que va baixant progressivament, a més tu mires la línia i és una línia que baixa, baixa, baixa, i a partir dels 75 anys ja ho valorem amb un 5. Sí, aprovadet justet.

Però hi ha algú que gaudeix, eh? Perquè si no, no tindríem un cinc. Sí, això és veritat. Escolta, i tens alguns titulars més a compartir? Perquè aquesta enquesta, Déu-n'hi-do. Aquesta enquesta de què era?

Perdona, que no la recordo. És del Ministeri de Sanitat i del Centre d'Investigacions Sociològiques i és sobre salut sexual. I escolta, algun titular així que ens impressioni més, per acabar? Mira, aquesta enquesta parla, per exemple, de qui ha comprat sexe i només el 0,3% de les dones ha pagat per tenir sexe en algun moment de la seva vida, 0,3% Montse, davant del 28% d'homes, és a dir, pràcticament cap dona, pràcticament un terç dels homes.

Doncs escolta, ens quedem amb aquesta d'allò per reflexionar també, comprar sexe, no comprar sexe, què vol dir això? Sí. Podrem parlar de més coses. Ui, ui, ui. Tenim molta feina aquest any. Georgina Monge, moltíssimes gràcies. Gràcies, Montse. I fins aviat. Nosaltres ho deixem aquí. Hem arribat al dijous, ja, és fort això, eh? Demà divendres. Roser Pereira Moragas, Montse Comelles, Mireia Isard, Albert Castellví, Josep Maria Campillo i qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà hi tornarem amb l'actriu Isabel Rocati, una dona amb una llarguíssima trajectòria que acaba, vaja, que no para de fer coses, però que estrenarà el 18 de setembre, tanit, aquesta pel·lícula del Pep Garrido, que es veurà als cinemes i que està basat en la novel·la de Núria Albó, que vam llegir moltes amb aquella col·lecció que es deia Baixell de Vapor. És un llibre que va marcar a moltes generacions. Això s'adonarà demà a les 11 de la nit. Ja no us oblideu que aquest any hem canviat d'horari. Bona nit.

Bona nit. Sí sí.