L'Argentina de Scaloni (i Messi), per Ricard Torquemada

El Mundial al Club de la Mitjanit.

Dos quarts i mig de dotze de la nit, som al Mundial, al Club de la Mitjanit, a Catalunya Ràdio, com cada nit de Mundial, a les onze, la setmana vinent ho trobarem a faltar, segur. El Sergi Andreu està fent gestions per trobar aquest futbolista argentí del qual parlàvem, però ara, però, volem parlar de l'Argentina d'Escaloni, amb un dels principals admiradors de la vigent campiona del món, i potser encara més d'aquesta selecció argentina, la vigent, la d'aquest Mundial 2026, fins i tot per sobre de la que va guanyar el Mundial a Qatar, fa 4 anys. T'hi sents identificat, Ricard? Molt. En el perfil l'has fet bé. Per què t'agrada tant? O sigui, t'arriba a entusiasmar. M'ha atrapat.

Des del primer dia que va debutar, o sigui, ja vas quedar. Sí, sí, vaig quedar enamorat. Vaig anar a quedar. Són aquelles connexions que no et sé explicar, perquè pots dir, és Algèria, no? Què em va passar aquell dia? No ho sé. Què vaig veure? Vaig veure Messi en una versió que no m'imaginava, i vaig veure una selecció feta molt a consciència vaig veure el treball artesanal d'un entrenador i em va remoure ja t'ho vaig dir aquell dia i estic molt content que s'hagi plantat a la final i que hagi donat sentit aquella visió d'aquell dia i el recorregut que ha fet perquè no s'ha desviat gaire és veritat que ha tingut partits bastant fluixos el de Suïssa especialment aquí sí que s'hi desvia. Però la resta, doncs, amb les seves limitacions, perquè crec que té una selecció que té limitacions, doncs, m'ha encantat, m'ha agradat molt, sí.

En una entrevista amb el Dano Escaloni li explicava que quan van arribar a la selecció argentina amb els seus companys del costat, que hi ha Imari, Walter Samuel, hi ha Ayala, aquell central del València, van arribar a una conclusió, que era la següent, que havien de jugar de la manera que més afavorís els jugadors argentins de qualitat. Que els jugadors argentins no són normalment sprinters per jugar a alta velocitat i buscar els espais, sinó que són jugadors per tenir la pilota, per ajuntar-se, per tenir posacions llargues, explicaven en aquella entrevista que havien. Arribant a la conclusió que quan feien 10 passades seguides normalment acabaven aquella jugada amb ocasió de gol és interessant aquesta línia venia abans del 2022 i és la que s'ha mantingut segur que hi ha matisos però

és l'Argentina d'Escaloni Mira, jo m'he proposat veure la final del 2022 una altra vegada abans de veure la del 2026 per fer aquest pas enrere que no he pogut fer en ple campionat perquè jo vaig tenir, em va quedar una petjada el 2022 d'una selecció molt pragmàtica no li vaig veure aquesta intenció sinó més l'urgència d'haver de resoldre un deute que era el de Messi i el de la selecció en canvi aquí. El que per mi era un punt final diu la Sònia allò que va dir Messi la sensació que Scaloni havia fet una obra mestra en poc temps i que havia aconseguit l'objectiu de tants anys per mi allò era com destí i veure que Scaloni ha estirat això i ho ha estirat. Per estirar-ho li ha donat forma, o sigui, jo crec que ha incidit, i vull veure si la del 2022 tinc un record molt contaminat per l'urgència del títol, però és que he vist coses, per exemple, una cosa que he vist. Tinc la sensació que tothom sap què ha de fer a l'equip, o sigui que hi ha diferents formats futbolístics que ha d'escutir el seu, hi ha els receptors a l'espai, hi ha els socis de Messi en espais reduïts, hi ha els jugadors fets per defensar. O sigui, cadascú té el seu rol. I quan més hi té la pilota, cadascú compleix amb allò. Si, com hem dit, té un jugador obert a l'esquerra,

molt millor, perquè té un receptor a l'esquerra i un receptor a la dreta. Té jugadors per associar-se per dintre, que té el davanter, Juliano Lautaro, Macalister, Enzo. Fins i tot té paredes una alçada inferior per jugar una miqueta més de repòs. Quan Messi té la pilota tothom s'ofereix en allò que li toca a ell. Tot això és el vestit a mida que Scaloni ha fet a Messi. I Messi decideix. Messi decideix si ha d'accelerar, si ha de buscar estirar en profunditat, si ara toca jugar en curt i entretenir, si toca combinar. Ell tria el jugador i sap què li donarà cada jugador. Sap que McAllister i Enzo li tornaran la pilota en condicions amb pocs contactes. Sap que Juliano o Nico els ha de buscar l'espai. Sap que Juliano el pot habilitar, però també el pot fer servir de descarga per continuar ell el moviment. Sap que quan una pilota arriba a la banda. El més lògic és que el jugador de banda no centri per inèrcia, sinó que el busqui a la passada enrere. I tothom sap tot plegat. I això jo crec que genera una seguretat en cada perfil. Per mi, menció a banda els dos centrals. Ja fa anys que veig el Kuti Romero, jo he quedat captivat pel Kuti Romero. Jo no sé si és que els mirava malament, però jo li he vist coses en sortida de pilota a Romero que no me les hauria imaginat.

Amb 28 anys que té ja, no acaba de començar. Li he vist una seguretat. Ahir aquella jugada que fa l'àrea, que fa amb la dreta, evita l'expressió de Gordon, i amb l'esquerra quan arriba Bellingham ja ha donat la pilota. Després he vist un informe avui que m'ha cridat molt l'atenció, perquè aquell dia d'Algèria, per exemple, la passada, Lisandro Cuti Romero va ser molt pacient, esperant que s'obrís l'esquerda per connectar amb Messi. Ha ajudat que Messi decideix amb la mà quan toca passar o quan toquen esperar perquè ell va dirigint el trànsit. Però tots dos centrals molt, molt conscients de paciència. Ahir, per exemple, Xavi, no va haver-hi ni una repetició de passada. Cuti Romero, Lisandro. Cap, perquè la pressió d'Anglaterra era de banda cap a dintre i sabien que una repetició de central a central era la pista perquè Anglaterra fes el salt. Què van buscar? Van buscar paredes, buscar tercer home, alliberar laterals. És a dir, hi ha matisos tàctics que Scaloni posa en joc, però que els jugadors interpreten. De manera, diríem, impecable. I a mi totes aquestes coses em criden molt l'atenció, perquè es fa la sensació que Argentina és un equip molt superficial, i jo crec que té una profunditat futbolística molt interessant, tot girant al voltant de Messi, és una evidència, per no parlar de la part defensiva, que és alliberar Messi i defensar la resta. Messi selecciona segons

quins esforços, però quan Messi fa el pas endavant i salta una pressió, La resta l'acompanya. És a dir, tothom té Messi al cap. Tothom Messi a la mirada. Messi estira la pressió, tothom va al darrere. Sortida de portaria de l'alt rival, no s'aculen. Surten a l'un contra un com a mínim d'entrada. Quan els han superat, tothom s'acula, Messi descansa i esperen la recuperació per activar Messi. Són quatre coses. Cada partit té la seva particular, però crec que és un equip fet, diríem, a mà, no a màquina.

Sònia, tu vas ser a Qatar, aquesta argentina de 2026, et recorda molt la de Qatar, la veus millorada?

Jo crec que ho va dir el dia aquell d'Algèria, el Torquemadi, i estic molt d'acord, i si no ho hem anat dient durant el Mundial en el pas dels dies, que aquesta Argentina sembla dependre encara més de Messi del que depenia la de Qatar. És que sentia ara el Ricard i recordava-la de vegades que durant tots els anys que Messi va ser al Barça, Havíem parlat de més independència, però això que té Argentina sí que és més independència, però portat a l'extrem. És que és un grup de jugadors que juga exclusivament per Messi i més enllà del tema futbolístic, et diria també emocionalment. És un grup que està. Els veus, i cada vegada cada victòria que celebren, més enllà de futbolísticament al camp, també estan constantment pendent de on està Messi perquè saps que et millorarà la jugada, fora del camp totes les victòries les celebren com si Messi hagués fet un hat-trick, és a dir, sempre ell és el que, ahir per exemple el va a aixecar Collibert, ara no recordo quin jugador, però és com si estan fent-li un sí, pot ser, Elisandro. Que estan fent-li com un homenatge encara en la carrera esportiva al que ha estat el seu ídol i la jerarquia que té Messi sobre aquest grup jo no sé si l'he vist en gaire equips i la diferència l'hem vist en aquest mateix Mundial respecte a Cristiano Ronaldo recordava aquelles declaracions que va fer Joan Eves. Sobre que Cristiano Ronaldo era un jugador que estava aquí com tota la resta i que havia de portar la seva part. Sí, la relació és molt diferent, sí. Clar, no m'imagino a cap jugador d'Argentina parlant en aquests termes de Messi, perquè quan els sents parlar és allò d'estar jugant amb el seu ídol.

Creieu que Messi seria titular amb Espanya? Sí, home, més si és titular amb. El que passa que hauries de canviar també el sistema de jocs. Sí, segurament. L'Espanya no jugaria O sigui, la selecció espanyola no seria aquesta. No. Haurien de presentar un altre context com el que li ha presentat Escaloni. Ho dic perquè a vegades molta gent cau a la temptació de. És que com és que el Barça se'l va, no? O sigui, com van fer que aquest jugador no continuï jugant al Barça? Jo crec que són dues coses absolutament diferents, dos universos diferents, dos contextos molt concrets, molt específics, i que no està bé extrapolar una cosa cap a una altra banda. Jo crec que la selecció espanyola no tindria l'encant que té col·lectiu si jugués Messi en aquest equip.

I és un torneig curt, Ricard. No m'imagino 38 jornades Messi en aquest nivell. No les pot mantenir a dia d'avui en 39 anys.