Laura Escanes: "Soc un perfil molt buit, no em puc donar tanta importància ni opinar d'actualitat"

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Laura Escanes, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal? Com estàs? Ja feia. Tenia ganes de venir. Doncs haver vingut abans. La meva agenda a vegades es complica. Ah, sí. Perquè quan vindràs a

viure a Barcelona? Buah, no ho sé, la vida és tan complicada, de moment no. No ho contemples. No és que no ho contempli, ho contemplo, però se'm fa molt complicat. Però vens molt a Barcelona, o sigui, estàs molt aquí, no? Home, la família la tinc aquí. Sabadell. No viu a Sabadell, ja, la família. La meva mare viu a Cabrils, al Maresme, i el meu pare a Sant Cugat. O sigui, a Sabadell ja no hi vas per res. No, fa molts anys que no vaig a Sabadell.

Aquí ens uneix una cosa, eh? Sí, sí, sí. Vas estar tota la teva. Fins a l'adolescència?

Sí, des dels 3 anys fins que. Sí, tot. O sigui, vull dir, fins als 18 anys.

Tampoc és una ciutat que es trobi massa a faltar, vull dir que tampoc no. Les amistats sí, però la ciutat en si. Tu segueixes vivint a Sabadell. Jo segueixo vivint a Sabadell,

sí, sí. Home, té encant, jo crec, que també de cop i volta. Sí, passejar per la Rambla, no sé si existeix encara l'Albumins. Sí, encara hi ha aquell tobogà i tot allò. Aquests records, potser recordar-los una mica i retrobar-me amb això és guai. L'estiu ha anat bé, Laura? Molt bé, molt bé. L'estiu per mi és el millor moment de l'any. És com un moment de desconexió, de família al 100%, i poder destinar tota la meva energia al que realment necessito.

Però una influencer s'atura durant l'any? Perquè a l'estiu també t'hem vist publicar coses.

Jo m'he obligat, de fet amb la psicòloga m'ho va dir, diu, intenta estar una setmana sense publicar res, perquè moltes vegades és això que tu dius, al final estic publicant sobre la meva vida coses orgàniques encara que no siguin públics, però com que no atures mai la màquina, i aquest any m'he obligat una mica a estar més desconnectada i estar més present amb la meva gent, que crec que és molt important, perquè si no tot a través d'una pantalla és molt fred. Però això vol dir deixar el mòbil de banda? No, no el deixo de banda, em costa moltíssim això. Però potser estar una setmana sencera i no haver-me fet cap foto, de dir, ostres, no tinc cap foto de cap look, que és molt superficial, jo soc conscient, però no tenir cap foto d'aquella setmana. Però és un exercici que m'ha costat, porto 10 anys sense parar, i també ho agraeixo.

Perquè els teus amics t'ho diuen, això, a vegades, deixar el mòbil i deixar de fotografiar-ho tot, i has trobat una situació una mica així, o la família.

No, jo crec que intento desconnectar molt, vull dir, jo estic amb la meva família i estic, però si estic de viatge, sobretot quan viatjo, per mi és un moment de contingut, perquè estic fora de la meva rutina, llavors és una cosa diferent, a la gent que em segueix també li agrada, però ho porto, soc molt ràpida, jo fent fotos, no molesto gaire. A altres companyes sí que molesta.

Si no te n'adones, ja has fet una foto i ja l'aprofitaràs. Sí, sí, sí, tot molt natural. I l'aprofites al moment o a posteriori?

Normalment a posteriori. No per res, sinó perquè en aquell moment jo no vull estar pendent de penjo això i ara explico on estic i tot aquest storytelling, sinó que ho vaig explicant una mica més endavant. Potser el dia següent, eh? Tampoc. Tu que has descansat

aquest estiu i has tornat amb força perquè, de fet, demà arriba la plataforma 3Cat, el reality d'aventures de Laura Escana és el 3Cat.

Benvinguts a la Serra de Tramuntana. Aquesta vegada ja coneixem els aventurers i les aventureres, vuit parelles que han acceptat enfrontar-se al repte més extrem. No puc. I serà llavors quan descobrirem la seva veritable cara. ¡Para! ¡Haguen vingut aquí! ¡A guanyar! ¡Epa, Raquel! ¡Ah! És que vaig al límit amb tu. No, jo no estic gens bé, però gens, eh?

Per les rates! Aniu, aniu! Merda, merda, merda. Ha començat la guerra!

Em mataré, donero, que em mataré. Amb un sol objectiu. La victòria.

Aquesta és la travessa Expedició Tramuntana, és la travessa VIP, és la quarta edició de la travessa, que ve amb personatges famosos de diversos àmbits. Sentíem per aquí la Raquel Sanz, per exemple. És una edició especial per tu, no, també?

Molt especial, diferent. Jo recordo que el primer dia estava molt nerviosa, perquè em sentia molt més jutjada, de cop i volta, tenir la Raquel Sanz al davant. I jo presentant, jo em feia petita, dic, mare meva, però no, no. Després m'he sentit còmoda. Jo crec, inclús, potser una mica més còmoda que altres travesses. Hi havia un punt que ja els coneixia molts, o hi havia moltes coses en comú, eren potser més de tu a tu, més d'igual a igual, i això em relaxava bastant. També saben de què va això, no?

És a dir, coneixen al mitjà alguns, més que d'altres, però això d'alguna manera també fa que puguin entendre de què va aquell xou, que al final és un xou, és un reality.

Exacte, ho juguen molt. Potser altres temporades, els primers capítols els costava una mica més deixar-se anar, el fet de les càmeres, 24 hores per seguida, a concursants anònims que no estan acostumats els costa més, però ells que ja viuen una mica més acostumats a aquest show de la tele, jo crec que això ha facilitat que ja des del primer programa ho donin tot.

T'ho havies dit ja, crec que en alguna entrevista ja que t'agradaria, he fet una travessa VIP i al final és el que heu fet. És una cosa que es demanava molt,

el públic ho demanava, perquè de cop i volta, això, imaginar-te el Miki, la Raquel o el Jair, saps? De cop i volta patir i veure-ho en un programa que no és simplement el que puguin penjar ells a xarxes, és molt divertit. Jo pensava que tu vindries, fixa't. Que jo vindria? Sí. Però si això quants dies veu estar gravant, això? Dues setmanes. Ah. Impossible. Però de tot és parlar-ho.

No, aquí no es parla res en aquesta ràdio. Però us ha costat convèncer vips?

Ha sigut un treball de càsting intens, em consta. Jo, la veritat que no. Aquí no hi participes directament. No. Potser en algun moment sí que ha hagut de fer algun comentari, però és una feina de l'equip de càsting, de la productora, director, i l'han fet molt bé. Jo crec que és un molt bon càsting, molt bon càsting.

Demà també hi ha la prestrena al Museu Marítim de Barcelona, amb la presència dels concursants també, i també hi seràs tu, Laura. Com serà aquest acte? Ens hem d'imaginar un acte amb convidats especials, amb outfits espectaculars, amb catifa vermella. Una prestrena amb tota regla?

Home, jo crec que és un moment especial, al final allà estem tot l'equip, totes les persones que han fet possible aquest programa, estem tots amb moltíssimes ganes de veure el primer capítol, de retrobar-nos, crec que hi ha convidats també que han entrat per sortets, espectadors de 3K també, i molts convidats també de la casa. Quina és la parella que més t'agrada? Uf, que difícil. És que m'agraden tots molt, eh? Però. Em mullo, em mullo. Els tiets per mi han sigut un descobriment. Ah, sí? Sí. Sí, sí, hem connectat moltíssim. Els coneixies abans? No, o sigui, sabia qui eren, però no havíem coincidit mai. Jo crec que també és una qüestió d'edat, que vulguis o no estem. El Miki Núñez ja el tenies vist. Ja ens coneixem massa. I la Raquel ha sigut un descobriment fort, o sigui, enamorada completament de la Raquel.

N'hi ha alguna que creus que és una parella bomba, que l'audiència descobrirà que no coneixia?

Crec que tots, però la Carolina i la Nerea, evidentment són una bomba, ja saps que són una bomba, però és que no paren tots de donar moments brutals, és molt fort.

Caram, no tenia ganes de veure-ho. Home, ho has de veure. Està rodat a Mallorca, això.

A Mallorca, aquest any sortim de Catalunya, anem a les Balears, Mallorca, la Serra de la Tramuntana, que són uns paisatges brutals, intents també perquè els posem al límit, no perquè sigui la travessa VIP i siguin famosos, nosaltres baixem el nivell, vull dir, jo crec que hi havia un punt que ells es pensaven que potser ens adaptaríem una mica als VIPs i tindrien més facilitats o més comoditats, i no. Això és la travessa i això no canvia. Perquè, quan vau rodar això? Això ho vam gravar al maig. Clar, que és una època que encara comença. Sí, comença al bon temps, però de cop i volta et pot ploure, l'aigua està freda, aquestes coses que a vegades als vips no els agraden tant. O sigui, els heu portat al límit. Evidentment. I ara ha aguantat tots o hi ha algú que ha patit més que d'altres? Han patit tots, tots, tots. Jo crec que no s'esperaven ells patir tant ni que els portaríem tant al límit, i han patit moltíssim. Alguns físicament i altres mentalment, també, que han patit. Empatat. O sigui que han dit no puc més. Ho han dit moltíssimes vegades.

Però han seguit. No et donaré. No, però sí que, per exemple, heu tingut a l'equip, això m'ha semblat interessant, un socorrista aquàtic, una infermera de rodatge i un psicòleg.

Sí, el psicòleg i l'infermera sempre hi estaven. Jo crec que depèn de les proves, és que és primordial, al final els portem al límit, no podem que se t'escapi qualsevol cosa, que hi hagi un accident i no tenir-ho tot controlat. Jo crec que és molt important i això l'ha travessat aquestes tres temporades amb aquesta quatre, ho ha fet molt bé. Tu quan veus l'esforç que fan, tu ho faries? Jo guanyaria. I per què no ho fas? Perquè m'agrada presentar. No es pot les dues coses, has d'escollir la vida.

Però t'has plantejat també de dir, aquest any vull concursar.

No. És un plantejament i un pensament que tens molt per sobre, perquè realment no em plantejaria no presentar el programa. Tindria massa FOMO. Jo estar concursant, jo m'imaginava perfectament concursant amb el Miki, o amb amigues, o amb la Gemma, jo ho havia pensat. Però dic, i qui tindria al davant? Quin FOMO no podria? Quina creus que és la clau de l'èxit del programa? Jo crec que és real, que connecta molt amb el territori, descobrim llocs increïbles de Catalunya i que el que passa és real, que no hi ha res. No hi ha res guionitzat, és tot emocions. Al final, quan portes la gent al límit, surt el que ets tu i llavors coneixes les persones, siguin anònims o siguin vips. No sé si és molt aviat preguntar si hi haurà travessa VIP 2. És molt aviat. Sí, s'ha d'estrenar, veure com va.

En TV3 no hi ha data per TV3 encara, no? Primer s'estrena el 3K. Exacte. I encara ho sabem quan es veurà per TV3. No ho sabem. Però t'agradaria, creus que hi ha potencial per fer una segona VIP? Jo crec que hi ha potencial

i hi ha molt VIP a Catalunya que quan vegi aquesta travessa potser s'anima, que potser la. Em consta que es cagaven quan els van trucar alguns i deien, ui, no, no, la travessa no. I jo crec que si veuen la travessa VIP diran, hauria d'estar. A tu et van trucar? A mi em va escriure una

persona per si volia acompanyar-lo a. Qui? No sé si es pot dir. Però una persona que ha estat concursant? Un metge, un metge conegut, sí, sí. No, no, no he sigut concursant. Un metge conegut. No es va adonar?

No. Deixem aquí que la gent faci les seves càbales. I a tu t'exigeix molt físicament la travessa? Físicament, en quant a fer el que fan ells, absolutament zero. M'encantaria que m'exigís una mica, però no. T'hem vist llançar-te en parapent, per exemple, alguna edició, no? Sí, però això és divertit. A mi m'agradaria patir una mica, la veritat, però no em deixen. Clar, que ho entenc, també. Em caic, em faig mal, em trenco una cama.

Però a les xarxes veiem que estàs molt en forma. Estic molt forta. Tot el dia estàs anant amb bicicleta o estàs anant a fer peses? Sí, m'encanta,

però aquestes coses poden passar. Pots estar molt en forma i tenir qualsevol accident i caus i què. No, no m'ho puc permetre i el director no em deixa. Aquest estiu també hi

ha hagut un debat sobre els influencers, sobre el paper que jugueu. Hi ha hagut aquesta crisi, o alguns han anomenat de gran crisi, dels influencers. Tu com t'has sentit i com has viscut tot aquest debat que hi ha hagut?

Jo crec que és un debat molt interessant, de fet, l'he agraït fins i tot. Jo crec que és important que alguns creadors de contingut o influencers, o com es vulguin dir, se'ls vagi caient una mica la careta. Crec que s'ha de ser molt conscient de la responsabilitat que tenim, de la gent que ens segueix i de l'impacte que pot tenir el que diem. Llavors, si no estàs preparat per aguantar tot això i donar un discurs coherent i. Jo crec que al final és tenir una mica d'empatia amb la gent i ser conscient del teu privilegi i que no tothom té aquest privilegi.

Però t'és difícil de compaginar perquè al final tu estàs a guanyar la vida, per tant has de fer coses per marques, però al mateix temps tampoc abusar d'això perquè no sigui també un missatge buit, com deies.

Amb la tonteria porto 10 anys dedicant-me a això, 11 anys, a les xarxes, i és veritat que has d'anar buscant un equilibri, però és que crec que no és tan complicat, realment, i a més si t'envoltes d'un equip al teu voltant bo, i tens clars els teus objectius, la teva manera de comunicar, quina línia vols seguir, tots ens podem vendre, vull dir, a tu no t'han ofert mil milions de vegades coses que potser no van amb la teva manera, amb els teus valors, i ho faries només per diners? No ho sé. Tu estòdic que no a moltes coses que t'han ofert. Moltíssimes, constantment. Perquè no lligaven amb la teva manera de pensar o perquè veies que allò no era el moment. O potser sí que lligaven amb la manera de pensar, però si jo havia tingut mesos abans un altre compromís amb una altra marca o jo havia dit qualsevol cosa públicament, encara que no fos amb una marca, que no té sentit que després jo comuniqui una cosa totalment diferent, doncs és ser conscient i tirar endavant. O si tens un objectiu d'aquí 5 anys perquè vols seguir una línia, potser has de dir que no a moltes altres coses per poder aconseguir o intentar aconseguir allò que tu vols.

Que al final tu ets mirall també de molts joves que et segueixen, que t'admiren i d'alguna manera diuen vull ser com Laura Escanes.

A mi això em fa moltíssima por. Jo sempre ho dic, jo no soc referent ni estic donant exemple de res, m'equivoco moltíssimes vegades i crec que això és una cosa que poca gent potser ho practica molt a xarxes o quan tens gent que et segueix i és saber demanar perdó. Jo la puc cagar, no se m'han de caure els anells per demanar perdó si la cago. I la gent no està acostumada a demanar perdó. No demanem perdó. I sembla que demanis perdó i ja se te'n vagi la teva dignitat. Per mi, la persona que demana perdó és molt conscient de les coses que fa bé o malament o intenta fer-ho millor. I per mi, una reflex seria que la gent no demani perdó. Absolutament. Sempre. De vida personal, professional, a tot arreu.

S'ha de tenir humilitat, en aquest sentit. Però, per exemple, el que està passant ara a Madrid, amb la Puerta del Sol, com t'interpel·la, tu, la crisi de l'habitatge? Creus que tens una responsabilitat, també, en això? D'explicar, de denunciar el que està passant?

Això és una cosa que ens demanen molt, no? T'has de posicionar, has de dir què penses d'això, per què no t'has pronunciat sobre aquest tema, seu, qualsevol cosa. Crec que quan tens desconeixement i no coneixes al 100% una cosa, és millor callar que anar de llest i cagar-la i després els dos dies pensar una cosa diferent i dir una altra cosa. O sigui, al final crec que és ser una mica conscient de la situació en general de tothom. Escolta, jo no canviaré el món per posar un missatge a Instagram del que penso sobre una situació o una altra. I a més, és que soc un perfil d'entreteniment molt buit, realment. O sigui, no em puc donar tantíssima importància, ni podem donar tantíssima importància al que pensa un influencer que, amb perdó, es dedica a ensenyar què s'ha posat de roba i on ha dinat. No li podem donar tanta importància.

Però et sents que a vegades es posa molt el focus, que se't demana molt això. A vegades sí. També amb les crítiques, que tu sempre deies, jo les crítiques al final no entenc per què hi ha aquesta gent que m'odia, que em segueix dient això, per què em segueix, que em deixi de seguir.

Sí, però ho entenc també, és un moment que la gent està molt crispada, que busca tot si és blanc o negre, no entén els matisos, no entén els grisos, llavors entenc també que la gent estigui en aquesta situació que vulgui saber absolutament tot. Però bueno, jo és que. Jo sempre dic Instagram i les xarxes no són la vida real. La vida real és quan acabi aquesta entrevista si ens quedem dos minuts parlant i quan estàs amb els teus amics i canvies d'opinió sobre un tema que potser pensaves que tenies raó i tot això crec que no hi ha espai a les xarxes. Has aconseguit que no t'afecti tant el que diuen de tu? En va temporades, com sempre, però sí, estic en un moment que bastant, la veritat. Com ho has fet? Com ho has treballat? Bona pregunta. No ho sé. De vegades és una qüestió de temps, que tot es va posant a lloc. Sóc conscient que d'aquí, m'invento tres mesos, pot ser que em doni un altre cop una mica d'inseguretat per qualsevol cosa, i em passa. Però és acceptar, també, que no es pot estar sempre al 100%.

No, és que al final és això, ets una persona i tens vulnerabilitats, i tens moments d'alls i baixos, i a vegades una cosa et pot sentir bé i una cosa et pot sentir fatal. Jo crec que potser la manera és,

quan sents que no estàs al 100%, protegir-te una mica més, i potser no ensenyar tant. Així protegeixes allò que et fa mal i no et poden donar canya. I això ho fas? Sí, ho intento.

Clar, abans hi havia qui deia que construïa un personatge, no? I que aleshores sempre mostrava un personatge que no era el que era realment. Tu t'hi sents, a vegades, que la Laura Escanes és una persona diferent a la que tu ets realment?

No puc, realment, perquè, clar, la meva feina, vull dir, és que tinc altres projectes que potser no estan tan lligats a la meva vida personal, però a xarxes exclusivament ensenyo la meva vida i ensenyo si vaig entrenar o els meus viatges, a part dels meus compromisos amb marques, no? Però en aquell moment, si estic malament, se'm nota, la gent m'ho nota. Per això que així.

Que a més de setembre ha sortit un article a Forbes, que t'ha posat un any més a la llista de millors creadors de continguts i reconeixia la teva evolució professional. Parlava que no només t'has quedat a la xarxa, sinó que també has tingut voluntat d'ampliar l'àmbit d'empresa, dels mitjans de comunicació, de també marcar una manera de fer i de ser empresària en això. Això és una cosa pensada, concebuda, o t'hi has anat trobant, també, a la vida?

Jo sempre he pensat que les xarxes no durarien per sempre i crec que això és un impuls per fer altres coses i per no quedar-te en la zona de confort i que passin les coses, sinó buscar-les una mica tu. Penso en el futur i no m'imagino d'aquí 10 anys ensenyant la meva vida a Instagram i potser per això també busco altres coses que em motiven, que m'agraden, que vull evolucionar, que vull aprendre. Sigui el programa, el podcast, a nivell empresarial també, l'aplicació d'entrenaments amb Razo. Són coses que em motiven i que m'agrada més envoltar-me de gent que sap per intentar agafar cosetes bones de tothom i que assumin el que soc. I quins altres negocis

tens ara mateix en Menoperspectiva o coses que t'agradaria fer, per exemple, que no estàs fent?

Hi ha coses, però a vegades s'ha d'anar pas a pas i no pensar tampoc, no dir-ho molt alt, protegir una mica l'energia.

La faceta, per exemple, de presentadora, que és la que fas a la travessa VIP, és una faceta que t'agradaria

explorar més? Sí, m'encanta. És una cosa que he descobert i crec que he anat aprenent moltíssim quan comparo el primer programa de la primera travessa, la travessa Pirineus, amb el primer programa de la travessa Expedició Tramuntana, ara amb els VIPs, em noto una evolució brutal, que també és el pas natural, no? Vull dir, si no millores, potser és que no li poses importància a les coses que fas. I m'encantaria seguir explorant això, és una cosa. M'ho passo molt bé, aprenc molt, em sento molt realitzada, sento que creixo com a persona, com a professional. M'encanta.

I has notat realment que era un món que no coneixies, perquè clar, al final, tu portaves molts anys ja fent vídeos a les xarxes.

No és el mateix. No té res a veure. Res, res. Els vídeos a les xarxes els pots repetir les vegades que tu vulguis, ensenyes la teva millor cara, publiques el que tu vols, quan tu vols, i aquí estàs en mans d'altres. O sigui, a les xarxes sóc la jefa.

¿T'ha costat confiar en l'equip de direcció, per exemple? És que aquest plano jo no posaria aquest, però per tant haig de confiar en tu.

No, la veritat que en aquest sentit sóc molt confiada i. Crec que la gent sap fer la seva feina i lluiten i remen pel programa igual que jo també ho faig. Llavors és sumar energies i tots anar i remar en la mateixa direcció.

La diferència potser seria que en les xarxes tu mires més per tu i en projecte televisiu mires més en el conjunt?

Podria ser, sí. Sí, a les xarxes és tot molt individual i no he de pensar en ningú més, realment. Sí, hi ha unes marques, un equip al darrere, però és molt més senzill, et diria.

Si hi ha algú que no ha vist mai la travessa, per què ha de veure la travessa VIP? Uau.

Ostres, que difícil. No m'ho esperava, això. Crec que és una manera de desmuntar una mica alguns famosos. I a mi m'agrada quan la gent diu, ai, no vull liar una travessa VIP, jo prefereixo una d'anònims, perquè així és una manera de callar boques, i a mi ja saps que callar boques és una cosa que m'encanta. Llavors, que la gent no estigui gaire convençuda amb uns VIPs, això m'encanta. Perquè després els canvia absolutament la imatge, no? Exacte. A mi és que els canvis d'opinió sempre m'enamoren.

Doncs hi farem de nou confiança i segur que ens ho passarem molt bé. Laura Escánets, gràcies per acompanyar-nos avui al Matí de Catalunya Ràdio. Gràcies.