Legalment, a qui pertany la Lluna?

Abans parlàvem de la cursa a l'espai, a veure com està tot, i el Marc té una pregunta, jo diria que vinculada a l'àmbit geopolític. M'agradaria saber si li podeu preguntar al Joan Anton, a nivell legal internacional, està regulada la lluna? Per exemple, un estat podria reclamar-ne ara la sobirania? Una pregunta interessantíssima.

No. La resposta és no.

Amb la llei actual. Però només hi ha una llei, que és de l'any 67. No havíem anat encara a la Lluna. És l'única llei que hi ha internacionalment. Neu donant idees! Sí. Perquè, esclar, és el que dèiem ara fora d'antena. Trump ens ha demostrat que s'ho pot petar tot quan vol. Aquest senyor, que li posa entre cella i cella que la Lluna és tema. Clar, tot i que van signar l'acord, els estatutaris van signar l'acord l'any 67, que prohibeix. Literalment, que ningú, ni estats, ni empreses, ni partícules, ningú, pugui reclamar sobirania sobre cap cos celeste. Ni la Lluna, ni mar, ni cap asteroide. Ningú no ho pot fer. Per cert, aquells que esteu comprant títols de propietat. Cos celeste que segueixi a l'espai. Sí. Una altra cosa és que un meteorita aterri aquí, que seria una altra disquisició. Sí, això és una altra cosa. En parlarem un dia. Sí, però tothom que hagi comprat un títol de propietat d'aquests que venen d'una parceleta de la Lluna, que sabeu que us han timat. Ja, directament, perquè clar, això està legislat. Ningú no pot reclamar propietat. Però què passa? Mira, sense reclamar sobirania, tu pots baixar la lluna, el que no podràs posar és una tanca que digui propietat privada, no passeu-ho. Però t'hi pots estar. Correcte, i pots fer allà cosetes. Ui, que perillós. Clar, i aquestes cosetes són les que no estan regulades.

Per tant, jo com a país puc anar a posar una base militar? Sí.

No. La llei internacional també prohibeix que hi pugui haver bases militars. Això també. Prohibeix la militarització dels cossos celestes. Però mira per on no prohibeix la militarització de l'òrbita terrestre. I estem militaritzant l'òrbita terrestre. Estem posant satèl·lits que estan classificats. Classificats vol dir, ah, no em preguntis què hi ha perquè no t'ho diré. No, això és el que vol dir.

Quina tranquil·litat que dona això, no? Sí, total, total. No ho preguntis, per si de cas.

Total. Bueno, i aquí estem, estem militaritzant l'òrbita de la Terra, però segons la llei internacional no podem militaritzar la Lluna.

Us he de dir que hi ha un oient, el Lluís, que ens ha explicat que fa molts anys una empresa on estava ell de telefonia regalava un acre de terreny a la Lluna. Ostres! I em va arribar, diu el Lluís, un totxo de documentació acreditant la meva propietat d'aquesta parcel·la. Lluís, t'han fet fishing? Diu, si algú vol pujar a fer una calçotada, que m'avisi, que crec que s'hi pot fer foc a terra.

M'encanta, Lluís, doncs que sàpigues que t'han estafat,

segons Joan Anton Català. La proposta de amb qui aniríeu a la Lluna per passar-hi 24 hores, li ha agradat molt a l'Anna, perquè diu. Jo a la Lluna hi aniria amb Donald Trump per deixar-lo allà i tornar sense ell.

Mira, no em sembla mal plan. Un aplaudiment per l'Anna. No em sembla gens mal plan. A tot això estem parlant molt de la Lluna. Quina temperatura hi ha a la Lluna, Joan Anton?

Ara sorprendrem amb la dada, perquè com que no hi ha atmosfera, no hi ha distribució de calor, de manera que si toca el sol, és a dir, de dia, hi ha 120 graus positius. Ostres! Queixa't de les temperatures que hem tingut aquest estiu, eh? Sí, i de nit menys 180. De manera que entre sol i ombra, en qüestió de metres, eh? Entre sol i ombra, ja ho veus. A l'espai, les coses on no hi ha atmosfera van així. O són centenars de raó, totalment extremes. Pensa que les naus amb astronautes les enviaven girant molt lentament perquè no hi hagués una cara de la nau que sempre hi toqués el sol i s'escalfés. I els astronautes van desenvolupar una expressió psicoloquial de mofa que deien, això és com una barbacoa i nosaltres som la botifarra.

Bueno, és que és una mica així, eh? Sí, sí, sí. Per tant, dedueixo que per aquest fet,

entre d'altres, que no hi hagi aigua, la vida a la Lluna seria impossible. Sí, la vida sense protecció. Per tant, quan hi hagi bases, que això ho veurem d'aquí a molt poquet, doncs aquestes bases hauran d'estar protegides sota cúpules o en recintes on hi hagi atmosferes, on hi hagi regulació de temperatura, on ens protegim de la radiació del sol i de l'espai, que allà tampoc no hi ha cap magnètic. Vull dir, és un entorn molt, molt desagradable. Jo, això d'anar a la Lluna, no sé, la gent que s'ho pensi, aquesta gent que està responent en qui aniria, que s'ho pensin, perquè no té res a veure amb el que tenim aquí, eh?

És paraula de Joan Anton Català. Des del punt de vista astronòmic hi ha un concepte ampliamente estès. Les fases de la Lluna. Quines fases són?

Les coneixem perquè són la fase plena, els quarts, el creixent i el minvant, i la fase nova. De vegades la fase nova és aquesta que la gent diu que no hi ha Lluna. Mentira, sempre hi ha Lluna. Sempre hi ha Lluna, no fotem. No se l'emporta ni la torna a posar. Malament aniríem. Només que la trobem de dia i, per tant, no la veiem. La trobem al costat del Sol i no la veiem. Aquest canvi de fases, ja els antics ja hi pensaven, els grecs que pensaven molt aquesta gent, i se'n van adonar que és un tema de perspectiva. Tal com el sol va il·luminant la Lluna i tal com nosaltres ens situem la perspectiva que tenim de visió, la veiem més o menys il·luminada i que ara 29 dies i mig van canviant les seves fases i torna a repetir les fases aquestes d'estar plena, comença a minvar, arriba el quart minvant, continua minvant, arriba la Lluna nova, que és la que no veiem, Després comença a créixer, comença la lluna creixent, arriba el quart creixent i finalment torna a arribar a la lluna plena. Quina és la favorita fase d'en Joan Anton Català? Per mi és la creixent, perquè és la que veiem de capvespre, aquestes vespres, que dius, mira quina lluna més bonica, i que la veus molt fineta, molt fineta sobre l'horitzó oest.