L'emoció de Mireia Benito en completar el Tour de França

Mireia Benito, felicitats, ja tens un tour a les cames.

Ha costat, ha costat, s'ha patit del primer dia a l'últim, però bé, crec que ho han donat tot i ens quedem amb això, ens quedem amb un treball d'equip esplèndid, així que res, no es pot demanar res més. Curiositat, us donen medalla també vosaltres per acabar el tour? Ah, jo crec que ens donen un gomet i poc més, no, la medalla és la que ens quedem aquí al cap.

No sé si tu mentalment tenies aquest deute pendent en poder fer un tour, en poder-lo acabar.

Sí, sí, sí, sens dubte. Sempre m'ha costat arribar en un tour i m'ha costat encara més acabar-lo per coses de cursa, caigudes, malalties. Forma part del joc, però sempre que passi en el moment que estem corrent la cursa més important de l'any, realment em sabia molt de greu i era una assignatura que tenia pendent i haver-lo pogut acabar, havent-ho donat tot i amb una victòria per etapes, és increïble.

Quina valoració en fas? Jo recordo aquell moment, o mira, fem-ho diferent, quin moment et ve al cap? Recordo la victòria de la Quim, però ara si et fan mirar aquest tour, quin moment et ve al cap?

Sí, sens dubte el dia de la victòria de la Quim, quan va tenir aquella avaria, sobretot és el moment que em ve més al cap, perquè va ser un moment de molt d'estrès a nivell grupal, va ser com un, va bé, això ho hem de solucionar, i recordo també que de seguida que vaig sentir pel pinganillo que la Quim havia entrat al grup i he pensat, uf, Les farà patir perquè la gent té una capacitat brutal per donar la volta a les situacions adverses i que ens regalés una victòria per etapa és una cosa que per mi tanca un capítol molt important de la meva vida.

Tu tens aquesta feina que des de fora, potser no es veu molt, però fots una cara de felicitat ara mateix.

Sí, sí, sens dubte. La meva feina la gaudeixo moltíssim. Hi haurà molta gent que no ho entendrà, perquè al final som persones molt diferents i per mi l'èxit no és el que més em mou, a mi el que em mou és el conjunt, l'actitud d'aquí, sentir-me part d'un conjunt i per mi aquest tour ha sigut molt especial.

Ja vam fer-te dues. Tu que tens aquesta mirada, moltes vegades en parlem, què t'ha semblat el tour amb la Demi? Al final és justa guanyadora, però vaja, amb la Kassia també allà molt a prop, amb moltes alternances a la primera posició, què t'ha semblat?

Crec que és una cosa molt positiva pel ciclisme femení, estem veient que està creixent de manera exponencial, ho comentàvem l'altre dia, i bé, s'ha demostrat una vegada més, sí que em sembla que és una justa guanyadora, ha demostrat diverses vegades que estava potser un puntet per sobre de les altres, i crec que això és, bueno, al final ha sigut justícia, podríem dir, però sí que és veritat que m'ha agradat molt veure la batalla que hi ha hagut, no només amb Cassia, sinó a dins de tot el top ten, podies veure que. Que tothom ho ha batallat fins a l'últim moment i crec que cadascú ha quedat en la posició que es mereixia en aquest cas. Així que bé, crec que és molt positiu i que seguirem veient batalles així de pròximes en els pròxims anys.

Què queda d'aquella nena, d'aquella noia, que estava al Masi, que va fer un pacte amb els seus pares, eh, un any, un any, vosaltres ho sacrifiqueu per mi, jo ho dono tot al ciclisme sense ser professional, a veure si aconsegueixo fer el salt, i aquí estàs, entornar les cames.

Queda tot, queda tot d'aquella noia que lluitava perquè, sí, crec que al final.

És normal, Mireia, és normal que t'emocioni. Són molts quilòmetres, molts anys. Va, ho deixem aquí. Una abraçada enorme.

Merci.