Les 3 claus per prevenir l'Alzheimer

El doctor Josep Maria Argimon, molt bon dia. Bon dia. És sorprenent tenir-lo aquí, un honor també que ens acompanyi a la solució. Moltes gràcies. Ell és el director de relacions amb el sistema de salut de la Fundació Pasqual Maragall. Doctor Argimon, l'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que afecta la memòria i les funcions cognitives. Per què una persona pateix Alzheimer? Què passa en el nostre cervell?

Aviam, al nostre cervell comencen a haver-hi canvis des de molts anys abans que es pugui detectar un problema de memòria o un altre problema de comportament. I el que sí és important, i que ho has citat a l'entrada, nosaltres podem i tenim eines per prevenir o, si més no, per endarrerir que aquesta malaltia aparegui. Primer missatge optimista. Sí, no, no, no. Avui, si vostè vol, o si vostès volen, parlarem molt de prevenció. Per què? Perquè aquí la idea, si ara sortíssim al carrer, aquí a la Diagonal, i li preguntéssim a una persona, miri, la malaltia del cor, un infart, es pot prevenir? Segur que ens diria sí. I ens hi estaria tots els factors de risc, la hipertensió, el tabac, el cloesterol, tots. Un llistat ben llarg. Si li preguntem, escolti, l'Alzheimer es pot prevenir o endarrerir, se'n congiria les espatlles. Es congiria les espatlles segurament dient, m'estan fent una pregunta trampa, no? Sí, perquè tenim la idea

que és una malaltia molt determinista, no? Totalment. En el moment que te la diagnostiquen, apa. Exacte.

I tenim la idea molt determinista, és a dir, no hi ha res a fer, això arriba amb els anys, i si t'arriba i et toca la rifa, doncs malament, mala peça, i que tenim poques coses a fer. Des d'aquest punt de vista, jo crec que aquí sí que hem de capgirar tot aquest missatge i recordar que la prevenció comença des de ben petitons, perquè un dels factors més importants és l'educació. L'educació en el sentit. Que tots entenem, l'educació arreglada, la que reben els nens, els infants, els joves, i que això dura durant tota la nostra vida, és a dir, el que és l'estimulació cognitiva, el que és mantenir-se cognitivament actius. Allò de, perdoni, eh, doctor Gimón, que ho haurà de fer molt. Sí, no, per favor, jo m'enraio molt, eh, a la Sandra que em vagi

tallant i vostè també. No, perquè això també és un clàssic, i jo personalment ho he vist de prop, típic, persona que jubila després de molts anys de treballar i, pap, deixen de fer res d'estimulació cognitiva. Això és fatal.

Fatal. És a dir, hi ha tres coses que, així, si haguéssim de resumir la prevenció en tres. Paraules o tres frases, seria mantenir-se cognitivament actius. I això és el llarg de tota la vida. I no vol dir només llegir, no vol dir només estudiar, vol dir poder tocar un instrument, si t'agrada tocar un instrument, pintar, tot. El que sigui. Segona, mantenir-se físicament actius. Per què? Perquè hi ha tota una sèrie de factors, abans parlàvem de la malaltia del cor, tots aquells factors cardiovasculars, de risc cardiovascular, també afecten. El cervell, perquè el cervell és un òrgan molt irrigat, amb molts vasos capil·lars, etc. I, per tant, és mantenir-se físicament actius, que et permet millorar tots aquests factors de risc cardiovasculars i metabòlics. I la tercera, importantíssima, i també que parlarem. És mantenir-se socialment actius. Si em permets, és dir, escolta, i sobretot quan et diagnostiquen, quan tu acabes de rebre el diagnòstic, el normal és que et retreguis. Por, vergonya, etc. Por, vergonya, estigma. No, no, no, no. És sortir i aconseguir relacionar-se, relacionar-se amb la teva gent, amb el teu entorn. I aquí també, i acabo ja, ara sí que acabo, jo he dit ara tres coses que sembla que les tinguem que fer l'individu només. És a dir, que si hi ha alguna cosa individual, no, no, no, la prevenció és, evidentment, l'individu ha de posar de la nostra part, però també sempre quan parlem de prevenció és una prevenció que afecta el conjunt, el conjunt de la ciutadania, el conjunt social. Per exemple, tenir una ciutat amigable amb la gent gran és molt important.

Que s'hi puguin asseure a l'ombra i conversar, que no fotem un banc individual a tres metres de l'altre banc individual. Exacte,

però això de la individualitat va per altres vies. Ja ho sé, arquitectura hostil. L'arquitectura, d'això també m'ha escrit alguna vegada. Doctor Gimón, que de moment ja ens

ha fet aquest espitge, ens ha parlat de tres variables que hem de tenir en compte. Aquesta activitat, aquesta estimulació cognitiva, mantenir-nos actius cognitivament, mantenir-nos físicament actius i socialment actius. Et pregunto, li pregunto, disculpi. No, no pot vostè. Doncs aleshores parlem-nos de tu tots. Sí, sí, sí, clar. Doctor Gimón, les labors, perquè hi ha molta gent gran que ens estarà sentint ara i dirà, ostres, jo faig punt de creu, potser no pinto, potser no llegeixo. Labors compta com a estimulació cognitiva?

Sí, i tant, sí compta. Les labors, perquè a més les labors segur que t'ajudaran a relacionar-te. Tot això que hem estat parlant el que fa és que tu et relacionis.

Una trobada de boixets, per exemple. Exactament.