Amb la Marta Martínez, parlem de Doña Toñita, la propietària del Caribbean Social Club de Brooklyn, a Nova York. No només s'ha convertit en una icona cultural gràcies a artistes com Bad Bunny, sinó que també és una gran protectora de les persones llatinoamericanes en risc.
Amb la Irene Pujadas, parlem sobre dos llibres autobiogràfics que comparteixen una característica ben particular: estan ordenats alfabèticament. Són "Diaris alfabètics", de Sheila Heti, i "El conte de l'alfabet", de Xènia Dyakonova.
Amb la periodista musical Marta Pallarès, parlem sobre les artistes catalanes que participaran a l'Eurosonic 2026. És un esdeveniment que es fa a Groningen, als Països Baixos, i on l'escena musical de tot el continent dona el tret de sortida a la temporada.
Aquesta setmana Bad Bunny ha revolucionat l'opinió pública nord-americana després de la seva actuació a la Super Bowl. Ara bé, abans del porto-riqueny ja hi havia dones que tocaven els nassos dalt dels escenaris dels Estats Units. En parlem amb l'Olga Ábalos.
L'artista sèrbia Marina Abramovic acaba d'estrenar al Liceu "Balkan erotic epic", una obra que mescla cultura balcànica, erotisme i performance. En parlem amb la historiadora de l'art i museòloga Anna Maria Andevert, que l'ha pogut veure.
Aprofitant que es torna a editar en català un dels grans clàssics de Virginia Woolf, "Una habitació pròpia", descobrim què amagava l'autora a l'armari. Ho fem amb l'escriptora Irene Pujadas, la traductora Maria Bosom i Iris Llop, que forma part de l'associació woolfiana catalana.
"Hamnet", l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Maggie O'Farrell, ha generat molta expectació. S'estrenarà el 23 de gener, però la Marta Armengou ja l'ha vist. Amb ella, parlem sobre la pel·lícula i també sobre la història que explica.
La Gabriela, de 57 anys, fa de model de dibuix natural i posa tota nua perquè professionals i gent amateur la dibuixin o la pintin. Hem anat a conèixer-la al Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona.
Quan se'ns parla de guerres mundials i no mundials, el més habitual és que els protagonistes siguin homes amb noms i cognoms, i que les dones siguin una massa indefinida d'éssers passius i patidors que esperaven notícies des de casa. Helena Sotoca ens descobreix que això és una gran mentida.