Les illes peten de turistes... i la Llucia Ramis hi està enderiada

Que ja sabeu que sempre ens ve des de fora i aquesta temporada retrobem també els dijous un habitual, la Llucia Ramis. Llucia, bona tarda. Bona tarda. No has pogut veure l'estudi nou. No encara, però tot arribarà. I el que vinguis a Catalunya Ràdio ja te l'ensenyarem i et farem un tour guiat. Fantàstic. I poca cosa a veure, és un estudi, des de tota la vida. Però és un estudi més dels d'ara que són més platós? No, no, és el que diuen ells, que és més de ràdio. No, no, és plató. I de m'agrada segur, seguríssim que no. De les clàssiques, eh? La ràdio a la ràdio i la tele a la tele.

A faltaria allò com els programes del José María García,

que se sentia l'encenador. Sí, i tant, sí, sí, sí. Jo recordo, quan jo estudiava al Força Esports de Santi Carreras, sentia el rotulador guixant, un rotulador edding, i a més, i pensava, ja està guixant alguna cosa del guió. A veure, què ets proposes, Llucia?

Bé, jo ja sé que els illacs som una mica pesats amb aquest tema, però aquest estiu a Mallorca, ja sabeu que la gent que va poc a Mallorca, i jo només hi vaig tres o quatre vegades l'any, doncs veuen molt més els canvis, no? Llavors he flipat aquest estiu, he flipat moltíssim amb el nivell de turistificació que hi ha. Ja era molt alt abans, però és que ara és brutal, no? És molt bèstia, no? I demà, justament, s'estrena a Mallorca el documental Suportant el Paradís, de Marc Gamelià. Més endavant també s'estrenarà aquí. I en aquest documental, persones com l'artista Miquel Barceló, l'escriptora Carme Riera o el director, que ja va morir, Agustí Villaronga, reflexionen sobre els canvis que ha patit Mallorca arran del turisme de masses i de la globalització. Aquest documental es va començar a fer fa 15 anys, per tant és un llibre titulat igual, que també es presentarà pròximament, i el títol ve d'una frase que Gertrude Stein va dir a Robert Graves i a la seva parella aleshores, la poeta Laura Riding, quan li van preguntar que tal era Mallorca per viure-hi, i Gertrude Stein va dir que hi havia estat, i els va contestar, està molt bé si ets capaç de suportar el paradís.

Podríem dir que ells van ser els primers expats que hi va a Mallorca. Això era cap a l'any 1928, les coses han canviat molt des d'aleshores, aquell paradís ja no existeix, com a mínim no per als residents, i hem vist com la turistificació ha anat abusant més i més de l'entorn i de la ciutadania i ha anat imposant les seves normes que no tenen res a veure amb les normes que han d'aplicar la resta de la gent. Que és monocultiu, basat en el creixement il·limitat, no només afecta el civisme, sinó també el medi ambient, el pit per càpita, la qualitat de vida dels llancs, que ha baixat molt els darrers anys, afecta el trànsit, hi ha bussos a tot arreu, problemes d'aparcament, afecta els serveis bàsics, per no parlar del problema de l'habitatge o d'estrecanades, com les que hem vist aquest estiu, com, per exemple, omplir un llac artificial d'aigua en una festa privada de luxe a Eivissa, on hi ha prealerta per sequera, o durant les festes de viniaràs que un bar ocupi tota la plaça, ocupi tot l'espai públic durant les festes populars, per als seus clients. Per tant, no només es tracta d'una molèstia, sinó que és molt més greu que això. A més, aquest mes es publica un llibre titulat Turistopia, El mundo como un souvenir, de Cayo Sastre, però en trobam molt d'altres, com per exemple Temporada Alta, de Josep Maria Nadal Suau,

o La desfeta del paradís, d'Antoni Geneto Rens, aquests dos centrats a Mallorca. I a més, músics com el grup Antonia Font o Maria Jaume o Júlia Colom expressen el dolor, l'angoixa, el desassosat que provoquen les destrosses causades per aquest turisme massiu a les seves cançons. I ja sabeu també que aquest estiu hi ha hagut quatre protestes multitudinàries contra el model turístic actual, a banda d'altres manifestacions més petites, tant a Mallorca com a Menorca o a Eivissa. I és perquè la societat ha fet un clic. Ja fa temps que no es creu que vivim de turisme, com ens han repetit durant dècades, no es creu que aquesta sigui una indústria nata, és conscient de l'impacte que té en la cultura, en l'economia, en la societat, en els recursos naturals, i reclama limitacions, com té limitacions qualsevol altra activitat econòmica. El turisme es comença a percebre socialment com un problema i com un problema devastador. I la ciutadania se n'ha adonat i reclama uns drets bàsics. I què passa quan la societat qüestiona el poder? I ja sabem que el sector turístic té molt de poder. Què passa quan poses en qüestió aquest model de creixement econòmic que beneficia uns pocs i que es basa en el més equival a millor? Doncs que el poder es protegeix, no? Primer ho va fer amb paraules com turismofòbia, que sona a xenofòbia, rebuig a l'estranger.

Però les manifestacions deixen ben clar que no són contra el turista, que al final compra el que li venen, consumeix el que li ofereixen, sinó que és contra un model, contra una manera de fer que clarament prioritza aquest sector per davant dels residents i de qualsevol activitat no adreçada al turisme. La gent s'ha anat fent forta en aquest sentit, cada vegada hi ha més persones que diuen prou, i ara sembla que toca criminalitzar-les. S'ha intentat desacreditar el moviment social, se l'ha intentat illar d'organització criminal, es van intentar imaginar les manifestacions pacífiques d'aquest estiu amb una càrrega policial difícilment justificable i mentrestant es vera que bona part de l'hostaleria treu pit i fa demostracions de força faltant al respecte a la ciutadania i a l'entorn. Fa l'efecte que el model turístic actual és una barra lliure per al sector en la qual les copes les pagam els cambrers i a més a més després han de fer net al bar, per dir-ho d'alguna manera. La part positiva, com dic, és que la societat ja ha fet aquest clic i la part negativa és que ara per ara no sembla que s'estigui responent com toca davant d'això.

Doncs a veure és un tema que hem tractat algunes vegades a la tardúlia, a veure, vinga.

Sí, és un tema que n'hem parlat i que I que en parlarem. I que és una urgència que ens atropella constantment. Va sortir el tema de l'impacte de la crisi climàtica i aquest estiu amb un rècord de temperatures i és evident que la situació que tenim ens obliga a repensar el nostre model econòmic, no? I quan parlem de repensar el model econòmic és evident que això també tindrà, per exemple, un impacte sobre el turisme. És a dir, cada cop veiem que hi ha gent. A l'estranger, que posa més perós o que hi ha més problemes perquè vinguin a Espanya per les onades de calor que hi ha. Vull dir que és evident que hi haurà d'haver, que tard o d'hora haurem d'aterrar en un replantejament del nostre model econòmic i, per exemple, de debats com les emissions, com l'aeroport, com l'ampliació de l'aeroport. Al final, tot això està absolutament interconectat.

És un tema que la Lucía sempre el treu, i l'he parlat diverses vegades, com bé diu en Ferran. Lucía, et volia preguntar, perquè jo desconec completament la realitat de Mallorca, no soc una persona que viatgi a les illes, malauradament no m'importa res, diguéssim, tampoc hi vaig a fer turisme. Sí, és que és preciosa. Sí, sí, però vull dir, la vida a vegades no t'hi porta, no? I he anat algun cop, però fa molts anys. La cosa és que a nivell social, que evidentment això no ho copses, encara que estiguis un mes, a nivell social, dius, la gent se n'ha adonat compte. Llavors, què es planteja? És a dir, quins debats hi ha? Quins models es proposen? Què fa la universitat? Què fa el govern? Perquè si en aquestes manifestacions el govern. S'han interpel·lat el govern de les Illes?

Aquest és el problema, que cada vegada hi ha més plataformes, com per exemple Menys Turisme, Més Vida, que planteja diverses possibilitats d'anar també al Parlament, parlar-ne i tot això, i moltes vegades sembla que com que diuen que escolten, però en realitat no, no? Llavors, tot el que seria, ells demanen el decreixement d'una manera molt clara, i evidentment l'economia no permet aquest decreixement ara mateix, no? Aquest model que insisteix que més equivale a millor, és molt difícil parlar de decreixement en la situació actual, perquè sembla com que no sigui possible de cap de les maneres, no? I llavors es plantegen moltíssimes maneres de fer, però demanen directament que hi hagi una limitació, una regulació molt més estricta. És que ara mateix sembla, de veritat, que el turisme tingui barra lliure per fer el que vulgui, o sigui, en casos concrets, però també en casos generals. I què passa? Que fa l'efecte d'impotència, que continuem parlant de records de turistes any rere any, com es parla de records de temperatures any rere any, com si fossin, no en el cas de les temperatures, però sí dels turistes, com si fos una bona notícia, no? Quan no és així ja, ja no és així per nosaltres, per la comunitat. Per la majoria de la gent ja no és així. I de fet aquestes manifestacions són cada vegada més multitudinàries i de tots colors, no només són d'alguns colors polítics, sinó que cada vegada hi ha més gent de tota raó, perquè realment afecta la vida diària de l'illanc. Llavors es demanen moltes coses, com dic, hi ha plataformes, hi ha organitzacions ecologistes que van en aquest sentit, però fa l'efecte moltes vegades que no se'ls té en compte o se diu que sí, que ja farem alguna cosa, però que no s'acaba de fer-les, no?

Jo et diria, Lucía, que. Sóc la Mònica Sabata, eh? Sí, sí. Que no s'acaba de fer res perquè no hi ha l'alternativa. És a dir, durant molts anys el relat ha sigut el turisme és bo, no? I el turisme ens dona riquesa. I els que, diguem-ne, haurien de donar resposta a les mobilitzacions que hi ha a les illes i que tard o d'hora acabaran havent de donar resposta a mobilitzacions que hi haurà en altres parts de dels països catalans o de l'estat espanyol, no tenen l'alternativa a aquest creixement econòmic. És a dir, ens hem cansat de dir-ho i cada any, quan tornem de les vacances, hem de parlar de com el turisme ha saturat les illes, la Costa Brava, etcètera, etcètera. Però clar, si tu mires, jo no he anat a les illes aquest estiu, però he anat a la Costa Brava, i hi ha molts negocis que viuen de treballar sis mesos. I aquests negocis, ja els va bé, en el sentit que sempre tenen plaer treballen sis mesos, la resta de l'any doncs poden viatjar o poden fer altres activitats i per tant és el que coneixen jo crec que el problema és el canvi de el canvi de model i el canvi d'actitud fins i tot de les persones que han viscut d'aquest turisme durant tants anys i òbviament això ha d'anar acompanyat de polítiques públiques, és a dir. Si el president del govern de Catalunya es manifesta a favor del creixement il·limitat de l'aeroport de Barcelona, o gairebé il·limitat, doncs ens està dient que visca el turisme i vagin venint.

Però és que tot això que estem dient és tot una mena de contradicció. És a dir, ara has dit que el president. M'has donat moltes idees, Mònica, perquè m'has estimulat molt la creativitat. Però, per exemple, el president Salvador Illa, aquest districte va tenir el fenomen de l'eclipsi total. Sí. El president va inaugurar tres o quatre eclipsis. Quina és la finalitat de la inauguració aquesta? Perquè jo estava en una zona privilegiada, on es podia veure l'eclipsi total, vam estar la gent del meu poble i prou, per tant va ser un paradís, però el poble del costat el van desbordar. Llavors, si el president inaugura l'eclipsi, per dir-ho d'una manera gràfica, quin és l'objectiu? Que la gent vagi a veure-ho? Cridar l'atenció de ciutadania perquè es desplace en aquests llocs? Una altra.

La realitat és que vam fer de l'eclipsi una operació econòmica. D'acord.

Una operació és turisme d'interior, bàsicament. Dos milions de persones a Balears. Penseu, dos milions de persones a Balears.

Però tenim municipis que tenen molt turisme i que poden viure sis mesos. Perquè tenen molt turisme, i altres municipis de la Catalunya interior o de la Camp de Tarragona, que conec prou bé, que no tenen cap vista atractiva en principi i ells malden per posar-se l'aparador per rebre visites. Per tant, per una banda, denostem el turisme, perquè, clar, totes les masses piquen, per altra banda, el primer que se'ns acut o que busquem és que la gent vingui al nostre municipi, alcaldes, alcaldesses.

El problema és l'impacte. Recorda que molts municipis del Sagrià han fet de la floració dels fruiters, que ha passat tota la vida,

un objectiu turístic perquè la gent de l'àrea metropolitana vagi a veure flors. I catedrals del vi. Però són municipis que no tenen la pressió turística,

però és el que busquen estimulació. I fins a quin punt no se'ls genera de les mans?

Una cosa és que un dia hi hagi un eclipsi, que és una cosa extraordinària, que passa cada. Em sembla que el proper ens toca d'aquí 150 anys, o no sé quan. En què venia una a Andalusia? Que és super extraordinari i que és un dia i l'altre és la pressió turística que per exemple té Barcelona i que té un impacte brutal en el seu comerç, en la neteja de la ciutat, en el preu de l'habitatge, en la seguretat. El tema que tenim és ser atractius. Però quan el turisme diguéssim, és estructural i és continuat i et converteixes en una ciutat o en un municipi turístic, això té alguns avantatges però també té externalitats negatives i em sembla que no és comparable amb voler atreure gent de l'àrea metropolitana que faci una excursió del dia d'un dia a beure fruites florits o l'eclipsi en tot cas, clar, jo crec que. El tema que planteja la Llucia és que és molt de fons, com deia abans, i hi ha paraules com turismofòbia, ella ha citat turismofòbia i ha dit que és una paraula que està demonitzada, i hi ha una altra paraula que està demonitzada, que és el decreixement. Però jo crec que el decreixement de les coses que ens fan mal o de les coses de les que ens estem emborratxant ha de fer por. És a dir, segurament ens hauria de fer por el decreixement del nostre progrés o del nostre benestar. I potser el decreixement, el que ens està dient amb el tema del turisme, és que no podem créixer tan ràpid i que hem d'acompassar aquest creixement o alentir-lo i anar una mica més lents. I hem d'assumir, i el turisme és un sector que jo crec que remet una mica al diner fàcil, no? En el sentit de que necessita poca infraestructura, de que té beneficis, marges empresarials alts, de que requereix una mà d'obra poc qualificada, tot sovint, i per tant és difícil desenganxar-se'n. Ho dic perquè, per exemple, a les Balears o a determinats municipis a Catalunya, no ens imaginem que això es podrà fer sense uns costos de transició alts.

Jo, de totes maneres, Ferran, estic absolutament d'acord amb tu, amb el tema del decreixement, però perquè es pugui demostrar que el decreixement és necessari, s'ha de demostrar veient els impactes que tenen, els fluxos turístics brutals que tenen a les illes o el que sigui. És a dir, si a les illes algú pogués calcular què han ingressat els hotels, què han ingressat els restaurants, què han ingressat els operadors turístics, tal i pasqual, i quin és el cost que ha implicat aquesta gent que han anat tots a les illes, potser el guany no seria tan gran. I això, perdoneu-me, portat a l'escala més petita. Sí, però pels empresaris ho és. Però també és veritat que cada cop tenim.

Tenen els auriculars posats avui,

però estan aquí en bancat. La Lucía parlava dels poderosos. Però també hi ha moltes xifres que indiquen que els turistes que estan venint a Catalunya i a les illes cada cop gasten menys diners. Per tant, això tampoc no sé si ara ja estan a l'engròs. I el mateix ho podríem portar. A qualsevol fira i fireta que passa a Catalunya, que acaben tenint un impacte molt gros en certes poblacions en un dia concret i no sé si realment és tan beneficiós o no, com algunes vegades ens expliquen.

Aquí hi ha dues coses. El concepte de turistificació o el concepte de monocultiu ja és això, fer que qualsevol altra activitat econòmica no funcioni. Llavors, clar, tu has d'invertir sempre en l'activitat econòmica del turisme perquè allò l'has de mantenir encara que vegis que ja és un sistema fallit, perquè ja comença a ser un sistema fallit, però l'hem de mantenir perquè és que no tenim altres opcions. Això d'una banda. La pregunta no és tant quan deixa d'ingressar el que es dedica al turisme, sinó quan deixam d'ingressar tota la resta de persones que no es dediquen al turisme. Això d'una banda. I després una altra, una de les manifestacions que hi ha hagut aquest estiu consistia en fer sopars a la fresca, o sopars a la llesca. Llavors, un d'aquests sopars va ser a la zona del Born de Palma, i el sector de la. La restauració estava molt indignada perquè aquella tarda, una tarda de 4 hores, que van acabar ocupant el Born i no van poder treure les terrasses a fora durant 4 hores, van deixar d'ingressar 30.000 euros en 4 hores. Clar, dius, sí que mou molts diners, però llavors no pots indignar-te tant per 4 hores de la teva vida, o sigui, de la teva feina, no?

No és només el cost, diguem-ne, el que deixen de guanyar els altres habitants de les illes. Jo crec que aquí s'ha de mesurar el cost ambiental, l'impacte que té en el preu de la vivenda pels illencs,

etcètera, etcètera. El desgast. Com totes les coses complicades de la vida, requereixen d'un debat serè. No es tracta només de manifestacions, es tracta d'aquest repte d'endreçar el patrimoni al seu entorn, al seu territori, perquè considera que hi ha una massificació turística que perjudica en definitiva els ciutadans. El que convindria engegar amb aquest tema i amb tants, com el de l'habitatge, són debats constructius. N'hi ha, n'hi ha. I de fons. I de mirada llarga. Perquè estem acostumats a voler resolucions immediates i quan són problemes que, en aquest cas a les illes, manifestes reiteradament, Lucía, que és molt greu, Però no he vist que hi hagi debats de. No hem arribat, eh? Perdoneu, eh? Que dius que hi hagi una voluntat. Al contrari, el que sembra que es busqui és desestacionalitzar el turista i el turisme. Gran error aquest, també. Però aquesta paraula de desestacionalitzar, quantes vegades no l'hem sentit? Quantes vegades no maldem moltes municipis perquè hi pugui anar gent sempre i tot l'any?

Hem començat desestacionalitzant els torrons i acabarem

I això ja està passant. Que s'ha fet temporada alta tot l'any, clar. Exacte. Després hi ha una altra cosa que deia la Llucia. La societat sembla que ha fet el clic. Bé, depèn, perquè al final, és a dir, deia el Ferranó, el president de la Generalitat considera que s'ha d'ampliar l'aeroport. No ha enganyat a ningú. El PSC es va presentar en un programa electoral que deia que l'aeroport el volia ampliar. A Mallorca, els que guanyen les eleccions són el Partit Popular, que ara mateix està al govern de les Illes, que no ha amagat que la seva aposta és aquesta, el turisme. Sí, però també quan van guanyar els altres, tampoc van fer l'aeroport. L'alternativa no dona més, però vull dir que que si la gent que està en contra del turisme fos majoritària, doncs a les eleccions hi hauria un altre resultat, i en canvi, no ho sé, eh?

Jo crec que hi ha d'haver més moviments polítics més enllà de les eleccions, no? Jo crec que s'està demostrant a les balears que hi ha més moviments polítics que no són estrictament

els electorals. Però que no tenen la força representativa,

Lucía, ens agradi o no? El que han de fer és. Anar a presentar-se i poder-los votar. Organitzar-se de manera que puguin tenir representació al Parlament de les Illes i per tant influir en les polítiques públiques, perquè si no, és veritat que tens tot el dret a manifestar-te, òbviament, i tens segurament tota la raó moral, però després si els consellers del govern el que fan és polítiques per potenciar el turisme, perquè és la seva carta de presentació que els ha fet guanyar les eleccions, doncs llavors la feina és més complicada, però vaja. Bé, en tot cas, és veritat que hi ha més manifestacions, que hi ha més gent que és conscient de la cara B, podríem dir, del turisme. Veurem si aquesta cara B, diguem-ne, és prou important com perquè la gent es mobilitzi i, per tant, d'aquesta manera es canvien les polítiques públiques. Lucía, gràcies. Bona tarda.

Gràcies. Que vagi molt bé la ferrada.