Les reflexions del dia, amb Cristian Segura

Bona nit, Manel. Bona nit, Christian. Com estàs? Bé, content d'escoltar-te, content d'escoltar el Miquel, que em va haver d'aguantar molts anys. És una de les grans avantatges que té el Miquel, és que fa temps que m'ha perdut de vista.

Ah, sí? T'han passat. Canvia lluny. Canvia lluny. Sí, sí. Sí. Bé, doncs. Escolta. Què? El programa d'avui què et suggereix?

Quines reflexions et venen? Bueno, doncs m'ho he passat. No tinc gaire temps, però m'hauria agradat molt esplaiar-me amb això dels intérpretes dels jutjats. És espectacular que dels jutjats de Barcelona passi això. Perquè em dius, mira, és un cas que se celebra, no sé, a Guadalajara. Doncs mira, puc entendre, però que hagin de recórrer a uns intérpretes que no tenen el nivell, i en aquest cas era ucranès, a més igual. Encara que fos. No, és sorprenent. Però mira, ja saps, tu em coneixes una mica i saps que si d'alguna cosa soc patriota és d'Europa. Jo soc un patriota de la Unió Europea. És veritat. I la idea que Canadà fos un estat associat, a mi em fa trampar. I per què? Per una cosa que va dir fa un parell de setmanes el Sigmar Gabriel, que va ser líder del Socialdemòcrates alemanys, que va dir que Canadà comparteix amb la Unió Europea molts valors, més fins i tot que alguns països que formen part de la Unió Europea. Això d'entrada em va semblar molt intel·ligent. Es podia referir a Polònia, països on hi ha un eurocepticisme, on els valors de les democràcies liberals es posen en dubte, però és que això ja és part de l'Era Europea, és a dir, Canadà és un ideal per nosaltres, almenys per mi, i heu parlat d'una cosa que vam comentar fa dues setmanes, que està vinculada a la comprensió lectora dels nanos joves, que és el tema de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, és a dir, els informes PISA demostren que el món digital. S'està carregant la capacitat de formació, d'aprenentatge dels joves. I ho faig venir rodó per acabar amb una altra persona que jo trobo fonamental per a la ràdio i la divulgació a Catalunya, que és l'Àlex Gorina. Jo soc un fanàtic d'ell, sempre ho he estat, com el Toni Padilla l'altre dia, I parlant. Ostres, m'heu portat a recordar Intel·ligència Artificial de l'Spielberg, que jo crec que és de les últimes pel·lícules que he plorat. Ah, sí? Vaig plorar. Clar, vaig plorar. Al final és apoteòsic. L'últim que queda de la civilització humana és un nen robot i un os de peluig. És espectacular que es troben. No vull fer un. Bueno, la pel·lícula ha d'uns anys. Que es troba una civilització intel·ligent extraterrestre dels humans. Un nen robot i un os de peluix, i ja està. Sí, sí. Ens posa molt a tots en el nostre lloc, crec. Em vaig emocionar molt

amb aquesta pel·lícula. Doncs sí, sí, mirar-la amb els ulls d'avui encara crec que agafa una altra dimensió. Doncs molt interessant això que has dit de Canadà, perquè els mapes els acostumem a mirar geogràficament. Però hi ha aquesta afinitat també amb les idees, amb la política o com s'entén la democràcia que es fa ben interessant i que tu aquí a Berlín acabaràs fent una tesi doctoral de tot això, em sembla, també. Sí,

són coses que aprens també voltant, per exemple, que tu i jo hem parlat tant d'Ucraïna, els ucraïnesos ja ho diuen, Ucraïna ja no és només, per exemple, la identitat ucraïnesa, la gent que viu a Ucraïna, n'hi ha tants fora d'Ucraïna, al final hi ha moltes coses que ens poden unir més enllà del territori. I els canadencs i els europeus, per història, per moltes coses, doncs sí, tenim coses en comú.