Les reflexions del dia amb Gabriel Garroum

Y y y.

I els tres minuts que ens separen de les 11 els passarem amb un politòleg, amb en Gabriel Garrún. Bona nit, Gabriel. Què tal? Molt bona nit. Com ho has vist, això? Quina reflexió et genera el programa d'avui? Déu-n'hi-do.

Fixa-te, dilluns a 9, replet, replet, i a més replet de coses, algunes més dolentes, algunes més bones. Ha sonat fins i tot la veu de Dolores O'Riordan, de The Cranberries, abans, imagina't, eh? Què més voleu? Dia Internacional per la Pau avui, malgrat tot plegat, fer des d'aquí una reivindicació de totes les entitats i organitzacions del país que treballen per la pau, des de Fundipau, LICIP, Aldalàs, Novat, etc. I recordar també que això, treballar per la pau, és introduir cultura de pau des de l'escola fins a la resolució pacífica a les Nacions Unides. La consellera Niubó ha parlat avui que tenim la diagnosi clara i que cal passar a l'acció. Doncs bé, l'estat és crític, cal que aquesta acció sigui contundent, ràpida i el més a prop del personal docent possible, i de la mateixa manera, a una altra escala, podríem pensar que l'ONU també està altament necessitada d'un nou pacte refundacional. De fet, Fixeu-vos, llegia l'altre dia un post a la xarxa social X d'un usuari que respecto molt, malgrat no sempre hi estic d'acord, que deia que això del món xaxiplasti, i utilitzava aquest terme, xaxiplasti, multilateral dels 90 ja no existeix. Doncs bé, si de cas el problema és concebre la política d'aquesta manera, i no pas el multilateralisme, sinó, escolteu el que deia Marc Carni l'altre dia al Parlament Europeu. M'agradaria fer esment també d'un altre dels temes que s'han comentat avui, dia de l'Alzheimer, tots els pacients, acompanyants, sanitaris, això porta normalment un patiment incalculable, i sobretot posar èmfasi en investigadors, en investigadores, reivindicar el finançament d'aquesta investigació, la implicació pública, que a vegades requereix de més recursos, algunes investigacions que poden ser més costoses, però que hem de recordar que ens obren la porta a avenços clau. Acabo amb algunes recomanacions. El testament de Sarajevo és absolutament terrorífic, I a part de llegir el llibre, recomano també fer una relectura o descobrir per primer cop davant del dolor dels altres Susan Sontag, que ens permet aproximar-nos millor a les notícies, a les imatges dels atrocitats. Fixeu-vos, Sontag va portar Tot es farà en Agodot a un Sarajevo en ple setge l'any 93 i a més ens demostra això, que l'art també pot fer molt davant de l'horror de la guerra.