L'èxit de "La travessa vip": "La gent ja no ens ve pel 'Coti x coti', sinó per 'La travessa'"

Raquel Sanz, no m'ho esperava. Raquel Sanz, con el quina mirada. Washington, Arnold Sanz a negar. Marc Andreu, bona tarda.

Quants cops ha sonat a la ràdio catalana aquesta

cançó les últimes 72 hores? És més fàcil dir quants minuts no ha sonat aquesta cançó, perquè no parem de cantar la redacció, a més a més. La redacció ja hem hagut de prohibir-la. Sí, perquè no s'estava. Abans ens posaves la bola negra.

Exacte. I ara, per sort, tenim un altre to a la redacció. Home, és veritat que és més animat. Tot el cap de setmana, amb aquesta cançó que ja acumula més de 200.000 visualitzacions a YouTube, si algú viu a Mart i no. Ni m'he enterat, jo. Doncs mira, és així, els tiets se n'acaben de sabentar. Oriol Ramon Xavicoca, com esteu? Bona tarda. Si algú viu a Mart i no sap de què estem parlant ni de què va això, és la cançó que els tiets i Miki Núñez han fet per un programa de Trescat, La Travessa, que, atenció, avui ja ha arribat a la gran final.

Tu, Marc Andreu, ja ho has vist? No, m'ho estic reservant per la nit. Per després del PSG-Barça. A mi m'agraeix el Barça. Jo vull veure la travessa.

Els teats que veureu. Nosaltres hem quedat amb uns quants de la travessa per veure la final de la travessa.

Estarem pendents del Barça Creus que tothom gira al voltant del que passa avui al PSG?

El partit acabarà a les 11 i a les 11 i 1 ja em puc posar la travessa Són dos capítols que acabaràs a les 2 del matí Demà vinc més tard, nois Tinc travessa acumulada. És una final emocionant d'aquest programa que presenta Laura Escanes que té els tiets com una de les parelles participants, una edició VIP els tiets ja els heu sentit però tenim altres participants Carolina Ferrer, bona tarda la coneixeu molt perquè l'heu vist a la tele a punt, a Telecinco, en TN3 la sexta, ara també a la Travesa i més coses i ara has

fet una Travesa el més extrem que he fet a la vida. Jo ja. Ja no cal que facis res més.

I també ens acompanya la Carrota Bruna, que va ser premiada per Force per la seva tasca com a activista pel medi ambient i que també és una de les participants que lluiten en aquesta edició. Bona tarda. Bona tarda. Així començava la quarta temporada.

Aquesta vegada ja coneixem els aventurers i les aventureres. Vuit parelles que han acceptat enfrontar-se al repte més extrem. La muntanya, el mar i la roca els portaran fins al límit de les seves forces.

Si sou com el Marc Andreu que té pendent els dos últims capítols, no cal que pareu la ràdio, ens comprometem a no fer espòilers. Sí? No direm res. Ens comprometem. Firmat un contracte, no ho podem fer. Perquè vindrà el senyor Trescat amb una daga i ens tallarà el coll a tots. Com que tampoc l'hem vist, farem. Farem veure que no sabem res, però sí que sabem que està sent un èxit bastant bèstia.

Molt d'èxit, segons ens diuen, s'han doblat les reproduccions d'anteriors travesses i a més s'ha ampliat el target, vull dir que s'ha incorporat gent nova a veure la travessa, no només gent jove que era l'habitual, sinó gent més gran i nens, o sigui que és un programa que s'ha convertit en un programa familiar per a veure en família i és el que farem nosaltres esta nit, veure-ho en família.

Clar, tu, Carolina, sí que estàs acostumada a sortir a la tele com a professió, als tiets hi sortiu com a convidat, generalment, però això de ser protagonistes gairebé us ha canviat una mica la manera també com la gent s'ho està traçant aquests dies? Molt.

Mira, ho comentàvem l'altre dia que ara ja la gent ja no ens ve pel coti per coti, sinó ens ve per la travessa.

Uau! Ja és un passeig.

Fa quatre dies, tot just. Fa quatre anys ja, quasi. No, dic quatre dies de la travessa. Però la gent se'ns apropa. Vaig amb vosaltres, eh? Sí, la travessa, sí. Som molt bona gent. Sí, sí, passen aquestes coses quan surts a la tele, que et canvia una mica la manera que et veu la gent. Però en general, a tothom que se'ns ha apropat li ha agradat molt el programa, està molt enganxat i creiem que tenim aquí tot Catalunya pendent.

Sí, jo t'he de dir que ens va sorprendre l'altre dia vam rebre un missatge d'una noia que ens deia, nois, no m'agrada gens la vostra música, no sou gens el meu estil, però m'heu caigut de puta mare a la travessa, podríem ser superamics. I això us agrada o dius, tia. No, a veure, respectem que potser li agrada el heavy metal, és normal que no li agradem nosaltres, però bueno, va haver aquest punt d'humanitat, que suposo que ens va veure que érem tal com som, i va pensar, hòstia, aquests nois podrien ser amics meus.

Mira, jo ara, no és per fer-vos la pilota, però li comentava aquí un amic vostre també, que no ens coneixem més que de veure'ns aquí, però us veig al programa i dic, hòstia, és que es veuen normals, però després veus la Nerea i la Carolina i dius. Hòstia, és que la relació que tenen és que és molt normal. I totes les parelles vas sumant i dius, no els conec de res, però me'ls puc imaginar, potser no totes, me'ls puc imaginar, totes les parelles, me'ls puc imaginar que són amics meus. I tu, Carlota, en el teu cas, que potser no estàs tan acostumada a això de sortir a la tele cada dia, quin feedback has rebut i com ho estàs vivint?

Doncs la veritat és que a mi també m'estan coneixent per la travessa. Avui he anat a una òptica a fer-me unes ulleres graduades i la noia, no m'ho crec, has fet la travessa i estàs aquí? Però bueno, estava com flipant. Estava com flipant. I la veritat és que també m'agrada molt com ells diuen que em reconeixin per això i tots hem fet un personatge molt maco d'humanitzar-nos, d'ensenyar com plorem, com petem i això a la gent li agrada molt.

A mi em va sorprendre molt la Carlota perquè hi ha un moment que demostra com un caràcter i una frustració, potser en aquell moment de les bicicletes, no sé si recordo bé, que dic, hòstia, la Carlota no és la que veig a xarxes, saps?

Definitivament no. La meva parella va dir, la Carlota enfadada. Jo pensava que no s'enfadava mai.

És aquest punt de reality blanc que també va bé, que no només és veure gent fent muntanya, que al final cansa, sinó també veure com hi ha frustració perquè és un joc i una competició. Hi ha frustració i també molts nervis acumulats.

Vinga, amiga, que ho estàs fent super. Gracias, Nere, eres la mejor. Súper. Yo ya no sé si lo hago para ganar la traviesa o para ti, porque te amo mucho. Y yo, pero para.

Y yo, pero para, porque si no era toda la estona con plorar. Las emociones son de verdad. Son muy de verdad. Y el que no sube, es que la barbaridad de horas grabadas, enregistradas, que ya es para hacer, no sé, 100 capítulos. Van a plorar tots cada dia. Ens vam enfadar tots. El que passa és que, com deia, no és un reality blanc i jo crec que s'han censurat algunes escenes. No s'han censurat, però vull dir que han tret, jo crec, el millor de nosaltres. I ens ho agraïm a la productora Aguacat i Calabaza i a Trescat. I sí, sí, les emocions són reals. Jo quan em preguntaven un dia quina paraula definiria la teua travessa, jo dic, em va sortir una serra, però volia dir, no la serra tramuntana, una serra de serra. D'emocions, d'amunt i avall, no? Sí, d'amunt i avall, d'amunt i avall, però en 10 minuts podies passar del llant al riure. Sobretot vosaltres dues. Sobretot nosaltres dues, que no sé què ens passa. Estem tan unides, ens estimem tant, que aflora tot una emoció. I jo és veritat que anava molt forçada i ho feia per ella, perquè ella tenia molta il·lusió d'acabar les etapes i jo volia acabar-les per mi, per supòs, però sobretot per ella. El que veiem és veritat tot?

Tot és veritat. De fet, és el que deia la Carol ara.

Tots els recorreguts els feu tots. No hi ha trampes. Hi ha una mica de cotxe, que aquest va amb la llengua fora, el portem un quilòmetre.

El que fa molta ràbia és que d'un plano a un altre, potser hi ha un segon, Clar, és que jo vull comentar.

I dius, aquí acabo de pujar una muntanya i he tingut set altibaixos. Em va fer una ràbia el primer episodi. Ens vam estar tres hores caminant i vam posar un minut. I vaig pensar, no m'ho crec.

Això fa molta ràbia perquè no saps si el públic

sap realment tot el que fem. A veure, tu has fet molta tele, moltes vegades el que veus no és el que passa.

Aquí sí. En este caso sí. És veritat, i vaig dir, ho he viscut des de fora i des de dins. I és tot veritat. I és veritat que fa molta ràbia, perquè és moltíssim l'esforç, moltes les hores per després comprimir el programa en tan poc temps.

I a mi també m'agrada molt l'esforç dels càmeres que us acompanyen, perquè entenc que aquests també déu-n'hi-do. Aquests sí que han d'estar fortíssims. No sé, que són uns jabats. Són els més forts de tota la travessa.

Sí, sí, de fet, l'altre dia vaig veure un tuit que deia i els càmeres de la travessa, què?

I el càmera dels tiets, eh? A mi m'agradaria estar per seinar els bessons del Xavi Poca, eh? Home, vosaltres tireu molt fort. Tireu molt fort.

Tirem, bueno, després. De cap no tant. Amb els jocs ens entrebanquem bastant. Però sí, físicament tiràvem i també teníem un càmera que ens apretava, eh? Estava molt fort, també.

Clar, en aquestes situacions extremes o de competició, veiem molts moments de cert. Vosaltres dos, per exemple, no vau pensar, a veure si tornarem d'aquí i s'acaben els tiets perquè ja no ens podem ni veure. A vegades ens diuen que som nòvios. Heu tornat més nòvios o menys nòvios?

És que mira, hem viscut tantes coses junts que ja som com, ja estem a un neutral. O sigui, no hi ha manera d'espatllar-ho, això.

Res ens sorprèn. Vull dir, ja sabem quines són les tares de l'altre i estem superacostumats a lidiar-hi.

Però sí que crec que hem viscut emocions més fortes, no? I les hem viscut junts, i el fet d'anar en parella tantes hores junts, parles de moltes coses, plores, rius, i bueno, algo ens ha unit més que mai, jo crec. I en el cas, per exemple, Carolina, hi haurà molta gent que t'haurà dit,

però tu estàs boja. Sí, jo mateix. Potser hi ha participants que dius, home, doncs sí, els veig, el Jair i la Neus. Està ben acostumat a fer muntanya. Els veus, gent de muntanya i tal. Clar, Carolina, no sé si tenia aquesta

tradició de fer. Jo soc de muntanya també, però no tant a muntanya, és veritat. I tu, de fet, ho dius. Home, que dia d'escalat. Sí, bueno, què va. En cap de creos, quatre pedres.

Però tu dius al programa, al primer o segon capítol, dius,

jo pensava que això seria una mica més VIP. És que jo dic, o sigui, jo quan m'ho van proposar no sabia qui eren la resta de concursants, perquè si no, jo no hagués anat. O sigui, clar, jo no hagués anat amb aquesta gent tan jove, tan en forma amb atletes professionals i altres que no són professionals però són atletes no hagués anat de veritat, però al dir-me-ho a mi i al dir-li-ho a Nerea vaig dir seran tots com nosaltres, normalets seran tots normalets i vas fer molta preparació prèvia? Doncs ens ho van dir amb més i mig d'antelació i vaig fer el que vaig poder. Vaig a dos vies ferrades i. Però vull dir que amb una mena de pla fet per algú que sabia o tu mateixa et vas fer el teu. No, no, no, jo dic és que tampoc podíem fer miracles, vull dir, vaig anar, pues això, a pujar muntanyes, a caminar molt i això, dos vies ferrades i poc més. Jo dic, bueno, pues el que siga. Nosaltres pensàvem que sortiríem el primer programa. Per tant, jo dic, bueno, tampoc. Gravem un dia i ja està, no?

No tindrem tanta mala sort que ens deixin seguir.

Tenim el rècord mundial de la travessa de retorns, diguéssim, de repesques.

No, que anava a preguntar si la travessa també part d'un llistat de. Heu de practicar el caia, que heu de practicar uns quants enigmes per si de cas. A casa heu fet alguna cosa així?

No, els deures són veure's la travessa i saber a què vas, no? Saber a què vas i tu ja saps més o menys.

Hi ha una petita formació després que t'ensenyen quatre coses d'escalada, com fer el buit i tal, però. Orientació també.

Vam estudiar una mica la illa també, els mapes. L'orografia. L'orografia, per saber en tot moment més o menys on érem. No només estudiar, digueu la veritat. Bueno, portàvem cosetes en llibretes, per això ja se sabrà. Portàveu apunts? Portàvem apunts, nosaltres som.

Un equip de scouting allà, fent com allò, mirant el rival del proper diumenge, a veure quines dificultats ens presentarà.

Mira, nosaltres vam entrenar no només físicament, sinó que vam xerrar amb diversos ex concursants de la travessa per saber moltes de les coses. Això són professionals. Sí. Moltes de les coses que no es veuen a la tele. I ara, si haguéssim de tornar a entrenar, una altra cosa que afegiríem a l'entrenament seria fer escape rooms. I això ho recomano a qualsevol persona que s'entreni per la travessa. És igual d'important el físic que els escape rooms. Més important, jo diria. Més, sí.

Heu fet coses, Carota, que tu, si t'ho diuen fa mig any, dius, jo això no ho faré mai. I ho has acabat fent per la pressió, pel xou, pel que sigui.

Sí. Totalment. O sigui, tota la travessa em pensava, dic, jo avui no arribo, o sigui, jo avui me'n vaig a casa. Ho pensava cada dia i al final ho acabes fent. I d'on surt l'energia? De l'adrenalina aquesta? De l'adrenalina, de veure que. La competició. Sí, de la competició. Perquè veus que els altres ho fan i dius, no, no, és que ho he de fer. O sigui, no puc anar a casa i a sobre no et vols anar a casa. No només perquè vols continuar la travessa, sinó per tot el que hi ha darrere que no es veu, que és la convivència i la família que hem fet.

Marc, tu creus que tu i jo acabaríem alguna prova? Algun tram? Els vaig veient i dic, no, jo això no ho salto, jo aquí aquesta cova no m'hi fico, en la bici faig mig quilòmetre.

No s'ha de pensar, s'ha de fer. I si tu has vist la travessa les altres edicions, saps on vas i si no, no vinguis. No, no, jo tranquil·la, que no m'hi veuran a la travessa. Com a molt, a la meta allà per donar-los l'aigua, però. Mai diguis que no. La veritat és que és una experiència que la recomano moltíssim. Ara, posa't una mica més en forma, però no patir tant i gaudir-la més.

Nosaltres vam tenir molta sort que ens ho van dir com a. En molts mesos d'antelació

hi vam poder entrar. Ara farà un any. Farà un any que ho sabem,

més o menys. A l'octubre, no?

És que ells eren com els preferits. La Nerea i jo vam anar a rebufo també, fins i tot en el càsting.

Us heu fet realment tan amics com sembla veient la cançó, veient una mica el rotllo que hi ha al programa. No, no, és tot mentida. A veure, amb algú, segur que algú d'un grup tan gran,

a algú no et cau bé. No, jo crec que al final generes més afinitats amb alguns que amb uns altres, però. No passa.

No és que no caigui bé, sinó que ni bé ni mal. Vull dir, saps? Estem en un grup i sempre parlem els mateixos. Vull dir, els altres ni estan ni se les espera. No, què diuen? No, què va. Són tots molt macos!

Us ha costat molt guardar el secret? És el secret més ben guardat de la història dels tiets, jo crec. S'ha de dir que molta gent deia, no m'expliquis res,

que vull veure el programa sencer, i hem pogut aguantar així bastant. Però algú. La gent més propera,

la mama i la nòvia, sí, però. La mama no va al mercat i. No, la mama no va al mercat, perquè està amenaçada.

No, no, és que vam signar un contracte, és veritat, de. De confidencialitat. Correcte, mantenir-nos mut fins que acabin de passar la. Que ja ho podríem dir, de fet, perquè els han penjat aquest matí, però molta gent no ho ha vist. Faríem una mala passada a l'audiència. Sí, s'esperen fins a la nit, i a més, molts nens i nenes que estan enganxats i no es volem fastidiar.

La sorpresa. Vista l'experiència, us plantegeu, Bruna, per tornar-hi, no ho sé. Per tornar-hi? No, per tornar a fer una altra experiència similar o si hi ha segona temporada. Ens encantaria. La Carol va tenir una idea. És veritat. Quina idea, quina idea. Mira quina cera bona. Que la Carlota t'ho expliqui.

A veure, Carlota, quina idea va tenir la Carolina. No, tu vas dir, volem fer unes colònies exactament igual a Mallorca i fer la mateixa travessa, però tranquils. Això sí, de chill, que és una paraula que vaig aprendre. Sense crono. Ah, jo no estava dient aquesta. Una altra, no.

Tu un dia vas dir que t'encantaria que fessin una sèrie.

Ostres, sí. És que dona per a moltes temporades. Aquest grup és tan genial. És que n'hi ha parelles tan variades, tan diverses, tan diferents i alhora tan iguals. A mi m'encanten.

Tu, per exemple, coneixies, a part de la Nerea, coneixies la resta en persona?

No. El Jair. El Jair havíem coincidit un parell tres de vegades. Tu, Carlota, coneixies en persona. I a la Sheila, perdona, ui, en Telecinco l'havíem. Sí, sí, jo vaig viure. Jo en persona ningú, no, no.

Ningú. I vosaltres alguns sí. Vosaltres a varios. Vosaltres amb Miki, en Jair Alaneus I ja està. Para de comptar, sí, sí.

A la Raquel, no? A la Raquel, més o menys. Havia vingut a un concert nostre i havia vingut

a que li firméssim una samarreta. I ara té una cançó. Que no us posem ara una trucada a Raquel Sanz és una decepció profunda per vosaltres perquè ja forma part de totes les vostres entrevistes a partir d'ara i una sorpresa per vosaltres, Raquel Sanz té molta feina allà a

informatius i ja l'hem explotat prou, pobreta.

Però quina relació més espectacular que heu fet, no? Com per dedicar-li la cançó i ara generar tota aquesta. No, Marc, l'ahir vas també ser la.

Van actuar al bar Bocata i va aparèixer Raquel Sanz per sorpresa, també. Espectacular. Va ser fantàstic.

Això, l'èxit que té aquesta cançó, com l'expliqueu?

Doncs no ho sabem perquè és el que hem dit molt, que no esperàvem gran cosa d'aquesta cançó, ens pensàvem que seria la cançó del campament i allò que ho entendríem nosaltres i ens feia gràcia a nosaltres, però, hòstia, la vam treure i vam al·lucinar. O sigui, la primera nit va fer uns números que feia temps que no fèiem i també suposo que el fet que s'enganxi tant suma, no?

Mira, passareu a ser els del Coti per Coti i els de la Travessa i acabareu sent els de la Raquel Sanz. T'ho firmo. Doncs els tiets protagonistes d'aquesta temporada de La Travessa, gràcies per venir. Ens ha fet molta il·lusió compartir aquesta tertúlia amb vosaltres. A tu, Garriga. I també a Carolina Ferrer. Un descobriment també en aquesta travessa, gràcies per venir. Gràcies a tu. I la Carota Bruna, que és també un dels descobriments de les cares que hem conegut a través d'aquest patiment d'anar creuant la Serra de Tramuntana. Gràcies per venir. Garriga, te'ls has vist tots, tu? No, tots no, he vist només els dos primers.

Potser hauries de prioritzar abans del futbol aquesta nit veure els sis capítols que et queden. Home, és una jornada laboral.

Des de teu per al cap de setmana fas una marató.

Sí, aniré dosificant, acabaré la setmana havent-ho vist tot. Sí, eh? 100%. Si vienes et faig un test. No, he dit la setmana, dilluns, dilluns que ve. Després del clàssic ho tindré tot vist. Gràcies a tots. Farem una pausa, ens posem amb actualitat, és tarda intensa.

És impossible no estimar-te. Ai, Raquel, per tu em vaig instal·lar TV3 a la carta. Raquel Sanz, com derrapava. Raquel Sanz, poder, quina mirada. Washington, Arnau Sassanaga, Xavi Coral, digue'm de què parlava. Raquel Sanz, oh, Raquel Sanz. Ai, Raquel. Sí.