L'últim protagonista de "Crims" s'escapa de la presó

Rebeca Carranco, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Tenim dos casos impactants vinculats a presons catalanes. I el primer té a veure amb un delinqüent. Aquí és possible que la nostra audiència recordi, perquè va protagonitzar, atenció, l'últim capítol de Crims a TV3.

A finals del 2007 desapareix un home a Terol. Els seus germans estan convençuts que li ha passat alguna cosa greu, però el cas es tanque com una desaparició voluntària.

Tenim un home ha desaparegut a Terol, això era el capítol de Crims. Al cap d'un any detenen en posta una dona, la Francisca, per un robatori, i en la seva declaració explica això als Mossos, la Francisca.

Va dir, jo dic tot el que sé, però que sapigueu que jo no he fet res. Sé, perquè m'ho han dit ells, que els germans Clua tenen enterrada una persona a una finca de Corbera d'Ebre.

Aquests dos germans de qui parlava la Francisca, Pedro i Diego Cea, serien els responsables de la mort de l'home desaparegut a Tarol. Aquesta era la història inicial, Rebeca, això ja va passar fa temps, però aquest va ser el cas que ens van explicar el crims.

Això és a 2007, si no em falla la memòria, i com tu dius, ells dos acaben jutjats per la mort d'aquest home. Però aquest home no resulta ser un desconegut per ells. Ells, la persona que assassinen, és la parella de qui era la seva germana, de la seva germana.

Bé, doncs, al final de tot, un dels dos germans delata l'altre. Diego es manifesta.

Que el seu germà li hauria confessat que havia matat a Juan, que li hauria disparat un tres d'escopeta.

Això va passar fa molts anys. Pedro Ocea va ser condemnat a 20 anys de presó com a autor material de l'assassinat de Juan García. I avui ha tornat a ser notícia, Rebeca, perquè s'ha fugat.

S'ha fugat. S'ha fugat i d'aquelles maneres que. Bueno, fàcils per dir-ho així, eh? És a dir, no és una fugada a la presó, escalant i saltant, sinó que s'ha fugat amb una sortida que se'ls dona a alguns interns quan ja porten temps, tenen bon comportament i es va preparant com la seva tornada a la societat, doncs va sortir amb un grup de persones, amb uns educadors, van anar a un centre comercial i quan estaven al restaurant va demanar el lavabo i van marxar. Així de fàcil? Sí. Així de fàcil, sí.

Clar, sembla mentida que aquestes escapades. Entenc que se'n deuen fer moltes i mai passa res com per anar tranquils, no? Que no és que a cada sortida se'n perdi un.

No, se'n fan moltes, acostuma a passar poc, i normalment és veritat que s'estudia el perfil, i que és una persona, pel que ens deia Justícia, que ja havia sortit altres vegades i que mai s'havia fugat. Pensem que porta 15 anys a presó, és a dir, que a més està molt a prop de poder sortir, tenir una condemna de 21 anys. És a dir, que ara si el tornen a detenir, ha fet un trencament, tot això comportarà que no pugui sortir, que no se li doni cap mena de permisos, és a dir, que a ell li empitjora molt la situació. Llavors, no és una cosa molt habitual, però és veritat que quan passa ho expliquem, perquè és molt cridaner, perquè al final t'està dient d'alguna manera que qui avalua aquella persona, que és veritat que això no és una ciència exacta, però que segurament qui l'ha avaluat no ha sabut veure que existia aquesta possibilitat. Passa molt sovint, però, que hi hagi intents, com a mínim? No passa tant. Les xifres que té Justícia parlen molt de memòria. Jo diria que era un 7% dels casos que passava, que pots dir és molt, però que normalment era poc. Normalment els interns, que a més van amb educadors, és a dir, no van amb policies quan fan això, no? És perquè ja s'ha depositat una confiança, perquè ja s'entén que està en aquest programa que a més ha de seguir perquè algun dia ha de tornar a la societat, perquè en teoria. La voluntat és la reinserció. És una cosa que passa de poc, però que quan passa, obviamente, salten les alarmes, i més si és una persona que té un crim d'aquesta mena a les seves esquenes.

En defensa una mica del sistema, en el fons el sistema et diu, com que aquesta gent d'aquí un, dos, tres, quatre anys ja estaran al carrer lliures, doncs anem fent com una mica d'aproximació. Al final ja estaran lliures i llavors no hi haurà policies vigilant-los. Trenca la confiança en el sistema quan algú se n'aprofita d'aquesta manera. I pel que dius, bastant tonto, perquè si amb 3 o 4 anys més ja surts al carrer, ara segur que no sortirà al carrer.

És una manera de complicar-te la vida molt, perquè a més, normalment, quan passa això, el que veiem de seguida és que aquestes persones acostumen a anar al seu entorn. I s'amagaran amb el seu entorn. Llavors, ja no t'estàs complicant només la vida a tu, sinó que també l'hi complicaràs a tot el teu entorn, que t'ha d'amagar, que has d'estar tancat, que no pots sortir i que, a la que posis un peu fora, per poc que algú ho sàpiga, els Mossos t'estan esperant.

Bé, això passat avui és notícia d'impacte, una fuga. Hi ha una altra notícia d'impacte, en aquest cas, a la presó de Quatre Camins. I aquí és un assassinat dins la mateixa presó.

Sí. Sí, entre companys de cel·la. Això ha passat aquesta matinada, a quarts d'una, més o menys. Avisen els companys d'una cel·la del cantó que saben dir com una mena de baralla a una de les cel·les i quan. Arriben allà els funcionaris, el que troben és una persona morta que ha rebut cops, que té el llençol al coll i sembla que ha sigut asfixiada, i el presunt autor, que és el seu company de cel·la que està allà i que és aquí detenent, acusat d'això. És una situació que és veritat que això sí que és més excepcional. Per desgràcia, parlem més sovint del que hauríem de parlar de presos que suïciden a presó, però un homicidi comès a dins de la presó, això sí que és bastant més excepcional. Que sí que és molt de

pel·lícula això, no? I de sèries, que passi, però després no passa.

Passa poc, i a més el que ens diuen fons penitenciaris és que portaven poc de temps junts, que cap dels dos té crims de sang, com aquest que estàvem parlant, no? No tenen assassinats, ni un homicidi, ni coses així. Però sí que és cert que el que expliquen també algunes fons penitenciaris és que el presumpte autor. Té antecedents de ser un problemàtic dins de la presó, que ja tenia com una mena de seguiment. Però Justícia insisteix que no hi havia incompatibilitats entre ells, que és veritat que tampoc sabem molt bé què significa això de tenir incompatibilitats.

I en tot cas, rebeca segur que n'hi havia, perquè si van acabar així, vol dir que algú va exercir violència contra l'altre.

Sí, exacte, algun conflicte van haver de tenir. Però el que deien és que l'estudi previ que fan a l'hora de posar-los junts a la cel·la, que ells no troben cap element que faci que no se'ls pugui posar junts.