Marc Amorós: "Ara tot pot ser fals: la desinformació ja contamina l'origen de la veritat"

Revolució 4.0 amb Xantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, com esteu? Estrenem l'onzena temporada del Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio 3C. 10 anys revolucionant-nos amb vosaltres. 11 temporades mirant al futur. Moltíssimes gràcies a tots per ser-hi. Atenció a aquesta dada per començar la temporada. 8 de cada 10 catalans han vist avui una notícia falsa i potser se l'han cregut. De fet, la meitat dels catalans reconeix tenir dificultat per distingir una notícia falsa d'una real. A vosaltres també us passa sovint una dada més. El ritme al qual la intel·ligència artificial difon informació falsa és el doble. Que el de fa un any. Avui comencem amb una història real que neix d'una notícia falsa. Tot comença un diumenge com avui a França. Dezembre del 2025, el president francès Emmanuel Macron rep un missatge directament al seu mòbil.

Estimat president, què està passant al seu país? Estic molt preocupat.

El missatge és d'un altre president d'un país africà, antiga colònia francesa. Per què estava preocupat? Per Macron? La raó la trobem a Facebook.

A l'hora actual, les informacions no oficials evoquen un coup d'Etat en França dirigit per un colonel dont l'identitat no ha estat revelada i la possible cauda del president Emmanuel Macron. En aquests moments,

informacions extraoficials ens diuen que s'està produint un cop d'estat a França liderat per un coronel militar del qual encara no sabem la seva identitat. El president Macron podria haver estat ja destituït. Això ho diu una reportera en el vídeo que circula per Facebook.

El vídeo ja porta 13 milions de visualitzacions. Sembla real, però no ho és. Quan el va descobrir el president Macron va demanar a Meta que el retirés, però no ho va aconseguir.

Aquesta és la història d'una notícia falsa. Vosaltres haguéssiu picat? Us haguéssiu cregut que en un altre país s'estava produint un cop d'estat només veient un vídeo a Facebook? Avui, oients, al Revolució parlarem de veritats i mentides, de notícies reals i de milions de fake news que ens envolten i de moltes altres coses. Com serà el món de demà? Comencem a revolucionar-nos. Avui, al Revolució 4.0.

Parlarem amb Marc Amorós, periodista, pioner i especialista en desinformació. Analitzarem com la intel·ligència artificial ens pot ajudar a la feina i també com ens pot afectar. Amb Fernando de la Rosa, titulet, autor del llibre IA for World. Descobrirem una app que pot ajudar els pares i les mares separats a conciliar. I parlarem amb una investigadora que ha descobert com funcionen les estafes de la mort per internet. ¿Ho són haver sentit casos de persones que s'han enamorat de Brad Pitt i que han acabat perdent tots els seus diners? ¿Com pot passar això? Avui ho sabrem.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0. El món de demà, amb Chantal Llevina.

Revolución! All my wounds begin to howl Wake me up, the time is now Can you hear the drumming? There's a revolution coming Wide awake, the fever burns.

Hi ha periodistes que expliquen què passa i després hi ha periodistes que investiguen per què ens callem coses que no han passat mai. Marc Amorós és periodista i un dels grans experts en desinformació del nostre país. Fa anys que estudia com es fabriquen les mentides, com es devenen virals i per què sovint tenen més força que la veritat. Ha escrit dos llibres. El primer es titula Fake News, la veritat de les notícies falses. I el segon us el llegeixo textualment perquè el títol ja entra directe a la consciència. Perquè les fake news nos joden la vida. Ara que una intel·ligència artificial pot fabricar, com sabeu, una veu, una imatge o un vídeo gairebé perfecte, la seva feina ja no és només important, és imprescindible, perquè si no sabem distingir què és real i què és fals, algú acabarà decidint per nosaltres què hem de pensar, què hem de sentir i fins i tot què hem de votar. Avui ve a posar llum allà on molts prefereixen que continuem a les fosques. Marc Amorós, què tal? Benvingut al Revolució 4.0. Gràcies, hola, què tal? Què tal? Primer com a nou col·laborador d'aquesta temporada, temporada 11, volem posar llum a les fake news i també com a membre de l'equip. Per tant, estàs content de ser al Revolució? Molt, molt, molt. Molt bé, doncs escolta, escoltem ara aquesta notícia de Macron a l'inici del programa. Aquesta història de Macron, no?, que hem escoltat, increïble, no?, Sí,

de fet és bastant curiós que hi hagi un president d'un estat o d'un país que es cregui una notícia falsa que circula per xarxes. Després vam saber que aquesta notícia falsa la va fer un noi de Burkina Faso amb intel·ligència artificial, ho va fer per guanyar diners. Al final les notícies falses sempre o tenen una intenció lucrativa o tenen una intenció ideològica.

Molt bé. Escolta, Marc, els teus llibres tenen tituls potents, no? Per què ens fastigueixen la vida les notícies falses? Per què tenim tantes fake news? Jo aquest estiu amb la meva filla, amb la meva família, comentàvem, és que no sabem, ja no ens creiem, i us passa oients, eh? Què és veritat i què és mentida el que rebem?

Mira, és que l'èxit de les notícies falses al final el que ens afecta sobretot és que adultera la nostra presa de decisions. La informació ens ha de servir per prendre decisions. Des de quan t'has de comprar un cotxe, una nevera o qualsevol decisió que vulguis prendre a la vida, pot ser mèdica o pot ser de què votar, la informació t'ajuda a prendre decisions. Quan la informació que consumeixes no és confiable, doncs això pot fer que tot i que creguis que estàs informat, pots prendre una decisió equivocada.

Molt bé. El Marc Amorosa, el podem sentir cada dia al matí de Catalunya Ràdio, a les 7.25, fa una secció que consisteix a jugar, i avui ho farem també, a endevinar si és notícia real o falsa. Explica'm com vas començar a preocupar-te per aquest fenomen de les fake news. Em diries, Marc, perquè jo t'he escoltat en moltes xerrades, en moltes conferències, i. Estarem envoltats, ja us dic oients, que cada vegada més i més, per això aquest tema ens preocupa aquest any, el Revolució. Com et va sorgir aquesta preocupació a tu? Doncs mira,

jo vaig veure una vegada el diari El País va publicar una fotografia d'Hugo Chávez, que era president de Venezuela aleshores, lluitava contra un càncer, portava ja un any desaparegut. Sí. Suposadament estava en un hospital de Cuba tractant-se, de cop i volta el país va treure una fotografia en portada d'Hugo Chávez entubat en un hospital. Allò ho van vendre com si fos una gran revelació, una exclusiva mundial. Per primera vegada en un any algú tenia una imatge d'Hugo Chávez a l'hospital. Van penjar a la web de les xarxes socials del diari El País la portada passades les 12 de la nit en 5 minuts. La gent ja li havia dit que aquella fotografia era falsa. El diari va haver de reaccionar ràpid, va treure la primera edició que ja circulava a quioscos, va canviar portada, i allò em va cridar molt l'atenció. Com un diari que té un equip professional de periodistes podia cometre una errada així? Vaig pensar, si al diari El País, amb tots els professionals que hi té treballant, li passa una cosa així, que no ens passarà als que consumim informació a xarxes a diari. I allà em va començar a preocupar aquest tema.

Clar, jo si els hi dic als oients, segur que recorden una fake news, la de l'11M. Les dues línies d'investigació del PP per vincular ETA amb els atemptats islamistes de totxa, us en recordeu? Era una notícia també falsa. Em diries, quines són les fake news, Marc Amorós, més rellevants de la història?

Home, a veure, de la història del periodisme te'n destacaria la del cuiresat main a Cuba, això a finals del segle XIX, Cuba encara era una colònia espanyola, va haver-hi un diari nord-americà que es va inventar. Que l'explosió d'un cuirassat nord-americà a la bahia de Cuba era un atemptat de l'exèrcit espanyol. En veritat, eren les carboneres de la cuina que van esclatar. Però allà es va alimentar tota una corrent d'informació falsa al voltant d'aquesta explosió que va desembocar en una participació del govern nord-americà en l'alliberament de Cuba d'Espanya. I després, Hi ha dues més que ens han portat a guerres, que també són notícies falses que en el seu dia van ser molt sonades. Les dues guerres d'Estats Units contra l'Iraq estan alimentades des de les armes de destrucció massiva, no sé si recordeu Colin Powell amb aquest putet anant a vendre al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que. Que hi havia unes armes suposadament molt perilloses a l'Iraq i que això justificava una guerra, i la primera guerra del golf va haver-hi la història d'una nena que es deia Nayira, que no sé si recordareu, però es deia que aquesta nena treballava en un hospital i que havien arribat les tropes iraquianes, havien arrasat l'hospital, havien deixat els nens que estaven a les incubadores al terra, Tota aquella història després es va descobrir que era una operació propagandística publicitària del govern nord-americà per justificar la invasió, la guerra.

Clar, llavors Marc, els oients de Revolució, els diem, les fake news ja són una normalitat, han passat a intentar assenyalar les mentides informatives, acceptar que això ara mateix és impossible, per tant, com els diem, com ens podem defensar? És a dir, nosaltres mirem diferents canals al YouTube, i la gent es menja, perquè he vist això a Instagram, és veritat, com ens defensem?

És complicat perquè cada vegada la desinformació es perfecciona més i ara amb la intel·ligència artificial la fabricació de notícies falses és molt més comuna. Jo diria que hauríem de fugir de totes les informacions emocionals, tot allò que ens generi por, ens generi indignació. Hauríem d'aixecar una alerta i després entendre que l'ecosistema informatiu actual permet la difusió de la mentida igual que permet la difusió de la veritat. I aleshores a les xarxes socials molta de la informació que circula sense cap mena de. Autoria o sense cap mena de vincle a la font d'origen, doncs pot ser que sigui una informació sesgada o falsificada. Molt bé.

Sabem, Marc Amorós, que el 95% de la gent diu veure notícies falses cada dia. Marc, vull que escoltis aquesta història a veure què et sembla.

Us presento a Hani Farid. És el millor detectant deepfakes, vídeos falsos fets amb intel·ligència artificial. Atenció a això que diu. Ja no els puc detectar a simple vista. Ja no em puc refiar dels meus ulls. Durant els últims anys, si algú podia detectar un vídeo fals era ell, però ara la tecnologia ha avançat massa. Potser et penses que, mentre fas scroll, sabràs distingir què és real i què no. Creu-me, ja no ho pots fer. L'advertència de Hani Farid és clara. Les pistes que abans deletaven una falsificació estan desapareixent. La intel·ligència artificial ja ha après a fer imatges de les quals no se'n pugui detectar la falsedat.

Què et sembla, Marc, aquesta història? I mentre els experts encara analitzen una imatge per saber si és real o falsa, milions de persones ja l'han visualitzada i ja l'han compartida. La velocitat de la informació és un problema per a la bona informació.

Totalment, perquè la desinformació sempre corre molt més ràpida que la verificació. La verificació arriba tard perquè necessita un temps. I, a més a més, l'impacte que té no sempre és el mateix que el que té la desinformació, que el servei premia com a novetat i que, per tant, arriba de manera molt més eficient a nosaltres. La història de Hanifanit és bastant reveladora perquè, al final, ell és un expert científic, en detectar imatges falses fetes amb intel·ligència artificial i està reconeixent que la tecnologia està perfeccionant tan bé la fabricació d'aquestes notícies falses que a simple vista ja no som capaços de detectar-les.

Recordo, per exemple, també oients, Marc, la frase de Mariano Rajoy, que deia textualment, eh? Tot és fals, excepte alguna cosa. En el futur, no? En va dir moltes, eh, Rajoy, de frases cèlebres? Sí, no? En lo dels ilillos, no? Sí, home, en va dir moltes, en va dir moltes. Però aquesta és particularment curiosa. En el futur serà encara més difícil saber que és veritat i que és mentida, no? Sí, sí, en fi.

Ara aplicada en el món de la desinformació semblava que Rajoy fos un visionari. Rajoy, recordo que això ho va dir en un altre context, era per treure les pusses de sobre d'una acusació de corrupció. Però està ben triada la frase perquè al final anem cap a un escenari on no és que tot sigui fals, però tot pot ser fals i ens costa molt saber que pot ser real. Clar, per tant,

tenim moltes notícies falses. Jo crec que li deia al Marc, podem posar una xifra? És que, clar, són milers, milers, milions, no? I, per tant, no sé on hem de trobar l'esperança. Sé que el teu primer llibre es titula Fake News, la veritat de les notícies falses, que el vas publicar ja el 2018, però ara entraràs en una edició actualitzada, perquè ha canviat moltíssim. Jo dic que som milions d'emissors en el món de la comunicació. Quan vaig estudiar Periodisme als 20 anys ha canviat moltíssim i, per tant, ara tothom és emissor. I el que diu algú pot ser veritat o falsa. I tu estàs mirant YouTube, aquest vídeo s'ha generat per intel·ligència artificial, és fals i te'l creus, depèn de quin criteri tinguis. És que això va per criteris, no?

Sí, però és que no només cal anar a YouTube, és que tenim un president als Estats Units que utilitza la intel·ligència artificial per difondre imatges i vídeos. Que l'utilitza per crear marcs mentals sobre els quals la seva gent entengui la realitat del que passa. I això és molt pervers, perquè al final no només estàs formatejant la ment de les persones, dient-los com han de veure les coses, sinó que a més a més estàs utilitzant la informació falsa per fer política, per fer ideologia i per incidir en el pensament i en el vot de les persones. Molt bé.

El Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio ens apassiona parlar, com sabeu, del món de demà. I aquesta temporada vull jugar una mica a endivinar el futur, a predir-lo. I Marc, si et sembla, et diré algunes prediccions de futur i em dius si les veus possibles o flipades.

Primera predicció. El 2035 ja no hi haurà diaris en paper? Això pot passar demà? Segur? És possible? O ens estem flipant? Home, jo crec que passarà segur.

Jo crec que els diaris en paper estan condemnats a tancar-se. Al final és un cost molt elevat. Hem vist com els diaris s'han anat aprimant cada vegada més. Els quioscos s'han convertit ja en establiments que venen cafès i venen souvenirs i altres coses i els diaris ja és una cosa residual, jo crec que els diaris en paper tard o d'hora acabaran desapareixent i s'acabaran reformulant amb una altra cosa, no sé quina, però crec que l'edició en paper ja no la viurem.

I vull recordar que el Revolució TV3, un programa del 2019, ja ho vam explicar del 2019, eh?, Segona predicció, la intel·ligència artificial estarà tan contaminada de notícies falses que no ens refiarem de la informació que ens doni. Això pot passar demà? Segur? O és possible? O ni de conya? Home, a veure, això pot passar.

Una de les tècniques de la desinformació, se li diu contaminació aigües amunt, és la traducció d'un terme anglès, consisteix a intentar contaminar de desinformació o d'informació falsa l'origen de la informació. Anem al paral·lelisme amb un riu. El riu surt d'una font o d'un manantial, doncs es tracta no de contaminar el riu, sinó de contaminar d'on surt, d'on neix el riu. I per tant, tota l'aigua que baixi per aquell riu ja estarà contaminada d'informació falsa. Ara s'està intentant introduir molta desinformació perquè les intel·ligències artificials, quan facin búsquedes, incorporin aquesta informació i li donin validesa.

A veure, tercera predicció, que em sembla una mica agosarada. Un vídeo fals podria provocar una guerra. Això pot passar demà, segur és possible. És una flipada, depèn de què digui, que el vídeo, clar. Clar, depèn.

A veure, una mica flipada sí que ho veig. És possible que la desinformis. O sigui, vídeos falsos s'utilitzin per acusar països o per acusar-se els uns als altres de coses que no hagin passat, però que provoqui una guerra. A ver, a Rússia hem vist que ha utilitzat vídeos falsos per negar massacres de civils, per exemple a Butxa i a Mariupol, però d'aquí que un vídeo sigui el detonant d'una guerra, això ho veig una miqueta més flipant.

Amb el Marc Amorós volem jugar també, com fas al matí, amb els ullins a intentar endevinar si una notícia real o és falsa. Ens podries fer-nos tu el joc a nosaltres, sí?

Va, vinga, doncs porta't uns quants titulars a veure si encertes si és veritat o mentida. Va, el primer diu A veure, a veure. Va, el primer diu. Va, no m'ho crec. Què? Veritat o mentida? A veure, jo diria. Mentida, no? Mentida? No, això és veritat. És veritat? I per què? Ha passat, un home vivia en un pis de 56 metres quadrats, tenia un munt de llibres i el propietari li ha dit que és un perill d'incendi per l'edifici i l'ha fet fora. Va, un altre titular. Detenen una dona per posar la venda del seu

marit a Facebook. Home, jo crec que hi ha molta gent que posaria el seu marit a Facebook. Jo en conec uns quants. Jo crec que. És fals, això.

Això és fals. La notícia però s'ha fet molt viral. Ha circulat i s'ha fet molt viral. Va, una altra notícia. Expulsen un home d'Ikea per fer servir un lavabo de mostra.

No ho sé, aquesta. Per fer servir un lavabo de mostra. Es va equivocar?

Bueno, no, tenia necessitat. I es va equivocar de bany.

Això, a veure, és fals, és veritat.

Veritat, diu? No, això és fals, és molt divertit. T'imagines algú allà assegut a la tassa fent utilitzar el lavabo. Jo crec que haurà passat alguna vegada, eh? Va, vinga, una altra notícia. Una senyora britànica demana a l'agència de viatges perquè al seu hotel de Benidorm hi havia massa espanyols. ¿En serio? A veure. Sí, jo diria va, sí, és veritat. Doncs mira, en certes. És veritat, és veritat. La senyora, tota indignada, perquè hi havia massa espanyols al seu hotel de Benidorm, va demanar a l'agència de viatge.

Era catalana, la senyora? No, no, era britànica. Era britànica, eh? La senyora britànica. I semblava que A veure, vinga, una altra.

Una pastissera ucraïnesa embruta amb crema de xocolata les parets d'un restaurant rus pel seu suport a la guerra. Tornem a repetir el titular. A veure, una pastissera ucraniesa embruta amb crema de xocolata a les parets d'un restaurant rus pel seu suport a la guerra. Fals. Doncs sí, és fals, en certes. La notícia, però, també s'ha fet molt, molt, molt viral. Va, vols una altra? Sí. Un home dissenya un artilugi que bloqueja els altaveus de música quan sona reggaeton. Tornem a repetir. Un home dissenya un artilugi que bloqueja els altaveus de música quan sona reggaeton.

Ullens, què penseu? Veritat o mentida? Fals? No, això és veritat.

Jo el vull, per favor. Jo el vull, aquest altaveu, que bloquegi quan soni la música reggaeton. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.

Escolta, Marc Amorós, moltes gràcies per venir a revolucionar-nos, a tots i a totes, per posar una mica més de llum a totes aquestes notícies falses que ens envolten, i un cop més sentirem, un cop al mes, sentirem el Marc al Revolució, amb tu aquesta temporada. Comentarem les notícies falses, que n'hi ha moltíssimes, i per tant posarem una mica de llum a la foscor. Gràcies i benvingut. Gràcies.

I got my mind.

Fa dos anys molta gent pensava que la intel·ligència artificial era una moda. Avui la majoria l'ha provat almenys una vegada. I per treballar, què? La fem servir o encara no? Avui ens visita algú que porta dècades observant com la tecnologia transforma empreses, professionals i models de negoci. Ha treballat amb centenars d'organitzacions, ha format milers de directius i equips i s'ha convertit en una de les veus més respectades a l'hora d'interpretar la relació entre persones, innovació i canvi. I ha escrit un llibre. IA for Work, on ens diu que la IA és una revolució que canviarà la nostra manera de treballar. Fernando de la Rosa, què tal, com estàs?

Amb molta il·lusió d'estar aquí amb tu i amb tots vosaltres, és un plaer, gràcies per convidar-me. Clar, que si recomanem el teu llibre,

i a més a més et pregunto, la IA per treballar ha vingut per fer-nos millors o per fer-nos fora? Què en diries?

No ens farà fora, ens donarà molta feina. Sí, qualsevol que està fent servir avui en dia l'aia, de cop i volta s'ha adonat que estàs treballant més que mai, perquè descobreixes uns superpoders. Sí.

Un superpoder, ara em diràs, eh? Què ens farà de millors? Quina feina farà millor una persona que treballa més respecte a una persona que igualment talentosa, que decideix ignorar-la? Què em diries?

Bueno, t'ajuda a fer coses que abans et tardaves més i fas coses que abans no podies fer. Per exemple, jo aquest estiu he creat la meva web, titanet.com, Jo no sé programar, mai m'hagués imaginat crear la meva web amb algoritmes, continguts, un sistema que tu preguntes i et respon, i això ho he fet combinant tres eines. Llavors, el canvi és que de cop i volta pots, qualsevol cosa que vulguis fer, li demanes a l'aia, vull crear la meva web, vull canviar l'aire condicionat, vull fer una presentació, tu li demanes i et dona el procés perfecte per fer-ho. Llavors, no es tracta d'utilitzar l'eina per simplement encarregar-li coses, sinó de cop i volta li pots demanar i llavors pots fer qualsevol cosa que tinguis al cap. Qualsevol.

Per tant, tu com a emprenedor, t'ha ajudat? Podem dir que ens ajuda?

Sí? Ens ajuda. Crec que hi ha un truco, sí? Un consell que m'agradaria donar és, ens obsessiona això de la IA al treball. Però qualsevol tecnologia l'hem après des de lo personal fins a lo professional. Jo, si vols aprendre més ràpid, utilitza per coses teves. Tothom té alguna cosa que l'obsessiona. Tens un hobby, allò que et treu el somni. Llavors, comença per allà. I llavors t'adonaràs de totes les coses que pots fer. Ens obsessiona ser més productius, canviar la forma de treball, però si vols aprendre. Comença per la part personal. Per la part personal, eh?

Per tant, hem d'utilitzar-la per temes personals. Per exemple, tu pots utilitzar-la ja, nosaltres que som pares i mares i ens escolten molts pares i mares, per fer els menús dels teus fills. I dius, i l'hi poses a dins, eh? Això és el que menja la meva filla al matí a l'escola. Fes-me una combinació de menús amb tots els ingredients necessaris

per la tarda que no es repeteixin. No, pots fer-ho una miqueta més, eh? Què hi puc demanar més? Fes-me la compra. També? En lloc de fer-me els menús, quines coses tinc a comprar? I si t'atreveixes pots fer l'experiment de, oye, escolta, ja si això ho compres tu. Llavors, totes aquestes coses les pots experimentar a casa amb un cert control. Llavors, tothom té que fer els menús. Tothom que fer la compra, doncs comença amb això. Si viatges. Ara la iaia et compra directament al supermercat, això jo encara no ho he fet, sí? Sí, pots utilitzar eines que et fan la compra amb un cert control. Això li dius al xac GPT a la part de Word de vull que facis la compra. Aquesta lleista entra en aquesta web del súper i ja t'ho fa. I abans de comprar m'avises. Jo encara entro a l'aplicació del supermercat en qüestió. Pas a pas. Pas a pas, eh?

Clar, la guia ens canviarà. Anem parlant molt, l'hem passat, la manera de treballar. Ens l'està canviant. Jo crec que ja l'hem incorporat, no? Quin és el comportament, Titonet, que heu repetit una vegada entre professionals? Que estan uns més avançats, altres són més principiants, no? Jo crec que no ho hem incorporat. No? Jo tinc la sensació que sí. Depèn de quina bombolla visquis.

Exacte. Aquí hi ha. Tothom ha fet algunes proves, però fer un resum de l'email, anem a dir-ho d'aquesta manera, és utilitzar una eina nova d'una manera antiga. Llavors, la IA et permet fer coses que tu mai abans havies pogut fer. Llavors, el procés és utilitzar-la per fer les coses que fas, després delegar a la IA. Aquestes coses que fas, perquè hi ha moltes coses que les fa millor, i l'últim pas és fer coses noves que tu abans no podies fer. La gran majoria de gent està simplement experimentant el que fan el dia a dia, i l'utilitza com si fos un buscador. L'utilitza com si fos Google. Ostres, vull demanar això. I et dona la resposta i ximpun. Però hi ha poca gent que s'hagi personalitzat el xat GPT o l'eina. La gran majoria de gent utilitza eines gratuïtes, no de pagament. Llavors, estem molt lluny. La gent que realment utilitza està a altre nivell.

Don't you want me like I want you, baby? Don't you need me like.

Avui parlarà en Fernando de la Rosa. Recomanem aquell llibre, ja, Forward, com la intel·ligència artificial canvia la teva feina. Digue'm més idees que expliques en aquell llibre, algunes idees. Pels oients, com canvia?

Molt fàcil. La primera part. O tens clar què és això de la IA o et perdràs. Tothom, quan parles de la IA, el que dius diu més de tu que de la IA. Hi ha de cop i volta molta gent que té por de si em treurà el treball, em quedaré desactualitzat. Llavors, això que dius és més per tu que de la IA. Això de la IA, tens que crear un marc o entendre-ho d'una manera molt simple. Això és un nou software. És com l'ofimàtica. T'imagines ara treballar sense e-mail? O treballar sense office? Seria estrany, no? Estem en el mateix puesto. Si ho penses com a software, viuràs més tranquil. A partir d'aquí, hi ha una part important d'entendre com funciona aquest software, que funciona diferent.

I ens escolten molts emprenedors i emprenedores. L'AEA i la teva empresa, amb què l'ajuda a la seva empresa, li diries?

A l'empresa l'ajuda que la gent desperti i tingui ganes de fer coses noves. És molt difícil moure la gent. Llavors tens una eina que de cop i volta t'ajudarà a que la gent explori. La supervivència d'aquelles persones que tenen una petita empresa té a veure amb fer coses noves. Si sempre fas el mateix, tindràs un problema. Llavors la IA t'ajuda a explorar coses que mai abans havies pensat.

La pregunta que et faig també, Titone, és quina habilitat humana creus que es tornarà més valuosa precisament perquè ja existeix la IA i moltes feines rutinàries ja les fa la IA. Per tant, què és el més valuós ara? La creativitat humana?

Bé, hem de definir bé els conceptes perquè creativitat és la capacitat de crear. I això sí que és interessant, però jo últimament em quedo amb la curiositat. Els curiosos tenen un món nou que explorar amb totes aquestes eines. Si ets curios, arribaràs molt lluny.

Fernando de la Rosa, gràcies per ser-hi i per venir. Una abraçada. És un plaer.

Revolució 4.0. El món de demà.

Dos dies. Els dissabtes, quan vulguis, a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Amb Chantal Llevina. Em van ensenyar que el progrés no és ni fàcil ni ràpid. Marie Curie. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina.

Amics oients, atents al dilema que us plantegem ara, què diríeu que és més difícil, dirigir una empresa amb 20, 50 o 100 treballadors o coordinadors adults, dos nens, una escola, unes vacances, un pediatra, tres activitats extraescolars i uns avis? Estan separat o separada? És una gran pregunta, no? Per a moltes persones la família és probablement l'empresa més difícil de gestionar del món i encara ho és més si els pares i mares estan separats o divorciats. Sabeu quantes separacions i divorcis hi ha. I va haver l'últim any a Catalunya, més de 14.000, i segons l'Institut d'Estadística, són dades del 2024 les més actuals que tenim. I avui parlem d'un tema que viuen moltes famílies separades, d'una app que precisament han fet uns emprenedors per fer-nos la vida més fàcil a tots els pares i mares separats o divorciats.

Laia Palau, bona nit, què tal? Bona nit. La Laia és oient del Revolució Emprenedora i Fundadora

de la app Nido. Què és Nido? Ni una aplicació per millorar la coparentalitat en entorns de famílies separades. Com se't vau acudir a aquesta app? Vaig viure una situació molt propera a mi d'una família que es va separar a divorciar i vaig entendre els problemes tan emocionals com logístics i vaig intentar crear una solució per poder millorar la vida d'aquesta família i de totes les que estiguessin en situacions semblants.

Coordinar la custòdia, les despeses i els temes del dia a dia sense friccions. És un objectiu que no totes les exparelles assoleixen. I també ens acompanya el Marc. Què us diuen els vostres usuaris? Doncs principalment utilitzen

l'aplicació per organitzar el seu calendari, per les extraescolars o les coses que són compartides de família i sobretot per gestionar la custòdia perquè hi ha certs períodes de temps que canvia i han de saber qui té qui el nen. Clar, quin diríeu, eh?

Quina és la discussió o el malentés més habitual que un acognido pot evitar?

Doncs mira, sembla mentira però tot l'any suposa com unes 600 discussions petites sobre ara mateix on l'apuntem a l'extraescolar o si s'ha de comprar unes bambes o les antigues li són suficient. Llavors aquestes micro decisions al final tot el que engloba tant el calendari com les decisions com els gastos estan unificats en un sol espai digital on els dos veuen el mateix. I poden ficar-se d'acord en un sol lloc.

Aquesta cançó d'Amics de les Arts va bé amb aquesta app, Nido, perquè hi ha molta gent que sap ara i aquesta planificació és sobretot el tema de les dates de la custòdia. Hi ha famílies que tenen una setmana, el pare una setmana, fins i tot el 2, 2, 3 o un dia sí, un dia no. Aquest calendari és el que treballa també la vostra aplicació?

Sí, per nosaltres aquest és el repte principal i aquí hem introduït també la intel·ligència artificial. A l'aplicació de Nido. Pots pujar el conveni i en base al calendari que tinguis tu, tant a l'aparellada vacacional com al 223 o setmana sí, setmana no, te l'adapta. I inclús hem fet que pugui funcionar per bombers, policies, enfermers que treballen amb torns. Imagina't el que suposa divorciar-te d'una persona que treballa amb torns de nit, de tarda i va canviant. Doncs el conveni acaba

sent un mal de cap. Heu descobert amb aquesta app diferències entre com gestiona l'organització els fills i filles, homes i dones? Què em diríeu?

La veritat és que, si no t'enganyaré, veiem una tendència. Sobretot un lideratge per les dones, un lideratge de l'aplicació per les dones i l'home fa follow up. Veiem que l'home es vol implicar i a l'aplicació li donen molta informació que després li és útil per ser autosuficient. O sigui, i ara que no se'n fa

diner als homes separats, o sigui, les dones li donen millor aquesta custòdia, sí? Sí. I són les que planifiquen,

les que ho pugen, les que organitzen. Però com quan no hi havia l'app també passa. Marc, estàs d'acord amb aquesta dada? Sí, després el que passa

és que la dona convida l'home a l'aplicació i un cop estan a dins, els dos van pujant. Si cadascú té un pagament o alguna cosa en concret que és únicament de la seva part, són quan ho comencen a pujar.

Què es diuen les famílies de pares separats que utilitzen com a usuaris? Què els ha sorprès a ells de Nido?

Una cosa que és emocional i a mi m'han dit molts usuaris és que en el WhatsApp, que és l'eina de coordinació tradicional que seguien les famílies separades, veien la foto del WhatsApp amb la nova nòvia o el nou nòvio i a nivell emocional això suposava una fricció a l'hora de parlar-li. I en comptes de nido veus la cara del nen i veus el nom del nen i realment entres en un altre mood. De poder conversar sobre les coses importants dels nens sense tindre aquesta sensació d'estic escrivint a la persona que menys hauria d'escriure.

És molt interessant, que no ho havia pensat. Quants usuaris teniu de Famílies Mares Pares Separats?

Actualment tenim 12.000 descàrregues. Déu-n'hi-do.

Sí. Déu-n'hi-do. Per tant, és una manera de gestionar. Les converses també són per allà, no per WhatsApp, eh? Si són per l'aplicació, les converses?

Al final, jo animo a parlar. I a no deixar tot en mans de la tecnologia i poder conversar. El que hem fet a Nido amb el tema de les converses és organitzar-les, perquè no és el mateix decidir un extraescolar nou que comunicar que té polls. Al final, totes aquestes coses, separar-les i quan una cosa s'ha decidit en un mes es tanca, I si hi ha una cosa d'un dia, d'una decisió, d'una micro decisió, es taca en un dia. El que passava amb WhatsApp és que jo et faig un missatge mega llarg, tu em contestes amb un emoji igual, o em contestes a dues coses i a dues no, llavors s'allargava o m'has dit que la medicació fa dues setmanes.

I com protegeu la privacitat de la informació familiar? Perquè clar, són molts temes delicats, temes de diners, temes. Com es protegeix això?

Doncs seguim els protocols que són necessaris. També vam entrar fa poc a una subvenció que el que ha fet ha sigut ajudar-nos a complir tota aquesta normativa. I tenir les dades encriptades les que són necessàries i anar-les eliminant a mes que passa el temps. Clar,

a l'aplicació perquè ho entengui, de pares i mares separats i només hi participa el pare i la mare o hi ha més gent, avis o no?

Sí, el que hem fet és estudiar els entorns familiars i ens hem adonat que no només hi ha una manera de fer família, hi ha moltes famílies en què els avis o els tiets o la madrastra o el padrastra o qualsevol. Persona de l'àmbit familiar participa activament dintre d'aquesta organització, llavors tu pots donar d'alta als familiars que consideris que han d'estar-hi.

I els advocats o advocades també hi participen?

Els advocats el que poden fer és tenen un panell on veuen tot el que passa, si l'usuari en aquest cas li dona consentiment, i llavors en comptes d'haver d'estar comunicant-se amb ell i està demanant les proves o li arriba un whatsapp o un email doncs pot demanar un pdf diguem-ne amb tot el que ha passat a Nido i queda tot doncs estructurat.

Per exemple si aquests tres últims anys ha pujat molt el gasto del nen queda registrat i l'advocat l'únic que farà és exportar-ho i justificar aquest gasto que ha incrementat doncs un 20% per lo que la manutenció. És molt més fàcil de justificar.

Clar, vosaltres sou una start-up jove ara mateix, però cada vegada més usuaris, no? Quin és el futur que espereu tenir? Quin és el vostre somni? Doncs hem llençat l'app

amb 40 idiomes. 40 idiomes? Home! I la veritat és que estem tenint molt bona reacció de tot, de diverses zones, sobretot a Europa. Ens agradaria molt estar present en les llars on tinguin aquesta problemàtica i poder ajudar i sobretot. Prioritzar, que les famílies prioritzin el benestar dels nens per sobre de les discussions o conflictes que tinguin entre parelles o entre exparelles. Molt bé, per acabar, quants treballadors sou ara mateix?

Doncs actualment som la Laia i jo. Molt bé, però voleu créixer?

Voleu créixer trobant inversors, no? Sí, estem en ronda i l'objectiu és créixer. Què passa?

Que fem molta cosa, els dos. Home, però és que és molt bona idea, de veritat. És a dir, pares i mares separats teniu el mercat, per tant, els usuaris, i és una nova generació de projecte, neix una idea i detecteu una necessitat real perquè s'organitzin les famílies que són famílies de pares i mares separats, que és molt important portar-se bé, que això també, la intel·ligència emocional, perquè el més important és el fill, la salut mental del fill, i per tant, la gent s'ha de portar bé.

Justament, una de les coses que hem fet ha sigut que tu pots parlar en un xat, com si fos el xat GPT, explicar-li, doncs avui he anat al metge, li penges el boiatí i et crea el missatge per l'altra persona i hem vist que a vegades no s'acabaven de parlar molt bé i el que tu dius de la intel·ligència emocional, doncs l'aplicació filtra totes aquestes paraules i aquests missatges.

I t'ajuda a parlar d'una manera més correcta. Doncs, escolta, felicitats a aquest projecte, Laia Palà, fundadora de l'AMNIDO. Gràcies, Marc, també, per acompanyar-nos. Aplicació d'aquests joves emprenedors pels pares i mares separats, no només de Catalunya, sinó del món. 40 idiomes. Molta sort. Endavant. I segur que, si ho poseu passió i energia, funcionarà.

Gràcies. Moltes gràcies.

Ara vull confessar-vos una cosa, Brad Pitt s'ha enamorat de mi, així mateix, porto temps parlant amb ell per Instagram i està penjat de mi oient, diu que m'estima i ara em proposa que inverteixi diners en una plataforma de criptomonedes on ell ja guanya molts diners i em promet que m'anirà molt bé. Què faig? Ui, em sembla increïble que això passi, oi? Doncs a Espanya, entre 2.000 i 4.000 persones denuncien ser víctimes d'aquestes estafes de l'amor, que són persones que s'enamoren per internet de Brad Pitt o d'una altra persona que només han conegut a la xarxa, no? I aquest estiu ha tornat a passar. Un home de Baracaldo, per exemple, ha perdut, atenció, 300.000 euros i casa seva perquè es va enamorar de la Laura, una noia de 35 anys, de Singapur, que el va convèncer del seu amor i d'invertir els seus diners en una plataforma de criptomonedes amb alta rendibilitat. L'home s'ho va creure tant que fins i tot va vendre la casa seva, que fort, per invertir-hi els calés en una suposada plataforma que no existia. Avui al Revolució 4.0 parlem amb una dona que ha sigut nòvia de Paul McCartney i també de l'actor. Quino Rips no és actriu, ni model, ni cantant. És catedràtica de lingüística a la Universitat de Granada i ha investigat a fons com funcionen els estafadors de la mort d'internet. De fet, s'ha passat quatre anys infiltrada entre més de 200 estafadors reals. S'ha fet passar per possible víctima i ha acabat descobrint com ho fan.

Bienvenida Pamela Faber. Buenas noches, ¿qué tal? Buenas tardes, buenas noches. La Pamela, has conectado desde Granada a Paralema en Castellà. Oye, felicidades. Usted se infiltró entre más de 200 estafadores reales. ¿Cómo lo logró sin que nadie sospechara nada, Pamela? Pues es muy fácil.

Yo tengo el perfil perfecto en Facebook. Soy una mujer mayor. Solamente empecé a aceptar todas las invitaciones de amistad que me ponían de hombres distinguidos y empecé a hablar con ellos, siempre grabando todos los datos, las conversaciones. Y empecé a ver que todos seguían el mismo patrón. Y como investigación, pues los dividí según su profesión, según su país, según el tipo de estafa que me proponía. Y entonces pues he sido la novia, como dijiste, de Paul McCartney, pero también del príncipe heredero de Dubai. ¿Ahí? Sí, y mucha otra gente, muy famoso, y seis versiones del cantante de country George Strait en Texas.

Ya, porque ¿cómo posee usted, Pamela, investigar todas estas estafas del amor? ¿Por qué decidió hacerlo?

Pues porque un familiar mío. Bueno, era la suegra de uno de mis hijos. Por poco caí en esto. Entonces, en un momento, era durante la pandemia, ella me dice, pues, ¿cómo podría mandar yo Bitcoin a Afganistán? Y le dije, pero mira, ¿tú qué vas a hacer eso? No tenía ni sentido. Estaba recién divorciada y dice, es que me voy a casar con un general. Y yo decía, déjame ver las conversaciones. Y ella, cuando lo vi, era claramente alguien que no era un general, que era un estafador.

Este verano ha empezado el juicio contra 17 personas acusadas de estar detrás del falso Brad Pitt, que logró estafar a dos mujeres en España. Detrás de todas las estafas del amor, claro, hay bandas organizadas o personas individuales. Yo no sé si son mafias, ahora me contará, pero claro, creo que estaría bien también que. Se hicieran más campañas para que se conociera esto.

Bueno, yo he escrito dos libros sobre eso, pero están en inglés, están en Amazon. Y también hay que informar a la gente, porque la gente realmente no sabe eso. O sea, hay algunos que trabajan en solitario, hay otros que lo hacen en grupitos de amigos, y hay otros que son hay escuelas. Se llama Hustle Kingdoms y tienen uno que allí pues tienen aprendices y los enseñan cómo hacerlo y los peores son como los de Brad Pitt que estos deben estar en una especie de mafia oculto como le llaman en Nigeria que se llama The Black Axe o sea la hacha negra hay varios de estos y esos son la gente más peligrosa. Que son bandas internacionales.

It's late in the evening She's wondering what clothes to wear.

Pamela, és alucinant, eh? Volíem tractar aquest tema de les estafes de l'amor perquè aquest estiu ha estat notícia per acabar. Claro, a ver, a mi si m'escriu Brad Pitt o Paul McCartney, jo no me lo creiría. Però bueno, oye, nos lo podemos crear todo, depende de las imágenes. Ya sabemos que amb la inteligencia artificial et pot aparèixer Brad Pitt i pensar que t'escriu. Recomendación que daría a nuestros oyentes para que no cayeran en estafas amorosas.

Se puede empezar a hablar con personas, pero hay que, en el momento que te piden dinero, por lo que sea, eso cero, eso siempre es una estafa. Luego, si se enamoran de ti en dos días o una semana, también mal. Si están en un sitio que nadie puede acceder, o sea, siempre están, que nunca se podrá. Realmente tener un meeting in person. No se podrá nunca conocerse en persona, por mucho que prometen. O sea, y si son muy, muy guapos o muy ricos y no tienen acceso a su dinero, tienen la cuenta congelada, también eso es una bandera roja. O sea, hay varios de esos que el momento que dicen eso, hay que salir.

Sé que alguns estafadors han acabat confessant-se amb ella i acceptar a col·laborar amb tu. És molt interessant. Pamela, tornarem a parlar amb tu. Pamela Faber, felicitats per aquest treball d'investigació. Ets catedràtica de lingüística de la Universitat de Granada i gràcies avui per explicar-nos tots aquests secrets. Ha estat un plaer i vigilem en internet perquè hi ha moltes estafes. Estafes de l'amor. Gràcies. A ti.

A Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Chantal Llevina. El mundo de las buenas ideas.

Revolución 4.0 People that will change the world.

Acabem el programa avui amb una frase de Steve Jobs. Aquesta, la innovació distingeix un líder d'un seguidor. Com sempre, moltes gràcies a tots els oients, gràcies a l'equip del programa, al realitzador tècnic Xavi Llauradó, Iván Díez, Marc Amorós, Jordi Pí i Gerard Gil. Gràcies. Fins la setmana vinent.

¡Muchas gracias!