
Marta Marcè i Sonia Sánchez ens ajuden a entendre la menopausa.
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Mireu, avui ens preguntem què és la menopausa i què comporta per a les dones. Avui demano un aplaudiment per la Marta Mercè. Molt bon dia, Marta. Molt bon dia. La Marta és nutricionista, és experta en menopausa precoç i ha publicat un llibre, de fet, diversos llibres. Un d'ells, Disfruta tu menopausa, Nutre tu menopausa, i ara surt aquest, Suplementa tu menopausa. En tinc un exemplar aquí entre les meves mans. Però també ens acompanya, un aplaudiment per ella, la Sònia Sánchez. Molt bon dia, Sònia. Hola. La Sònia és ginecòloga, és doctora en Medicina i experta en menopausa i membre de l'Associació Espanyola de l'Estudi de la Menopausa. Avui elles dues ens acompanyen i podrem resoldre tots els vostres dubtes. Així d'entrada, Sònia, la menopausa no és una malaltia. Com la definim, la menopausa?
La menopausa no és una malaltia, és una etapa fisiològica de la vida de les dones i de la meitat de la població, com bé deies, i al final la defineix l'última regla de la nostra vida, l'última menstruació, és això. Són uns dies, en realitat, li diem menopausa a tot, però en realitat són uns dies de la nostra vida. Uns dies de la nostra vida, d'acord. I el que passa, que al voltant d'aquests últims dies, que són els dies que tenim aquesta última regla, passen moltes coses, perquè deixem enrere una etapa suposadament reproductiva, on podem tenir la capacitat reproductiva, per entrar-ne en una etapa en la que ja no. Igual que quan comencem a tenir regles amb la pubertat, tot és un procés, deixar-ho enrere també és un procés.
Ara et demanaré, a partir de quina edat, habitualment, la mitjana, en quina edat se situa aquest inici de la menopausa?
La mitjana del nostre territori és de 49 anys. Ostres, jo jove, no? Ho trobo que és molt jove. Més del 50% de les dones del nostre territori es quedaran ja en aquesta etapa postmenopàusica. Uau! I lo normal, la normalitat, el rango de normalitat, està des dels 45 fins als 55 anys.
Per tant, Sònia, perquè jo ho entengui, la menopausa és aquest període des de l'última regla fins passat un any, aprox, i després és postmenopausa, has dit? Ah, per tant estem confonent moltes vegades la menopausa amb la postmenopausa, eh?
Sí, quan una paraula envolta tot un concepte general.
Sí, jo crec que menopausa, clar, és una paraula que té tant significat associat que la utilitzem per parlar de la postmenopausa. Perquè realment és això, uns dies, un dia. Llavors la postmenopausa sí que és des d'aquest dia fins ja.
Però nosaltres farem servir la menopausa. Aviam, jo m'he preguntat molt, jo vaig tenir una regla molt aviat, o sigui, de fet, també la regla el dia del meu 11è aniversari, per tant podríem dir que pràcticament als 10 anys. I sí que les dades de darrerament, per l'estil de vida que portem, alimentació, a tot, ens estan indicant que les nenes cada vegada tenen la regla abans. Veurem també, o podem relacionar l'arribada de les regles amb unes menopauses que també arribin abans?
Mmm, bona aquesta.
A priori, ara t'he de dir que aquesta resposta no te la puc donar perquè no la tinc. El que sí que hi ha factors del nostre estil de vida que sí que sembla que avancen la menopausa, com per exemple el taquisme. Això sí que està demostrat. Les dones fumadores tenen entre un i dos anys la menopausa abans.
I que tu hagis començat a menstruar abans, això no té per què ser una relació directa. Jo pensava que també era així, com que es gastaven les caniques, perdoneu-me. Exacte, jo també.
Jo vaig deixar anar i si vaig començar molt aviat, doncs mira, no és així. Les caniques i les cèl·lules que permeten tenir la regla cada mes, naixem amb una dotació concreta i aquesta dotació, el número de caniques, com deia, és independent de cada dona. No depèn de quan comences o quan acabis, sinó que cadascuna té una dotació X.
D'acord, jo puc començar als 10, però tenir 300 bales, no? I un altre pot començar als 20, que no és el cas.
Sí que és bastant genètic. Veritat, Sònia, que les mares. Hi ha com una relació, depèn de l'edat en la que han tingut la menopausa, que això a vegades ajuda a les dones a saber A vegades sí, a vegades no.
Això que parleu del viatge de gènere, de la manca d'investigació. No està estudiat, oi?
No. Ai, senyor. Marta, a veure, explico el teu cas. Tu quan tenies 26 anys et van diagnosticar un càncer d'ovaris que et va provocar una menopausa precoç.
Més que el càncer, l'operació. L'operació. A la que em vaig haver de sotmetre, sí. D'acord. Perquè en el meu cas era un càncer molt avançat i l'operació a la que et sotmets t'extirpen tot, bàsicament. Una histerectomia, que diuen. Sí, es diu histerectomia. Tu em dius Sònia, em corregeixes, eh? Histerectomia total amb els ganglis i no sé què més. O sigui, va ser una operació molt radical. Mhm. Bàsicament, a l'extreure els ovaris, tu et quedes sense cap dotació hormonal. Llavors, tu passes de tenir les hormones en el teu pic, bàsicament, perquè tens 26 anys, i surts no amb unes hormones d'una dona de 50, amb unes hormones d'una dona que té 70, perquè estàs ja a zero hormonal. Què passa? Jo no vaig tenir tots aquests anys de la perimenopausa, que moltes dones diuen, jolín, la perimenopausa, i dic beneida perimenopausa, que són un munt d'anys d'adaptació, que el cos està prenent. Un hòstia d'aquella de la cara, eh? Sí, sí, jo em vaig despertar d'aquella cirurgia amb un fogot terrible, que jo no sabia què era. De fet, clar, a mi em van dir, bueno, t'operarem, però no sabem si és bo o dolent el que tens. I jo quan em vaig despertar i vaig sentir aquell fogot, vaig dir, crec que molt bo el que m'han tret no era. I clar, com que vaig haver de fer quimioteràpia després, molts símptomes van quedar barrejats entre la quimioteràpia. El canvi hormonal, però quan ja van anar passant els mesos, a mi em van dir, fa 15 anys d'això, llavors em van dir, no, la menopausa és que no tens més la menstruació, que dius, vale, i que no podràs tenir fills, algo que jo en aquell moment ni em plantejava. Però clar, la que van passar els mesos, i vaig anar tenint molta simptomatologia estranya, que ningú m'havia explicat, vaig entendre que el canvi era molt més gran del que m'havien dit en un inici.
Ara ho deia la Marta, anem a la simptomatologia. A veure, Sònia, perquè algú detecti, digui, puc estar entrant en aquesta perimenopausa, que seria com la preparació a la menopausa. Quins són els símptomes de la peri i quins són els símptomes de la menopausa?
El tema és que la perimenopausa defineix el fet que comencem a tenir alteracions en el cicle menstrual. La peri és començar a
fer el tondo a la regla. Sí. Quin tondo? Per on va?
Que no ve puntual. Anem a intentar explicar-ho perquè es pugui entendre, perquè així tothom se sentirà com dient "ah, bueno, a mi em passa això". Penseu que l'ovari, com que va perdent les caniques que dèieu, va enviant com missatges al cervell, que li diu, estic afluixant. I el cervell li diu, has de treballar, perquè la teva feina és treballar. I l'ovari, que encara pot, respon, i respon exageradament. I aquesta resposta exagerada és regles més abundants, regles més seguides. I comencem a pujades i baixades dels nivells hormonals amb canvis en l'estat anímic, canvis en la resposta del nostre caràcter, comencem a tenir insomni i algun fogot. Després, a mesura que van passant els anys o els mesos, aquesta resposta de l'ovari cada vegada es va veient més dificultada perquè, clar, les càniques s'acaben i les regles comencen a espallar-se. Això seria el estàndard. Després cada dona és com és. Quan les regles comencen a espallar-se, una regla cada 40 dies, una regla cada 3 mesos, una regla que no sabem quan arriba. I aquí la simptomatologia ja és més típica, no? Més de tinc fogots. Per tant, venim com.
És a dir, ho has explicat tan bé, Sònia. Mai m'ho havíem explicat tan bé. No, no, de veritat, és com el senyal de ui, ui, ui, que això s'acaba. Llavors els ovaris es poden treballar com bojos, fan com una vaga d'aquestes japoneses que sobreproduixen, i després, pum, es queden allò com. Clar, ja no hi ha més recursos, no? I és quan arribem als símptomes més clàssics que nosaltres coneixem.
Sí, el que passa és que aquesta és l'explicació que segurament respon al 50% de la població de les dones, però hi ha altres dones que tenen regla cada mes, cada mes, cada mes, fins que marxa i aquí no ha passat res. Ah, o sigui que tot va a persones, eh? Clar, clar, clar. No tothom ha d'esperar això. I davant de canvis en el patró de sagnar, també que ningú pensi que tot el que li passa és per culpa de la menopausa. Perquè també pot ser que t'estigui passant algú a dins del úter, hi hagi un pòlip, hi hagi un mioma, hi hagi una altra cosa. Per tant, no s'hi val dir, no, menopausa, menopausa, i no vaig al giner. No podem passar de la menopausa no existeix a que tot sigui culpa de la perimenopausa, tot és la menopausa, vull dir, també s'ha de consultar i s'ha de veure què està passant.
Marta, si mirem els teus llibres, els verbs que hi utilitzes són gaudeix, nodreix, suplementa, tots són verbs en positiu. Però fins ara ho enteníem com una etapa estigmatitzada, el tema de la menopausa, eh?
Sí, no sé si és per pura supervivència o per esperança, que clar, des dels 26 fins als 100 i pico anys que espero viure, tenia que prendre'm aquesta etapa de la vida com alguna cosa positiva, perquè si només em quedava amb el que jo veia, que era l'envelliment, la falta de salut, la falta de benestar, no era algo que jo sentís que és el que anava amb mi, jo em sentia d'una altra manera, quan vaig entendre com adaptar-me a aquesta etapa i tots els hàbits que anaven bé per sentir-me bé, I per això jo sí que crec que quan anem canviant culturalment el concepte sobre la menopausa, ajudarem molt a les dones, també. De fet, sabem que hi ha societats on aquest concepte és diferent. Des de Japó, n'és konenki, que vol dir energia renovada. N'és konenki, m'encanta. Konenki, sí. I a Xina, no sé el nom en xinès, però es diu segona primavera. O sigui, que culturalment. I això està estudiat també. Quan nosaltres canviem el concepte d'aquesta etapa, les dones la viuen millor. També les dones ens anticipem ara perquè pensem només en el negatiu. Per això crec que hi ha una part divulgativa en relació a la menopausa en canviar aquest concepte, parlar de les coses positives. Per exemple, a mi hi ha una cosa que m'encanta de la menopausa, que és que hi ha certes podes neuronals. Traiem certes parts neuronals, que ja no són tan importants.
Un moment, m'encanta això, a veure, procedeix.
I hi ha una pora molt interessant, que és, clar, a l'etapa fèrtil necessitem agradar als altres, veritat? Perquè, clar, ens hem de parellar. Però quan anem ja cap a la perimenopausa, la menopausa i la postmenopausa, això ja no és tan important.
Totes ens convertim en deianquitons.
El tansemenfotisme. Ai, m'encanta.
Quan Sònia ho diuen o no, les pacients, això la consulta,
que se'ls és més igual tot. Sí, una mica més de resbalina a la vida. Ah, m'encanto! Resbalina, m'agrada molt. T'ho donen a la farmàcia, també. Jo crec que s'ha de. Tot i que hi hagi dones que ens estiguin escoltant que ho estan passant malament i que es troben malament, crec que s'ha de donar una volta, perquè és una oportunitat. És una oportunitat de millora. Si et trobes malament, trobar-te millor, perquè hi ha solucions. Que ja hi anirem, perquè i després de que això és una etapa que venim d'intentar agradar però també de cuidar i també la desaparició d'aquests astrògens i aquesta poda que m'ha encantat te la copio la poda també fa que no fa falta que estiguem tan pendents de les persones que ens envolten.
Sí, i si ho expliquem a les dones, crec que no se senten tan malament, no hi ha tota aquesta pressió de sempre estar per l'altra, i es comencen a sentir millor podent-se encarregar més d'elles mateixes, que és una cosa molt
necessària en aquest moment. Perquè hi ha inclús coses com, Marta, ara no sé si t'hem llegit o t'ho hem sentit a Instagram, que hi ha dones que tenen por, fins i tot recansa dir-ho a la parella. Moltíssima.
Això ho hem trobat molt a la consulta. Perquè s'associa molt també la menopausa amb ser desitjables, amb la part sensual, sexual, i com que s'associa tant a la pèrdua de la joventut, tenen por que no les desitgin més. Hi ha molt aquest rerefons, com rasques una mica. Una por real. Sí, perquè, bueno, si expliquéssim històries a la consulta de coses que parelles encantadores que acompanyen moltíssim, però després també parelles que han arribat a dir-li a la seva parella, escolta'm, si a mi no em dónes el que jo necessito, jo me'n vaig a buscar a un altre lloc, perquè sabem que el desig sexual canvia.
Mira, depèn de la por de neuronal i dius, doncs vés-te-hi i tanca la porta.
Entens? Exacte, serveix per això també. Ser més assertives que també hi ha podes que ajuden a això. Llavors, jo crec que és important que a nivell de parella, de família, de fills, a la feina, tinguem més informació per explicar millor el que ens passa i no per fer-nos víctimes, sinó perquè el nostre entorn ens entengui i ens acompanyi millor en aquest moment.
A veure, tema de la sequedat vulvar, què els diem? Perquè això és un habitual, també. Sí, és un habitual.
La sequedat vulvar forma part d'un conjunt. La Diana, gràcies. De formar part d'un conjunt de símptomes que li diem síndrome genitulinari de la menopausa, perquè tota la part pèlvica, genital, la vulva, la vagina, la part final de l'oretra, i la Diana ens ho explicava, infeccions d'orina i tal, són causa de la baixada d'estrògens. Tota aquesta zona pèlvica és la zona del cos, juntament amb el cervell, que més receptors estrogènics té. Per tant, és la que més pateix. Per tant, la sequetat vulvar, la sequetat vaginal, això implica dolor amb les relacions sexuals, picors, prurit, infeccions d'orina, sensació d'infecció d'orina que després no es tradueix en una infecció d'orina. Les ganes de fer pipí, no? Requereix uns tractaments que moltes vegades passen per un tractament hormonal local que s'aplica a la zona genital, ja sigui la vulva o ja sigui la vagina. De vegades necessita tractament més sistèmic perquè necessita una mica més, però sempre s'ha d'acompanyar moltes vegades d'una autocura d'hidratació. I aquí és on ve el tema, que sense temps a les consultes, perquè també hauríem de trencar un. A parlar del tema de quin temps disposem a les consultes per parlar amb les nostres pacients, aplicar, no és el mateix un hidratant vulvar, que s'aplica a la zona externa, la vulva, he de dir zona externa, perquè hi ha gent que confon vulva amb vagina, amb un hidratant que vagi a la vagina, o fins i tot amb un lubricant, perquè jo m'he trobat dones que et venen a la consulta amb el potet a sobre la taula i t'expliquen, m'he posat això per tal, no, però això no serveix, ningú s'ha parat a explicar això. I ens hem de parar. I a les farmàcies que ho venen també s'ha de parar a explicar-ho. Sí, perdona. No, no, no, anava a afegir que una
cosa que m'enfada a vegades és que quan parlem de la sacada íntima moltes vegades ho associem només a les relacions sexuals. I és algo que jo crec que hem de canviar, perquè una de les coses, jo me'n recordo que coses que em passaven, posar-me uns taxants era una molèstia, les infeccions, era el dia a dia. Llavors, moltes vegades parlem de la sacedat amb el focus de relacions sexuals, que pot ser molt important per a les dones que tinguin relacions sexuals en penetració, Però crec que la hidratació diària, que el tractament quan fa falta en un estrogen local o el tractament que faci falta, no és només, o no hauria de ser només, enfocat a les relacions, sinó en el dia a dia de les pacients, a la prevenció de les infeccions urinàries, i que sortim una miqueta d'aquest focus, perquè si no sempre estem
parlant del mateix. Evidentment. I parlem del mateix i des del mateix prisma. Exacte. Ja torrem a estar-hi, no del nostre. Si tu, en aquesta etapa,
que t'estàs assecant entre cometes, treus tots els greixos, augmenta moltíssim més. Hem de triar-los bé, saber quins prendre, però els greixos són indispensables també
en aquest moment. L'Anna té una pregunta. L'edat en què tens la menopausa es correspon a l'edat en què la va tenir la mare. Veritat o mentida?
Mira, abans ho heu apuntat. La Marta ho apuntava i dèiem que. No podem dir ni veritat ni mentida, perquè en realitat no està demostrat que estigui. Es correlaciona amb alguns casos, però no sempre. Dóna pistes, però no és inequívoc, podríem dir això. La Carme,
vaig tenir la regla amb 13 anys, ara tinc 56 anys i encara la tinc puntual cada mes. Podríeu dir que és normal, això? Comença a ser una menopausa tardana.
Epa! Perquè quan passem dels 55 anys, aquestes menopauses que continuen després, no significa que li passi res a la nostra gent, vull dir, no s'ha d'espantar. Però sí que entraria amb aquestes que tenen la regla una miqueta més tard. Perquè veieu la variabilitat, vull dir, no tothom és igual. No tothom és igual. La Merceda jove tenia
la pressió molt baixa i diu, a mesura que m'he anat fent gran, ara resulta que soc hipertensa. Vol dir que la menopausa canvia la pressió arterial? Sí. Ostres, això també?
La menopausa pot canviar. Per això hem de veure. Perquè si comencem aquí, comencem a explicar històries de por. I no, i la idea no és que ningú s'espanti, és que els estrogens tenen receptors a tot el cos, una zona del cos on les artèries, les venes, per on passa la sang. I al desaparèixer aquests esterògens, aquests es tornen una miqueta més rígids. I això fa que, quan passa la sang, el pas de la sang està una miqueta més tens. Més apretadet. Més apretadet, i això fa augmentar la tensió arterial. Què podem fer per compensar aquest canvi? Això també els passa als homes, perquè això també té a veure amb l'edat. Aquí s'acumulen factors de de risc. Portavides que alliberin, que baixin la resistència perifèrica. Exacte.
Jo crec que hi ha una part que és l'edat, hi ha una part que són els estrogens i una part molt important que és l'estil de vida. Si fem exercicis, si evitem el tabac, si evitem altres tòxics com l'alcohol, si tenim una alimentació rica en antioxidants que protegeix els vasos sanguinis, greixos saludables, antiinflamatoris. Tot això ajudarà moltíssim també a la pressió arterial i a la salut cardiovascular, que hem de recordar que és la primera causa de mort en dones de més de 40 anys, molt per sobre del càncer de mama. Però això hem de començar a fer-ho ja, no, Marta? Exacte. Ho hauríem de fer sempre. Jo et dic, per exemple. És súper poc sexy el que diré, però quan parlem del múscul, que és tan important, que és tan important per tantes coses en menopausa, els hi hauríem de dir les dones de 25 anys, que és quan tenen els estrois a tope i fan una miqueteta de peses i vinga, ja surt el múscul. Nosaltres, mai és tard, sempre ens hi podem posar. I millor tard que mai. Exacte, però com abans ens hi posem, si ens hi posem als 40, que sabem que moltes estarem entrant a la perimenopausa, Estic fent cares. Millor que els 50 o que els 60. Però clar, és dir-li això a una dona de 25 anys,
ens dirà què m'estàs dient. Em queden 50 d'anys per arribar-hi.
Però s'ha de fer educació sanitària. Ja no és només la massa muscular, és la massa ósea. Nosaltres, dones i homes, assolim el nostre tope de massa ósea al voltant dels 25 anys, 25-30 anys. O sigui, és allà on hem de fer aquest calaix, aquesta. Exactament. Hem de fer la. Ja vaig tard, eh? El banc d'os, no? El banc d'os. El banc d'os. M'encanta aquest concepte. Sí, sí, hem de crear aquest os, perquè després, a més a més que van passant els anys, i això és igual per homes que per dones, anem perdent massa òsia, I a les dones, en aquesta etapa de la primera pausa, s'accelera i tenim una miqueta més de risc d'entrar en això. Si portem un bon banc d'os i hem fet activitat física tota la vida, aquest impacte d'aquests canvis hormonals seran més baixos.
M'agradaria que féssim un compactat del que ha sortit, perquè és molt interessant. Perquè jo li preguntava ara mateix a la Marta, i li deia, ostres, els fogots, Déu-n'hi-do, perquè tinc alguna amiga que m'explica que tens com aquelles ganes d'arrancar-te la pell, perquè és una calor horripilant, no? Sí.
I que no és només la calor, que és com angoixa, evitar certes situacions en llocs molt tancats que saps que no correrà l'aire, per exemple, o evites moltes vegades, et desperten per la nit, que crec que són els pitjors. Amb moltes pacients ens riem perquè hi ha la típica tècnica a la nit, que et treus una mica el llençol o la manta, et treus el peu com a termostat i el tornes a posar dins, no? Total. Però clar, t'has despertat. I segons la intensitat i amb aquestes calors que hem tingut, per exemple, a l'estiu, ha sigut bastant intens. Vull dir que no és el xiste del bany.
El fogot. I que té unes conseqüències també físiques, és veritat, Sònia? Sí, és cert. Vull dir, tenir els fogots tant de dia com de nit s'associen, evidentment, no si tens un fogot ahir no, però si tens molts fogots seguits, a més risc cardiovascular. Perquè al final és una resposta del cos amb una detecció. El cervell detecta un augment de temperatura que no està passant i això passa perquè hi ha unes neurones que es diuen candineurones, que quan no hi ha estrogens estan hiper excitades, anem a dir. Estan molt atentes, molt excitades i fa que també tinguem una miqueta de mal caràcter. Això també és culpa d'aquestes ones. I a més, aquesta detecció de temperatura que es dispara, això provoca una reacció del cos, com per treure la calor del cos, que això implica una vasodilatació, és a dir, que les artèries, el que parlàvem abans de les artèries, es dilaten i després es tornen a encongir, perquè moltes dones et diuen, sí, primer tinc calor, tinc la taquicàrdia, tinc nàusees, que explicava, o angoixa, però després m'agafa fred. Aquests canvis a temperatura O sigui,
és com agafar un cotxe perquè la gent ens entengui a l'autopista de 0 a 300 i després aturar-lo, no? Amb tot el que comporta per la maquinària, això, eh?
Sí, és com si tu t'espantessis cada dos per tres i imaginem-nos a la nit que sonés una campana i tu et despertes.
Anem, si us sembla, a què es pot fer. Perquè tu abans deies, Sònia, tranquil·les ara, que no us expliquin només la pel·lícula de terror, perquè es pot fer. A més a més, avui en dia estem parlant molt d'aquesta teràpia hormonal. Tots heu sentit a parlar del linceto i altres variants, que a més a més hi ha falta d'estoc, però hem llegit, de fet fa 8 hores que hem llegit, que sembla que a finals de novembre s'hauria de recuperar aquest estoc d'aquestes medicacions. Ets optimista, Sònia?
Tant de bo, tant de bo. Tant de bo. Bueno, clar, la terapia hormonal de la menopausa, que és aportar estrogens i progesterona a les dones que tenen simptomatologia que impacta en la seva qualitat de vida, és a dir, que tractarem aquelles dones que necessiten, no es tracten totes les dones, això també és important. No tothom. No tothom necessita tractament hormonal. És una opció per tractar aquesta etapa de la vida. En el cas que afecti, això, ja tinguem fogons que desperten per la nit, insomni, canvis d'humor afectació de la sexualitat, infeccions d'orina, etc. Totes, fins a 200 símptomes que es poden associar, tenen solució i l'eficàcia supera el 80-90%. Vull dir que són molt eficaços. També hi ha tractaments no hormonals, que són pastilles que es prenen, que actuen en aquestes neurones, també per inhibir els fogots, vull dir que això també existeix. També es pot tractar els fogots? Clar, perquè hi ha dones que no poden prendre hormones. Han de tenir una alternativa. I després hi ha tota la part de fitoterapia i de complements que, tot i que no tenen una eficàcia potser equivalent a la que poden tenir els fàrmacs, per moltes dones són més que suficients, perquè és una resolució de la simptomatologia que podem dir-ne que pugui ser més lleugera. Jo crec que el missatge és que ningú es quedi. Sense tractament.
D'acord. Si necessita. Diferents tipus de tractament, ara ens ho deia la Sònia, eh? Des d'aquests estrogens i aquesta progesterona, però clar, ho ha de complir, i que interfereixi amb la vostra vida a nivells greus. Després, també podeu tractar els fogots per se, si no podeu prendre hormones, i si no, podem anar a la banda de fitoterapia, aquests complements, i també esport, com per exemple yoga, que el recomana la Marta abastament. A veure, a nivell de complements, què recomanem, Marta, en aquesta etapa de la vida?
Clar, una part seria tractar els símptomes, com estàvem parlant ara de les suficacions, però per mi, com a nutricionista, que per mi el que m'interessa moltes vegades és la part preventiva i treballar que la cèl·lula tingui aquells nutrients que abans els estrogens ens deixaven viure una miqueta de rentes, però ara ja no ho podem. Llavors necessitem aquesta abundància nutritiva. Per mi hi ha certs nutrients que a vegades només amb l'alimentació no arribem i quan els aportem en suplementació ens ajuden en molts aspectes de fons que s'acaben convertint en símptomes si no els tractem. Per exemple, el magnesi, per mi, és un dels que més recomano a les dones en aquest moment. Les últimes enquestes ja diuen que menys del 78% de la població arribem al 80% de les necessitats de magnesi. El bisglicinat? Sí, sempre a formes orgàniques, que no vol dir com el menjar que sigui orgànic, sinó que van units a molècules que permeten que s'absorbeixi millor. Exacte, bisglicinat, malat, treonat, citrat, serien com els més coneguts.
Això el demaneu al vostre expert de el vostre nutricionista, perquè quan parlen d'absorció, perquè ens entenguem, és com, a vegades, hi ha alguns suplements que serien com aigua i oli, i si no estan combinats amb el que toca, doncs aleshores la cosa
no es barreja. El magnesi no és oli, seria més bé aigua, diguéssim, però sí, i el magnesi ajuda tant a la salut ósea, a la salut metabòlica, ajuda a frenar en part l'entrada de substàncies que activen el sistema nerviós, això que hi ha dones que se senten més nervioses i de més, ajuda a relaxar la musculatura, vull dir que toca molts pals, i hi ha un dèficit, i de fet hi ha alguns estudis, inclús més petits, que s'ha vist, hi ha aquest dèficit en dones postmenopàusiques a nivell de la cèl·lula, que és l'important. Perquè quan ens miren a nivell de sang és un 1% del magnesi. Llavors, molt important, a part, depèn de l'alimentació. Frits secs, fulla verda, llegums, importantíssim. Després, la vitamina D. Sònia, no te m'enfadis, jo crec que ens l'haurien de mirar a les dones més en analítica. Jo no m'enfado, a mi és que no em deixen mirar-la.
És molt fort, això. A mi me la miren sempre. Jo que he anat amb els nutricionistes, realment, les proves bàsiques deixen
escapar moltes dades. Jo, per mi, la vitamina D no acabo d'entendre per què no ens ho miren a les dones, sent alguna cosa preventiva, perquè si estem parlant de l'osteoporosi, que és una pandèmia real, hi ha moltíssimes dones grans que tenen osteoporosi, osteopènia. I una hospitalització, perquè t'han de fer un reemplaçament de cadera o el que sigui, moltes vegades empitjora moltes altres coses de la salut de les persones grans. I si sabem que un exercici indicat de força, impacte, uns bons nivells de vitamina D, ho podem previndre, per què no mirar-li a les dones i suplementar si cal, que és en molts casos.
Mira, si us ho miren, ja us ho dic, que us suplementaran. Perquè a mi, totes les vegades que m'han fet analítica, m'ha dit, vostè viu a Noruega o com va? Perquè no li toca el sol, senyora. Però pot arribar a ser tòxica, la vitamina D. Per tant, no us ho foteu a casa així gratis.
No, l'important és que ens ho puguem mirar, idealment, després de l'estiu, que és quan hauríem d'estar a tope, i viurem una miqueta del dipòsit el que queda de l'hivern. Per tant, superimportant que ens ho miressin, perquè és liposoluble. Aquesta és l'oli. Aquesta és la que no ens podem accedir. I després, per mi, sobretot per les dones, que el peix blau, petit, pel tema del mercuri, no el prenen de forma habitual l'Omega 3. Sí, perquè l'Omega 3 té un component que es diu EPA, que és els bombers de la inflamació, o sigui, els estrogens són bombers de la inflamació. I quan els perdem, i si a més no tenim suficient òmega 3, la inflamació augmentarà molt i pot afectar des de la resistència a la insulina quan formem els neurotransmissors. Però és que a més a més té la part de DHA, que és la grassa del cervell, i el cervell, com bé ha dit la Sònia, és el segon òrgan amb més receptors hormonals i que canvia moltíssim, i la boira o la broma mental, la falta de paraules quan parlem, això ja veuràs que hi ha alguna dona que ens ho diu, que de cop no te'n recordes el nom del teu cosí.
O que vas a buscar les ulleres i les portes que t'han parit. Exacte, des del postpart, jo ja no ho he recordat. La Isabel, de Sant Quirze del Vallès, ens diu, la menopausa també provoca cansament? Entenc que és un sí. Sí, hombre. Crec que és un clàssic, Isabel. Imagineu-vos tot el que m'ha explicat. Què podem fer amb els fogots de l'Olga, que fa 15 anys que aguanta aquests sufocs, aquests fogots? Bijuva, prenia ella, si no he entès malament.
Sí, el bijuva ara mateix té un problema de subministrament en el territori. Però de cara a finals d'aquest mes. No, el bijou va segurament abans i el bijou va té alternatives, perquè el bijou va ser un estradiol amb progesterona micronitzada i jo la recomano a l'Olga que, sisplau, acudeixi al seu ginecòleg, al seu metge de família o a la seva llevadora, qui la porti en aquesta etapa. I que li demani l'alternativa al vi jove, perquè n'hi ha.
Per tant, Olga, alternativa al vi jove, perquè potser el vi jove no t'acaba de, o potser és per la ruptura d'estoc, però que tens alternatives que potser amb una petita modificació et fan aquí una ajuda amb el tema de fogots.