Ochoa-Jamaa: "El talent ens porta a competir, però l'actitud ens portarà al podi"

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, com esteu? Comencem l'onzena temporada del Revolució. 10 anys amb vosaltres revolucionant-nos plegats cada setmana. Ens fa molta il·lusió aquesta temporada. A més, arribem al nostre programa 700 i tot gràcies a vosaltres. Aquest any venim amb les piles carregades. Volem estar més atents que mai al món de demà, al futur. Quins desafiaments tenim per davant? Quines tecnologies ens ajudaran a arribar al futur? I quines persones emperadores lideren aquest viatge. Per començar, obriu bé les orelles, aquesta és la història d'una dona influent.

Som al 1960, la Pepita té 25 anys. Espanya viu tancada en una dictadura i les dones de l'època sempre estan en un segon terme, però la Pepita mira més enllà. Primer comença mirant al mar. La Pepita vol ser científica.

Hija, t'has equivocado. Això no és per a dones.

Això és el que li va dir el seu cap de l'Institut d'Investigacions Pasqueres de Barcelona quan ella va dir que volia investigar.

La Pepita va fer el sort i va començar a somiar arribar a la fi del món, l'Antàrtida. I va arribar per primera vegada el 1984, tot era gel, vent i silenci. Semblava impossible, però estava passant. Per fi una dona catalana caminava pel gel, més remot del planeta. No hi era de turisme, no era una conqueridora. La Pepita va ser tota una revolucionària.

Estimats oients, sabeu qui és la Pepita? Ella és la Josefina Castellví, la primera dona que va dirigir la primera base científica d'Espanya a l'Antàrtida. Aquest setembre es compleixen set mesos de la seva mort i avui hem volgut explicar la seva història. Perquè ella va ser una dona influent del seu temps. Ara bé, ser influent és el mateix que ser influencer? Vosaltres què en penseu? Benvinguts al Món de Demà. Comencem a revolucionar-nos.

Parlarem amb dues de les dones més influents de Catalunya segons la llista Forbes, Paula Fernández Ochoa i Teres Llamar. Viurem en ciutats connectades amb Roger Coma. Què és una Smart City? Realment funcionen les ciutats connectades? Com ens ajuden en el dia a dia? Anirem del repte a la solució amb Jordi Cabrafiga i descobrirem què és un centre tecnològic. I amb Albert Hort coneixerem el projecte de la Gigafactoria de Catalunya.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

Revolució!

Paula Fernández Ochoa, Teresa Hama, bona nit, què tal? Què en penseu, eh? Vosaltres, ser influents és el mateix que ser influencers, què em diríeu? Bona nit.

Ser influent no es mesura en seguidors. És l'impacte que pots tenir sobre una persona després d'escoltar-te. Que una jove vulgui estudiar o estudiar una carrera de tecnologia, això és ser influent. Paula, què diries? Paula de Madrid, recordem, eh?

Abrir puertas y ser capaz de penetrar en la vida de las personas para darles algo de luz. Claro que sí.

Las nuestras convidadas de hoy son dos de las 100 donas más influentes de Cataluña actualmente, según la llista Forbes. La Paula Fernández Ochoa es una dona de las que obren caminos. De hecho, se ha convertido en el esporte de montaña en una escuela de vida y de gestión. Y como ella siempre dice, las grandes fiestas profesionales se hacen muy difíciles. A les grans ascensions perquè requereixen visió, esforç, resiliència i capacitat d'avançar quan el camí es complica. Paula, el teu lema m'encanta. Que ningú et guanyi a l'hora de riure. Com se't va acudir?

Fue algo que mi padre, Paco Fernández Ochoa, en su última etapa de vida con el cáncer, que me enseñó muchísimo, me regaló. Y me dijo Polilla, que es el mote familiar, me dijo, Polilla, prométeme que reír no te va a ganar nadie, ya lo entenderás. Y al principio lo tomé como algo literal, y lo que he asumido y he visto e implica es que es una forma de vivir, de cómo afrontar la vida, cómo relativizar las cosas, cómo reírte de ti misma y cómo jamás, jamás rendirte. La vida es esto.

Ahora me he recordado, Andreu, hubo una fuente que tenía una frase que ha de ella. També el reir o el sentit de l'humor és l'última salida, no?

Absolutament. A més, jo crec que reir és un acte de poder. Quan ets capaç de tenir aquesta força i confiança en tu mateix és que la vida té un altre color. Molt bé.

I al costat de la Paula ve avui a revolucionar-nos també la Teresa Hama, que ella és una de les grans veus també de la transformació tecnològica. Europa, és directiva internacional, vicepresidenta d'aliances estratègiques a OpenShip Software Technologies, una empresa dedicada al desenvolupament de la nova generació de xips europeus, però és que a més has treballat a la GSMA, també a Vodafone, Huawei. Has nascut a l'Ivan, parles 8 idiomes i fa 25 anys que vius a Catalunya. Estàs contenta de ser en aquesta llista, suposo, també, Teresa?

Molt, molt contenta. Va ser una sorpresa. La veritat és que tenia dos sentits. El primer és com un reconeixement per una trajectòria en el sector tecnològic, una trajectòria de 30 anys. He treballat molt, 30 anys, però també una cosa més personal, perquè just ara porto 25 anys aquí a Catalunya, és per mi tenir aquest reconeixement de les 50 dones destacades de Catalunya, és com dir, mira, aquest jo que tu vas escollir, t'has escollit també a tu. Doncs estic molt, molt contenta.

A les dues us pregunto, ¿no? ¿Us ha sorprès veure's a la llista Forbes quan vau saber quina va ser la primera reacció sincera, Paula?

En mi caso, sí. Fue una sorpresa preciosa que tuve que recapacitar y decir de verdad. Y luego una ilusión enorme, deja ser un reconocimiento, una trayectoria. En mi caso creo que ha sido por recorrer un camino poco convencional. Muy transversal en cuanto a unir empresa, liderazgo, deporte y mujer hecha a mí misma, que es lo que más de una vez me han dicho, Paula, me has inspirado tanto a atreverme a hacer camino, que no tanto destino sino camino, que creo que ha sido fruto de esta opción o decisión de vida.

Què en diries, Teres? Sí, també em va sorprendre. I em va fer pensar a totes les persones que em van acompanyar, als equips que em van acompanyar tots aquests anys. Doncs és com un àlbum de fotos de molta gent. Una sorpresa molt, molt contenta, és clar.

La Paula, com deies, és família de Fernández Ochoa, família emblemàtica de l'esport espanyol. El teu pare, Limiti Paquito, primer oro olímpic espanyol en esquí. I la teva tieta, la Blanca, va ser la primera dona d'Espanya que va guanyar una medalla olímpica en uns Jocs d'hivern. Dius que d'ells has après moltes coses que ara apliques en les teves conferències i consultories. Què podem aprendre d'ells a l'hora d'exercir lideratge en temps de canvis? Què em diries?

Os digo claríssimamente que el talento nos lleva a competir. Pero la actitud es la que nos va a llevar al podio. Y esto en el deporte y en todo. Realmente tú puedes ser buen profesional, pero si solo tienes conocimiento técnico, que es necesario, y no tienes ese coraje, ese liderazgo, esa actitud, esa garra, no vas a llegar jamás al podio. Así que eso es 100% aplicable del deporte a todo lo profesional y diría yo, en la vida.

Tens molts seguidors a les xarxes socials, no? Com explicaries la teva feina? Et dediques a fer conferències, xerrades, a més, ets una esportista també que no pares, no?

M'he ido reinventando i lo seguiré haciendo les veces que haga falta, porque jo creo mucho en estar donde vibres, donde te brillen los ojos y donde también veas que la gente te necesita, aportas valor y tiene sentido lo que estás haciendo. Tener un propósito en la vida es vital y el mío es acabar con la mediocridad. Y el acabar con la mediocridad lo hago desde los acompañamientos en consultoría, como con charlas motivacionales, como con abrirme en canal en mis redes, que más de una vez mi gente expone, si digo no, comparto lo que quiero y para lo que quiero. Entonces, He adoptado este propósito como brújula de mi vida y me está dando muchas satisfacciones y además es que lo abordo, como os decía al principio, también de esa manera tan transversal que no significa tener muchas identidades, sino una, pero con muchas aristas y muchos prismas y creo que nos hace únicas a todos.

Clar, Teres, tu dona tecnológica, jo et segueixo també des de fa molts anys i has estat a empreses molt importants, no?, Què en diries com a dona referent? Què creus que inspires i també a tu qui t'ha inspirat?

Qui m'ha inspirat? Mira, a vegades pensem quina era la dona, la més influent de tota la història, no, és que les tenim aquí. Molt a prop nostre. A vegades són aquestes dones que tenim aquí cada dia. Un projecte aquí molt important que vam fer fa uns anys, vam engegar aquí a Catalunya per formar noies sobre totes les carreres de tecnologia i van acabar sent desenvolupadores, totes. Totes. Sor Lucía Caram, per exemple, unes 40 noies que venien de Bolívia, de Venezuela, d'Ucraina, i era tota la formació de aquestes noies. Mira, jo t'ajudo, el que et demano és formar-te. Són 800 hores i després tindràs feina. Això per mi, cadascuna d'aquelles, és una inspiració per mi. Cada una d'elles, cadascuna d'elles. I una persona també que sigue aquí per donar suport a aquestes noies y motivarlas. Sor Lucía és un referent, però hi ha professores d'universitat, una d'elles, Núria Salant, que ha canviat. A mi he anat al programa també, sí. I tu també. I tu també, perquè la teva feina de divulgadora és molt, molt important, perquè inspires també molt a les noies. Ara m'has emocionat, no, Teres? És veritat. Però si jo sóc fan teva.

O sigui, ara resulta que jo et segueixo des de fa molts anys. Ja veus, Paula, quines coses passen. Paula, qui t'ha inspirat? La teva família, com deies abans, o quines dones, no, també?

Sí, el pilar de la familia es esencial. Y a mí mujeres valientes y mujeres que abrimos y abrís puertas, porque a las dos, lo hemos dicho al principio, y de verdad no es vaselina, es a corazón abierto total. La gente que se atreve a tener voz, a mojarse, a implicarse, a luchar con toda la cabeza y serenidad, pero luchar por sus ideales, a mí me conmueve y me inspira a seguir convencida de este camino.

El Revolució comença aquest dissabte, 11a temporada, amb dues dones grans, amb dues dones forbes, Paula Fernández Ochoa, Teresa Hama, dones referents, eh? Segur que si li preguntem al Jordi, a la intel·ligència artificial, dones referents de la història, Mery Monro, Frida Kahlo, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, una llista molt llarga, no? Per tant, a vegades ser dona he de dir que no és fàcil. I encara que siguem al 2026 i al segle XXI, jo m'agradaria també parlar de masclisme, perquè suposo que a vosaltres us ha passat a les vostres trajectòries, no? Paula, t'ha passat? O ja ha canviat una mica aquesta mirada que les dones hem de lluitar-ho tot més?

Lo he vivido, no en primera persona, pero sí, yo estoy muy posicionada en dos sectores que han sido tradicionalmente masculinos, como es el deporte y como es la abogacía, y abogacía a los negocios, en los que había más traje de pantalón y corbata que no tacones y falda, pero está cambiando y está cambiando también gracias a ciertas medidas políticas. Yo, por ejemplo, en el sector deporte estoy en la Federación Española de Deportes de Invierno y en el Comité Olímpico Español y estoy por cuotas. Son medidas que a priori no son románticas ni atractivas, pero sí son prácticas. Entonces, creo que estamos avanzando. Bueno, creo no, lo veo. Y convencida, estamos avanzando. Y solo lo hacemos si todas y todos asumimos. No es una guerra de sexos, ni de géneros, perdón. Creo que todos estamos en el mismo equipo. Y hay muchos hombres que luchan también por esta igualdad. Entonces creo que hay que convencerse de ello. Y asumir responsabilidades. Mujeres que demos un paso al frente, que queramos ser referentes. A mí cuando hay niñas pequeñas que me miran y me dicen, no sabía que además de esquiar luego podremos ser jefa, dicen así, con esa inocencia en el deporte. Digo, pues claro que sí. Y eso pasa, insisto, por asumirlo.

Teresa, ¿tú has sentit masclisme o tracta més que un descendent o exigent per fer-se dona?

No podem tancar els ulls perquè el nostre sector, el sector tecnològic, és igual. També tenim aquest problema, no som tantes dones en aquest sector i hem de continuar lluitant per la igualtat d'oportunitats per les dones, que les dones siguin a les taules. I també un tema d'igualtat a nivell de sous, també, a nivell salarial. Però ara et diré, si soc sincera, durant molts anys jo estava lliurant una altra batalla, no era aquesta. Perquè si tu vols veure això i et bloquejarà, doncs et bloquejarà si no veuràs res. Jo vinc d'un altre país, haver nascut a Liban, haver crescut a França, després Londres, i venir aquí. Cada vegada has d'aprendre una llengua amb l'accent que tens, entendre una cultura, i després, quan entres en el món professional, és dir, mira, tinc un lloc jo també. En el món tecnològic no és fàcil, perquè comences en una multinacional, després has d'anar en una start-up, que dius, ostres. No hi ha ningú per donar-me suport després. I quan vas donar start-up a una empresa gran, tens un altre problema, perquè tot va molt a poc a poc. Doncs és una altra lluita. És com una mica, si estàs en mode supervivència, no et limites.

Tu que has estat a la GCA, quan anem al mobile, també falten dones, quins vuit idiomes parles tu? Quan hem dit vuit idiomes, quins parles? Com tal, català o no?

Sí, clar, clar. Català, castanyà, anglès, però quins més? Quins més parles? Alguna cosa útil? Bueno, soc de para libanès, doncs, àrab, armeni per la meva mare, francès, anglès, alemany, entenc el turc, perquè els armenis també parlen turc, No sé, he contactat, no sé. No ho sé, jo ja m'he perdida i t'admiro. Però crec que penso en francès. Déu-n'hi-do.

I no tinc accent avui, ara. Déu-n'hi-do, quin currículum. Per cert, he vingut a la revolució, nosaltres parlem de la intel·ligència artificial. Vosaltres suposo que ja també la feu servir, eh? Us ajuda, la feu servir per treballar, Paula? Tu, que ets consultora estratègica, una consultora, consulta la intel·ligència

artificial? Sí, ajuda. Lo que ocurre es que el punto diferencial, al menos en mi profesión y en cómo lo estoy utilizando yo, es más para la parte operativa que no para la parte estratégica. Y sí es cierto que estoy viendo que la parte humana es el nuevo lujo. Cuando todo se está acomodatizando, cuando empiezas a leer textos que todo respira igual, te das cuenta ya quién está siendo original, auténtico y genuino. Y ahí es cuando vamos otra vez a volver al humano. De hecho, fijaos también en las profesiones artesanales, es que están volviendo a tener incluso un peso muy potente en la economía, porque no se pueden copiar, porque es algo absolutamente irreproducible. Entonces, vamos a volver otra vez a ciertas. Yo creo que hay aspectos muy humanos que van a marcar la diferencia.

Teres, ¿tú también la utilices y también cómo la utilices en la empresa que ets actualmente,

OpenShip? Sí, la utilizo. Y yo, personalmente, me sirve por cosas repetitivas, es claro. Y una cosa, cada día, cada vez que he de escribir un correo en catalán, tengo un problema con los acentos abiertos y cerrados, ¿eh? Tot està filtrat per la paràsqueta però per coses petites perquè finalment és molt important que la decisió la puguis prendre tu mateixa

Vosaltres a OpenShip expliqueu una mica aquest projecte que estàs treballant treballeu amb tecnologia important.

Sí, sí, doncs nosaltres estem desenvolupant des de Barcelona, on tenim la seu, un cip europeu que ajudarà a fer la intel·ligència artificial més eficient i sostenible. Avui mateix, a prop de la zona universitària tenim la seu. En només dos años somos 300 personas con talento que viene de algunas de las grandes empresas de tecnología y semiconductores. Vienen de NVIDIA, de Intel, de NEC, de Google, etc. Y es un proyecto. Molt bonic. Estratègic per a Europa. És una sort poder tenir aquest projecte aquí, aquí a Catalunya.

Aquest any, a la revolució, a la onzena temporada, volem jugar amb vosaltres en prediccions de futur. A veure què en penseu. Seguir imaginant el món de demà. Us diré algunes prediccions de futur, Paula i Teres, i vosaltres m'heu de dir si les veieu segures possibles o una flipada. Teres, la primera predicció és per tu. El 2035 ja no portarem telèfons mòbils, portarem ulleres, implants o dispositius invisibles. Això passarà demà? Segur? És possible? O ens estem flipant? És possible.

La miotecnologia és la que deixa de notar-se, perquè està integrada a la teva vida. Estarà al nostre voltant, ens escoltarà, s'anticiparà el que necessitem i potser aleshores el repte no serà trobar el mòbil, no estaràs buscant el mòbil, el teu problema serà buscar el botó per desconnectar, perquè voldràs desconnectar-te també, clar.

Aquesta predicció l'hi hem sentit dir, com sabeu, a Marzo, que en ver alguna vegada, i diu que amb les ulleres intel·ligents ho farem tot. També ha de dir que aquestes ulleres valen 400 euros i no tothom es pot comprar aquestes ulleres. Paula, atenta, segona predicció. En els propers 20 anys, Catalunya ja tindrà una dona com a presidenta de la Generalitat? ¿Això passarà demà? ¿Segur? ¿Es possible? ¿O ni da coña?

Es más que posible, pero podría ser ja. O sea, tenemos un talentazo femenino en la política, en la empresa, en el deporte, en todos los sectores, que no es cuestión de predecir, es cuestión de que las cosas pasen. Pero sí, sí.

Ja toca, recordem que no hem tingut mai una presidenta de la Generalitat de Catalunya, recordem que no hem tingut mai a Espanya una dona presidenta del govern, 2026, i no sé què passarà a la Casa Blanca, que també tenim una, no sé si hi haurà una a Estats Units, això serà possible el 2040, jo espero que sí. És que canviaran tantes coses, perquè la política canvia les normatives, les lleis. Bé, Teres, tercera predicció per a tu. El mòbil analitzarà les teves converses i dades i podrà predir ruptures de parella abans que passin?

Què en diries? Potser sí, però espero que no les provoqui, les ruptures. Aquí hi ha el gran repte, no? No tot el que la tecnologia és capaç d'apredir o de fer necessàriament el que volem nosaltres. El debat més important crec que avui no serà tecnològic, serà ètic.

Ja, però si ara hagués de dir quants whatsapps i quanta tecnologia ha trencat parelles i quants whatsapps s'han descobert. S'han descobert. Missatges estranys, no, Paula? Ha sigut la tecnologia,

ha sigut la pròpia persona que ha cometido lo que ha cometido. La tecnologia és un medi.

Paula, la cuarta predicció per tu. La intel·ligència artificial detectarà l'estat d'ànim dels treballadors per millorar la gestió humana dels equips? Això passarà demà? Segur? És possible o no passarà mai?

Segur, i ja lo hace. Otra cosa és que per a mi el risc està en que uno detecta comportamiento a través de tono, de lenguaje, de palabras que utilice, etc. Pero claro, no comprende a la persona. Y luego dos. ¿Quién tiene acceso a esa información y con qué objetivo? Porque una cosa es para cuidar, para ayudar y otra cosa será para juzgar, para vigilar, para controlar y eso me parece, fíjate, unido a lo que decía Teresa de la parte ética de la inteligencia artificial muy potente. Entonces, sí que pasa, pero ojo, va a haber que. Llegislar-lo i cuidar-lo i vigilar-lo.

Molt bé, hem d'anar acabant. Una recomanació, va, us escolten moltes dones, dones joves que estan començant, que segueixen els vostres currículums espectaculars de feina i segur que podeu donar alguna frase, algun consell per acabar l'entrevista. Paula, tu primer i després Teresa.

Que llenes tu vida de primeras veces. Eso implicará arriesgarte, implicará jugártela, implicará salir de tu zona de confort, implicará crecer, que hemos venido a hacer algo grande. Así que llena tu vida de primeras veces. De primeras veces,

¿eh? Tan al terreno personal como profesional. Déu-n'hi-do, quin silenci, quina reflexió. Primeres vegades ens ho apuntem a la llibreta. Sempre dic, jo tinc una llibreta del Revolució que em vaig apuntant frases per aprendre aquesta temporada.

Teres? Diria endavant, tot és teu, el món és teu, totes les oportunitats són teves també, no et pots limitar. I el món tecnològic també és vostre.

Molt bé. Escolta'm, ha faltat temps. Amb la Paula Fernández Ochoa, amb la Teresa Hama, dones formes, dones amb una gran trajectòria, com la Rosalía, que ara escoltem. De veritat, moltes gràcies per haver vingut al Revolució Estraneu, onzena temporada. Ara em deu desitjar sort a mi, perquè jo començo i em queden 92 programes. Y voy a hacer muchas temporadas en Revolución.

No necesitas la suerte. La suerte es para el principio. Vamos, a comerte el mundo.

Al final es treballar, treballar. Y espero que torneu. Farem programes de dones també aquesta temporada. Gràcies per venir. Ha estat un plaer. Us seguirem les vostres trajectòries i que seguiu sent referents. Gràcies.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevina. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Durant els últims 10 anys s'ha parlat molt de les smart cities, les ciutats connectades. S'han generat grans expectatives al voltant dels sensors, de la intel·ligència artificial i la hiperconnectivitat, sovint associades a una visió molt futurista de les ciutats, de cotxes voladors a robots i drons repartint paquets. Però què n'ha quedat realment? Aquest estiu he estat a la Xina, a Xangai, i és probablement la ciutat més innovadora de la Xina.

Avui volem parlar de ciutats connectades, cada vegada tindrem més ciutats connectades i saludo el Roger Comas, director de negoci de Nexos Geogràfics. Què tal, com estàs? Molt bé, gràcies per convidar-me. Molt bé, a veure, com expliquem als oients què és una ciutat 4.0 o una ciutat connectada, què en diries?

Doncs una ciutat connectada actualment està molt lluny d'aquest concepte futurista que ens van vendre fa anys dels cotxes autòsoms, els drons, la hiperconnectivitat. I en els nostres casos, en les ciutats que treballem, l'objectiu principal és que les diferents àrees o àmbits d'actuació d'una ciutat, des de mobilitat, policia, energia, equipaments, que tots aquests àmbits tinguin informació i aquesta informació estigui ordenada i estructurada perquè sigui fàcil de consumir i d'aquesta manera puguin ajudar a prendre decisions i que els serveis públics siguin millors. Clar,

i què vol dir que està connectada? És a dir, quines parts pot millorar la ciutat? Estem parlant del trànsit, estem parlant de la seguretat. Posa'm alguns exemples, no?

Nosaltres treballem en moltes àrees diferents. La mobilitat és un gran tema, però també treballem amb seguretat ciutadana, treballem amb temes d'energia, treballem amb turisme, amb fluxos de persona. Llavors, tot allò que pugui generar dades dins d'una ciutat, per part de la ciutadania i per part de les empreses, és important. O sigui, pot ser un possible objectiu que es converteixi com una pota més dins de la ciutat connectada.

Quan parlem de la ciutat connectada, jo que ara he estat de viatge, per exemple, a la Xina i he vist, evidentment, tenen una situació política molt diferent, però molta seguretat perquè hi ha moltes càmeres. És a dir, ens hem d'imaginar les ciutats pobles del futur de Catalunya. Creus que tindrem també més seguretat gràcies a més sensors, més càmeres, sí?

Sí, sí, sí, és un dels verticals o casos durs on s'hi està apostant més. Cada vegada hi ha més càmeres per les ciutats i cada vegada n'hi haurà més. Però un apunt de les càmeres és que no totes les càmeres serveixen per seguretat, per gravar imatges i per guardar-les. Moltes càmeres serveixen per objectius molt concrets. Per exemple, si vols saber quants vehicles passen per una cruïlla o quin tipus de vehicle és, hi ha càmeres que incorporen un software que directament tracta la imatge i tu a la càmera només vas a buscar aquesta dada. Tot i que veiem moltíssimes càmeres, no vol dir que ens estiguin

vigilant constantment. Això vol dir, perquè fins i tot ho vaig sentir un dia, és a dir, que si vols saber si hi ha cotxes aparcats a la zona blava o no d'una ciutat, gràcies a les càmeres ho pots saber,

no? Correcte, correcte. Les càmeres són capaces de detectar quins són els aparcaments i en funció de si detecten que hi ha un cotxe o no, et retornen, doncs, de tants aparcaments en tens un percentatge ocupat i un percentatge està lliure. Clar.

Per què em diries que és important connectar totes les dades que genera una ciutat, no? Em diries per què? Millorarà la nostra vida, sí?

Sí. Al final, una ciutat és un sistema complex on, si tu prens una decisió o fas una actuació sobre una àrea, té afectació sobre les altres. Poso un exemple fàcil. Una decisió de mobilitat, com pot ser posar una zona de baixes emissions o treure-la, evidentment té un efecte sobre el trànsit, però això repercuteix també amb la qualitat mediambiental, el nivell de soroll, com es mou la gent del carrer a peu, inclús té afectació en els comerços. Per tant, com que és un sistema molt complex, poder connectar totes aquestes dades fa que puguis tenir una foto global de com està la ciutat en diferents moments.

Clar, però segur que els veïns diuen, escolta, però una ciutat connectada pot ser una manera de separar els llocs de treball de les persones? No, jo crec que no.

Les plataformes de ciutat intel·ligent el que fan és col·lectar tota aquesta informació, recolectar-la. Ajuntar-la i que serveixin com a eina d'ajuda tant per als tècnics municipals com per als responsables polítics o l'alcalde, si s'escau, per ajudar a prendre millors decisions o que els serveis operatius i el dia a dia de la ciutat sigui més fàcil de gestionar.

Clar. Dius que una ciutat connectada millora l'eficiència, per exemple, d'equipaments municipals. Posem un exemple, no? Explica'm algun cas que puguem entendre, no? Per què és millor?

Sí, un exemple molt concret d'una ciutat amb la que treballem. La plataforma que nosaltres posem el que permet és detectar consums dels equipaments municipals. Tu, Chantal, a casa teva tens molt clar o pots saber quin és el teu consum de llum i més o menys saber si un mes estàs gastant més o menys de l'estàndard.

Home, he de dir que amb l'eina condicionada tothom ha gastat més aquest estiu perquè, clar, feia molta calor i hem

gastat més amb l'eina. Doncs imagina un ajuntament que tracta o té molts tipus d'equipament municipal diferents. Biblioteques, teatres, pavellons, piscines. És molt complicat saber quin és o quin hauria de ser el consum de cadascun i quins són els patrons de consum. Llavors, en una plataforma el primer que tens és el consum de cada un d'aquests edificis i a partir d'aquí pots començar a detectar patrons o saber quin hauria de ser el consum de cada un d'ells. Un exemple d'un client ens va explicar que quan ja tenia la plataforma es va adonar que l'enllumenat públic. Tenia consum durant el dia en certs dies concrets. A l'hora d'analitzar les dades es van adonar que era perquè la brigada municipal quan anava a arreglar una lluminària, en comptes d'encendre la lluminària que estaven arreglant, encenien tot el carrer. Llavors, això és un exemple de com una plataforma pot ajudar a corregir problemes d'aquest estil. Clar.

La pregunta que ens fem és si tindrem menys trànsit, perquè sabem que la Generalitat, per exemple, el vassó digital en tres anys hi haurà un vassó digital que cobrirà 300 km de carreteres de Barcelona, per exemple, a la Ronda de Dalt i a la Ronda Litoral, no? Ens servirà per tenir carreteres més connectades i potser menys trànsit?

Hauria de ser així. Al final, un vassó digital, el que. El que t'aconsegueix és intentar reproduir la realitat, el món físic, en un món digital o virtual. I allà és on s'ha d'alimentar de diferents dates que puguin, primer de tot, representar la realitat a temps real i, a partir d'aquí, predir possibles escenaris. Per exemple, si es genera un accident en un punt, predir com es comportarà la gent i prendre decisions. Per tant, en definitiva, sí que hauria d'ajudar a tenir menys trànsit.

Per tant, una ciutat connectada pot predir problemes, no? És que existeixi. Les dades poden evitar males inversions públiques, no? Per tant, en el fons, anem cap a un futur, i en parlarem, eh?, que un cop al mes, que les ciutats, vulguis o no, estaran més connectades. Què creus que és el més important, no? En quin aspecte? En l'aspecte d'energia, de trànsit, amb què en diries?

Jo diria que poder tenir dades i ben estructurades per poder tenir inputs de cada una d'aquestes àrees i llavors connectar-ho tot és l'objectiu final i és el més important. Al final, quan tu pots saber com està la ciutat en totes les àrees, també permetrà predir que si fas una actuació en un àmbit, com pot afectar la resta. Llavors no et sabria dir una,

jo diria que totes. Per anar acabant, algun altre exemple que em puguis posar? Perquè jo sobretot també penso molt en la seguretat, en la seguretat dels nostres pobles i en la seguretat de les persones, que gràcies a la tecnologia també podem prendre decisions intel·ligents.

Sí, sí. Un dels casos que anem implementant també és un vessor digital de seguretat on s'integren en temps real les càmeres de videovigilància, les dades de la policia i això permet tenir una foto a temps real de com està tot. Amb la policia, eh? Amb la policia.

Per tant, tindrem més seguretat, no?, en aquest cas. Sí. Sí, sí. Molt bé. Doncs, escolta, anirem parlant amb el Roger Comas en aquest cas perquè ens expliqui una mica com seran les ciutats connectades del futur, com seran els pobles de Catalunya més connectats. És un tema que no havíem tractat tant i en aquesta onzena temporada en volem parlar i tant de bo ens ajudi a viure millor i a fer sobretot les ciutats un espai més amable i eficient. I jo diria una cosa que ens interessa a tots, que volem ciutats segures i volem viure tranquils. I això la tecnologia pot fer. O sigui que jo crec que d'això se'n parlarà molt. Gràcies, una abraçada.

Un centre tecnològic per a molta gent és un lloc desconegut, on no se sap què es fa, és normal, no tothom ha entrat en un i tampoc ha entès mai com ens ajuda a innovar i transformar el coneixement científic en solucions aplicables. Avui ens visita el Jordi Cabrafiga, esteo de l'Eitat, i s'ha proposat anar del repte a la solució i explicar-nos com és un centre tecnològic a partir d'un exemple. Jordi, què tal? Bona nit. Bona nit. Què tal? A veure, quina feina es fa des de l'Eitat? Ja fa molts anys, més de 120 anys, Déu-n'hi-do. Què em diries? Quina feina es fa?

Doncs amb 120 anys la nostra feina ha evolucionat. Inicialment va néixer en l'àmbit del textil. Però amb el temps hem incorporat nous àmbits com són la biomedicina, els materials avançats, l'economia circular, la indústria digital, però en el fons la missió segueix sent la mateixa, que és acompanyar les empreses amb el seu camí cap a innovar en els seus reptes, en els seus productes. Jo ho defineixo d'una forma molt planera, Com qualitat és el departament d'IMSD externalitzat de moltes empreses. Més de 600 a l'any, tant pymes com multinacionals.

Per què és un centre tecnològic i no una universitat o una empresa, no? Em diries?

La universitat té una funció fonamental, que és la de formar. L'ha de generar coneixement i l'empresa l'ha de transformar aquest coneixement en productes. Justament el centre tecnològic fa de pont entre el coneixement, entre el talent i després l'aplicació industrial real.

Molta gent i la societat coneix a vegades poc els centres tecnològics, a vegades quan parlem, què fa un investigador tot el dia? Va investigant, però bé, clar, al final també busca solucions, no? Com explicaries? Quina recerca es fa dins del centre tecnològic, Jordi?

Nosaltres normalment treballem darrere de productes i darrere d'empreses. La gent quan veu un envàs més sostenible o veu un cotxe que consumeix menys energia o una bateria que dura més temps o un residu que acaba sent un subproducte, darrere d'aquests productes hi ha hores de recerca, d'assajos, de proves, de laboratori, de proves pilot, de validacions, de desenvolupament tecnològic perquè tot això arribi final al mercat. Per això moltes vegades no se sap ben bé el que és un centre tecnològic perquè estem al darrere del producte i no de cara al consumidor final.

Posem algun exemple de coses que s'estan investigant o que després parlarem qui hi ha darrere aquesta transferència tecnològica. Posem algun exemple de coses que esteu fent també. Doncs mira,

actualment estem ja començant a treballar en un projecte per revaloritzar el que és el residu que s'obté de l'extracció de l'oli d'oliva, que és l'essència. El residu que ve a ser el pinyol i la polpa, avui en dia és un problema pels productors. Estem treballant en un projecte per revaloritzar aquest subproducte i treure un producte de més valor que pugui ser utilitzat, per exemple, per fer filaments d'impressió 3D o per treure polifenols per a la indústria química i la perfumeria, etc. Per tant, convertir el que avui en dia és un problema, un residu, en una oportunitat i, per tant, una oportunitat per a tota la gent que es dedica al cultiu de l'oliva.

Ara que m'has explicat aquesta idea, es tracta de convertir una idea en una necessitat o un resultat científic, que al final sigui una solució útil per al mercat. Quina diferència hi ha entre descobrir alguna cosa i aconseguir que arribi al mercat i ajudar les empreses? Aquest exemple que m'has posat al final és. I a més que necessitem moltes solucions avui en dia amb el món que tenim, es tracta d'això, no? Aquesta part, no?

Sí, perquè tenir una bona idea és difícil, però que aquesta idea arribi al mercat és encara més difícil, perquè això vol dir que abans has d'haver validat que sigui, per exemple, que funcioni de forma fiable, que pugui ser repetible, que funcioni de forma segura, que sigui econòmicament viable, que també és important, I tot això també és molt complicat. No és només important tindre una bona idea, sinó després testejar que aquesta idea pot arribar al mercat i serà utilitzada pel públic en general. Clar.

Per tant, es tracta que aquesta idea funcioni i millorar la vida de les persones. Abans m'has posat un exemple, posa-me'n un altre, que esteu treballant i que arriba a la indústria i que es tradueix en millora de productes de processos.

Doncs mira, per exemple, estem treballant amb. Amb un projecte per tal d'implementar intel·ligència artificial amb robòtica per desmuntar bateries, battery packs de cotxes, de vehicles elèctrics. Europa té un problema actualment en el que són les matèries crítiques que formen part de les bateries dels cotxes. I alhora, aquests cotxes, quan les bateries deixen de funcionar, tenen un problema perquè generen residus. Nosaltres estem treballant projectes per tal d'implementar el que et dic robòtica per desmuntar de forma automàtica aquestes bateries, extreure'n els materials. Que puguin ser utilitzats per tal de desenvolupar noves bateries. Per tant, nosaltres el que diem és que les bateries d'avui són com mines en les quals simplement s'ha d'extreure de forma automàtica i robotitzada aquests materials per fer noves bateries.

Per tant, és una idea també, pensant en tot el canvi climàtic i tot el que ve, que és important, sobretot també des del centre tecnològic. Avui en dia que ens preocupa tant aquests canvis. Tot el que feu és per millorar i tenir una societat en la que podem viure millor. Per tant, ens ajuda a caminar cap a un món de demà, em diries. I a vegades teniu tecnologia que sembla ciència-ficció, però que podria ser habitual abans del que pensem. Alguns projectes.

Sí, no és només una tecnologia, sinó que el futur serà de diverses tecnologies combinades. Veurem intel·ligència artificial que ajuda a desenvolupar teràpies avançades o, per exemple, també ens ajuda a desenvolupar nous materials o sistemes de salut més personalitzats o fàbriques que se saben adaptar en temps real, etc. La tecnologia transformadora serà aquella que segurament no ens en assabentem, que és nova. I les empreses avui en dia han d'anar mig pas per davant del que és el futur i als centres tecnològics l'objectiu és que vagin un pas per davant del que és el futur i per tant poder-se anticipar els reptes del demà, com deies.

I una cosa que no coneixem és les idees que fracassen, perquè simplement ningú les transforma en un producte real.

Les idees que fracassen i les idees que són bones. Però que no han arribat a un bon port per falta de finançament, o per falta d'aversió al risc, o per falta de coneixement tecnològic per poder-les escalar. Moltes vegades, eh? Moltes vegades també falta gent que vulgui arriscar i falta compartir coneixement, etc. Molt bé.

El centre tecnològic no només treballa en enginyers, no? Es treballar molta més gent perquè a vegades aquest búnquer que es fa en un centre tecnològic avui estem descobrint que ajuda a que la humanitat sigui una mica millor.

Correcte. No només hi treballem enginyers, sinó que també hi treballen físics, químics, biòlegs, especialistes en dades, en sostenibilitat, etc. Justament una de les fortaleses dels centres tecnològics és aquesta multidisciplinarietat, equip multidisciplinar que no només són especialistes en una cosa, no només són especialistes en fotònica, no només són especialistes en biotecnologies, sinó aquesta combinació de tecnologies, perquè avui en dia la majoria de reptes tecnològics no poden ser resolts només des d'una tecnologia, sinó amb una combinació de tecnologies.

Molt bé. Doncs, escolta, hem après una mica més. Jordi Cabrafiga, moltes gràcies per portar-nos del repte a la solució. Parlarem de solucions pel nostre planeta amb vosaltres. Ens veiem i fins una altra.

Gràcies a tu, Chantal. Gràcies.

Revolució 4.0. El món de demà.

Dos dies.

Els dissabtes, quan vulguis, a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Amb Chantal Llevina. Ciber 4.0.

I avui volem parlar-vos de les gigafactories. Quan sentim parlar d'intel·ligència artificial, sovint pensem en eines com ChatGPT, Copilot, Gemini o en aplicacions que cada vegada fan més coses. Però hi ha una pregunta prèvia. On es processen totes aquestes dades? Qui fa possible que aquesta tecnologia funcioni? I la resposta és les gigafactories. Avui us en volem parlar amb l'Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat. Hola, Albert.

Gigafactoria. Oye, ensona gran. Vull confessar-te una cosa. He preguntat als amics i amigues de la meva filla, que té 9 anys, Albert, què creuen que és una gigafactoria. Vols saber què m'han dit? A veure. A veure, coses molt divertides. M'han dit que era una fàbrica tan gran que no se'n veia el final. Una nena em va dir que era un lloc on fabricaven robots gegants o bicicletes de la mida d'una balena. És bona aquesta, eh? I un nen em va dir que era un lloc secret on carregaven les piles dels cotxes elèctrics perquè poguessin córrer més ràpid que un llamp. Què et sembla?

Doncs molta imaginació, però està bé. Aquí, al final, si ho haguéssim d'explicar a alguna de les amigues o a totes de la teva filla, al final, el que li hauríem d'explicar és que per fer qualsevol d'aquestes coses que fem en el dia a dia, cada vegada que preguntem alguna cosa a una intel·ligència artificial, una gigafactoria és el gran cervell digital compartit per totes aquestes aplicacions. És a dir, hi ha d'haver un gran cervell digital que realment sigui capaç de donar-nos respostes tot allò que preguntem, ja sigui a través d'aplicacions, a través d'un sigui. Per tant, Gigafactoria d'Intel·ligència Artificial és aquest gran cervell digital que ha d'estar en algun lloc i que ens permet aplicar com toca la intel·ligència artificial arreu. Ara Catalunya lidera

un projecte per crear-ne una morada nova, serà una macroinversió europea de 5.000 milions d'euros. A veure, Albert, què és la Gigafactoria de Catalunya? No és un projecte tecnològic només,

em diries? Totalment, del que es tracta és que realment per habilitar l'ús de la intel·ligència artificial amb major autonomia tecnològica des de Catalunya, des d'Espanya, des de la Unió Europea, necessitem aquest gran centre artificial. Necessitem habilitar aquests grans centres a Europa, i això és el que ha fet Europa. Europa ha creat un programa que es diu Invest AI, que el que pretén és que s'estableixin 5, 6, un nombre petit de grans factories d'aquests serveis digitals d'intel·ligència artificial a nivell d'Europa, perquè no tot allò que fem amb intel·ligència artificial. Se'n vagi fora d'Europa, sinó que necessitem crear aquestes infraestructures aquí a Europa. I aquí Catalunya ha dit, nosaltres tenim un sector digital molt potent, volem jugar aquest joc, volem contribuir, evidentment, a aquesta necessitat, i per això ens hem posat al front, liderant també, juntament amb el govern d'Espanya, aquesta candidatura d'aquest gran servei digital, d'aquest centre tecnològic de computació a Catalunya.

Per què és important per a la gent? També voldrà dir més feina? És a dir, ens preguntem si hi haurà més feina perquè aquesta infraestructura ajudarà empreses, universitats, centres de recerca, no?

Totes les empreses, centres de recerca, necessiten tirar d'aquest servei digital, això està clar. Per tant, no és només la gent que treballi en el centre digital, en aquest servei digital, sinó totes les empreses i tot l'ecosistema que necessitarà consumir serveis en aquest centre. Per tant, també al voltant de la Gigafactory, en el conjunt de Catalunya i en el conjunt d'Espanya, això traccionarà molt les empreses del sector, perquè si no hauran d'anar a consultar serveis digitals de fora de Catalunya, d'Espanya i d'Europa.

Un dels aspectes més interessants del projecte és que demostra que la revolució digital no ha de concentrar-se només a l'àrea metropolitana de Barcelona. Expliquem l'ubicació d'aquesta gigafactoria, les Terres de l'Ebre, Moura de Nova. Per què aquest espai?

Tenim una ambició que és que Catalunya, Catalunya com a país, sigui aquest hub digital al sud d'Europa. I això no té a veure només amb ja tota l'atracció i el desenvolupament digital, empresarial, econòmic que hi ha a Barcelona, sinó pensar en la Catalunya. Sencera, i aquí, a Terres de l'Ebre, realment tenim un sol públic en el que podem mobilitzar perquè hi hagi aquesta gigafactoria d'intel·ligència artificial, i a més a més tenim una voluntat d'equilibri territorial que fa que pensem també en la Catalunya Sud, que és importantíssim, i per tant aquest tipus d'infraestructures que atraccionin empreses i dinamitzin l'economia i també, evidentment, llocs de treball, és necessari. Que des de les institucions públiques també impulsem que passin no només a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això aquesta aposta per Terres de l'Ebre, per tot el sector TIC Catalunya Sud, i en aquest sentit és el que hem fet, apostar per aquesta candidatura que realment, evidentment, parlant d'un tema digital, està connectada al conjunt de tot l'ecosistema, Barcelona Supercomputing Center, etcètera, que forma tots els actius tecnològics a nivell de Catalunya i també a nivell d'Espanya, perquè és una candidatura que, evidentment, té una contribució molt gran de Catalunya, però que es veu amb una ambició que va molt més enllà. És un projecte europeu des de Catalunya i d'Espanya.

¿Tenim dates per saber quan liderarem aquest drepte de futur? És a dir, l'any que ve, 2027, quan seria que hem de saber coses?

A final d'aquest any, principi del 2027, ja s'hauran presentat les candidatures. Evidentment, la candidatura espanyola amb aquesta seu a Mora la Nova a Catalunya es presentarà cap a l'octubre, que és el termini que dona la Comissió Europea, més o menys, i a partir d'allà esperem una resolució satisfactòria, som optimistes en aquest sentit, perquè a final d'any, principis d'any, doncs puguem ja saber. Recordem qui votarà, eh? Això és un procés al final que fa la Comissió Europea i a partir d'allà valorarà quines són les millors candidatures. Nosaltres el que tenim és molt d'optimisme perquè és evidentment que portem treballant aquesta candidatura amb col·laboració pública o privada perquè hi ha una inversió privada molt important, molt important.

Doncs mira, saps què em fa il·lusió? Perquè Albert, anirem parlant tota la temporada que si es fa aquesta gigafactoria m'agradaria fer una revolució 4.0 des d'allà. Això no sé quan ho tindrem, suposo que. Jo espero que el fem, però això voldrà dir que.

De fet, una curiositat. És allà on ja hi ha, per exemple, es va llançar el satèl·lit del 6G Starlab, de l'IDOSCAT, de la Generalitat de Catalunya, i precisament el centre des d'on es controla i es monitoritza aquest satèl·lit, que també ajuda l'autonomia estratègica tecnològica en l'àmbit de la recerca, és just. Exactament, des del polígon del Molló de Mora la Nova, on s'ubicarà aquesta gigafactoria d'IA. Per tant, no és que la cosa vingui des de zero, sinó que ja comença a haver un cert moviment a nivell digital en aquesta zona de Terres de l'Ebre.

Doncs, sens dubte, si volem que la intel·ligència artificial generi prosperitat, infraestructures com la gigafactoria seran molt importants. Esperem fer un especial des d'aquesta gigafactoria. Albert Tor, benvingut de nou, moltes gràcies, i ens revolucionem aquesta temporada parlant de moltes notícies. Tecnológicas de Catalunya. Gràcies. Un plaer, gràcies.

Uy, ens acabem el programa avui amb aquesta frase que m'agrada molt. Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia. D'Arthur Drake, una gran frase. Potser el gran repte del nostre temps no és crear més tecnologia, sinó assegurar-nos que aquesta màgia estigui sempre al servei de les persones.

Moltes gràcies, com sempre, a tot l'equip del programa, també equip amb novetats, Xavi Llauradó, Iván Díez, Gerard Gil, Jordi P, Marc Amorós. Gràcies, equip, gràcies, oients, i fins demà diumenge a les 10 a Catalunya Radio.

We spend a lifetime waiting for a revolution.