Oye Sherman: "Les cafeteres de càpsules són Elon Musk"

Nosaltres busquem qualsevol excusa per tornar a sentir Dolly Parton, la que faci falta, fins i tot convidar a Maria Sherman, Maria Rovira, Oya Sherman, el que vulgueu, en paquet, ha vingut morena, morena com una figina que és al meu poble. Guapíssima, eh? Ai, moltes gràcies, Montse, què tal, com estàs? Res, contenta que tornis a ser aquí aquest any amb un paquet de teories. Un paquet de teories, sí.

Jo em despenjo amb la meva i tu ja em diràs si estàs a favor o no, però ja et dic que jo, òbviament, estic a favor. A favor de mi.

Estàs a favor de tu mateixa. Sí, sí, sí. I avui tens una teoria sobre Dolly Parton o sobre què, exactament? No, Dolly Parton serà la meva sintonia d'aquesta secció. Ah, ho has decidit. Ho he decidit, sí. Serà aquesta d'I'm Burning. Jo recordo, és que avui. Saps que estan prohibides les sintonies, ja, eh? Ah, sí? Sí, ja t'ho he explicat. Ah, doncs res. Tal és gai i tal,

però jo te la poso cada setmana i només sobrem tu i jo. Perfecte. Justament avui he anat a comprar despertadors i volia saber com sonava el despertador abans de comprar-lo. I quan li he dit al dependent m'ha dit, bé, bi-bi-bi-bi-bi, com tots, dic, home, no? Dic, no, sona Dolly Parton, el despertador. I ara estava pensant, dic, tant de bo sonés, Baby I'm Burning de Dolly Parton per despertar-me, perquè seria, sens dubte, un altre humor.

Doncs jo, escolta, buscant despertadors on vulgueu, a la vostra botiga de confiança, on soni la Dolly Parton quan us aixequeu, mentre això no passa, Maria Sherman té una teoria que ens deixa anar aquesta setmana. Sí. I a veure, quina és la teva teoria que penso destruir de totes maneres, tant com pugui. Mira.

No sé què estigui a favor, que fa tota la tarda. Exacte. Doncs a veure què me'n dius. Les cafeteres de càpsules són Elon Musk. Mm-hm.

No sé si estic d'acord o no, d'entrada, Elon Musk em sembla un ésser perillós i les cafeteres de càpsula també. Doncs sí, estaríem allà.

Bàsicament, Montse, la cafetera Nespresso, perquè va començar tot plegat amb Nespresso, va ser al principi de la fi. O sigui, és tot malament, aquestes. Tot malament. Tot malament, aquestes cafeteres. No t'agraden. No m'agraden gens. Per què? Bé, doncs bueno, per on començo, mira. Per on començo?

Ens remuntem a la dècada dels 70. La meva pregunta abans d'allò, necessito saber quina cafetera tens, perquè estic farta de gent que critica la màquina aquesta i després tenen

Nespresso a casa. Home, ja et dic jo, després ara entro a quina cafetera tinc jo, però ja et dic jo que no tinc una cafetera de càpsules. Home, si no, amb quina cara vinc jo aquí? No, no, ja, ja, però és que ja es conec els còmics. A puntificar, això també és cert. Mira, anys 70. Eric Fabre, un enginyer de Nestlé. Que és com dir Lucifer, però amb diferents lletres, passejava per Roma i entra a un bar i què veu? Doncs una màquina Espresso. I va pensar, farem que la gent pugui fer els espressos a casa seva, però sense haver d'omplir cafè i netejar i parlar amb gent i tal, i entra a Nestlé i Espresso neix, efectivament, Nespresso. Això neix als anys 70. Es patenta l'any 76. O sigui, fa 50 anys, exactament. Sí, sí, o sigui, es patente l'any 76, però l'ou de la Serp es va quedar allà coant-se i no es va comercialitzar fins l'any 1986, que et diria que em sembla d'hora. Va tardar molt de temps, no? Va tardar moltíssim, fins al 2007, que llavors vam experimentar aquesta expansió massiva

a tot el món. Però, Vera, per què no dius que la culpa de tot és de George Clooney? És que no ho entenc.

Això també, això també, clar, vull dir, es busquen bons ambaixadors, la gent dolenta, i a mi, francament, se'm trenca el cor de pèl.

Ai, que no se't trenqui, va, et poso més Dolly Parton, no ploris més, oh, dona.

T'he d'explicar una cosa, aquest any ens volien patrocinar Secció, teva, aquesta marca, i ja m'has. Ja ho he aixafat. Ja ho has aixafat.

Però bé, què són els diners d'aquest món, no, Montse? No hi porten gens.

Exacte, però sempre podem dir, la Sherman i jo estem com una cafetera, que diu molt la meva mare, però seria una cafetera orolei, lo nostre. Cafetera orolei, exacte. Jo dic llum de ganxo, així. Llum de ganxo. A veure, com està la cosa? Si convence'm, perquè clar, l'enespresso és moderna,

instantània, pràctica. Sí, sí, realment, ho és, ho és. Mira, Montse, un és un trasto, un trasto més, s'endolla i no es guarda i es queda allà, que tenim el marbre de la cuina entre l'atorrador, el microones, la queta, l'airfryer, la thermomix, la impressora, l'escàner i ara mateix el ventilador, perquè si no, no s'hi pot estar. Allà no hi cap res més. Tens raó. Dos, i encara més important, perquè les coses que ocupen espai, doncs mira, si són necessàries, endavant. Però fa soroll, i jo no puc amb aquest soroll.

La veritat és que. Prou, prou. Campillo, Josep Maria Campillo, que ara acaben de marxar a l'altra ràdio, només per culpa d'això, a veure.

Mira, tant de bo sonés Dolly Parton quan fas un cafè, però no. Ai, sí. Escolta, uf. Se m'ha clavat el cervell, eh? És com tenir obres en miniatura dins de casa, i jo, t'ho juro que ja sento un martell hidràulic més amb grillo. I clar, no pots fer allò de, ai, algú està dormint, el despertaré, no? I llavors, mentre està dormint faig el cafè i després. No, no, és que si fas cafè i algú està dormint,

és un atac directe, no? Vols dir que les possibilitats que hi hagi una història d'amor al matí, unes abraçadetes i tal, es trenquen, o sigui, la màgia es trenca amb

aquest soroll percutor. Clar, o sigui, diguem-ne que el. El que anuncia el cafè ha de ser l'aroma no ha de ser aquesta merda que em sorprèn que no hagin pogut programar millor tercer, és individual és el cafè per mi això tampoc t'agrada, t'agrada compartir el meu sistema nerviós necessita una martellada i jo me l'administro per mi i si vull un altre per algú altre tornarem a sentir aquell soroll infernal. No està ben pensat, no està ben pensat.

Si tu vols, com a mínim vols compartir. Vols compartir aquesta sorollada, vols compartir el cafè. I sobretot vols que passi allò, perdona, una mica desagradable, aquella cosa que fas una màquina italiana, és a dir, una cafetera de tota la vida, i te'n poses tu molt i dius, ai, no me n'ha quedat gens.

Però llavors en pots fer una altra. I aquesta altra cafetera pot alimentar, no sé, 30 persones més. Més coses de les Nespresso, es fan residus, les càpsules aquelles, que a més he vist que les Nespresso o les has de dur a un punt Nespresso o a una deixalleria, però mai al groc, perquè té circuit propi, que dius com de malament has de pensar un producte perquè tingui un circuit de gestió propi. Clar, al principi la gent per això no la reciclava i es feia com cullerets, regades, cortines, m'agafen calfrets només de recordar-ho,

per sobre això, i ja està, ha passat. Escolta, jo a més tinc un problema, això sí que és una cosa que t'he d'explicar jo. A veure. Jo, quan a vegades ho faig servir la feina que no he pogut anar a buscar el cafè i tenim aquí una màquina d'aquestes de l'infern i poso d'allò, sempre se m'abonyaga la càpsula. Llavors, l'odio perquè em fa sentir malament. O sigui, perquè penso, hi ha alguna cosa, em fallen els dits, no soc prou intel·ligent, sempre li dic a algú,

mira'm, mira'm si ho estic fent bé. I què et diuen? No, no, si ho estàs fent bé, però a mi sempre se m'abonyaga la càpsula. No sé, que prems molt fort. No ho sé. O potser és que són aquelles càpsules biodegradables. Clar, perquè les d'en Espresso són d'alumini, però hi ha càpsules biodegradables. No sé el que és. Sí que és ecològic, però és que és a pedassar i complicar-se la vida anar a comprar càpsules biodegradables d'en Espresso. En fi, la resta de factors, ja et dic jo, que no te'ls arregla. Fas oroll igual, és per tu sol igual, t'ocupes pa' igual, no canvies les càpsules, canvia la cafetera.

Sí, és que jo sé que la Sherman

ha vingut aquí només per posar Dolly Parton. Si el que expliques una mica és igual, és igual. Escolta, cafeteres, com estem amb la cafetera?

A veure, bàsicament, jo. Em reafirmo en el que dic, que la cafetera de càpsules alberga tots els principis que regeixen aquest temps nostre, que és individualisme, liberalisme, desastracològic. Terrorífic, terrorífic és això.

Escolta, però això que és pràctica per l'oficina, no cal foc, no? El que passa és que jo també penso que es perd aquell moment de les màquines de cafè on parlaves

del mal de panxa que et feien. Exacte, del mal de panxa, correcte. Crec que sí, crec que s'hauria d'analitzar alguns cafès vintage. Pràctica per l'oficina, ara ho has dit molt ben a punt, perquè a l'oficina és on pertany aquesta màquina i és on s'ha de quedar. Potser volem oficina. Potser volem oficinitzar les cases, no, però volem casificar les oficines, tampoc, perquè no volem viure a la feina, no volem anar descalços i jugar a ping-pong, volem anar a casa nostra i viure una vida plena d'altres coses.

I veure'ns un cafè amb llet, amb aquella cafetera antiga, dialètica, de tota la vida, italiana, bonica, que és com una pel·lícula de Mastroianni.

Exacte. Qui pot rivalitzar amb agafar les peces de la cafetera, omplir d'aigua la vàlvula, fins a la vàlvula, omplir la cassoleta del cafè, que és el cafè que et tries tu i no el cafè que t'ha triat no sé quina marca, que és important no esclafar-lo. Hi ha gent que fica mig paquet de cafè allà. Llavors després enrosques, no? Tu vas a l'Erasmus a Roma, no? Allà va sec. Tot això ho has après allà. Allà va ser on vaig aprendre, la poses damunt del foguer, foc molt baix i amb la tapeta oberta. Per què? Doncs perquè així, mentre surt dolçament el cafè, va omplint la càmera superior i tota l'estança amb l'aroma del cafè. I m'agrada molt perquè quan acaba, és com si li acabessis d'explicar una cosa molt forta, perquè la cafetera fa com. Sempre m'imagino que li he explicat alguna cosa forta.

Aquí poètica de la Violetti. Si Violetti ens vol patrocinar aquesta secció, ens l'encantaria. Una cafetera italiana meravellosa. Ja ho veieu que, com deia la Sherman, Nespresso és Elon Musk. És la cafetera d'Elon Musk. Elon Musk té un cap de cafetera. Com va això?

Doncs mira, Elon Musk té el cap que ha desitjat ell, perquè se l'ha modificat mil vegades, però sí, la cafetera italiana seria anti-Elon Musk, i jo sempre estaré en aquest màndol.

A favor de la cafetera italiana, avui la teoria de la olla Sherman, que en vindran moltes, eh? Me la compres, eh? I tant, que te la compro. Te la compro i te l'emprimeixo amb petons al front. Meravella. Sherman, fins aviat. Nosaltres ho deixem aquí. Roser Pereira Moragas, Montse Comellas, Mireia Isar, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo i qui us ha parlat, Montse Virgili. Tornarem demà amb l'actriu Cristina Genevat per parlar-nos de la seva primera novel·la, Sorra, que es posarà a la venda aquesta setmana i, a més, té moltes coses a dir sobre dones i sobre el que els passa. Això serà demà, com sempre, a les 11 de la nit, a les 9 i als dies.

SENSE ÀUDIO PARLAT