Parlem de Parlem

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Albert Martín, bona tarda. Bona tarda, estimat. Com estàs? Jo bé, tu estàs content? Vas gaudir amb el Barça? Quina alegria, eh? Serem campions d'Europa? Això és que és una competició tan cabrona. Hem dit un taco. No volia, no volia. I acabem de començar. Fem girar la ruleta, a veure què ens surt avui. A veure, a veure, a veure. Ah, història! Una història! Això és el que la setmana passada en dèiem una xapa. No, però ho anem millor avui. He fet un renaming perquè no em tallis mitja secció,

com va passar la setmana passada. Però quina canibatada és aquesta? Què vol dir això? Et vaig tallar?

Poble armat, poble respectat. Això va així. No, avui us volia parlar d'una empresa molt política, una de les empreses polítiques que tenim a Catalunya, que d'haver-ho haver notat que a les empreses sovint els incomoda parlar de política. Home, normalment sí. Per què no volen mai ficar-s'hi? A veure, en primer lloc perquè som catalins. I els catalans no parlem de les coses que pensem, que s'entén, no, això no, això és per altres gens. Però a més a més, aquí hi ha una cosa important, subtil, fàcil d'entendre, que és que tu no vols predisposar negativament els consumidors. Els votants de l'altre partit, els de l'altra banda, o no sé què. Potenciar els tios que t'han d'anar allà i comprar el teu producte, el teu servei i tal. Imagina't que ets Google. I et poses a dir que make America great again i no sé què. Bé, han canviat el Google Maps al golf de Mèxic. Bueno, pues això pot provocar que en els que no són trampistes, doncs la gent es facin de bing. De bing. Hosti, és que és molt difícil fer-se de bing. O d'aquell cercador infame que es diu Ecosia. Tu has provat Ecosia? Què dius? La verge. Bueno, no ho facis. Ecosia? A veure, ser de Gracienc i ecosostenible i de proximitat és una cosa molt difícil. Ecosia vaig a buscar. No, no, no ho trobaràs. Home, switch to Ecosia. Bueno, en fi, és duríssim, però la idea s'entén. I a les empreses i als seus directius no els agrada dir què pensen de política perquè no hi hagi boicots, diguem. I a Catalunya, doncs el risc és doble. Perquè ja no és allò de si ets més progre o menys progre, spoiler, poc progre, de l'empresa poc progre. Sinó que també hi ha l'altra cosa de l'altre eix, de la cosa del Catalunya-Espanya. I això ja saps que la gent s'ho pren molt a la valenta i els sentiments estan a flor de pell i si tu veus una empresa que està en plan que ponen tu DNI, doncs potser no vaja comprar-hi. Doncs potser diràs, escolta, no em ve de gust. Per tant, queda clar que les empreses parlen poc de política. Exacte. I avui parlarem, parlarem, d'una excepció. No sé si saps de qui parlo. No. Va, home, parlarem. Parlarem de parlar. Una pista molt dolenta. Em sembla que estàs practicant amb la meva neutra. Sí, una mica. Que condena. Parlarem, parlar, parlem. Parlem, parlem. Avui parlarem d'aquesta teleoperadora catalana, no? Una operadora telefònica en català que es diu Parlem. Ha tingut un estiu mogut. Parlem. No és la caixa, eh? Aquesta gent aquest estiu han tingut la notícia que el seu fundador, Ernest Pérez Mas, una mica ha fet un pas al costat de la companyia. N'era el president, ha deixat de ser-ho. És l'home que la primavera del 2014, que si recordes els tam-tams i l'excitació del procés era fortíssima. I mira, si em permets, ells van iniciar així el seu recorregut. Així es van presentar.

Com a alcalde de Barcelona i president de la Fundació Mobile World Capital, em sento molt, molt orgullós del naixement de Parlem, la nova operadora de telefonia mòbil de Catalunya. Una iniciativa innovadora, catalana i propera, amb seu a Barcelona, que crea empresa, ocupació.

L'alcalde de Barcelona en aquell moment, no, Xavier Trias? Sí, això era un vídeo bastant èpic, perquè s'estan fent una trucada a telèfon, el Trias i l'Ernest Pérez Mas, a la distància aproximada que estem tu i jo ara. Que dius, no sabem si està funcionant. El 100 perquè el té aquí, no perquè truca. Ho van fer al Saló de Cent de l'Ajuntament. I, escolta, sí, sí, així van començar ells. I com van començar, parlem? Doncs mira, a poc a poquet, van anar fent, van anar fent, van anar fent, i han arribat a algunes fites heavys, eh? A veure, per exemple. 250.000 usuaris han arribat a tenir 150 empleats, han tingut problemes i algun expedient de regulació, però vamos, que 250.000 usuaris en un món amb els gegants amb els que competeixes, doncs trobo que té el seu mèrit. Però em fa la impressió que si ens expliques alguna cosa de Parlem és perquè hi ha algun paró. Hi ha peró, hi ha peró. Mira, malauradament aquesta empresa mai ha aconseguit guanyar diners. Hi ha una excepció, que és el 2020, que és just l'any que van sortir borsa. Aquell any van presentar uns resultats positius de 10.000 euros. Déu-n'hi-do. Però a part d'aquests 10.000 euros,

un darrere l'altre. Poc a repartir, poc entre els accionistes.

Però des d'aleshores han acumulat pèrdues cada any fins al punt que en aquests sis anys que han passat es calcula que han perdut uns 30 milions. I què passa? Doncs que tu vas deixant diners, no? I hi ha aquesta figura del presta convertible. Tu entens el que és un presta convertible? No. Tu m'has de tornar els diners, i si no me'ls tornes, doncs m'has de donar accions de la teva empresa. Tu, Colmado Garriga, si no em tornes els diners, em dones. Si m'havies de donar 300.000 euros, m'ho invento, m'has de donar 300.000 euros en accions del Colmado. I el deute queda saldat. I el deute queda saldat. Però aleshores jo passo a ser el propietari. Clar, clar, clar. És com embargar l'empresa. Exacte. Bueno, no ben bé perquè l'empresa segueix, diguem, en funcionament, però el propietari passa a ser la persona. Vas perdent propietat. Clar, la persona que era el creditor. I qui mana, doncs, ara? Mira, ara mana un fons que es diu InvertReady, que s'ha quedat amb el 49% de l'empresa. I altres propietaris, com una família molt important, que són els Domínguez, que són els propietaris d'una marca de roba infantil que es diu Mayoral, no sé qui són. Vamos. Mayoral hacia amigo. Perquè ets un senyor dels 80, això està bé. Tenim el Joan Font, de bon preu. Tenim els Carandell, de Benito Urban. Ah, no, no del Roger Carandell, eh? No. Tenim la família Suriguer. Bueno, un dia li podem preguntar al Roger Carandell si té a veure amb Benito Urban. Potser, potser. Però ojo, eh? Que això és molt sèrio, la Benito Urban. Un dia en parlem. Per tant, Pérez Mas segueix o no segueix a l'empresa? No. És a dir. Ell ha deixat de ser president, li van oferir ser vicepresident i també ha dit que vicepresident no serà. Aleshores, al periòdico hi vam parlar i una mica ens va fer la impressió que estava sortida del tot. Què passa? Home, que té ell entre un 5 i un 7% d'accions i les haurà de vendre. Això no és fàcil ni és immediat. Ell una mica, el que ens transmetia en aquesta conversa, és que Parlem serà una empresa totalment diferent de la filosofia catalanista que ell li havia imprimit. Per exemple, amb què? Per exemple, mira, ell ens diu, escolta, no té cap sentit que Parlem sigui ara propietat d'un fons que l'octubre del 2017 va agafar la seva seu social i la va treure de Catalunya. Home! Se la va endur a Sant Sebastià. És un exemple que un tio que sempre és una empresa que s'han mostrat partidaris del dret a decidir de protegir el

català com a llengua si els que ens tenen ara són els primers que van marxar malament i ens fa tota la pinta que s'ho vendrà i adeu i alguna cosa més de Parlem?

abans hem fet aquesta primera comunicació exitosa entre Xavier Trias i Ernest Mas voldria recuperar un anunci recent de la companyia on ja veuràs que hi ha un puntet de moral de derrota.

Sé que encara soc molt jove, però ja he après que a la vida tot pot canviar en un minut. Avui estàs aquí i demà, qui sap, pot tenir un punt trist.

Clar, és el caçador del Barça que va fer l'anunci just abans de marxar al Deport. Exactament, exactament. I se'l veia a mi, eufòric, eh? Pobre caçador. Bé, escolta, ens has dit que hi va haver un moment en què algunes empreses van jugar la carta de la catalanó, no? Sí. És una cosa una mica marketingiana, que tu vols que el teu client sàpiga associar-te. Que soc molt d'aquí. Sí, aleshores, diguem, marques que en el seu moment una mica han estat com assenyalades, com a properes al catalanisme, doncs tenim Múnich, les Bambes, en el seu moment ho eren, tenim els supermercats de bon preu, segur que Joan Font. Les meves ulleres són Múnich. Pensar que anaves a Lleguera no hi eres bon preu. Garriga, amunt, amunt aquest pressupost domèstic. No, segur que el Joan Font, que és el fundador d'aquesta cadena de supermercats, és una persona oberta i propera al nacionalisme català. Després, i per suposat, per cert, que estem a la setmana del Dia de la Hispanitat, El 12 d'octubre, segur que els Bonpreu sempre estan oberts. Sí? És una cosa mitiquíssima. No ho sabia, això. Sí, sí, fa molta gràcia. Fa molta gràcia, diu. Són els treballadors. Després heu de saber que Caixa Enginyers és l'única entitat financera de Catalunya que després de l'1 d'octubre del 2017 no va optar per treure la seu social de Catalunya. És una empresa, o sigui, és una caixa de tota la vida? És una cooperativa de crèdit. Però és de tota la vida, això? Té 50-65 anys. És de les poques caixes que queden de l'època de les caixes. Però ho insistim que no és una caixa, és una cooperativa de crèdit. Però es diu caixa. Les caixes d'estalvi han anat pel pedregar, com saps. Han acabat absorbides per altres bancs. I després, per dir-te alguna cosa, a Grífols. Tenien un president i home fort, el Víctor Grífols, que també en el seu moment, en un moment de molta crispació política, li havia dit a l'Artur Mas allò de tiri endavant, president i tal. Són una sèrie d'empreses que, bueno, que si tu ets un consumidor català, que això. Si has de comprar plasma, doncs n'hi has a Grífols. És veritat que des d'aquest punt de vista això no era un negoci molt business to consumer més aviat business to business són empreses que no van tenir aquest tabú de política no se'n parla doncs és l'Albert Martín que de política sí que en parla. Ara parlarem de cuina. Tu, el tema cuina, com el portes? Soc un desastre, però tinc la Thermomix.

Doncs no. Què riu l'Enric? L'Enric sap cuinar tant com tu, em sembla. Arnau, París i Raïs Esteve passen per la porta de seguida.