Paula Blasi: "Ara ja tinc una mica el màster del ciclisme"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Paula Blasi, cinquena al Tour de França.
M'acabo d'entrar a ser vosaltres, així que sí, sí. Al final, quan tens un objectiu tan gran que és fer podi amb l'equip, se t'oblida una mica el teu propi resultat. Però, hòstia, ara mirant-ho, jo ahir mirava el classificat de setena, dos minuts del top cinc, i va, desigual, vés a pel podi a Elisa, i ara, ju, les coses poden canviar.
T'havíem avisat aquests dies enrere que ho tenies allà tocat. Clar, tu estàs centrada en el paper de l'Elisa, però, vaja.
No, no, sí, al final és això. Molta gent ho confon, no? Que visi una pedala sola i arriba sola al podi, però realment és un esport molt però d'equip, vamos, la Maria Brito ho explica superbé. I res, és això, al final, quan vols anar a un podi a la general t'oblides si fas cinquena perquè és el que deia ahir, no? Tens igual cinquena, cinquena o setena, si pots fer un dos o tres amb una companya.
Avui dia de bojos, ja ho vas avançar, ja ho sabíem. Hi ha hagut fins i tot un moment en què has atacat, no sé què ha passat en aquell moment que has acabat frenant.
Sí, no, ha sigut això, amb l'Elisa, a la segona pujada hem parlat d'intentar atacar, però a la segona pujada hem posat molt, molt ritme, ens hem mirat i hem dit, bueno, nosaltres anem al límit, no podem atacar. I a la tercera mai l'Elisa, si vols, intenta, però re, ha atacat i m'ha dit per la ràdio que tenia el maillot blanc a la roda, em diu, és una tonteria que ataquis perquè te l'estàs emportant. I per això he parat ràpid, perquè al final a vegades això no, la bici intenta atacar però per anar-te sola, la. Ara, amb sinceritat,
no sabies que havies fet cinquena, però has esprintat, has fet segona de l'etapa. Estaves treballant per si la Cedrin per darrere es despenjava o no? No, no, no,
realment no, perquè és això. Amb l'Elisa, la tercera volta em diu, va, Paula, vaig una mica a bloc, i no sé si l'Antònia, la noia que estava al nostre grup, em deixarà anar a l'última pujada, que ella estava a 50 segons quarta de la general, i nosaltres volíem anar pel podi. Llavors jo sabia que si posava ritme l'Antònia no tacaria. Llavors hem intentat portar-la ja al límit, I ja després sí que quan quedaven cinc quilòmetres, sabíem que ja arribàvem a meta, me deia l'Elisa, et tiro jo i esprinta tu, perquè al final ella feia tercera general, però hosti, fer segona una etapa del Tour és molt per mi.
Deixem fer una mica de valoració general. Has après molt en aquest Tour. Més enllà de la cinquena posició, has après molt. Quina escola?
No, no, no, això és l'escola del ciclisme. No cal anar, vamos, a classes. Vamos, jo mira que pensava anar. He corregut la Vuelta, he corregut les Ardenes. Jo ja tinc una mica el màster del ciclisme, ja. No sabia ni com pedalar, ara que ho penso. Realment, aquesta carrera és com ninguna. Al final, això no, tothom, tothom, tothom, arriba al millor estat de forma per fer aquesta carrera. I és una bogeria com es va des del minuto de carrera de l'etapa 1 fins avui, s'ha anat tot el dia a gas, no pots descansar, i és que jo arribava a l'hotel. I és que l'únic que volies era estirar-te i no pensar en res més perquè realment tens una exigència tot el dia amunt i avall amb l'autobús. I ara realment jo què he pensat? Bueno, nou dies, passaran ràpid. Jo anava pel dia 6 i dic només portem 6, em sembla que portem un mes. Així que bueno, jo avui estava contenta d'acabar.
Has passat per tots els estats d'ànim en aquest Tour de França. Aquest Tour l'has patit més o l'has gaudit més?
No. Ah, bona pregunta. A veure, jo crec que sobretot he patit això per les primeres etapes, que la meva colocació no era la millor i al final si et passa el dia perseguint ja pot ser poc. Acabar que no estaràs bé i és això, els primers tres dies la gent arriba, no, ha sigut tan dura, si no anaves darrere, si no anaves darrere, sí, i jo això, vaig patir, m'he patit molt per la col·locació, però bueno, els últims dies m'he començat a trobar millor, hem començat a tenir més sincronia amb l'equip, i jo diria que he sigut 50-50, al final m'he tornat a sentir ciclista, i sobretot he tornat com potser a agafar una mica la confiança que havia perdut els primers dies.
23 anys, has guanyat la Vuelta, has guanyat l'Amstel, has guanyat el País Basc, has guanyat la Volta, el Tour dels Pirineus, no sé si me'n deixo cap, i cinquena el Tour fent segona a l'última etapa, ja toques de peus a terra.
Aquestes dues últimes coses encara no les he assimilat. Jo ho vaig assimilar fa poc, tu imagina't, encara tinc coses atrasades per assimilar. Però sí, crec que és això, en el tour hi ha tantes coses al cap, teníem l'Elisa allà per tenir la general i per mi és això, poder celebrar que hem fet un podi al tour, que es diu ràpid, tenim el cas groc del millor equip i res, avui ho celebrarem bé per la nit.
Això t'anava a dir, l'última, la Vuelta va celebrar molt fort l'endemà vas patir, avui què toca? No, no,
avui serà una copa o un got d'aigua, ja m'ho han dit. Hem d'arribar bé, que demà he vist més viva que l'altre cop a la Vuelta, vaig tenir més ressaca de la festa que de la Vuelta en si, així que no vull arribar a aquest punt aquest cop. Paula, moltes felicitats. Merci, merci.