Per què el Tibidabo es diu Tibidabo?

Ai, senyor. Natàlia, escolta'm, el Tibidabo, ara hi havia un oient que ens feia una espècie de resum d'on ve l'origen del nom del Tibidabo, que també ha estat una de les muntanyes candidates a guanyar avui com a muntanya més icònica de Catalunya. Quin és l'origen? Aquest cim que domina la ciutat de Barcelona, què en sabem del seu nom?

Doncs abans de tenir el nom actual del tibidabo, durant l'edat mitjana es deia Puig de l'Àlio. Opa! Sí. I llavors del tibidabo, com bé ha dit l'oient, prové de dues paraules llatines que vol dir tibidabo, que volen dir et donaré, que és una frase que surt a l'Evangeli de Sant Mateu, concretament en el passatge que el diable tempta Jesús. Oh. I llavors, digues, digues. No, no, no, digues, acaba, acaba, acaba. No, que segons el relat bíblic, doncs el diable porta Jesús a dalt d'una muntanya molt alta i li mostra tots els regnes del món. Llavors li diu que li donarà tot allò que veu si l'adora, diguéssim. Llavors en llatí aquesta promesa és precisament Aek Omnia Tibidabo, que és el. Tot això et donaré. M'encanta. I aquí és on entra en joc el Tibidabo. M'encanta molt. Llavors, durant el segle XVI, els monjos del monestir de Sant Geroni de la Vall d'Hebron van començar a fer servir aquest nom per referir-se a la muntanya. I diuen que precisament es va establir com una connexió entre la panoràmica que es podia contemplar des del cim i aquella escena bíblica.

Us he de dir que a mi m'està sorprenent que no hi hagi més gent votant pel Canigó, actualment quin lloc ocupa en el rànquing, Fran?

El Canigó estaria al podi i he de dir que hi ha molts oients reclamant que parlem més del Canigó, també de tot el que representa des del punt de vista també de la cultura.

Parlem-ne, perquè jo li volia preguntar a la Natàlia, la muntanya del Canigó, per què s'associa el Canigó als orígens de la nació catalana, Natàlia?

Bé, algunes versions legendàries vinculen el Canigó amb el naixement dels comtats pirinencs, com el de la Cerdanya i el Rosselló, i l'expansió del poder carolingí a la marca hispànica, que són els fonaments del futur principal de Catalunya, diguéssim.

I de l'origen del nom què en sabem, Natàlia?

Aquí hi ha bastantes teories, perquè jo quan vaig publicar aquesta publicació també van haver-hi molts missatges de diferents teories. Per tant, jo en diré dues, que són les que m'han semblat més interessants. La primera és del Joan Coromines, que és un referent en toponímia. Llavors, relacionava amb una arrel prerromana vinculada al terme blancor, diguéssim, que d'aquí vindria la interpretació que és com la Gran Blanca, una muntanya molt blanca, que suposo que fa referència a la neu que cobreix aquesta muntanya durant bona part de l'any. I després hi ha una altra teoria, que aquesta és més popular, que vincula el nom amb la paraula canis, de gos. Ipa!

A veure, un moment, un moment, he d'aturar un moment, Natàlia.

He fet un susto, un susto visual. No, perquè canis ara és com diuen el jovent, el que abans eren els. Els xonis. Els xonis, ara es diuen canis. Però aquell, em sembla que el segle IX. No, ja, però ara ha tingut un lapsus així confós. Canis de gossos, Natàlia.

Sí, doncs, bé, diguéssim que el perfil recordaria com la silueta d'un gos ha gegut i faria referència a antigues llegendes de gossos guardians de la muntanya. Però ja et dic que hi ha moltes teories, eh? Per tant, cadascú que agafi la que li agrada més. Abans em sento que ho

deia un dels oients, que mossèn Cinto Baradegué va fer una travessa a través de la serralada Pirinenca que li va causar tanta impressió al paisatge que el va inspirar per escriure el seu gran poema, Canigó, el 1886. Precisament el cim del Canigó també ha estat conegut amb un altre nom, Natàlia. Sí, era el Pic de Balatx.

Pic de Balatx. Sí, Balatx encara sobreviuen alguns indrets del massís, com per exemple l'estany de Balatx o el refugi de Balatx i tal. Sí, sí. De fet, Verdaguer va conèixer el nom amb aquest el

cim amb aquest nom, diguéssim. Ah, clar, Balatx. Sí, sí. Parlant de tradicions que són paganes i no religioses, aquí hi ha la flama del Canigó, que el dia abans de Sant Joan, em sembla, la gent hi va i el dia següent baixa per pinya caminant, no? Hi ha com una tradició catalana de. Bona, vull dir, no religiosa.

Bona pagana, eh? Natàlia, no sé si vols afegir alguna cosa.

No, no, no, que, a veure, abans, vosaltres esteu votant, no?, els oients i tal, voteu les muntanyes emblemàtiques de Catalunya, però és que n'hi ha moltíssimes, i clar, votar-ne una és difícil, el Canigó també hauria d'estar al top 3 com a mínim, no?

És impossible, és una mica la tonteria per parlar-ne de totes, perquè ara estàvem buscant i he trobat un recull que deia els cims, els 100 cims més emblemàtics de Catalunya, que dius, és que és veritat, a Catalunya en tenim. Moltíssims. Mira, anem a l'Albert, que vol presentar nova candidatura que encara no s'ha dit. El 932017474. Albert, bon dia. Hola, bon dia. Quina defensa has estimat?

Jo? El Puig de Caon. El Puig de Caon. Entre la Garrotxa i Osona. Epa, per què? Dóna'ns arguments. I com que jo estic a la Garrotxa, descenso el Puig de Caon. Ah, per proximitat, eh? Per proximitat, perquè és un cim que, no sé, a mi personalment em dona molta força, molta, i des d'allà dalt veus pràcticament mig Catalunya, veus cims a Montserrat, veus cims al mar, tens una vista impressionant en un dia clar. Em sembla un gran argument.

Que també s'ha de dir que des del Montseny, dels cims, també es veu el mar.

Vinga, va, tu vés estirant cap a casa. Home, home! Albert, de Santa Pau,

entrem al Puig Sacal. L'única diferència és que el Montseny està molt massificat.

Epa, bum, baun, a veure com ho combats, això. Albert, gràcies per trucar-nos i optar per un nou cim que no hagi sortit fins ara.