Per què ens agrada posar-nos morenos?

Passen 8 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució, el meu 50%. Fran Domènech, molt bon dia. Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? Avui no tinc la sensació de divendres, i és divendres. Ja fa una setmana que hem tornat a segona temporada de La Solució. Què seria per tu sensació de divendres? Sensació de divendres seria com que em fes una mica mandra a la vida. Però no me'n fa.

No, però si arriba el cap de setmana. No, m'entra en la vida laboral,

em refreixo. Ah, d'acord. Allò que ja tens el cap de setmana pensant en el vermut del dissabte. Això és més aviat divendres. Passa que m'ho passo molt bé la solució. He de dir que el vermut el fem amb els oients.

I passa ràpid, a més. Però molt ràpid, massa ràpid. La gent diu, no, ja està una hora parlant d'aquest tema. Massa ràpid. No ho semblarà.

Mira, perquè la solució, el que fem és trobar la solució en els temes en profunditat, que ja prou epidèrmica és la nostra comunicació diària en general. Nosaltres, en profunditat, al moll de l'os. Mireu, el control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, la peixera Nilvia, la Viena Gaza i la Líbia Discipio.

I avui us portem una solució que barreja història i estètica i salut. Mireu, per què ens agrada posar-nos morenos? D'on baixa això? Quins perills té per la nostra salut? Com ha canviat al llarg de la història el cànon de bellesa de la pell? Per què antigament es considerava més atractiva la pell blanca? Què és ara l'atractiu? Blanca o morena? I qui i quan va decidir que estar moreno era sinònim de saludable? Quan vam començar a prendre el sol per posar-nos morenos? Per què associem el bronzejat amb la bellesa i la salut? Una pell bronzejada és una pell saludable? Quina relació hi ha entre el sol i el càncer de pell? Doncs mireu, la solució a alguna d'aquestes preguntes la té la Sílvia Rosés. Molt bon dia, Sílvia. Què tal? Com anem? Vam acabar temporada amb tu i quasi comencem temporada amb tu, eh? Total, vam acabar amb Turbo Packet. Amb Turbo Packet, si us recordeu. Avui la Sílvia ha entrat a l'estudi i li he dit al Fran, què, Turbo Packet o no? I jo he pensat, què diu ara? Clar, perquè parlaven dels banyadors d'aquests que marquen paquet. Exacte. Els francesos, que els agrada molt el

Turbo Packet. Correcte, sí. Teníem oients, eh, que feien. El turbopacket. Tu l'has fet o no? Jo no l'he fet, sí. Jo no l'he fet perquè no he anat massa a la platja, però mai serà un bon moment.

Eh, sí, heu fet servir el concepte de la Sílvia i heu fet turbopacket, el 677-38-77-19, feu-nos-ho saber. La Sílvia Rosés, per si no vau sentir el programa de la temporada passada, s'incorpora també com a solucionaire habitual, és professora de l'Autònoma, és especialista en història de la moda i col·laboradora de la solució. Amb ella avui analitzarem la part històrica, de seguida també saludarem la part mèdica, però Sílvia, ara entrem en matèria. Abans, però, aquest estiu, una de les tendències és que no importa que es marquin les ratlles del biquini. Jo ho he detectat entre el jovent, que ja se'm marca la ratlla del biquini, ja se'm marca la ratlla del biquini, i això és precisament per demostrar que la gent està morena.

Clar, és que, de fet, allò que dèiem, per què ens volem posar morenes? Doncs perquè el primer que diem és per estar guapes, però de cop que comencen a aparèixer comportaments d'aquest tipus, que es noti que estic moreno, que tal. Aquí vol dir que la cosa és molt més profunda i que hi ha més coses en joc. Coses, qüestions de classe social, per exemple, qüestions de gènere, qüestions de raça. És a dir, aquí el tema del moreno i de la pell, que en aquest cas, Pol Valiri deia, la pell és allò més profund que tenim. Quina cosa més contradictòria, perquè la pell és com una superfície. Clar, però s'hi amaguen tantes coses que val la pena que avui aprofundim. És allò més profund que tenim.

Em sembla extraordinari. En totes les connotacions que té la nostra pell. Exacte. Fa anys, jo recordo, que que se't marqués la ratlla del biquini era com un pecat, no? Que la gent anava als centres aquests de broncejat, no direm nom, que es posaven absolutament nus. És a dir, també hi ha una evolució en com és el moreno.

Però no ho sé, jo de petita me'n recordo, o d'adolescent, jo portava sempre el rellotge i no me'l traia mai. Perquè al final de l'estiu veia els. Saps què em vull dir? L'evolució. La fita, allò, el grau que havia aconseguit. Vull dir que, no ho sé, jo en aquell moment també ho vivia així amb el tema marca, per demostrar tot el que has aconseguit. Epa, eh? També interessant. Si entre els dermatòlegs s'ho estaran posant les mans al cap. De seguida

parlarem amb una. De seguida saludarem a la Júlia Mercadi Salvans, que ella és dermatòloga de l'Hospital Germans Trias de Badalona, i li preguntarem tots els dubtes que tingueu. Per tant, si teniu dubtes o voleu participar, avui, línies obertes, com sempre, Fran.

Doncs sí, el 93207474, que és el telèfon del directe, o el WhatsApp del programa, el 677387719, abans de dir-nos si heu fet turbopacket aquest estiu, menjarem la nostra secció preferida, que és Catalunya Dividida, Avui us demanem si busqueu el sol a totes hores a l'estiu o no us moveu de l'ombre. És a dir, sou Team Sol o Team Ombre? 93207404 o WhatsApp al 677387719. He de dir que hem fet una enquesta a la comunitat de la solució, al nostre club.

Si voleu entrar-hi, ja ho sabeu, eh? Al 677387719.

Sí, 677387719. Aquella emoticona del ditet de. Vull formar part del Club de la Solució. I de seguida us enviarem l'enllaç. Hem fet una enquesta, i jo no sé si podeu verificar les dades, a veure què us semblen, però l'11% dels oients de la Solució són de sol. No, només? I el 89% d'ombra. Què m'estàs dient? Aumenteixen molt, o realment som un exemple.

Jo pensava que la gent era molt de sol, i jo pensava que era estranya. Ara estem tornant al Tim Ombra, eh? Jo soc Tim Ombra, tota l'estona. Jo no faig fotosíntesi, ja.

Però n'havies fet, eh? M'havia atorrat, però ara no soc fotosíntesi. Vull dir que les torres estan canviant. Estan canviant.

No sé si tant. El David ens escriu també, diu, a mi no m'agrada prendre el sol. Jo crec que va una mica

per franges d'edat, també, perquè crec que el jovent torna a estar que es marquin les ratlles del sol. Els que som ja una mica més granadets, dels 30 cap amunt, ja comencem a dir ui, ui, ui. Hem sentit molt allò que el sol és perillosíssim. Ja en parlarem ara amb la dermatòloga i estem invertint la torna. Ara anem a la perspectiva històrica també i al que connota tot plegat. Així d'entrada, Sílvia, per què volem estar morenos?

El que deia abans és que la primera pregunta, allò ras i curt, és per estar boniques. El que passa que t'adones que la cosa no és tan senzilla. O què significa estar bonic? Perquè estar bonic està travessat també per molts interessos al darrere. Però, a més a més, també, clar, far-la el dia vement poc, que estar morena significa estar guapa. Per tant, t'adones que és una qüestió que ha anat canviant culturalment, no? Per tant, anem a veure, perquè, de fet, és segle XX. Poder, fa uns 100 anys, cap endavant, que és bonic posar-se moreno. Abans era totalment diferent. Abans, les dones boniques eren les de la pell blanca. Per què això passava? Doncs perquè, home, si tu eres classe popular, vosaltres, m'explico, no? Vosaltres, jo privilegiat. Si vosaltres éreu poble, us passàveu el dia al camp, en aquest cas, cegant, recollint. Doncs això acabaves moreno total. Jo, com a estament privilegiat, com a petit burgesa. Jo, com a noblesa, estava al meu palau, veient la vida passar. No et tocava el sol. Si jo estava blanca, demostrava socialment que no tenia necessitat de fer un treball productiu. És així de simple. Per tant, el to de pell era un marcador claríssim, especialment a ciutats occidentals, durant segles i segles, de fet, mil·lennis.

El marcador de pell, eh? Inclús la gent intentava preservar aquesta blancor o emblanquir-se la pell. Com aconseguien la blancor?

Clar, primer, amb la moda. Si aneu, per exemple, a museus, al Museu del Disseny de Barcelona, per exemple, al DAP, o mireu llibres històrics, veureu que mànigues curtes no n'hi ha. Són tot mànigues llargues. Són tot mànigues llargues. Per tant, i els vestits era la. La barrera important no només pel tema de la blancor sinó pel tema dels contagis no entenien encara ben bé com es contagiava la gent que això podria poder fer un programa amb un metge la netedat i tot aquest tipus de coses la brutícia i tal aleshores tenia una voluntat d'estancar el cos de fer-lo estanc com menys contacte amb

l'exterior tingui menys possibilitats segons el pensar d'aquella època tindré de contagiar-me

de X d'aquí a no netejar-lo també. Però d'aquí també la roba, també és com una mena de carcassa que tapa no només les malalties, sinó en aquest cas també el sol. Però altres coses, per exemple, com els parasols. Si haureu vist pel·lícules que van amb el típic parasol de seda, de paper, això cau un aiguat, un patac, que diuen a TV3, un patac, i allò se te menorris. Segons quines societats encara en porten, de paraigua? Sí, és que estan tornant. Jo a Barcelona encara no en veig més. En comences a veure, i no és per menys, eh? Exacte. En aquest cas atures els ratxos del sol, però també si tu tens una mà inutilitzada pel parasol significa que també ets d'una classe privilegiada. Perquè t'ho pots permetre. Exacte. Perquè no vas carregada. A veure, tu i jo, que la vida ens atropella, imagina't que a sobre hagis de portar un parasol

tot el dia. A tu i jo portaríem el casquet volador, saps allò, enganxat al cap, perquè per poder agafar les bolsos de la compra, canalla, el portàtil.

Doncs perdona, l'Elisabet potser és de classe benestant perquè ens escriu i diu, ja fa anys que passo per l'ombra i fins i tot des de fa un parell d'anys tinc un paraigües pel sol. I el faig servir a l'estiu, quan no trobo una vorera.

Molt bé, Elisabet. Ben fet, Elisabet, ben fet. Salvatjades s'han fet. Seguim amb això, ara m'estaves dient el parasol, però hi ha més elements. El barret,

ara mateix no l'utilitzem mai, però si tirem enrere, els barrets eren imprescindibles. A més a més, si tenien una ala suficientment gran, també protegien les espatlles, el coll, el clatell, el que sigui. A més a més, si posaven vels, és que allà no penetraven ni un tsunami. I jo segueixo portant barret, eh?

L'he recuperat a partir dels 30. És que és molt guai. Barret. És molt guai. Mira, com la Regina Rodríguez Sirvent, una de les grans autores de casa nostra, la més venuda, aquest Sant Jordi, de fet, sempre porta barret.

És que és molt guai, el barret. El problema és que, com que jo tinc aquesta mena de caracolillo sobaquero, si em poso barret. Està parlant dels seus cabells, eh? Exacte. Si em poso barret, aleshores, sembla com un canitxe que ha anat a sortir del mar. Per tant, les que teniu el cabell així, llis, sense esperit. Exacte. Home, nen, això no té perill. Però ho hem de vigilar també perquè l'aerodinàmia. També és veritat. Després hi ha l'arquitectura. Mireu també l'arquitectura del passat, porxos, patos interiors. L'arquitectura també estava pensada per protegir del sol. L'haurem de recuperar. Sí, o no, clar, un porxe d'aquests o un pato interior a mi que me'l facin. I després, pòlvores.

És molt interessant. Mira, ara anirem a les pòlvores. Deixa'm un momentet rebre la trucada perquè ens ha trucat espontàniament al 932017474 si podeu dir la vostra. Si teniu alguna pregunta en concret per la història de la Morenó que avui ens està resolent la Sílvia Rosés. Ja ho sabeu, eh? 932017474 o per recordar en aquest cas salvatjades que hem fet amb la nostra pell, com és el cas d'en Jaume d'Igualada. Jaume, bon dia. Bon dia i bona hora. A veure, què em vols recordar? Perquè crec que aquesta l'hem fet unes quantes.

Aquella época ens ficàvem l'oli de l'Oreal. Sobretot amb molta pastanaga, que és la de captar resos solats. Ep, a veure, que m'emporto un pelerino per aquí. I la veritat és que ara jo soc de. Posarem foscor a la llum. Ep, posarem foscor a la llum.

És a dir, tu havies sigut d'aquells que es posava olis, pastanaga, aquelles cremes per reforçar la morenó, oi, Jaume? I ara em veig així a la meva panxa, és blanc nucleat. I què t'ha fet canviar de parer? És a dir, les recomanacions de tots els dermatòlegs? No, la calor. La calor. O sigui, és un tema de temperatura, en el teu cas, eh? Sí, sí. Jaume, t'apuntem al equip d'Ombra. Gràcies per trucar-nos. Una abraçada, bonic. A vosaltres. Adéu. Adéu, adéu. Home, aquella època, eh? Els 90's, que la gent es posava oli, es posaven com ungüents de pastanaga per reforçar la morenó.

Però tinc un dubte, si això tenia. O et feia sortir més la moranó? No ho sé, li preguntem a la dermatòloga.

Bueno, perquè la Mila ens envia una fotografia d'un broncejador que feia servir ella als anys 80, crema de zanahoria de Margaret Astor. Diu que era com una mena de gelatina que es posava a la pell. I diu també un pot metàl·lic de color vermell, crema de la vaca, que era un greix blanc que també.

Però això et devia arrostir la pell, no? Però jo recordo ma mare que es posava l'oli aquest de pastanaga, que semblava com el Ben Hur allà a les ramant, totes oleoses. És que ara m'està dient l'Albert,

diu que hi havia una que posava protector cero. No! Però això està molt bé perquè és publicitat no enganyosa. De dir, jo no et poso cap protector aquí. Protector cero, oli de no sé què. Mare meva, mare meva. De seguida parlarem amb la nostra dermatòloga i que ens vagi aclarint tot això. Ara deies que, a més a més, en diferents moments de la història s'han utilitzat pòlvores i preparacions cosmètiques per donar al rostre un aspecte encara més pàl·lit.

Una qüestió de classe. Classe social, és el que dèiem abans. Encara intentar demostrar que tu no et cal sortir de casa, no et cal treballar. La reina Elisabet I d'Anglaterra es veu que va passar la varola i li va quedar com la cara marcada i a partir d'aquí va començar a posar-se com una mena de xapapote a la cara, que es veu que era bastant impressionant de prop. I era per encara emblanquinar-se, dissimular una mica les marques, i encara emblanquinar-se més la pell, que estava feta amb vinagre, plom blanc. Plom? Sí, plom. No és gaire bona idea, no? No, no és bona idea. Vull dir que el que acusés per un gató, ho vivís per l'altre. I, de fet, bueno, és que se li va perjudicar la salut. De fet, al segle XIX es posava no només plom blanc, sinó arsènic, també. Com? Però si hi ha una peli que es diu Arsénico por compasión? És un verill, l'arsénic? Sí, però en aquell moment no tenien tota la informació i hi havia moltes intoxicacions i morts per tot això, perquè es anava posant arsénic per un tubo. Clar, perquè l'ideal de bellesa romàntica del segle XIX era aquella dona com malaltissa, vull dir, que era un top blanc verdós.

Saps què et vull dir? I tant, i tant. Recordes, t'anem a dir quadres, i és com la languidesa aquella, oi? Com tristor inclús a la cara, ulleres, no?

Sota els ulls, també. De fet, Emily Bronte va dir, si no vaig errada, que bonic és l'estètica quan pateixes tuberculosi. Ui! Clar, aleshores hi ha tot això, aleshores, clar, es posaven això, elements d'arsènic de tal, i també bevien vinagre, perquè també els traies la gana, i aleshores, clar, tu et fots un lingotasso de vinagre. Home, no tens ganes de viure, tampoc, no? Clar, però ens té aquesta mena de decaïment, però això té molt a veure amb el gènere, té molt a veure amb el masclisme. Home, això el senyor segur que no, eh? És un moment en el qual volen que la dona renunciï als drets aconseguits amb les revolucions liberals. Per tant, el que han d'aconseguir és que la dona s'aparti d'això, construir aquesta idea de dona feble, de dona tonta, de dona que la tanquem a casa. Per tant, has de construir aquesta idea que ella no és capaç. De fet, és una història d'aquells que tenen privilegi de poder evitar el sol. És això, no? Però bé, en fi. Després, també, el tema del blanc no només té a veure amb la classe o amb el gènere, sinó també amb la raça. Clar, quan comencem la colonització, aquí s'estableix una jerarquia de qui té la pell més blanca o qui té la pell més fosca, no? I en funció de lo blanca que tu la tens, tu pots aconseguir un estatus millor que el que no la té.

No, no, no, que em resulta molt interessant perquè la blancor es va associar simbòlicament amb la civilització, amb la superioritat, no?

Exacte, amb lo civilitzat, amb lo no animal, no? Bueno, és que no animal, és que és tan fort, bueno, és que és molt fort, clar, però és que tu has de justificar que tu arribis a un lloc, comencis a matar Mansalva, comencis a saquejar. Tu has de justificar. Si aquelles persones consideres que no són ni persones, que no tenen qualitat ni d'éssers humans, aleshores tires i arrases, no? Vull dir que la colonització va anar acompanyada de la construcció del que és el concepte de raça, que ara mateix està desestimat totalment.

Em deies que en moltes societats colonials, especialment en l'Amèrica hispànica, la proximitat real o percebuda de la blanco-europea podria comportar aquest

major estatus de privilegis. Sí, i hem de dir que ara mateix això no s'ha eliminat, això seguim encara. Malauradament. Exacte, seguim amb idees coloristes d'aquest tipus. Per exemple, hi ha el que es diu la prova de la bossa de paper. Com? Sí, que en certes zones, en certes societats, especialment americana i tal, si tu tens la cara més fosca que el que seria una bossa de paper,

les bosses de paper, sabeu, ara imagineu-vos una peli yankee, aquestes bosses de paper que van al supermercat, Que és com el color de cartró.

Exacte, aleshores és un marcador perquè si tu tens la pell més fosca que la bossa de cartró, aleshores pots patir problemes de discriminació social. Mare meva, la prova de la bossa

de cartró o de paper marró. Déu-n'hi-do. Ara, si et sembla, farem una espècie de fact-checking. Preguntarem si Coco Chanel és la responsable del canvi cultural i social associat al broncejat. Abans, però, al 677-38-77-19, què ens diuen, Fran?

Home, doncs mira, estan absolutament dividits els nostres oients ara mateix entre els que són de posar-se morenos o d'anar per l'ombra. D'entrada, el Marc diu, jo soc Tim Sol, però, sobretot, soc Tim Turbopaquet. Epa, epa, epa, el té convençut. Però soc turbopàquet perquè nedo en aigües obertes i no em va bé nedar en bermudes. Per tant, amb aigües obertes, quina fantasia. Com es diu aquest oient? El Marc, per hobby. Marc turbopàquet,

posa't un color que es vegi sota l'aigua si passa alguna cosa, eh? No te me'l fotis blau.

Bueno, i després, si ha fet alguna ruta d'aquestes obertes, que ens vulgui explicar també on ha anat aquest. Bueno, blau, blau.

I si es posa porpre i una medusa s'enamora del turbopàquet. Bueno, per mi. El que recomanes, eh?

Mira, he de dir que l'enquesta realment reflecteix el que són els nostres veïns, perquè majoritàriament també en el WhatsApp, ara mateix en directe, són d'ombra. El Cristian, el Jordi, l'ombra, la Carme, l'Anna, vol ser blanca nuclear. L'Andrés diu, com deia la meva àvia, el millor del sol és l'ombra. I li vaig fent cas des que la conec. Atenció al que diu la Sara. No m'agrada gens el sol, però m'agrada molt estar morena. De fet, estic supermorena i ho aconsegueixo estant dins de la piscina molta estona. Que això, crec que els dermatòlegs també diran que encara que estiguis a l'aigua, el sol et toca igual.

Però potser els rajos ultraviolats és com els vidres del cotxe, que et protegeixen. Que ho atenua, no ho sé. Mira, preguntem-li.

A la tovallola, sempre a l'ombra. I mira, acabo amb la Txell, que és de l'equip de l'ombra, també, i fins i tot em prenc pastilles de protecció solar.

Com? A més, sí que ha apuntat moltes coses, eh? A veure, aigua de la piscina, pastilles de protecció, pastilles, protecció. Sí, i ens envia una fotografia, eh? Què n'hi ha? No ho havia vist mai, això. Comencem per aquí, escolta'm, saludem a la Júlia. Júlia Mercader, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. La Júlia Mercadés, dermatòloga de l'Hospital Germans, Tries i Pujol de Badalona. Escolta, tenim moltes preguntes. Júlia, t'havíem de trucar una mica més tard, però clar, és que se'ns surgen moltes coses. A veure, així d'entrada, fem una bateria de preguntes que ens estan fent els oients. Podeu aprofitar que tenim la Júlia punxada per fer les preguntes que vulgueu respecte al sol. L'aigua de la piscina ens protegeix contra el sol, sí o no?

No, no, no. Igual que quan anem a esquiar, la gent es crema quan esquia, perquè la radiació rebot contra la neu, diem que la radiació a l'aigua pot penetrar i per això de fet ens posem morenos. Si no, tampoc ens posaríem morenos. A tota l'aigua. Ah, clar, amiga.

Per tant, aquesta oient està en el cert, eh? És a dir, es posa morena gràcies a l'aigua de la piscina, però ens hem de posar crema igualment si tenim previst estar dins de la piscina, doncs.

Exacte, o crema o bé, ara també s'estan començant a posar de moda camisetes d'aquestes de fotoprotecció i així, que anar a l'aigua de fet és el que protegeix més perquè la crema al final, per molt que sigui waterproof, acaba marxant si estem molta estona.

Samarretes de fotoprotecció, això al final s'acabarà posant de moda, Sílvia? I acabarem veient models o grans firmes fent samarretes de fotoprotecció, eh?

Segurament que sí, segurament que sí. Tu com ho veus?

Segurament que sí, segurament que sí. Tu com ho veus? Jo ho veig bé, no ho veig pas malament. Tu ja estàs apuntat pel teu fill, eh? Sí. Ja només li falta, et falta això, eh?

És que, saps què passa, Júlia, que ara la Sílvia em diu això perquè fora d'antera li he dit, jo soc d'aquestes mares que li poso gorreta, aquelles com que protegeixen el clatell. La dòrins d'Aràbia. Exacte. Protecció 50, li poso també aquestes samarretes de fotoprotecció, el tinc sempre sota l'ombra. Potser estem exagerant o amb criatures hem de ser especialment beligerants contra el sol?

A veure, en realitat jo crec que tots ens hem de protegir. Està clar que sí que és veritat que quan exercim el rol de tutors i així, ens concentrem molt i molt en els petits i a vegades també ens n'oblidem de nosaltres. Això també és una cosa que hi hem de parar atenció. Els nens quan són molt i molt petits, quan són bebès nadons, l'ideal seria que no estiguessin massa exposats al sol. Llavors, tot això de les camisetes de màniga llarga, el gorrito, les ulleres de sol. Sí que és veritat que es recomanen, però també, de fet, fa poc vaig llegir un informe d'un oftalmòloga que deia que fins a certa edat, fins als dos anys, millor no posar ulleres de sol als nens. Llavors, home, doncs potser el que hem de fer és vigilar no exposar-lo excessivament, no? Però hem d'estar una mica a sobre perquè les cremades solares a edats molt infantils sí que poden augmentar molt el risc de càncer i això sí que ho sabem.

Júlia, ara una ullera ens deia fins i tot jo prenc pastilles de protecció solar. Què són aquestes pastilles? Com funcionen? I si realment funcionen o són tan eficaces com posar una barrera física que seria les samarretes de fotoprotecció o les cremes?

Mira, la fotoprotecció oral és un complement. Jo sempre això ho deixo superclar a la consulta, perquè qui es prengui la fotoprotecció oral i llavors no passi res més, no cal que se la prengui. És complement, d'acord. Exacte, és un complement. Què fa la fotoprotecció oral? La fotoprotecció oral realment actua quan ja hem absorbit la RDC ultravioleta i evita que faci danys. Llavors és un pas una mica després del que seria un fotoprotector com una crema o com una camiseta o com anar per la celda. Però va com a nivell celular, Júlia? Sí, és com prendre antioxidants. Són antioxidants que lluiten contra els radicals que se'n diuen que és com el dany que fa el sol que aquelles coses que queden sueltes a les cèl·lules que són nocives, el que hi conseguim és neutralitzar-les perquè no causin dany a l'ADN i, per tant, no facin mutacions i, per tant, no facin tumors.

Amiga, és a dir, perquè no facin el mal major, però sempre complementaris aquests sistemes de barrera clàssics, eh? Exacte. Mare meva. Júlia, escolta'm una cosa, preguntes més que han sortit. Un oient ens explicava, ara no recordo el nom, Jaume, ens deia que ell recordava que la gent s'untava en oli i en una espècie de crema de pastanaga. Aquestes cremes tenien o afavorien que la nostra pell es cremés al sol i per tant ens posàvem morens?

A veure, el tema d'aquest de les cremes de pastanaga, de fet, tots els olis aquests de coco, olis essencials, el que teòricament promouen és que les pastanagues, per exemple, porten betacarotens, i els betacarotens et fan quedar com d'un moreno molt atronjat, a més a més, que això ho feia abans també la gent, que es bevia o es menjava moltes pastanagues per agafar més moreno, no? Llavors, el que són els olis, si no porten un fotoprotector i no porten les bases per fotoprotegir-te, et faran el mateix mal. I el tema que si et quedes més moreno o no amb l'oli de pastanaga, sí que és veritat que els beta-carotens potencien

aquesta capacitat de quedar-te morena a taronjar. També ens ha sorgit una altra pregunta. Aquesta gent que va i es posa el morè instantani, que et ruixen amb una substància, allò és una tensió? O allò és una espècie de substància que fa que la nostra pell reaccioni?

No, no, és com un tim. Jo almenys els que conec, eh? Jo almenys els que conec són com unes cremes que es fiquen A més a més, s'ha de saber anar molt bé, perquè si t'ho fiques malament, llavors queda una mica rarot, que no queda de dalt, que és homogènic. Ens ha passat. Que vinguis allà regalint per una banda i per l'altra de colors més foscs. Però sí que és veritat que si els fiques bé i amb mimo, fan uns morenos molt macos, que fa que la gent et vegi morena, i la gent que es veu millor morena, estigui contenta, evitant el risc d'exposar-se al sol de manera molt continuada. Per tant, no és una agressió per la pell. No, si hem de triar estar morenos a l'hora de prendre el sol a les 12 del migdia a la platja sense fotoprotecció o fer això, segurament és molt més segur utilitzar un autobronzegador. Epa, eh? Ojo aquí, eh?

Primer titular que ens ha deixat la Júlia Mercader, dermatòloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Tenies una pregunta sempre per ella. Júlia, sí, perdona. No sé si has vist Morta Venècia, al final de Morta Venècia, que l'home li va relliscant tot el tim per la cara. Això, si sues, passa el mateix o no?

El tema està en que, teòricament, aquests que es fiquen, es fiquen d'una manera que s'han de deixar com actuar. Igual que quan et fas un tint i al cap un bany de color, per dir-ho així, es deixen actuar i llavors es retiren. I llavors la idea és que, quan es retiren, deixen anar ja el tint i aquest tint queda permanent. Durant uns dies a la pell. Llavors, teòricament, quan et mulles, quan et banyes, quan t'esquitxes o així,

no hauria de passar. Com quan te nyeixes els cabells, que a vegades les dues primeres rentades deixen anar una mica, però després ja no, o quan te nyeixes una peça de roba, que dius, la primera rentada fes-la sola, però després ja no. Mira, ara intentarem buscar algun centre d'estètica, això és un atracament per al nostre departament de producció, perquè ens assegurin com funciona aquesta tècnica. Fem una cosa, Júlia, fem una pausa, recuperem la Júlia amb millor so, perquè tenim moltes més preguntes per tu, Júlia, i també seguirem parlant amb la Sílvia Rosés, perquè ho hem deixat amb aquest fact-checking. De seguida sabrem si és Coco Chanel la responsable o no del canvi cultural i social cap al bronzejat. Ara tornem.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Passen vuit minutets de dos quarts de dues del migdia. Avui estem amb en Fran Domènech, com sempre, amb la Sílvia Rosés, parlant de la moda d'estar moreno. D'on ve això? I també hem sumat a la conversa la Júlia Mercader Salvans, ella és dermatòloga de l'Hospital Germans Tries de Badalona, perquè ens han sorgit molts dubtes i moltes preguntes entre els nostres oients. Insisteixo, al 677-38-77-19. Preguntes, comentaris sobre Moreno. I si heu fet servir aquest sistema de tensió, és a dir, que et ruixen amb un spray i estàs moreno, que ja ens ha dit la Júlia, que és molt més saludable que no exposar la pell al sol, feu-nos-ho saber. I també volem saber si perd una mica la cosa o no. Vull dir, si portes una samarreta blanca, què? Però tu imagina't que et cases, et fots una ruixada d'aquestes i després sues una mica el casament, queda una mica lleig, no? Els xorratons allà. O si t'ho fan malament i et deixen el gotele allà. El gotele m'encanta.

Escolta'm, la Gemma diu que sempre havia anat a serveis de solarium, sobretot a l'època dels 90, havia anat a un munt de la ciutat de Barcelona. Aquells que et donaven les ulleretes. I quan tenia un casament, sobretot, és quan els feia servir. Diu, ara, diuen els meus 50 i escaig, passo de tot això, em poso 50 de protecció, aquest és un tema també que molts d'ells pregunten, que vol dir 50-30, i a la platja, sempre, sota l'embrela. Mira, veus?

Però també t'he de dir que ha pujat molt, l'altre dia he llegit un article que entre les dones, especialment, evidentment, totes les pressions estètiques ens atreveixen, especialment, des dels 16 fins als 35 anys, tenorexia. Adicció està extremadament morena. T'anorexia. A tot això, el canvi cultural del bronzejat. Jo abans de la publicitat he dit, fem un fact-checking. És Coco Chanel la responsable del canvi de cultura i social cap al bronzejat?

A veure, això és una cosa que s'ha repetit i a veure, no ho arreglarem aquí, seguirà repetint. Però, a veure, només posem-hi el sentit comú. Si estem parlant d'una moda, que és la d'anar blanca, atravesada per tantes coses, que fa mil·lennis que ens acompanya, ¿tu creus que una sola persona pot revertir tot això? Jo crec que no. Vale, doncs ja està. Per molt que sigui Coco Chanel o la Beyoncé. El que hem d'atendre és què està passant en aquell moment, que coincideixi, que ella abraça aquesta moda, sí, sí, tot el que vulgueu, però hem de mirar què passa i què passa en aquest moment. Doncs que és el moment de la industrialització. Quin any estem parlant? Bé, posa. Principis. Finals del XIX, principis del XX. Pensa que estem a l'època de la segona revolució industrial. És un moment en el qual, realment, el ciutadano de a pie, el pobre, el que està és treballant a les fàbriques. En el qual hi gasta 18 hores tancat en una fàbrica. Aleshores, ja no és aquell pagès que està a fora tant de temps, sinó que el que està és tancat en una fàbrica. Aleshores, en aquell moment comença també el tema del temps lliure, el tema de les activitats, de l'esport, un esport molt relatiu. Epa, ja estem veient el gir. Clar, exacte. Qui pot no treballar en una fàbrica de 8 hores? La gent privilegiada. Qui pot anar a caminar a la borda del mar, m'entens? Amb l'amiga de torn. Doncs la gent privilegiada. I aquí és quan s'inverteix. Per tant, és la industrialització que passa en la matèria prima. Les persones de matèria prima passem a estar dins. És la industrialització, és el canvi d'hàbits. També té a veure amb. Bé, el que deia, el canvi d'hàbits. També hi ha l'emergència de la burgesia, que té uns hàbits diferents de la gent de. Dels nobles del Palau. Clar, és que el segle XIX és una ebullició de 50.000 coses, i això és el que condiciona que també el tema del moreno canviï. Per tant, per favor, Coco Chanel no inventa. No és ella, és una. Són moltes causes, com Pedro Sánchez explicant la crisi a Ceuta, no? Són moltes causes, però altra vegada tornem a que es xupjau temes de classe, temes de raça, temes de gènere. Per tant, sempre això està condicionant. Què passa amb la roba de bany en aquell moment? Estem parlant del segle XX, inicis del segle XX. I lògicament que si cada cop es posa més de moda demostrar aquella moreno de la pell altra vegada per demostrar que tu no estàs tancat en una fàbrica, aleshores cada cop la roba de bany es fa més mínima i és l'inici d'anar reduint, comencem que ara van de dalt a baix tots tàpats que ho vam parlar a l'anterior programa, que cada cop la cosa és més mínima.

T'anava a dir, arriba el broncejat com a prova de gaudi social a les vacances la consolidació del concepte de vacances

també té a veure aquí clar, perquè ara podia no tant però arribes de, encara jo crec arribes de vacances, com ara que hem arribat de vacances i la gent et diu, ostres tu has passat bé les vacances perquè estàs molt blanc. Hi ha gent que et diu aquest tipus de coses. Ostres, que estàs molt blanca, no? No has fet vacances, nena, que t'has quedat a l'oficina. Exacte. Aleshores, estar blanc passa a ser com un símbol que potser no has gaudit suficient, que no has pogut marxar fora a les Maldives, que potser no saps divertir-te, que potser no tens vida social. A partir dels 80, comencem també a girar en torre tot això, saps? Que no és només anar de vacances, sinó que t'has d'emportar aquesta mena de souvenir epidèmic que és tornar de vacances amb aquesta mostra,

A part dels imants i aquestes històries, tornes també amb la mostra de la meva pell està marcada per aquestes vacances. Però és una cosa que es comentava, ara ja no tant, però es comentava. Com és que estàs tan blanc? De seguida tornem a connectar amb la nostra dermatòloga, la Júlia Mercader, que ja la tenim per aquí. Abans, però, hem parlat amb una clínica. Els volem demanar això del broncejat instantani. Parlem amb la Franz de la clínica Artan Studios. Molt bon dia. Sí, hola, bon dia. Hola, Franz. Com estàs? Bien, gràcies. Franz, gràcies per atendre'ns i respondre a aquesta pregunta que ens hem formulat sobre la marxa a la solució. Estàvem parlant d'aquesta espècie de líquid, d'aquesta ruixada, aquest autobroncejat instantani. Com funciona això, Franz?

Mira, el bronceado instantáneo realmente funciona con las proteínas de la piel. Es un tratamiento. De hecho, es uno de los más seguros que existen actualmente, al igual que los productos autobronceadores. Y al entrar en contacto con las proteínas de tu piel se genera una coloración inmediata.

Ah, per tant, una cosa es teñir amb el típic, que et foten un mangarasso amb tinció, y aquest que estàs parlant, que és el més nou, és una reacció química amb les proteïnes de la nostra pell. Exactamente.

Gracias a un componente, a un ingrediente que se llama D-Hydroxacetona, que se le conoce en la industria cosmética como DHA. Se conoce como un agente autobronceador desde hace muchísimos años que lo utilizan en la industria cosmética y en el bronceado, en aerosol, se aplica directamente con aerografía, con un líquido. Y realmente deja una coloración instantánea al momento. No tienes que esperar, o sea, se nota el segundo, pero hay que esperar un tiempo prudencial entre 4 y 8 horas para que se termine de desarrollar.

D'acord. I, Franz, l'altra pregunta que feia la Sílvia, ¿això destañeix? O com que és una reacció de la nostra pell, en principi queda allà fixat i no destañeix?

No, cuando se aplica directamente con el aerógrafo dependerá mucho también de cada piel, ¿vale? Y de la porosidad. Puede transferir color las primeras horas, pero ya una vez que has duchado, este color ya no tiene por qué transferir a la ropa o dejar manchas. Es verdad que la persona antes de hacer el tratamiento tiene que cumplir con unos pasos muy sencillos, como días previos hidratar, hacer una exfoliación.

Exactamente. La piel juega un factor muy importante para este tipo de resultados con este bronceado.

Exactamente. Sí. Igualmente, en el mundo del bronceado hay distintas fórmulas, ¿vale? Por ejemplo, no es la típica loción que únicamente aporta color, sino también en la industria del bronceado pues ya hay un poco más de glicerina, urea. Se hacen unos preparados como muy particulares según la piel de la persona. Sembla interessantíssim.

Doncs, escolta'm, Franz, t'agraeixo moltíssim que hagis respost a aquest atracament de la Clínica Artan Estudio. ¿A quina localitat us podem trobar, Franz?

Mira, estamos en Carrer del Avenir 70, estamos aquí en la zona de Turo Park, somos un estudio especializado únicamente en bronceados, no hacemos otra cosa.

Avenir número 70, la ciutat de Barcelona. Doncs, escolta, Franz, t'agraeixo moltíssim que hagis atès la nostra trucada, ens has tret de dubtes. Gràcies i un abraçada molt forta. Moltes gràcies. Adéu, adéu. Ha estat part de la solució, la Franz.

De fet, el que deia la Franz, el DHA, es va descobrir allò per error en una investigació mèdica. Com la penicilina, nena. Exacte, que tocant això, aquesta substància, vam veure que es quedaven com morenos. I a partir d'aquí, als anys 50 del segle XX, a partir d'aquí van començar a crear aquests cosmètics. El que passa és que el boom el va fer a partir dels 2000, amb els autobronzagedors i tot això.

Flipant. Deixem-me preguntar-li a la nostra dermatòloga si això té efectes secundaris per la salut. Júlia Mercader Salvans, de nou aquí amb nosaltres. Bon dia de nou. Bon dia de nou. Júlia, ja has vist que ens ha quedat allò a l'espineta de saber si això és una tensió o és una reacció química. En aquest cas, la Franz ens parlava d'aquesta reacció química de despertar aquest DHA, que ara ens comentava la Sílvia que va ser descobert cap als anys 50 del segle XX. Això té efectes nocius per la nostra pell?

A veure, jo sincerament, els autobronxegedadors que coneixia, sobretot, són aquests que un s'autoaplica, que són aquests que us dic tipotint. Escoltant tal com funciona i veient una mica cap on va el tema, estic quasi segura que això, com tota la vida, et pot fer una dermatitis al·lèrgica de contacte. Més enllà d'això, hauríem de veure quins efectes té a llarg termini el fet d'anar-nos exposant a aquest tipus de de substàncies, però el que segur pot fer és que facis una reacció al·lèrgica en aquest tipus de productes, que és molt i molt freqüent que productes d'utilitat cosmètica, que van des de perfums fins a conservants, hi hagi gent que tingui aquesta sensibilitat especial i faci eczemes, irritacions i reaccions.

Mira, pot ser perfectament, Júlia, perquè quan vas a fer un tractament, primer et diuen, bueno, den-la en una part del cos que no es vegi per exposar-la. T'ho testen, t'esperes unes hores, i si funciona, aleshores t'ho fan a la resta del cos. Júlia, de seguida segueixo parlant amb tu. Abans, però, amb la Sílvia, seguim. Sílvia, ho havíem deixat amb que no tots els broncejats són iguals. Hi ha uns matisos aquí.

Clar, és que te n'adones com el broncejat amaga molta simbologia. No és, per exemple, no és el mateix un moreno paleta, com dèiem, si con jo era petita, el moreno paleta. Clar. Que el moreno de la platja és que no és el mateix. I aquí és quan t'adones que tot és molt més complex i que tot té a veure amb coses molt més profundes. El moreno de paleta no mola, però en canvi el moreno d'esquí sí que mola. Exacte. Jo, amb la meva etapa absurda, adolescent, vaig arribar a prendre el sol amb les ulleres d'esquí. Si tu anaves al terrat de casa teva amb els ullers d'esquí. No, anava a esquiar, com que m'importava un pepino esquiar, em quedava allà a peu pla. Fentant xocolateta. Clar, però això es va posar de moda, la Kim Kardashian ho va posar de moda. Ah, sí? Sí, clar. Perquè el 2013 o por ahí. Bueno, per què? Perquè és un tipus de morenó que demostra que tu pots anar a Sant Morís, m'entens, a esquiar. Al final demostra que tens peles. Al final demostra que tot plegat és molt més complex.

Uau. A més a més, ens hem inventat molts sistemes per estar morenes sense trepitjar la platja.

Clar, és que als anys 80 arriba ja la cultura del fake, i aleshores ja no m'interessa posar-me morena, sinó que. M'interessa posar-me morena, i a mi és igual el mètode, per tant, es creen aquestes cabines i tot això, que et pots posar morena i no cal que tinguis contacte amb el sol. I aquí apareix tota aquesta història. I aquí, per exemple, Valentino, Armani, Ince i Lohan, que allò és com una mena de pança de Corinto. I es combinava amb un planquejador de dents, que ja era espectacular la cosa, saps? Sí, sí, jo no sé. Bueno, és igual. I després això va obrir les portes del que dèiem abans, l'autobronsejament, que jo vaig ser també víctima d'això. Unes tovalloletes que et compraves, cap als 2.000, te les posaves. Les recordo perfectament. Exacte, i sorties com un ganxitó. Però com deia la Júlia, t'ho havies de posar bé, perquè si no semblaves allò, el pájaro moteado, eh? Vale, pues era una mica això. Però bueno, aquí arribem a tram, eh? Tot ens porta a tram, eh? Ah, perquè Donald Trump no és moreno natural? Home, jo no sé si aquell color taronja, pantone, no sé què, jo no el veig als éssers romans.

Mira, Júlia, ara que et tenim aquí, el color de Donald Trump és impossible que sigui autèntic, no? Home, jo crec que sí. És impossible.

És impossible. Us he de dir que ara que parleu d'invents, gadgets, etcètera, etcètera, la Manuela ens explica que amb les seves amigues fa molts anys anaven a prendre el sol, i passaven, això ho ha escrit ella, 8 hores, perquè volien estar molt morenes. Passaven 8 hores a la platja. Ens posàvem, atenció, allò com a la graella, volta i volta, pel davant i pel darrere, perquè ens toqués el sol davant i al darrere. Però vam trobar la solució, atenció, la Manuela i les seves amigues, perquè vam descobrir unes estoretes daurades, unes estoretes daurades que fèiem servir com a tovallola. Llavors, el sol reflectia a l'estoreta la llum i no calia que es posessin d'esquena perquè ja els hi torrava l'esquena. I no s'havien de girar, tu.

Mores. Totalment broncejades. Bueno, però t'havies de moure, perquè si no, a molta gent, quan li començava a caure el cul a la gent, li quedaven les ratlles de sota el cul. Dos triangles. Dos trianglets. Clar, perquè tu estàs tombat, no?, i el cul està replegadet. I hi havia molta gent que feia allò com la granoteta per prendre el sol, perquè li arribés a tot arreu, el sol. En fi, podeu dir la vostra al 677 38 77 19 o al 93 20 7474. De seguida seguim parlant amb la Júlia Mercader sobre problemes que ens pot ocasionar el sol, quins factors de fotoprotecció hem de fer servir, quins mètodes són millors per aplicar-los. Sílvia, però, la pregunta que ens fem tots. Estan tornant a canviar les tornes i ara la pell clara torna a ser de classe alta?

Bé, jo crec que això l'hi podríem preguntar també a la dermatòloga de confiança que tenim, que segur que ens pot dir més que jo, no? A mi em dóna la sensació que sí. A veure, el que passa que el leitmotiv d'aquest programa és com ostentar classe social, poder o el que sigui, en aquest cas a través de la pell. Quan tocava blanc, blanc, quan tocava moreno, moreno. I ara arriba un moment que dius, ostres, realment la morenó ha deixat de ser un símbol d'estatus, perquè, escolta'm, te'n vas aquí a la rotonda, saps què et vull dir, de Glòries, i ja està, torres en allà, que no és recomanable, però bueno, ho podries arribar a fer. Per tant, deixa de ser una frontera de classe. Em dóna la sensació que amb tota també la informació a nivell mèdic, que crec que penetra de manera desigual a nivell social, i em dóna la sensació, que això ho pot confirmar la dermatòloga, que hi ha certes classes socials, en aquest cas més elevades o culturalment més formades, que potser penetren abans aquestes alertes en les que no. No sé si això passa, però en tot cas sí que és un distintiu de classe que deixa de funcionar. I també no és només la preocupació per la salut, sinó també és la preocupació pel fotoenvelliment.

Tampoc no ens enganyarem. Exactament. Júlia, heu notat un canvi en els últims anys que provingui bé de la preocupació pel fotoenvelliment o bé per la formació de les classes potser més altes a nivell cultural? Que facin que estiguin com més alerta amb el tema del sol?

Jo crec que sí que teniu moltíssima raó en dir que potser les classes socials més elevades tenen un accés desigual al sistema sanitari, ja que potser utilitzen més mútues, consultes privades. Llavors, el fet de poder accedir a aquest tipus de salut també fa que a la vegada puguin treballar més el concepte de. Fotoprevenció i sobretot també, que s'ha volat super de moda ara, el fotoenvelliment. Jo, a part de classes socials, una cosa que veig molt molt distintiva a la consulta, sobretot, és la diferència entre a partir dels 40-45 anys. Diguem que hi ha com una barrera de noies molt joves que prenen molt el sol perquè es veuen molt guapes morenes i amb un perfil molt semblant a xarxes socials d'aquesta bellesa del moreno. En canvi, llavors hi ha l'altre perfil de persones que a poc a poc comencem a tenir taques del pas del temps, que ens comença a sortir la nostra primera rugueta, la nostra primera queratosis, l'antigen solar, que ja comencen a estar més preocupades per això i llavors agafem com una actitud de protegir-nos molt més perquè intentem frenar una mica la cascada d'aquest fotoenvelliment que ja ens hem estat exposant durant molts i molts anys. Juli, ara has parlat de dos conceptes, keratosi i antigen solar. Què són? Mira, l'antigen solar i la keratosi saborreica són dos lesions que són benignes que surten associades tant al pas del temps com a l'exposició del sol. Llavors, hi ha una part que és genètica i aquí podem jugar-hi poc, però sí que és veritat que com més ens exposem al sol més lesions d'aquest tipus, que són aquestes típiques taquetes marrons, que quan diuen, m'han sortit taques a les mans de iaia, són aquestes taquetes marrons a les mans, que sí, és veritat que associen molt a una edat avançada, no? I les blanques també, Júlia.

Sí, exacte. Les taques blanques també.

Les blanques, jo sempre a consulta els dic als pacients quan em diuen que per què surten, els resumeixo dient, s'us ha acabat el tòner de la tinta. Ah, amiga! Ara ja heu gastat tot el moreno que podíeu fer i aquí ja no tenim tòner. Llavors, aquestes taquetes blanques són zones de pell que ja no podem pigmentar. Uau! És que ara li estic veient

una mini taqueta a la Sílvia. No, no en tinc moltes. Oh, amiga. Per tant, se'ns ha acabat la tinta. Ja no podem tenir-la. Mare meva. Júlia, moltes més preguntes, perquè dedicarem aquests cinc minuts que ens queden a resoldre dubtes. El sol sempre hi és, fins i tot quan el dia està ennubolat. Per tant, hauríem de portar fotoprotecció sempre.

A veure, això és una batalla que ha creat com molt de ressò. Jo soc una persona que sempre intento dir que hem d'utilitzar el sentit comú. Si tu surts de casa 10 minuts per anar fins la feina caminant i entres a dins a l'estudi i no tens cap patologia de base que necessitis protegir-te de més perquè vols tractar-te les taquetes, perquè tens un lupus i t'has de protegir o així, en aquest moment potser no cal que anem tot el dia amb el fotoprotector a sobre. Però sí que és veritat que quan, per exemple, tenim el concepte de no, jo no m'exposo, però passejo el gos tot el dia, dues hores per la platja, home, doncs aquí sí estem exposats i aquí sí ens hem de protegir, no? Llavors, hem d'utilitzar el sentit comú, s'ha de protegir les persones quan estan exposades. 10 minutets sense cremar el sol, això està clar que jo crec que no ens canviarà massa, però si ens de per passar-nos, millor passar-nos de protegir-nos que no d'equivocar-nos i no protegir-nos quan ho hauríem d'haver fet.

Júlia, spray o crema? Perquè abans li hem tingut aquest dubte a la publicitat. Hem dit, què és millor, aplicar-ho amb spray? Jo amb el meu fill, perquè me lo faig amb spray, perquè amb un nen petit que es mou tota l'estona, penso, bueno, li foto un sprayassu i almenys queda cobert. Però què és més còmode o què és més eficaç?

Jo ja et dic, jo tindré contestat com contesto amb els meus pacients. El que et posis. El que t'agradi suficient com per fer servir. La crema sí que és veritat que dona una sensació de més cobertura perquè controles més on te l'has ficada. L'espray a vegades no saps ben bé, i sobretot aquests transparents, no saps si aquesta banda hi ha arribat, no hi ha arribat, però clar, si tu em dius, mira, jo la crema és que no la suporto i no puc estar amb la crema perquè és enganxosa i m'agrada aquest espray que és transparent, que no deixa marques,

fantàstic, doncs fiquem l'espray. També et volia preguntar, clar, Ràdio Servei, aclarim-ho perquè ens ho han formulat, ens ho han demanat a través del WhatsApp. El factor de protecció marca els minuts que podem estar exposats al sol amb aquella crema o què marca?

No, mira, el factor de protecció solar és una cosa que a tothom ens porta de bojos. El que significa aquest FPS és, quan jo, Júlia Mercader, m'exposo al sol, tardo 5 minuts en posar-me vermella. Doncs un fotoprotector, 50%, Quan jo me l'aplico, el que farà és que tardi 50 vegades més del temps que jo tardo en ficar-me vermell. Per tant, és un fotoprotector en relació a la teva reacció. Exacte. Llavors, hi ha gent que amb un fotoprotector 50 es pot protegir molt i molt bé, i hi ha gent que, tot i protegir-se molt, com que tenen aquesta dosi aritematosa mínima que es diu, aquesta manera de ficar-se vermell, molt petita, doncs tot i així se'ns cremen.

Per tant, és un factor que no és universal. Heu de tenir en compte quant triga la vostra pell a posar-se vermella i el factor us multiplica per el número de factor els minuts que trigaríeu. Jo crec que això queda claríssim. Pel que fa a cabines de prendre sol, entenc que totalment no recomanables?

No recomanables totalment. Totalment. O sigui, és una manera d'exposar-se a una radiació molt més alta. A tot arreu, a més a més, perquè normalment entres només amb una calceta molt petita o amb un tanga molt petit, llavors fas una exposició molt agressiva i que augmenta tant el risc de càncer de pell com, a més a més, ara això ho estàs fent per veure't bé i veure't broncejat, doncs tot això d'aquí uns anys, quan es converteixin en taques, amb laxitud, en pèrdua de col·lage, i veuràs que no acaba compensant aquesta exposició.

Ai, senyor, doncs avui hem parlat dels perills del bronzejat, els perills de prendre el sol i fer-ho sense protecció, i hem fet una anàlisi, un recorregut per la història d'estar moreno, la història de la moda. L'hem repassada amb la Sílvia Rosés, professora de la Universitat Autònoma i especialitzada en això, Història de la Moda. Sílvia, ens sentim aviat, estimada. I tant, per suposat. Ben tornada. I també n'hem parlat amb la Júlia Mercader, dermatòloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Júlia, claríssima explicació. Moltíssimes gràcies per ser part de la solució. Una abraçada, Júlia. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adéu, adéu. Fran Domènech, tornem dilluns, eh? Que tinguis bon cap de setmana. Igualment. I dilluns, alerta, eh? Duple E. David Balaguer i Helena Puig-Guitart. Parlarem del plaer de no fer res. Ostres.