Per què ens atabala tenir massa coses a casa?

El que hem d'entendre aquí és que, primer, que cadascú a casa seva guardi el que vulgui. Això ho sabem tots i ho tenim molt clar. Gràcies, Clara. El que passa és que com decidim què guardem i què no guardem són les prioritats de cadascú. Hem de saber que tot el que guardem requereix una gestió, un temps i una atenció. Nosaltres volem dedicar tota aquesta gestió, temps i atenció a cada cosa que tenim, perquè dius, un sistema d'emmagatzematge impecable, que et diuen, això està al gratge i això no ho veig i no em molesta, sí que em molesta, perquè et crea un atabalament invisible, un estrès. És com si tingués allò un raconet del teu cervell, no? Sí, i les coses rondinen a casa, rondinen la roba que no et poses. Vas gastar un dinar al. I això, no t'ho poses. És que estem en un lloc que m'interessa. Rondir el que no pots netejar. Moltes vegades les persones despreses són les que més netegen a casa. I com que no volen tenir merdes per do pel mig, és quan treuen, perquè diuen, és que això m'estorba per netejar. I qui no neteja, no se n'adona. Però quan tu buides totalment la superfície de la teva cuina i la silencies, és una meravella com neteges i com cuines. És que és una meravella. Dius, ah, però la torradora, és que demà al matí faré torrades. Doncs sí, la pots tenir aquí sota

i no passa res. Jo sóc cada dia la que treu la torradora i quan acaba la desa. O sigui, la cuina no hi ha cap electrodoméstica.

Però, per exemple, estic molt d'acord amb que ordenar les coses. A mi em va facilitar la vida, la visita a la Montse, perquè jo ara. Quan vaig a comprar, tinc el rebost tot etiquetat amb coses que no se m'haguessin acudit mai, que és el que deia ella, no? Per exemple, conserves mar, conserves terra, xocolates, jo què sé, snacks. Aleshores, ho tinc tot distribuït a primer cop d'ull, tot amb. Com es diu això? Caleixets? No em surt la paraula. Amb safatetes, eh? Sí, amb les safatetes. D'aquestes de plàstic que s'estiren. Aleshores, clar, jo. De seguida obres el rebost i dius, ostres, em falta tonyina, em falten olives i em falta no sé què. Primer que ho veus el primer cop d'ull. I després, que no et fa tanta mandra, tampoc desaro tot. M'explico? Realment et facilita la vida. Però fer l'exercici de què és el que necessitaré, com ho ordeno. Has d'aplicar-hi aquí una intel·ligència i una estratègia.